Accés més ràpid que el navegador!
167 les relacions: Abadia de Prüm, Abadia de Sanch-Inhan, Abadia de Sant Víctor, Adalard el Senescal, Adalbert I de Toscana, Aganó, Agobard de Lió, Aleramici, Arnulfians, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reims, Awans, Bartomeu de Narbona, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bisbat de Cremona, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bonifaci de Còrsega, Borgonya Transjurana, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles Martell, Cesaropapisme, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat d'Orleans, Comtat de Bassigny, Comtat de Cambrai, Comtat de Maasgau, Comtat de Melun, Comtat de Metz, Comtat de Nantes, Comtat de París, Comtat de Porcien, Comtat de Sens, Comtats catalans, Concili de Tolosa del 829, Contrarevolució a l'Imperi Carolingi (830), Cronologia de la història de França, Cunegunda d'Austràsia, Diòcesi de Torcello, Dieta de Nimega, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia Guideschi, Drogó de Metz, Ducat de Borgonya, ..., Ducat de Lió, Eberard de Friül, Ebroí de Poitiers, Eggebard d'Hesbaye, Eginhard d'Utrecht, Einhard, Emma de Baviera, Ermengarda d'Hesbaye, Ermengarda de Tours, Esteve d'Alvèrnia, Fèlix i Adaucte, Fiesole, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francès, Fulcrad de Provença, Gòtia, Gerard d'Alvèrnia, Gerberga (filla de Guillem el Sant), Gisela de Laon, Gislebert de Maasgau, Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Guitburga, Guiu I de Spoleto, Hartgar, Hincmar de Reims, Història de Bèlgica, Història de Haspengouw, Història de Suïssa, Història del papat, Hucbert, Hug de Tours, Hug I de França, Hug l'Abat, Humfrid, Imperi Carolingi, Juraments d'Estrasburg, Lambert I de Nantes, Lambert II de Nantes, Lió, Liber feudorum Ceritaniae, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Provença, Llista de ducs de Baviera, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis dels francs, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lorena, Lotari, Lotari II de Lotaríngia, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lotario, Mainfridux, Matfrid d'Orleans, Museus Vaticans, Nèustria, Otger, Pactum Lotharii, Palau d'Aquisgrà, Papa Benet III, Papa Eugeni II, Papa Gregori IV, Papa Nicolau I, Papa Pasqual I, Papat franc, Patrologia Latina, Pietro Tradonico, Pipí de Péronne, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Raban Maur, Radelchis I, Regió francesa, Regne d'Alemanya, Regne d'Aquitània, Regne d'Arle, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Bretanya, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Rei dels Romans, Renyer I, Renyers, Revolta de Bernat de Septimània, Revolució a l'Imperi Carolingi (830), Robert el Fort, Robertians, Rotruda, Rotruda (filla de Lotari I), Sant Feliu i Sant Blai de la Roca d'Albera, Sant Fructuós de Rocavella, Sant Vicenç de Llançà, Santa Eugènia de Saga, Santa Maria in Cosmedin, Seduli Escot, Seprio, Sergi II, Sicard de Benevent, Sicó I, Tornon, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Universitat de Pavia, Vala de Corbie, Victimae paschali laudes, Waifré, 25 de juny, 29 de desembre, 817, 840, 841. Ampliar l'índex (117 més) »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Lotari I і Abadia de Prüm · Veure més »
Abadia de Sanch-Inhan
L'abadia de Sanch-Inhan és una antic monestir situat a Sanch-Inhan (Llenguadoc-Rosselló, França), fundat el 826.
Nou!!: Lotari I і Abadia de Sanch-Inhan · Veure més »
Abadia de Sant Víctor
Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.
Nou!!: Lotari I і Abadia de Sant Víctor · Veure més »
Adalard el Senescal
Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.
Nou!!: Lotari I і Adalard el Senescal · Veure més »
Adalbert I de Toscana
Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).
Nou!!: Lotari I і Adalbert I de Toscana · Veure més »
Aganó
Aganó (Aganonus/Aganone) o Agà (Aganus/Agano) fou comte de Lucca i per tant probablement marquès de Toscana, nomenat per Lotari I, successor del comte/marquès Mainfridux.
Nou!!: Lotari I і Aganó · Veure més »
Agobard de Lió
Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.
Nou!!: Lotari I і Agobard de Lió · Veure més »
Aleramici
El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.
Nou!!: Lotari I і Aleramici · Veure més »
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Nou!!: Lotari I і Arnulfians · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Lotari I і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Lotari I і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Lotari I і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Awans
Awans (en való Awan) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Lotari I і Awans · Veure més »
Bartomeu de Narbona
Bartomeu fou arquebisbe de Narbona.
Nou!!: Lotari I і Bartomeu de Narbona · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Lotari I і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Lotari I і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Lotari I і Bernat de Septimània · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Lotari I і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Lotari I і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Nou!!: Lotari I і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »
Bonifaci de Còrsega
Bonifaci de Còrsega, també esmentat com Bonifaci II de Toscana i Lucca, o de Túscia i Lucca (788-847), va ser marquès de Toscana des 823 a 834/844 i Corsicae Tutor (governador de Còrsega).
Nou!!: Lotari I і Bonifaci de Còrsega · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Lotari I і Borgonya Transjurana · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Lotari I і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Lotari I і Carles el Calb · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Lotari I і Carles Martell · Veure més »
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Nou!!: Lotari I і Cesaropapisme · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: Lotari I і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Lotari I і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat d'Orleans
El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.
Nou!!: Lotari I і Comtat d'Orleans · Veure més »
Comtat de Bassigny
Els ''pagi'' borgonyons al segle IX El «Pagus Bassianensis», que formava part de la Civitas Lingonum (territori dels lingons que correspon grosso modo a la diòcesi de langres) ja era conegut en temps de Juli Cèsar, com a lloc de passatge natural segur cap a Germània, i com a zona fèrtil on instal·lar un campament militar.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Bassigny · Veure més »
Comtat de Cambrai
El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Cambrai · Veure més »
Comtat de Maasgau
El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).
Nou!!: Lotari I і Comtat de Maasgau · Veure més »
Comtat de Melun
El comtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Melun.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Melun · Veure més »
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Metz · Veure més »
Comtat de Nantes
El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Nantes · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Lotari I і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Porcien · Veure més »
Comtat de Sens
El comtat de Sens (en alguns períodes vescomtat de Sens) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Sens.
Nou!!: Lotari I і Comtat de Sens · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Lotari I і Comtats catalans · Veure més »
Concili de Tolosa del 829
El concili de Tolosa del 829 fou una reunió eclesiàstica de bisbes a l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Lotari I і Concili de Tolosa del 829 · Veure més »
Contrarevolució a l'Imperi Carolingi (830)
La contrarevolució a l'Imperi Carolingi el 830 fou el moviment polític que va permetre a l'emperador Lluís el Pietós de recuperar el poder que li havia arrabassat el seu fill Lotari I poc abans.
Nou!!: Lotari I і Contrarevolució a l'Imperi Carolingi (830) · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: Lotari I і Cronologia de la història de França · Veure més »
Cunegunda d'Austràsia
Cunegunda (vers 771, morta després del 822) fou una princesa carolíngia filla de Carloman I rei dels Francs, i de la princesa d'origen franc Gerberga.
Nou!!: Lotari I і Cunegunda d'Austràsia · Veure més »
Diòcesi de Torcello
La diòcesi de Torcello (en llatí: Dioecesis Torcellana) és una seu suprimida i actual seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: Lotari I і Diòcesi de Torcello · Veure més »
Dieta de Nimega
La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.
Nou!!: Lotari I і Dieta de Nimega · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Lotari I і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Lotari I і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia Guideschi
Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.
Nou!!: Lotari I і Dinastia Guideschi · Veure més »
Drogó de Metz
Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.
Nou!!: Lotari I і Drogó de Metz · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Lotari I і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Lió
El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.
Nou!!: Lotari I і Ducat de Lió · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Lotari I і Eberard de Friül · Veure més »
Ebroí de Poitiers
Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.
Nou!!: Lotari I і Ebroí de Poitiers · Veure més »
Eggebard d'Hesbaye
Eggebard (o Ekkehard) fou comte d'Hesbaye, esmentat vers 834.
Nou!!: Lotari I і Eggebard d'Hesbaye · Veure més »
Eginhard d'Utrecht
Eginhard d'Utrecht fou bisbe d'Utrecht als voltants del 845 al 847.
Nou!!: Lotari I і Eginhard d'Utrecht · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Lotari I і Einhard · Veure més »
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Nou!!: Lotari I і Emma de Baviera · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Lotari I і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermengarda de Tours
Ermengarda de Tours (Alsàcia 804 - morta 20 de març de 851) fou emperadriu carolíngia d'Occident, esposa de Lotari I. Era filla del comte Hug de Tours i de l'Alta Alsacia (+ 837) i d'Ava.
Nou!!: Lotari I і Ermengarda de Tours · Veure més »
Esteve d'Alvèrnia
Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.
Nou!!: Lotari I і Esteve d'Alvèrnia · Veure més »
Fèlix i Adaucte
Fèlix i Adaucte (morts a Roma, c. 302 o 303) foren dos joves cristians, morts com a màrtirs.
Nou!!: Lotari I і Fèlix i Adaucte · Veure més »
Fiesole
Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.
Nou!!: Lotari I і Fiesole · Veure més »
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Nou!!: Lotari I і França Mitjana · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Lotari I і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Lotari I і França Oriental · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Lotari I і Francès · Veure més »
Fulcrad de Provença
Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.
Nou!!: Lotari I і Fulcrad de Provença · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Lotari I і Gòtia · Veure més »
Gerard d'Alvèrnia
Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.
Nou!!: Lotari I і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »
Gerberga (filla de Guillem el Sant)
Gerberga (755?-834) fou filla de Guillem I de Tolosa i de Cunegunda d'Austràsia, per línia materna era per tant neta de Carloman I, rei dels francs.
Nou!!: Lotari I і Gerberga (filla de Guillem el Sant) · Veure més »
Gisela de Laon
Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.
Nou!!: Lotari I і Gisela de Laon · Veure més »
Gislebert de Maasgau
* Gislebert de Maasgau o Gislebert I, mort vers 843, comte de Maasgau.
Nou!!: Lotari I і Gislebert de Maasgau · Veure més »
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Nou!!: Lotari I і Guerí de Provença · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Lotari I і Guerra civil franca · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Lotari I і Guifré el Pilós · Veure més »
Guitburga
Guitburga (Guitburga d'Herbauges, Witburga d'Hornbach) fou una princesa carolíngia, esposa de Guillem I de Tolosa.
Nou!!: Lotari I і Guitburga · Veure més »
Guiu I de Spoleto
Guiu I de Spoleto —Vito di Spoleto— fou duc de Spoleto des del 843 fins al 860.
Nou!!: Lotari I і Guiu I de Spoleto · Veure més »
Hartgar
Hartgar (altres ortografies Hirchar, Hircar, Hirkar, Hircarius) era bisbe de Lieja de 840 fins a la seva mort el 855.
Nou!!: Lotari I і Hartgar · Veure més »
Hincmar de Reims
Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.
Nou!!: Lotari I і Hincmar de Reims · Veure més »
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Nou!!: Lotari I і Història de Bèlgica · Veure més »
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Nou!!: Lotari I і Història de Haspengouw · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: Lotari I і Història de Suïssa · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: Lotari I і Història del papat · Veure més »
Hucbert
Hucbert (nascut vers 820 - † 864 o 866) fou un noble franc, fill de Bosó l'Antic (o Bosó el Vell) el primer Bosònida.
Nou!!: Lotari I і Hucbert · Veure més »
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Nou!!: Lotari I і Hug de Tours · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Lotari I і Hug I de França · Veure més »
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Nou!!: Lotari I і Hug l'Abat · Veure més »
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Nou!!: Lotari I і Humfrid · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Lotari I і Imperi Carolingi · Veure més »
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Nou!!: Lotari I і Juraments d'Estrasburg · Veure més »
Lambert I de Nantes
Lambert (?-836), comte de Nantes i prefecte de la Marca Bretona (818-831) i Duc de Spoleto (834-836).
Nou!!: Lotari I і Lambert I de Nantes · Veure més »
Lambert II de Nantes
Lambert II de Nantes fou comte de Nantes, comte de Rennes i comte d'Anjou, de la família franca dels Widònides que controlava des de feia mig segle la Marca de Bretanya i el comtat de Nantes que n'era el centre.
Nou!!: Lotari I і Lambert II de Nantes · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Lotari I і Lió · Veure més »
Liber feudorum Ceritaniae
El Liber feudorum Ceritaniae és, com indica el seu títol llatí, un llibre (liber, de fet un chartulary) que registra els feus (feudi) dins dels comtats de Cerdanya (Ceritània), Rosselló i Conflent, i les obligacions feudals del comte i els seus vassalls.
Nou!!: Lotari I і Liber feudorum Ceritaniae · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Lotari I і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Lotari I і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: Lotari I і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Lotari I і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Nou!!: Lotari I і Llista de reis dels francs · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Lotari I і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Lotari I і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Lotari I і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Lotari I і Lorena · Veure més »
Lotari
* Lotari I (795 - 855), rei d'Itàlia, emperador d'Occident, fill de Lluís el Pietós.
Nou!!: Lotari I і Lotari · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Lotari I і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Nou!!: Lotari I і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lotario
Lotario és una òpera italiana en tres actes de Georg Friedrich Händel (HWV 26).
Nou!!: Lotari I і Lotario · Veure més »
Mainfridux
Mainfridux fou un comte i marquès de Toscana nomenat per Lotari I. Només es coneix per una moneda que en un costat indica el seu nom i el de Lucca, i a l'altra "I IMPERATOR" i el monogramma de Lotari I. Hauria estat nomenat cap al 833 o 834 per Lotari quan Bonifaci es va decantar pel seu pare Lluís el Pietós i hauria governat durant menys de cinc anys.
Nou!!: Lotari I і Mainfridux · Veure més »
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Nou!!: Lotari I і Matfrid d'Orleans · Veure més »
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Nou!!: Lotari I і Museus Vaticans · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Lotari I і Nèustria · Veure més »
Otger
Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).
Nou!!: Lotari I і Otger · Veure més »
Pactum Lotharii
El Pactum Lotharii és un pacte celebrat el 23 de febrer del 840 entre la República de Venècia i l'Imperi Carolingi, durant els respectius governs de Pietro Tradonico i Lotari I. Aquest document va ser un dels primers actes que donen testimoni de la separació de la naixent Sereníssima i l'Imperi Romà d'Orient: per primera vegada el Dux, per iniciativa pròpia, va portar a terme en aquest moment, acords amb el món occidental.
Nou!!: Lotari I і Pactum Lotharii · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: Lotari I і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Papa Benet III
Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.
Nou!!: Lotari I і Papa Benet III · Veure més »
Papa Eugeni II
Eugeni II (Roma, ? – † 27 d'agost del 827) fou Papa de l'Església Catòlica des del 824 al 827.
Nou!!: Lotari I і Papa Eugeni II · Veure més »
Papa Gregori IV
Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.
Nou!!: Lotari I і Papa Gregori IV · Veure més »
Papa Nicolau I
Nicolau I (Roma, ? – 13 de novembre de 867), anomenat Nicolau el Gran, fou Papa de l'Església catòlica del 858 al 867.
Nou!!: Lotari I і Papa Nicolau I · Veure més »
Papa Pasqual I
Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.
Nou!!: Lotari I і Papa Pasqual I · Veure més »
Papat franc
La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.
Nou!!: Lotari I і Papat franc · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: Lotari I і Patrologia Latina · Veure més »
Pietro Tradonico
Pietro Tradonico (en llatí: Petrus Tradonicus mort el 13 de setembre de 864), va ser el tretzè dux de Venècia (836-864) segons la tradició, i l'onzè segons les dades històriques verificables.
Nou!!: Lotari I і Pietro Tradonico · Veure més »
Pipí de Péronne
Pipí dit també Pipí de Péronne, nascut vers 815, mort després del 840, fou fill de Bernat, rei d'Itàlia i de Cunegunda (possible guillèmida, fou un comte de França. Se l'esmenta com a comte al nord del riu Sena a partir del 834 i fins al 840. En aquest any 840 va donar suport a Lotari I en la seva revolta con el pare i emperador Lluís I el Pietós. No se sap qui fou la seva esposa però l'historiador Karl Ferdinand Werner, constatant que el seu fill Heribert I de Vermandois havia succeït a diversos nibelúngides va emetre la hipòtesi que l'esposa seria membre d'aquesta família i més concretament fills de Teodoric Nibelung, que és esmentat com a comte de Vermandois el 876. Del seu matrimoni va tenir cinc fills.
Nou!!: Lotari I і Pipí de Péronne · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Lotari I і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Lotari I і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Raban Maur
Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.
Nou!!: Lotari I і Raban Maur · Veure més »
Radelchis I
Radelchis I fou príncep de Benevent.
Nou!!: Lotari I і Radelchis I · Veure més »
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Nou!!: Lotari I і Regió francesa · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Lotari I і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Lotari I і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Nou!!: Lotari I і Regne d'Arle · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Lotari I і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de Bretanya
El regne de Bretanya va ser un antic i efímer regne de l'edat mitjana, situat a l'homònima península de Bretanya, que va existir des de l'any 851 fins al 942.
Nou!!: Lotari I і Regne de Bretanya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Lotari I і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Lotari I і Regne de Provença · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Lotari I і Rei d'Itàlia · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Lotari I і Rei dels Romans · Veure més »
Renyer I
Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).
Nou!!: Lotari I і Renyer I · Veure més »
Renyers
La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.
Nou!!: Lotari I і Renyers · Veure més »
Revolta de Bernat de Septimània
La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.
Nou!!: Lotari I і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »
Revolució a l'Imperi Carolingi (830)
La revolució del 830 a l'Imperi Carolingi fou l'enderrocament de fet de l'emperador Lluís el Pietós pels seus tres fills del primer matrimoni, Lotari I, Pipí I d'Aquitània i Lluís el Germànic.
Nou!!: Lotari I і Revolució a l'Imperi Carolingi (830) · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Lotari I і Robert el Fort · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Lotari I і Robertians · Veure més »
Rotruda
* Rotruda (esposa de Carles Martell) († 724), esposa de Carles Martell.
Nou!!: Lotari I і Rotruda · Veure més »
Rotruda (filla de Lotari I)
Rotruda (cap a 835 / 840 - † ?) fou la filla de Lotari I. Lotari va tenir una altra filla anomenada Hiltruda però sovint anomenada també Rotruda (vers 826 † després de 865), casada amb Berenguer, duc de Spoleto (836-841).
Nou!!: Lotari I і Rotruda (filla de Lotari I) · Veure més »
Sant Feliu i Sant Blai de la Roca d'Albera
Sant Feliu i Sant Blai (Saint-Félix-et-Saint-Blaise en francès) és l'actual església parroquial del poble rossellonès de la Roca d'Albera, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Lotari I і Sant Feliu i Sant Blai de la Roca d'Albera · Veure més »
Sant Fructuós de Rocavella
Sant Fructuós de Rocavella és una antiga església romànica del terme comunal de la Roca d'Albera, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Nou!!: Lotari I і Sant Fructuós de Rocavella · Veure més »
Sant Vicenç de Llançà
Sant Vicenç és una església al bell mig del nucli antic de la població de Llançà, a l'extrem sud-oest del nucli urbà.
Nou!!: Lotari I і Sant Vicenç de Llançà · Veure més »
Santa Eugènia de Saga
Santa Eugènia de Saga és una petita església romànica que data cap al, situada a Saga, petit municipi de Ger, a la comarca de la Baixa Cerdanya, a pocs quilòmetres a l'oest de Puigcerdà.
Nou!!: Lotari I і Santa Eugènia de Saga · Veure més »
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Nou!!: Lotari I і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »
Seduli Escot
Seduli Escot (en llatí, Sedulius Scottus) fou un poesta, filòsof i classicista irlandès del segle IX.
Nou!!: Lotari I і Seduli Escot · Veure més »
Seprio
Seprio fou un comtat d'Itàlia que va existir des de la meitat del fins a la meitat del, quan fou unit a Milà.
Nou!!: Lotari I і Seprio · Veure més »
Sergi II
Sergi II (Roma, ? - 847) va ser un noble romà que va esdevenir Papa de 844 a 847.
Nou!!: Lotari I і Sergi II · Veure més »
Sicard de Benevent
Sicard fou príncep de Benevent, fill i successor (tardor del 832) de Sicó I. Fou associat pel seu pare a les tasques del govern i quan va pujar al tron sol va continuar la política paterna.
Nou!!: Lotari I і Sicard de Benevent · Veure més »
Sicó I
Sicó I (772-832) fou príncep de Benevent del 817 a la seva mort.
Nou!!: Lotari I і Sicó I · Veure més »
Tornon
Tornon (en occità Tornon, en francès Tournon-sur-Rhône) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Lotari I і Tornon · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Lotari I і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Lotari I і Tractat de Verdun · Veure més »
Universitat de Pavia
La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia).
Nou!!: Lotari I і Universitat de Pavia · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Lotari I і Vala de Corbie · Veure més »
Victimae paschali laudes
''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.
Nou!!: Lotari I і Victimae paschali laudes · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: Lotari I і Waifré · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 25 de juny · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lotari I і 29 de desembre · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Lotari I і 817 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Lotari I і 840 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Lotari I і 841 · Veure més »
