Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Taula de continguts

440 les relacions: Abadia de Cruas, Abadia de Ferrières, Abadia de Landévennec, Abadia de Sanch-Inhan, Abadia de Sant Víctor, Abadia del Mas d'Azil, Abbó de Provença, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abu Tawr, Acadèmia Palatina, Adalard de Corbie, Adalard el Senescal, Adalbert I de Toscana, Agilbert de Narbona, Agobard de Lió, Al-Hàkam I, Alaric I d'Empúries, Alderic de Le Mans, Alt Penedès, Alt Urgell, Ameli I d'Uzès, Ameli II d'Uzès, Andorra, Andorra durant l'edat mitjana, Annals fuldenses, Anscari de Bremen, Antiga Casa de Welf, Aquitània, Argemir de Magalona, Argengau, Arnau de Besiers, Arnold I de Flandes, Arnulf de Caríntia, Arnulfians, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trèveris, Arquitectura carolíngia, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art cistercenc, Art romànic a Catalunya, Asnar I Galí, Asser, Awans, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Ònnega d'Aritza, ... Ampliar l'índex (390 més) » « Shrink índex

Abadia de Cruas

Labadia de Cruas fou un establiment religiós fundat a Cruas al Vivarès per Eribert comte del Vivarès, pare d'Elpodori.

Veure Lluís el Pietós і Abadia de Cruas

Abadia de Ferrières

LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.

Veure Lluís el Pietós і Abadia de Ferrières

Abadia de Landévennec

Les ruïnes Labadia de Saint-Guénolé de Landévennec fou un establiment religiós a la comuna de Landévennec al departament de Finistère.

Veure Lluís el Pietós і Abadia de Landévennec

Abadia de Sanch-Inhan

L'abadia de Sanch-Inhan és una antic monestir situat a Sanch-Inhan (Llenguadoc-Rosselló, França), fundat el 826.

Veure Lluís el Pietós і Abadia de Sanch-Inhan

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Veure Lluís el Pietós і Abadia de Sant Víctor

Abadia del Mas d'Azil

Labadia del Mas d'Asilh fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a la població homònima.

Veure Lluís el Pietós і Abadia del Mas d'Azil

Abbó de Provença

Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí.

Veure Lluís el Pietós і Abbó de Provença

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Veure Lluís el Pietós і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abu Tawr

Abu-Tawr fou valí de Waixqa.

Veure Lluís el Pietós і Abu Tawr

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Veure Lluís el Pietós і Acadèmia Palatina

Adalard de Corbie

Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.

Veure Lluís el Pietós і Adalard de Corbie

Adalard el Senescal

Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.

Veure Lluís el Pietós і Adalard el Senescal

Adalbert I de Toscana

Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).

Veure Lluís el Pietós і Adalbert I de Toscana

Agilbert de Narbona

Agilbert fou vescomte de Narbona vers 821-832.

Veure Lluís el Pietós і Agilbert de Narbona

Agobard de Lió

Agobard (Catalunya?, 778 - Saintes, 840) fou un religiós hispànic, bisbe de Lió.

Veure Lluís el Pietós і Agobard de Lió

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Veure Lluís el Pietós і Al-Hàkam I

Alaric I d'Empúries

Alaric I d'Empúries fou comte d'Empúries i de Rosselló (843-844).

Veure Lluís el Pietós і Alaric I d'Empúries

Alderic de Le Mans

Alderic de Le Mans o Sant Alderic (800 - 856) fou bisbe de Le Mans, França.

Veure Lluís el Pietós і Alderic de Le Mans

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Veure Lluís el Pietós і Alt Penedès

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Veure Lluís el Pietós і Alt Urgell

Ameli I d'Uzès

Ameli I (o Emili) fou un suposat bisbe d'Uzès de vers el 823 a vers el 835.

Veure Lluís el Pietós і Ameli I d'Uzès

Ameli II d'Uzès

Ameli II fou bisbe d'Uzès vers 886-915.

Veure Lluís el Pietós і Ameli II d'Uzès

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Lluís el Pietós і Andorra

Andorra durant l'edat mitjana

L'edat mitjana és el moment fundador d'Andorra.

Veure Lluís el Pietós і Andorra durant l'edat mitjana

Annals fuldenses

Els Annales fuldenses és una crònica medieval que abasta el període entre els darrers anys del regne franc unit sota Lluís I el Pietós (mort el 840) fins al final del govern carolingi a l'est de França amb l'ascensió de Lluís IV d'Alemanya, el 900.

Veure Lluís el Pietós і Annals fuldenses

Anscari de Bremen

Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia.

Veure Lluís el Pietós і Anscari de Bremen

Antiga Casa de Welf

La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.

Veure Lluís el Pietós і Antiga Casa de Welf

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Lluís el Pietós і Aquitània

Argemir de Magalona

Argemir fou bisbe de Magalona, esmentat per primer cop el març del 819 però que ja era bisbe almenys abans d'aquesta data, el 818.

Veure Lluís el Pietós і Argemir de Magalona

Argengau

Mapa del ducat de Suàbia amb l'Argengau Argengau fou un territori històric d'administració comtal sota la dinastia carolíngia situat a la riba nord-oriental del Bodensee (Llac de Constança) abraçant terres de les actuals Baviera i Baden-Württemberg.

Veure Lluís el Pietós і Argengau

Arnau de Besiers

Arnau fou un comte carolingi que hauria exercit el càrrec a Besiers després d'Erlí (esmentat el 812) i abans de la seva mort vers el 820 o 821.

Veure Lluís el Pietós і Arnau de Besiers

Arnold I de Flandes

Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.

Veure Lluís el Pietós і Arnold I de Flandes

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Veure Lluís el Pietós і Arnulf de Caríntia

Arnulfians

Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.

Veure Lluís el Pietós і Arnulfians

Arquebisbat d'Arle

El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.

Veure Lluís el Pietós і Arquebisbat d'Arle

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Veure Lluís el Pietós і Arquebisbat d'Avinyó

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Veure Lluís el Pietós і Arquebisbat de Milà

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Veure Lluís el Pietós і Arquebisbat de Narbona

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Veure Lluís el Pietós і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Arquebisbat de Trèveris

LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Lluís el Pietós і Arquebisbat de Trèveris

Arquitectura carolíngia

Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).

Veure Lluís el Pietós і Arquitectura carolíngia

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Lluís el Pietós і Arquitectura de Barcelona

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Lluís el Pietós і Arquitectura romànica

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Veure Lluís el Pietós і Art cistercenc

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Veure Lluís el Pietós і Art romànic a Catalunya

Asnar I Galí

Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).

Veure Lluís el Pietós і Asnar I Galí

Asser

John Asser (mort vers el 909) fou un monjo gal·lès que fou nomenat bisbe de Sherborne.

Veure Lluís el Pietós і Asser

Awans

Awans (en való Awan) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Veure Lluís el Pietós і Awans

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Veure Lluís el Pietós і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ònnega d'Aritza

Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran.

Veure Lluís el Pietós і Ònnega d'Aritza

Àrgila de Rasès

Àrgila (? - ca. 845) va ser comte de Rasès i de Conflent (844-846).

Veure Lluís el Pietós і Àrgila de Rasès

Bagnoregio

Bagnoregio és un comune (municipi) de la província de Viterbo a la regió italiana del Laci, situat a uns 90 km al nord-oest de Roma i a uns al nord de Viterbo.

Veure Lluís el Pietós і Bagnoregio

Bahlul ibn Marzuq

Bahlul ibn Marzuq (La Puebla de Castro, Osca, ?-el Pallars, vers 802) fou valí de Waixqa (Osca).

Veure Lluís el Pietós і Bahlul ibn Marzuq

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Veure Lluís el Pietós і Baix Llobregat

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Veure Lluís el Pietós і Baixa Cerdanya

Balduí II de Flandes

Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.

Veure Lluís el Pietós і Balduí II de Flandes

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Veure Lluís el Pietós і Bandera de Catalunya

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.

Veure Lluís el Pietós і Banu Qassi

Bartomeu de Narbona

Bartomeu fou arquebisbe de Narbona.

Veure Lluís el Pietós і Bartomeu de Narbona

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Veure Lluís el Pietós і Basílica de Sant Serni de Tolosa

Batalla d'Ad Pontes

La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.

Veure Lluís el Pietós і Batalla d'Ad Pontes

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Veure Lluís el Pietós і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

Batalla de l'Orbieu

La batalla de l'Orbieu (batalla de l'Orbiu o de l'Orbion) fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a Septimània el 793 tradicionalment a la vora de l'Orbieu prop de l'abadia de la Grassa, però probablement en realitat al lloc de Viladanha (aleshores Vallis Aquitanica) en la ruta ordinària entre Narbona i Carcassona al punt on passa l'Orbieu, ja que el camí per l'abadia de la Grassa era més llarg i més difícil i tallat per moltes muntanyes.

Veure Lluís el Pietós і Batalla de l'Orbieu

Batalla de Pancorbo

La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.

Veure Lluís el Pietós і Batalla de Pancorbo

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Veure Lluís el Pietós і Benet d'Aniana

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Veure Lluís el Pietós і Berà I

Berenguer de Tolosa

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Veure Lluís el Pietós і Berenguer de Tolosa

Berenguer del Velai

Berenguer fou comte del Velai en dates incertes vers el 820.

Veure Lluís el Pietós і Berenguer del Velai

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Veure Lluís el Pietós і Berenguer I d'Itàlia

Berenguer II de Nèustria

Berenguer II, mort el 896, va ser comte de Bayeux i marquès de Nèustria de 886 a 896.

Veure Lluís el Pietós і Berenguer II de Nèustria

Bernat d'Itàlia

Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).

Veure Lluís el Pietós і Bernat d'Itàlia

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Veure Lluís el Pietós і Bernat de Septimània

Bernat I de Poitiers

Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827.

Veure Lluís el Pietós і Bernat I de Poitiers

Bernat II el Poiteví

Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.

Veure Lluís el Pietós і Bernat II el Poiteví

Berta de França

Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.

Veure Lluís el Pietós і Berta de França

Bertran de Born lo Filhs

Bertan de Born lo Filhs (ca. 1179-1233...) fou un trobador occità, fill del trobador homònim Bertran de Born, d'aquí que se l'anomeni lo Filhs ("el fill").

Veure Lluís el Pietós і Bertran de Born lo Filhs

Bigó

Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).

Veure Lluís el Pietós і Bigó

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Veure Lluís el Pietós і Bigorra

Birka i Hovgården

Birka i Hovgården son dos dels exemples més ben conservats d'assentament viking a Suècia, formant junts un jaciment arqueològic al llac Mälaren inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des l'any 1993.

Veure Lluís el Pietós і Birka i Hovgården

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat d'Orvieto-Todi

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Dol

Bisbat de Halberstadt

El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Halberstadt

Bisbat de Hildesheim

Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Hildesheim

Bisbat de Langres

les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Langres

Bisbat de Lo Puèi de Velai

La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Lo Puèi de Velai

Bisbat de Roda de Ribagorça

L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Roda de Ribagorça

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Veure Lluís el Pietós і Bisbat de Vic

Bonifaci de Còrsega

Bonifaci de Còrsega, també esmentat com Bonifaci II de Toscana i Lucca, o de Túscia i Lucca (788-847), va ser marquès de Toscana des 823 a 834/844 i Corsicae Tutor (governador de Còrsega).

Veure Lluís el Pietós і Bonifaci de Còrsega

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Veure Lluís el Pietós і Borgonya Transjurana

Brocéliande

Merlí i Viviana a Brocelianda, en un gravat de Gustave Doré El bosc de Brocelianda o Brocelàndia (en francès Brocéliande) és un bosc mític de la llegenda artúrica que apareix en nombroses narracions protagonitzades pel mag Merlí, les fades Morgana i Viviana, així com alguns cavallers de la taula rodona.

Veure Lluís el Pietós і Brocéliande

Cadalau de Friül

Cadalau (Cadolah o Cadalaus, també Cadolach, Chadalhoh o Chadolah) (mort 819) fou duc de Friül des 817 fins a la seva mort.

Veure Lluís el Pietós і Cadalau de Friül

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Lluís el Pietós і Carlemany

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.

Veure Lluís el Pietós і Carles de Provença

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Carles el Calb

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Veure Lluís el Pietós і Carles el Gras

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Veure Lluís el Pietós і Carles el Jove

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Veure Lluís el Pietós і Carles Martell

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Veure Lluís el Pietós і Carloman de Baviera

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Veure Lluís el Pietós і Carloman II

Casa de Vexin

La casa de Vexin fou un llinatge francès que va governar el comtat de Vexin, el de Valois i el d'Amiens i es va extingir el 1080.

Veure Lluís el Pietós і Casa de Vexin

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Lluís el Pietós і Casal de Barcelona

Castell de Balsareny

El castell de Balsareny és una fortalesa d'estil gòtic civil català ubicada dalt d'un turó, sobre el municipi de Balsareny, i datada el 951.

Veure Lluís el Pietós і Castell de Balsareny

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Veure Lluís el Pietós і Castell de Cardona

Castell de Llauró

El Castell de Llauró era un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Llauró, de la comuna del mateix nom, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Veure Lluís el Pietós і Castell de Llauró

Castell de Palaldà

El castell, al capdamunt del poble El Castell de Palaldà fou el castell medieval d'estil romànic del poble de Palaldà, del terme comunal dels Banys d'Arles i Palaldà, a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Castell de Palaldà

Castell de Puig-reig

El castell de Puig-reig és situat en un petit turó, al costat del riu Llobregat, a llevant i el poble de Puig-reig al sud, declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Lluís el Pietós і Castell de Puig-reig

Castell de Torres

El castell de Torres està situat al capdamunt del poble de Torres d'Alàs, poble del municipi d'Alàs i Cerc (Alt Urgell) de caràcter disseminat, en un turó d'accés difícil des del qual es domina l'estret que fa el riu Segre abans d'arribar al pla de l'Urgellet.

Veure Lluís el Pietós і Castell de Torres

Castell Rosselló (castell)

El Castell Rosselló és una fortificació militar medieval que dona nom al poble de Castell Rosselló, del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Veure Lluís el Pietós і Castell Rosselló (castell)

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure Lluís el Pietós і Catedral de Girona

Catedral de Reims

La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.

Veure Lluís el Pietós і Catedral de Reims

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Veure Lluís el Pietós і Catedral de Roda d'Isàvena

Ceret

Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Ceret

Chrotais

Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.

Veure Lluís el Pietós і Chrotais

Claudi de Torí

Claudi de Torí (810 - 827) fou un bisbe catòlic de Torí.

Veure Lluís el Pietós і Claudi de Torí

Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.

Veure Lluís el Pietós і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Lluís el Pietós і Comtat d'Empúries

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Veure Lluís el Pietós і Comtat d'Holanda

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Lluís el Pietós і Comtat d'Osona

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Lluís el Pietós і Comtat d'Urgell

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Bigorra

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Carcí

Comtat de Gascunya

Situació de la vall del riu Adur, en el curs baix del qual es va establir inicialment el comtat de Gascunya El Comtat de Gascunya o de Guascònia va ser una entitat feudal de l'alta edat mitjana creada per Carlemany a Aquitània durant el 781.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Gascunya

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Girona

Comtat de Melun

El comtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Melun.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Melun

Comtat de Nantes

El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Nantes

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Pallars

Comtat de París

El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de París

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Rasès

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Ribagorça

Comtat de Sens

El comtat de Sens (en alguns períodes vescomtat de Sens) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Sens.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Sens

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Tolosa

Comtat de Vannes

Escut del Bro Waroch El comtat de Vannes fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada a la ciutat de Vannes.

Veure Lluís el Pietós і Comtat de Vannes

Comtat del Velai

El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.

Veure Lluís el Pietós і Comtat del Velai

Comtat del Vivarès

El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Vivièrs (Ardecha) llavors seu del Bisbat de Viviers.

Veure Lluís el Pietós і Comtat del Vivarès

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Veure Lluís el Pietós і Comtats catalans

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Veure Lluís el Pietós і Comte palatí

Concili de Tolosa del 829

El concili de Tolosa del 829 fou una reunió eclesiàstica de bisbes a l'Imperi Carolingi.

Veure Lluís el Pietós і Concili de Tolosa del 829

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Veure Lluís el Pietós і Conquesta carolíngia d'Hispània

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Veure Lluís el Pietós і Conquesta de Barxiluna

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Veure Lluís el Pietós і Conquesta feudal hispànica

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Veure Lluís el Pietós і Conrad I d'Alemanya

Conrad I de Borgonya

Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).

Veure Lluís el Pietós і Conrad I de Borgonya

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.

Veure Lluís el Pietós і Conradians

Contrarevolució a l'Imperi Carolingi (830)

La contrarevolució a l'Imperi Carolingi el 830 fou el moviment polític que va permetre a l'emperador Lluís el Pietós de recuperar el poder que li havia arrabassat el seu fill Lotari I poc abans.

Veure Lluís el Pietós і Contrarevolució a l'Imperi Carolingi (830)

Corsó de Tolosa

Corsó (Chorson) fou el primer comte carolingi de Tolosa (778 – 789 o 790).

Veure Lluís el Pietós і Corsó de Tolosa

Cristianització d'Escandinàvia

El procés de cristianització d'Escandinàvia va tenir lloc entre els segles i, quan els regnes escandinaus: Dinamarca, Noruega i Suècia, varen establir llurs pròpies arxidiòcesis, que depenien directament del Papa, el 1103, 1154 i el 1164 respectivament.

Veure Lluís el Pietós і Cristianització d'Escandinàvia

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Veure Lluís el Pietós і Cronologia de la història de França

Decretals pseudo-isidorianes

Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.

Veure Lluís el Pietós і Decretals pseudo-isidorianes

Dieta d'Aquisgrà (817)

La dieta d'Aquisgrà o assemblea general de 817 fou una reunió convocada per l'emperador Lluís el Pietós el juliol del 817.

Veure Lluís el Pietós і Dieta d'Aquisgrà (817)

Dieta de Compiègne (824)

La dieta de Compiegne del 824 fou una reunió o assemblea general de l'Imperi Carolingi feta a Compiegne la primavera del 824 en què el punt principal fou la guerra contra els bretons que s'havien revoltat Però en aquell any hi havia escassedat d'aliments a França i l'expedició es va demorar fins a la tardor en què l'exèrcit es va posar en marxa.

Veure Lluís el Pietós і Dieta de Compiègne (824)

Dieta de Nimega

La Dieta de Nimega del 821 fou una reunió o assemblea general de la noblesa del regne franc, en la qual l'emperador Lluís el Pietós va fer ratificar la divisió dels estats entre els seus fills que havia establert el 30 de juliol del 817 a Aquisgrà, i que havia obtingut l'aprovació del Papa.

Veure Lluís el Pietós і Dieta de Nimega

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Veure Lluís el Pietós і Dieta de Tolosa (798)

Dieta de Tolosa (800)

La dieta de Tolosa del 800, fou l'assemblea general del regne d'Aquitània tinguda a la seva capital, Tolosa de Llenguadoc, l'any 800, d'especial importància pels catalans perquè va decidir la conquesta de Barcelona.

Veure Lluís el Pietós і Dieta de Tolosa (800)

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Veure Lluís el Pietós і Dinastia Agilolfinga

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Veure Lluís el Pietós і Dinastia carolíngia

Dinastia Guideschi

Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.

Veure Lluís el Pietós і Dinastia Guideschi

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Veure Lluís el Pietós і Diner (moneda)

Districte de Sant Martí

Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.

Veure Lluís el Pietós і Districte de Sant Martí

Districte del Harz

El Harz és un dels 11 districtes de l'estat de Saxònia-Anhalt a l'oest d'Alemanya.

Veure Lluís el Pietós і Districte del Harz

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Veure Lluís el Pietós і Divisio Regnorum

Donat I Llop de Bigorra

Donat Llop I de Bigorra (? - 850).

Veure Lluís el Pietós і Donat I Llop de Bigorra

Donat II Donat

Donat II Donat de Bigorra (?-900), fill de Donat I Llop de Bigorra, comte de Bigorra, i de Faquilena, princesa d'Aquitània.

Veure Lluís el Pietós і Donat II Donat

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Veure Lluís el Pietós і Drogó de Metz

Dructerà

Dructerà (Dructarenus, francès Dructéran) fou abat de Saint-Chaffee al Velai.

Veure Lluís el Pietós і Dructerà

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Veure Lluís el Pietós і Ducat de Gascunya

Durand de Sanch-Inhan

Durand fou el fundador del monestir de Sanch-Inhan (després abadia de Sanch-Inhan, en francès Saint-Chinian).

Veure Lluís el Pietós і Durand de Sanch-Inhan

Eberard de Friül

Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Eberard de Friül

Ebroí de Poitiers

Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.

Veure Lluís el Pietós і Ebroí de Poitiers

Eccard de Mâcon

Eccard (nascut vers 810/815, mort vers 876/877), fou un comte procedent de la família carolíngia dels Nibelúngides.

Veure Lluís el Pietós і Eccard de Mâcon

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Lluís el Pietós і Edat mitjana

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Veure Lluís el Pietós і Edat moderna als Països Catalans

Edmond Faral

Edmond Faral (Medea (Algèria), 18 de març de 1882 - París, 8 de febrer de 1958) fou un romanista i medievalista francès.

Veure Lluís el Pietós і Edmond Faral

Eggebard d'Hesbaye

Eggebard (o Ekkehard) fou comte d'Hesbaye, esmentat vers 834.

Veure Lluís el Pietós і Eggebard d'Hesbaye

Einhard

Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.

Veure Lluís el Pietós і Einhard

Elisagar

Elisagar o Helisacar (Elisagarus, segle VIII- + després del 837) fou un clergue d'origen got de Septimània, que fou canceller de Lluís el Pietós de vers el 808 al 817, restant després proper a la cort excepte per un breu període del 830 al 833.

Veure Lluís el Pietós і Elisagar

Elpodori

Elpodori (Elpodorius) fou comte del Vivarès.

Veure Lluís el Pietós і Elpodori

Emenó de Poitiers

Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).

Veure Lluís el Pietós і Emenó de Poitiers

Emma de Baviera

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Veure Lluís el Pietós і Emma de Baviera

Era dels vikings

esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).

Veure Lluís el Pietós і Era dels vikings

Ermenald d'Aniana

Ermenald o Emmenald d'Aniana fou abat d'Aniana des de vers 830 a 838.

Veure Lluís el Pietós і Ermenald d'Aniana

Ermengarda d'Hesbaye

Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.

Veure Lluís el Pietós і Ermengarda d'Hesbaye

Ermengarda de Tours

Ermengarda de Tours (Alsàcia 804 - morta 20 de març de 851) fou emperadriu carolíngia d'Occident, esposa de Lotari I. Era filla del comte Hug de Tours i de l'Alta Alsacia (+ 837) i d'Ava.

Veure Lluís el Pietós і Ermengarda de Tours

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).

Veure Lluís el Pietós і Ermenguer

Ermentruda d'Orleans

fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Veure Lluís el Pietós і Ermentruda d'Orleans

Ermold el Negre

Ermold el Negre o Ermoldus Niger o Ermoldus Nigellus (Aquitània?, fl. 824–830) fou un intel·lectual i poeta que va viure a la cort de Pipí I d'Aquitània, fill de Lluís el Pietós, i l'acompanyà en una campanya a Bretanya el 824.

Veure Lluís el Pietós і Ermold el Negre

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Veure Lluís el Pietós і Esclavitud a l'edat mitjana

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Veure Lluís el Pietós і Església catòlica a França

Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.

Veure Lluís el Pietós і Església dels Sants Just i Pastor

Església pròpia

Durant l'edat mitjana, l'església pròpia (del llatí, ecclesia propria, o en alemany Eigenkirche) era una església, abadia o claustre construït en terrenys privats per un senyor feudal, sobre els quals mantenia els seus interessos com a propietari, especialment el dret denominat en la llei anglesa com "advowson", de nomenar al personal eclesiàstic.

Veure Lluís el Pietós і Església pròpia

Espills de prínceps

''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.

Veure Lluís el Pietós і Espills de prínceps

Esteve IV

Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.

Veure Lluís el Pietós і Esteve IV

Expedició dels rus a Paflagònia

Lexpedició dels rus a Paflagònia fou una ofensiva militar dels rus contra ciutats de les costes de la Propòntida.

Veure Lluís el Pietós і Expedició dels rus a Paflagònia

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Veure Lluís el Pietós і Família benedictina

Fiesole

Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.

Veure Lluís el Pietós і Fiesole

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Veure Lluís el Pietós і França Mitjana

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Veure Lluís el Pietós і França Occidental

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Veure Lluís el Pietós і França Oriental

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Lluís el Pietós і Francès

Fredegís de Tours

Fredegís de Tours o Fredegisus en llatí (mort el 834 a Tours) fou un clergue i lletrat del Renaixement carolingi, canceller de l'emperador Lluís I el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Fredegís de Tours

Frederic d'Utrecht

Frederic (mort a l'illa de Walcheren, 18 de juliol de 838) va ser bisbe d'Utrecht des del 820 fins a la seva mort.

Veure Lluís el Pietós і Frederic d'Utrecht

Fresald del Gavaldà

Fresald del Gavaldà (Losera, mitjan - la Canorga, 828) fou un bisbe franc de Mende.

Veure Lluís el Pietós і Fresald del Gavaldà

Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

El frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers és una pintura al tremp sobre fusta d'alba anònima del primer quart del.

Veure Lluís el Pietós і Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

Fulcoald de Roergue

Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.

Veure Lluís el Pietós і Fulcoald de Roergue

Garcia I d'Aragó

Garcia I d'Aragó, dit el Dolent (? - 843), fou comte d'Aragó (820-833).

Veure Lluís el Pietós і Garcia I d'Aragó

Gastó I de Bearn

Gastó I († 984) va ser vescomte de Bearn i Auloron del 940 al 984.

Veure Lluís el Pietós і Gastó I de Bearn

Gaucelm

Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Veure Lluís el Pietós і Gaucelm

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Veure Lluís el Pietós і Gòtia

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Veure Lluís el Pietós і Gerard d'Alvèrnia

Gerold I de Vintzgau

Gerold I de Vintzgau (mort al final del segle VIII) fou un aristòcrata germànic, comte a l'Anglachgau i al Kraichgau, però conegut sobretot per ser el pare d'Hildegarda de Vintzgau, la segona esposa de Carlemany i la mare de Lluís I el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Gerold I de Vintzgau

Gerulf I

Gerulf I dit «el vell», se suposa que va néixer abans del 833, mort el 855, va ser comte, al pagus de Westrachi, territori situat a l'est del riu Vlie, a l'època del regnat de Lluís el Piadós.

Veure Lluís el Pietós і Gerulf I

Gerulf II

Gerulf II (cap a 850 - 895 o 916), també anomenat Gerulf el Joven, comte de Frísia Occidental també conegut com a comte de Kennemerland, probablement va ser el pare de dos fills: Teodoric I de Frísia Occidental i Waldger, Documens pour servir à l'histoire monétaire des Pays-Bas.

Veure Lluís el Pietós і Gerulf II

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Veure Lluís el Pietós і Girard del Rosselló

Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.

Veure Lluís el Pietós і Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Gisela de Laon

Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.

Veure Lluís el Pietós і Gisela de Laon

Gotmar I

Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.

Veure Lluís el Pietós і Gotmar I

Gran exèrcit pagà

Mapa de les diverses rutes que va seguir el Gran exèrcit pagà per terres de la Gran Bretanya entre el 865 i el 878 El Gran exèrcit pagà, també anomenat Gran exèrcit danès, fou un exèrcit viking que va salpar de Dinamarca per conquerir Anglaterra durant el segle IX.

Veure Lluís el Pietós і Gran exèrcit pagà

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.

Veure Lluís el Pietós і Gran Moràvia

Grimoald III

Grimoald III fou príncep de Benevent, fill i successor d'Arechis II (de fet el 788, però de iure des del 787).

Veure Lluís el Pietós і Grimoald III

Grimoald IV

Grimoald IV fou príncep de Benevent, successor de Grimoald III el 807.

Veure Lluís el Pietós і Grimoald IV

Guerí I d'Alvèrnia

Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.

Veure Lluís el Pietós і Guerí I d'Alvèrnia

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Veure Lluís el Pietós і Guerra civil franca

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Lluís el Pietós і Guifré el Pilós

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Veure Lluís el Pietós і Guillem de Septimània

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Veure Lluís el Pietós і Guillem I de Tolosa

Guimer

Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano - fou bisbe de Girona (834- ~840) segurament investit en la mateixa data en què aconseguí la confirmació de les donacions fetes pels anteriors reis de França per part de l'emperador Lluís el Pietós, en un decret del 2 de desembre de 834 donat al palau d'Attigny.

Veure Lluís el Pietós і Guimer

Guiu I de Spoleto

Guiu I de Spoleto —Vito di Spoleto— fou duc de Spoleto des del 843 fins al 860.

Veure Lluís el Pietós і Guiu I de Spoleto

Guiu II de Vannes

Guiu II de Vannes fou comte de Vannes del 813 a 819 o 831.

Veure Lluís el Pietós і Guiu II de Vannes

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Veure Lluís el Pietós і Haspengouw

Herford

Herford és una ciutat mitjana a l'estat federal alemany de Rin del Nord-Westfàlia, la capital del districte rural homònim.

Veure Lluís el Pietós і Herford

Hildegarda

Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Hildegarda

Hincmar de Reims

Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.

Veure Lluís el Pietós і Hincmar de Reims

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Lluís el Pietós і Hispània Tarraconense

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Veure Lluís el Pietós і Història d'Alemanya

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Lluís el Pietós і Història de Barcelona

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Veure Lluís el Pietós і Història de Dinamarca

Història de Haspengouw

El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.

Veure Lluís el Pietós і Història de Haspengouw

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Lluís el Pietós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Veure Lluís el Pietós і Història de Normandia

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Veure Lluís el Pietós і Història de Roma

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Veure Lluís el Pietós і Història del cristianisme

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Veure Lluís el Pietós і Història del País Basc

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Veure Lluís el Pietós і Història del papat

Hucbald

Hucbald de Saint-Amand, Hucbaldus Elnonensis, nascut al voltant del 840La data de 840 la dona Gonthier de Saint-Amand en un text poc fiable del segle XII.

Veure Lluís el Pietós і Hucbald

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Veure Lluís el Pietós і Hug (fill de Carlemany)

Hug de Tours

Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.

Veure Lluís el Pietós і Hug de Tours

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Veure Lluís el Pietós і Hug el Gran (robertià)

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Veure Lluís el Pietós і Hug l'Abat

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Lluís el Pietós і Imperi Carolingi

Imperi Carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi Carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Veure Lluís el Pietós і Imperi Carolingi a les Illes Balears

Ingelheim

Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.

Veure Lluís el Pietós і Ingelheim

Ingobert

Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.

Veure Lluís el Pietós і Ingobert

Joan II d'Arle

Joan II (? - † 819) fou arquebisbe d'Arle que exercia ja el 811 i fins a la seva mort el 819.

Veure Lluís el Pietós і Joan II d'Arle

Jordi d'Aniana

Jordi fou abat d'Aniana del 814 al 822.

Veure Lluís el Pietós і Jordi d'Aniana

Judit de Baviera

Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Judit de Baviera

Khàlaf ibn Ràixid

Khàlaf ibn Ràixid o Khàlaf ibn Ràixid ibn Àssad (? - 862) —en àrab خلف بن راشد بن أسد, Ḫalaf b. Rāxid b. Asad— fou un lloctinent de Bahlul ibn Marzuq, el líder dels rebels de Saraqusta, que conquerí Waixqa l'any 800.

Veure Lluís el Pietós і Khàlaf ibn Ràixid

Khildebrand III

Childebrand III fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.

Veure Lluís el Pietós і Khildebrand III

Klettgau

Klettgau és el nom d'una regió històrica de la que formen part tant els cantons suïssos de Schaffhausen, Argòvia i Zúric, com, a la part alemanya, terres de Baden-Württemberg.

Veure Lluís el Pietós і Klettgau

L'Astrònom

L'Astrònom o Astronomus (a vegades també l'Astrònom del Llemosí) és el nom amb què és conegut l'autor anònim de la important obra Vita Hludovici, una biografia de l'emperador Lluís el Pietós, al segle IX.

Veure Lluís el Pietós і L'Astrònom

Lambert I de Nantes

Lambert (?-836), comte de Nantes i prefecte de la Marca Bretona (818-831) i Duc de Spoleto (834-836).

Veure Lluís el Pietós і Lambert I de Nantes

Le Charroi de Nîmes

Le charroi de Nîmes (en cat. els carros de Nimes o el comboi de carros de Nimes) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem que narra la conquesta de Nimes per part de Guillem.

Veure Lluís el Pietós і Le Charroi de Nîmes

Les Narbonnais

Les Narbonnais (cat. Els Narbonesos) és una cançó de gesta francesa del cicle de Guillem.

Veure Lluís el Pietós і Les Narbonnais

Li coronemenz Looïs

Li coronemenz Looïs (títol en francès antic; en català, La coronació de Lluís) és una cançó de gesta francesa de la primera meitat del que tracta de la pujada al tron de Lluís el Pietós amb l'ajuda de Guillem i de les gestes de Guillem a Itàlia; pertany al cicle de Guillem.

Veure Lluís el Pietós і Li coronemenz Looïs

Liebulf

Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).

Veure Lluís el Pietós і Liebulf

Llauró

Llauró (estàndard, en francès Llauro) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 314 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Llauró

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Veure Lluís el Pietós і Llegenda de les quatre barres de sang

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Lluís el Pietós і Lleida

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Veure Lluís el Pietós і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure Lluís el Pietós і Llista de comtes d'Urgell

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Veure Lluís el Pietós і Llista de ducs de Baviera

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Veure Lluís el Pietós і Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Lluís el Pietós і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Veure Lluís el Pietós і Llista de reis de França

Llista de reis dels francs

Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.

Veure Lluís el Pietós і Llista de reis dels francs

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Veure Lluís el Pietós і Llista de reis germànics

Lluís de Baixa Lotaríngia

Lluís de Baixa Lotaríngia (nascut entre 975 i 9801, mort el 1023) fou un membre de la dinastia carolíngia, fill de Carles de Baixa Lotaríngia i la seva segona esposa, Adelais, d'origen desconegut, la filla d'un vassall d'Hug Capet.

Veure Lluís el Pietós і Lluís de Baixa Lotaríngia

Lluís de França

* Lluís de França (duc de Bretanya) (Versalles 1707 - 1712), Príncep de França i duc de Bretanya des del seu naixement.

Veure Lluís el Pietós і Lluís de França

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Lluís el Pietós і Lluís el Germànic

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Veure Lluís el Pietós і Lluís el Tartamut

Lluís I

* Lluís I de Baviera (Estrasburg, 1786 - Niça, 1868), rei de Baviera (1825 - 1848).

Veure Lluís el Pietós і Lluís I

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Veure Lluís el Pietós і Lluís II d'Itàlia

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Veure Lluís el Pietós і Lluís III d'Alemanya

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Veure Lluís el Pietós і Lluís III de França

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Veure Lluís el Pietós і Lluís IV d'Alemanya

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Veure Lluís el Pietós і Lotari I

Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.

Veure Lluís el Pietós і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic

Lupus Servatus

Lupus Servatus o Lopis de Ferrières (c. 805 - 862) fou un eclesiàstic franc, abat de l'Abadia de Sant Pere i Sant Pau a Ferrières-en-Gâtinais, França.

Veure Lluís el Pietós і Lupus Servatus

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Lluís el Pietós і Maçanet de Cabrenys

Magnari

Magnari (Magnarius o Magharius) fou comte de Narbona documentat el 791.

Veure Lluís el Pietós і Magnari

Mainfridux

Mainfridux fou un comte i marquès de Toscana nomenat per Lotari I. Només es coneix per una moneda que en un costat indica el seu nom i el de Lucca, i a l'altra "I IMPERATOR" i el monogramma de Lotari I. Hauria estat nomenat cap al 833 o 834 per Lotari quan Bonifaci es va decantar pel seu pare Lluís el Pietós i hauria governat durant menys de cinc anys.

Veure Lluís el Pietós і Mainfridux

Manual Digest

Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra és una recopilació oficial dels usos i costums d'Andorra, manuscrita en català i llatí el 1748 per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.

Veure Lluís el Pietós і Manual Digest

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Veure Lluís el Pietós і Marca d'Ístria

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Veure Lluís el Pietós і Marca de Bretanya

Marca de Caríntia

X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Lluís el Pietós і Marca de Caríntia

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Veure Lluís el Pietós і Martorell

Mas d'Espolla

Mas d'Espolla és una masia al sud del nucli urbà de la població de Bàscara, a poca distància del veïnat de Sant Miquel de Terrades (Calabuig).

Veure Lluís el Pietós і Mas d'Espolla

Matfrid d'Orleans

Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.

Veure Lluís el Pietós і Matfrid d'Orleans

Meerssen

Meerssen (limburguès Meersje) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Veure Lluís el Pietós і Meerssen

Miquel II el Tartamut

Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.

Veure Lluís el Pietós і Miquel II el Tartamut

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.

Veure Lluís el Pietós і Monestir

Monestir de Bellecelle

El monestir de Bellecelle fou un establiment religiós del Llenguadoc, a l'Albigès.

Veure Lluís el Pietós і Monestir de Bellecelle

Monestir de Sant Llorenç de Cabreresses

El monestir de Sant Llorenç de Cabreresses (Saint-Laurent de Cabreresses) fou un establiment religiós de la diòcesi de Narbona, diferent de l'abadia de Sant Llorenç de Vernosoubre que estava situada a més de 30 km.

Veure Lluís el Pietós і Monestir de Sant Llorenç de Cabreresses

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Veure Lluís el Pietós і Monestir de Sant Pere de Rodes

Monges Benedictines

Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet.

Veure Lluís el Pietós і Monges Benedictines

Mortroux

Mortroux (en való Mwètroû) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja, a la desembocadura del Ri d'Asse amb el Berwijn.

Veure Lluís el Pietós і Mortroux

Morvan Lez-Breizh

Morvan Lez-Breizh també conegut per Morman, Morwan o Moruan (? - 818) fou un cabdill bretó, suposat comte de Léon, que es va declarar rei després de la mort de Carlemany el 814.

Veure Lluís el Pietós і Morvan Lez-Breizh

Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun

Mutàrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.

Veure Lluís el Pietós і Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Veure Lluís el Pietós і Nèustria

Nominoe

Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).

Veure Lluís el Pietós і Nominoe

Notó d'Arle

Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle.

Veure Lluís el Pietós і Notó d'Arle

Nucli antic de Cardona

El nucli antic de Cardona és un conjunt històric protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional de la vila de Cardona (Bages).

Veure Lluís el Pietós і Nucli antic de Cardona

Odiló

Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.

Veure Lluís el Pietós і Odiló

Oesen

El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Lluís el Pietós і Oesen

Oliba I de Carcassona

Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).

Veure Lluís el Pietós і Oliba I de Carcassona

Omurtag (kniaz de Bulgària)

Omurtag o Omortag (en) fou un Gran Knyaz ("mwCw" Knyaz U Bogu) de Bulgària, que governà de 815 a 831.

Veure Lluís el Pietós і Omurtag (kniaz de Bulgària)

Ona Lliure

Ona Lliure, també coneguda durant la seva existència com a Onda Lliure, fou una emissora de ràdio lliure i autogestionada, considerada com la primera d'aquest tipus en català i de tots els Països Catalans.

Veure Lluís el Pietós і Ona Lliure

Ordalia

Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg. L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa.

Veure Lluís el Pietós і Ordalia

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Veure Lluís el Pietós і Orde de canonges regulars

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure Lluís el Pietós і Orde de Sant Benet

Otó de Baixa Lotaríngia

Otó o Odó de Baixa Lotaríngia (nascut al voltant de 970, va morir el 1012) fou duc de la Baixa Lotaríngia, fill de Carles de la Baixa Lotaríngia i la seva primera dona, una filla de Robert de Vermandois comte de Meaux i Troyes.

Veure Lluís el Pietós і Otó de Baixa Lotaríngia

Palau d'Aquisgrà

Veure Lluís el Pietós і Palau d'Aquisgrà

Papa Eugeni II

Eugeni II (Roma, ? – † 27 d'agost del 827) fou Papa de l'Església Catòlica des del 824 al 827.

Veure Lluís el Pietós і Papa Eugeni II

Papa Gregori IV

Gregori IV (Roma, c. 795 – † 11 de gener del 844) va ser Papa de l'Església Catòlica del 827 al 844.

Veure Lluís el Pietós і Papa Gregori IV

Papa Pasqual I

Pasqual I (Roma ? – íd. 11 de febrer del 824) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.

Veure Lluís el Pietós і Papa Pasqual I

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Veure Lluís el Pietós і Papat franc

Patrologia Latina

Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.

Veure Lluís el Pietós і Patrologia Latina

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.

Veure Lluís el Pietós і Pipí d'Itàlia

Pipí de Péronne

Pipí dit també Pipí de Péronne, nascut vers 815, mort després del 840, fou fill de Bernat, rei d'Itàlia i de Cunegunda (possible guillèmida, fou un comte de França. Se l'esmenta com a comte al nord del riu Sena a partir del 834 i fins al 840.

Veure Lluís el Pietós і Pipí de Péronne

Pipí el Geperut

Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.

Veure Lluís el Pietós і Pipí el Geperut

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Veure Lluís el Pietós і Pipí I d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Veure Lluís el Pietós і Pipí II d'Aquitània

Pippin (musical)

Pippin és un musical de 1972 amb música i lletra de Stephen Schwartz i llibre de Roger O. Hirson.

Veure Lluís el Pietós і Pippin (musical)

Pont del Diable (Martorell)

El pont del Diable, conegut antigament com a pont de Sant Bartomeu, és una obra situada entre els municipis de Martorell (Baix Llobregat) i Castellbisbal (Vallés Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Lluís el Pietós і Pont del Diable (Martorell)

Possedoni

Possedoni consta com a bisbe d'Urgell en una donació que feu el comte de Cerdanya i d'Urgell Fredelao l'any 815 en benefici del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari que havia fet construir en territori cerdà, sobre uns terrenys que havia rebut de l'Emperador Lluís.

Veure Lluís el Pietós і Possedoni

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Veure Lluís el Pietós і Primer Imperi Búlgar

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Veure Lluís el Pietós і Primera potència mundial

Priziac

Priziac (en bretó Prizieg) és un municipi francès, situat a la regió de Bretanya, al departament d'Ar Mor-Bihan.

Veure Lluís el Pietós і Priziac

Prudenci de Troyes

Prudenci de Troyes o Prudenci Galindo (Aragó?, - Troyes, França, 6 d'abril de 861) fou un bisbe de Troyes, oponent d'Hincmar de Reims en la polèmica sobre la predestinació.

Veure Lluís el Pietós і Prudenci de Troyes

Raül I de Vexin

Raül I de Vexin, Amiens i Valois (esmentat com a Raül I d'Ostrevent o Ostrevant i Raül de Gouy), mort el 926, va ser comte de Vexin, d'Amiens i de Valois.

Veure Lluís el Pietós і Raül I de Vexin

Raban Maur

Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.

Veure Lluís el Pietós і Raban Maur

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Rainulf I de Poitiers

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Veure Lluís el Pietós і Ramon Berenguer I

Rampó

Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).

Veure Lluís el Pietós і Rampó

Rúrik

Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.

Veure Lluís el Pietós і Rúrik

Regne d'Alemanya

El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.

Veure Lluís el Pietós і Regne d'Alemanya

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Veure Lluís el Pietós і Regne d'Aquitània

Regne de Bretanya

El regne de Bretanya va ser un antic i efímer regne de l'edat mitjana, situat a l'homònima península de Bretanya, que va existir des de l'any 851 fins al 942.

Veure Lluís el Pietós і Regne de Bretanya

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Lluís el Pietós і Regne de Navarra

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Veure Lluís el Pietós і Renaixement carolingi

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Veure Lluís el Pietós і Revolta d'Aissó

Revolta de Bernat de Septimània

La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.

Veure Lluís el Pietós і Revolta de Bernat de Septimània

Revolució a l'Imperi Carolingi (830)

La revolució del 830 a l'Imperi Carolingi fou l'enderrocament de fet de l'emperador Lluís el Pietós pels seus tres fills del primer matrimoni, Lotari I, Pipí I d'Aquitània i Lluís el Germànic.

Veure Lluís el Pietós і Revolució a l'Imperi Carolingi (830)

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.

Veure Lluís el Pietós і Ricard I de Borgonya

Robert de Magalona

Robert I de Magalona fou comte de Magalona, segurament fill i successor d'Amic de Magalona en data desconeguda.

Veure Lluís el Pietós і Robert de Magalona

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.

Veure Lluís el Pietós і Robert el Fort

Robert I d'Hesbaye

Robert I, Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert, fou comte d'Hesbaye, fill de Lambert d'Hesbaye (comte a Hesbaye i a Nèustria).

Veure Lluís el Pietós і Robert I d'Hesbaye

Robertians

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.

Veure Lluís el Pietós і Robertians

Rodés (Rialb)

Rodés és un poble del terme municipal de Rialb, a la comarca del Pallars Sobirà.

Veure Lluís el Pietós і Rodés (Rialb)

Rorgó I del Maine

Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.

Veure Lluís el Pietós і Rorgó I del Maine

Rostany

Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.

Veure Lluís el Pietós і Rostany

Rotruda

* Rotruda (esposa de Carles Martell) († 724), esposa de Carles Martell.

Veure Lluís el Pietós і Rotruda

Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.

Veure Lluís el Pietós і Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda (filla de Lotari I)

Rotruda (cap a 835 / 840 - † ?) fou la filla de Lotari I. Lotari va tenir una altra filla anomenada Hiltruda però sovint anomenada també Rotruda (vers 826 † després de 865), casada amb Berenguer, duc de Spoleto (836-841).

Veure Lluís el Pietós і Rotruda (filla de Lotari I)

Rus (poble)

Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.

Veure Lluís el Pietós і Rus (poble)

Sacramentari de Drogó

El Sacramentari de Drogó (París, Biblioteca Nacional de França, MS lat. 9428) és un manuscrit il·luminat carolingi en pergamí que conté els textos d'un sacramentari.

Veure Lluís el Pietós і Sacramentari de Drogó

Sadun ar-Ruayní

Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.

Veure Lluís el Pietós і Sadun ar-Ruayní

Sanç I Llop

Sanç I Llop (basc: Antxo Otxoa) fou duc de Gasconya, efectiu vers el 801 al 816.

Veure Lluís el Pietós і Sanç I Llop

Sanila

Sanila fou lloctinent del comte Gaucelm del Rosselló i d'Empúries (germà de Bernat de Septimània).

Veure Lluís el Pietós і Sanila

Sant Cristòfol de Monteugues

Sant Cristòfol de Monteugues és una ermita romànica que es troba entre La Garriga i El Figaró (Vallès Oriental), prop del Tagamanent i del Pla de la Calma.

Veure Lluís el Pietós і Sant Cristòfol de Monteugues

Sant Genís de Fontanes

Sant Genís de Fontanes (localment, simplement Sant Genís) (oficialment en francès Saint-Génis-des-Fontaines) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.752 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Genís de Fontanes

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Genís de Fontanes (monestir)

Sant Jaume de Vilanova

Sant Jaume de Vilanova o Sant Jaume de Vilanova del Pla és una església romànica de finals del al terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès.

Veure Lluís el Pietós і Sant Jaume de Vilanova

Sant Joan Evangelista de Sant Joan la Cella

Façana occidental Absis de tradició preromànica Sant Joan Evangelista de Sant Joan la Cella és l'església parroquial d'origen romànic de la comuna rossellonesa de Sant Joan la Cella, a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Joan Evangelista de Sant Joan la Cella

Sant Joan la Cella

Sant Joan la Cella (en francès Saint-Jean-Lasseille) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.301 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Joan la Cella

Sant Julià de Bussac

Sant Julià de Bussac fou l'església del veïnat desaparegut vallespirenc de Bussac, del terme comunal de Reiners, a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Julià de Bussac

Sant Martí d'Adraén

L'església de Sant Martí d'Adraén és al poble d'Adraén, municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell).

Veure Lluís el Pietós і Sant Martí d'Adraén

Sant Pere (Ciutat Vella)

Sant Pere és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Lluís el Pietós і Sant Pere (Ciutat Vella)

Sant Pere de Ceret

Els peus de la nau, amb el cor i l'orgue Altar i capçalera de la nau Sant Pere de Ceret és l'església parroquial de la vila de Ceret, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Pere de Ceret

Sant Pere de la Cellera

Sant Pere de la Cellera, o dels Forquets és una antiga església parroquial del nucli desaparegut de Sant Pere dels Forquets, del terme comunal d'Argelers, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Pere de la Cellera

Sant Pere de Riuferrer

Sant Pere de Riuferrer, antigament Sant Pere dels Boscos, és una antiga cel·la monàstica, que fou més tard parròquia rural de la comuna d'Arles, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Pere de Riuferrer

Sant Pere dels Forquets

Sant Pere dels Forquets fou un antic poble del Rosselló (Catalunya del Nord), en el territori de l'actual comuna d'Argelers, en l'àmbit dels contraforts septentrionals de la Serra de l'Albera.

Veure Lluís el Pietós і Sant Pere dels Forquets

Sant Salvador de la Vedella

Sant Salvador de la Vedella (o de l'Abadella, o de la Vadella) és un monestir romànic situat al municipi de Cercs (Berguedà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Lluís el Pietós і Sant Salvador de la Vedella

Sant Vicenç de Vallmanya

Sant Vicenç de Vallmanya és l'actual església parroquial, moderna sobre basaments romànics, del poble de Vallmanya, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Veure Lluís el Pietós і Sant Vicenç de Vallmanya

Santa Ampolla

La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I. Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació.

Veure Lluís el Pietós і Santa Ampolla

Santa Fe de Concas

Labadia de Santa Fe és una església abadal romànica situada al municipi de Concas (al departament d'Avairon, Migdia-Pirineus).

Veure Lluís el Pietós і Santa Fe de Concas

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Veure Lluís el Pietós і Santa Maria d'Amer

Santa Maria de Vilert

L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià.

Veure Lluís el Pietós і Santa Maria de Vilert

Sínode de Frankfurt

El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.

Veure Lluís el Pietós і Sínode de Frankfurt

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Veure Lluís el Pietós і Segle IX

Seguí I

Seguí I o Siguí I de Bordeus (en llatí Sigiwinus o Sigiminus o Siguvinus o Siguinus; en francès Séguin, Siguin, Sigiwin, Sigwin o Sigoin, apareix sovint com a Ximin, però aquesta identificació és dubtosa) fou comte de Bordeus i en algun moment duc de Gascunya.

Veure Lluís el Pietós і Seguí I

Setge d'Osca (812)

El setge d'Osca fou un intent dels carolingis de sotmetre Osca que des del 803 era governada pel general Amrus ibn Yusuf, lleial a l'emir de Còrdova.

Veure Lluís el Pietós і Setge d'Osca (812)

Setge de Barcelona (827)

El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Barcelona (827)

Setge de Girona de 827

El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Girona de 827

Setge de Làrida (800)

El setge de Làrida del 800 va ser una campanya militar dels carolingis contra la ciutat de Lleida, que havia estat ocupada pels musulmans durant gairebé un segle.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Làrida (800)

Setge de Roda de Ter

El Setge de Roda de Ter fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó, entre els comtes autòctons i els francs a la Marca Hispànica durant el.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Roda de Ter

Setge de Turtuixa (804)

El Setge de Turtuixa de 804-807 fou una de les batalles de la Conquesta carolíngia de la Marca hispànica.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Turtuixa (804)

Setge de Turtuixa (808)

El setge de Turtuixa de 808 va ser un intent fracassat d'atac a la ciutat de Tortosa per part de les tropes de Lluís el Pietós, amb el suport del seu llegat Ingobert i els comandants Berà i Ademar de Narbona.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Turtuixa (808)

Setge de Turtuixa (809)

El setge de Turtuixa de 809 va ser part d'un intent de conquerir les ciutats de Tarragona i Tortosa per part del fill de Carlemany, Lluís el Pietós.

Veure Lluís el Pietós і Setge de Turtuixa (809)

Sicard de Benevent

Sicard fou príncep de Benevent, fill i successor (tardor del 832) de Sicó I. Fou associat pel seu pare a les tasques del govern i quan va pujar al tron sol va continuar la política paterna.

Veure Lluís el Pietós і Sicard de Benevent

Sicó I

Sicó I (772-832) fou príncep de Benevent del 817 a la seva mort.

Veure Lluís el Pietós і Sicó I

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Veure Lluís el Pietós і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Suppó

Suppó I (?-5 de març de 824) va ser un noble Franc amb possessions al Regne d'Italia.

Veure Lluís el Pietós і Suppó

Teobald I de Blois

Teobald I o Tibau I de Blois el Trampós (francès Thibaut de Blois le Trincheur), nascut cap a 910, mort el 16 de gener de 975/977, va ser comte de Blois, de Chartres, vescomte de Tours, comte sobirà de Châteaudun, senyor de Vierzon i de Sancerre, de Chinon, de Saumur, de Beaugency i de Provins (senyoria anomenada sovint com comtat de Provins).

Veure Lluís el Pietós і Teobald I de Blois

Teodulf d'Orleans

Teodulf d'Orleans (Nord d'Espanya, potser Saragossa, ca. 750/760 - Orleans, 821) fou bisbe d'Orleans entre el 797 i 818.

Veure Lluís el Pietós і Teodulf d'Orleans

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Lluís el Pietós і Terrassa

Tessalònica (tema)

El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.

Veure Lluís el Pietós і Tessalònica (tema)

Thionville

Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Veure Lluís el Pietós і Thionville

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Veure Lluís el Pietós і Tombes dels comtes de Barcelona

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Veure Lluís el Pietós і Tractat de Meerssen

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Veure Lluís el Pietós і Tractat de Verdun

Turpió d'Angulema

Turpió (o Turpí) († 863), fou el primer comte d'Angulema conegut, probablement membre de la família dels Guillèmides.

Veure Lluís el Pietós і Turpió d'Angulema

Udalrics

Arbre genealògic Els Udalrics foren un llinatge de la noblesa franca alamànica amb seu a Bregenz i Winterthur que va existir del segle VIII fins al segle XI.

Veure Lluís el Pietós і Udalrics

Ulfari de l'Albigès

Ulfari (Ulfarius) fou comte de l'Albigès.

Veure Lluís el Pietós і Ulfari de l'Albigès

Unroch III de Friül

Unroch III de Friül (840-874), Marqués de Friül (863-874).

Veure Lluís el Pietós і Unroch III de Friül

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix.

Veure Lluís el Pietós і Vala de Corbie

Valcand

Valcand, Valcandus Tungrensis, Walcand o Walcaud (- 831) fou bisbe de Lieja de 810 fins a la seva mort.

Veure Lluís el Pietós і Valcand

Velasc el Gascó

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.

Veure Lluís el Pietós і Velasc el Gascó

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Veure Lluís el Pietós і Vescomtat de Bearn

Vescomtat de Léon

El vescomtat de Léon fou una important jurisdicció senyorial del nord-oest de Bretanya.

Veure Lluís el Pietós і Vescomtat de Léon

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure Lluís el Pietós і Vic

Victimae paschali laudes

''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.

Veure Lluís el Pietós і Victimae paschali laudes

Vila fortificada de Ceret

Vista general de la vila fortificada La Vila fortificada de Ceret és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Ceret, a la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord).

Veure Lluís el Pietós і Vila fortificada de Ceret

Vilanova de Raò

Vilanova de Raò (en francès Villeneuve-de-la-Raho), és un poble cap del municipi del mateix nom, de 3.828 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la subcomarca de la Plana del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Està situat al sud de Perpinyà i al nord-oest d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca, al nord, est i nord-est de l'estany o Llac de Vilanova de Raò, del qual ressegueix bona part de la riba.

Veure Lluís el Pietós і Vilanova de Raò

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Veure Lluís el Pietós і Vita Hludovici

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Veure Lluís el Pietós і Vivarès

Viver (Viver i Serrateix)

Viver és un poble del municipi de Viver i Serrateix (Berguedà), de 61 habitants (2015), format per un petit nucli al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel de Viver, que es troba al llarg pla de Viver i un conjunt de masies disseminades.

Veure Lluís el Pietós і Viver (Viver i Serrateix)

Walafrid Estrabó

Walafrid Estrabó (808, Suàbia - 18 d'agost del 849) fou un filòsof, teòleg, botànic i poeta carolingi.

Veure Lluís el Pietós і Walafrid Estrabó

Welf I

Imatge de Welf I en un llibre del 1510, Biblioteca de Würtemberg Welf I (? - abans de 819) va ser un noble suabi fundador de l'Antiga Casa de Welf.

Veure Lluís el Pietós і Welf I

Wiglaf

Wiglaf va ser rei de Mèrcia dues vegades, del 827 al 829, succeint a Ludeca, i del 830 fins al 839, entremig el país va estar sota domini del rei Egbert de Wessex.

Veure Lluís el Pietós і Wiglaf

Wiomarc

Wiomarc, Wihomarc, Wiomarc'h o Guyomarch fou un cap bretó que va dirigir la revolta del 822 al 825.

Veure Lluís el Pietós і Wiomarc

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Veure Lluís el Pietós і 16 d'abril

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Veure Lluís el Pietós і 19 d'abril

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Lluís el Pietós і 25 de juny

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Lluís el Pietós і 28 de desembre

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Veure Lluís el Pietós і 3 d'abril

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure Lluís el Pietós і 30 d'abril

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Veure Lluís el Pietós і 778

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Lluís el Pietós і 814

817

; Països Catalans.

Veure Lluís el Pietós і 817

819

El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Lluís el Pietós і 819

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Lluís el Pietós і 820

També conegut com Lluís I de França, Lluís I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís I el Piadós, Lluís I el Piatós, Lluís I el Pietós, Lluís el Benigne, Lluís el Piadós, Ludovico Pio, Ludovicus Pius.

, Àrgila de Rasès, Bagnoregio, Bahlul ibn Marzuq, Baix Llobregat, Baixa Cerdanya, Balduí II de Flandes, Bandera de Catalunya, Banu Qassi, Bartomeu de Narbona, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Batalla d'Ad Pontes, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de l'Orbieu, Batalla de Pancorbo, Benet d'Aniana, Berà I, Berenguer de Tolosa, Berenguer del Velai, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer II de Nèustria, Bernat d'Itàlia, Bernat de Septimània, Bernat I de Poitiers, Bernat II el Poiteví, Berta de França, Bertran de Born lo Filhs, Bigó, Bigorra, Birka i Hovgården, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Dol, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Hildesheim, Bisbat de Langres, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bisbat de Vic, Bonifaci de Còrsega, Borgonya Transjurana, Brocéliande, Cadalau de Friül, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman II, Casa de Vexin, Casal de Barcelona, Castell de Balsareny, Castell de Cardona, Castell de Llauró, Castell de Palaldà, Castell de Puig-reig, Castell de Torres, Castell Rosselló (castell), Catedral de Girona, Catedral de Reims, Catedral de Roda d'Isàvena, Ceret, Chrotais, Claudi de Torí, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Comtat d'Empúries, Comtat d'Holanda, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Bigorra, Comtat de Carcí, Comtat de Gascunya, Comtat de Girona, Comtat de Melun, Comtat de Nantes, Comtat de Pallars, Comtat de París, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sens, Comtat de Tolosa, Comtat de Vannes, Comtat del Velai, Comtat del Vivarès, Comtats catalans, Comte palatí, Concili de Tolosa del 829, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta feudal hispànica, Conrad I d'Alemanya, Conrad I de Borgonya, Conradians, Contrarevolució a l'Imperi Carolingi (830), Corsó de Tolosa, Cristianització d'Escandinàvia, Cronologia de la història de França, Decretals pseudo-isidorianes, Dieta d'Aquisgrà (817), Dieta de Compiègne (824), Dieta de Nimega, Dieta de Tolosa (798), Dieta de Tolosa (800), Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Dinastia Guideschi, Diner (moneda), Districte de Sant Martí, Districte del Harz, Divisio Regnorum, Donat I Llop de Bigorra, Donat II Donat, Drogó de Metz, Dructerà, Ducat de Gascunya, Durand de Sanch-Inhan, Eberard de Friül, Ebroí de Poitiers, Eccard de Mâcon, Edat mitjana, Edat moderna als Països Catalans, Edmond Faral, Eggebard d'Hesbaye, Einhard, Elisagar, Elpodori, Emenó de Poitiers, Emma de Baviera, Era dels vikings, Ermenald d'Aniana, Ermengarda d'Hesbaye, Ermengarda de Tours, Ermenguer, Ermentruda d'Orleans, Ermold el Negre, Esclavitud a l'edat mitjana, Església catòlica a França, Església dels Sants Just i Pastor, Església pròpia, Espills de prínceps, Esteve IV, Expedició dels rus a Paflagònia, Família benedictina, Fiesole, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francès, Fredegís de Tours, Frederic d'Utrecht, Fresald del Gavaldà, Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers, Fulcoald de Roergue, Garcia I d'Aragó, Gastó I de Bearn, Gaucelm, Gòtia, Gerard d'Alvèrnia, Gerold I de Vintzgau, Gerulf I, Gerulf II, Girard del Rosselló, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Gisela de Laon, Gotmar I, Gran exèrcit pagà, Gran Moràvia, Grimoald III, Grimoald IV, Guerí I d'Alvèrnia, Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Guimer, Guiu I de Spoleto, Guiu II de Vannes, Haspengouw, Herford, Hildegarda, Hincmar de Reims, Hispània Tarraconense, Història d'Alemanya, Història de Barcelona, Història de Dinamarca, Història de Haspengouw, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Normandia, Història de Roma, Història del cristianisme, Història del País Basc, Història del papat, Hucbald, Hug (fill de Carlemany), Hug de Tours, Hug el Gran (robertià), Hug l'Abat, Imperi Carolingi, Imperi Carolingi a les Illes Balears, Ingelheim, Ingobert, Joan II d'Arle, Jordi d'Aniana, Judit de Baviera, Khàlaf ibn Ràixid, Khildebrand III, Klettgau, L'Astrònom, Lambert I de Nantes, Le Charroi de Nîmes, Les Narbonnais, Li coronemenz Looïs, Liebulf, Llauró, Llegenda de les quatre barres de sang, Lleida, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes d'Urgell, Llista de ducs de Baviera, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis de França, Llista de reis dels francs, Llista de reis germànics, Lluís de Baixa Lotaríngia, Lluís de França, Lluís el Germànic, Lluís el Tartamut, Lluís I, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lluís IV d'Alemanya, Lotari I, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lupus Servatus, Maçanet de Cabrenys, Magnari, Mainfridux, Manual Digest, Marca d'Ístria, Marca de Bretanya, Marca de Caríntia, Martorell, Mas d'Espolla, Matfrid d'Orleans, Meerssen, Miquel II el Tartamut, Monestir, Monestir de Bellecelle, Monestir de Sant Llorenç de Cabreresses, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monges Benedictines, Mortroux, Morvan Lez-Breizh, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Nèustria, Nominoe, Notó d'Arle, Nucli antic de Cardona, Odiló, Oesen, Oliba I de Carcassona, Omurtag (kniaz de Bulgària), Ona Lliure, Ordalia, Orde de canonges regulars, Orde de Sant Benet, Otó de Baixa Lotaríngia, Palau d'Aquisgrà, Papa Eugeni II, Papa Gregori IV, Papa Pasqual I, Papat franc, Patrologia Latina, Pipí d'Itàlia, Pipí de Péronne, Pipí el Geperut, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Pippin (musical), Pont del Diable (Martorell), Possedoni, Primer Imperi Búlgar, Primera potència mundial, Priziac, Prudenci de Troyes, Raül I de Vexin, Raban Maur, Rainulf I de Poitiers, Ramon Berenguer I, Rampó, Rúrik, Regne d'Alemanya, Regne d'Aquitània, Regne de Bretanya, Regne de Navarra, Renaixement carolingi, Revolta d'Aissó, Revolta de Bernat de Septimània, Revolució a l'Imperi Carolingi (830), Ricard I de Borgonya, Robert de Magalona, Robert el Fort, Robert I d'Hesbaye, Robertians, Rodés (Rialb), Rorgó I del Maine, Rostany, Rotruda, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rotruda (filla de Lotari I), Rus (poble), Sacramentari de Drogó, Sadun ar-Ruayní, Sanç I Llop, Sanila, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Genís de Fontanes, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Jaume de Vilanova, Sant Joan Evangelista de Sant Joan la Cella, Sant Joan la Cella, Sant Julià de Bussac, Sant Martí d'Adraén, Sant Pere (Ciutat Vella), Sant Pere de Ceret, Sant Pere de la Cellera, Sant Pere de Riuferrer, Sant Pere dels Forquets, Sant Salvador de la Vedella, Sant Vicenç de Vallmanya, Santa Ampolla, Santa Fe de Concas, Santa Maria d'Amer, Santa Maria de Vilert, Sínode de Frankfurt, Segle IX, Seguí I, Setge d'Osca (812), Setge de Barcelona (827), Setge de Girona de 827, Setge de Làrida (800), Setge de Roda de Ter, Setge de Turtuixa (804), Setge de Turtuixa (808), Setge de Turtuixa (809), Sicard de Benevent, Sicó I, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Suppó, Teobald I de Blois, Teodulf d'Orleans, Terrassa, Tessalònica (tema), Thionville, Tombes dels comtes de Barcelona, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Turpió d'Angulema, Udalrics, Ulfari de l'Albigès, Unroch III de Friül, Vala de Corbie, Valcand, Velasc el Gascó, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Léon, Vic, Victimae paschali laudes, Vila fortificada de Ceret, Vilanova de Raò, Vita Hludovici, Vivarès, Viver (Viver i Serrateix), Walafrid Estrabó, Welf I, Wiglaf, Wiomarc, 16 d'abril, 19 d'abril, 25 de juny, 28 de desembre, 3 d'abril, 30 d'abril, 778, 814, 817, 819, 820.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Lluís el Pietós

Taula de continguts