Taula de continguts
58 les relacions: Acàdia, Alberta, Andrew Jackson, Arpent, Assassin's Creed III: Liberation, Badia de Mobile, Batalla de Signal Hill, Biloxi (ciutat), Campanya chickasaw de 1736, Canadà, Castell de Fontainebleau, Cœur d'Alène, Colonització britànica d'Amèrica, Colonització francesa d'Amèrica, Companyia del Mississipi, Compra de la Louisiana, Florida espanyola, Francocanadencs, George Drouillard, Guerra de l'Orella de Jenkins, Guerra de la reina Anna, Guerra de Mèxic-Estats Units, Guerra dels Set Anys, Guerra franco-índia, Guerres Seminola, Història de Normandia, Il·lustració a Espanya, Imperi colonial francès, Jordi III del Regne Unit, Lluís XIV de França, Los Adaes, Louis Hennepin, Louisiana (desambiguació), Louisiana (Nova Espanya), Mambo (vodú), Manon Lescaut, Manuel Godoy, Minnesota, Natchez (grup humà), Nova França, Nova Orleans, Pascagoula (ciutat), Pierre Crozat, Plaçage, Portada/efemèride maig 2, Saint Louis (Missouri), Territori d'Illinois, Territori de Louisiana, Territori Indi, Texas (Nova Espanya), ... Ampliar l'índex (8 més) »
Acàdia
Els Acadians Acàdia fou una colònia francesa que ocupava el territori que abasta tres províncies marítimes del Canadà i una petita franja de l'estat del Maine als Estats Units.
Veure Louisiana (Nova França) і Acàdia
Alberta
El castell de BanffAlberta és una de les deu províncies del Canadà.
Veure Louisiana (Nova França) і Alberta
Andrew Jackson
Andrew Jackson (Waxhaws, Carolina del Sud, 15 de març de 1767 - Nashville, Tennessee, 8 de juny de 1845) va ser el setè President dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Louisiana (Nova França) і Andrew Jackson
Arpent
Un arpent és una unitat de longitud i una unitat d'àrea.
Veure Louisiana (Nova França) і Arpent
Assassin's Creed III: Liberation
Assassin's Creed III: Liberation és un videojoc d'acció i aventura històrica desenvolupat per Ubisoft, inicialment publicat exclusivament per PlayStation Vita, i posteriorment remasteritzat i caracteritzat com un joc més de la saga amb el nom d'Assassin's Creed: Liberation.
Veure Louisiana (Nova França) і Assassin's Creed III: Liberation
Badia de Mobile
Imatge per satèl·lit de la badia de Mobile (programa Landsat). La badia de Mobile (en anglès Mobile Bay) és una badia que es troba al golf de Mèxic, al sud-oest de l'estat d'Alabama, als Estats Units.
Veure Louisiana (Nova França) і Badia de Mobile
Batalla de Signal Hill
La Batalla de Signal Hill va ser una petita escaramussa, l'última de la Guerra Franco-Índia.
Veure Louisiana (Nova França) і Batalla de Signal Hill
Biloxi (ciutat)
Biloxi (AFI /bɪˈlʌksi/ bi-LOK-si) és una ciutat i una de les dues seus de comtat del Comtat de Harrison (Mississipi), Estats Units (l'altra seu és la ciutat contigua de Gulfport).
Veure Louisiana (Nova França) і Biloxi (ciutat)
Campanya chickasaw de 1736
Viles atacades en 1736. Còpia francesa d'un mapa fet en l'estil indi La Campanya Chickasaw de 1736 consistí en dues batalles campals entre francesos i aliats i viles fortificades chickasaws en l'actual nord-est de Mississipi.
Veure Louisiana (Nova França) і Campanya chickasaw de 1736
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Louisiana (Nova França) і Canadà
Castell de Fontainebleau
El castell de Fontainebleau és un castell renaixentista al costat de la ciutat de Fontainebleau, al departament de Sena i Marne.
Veure Louisiana (Nova França) і Castell de Fontainebleau
Cœur d'Alène
Els coeur d'alêne (també Snchitsu'umshtsn o snčícuʔumšcn) són una tribu índia que parla una de les llengües salish, que s'anomenava a si mateixa Skitswish o Skitzoomish.
Veure Louisiana (Nova França) і Cœur d'Alène
Colonització britànica d'Amèrica
La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.
Veure Louisiana (Nova França) і Colonització britànica d'Amèrica
Colonització francesa d'Amèrica
Mapa d'Amèrica del Nord (1750) - Anglaterra (rosa), França (blau) i Espanya (taronja) La colonització francesa d'Amèrica es va iniciar el i va prosseguir fins al.
Veure Louisiana (Nova França) і Colonització francesa d'Amèrica
Companyia del Mississipi
Vista del camp de John Law a Biloxi, desembre de 1720 La Companyia del Mississipi fou una companyia colonial francesa que operava a Louisiana, i una de les primeres empreses cotitzades a la Borsa de París, des del.
Veure Louisiana (Nova França) і Companyia del Mississipi
Compra de la Louisiana
La compra del Territori de la Louisiana (mapa de 1812). La compra de la Louisiana fou una transacció comercial en forma de tractat internacional signat el 2 de maig de 1803, segons la qual França vengué als Estats Units 2.144.476 km² de les seves possessions a Amèrica del Nord a un preu d'uns 7 centaus per hectàrea: en total, 15 milions de dòlars o 80 milions de francs.
Veure Louisiana (Nova França) і Compra de la Louisiana
Florida espanyola
La Florida espanyola (en castellà Provincia de La Florida) fou una colònia espanyola a la península del mateix nom, que es correspon aproximadament amb l'actual estat estatunidenc de Florida.
Veure Louisiana (Nova França) і Florida espanyola
Francocanadencs
Els francocanadencs (en francès: canadiens français; en anglès: french canadians) són, històricament, els habitants del Canadà els avantpassats dels quals vivien en els assentaments francesos originals del que avui és el Quebec.
Veure Louisiana (Nova França) і Francocanadencs
George Drouillard
George Drouillard (shawnee) (1773 o 1775 - 1810) va ser un intèrpret de l'idioma huron, caçador i cartògraf que va ser llogat als 30 anys pel viatge de Descobriment de Lewis i Clark per explorar el Territori de la Compra de la Louisiana el 1804-1806, per cercar una ruta aquàtica cap a l'oceà Pacífic.
Veure Louisiana (Nova França) і George Drouillard
Guerra de l'Orella de Jenkins
La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib.
Veure Louisiana (Nova França) і Guerra de l'Orella de Jenkins
Guerra de la reina Anna
La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.
Veure Louisiana (Nova França) і Guerra de la reina Anna
Guerra de Mèxic-Estats Units
La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.
Veure Louisiana (Nova França) і Guerra de Mèxic-Estats Units
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Louisiana (Nova França) і Guerra dels Set Anys
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Veure Louisiana (Nova França) і Guerra franco-índia
Guerres Seminola
Les Guerres Seminola també coneguda com la Guerra de la Florida, van ser incidents de fronteres que va provocar tres conflictes a Florida entre els diversos grups d'amerindis, un col·lectiu conegut com a seminola i els naixents Estats Units.
Veure Louisiana (Nova França) і Guerres Seminola
Història de Normandia
Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.
Veure Louisiana (Nova França) і Història de Normandia
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Louisiana (Nova França) і Il·lustració a Espanya
Imperi colonial francès
França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.
Veure Louisiana (Nova França) і Imperi colonial francès
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Louisiana (Nova França) і Jordi III del Regne Unit
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Louisiana (Nova França) і Lluís XIV de França
Los Adaes
Los Adaes va ser la capital del Texas espanyol sobre la frontera nord-est de la Nova-Espanya des de 1729 a 1770.
Veure Louisiana (Nova França) і Los Adaes
Louis Hennepin
El pare Louis Hennepin, batejat com Antoine (12 de maig de 1626 (o 1640 ?)– c. 1705) va ser un sacerdot i missioner catòlic, de l'ordre dels Frares Menors Recol·lectes.
Veure Louisiana (Nova França) і Louis Hennepin
Louisiana (desambiguació)
* Geografia.
Veure Louisiana (Nova França) і Louisiana (desambiguació)
Louisiana (Nova Espanya)
El "cabildo" de Nova Orleans era la seu del governador espanyol a Louisiana. Carrer "San Luis" a Nova Orleans Louisiana fou una governació pertanyent a la Capitania General de Cuba, en el Virregnat de Nova Espanya entre 1764 i 1803.
Veure Louisiana (Nova França) і Louisiana (Nova Espanya)
Mambo (vodú)
Tres ''mambos'' haitianes en una cerimònia de jurament del vodú a càrrec de la Konfederasyon Nazzjonali Vodouyizan Ayisyen (KNVA) a Harlem, Nova York. Un mambo (també escrit manbo) és una sacerdotessa (a diferència d'un houngan, un sacerdot masculí) a la religió vodú haitiana.
Veure Louisiana (Nova França) і Mambo (vodú)
Manon Lescaut
Manon Lescaut és una òpera en quatre actes composta per Giacomo Puccini sobre un llibret que va aparèixer com a anònim en l'edició original, però que era escrit per fins a set llibretistes (Domenico Oliva i Luigi Illica, amb aportacions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giulio Ricordi, Giuseppe Adami i el mateix Puccini).
Veure Louisiana (Nova França) і Manon Lescaut
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Veure Louisiana (Nova França) і Manuel Godoy
Minnesota
Minnesota és un dels cinquanta estats que, juntament amb Washington DC, formen els Estats Units d'Amèrica.
Veure Louisiana (Nova França) і Minnesota
Natchez (grup humà)
Els natchez (w-nahk'-che) són una tribu ameríndia potser de parla muskogi (segons Sapir, del grup hoka-sioux).
Veure Louisiana (Nova França) і Natchez (grup humà)
Nova França
''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.
Veure Louisiana (Nova França) і Nova França
Nova Orleans
Nova Orleans (La Nouvelle-Orléans en francès, New Orleans en anglès) és la ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units.
Veure Louisiana (Nova França) і Nova Orleans
Pascagoula (ciutat)
Pascagoula és una ciutat del Comtat de Jackson (Mississipi) i seu del mateix comtat.
Veure Louisiana (Nova França) і Pascagoula (ciutat)
Pierre Crozat
Pierre Crozat (Tolosa 1661-1740) va ser un financer i col·leccionista francès.
Veure Louisiana (Nova França) і Pierre Crozat
Plaçage
Obra que reflecteix les dones criolles de la burgesia de Louisiana, d'Édouard Marquis El plaçage va ser un sistema extralegal reconegut practicat en les colònies d'esclaus espanyoles i franceses d'Amèrica del Nord, incloent-hi el Carib, mitjançant el qual homes europeus s'unien civilment amb dones natives de països africans, criolles, mulates i descendents dels natius americans.
Veure Louisiana (Nova França) і Plaçage
Portada/efemèride maig 2
02.
Veure Louisiana (Nova França) і Portada/efemèride maig 2
Saint Louis (Missouri)
Saint Louis (Missouri). Saint Louis és l'àrea metropolitana més gran de l'estat de Missouri als Estats Units, amb un total de 2.603.607 habitants l'any 2000.
Veure Louisiana (Nova França) і Saint Louis (Missouri)
Territori d'Illinois
El Territori d'Illinois va ser un territori organitzat incorporat als Estats Units que va existir de l'1 de març de 1809 al 3 de desembre de 1818, quan la porció meridional del territori va ser admesa a la Unió com l'Estat d'Illinois.
Veure Louisiana (Nova França) і Territori d'Illinois
Territori de Louisiana
El Territori de Louisiana va ser un territori organitzat incorporat als Estats Units que va existir del 4 de juliol de 1805 al 4 de juny de 1812, quan va ser reanomenat com a Territori de Missouri, per tal d'evitar la confusió amb l'estat de Louisiana recentment admès pel Congrés dels Estats Units.
Veure Louisiana (Nova França) і Territori de Louisiana
Territori Indi
En termes genèrics, territori indi, territoris indis o país amerindi descriu una àrea de terra que el govern dels Estats Units reservà per a la reubicació dels amerindis i que concedeix títol aborigen a la seva terra.
Veure Louisiana (Nova França) і Territori Indi
Texas (Nova Espanya)
Texas va ser una de les províncies de Nova Espanya des del 1690 fins al 1821.
Veure Louisiana (Nova França) і Texas (Nova Espanya)
Thomas Jefferson
Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.
Veure Louisiana (Nova França) і Thomas Jefferson
Tractat de Fontainebleau (1762)
En verd la Louisiana, projectada sobre el territori dels actuals Estats Units El Tractat de Fontainebleau és un acord secret signat al castell de Fontainebleau el 13 de novembre de 1762 entre el Regne de França i el Regne d'Espanya en el qual el primer va cedir al segon la Louisiana.
Veure Louisiana (Nova França) і Tractat de Fontainebleau (1762)
Tractat de Madrid (1795)
Imatge de Thomas Pinckney Imatge de Manuel Godoy El Tractat d'Amistat, Límits i Navegació entre Espanya i els Estats Units o Tractat de Madrid, conegut pels nord-americans amb el nom de Tractat de Pinckney o Tractat de San Lorenzo, és un tractat internacional que es va signar al Monestir de l'Escorial el 27 d'octubre de 1795 i va establir les intencions d'amistat entre els Estats Units i Espanya.
Veure Louisiana (Nova França) і Tractat de Madrid (1795)
Tractat de París (1763)
La Pau de París va ser signada el 10 de febrer de 1763, a París.
Veure Louisiana (Nova França) і Tractat de París (1763)
Tunica-Biloxi
La tribu índia Tunica-Biloxi, abans coneguda com a tribu índia Tunica-Biloxi de Louisiana, és una tribu reconeguda federalment dels tunica i biloxis, situada al centre-est de Louisiana.
Veure Louisiana (Nova França) і Tunica-Biloxi
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Louisiana (Nova França) і 13 de novembre
20 de desembre
El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Louisiana (Nova França) і 20 de desembre
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Louisiana (Nova França) і 4 de maig
També conegut com La Louisiana, Louisiana Francesa, Territori de la Louisiana.