Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Annals fuldenses, Arnulf de Caríntia, Arnulf I de Baviera, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Trèveris, Bisbat d'Augsburg, Carles III de França, Comtat d'Eifel, Comtat de Bastogne, Comtat de Bidgau, Conrad I d'Alemanya, Conradians, Dinastia carolíngia, Ducat de Lotaríngia, Esteve de Tongeren, França Oriental, Francó de Tongeren, Gòtia, Gebhard de Lotaríngia, Gran Moràvia, Història d'Hongria, Lahngau, Liutpold de Baviera, Llista de ducs de Baviera, Llista de reis germànics, Lluís III, Lluís IV, Magiars, Margarida de Tirol, Mortier, Otó I de Saxònia, Regne d'Alemanya, Regne d'Hongria (medieval), Regne de Lotaríngia, Renyer I, Sacre Imperi Romanogermànic, Sciarra Colonna, Sigard d'Hainaut, Wigeric, Xhoris, 8 de novembre, 893, 899, 911.
Annals fuldenses
Els Annales fuldenses és una crònica medieval que abasta el període entre els darrers anys del regne franc unit sota Lluís I el Pietós (mort el 840) fins al final del govern carolingi a l'est de França amb l'ascensió de Lluís IV d'Alemanya, el 900.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Annals fuldenses · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Arnulf I de Baviera
Arnulf I de Baviera dit el Dolent també Arnulf II de Baviera o Arnulf II el Dolent si es compta al rei Arnulf de Caríntia com I (~886 - Regensburg 14 de juliol de 937) fou duc de Baviera de 909 a 914, després de 919 a 937 i marcgravi de Nordgau.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Arnulf I de Baviera · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Bisbat d'Augsburg · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Carles III de França · Veure més »
Comtat d'Eifel
El comtat d'Eifel fou una jurisdicció feudal d'Alemanya (Germània) situat a la Ripuària.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Comtat d'Eifel · Veure més »
Comtat de Bastogne
El comtat de Bastogne fou una jurisdicció feudal establerta al segle IX en territori de Lotaríngia en territori avui belga a tocar de Luxemburg.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Comtat de Bastogne · Veure més »
Comtat de Bidgau
El comtat de Bidgau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Bedensi al nord de la comarca d'Eifel, a l'est de les Ardenes, Woëvre, Saargau, al sud de Bliesgau i a l'oest de Nahegau (a Francònia).
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Comtat de Bidgau · Veure més »
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Conrad I d'Alemanya · Veure més »
Conradians
Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Conradians · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Dinastia carolíngia · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Esteve de Tongeren
Esteve de Tongeren també conegut com a Esteve de Lieja (abans de 850 – 19 de maig de 920 era el bisbe de Lieja de 903 a 920. Durant el seu mandat va augmentar les possessions del bisbat. Va tenir un paper important en la mediació entre França Oriental i Occidental. Va promoure i compondre música religiosa i escrigué una hagiografia sobre Llambert de Lieja.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Esteve de Tongeren · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і França Oriental · Veure més »
Francó de Tongeren
Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Francó de Tongeren · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Gòtia · Veure més »
Gebhard de Lotaríngia
Gebhard de Lotaríngia, també esmentat com Gebhard de Lahngau o de Wetterau (mort el 22 de juny de 910), fou comte al Wetterau, i després duc de Lotaríngia.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Gebhard de Lotaríngia · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Gran Moràvia · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Història d'Hongria · Veure més »
Lahngau
El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Lahngau · Veure més »
Liutpold de Baviera
Luitpold (o Liutpold) (modernament Leopold) (mort 4 de juliol de 907), potser de la família Huosi o relacionat amb la dinastia carolíngia per Liutsvinda, mare de l'emperador Arnulf de Caríntia, fou el primer governant de la dinastia Luitpoldinga va governar Baviera i Caríntia a mitjans del segle desè.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Liutpold de Baviera · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís III
* Lluís III de Provença o Lluís de Calàbria (1403 - 1434), rei titular de Nàpols (1417-1434).
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Lluís III · Veure més »
Lluís IV
* Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic o Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282 - Fürstenfeldbruck, 1347), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic del 1328 al 1346.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Lluís IV · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Magiars · Veure més »
Margarida de Tirol
Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Margarida de Tirol · Veure més »
Mortier
Mortier (Mwèrtî en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Mortier · Veure més »
Otó I de Saxònia
Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Otó I de Saxònia · Veure més »
Regne d'Alemanya
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Regne d'Alemanya · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Renyer I
Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Renyer I · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sciarra Colonna
Sciarra Colonna - de nom original Giacomo, Sciarra, en la parla popular de l'època significava "busca-raons" - (1270 - c. 1329, Venècia)) va ser un militar italià. Colonna és recordat, sobretot, perquè al setembre de 1303, al costat de Guillaume de Nogaret, canceller del rei Felip el Bell, va marxar sobre Roma amb tres-cents genets. No obstant això, el Papa Bonifaci VIII (pertanyent a la família Caetani, enemiga acèrrima dels Colonna, i que tenia litigis amb el monarca gal) no hi era, havia anat a Anagni, cap a on es van dirigir les tropes. Davant la passivitat de la gent, van arrasar el poble i van fer presoner al Papa. Durant aquest captiveri, el cap dels Colonna el va colpejar, fet que es coneix amb el nom de Ultratge d'Anagni (Oltraggio di Anagni).Tots els implicats en aquests fets van ser excomunicats i emplaçats a presentar-se davant un tribunal pontifici. La solució va ser de compromís: amb una butlla que mostrar la innocència del rei francès i Sciarra Colonna i els habitants de Anagni van ser absolts, excepte els responsables del saqueig del tresor papal.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Sciarra Colonna · Veure més »
Sigard d'Hainaut
Sigar o Sieghard fou comte de Liuhgau i d'Hainaut.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Sigard d'Hainaut · Veure més »
Wigeric
o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Wigeric · Veure més »
Xhoris
Xhoris (en való Xhorisse) és un nucli del municipi de Ferrières, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і Xhoris · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і 8 de novembre · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і 893 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і 899 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Lluís IV d'Alemanya і 911 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lluís III (el Nen), Lluís III (el nen), Lluís IV d’Alemanya, Lluís IV el Nen, Lluís el Nen.
