Taula de continguts
31 les relacions: Adalbert II d'Ivrea, Adelaida de Borgonya (desambiguació), Adelaide (Sartorio), Adelaide di Borgogna, Agapit II, Aleram de Montferrat, Aleramici, Antiga Casa de Welf, Arduí d'Ivrea, Arduí Glaber, Berenguer II d'Itàlia, Bisbat de Trieste, Bosònides, Bosó de Provença, Carles de Lotaríngia, Comtat de Loreto, Conrad III de Borgonya, Emma d'Itàlia, Hug d'Arle, Lluís V de França, Lotari, Lotari I de França, Lotari II, Marquesat del Bosco, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Panteons i tombes de sobirans a Itàlia, Portofino, Regne d'Arle, Rei d'Itàlia, Rodolf II de Borgonya, Santa Adelaida de Borgonya.
Adalbert II d'Ivrea
Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.
Veure Lotari II d'Itàlia і Adalbert II d'Ivrea
Adelaida de Borgonya (desambiguació)
* Adelaida de Borgonya o Adelaida d'Auxerre (v - 849), filla de Conrad II de Borgonya i muller de Ricard I de Borgonya duc de Borgonya.
Veure Lotari II d'Itàlia і Adelaida de Borgonya (desambiguació)
Adelaide (Sartorio)
Adelaide o L'Adelaide és una òpera amb música d'Antonio Sartorio i llibret en italià de Pietro Dolfin.
Veure Lotari II d'Itàlia і Adelaide (Sartorio)
Adelaide di Borgogna
Adelaide di Borgogna. o sia, Ottone re d'Italia és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini (amb contribucions de Michele Carafa) sobre un llibret italià de Giovanni Schmidt. S'estrenà al Teatro Argentina de Roma el 27 de desembre de 1817. Adelaide di Borgogna és un dels títols més infreqüents en la producció operística de Rossini.
Veure Lotari II d'Itàlia і Adelaide di Borgogna
Agapit II
Agapit II (Roma, ? – Roma, 8 de novembre de 955) va ser Papa de Roma des del 946 fins a la seva mort.
Veure Lotari II d'Itàlia і Agapit II
Aleram de Montferrat
Aleram (? – 991) va ser marquès de Montferrat, fundador de la casa dels Alerams (Aleramici).
Veure Lotari II d'Itàlia і Aleram de Montferrat
Aleramici
El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.
Veure Lotari II d'Itàlia і Aleramici
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Veure Lotari II d'Itàlia і Antiga Casa de Welf
Arduí d'Ivrea
Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.
Veure Lotari II d'Itàlia і Arduí d'Ivrea
Arduí Glaber
Arduí Glaber, Arduí II, Arduí Glabrio o Arduí el Calb (mort el 977), va ser comte d'Auriate des de 935 i Marquès de Torí des de 962.
Veure Lotari II d'Itàlia і Arduí Glaber
Berenguer II d'Itàlia
Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.
Veure Lotari II d'Itàlia і Berenguer II d'Itàlia
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Lotari II d'Itàlia і Bisbat de Trieste
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Veure Lotari II d'Itàlia і Bosònides
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure Lotari II d'Itàlia і Bosó de Provença
Carles de Lotaríngia
Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.
Veure Lotari II d'Itàlia і Carles de Lotaríngia
Comtat de Loreto
El comtat de Loreto fou un feu dels aleramici que Bonifaci del Vasto va llegar al seu fill Otó després de 1125.
Veure Lotari II d'Itàlia і Comtat de Loreto
Conrad III de Borgonya
Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.
Veure Lotari II d'Itàlia і Conrad III de Borgonya
Emma d'Itàlia
Emma d'Itàlia (Filla de Lotari II d'Itàlia i d'Santa Adelaida de Borgonya) El 965/966 casà amb Lotari I de França amb el que tingué dos fills: Lluís, que succeiria en el tron el seu pare i seria el darrer rei carolingi, Lluís V de França i Eudes († c. 13 Novembre 986), canonge de Reims.
Veure Lotari II d'Itàlia і Emma d'Itàlia
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Veure Lotari II d'Itàlia і Hug d'Arle
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Veure Lotari II d'Itàlia і Lluís V de França
Lotari
* Lotari I (795 - 855), rei d'Itàlia, emperador d'Occident, fill de Lluís el Pietós.
Veure Lotari II d'Itàlia і Lotari
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Veure Lotari II d'Itàlia і Lotari I de França
Lotari II
* Lotari II de Lotaríngia (825 – Piacenza, 869), fill de Lotari I.
Veure Lotari II d'Itàlia і Lotari II
Marquesat del Bosco
El marquesat del Bosco (avui dia Bosco Marengo, prop d'Alessandria) fou una jurisdicció feudal del Regne d'Itàlia sorgida d'una branca dels marquesos aleramici.
Veure Lotari II d'Itàlia і Marquesat del Bosco
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Lotari II d'Itàlia і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on hi ha les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que hi ha en llocs de l'actual Itàlia.
Veure Lotari II d'Itàlia і Panteons i tombes de sobirans a Itàlia
Portofino
Portofino (en ligur Pòrtofin) és un municipi d'Itàlia de 439 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.
Veure Lotari II d'Itàlia і Portofino
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Veure Lotari II d'Itàlia і Regne d'Arle
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Lotari II d'Itàlia і Rei d'Itàlia
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Veure Lotari II d'Itàlia і Rodolf II de Borgonya
Santa Adelaida de Borgonya
Adelaida de Borgonya (Orbe, Alta Borgonya, 931 – Seltz, Alsàcia, 16 de desembre de 999) va ser emperadriu consort, esposa d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i regent; va tenir una gran influència política a l'Europa del seu temps.
Veure Lotari II d'Itàlia і Santa Adelaida de Borgonya
També conegut com Lotari d'Arle.