Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lluís III de França

Índex Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

50 les relacions: Abadia de Ferrières, Adelaida (reina de França), Ansgarda de Borgonya, Bandera de Catalunya, Basílica de Saint-Denis, Bernat Plantapilosa, Bosó de Provença, Carles el Gras, Carloman II, Dinastia carolíngia, El Peirer, Emma de Baviera, Engeldeu, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), França Occidental, França Oriental, Gormont et Isembart, Guifré el Pilós, Història de Roma, Hug l'Abat, Imperi Carolingi, Khildebrand III, Literatura alemanya, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Lluís de França, Lluís el Tartamut, Lluís III, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lluís III el Jove, Lorena, Lotari I, Ludwigslied, Manuel I Comnè, Rainulf II de Poitiers, Regne d'Aquitània, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Lotaríngia, Ricard I de Borgonya, Riquilda de Provença, Teodoric el Tresorer, Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tractat de Ribemont (880), Tractats de Ribemont, 10 d'abril, 879, 882.

Abadia de Ferrières

LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.

Nou!!: Lluís III de França і Abadia de Ferrières · Veure més »

Adelaida (reina de França)

va ser una noble francesa, esposa de Lluís II de França i mare de Carles III de França.

Nou!!: Lluís III de França і Adelaida (reina de França) · Veure més »

Ansgarda de Borgonya

Ansgarda de Borgonya(vers el 826 – 879 o el 2 de novembre del 880/2) dama de família noble franca casada amb Lluís el Quec, per tant reina consort d'Aquitània (867-879) i reina dels Francs occidentals (877 -879).

Nou!!: Lluís III de França і Ansgarda de Borgonya · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Lluís III de França і Bandera de Catalunya · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Lluís III de França і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Lluís III de França і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Lluís III de França і Bosó de Provença · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Lluís III de França і Carles el Gras · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Lluís III de França і Carloman II · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Lluís III de França і Dinastia carolíngia · Veure més »

El Peirer

el Peirer, també escrit Pairer o Pairé, és una gran casa pairal ubicada a la falda de la muntanya de Bestracà a l'oest del terme municipal de Camprodon (Ripollès).

Nou!!: Lluís III de França і El Peirer · Veure més »

Emma de Baviera

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Nou!!: Lluís III de França і Emma de Baviera · Veure més »

Engeldeu

Engeldeu o Engildeu (esmentat vers 878-895) va ser marcgravi de Baviera de 890 a 895.

Nou!!: Lluís III de França і Engeldeu · Veure més »

Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)

Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.

Nou!!: Lluís III de França і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove) · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Lluís III de França і França Occidental · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Lluís III de França і França Oriental · Veure més »

Gormont et Isembart

Gormont et Isembart (cat. Gormont i Isembart) és una cançó de gesta francesa, composta vers 1130 o en tot cas en la primera meitat del XII.

Nou!!: Lluís III de França і Gormont et Isembart · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Lluís III de França і Guifré el Pilós · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Lluís III de França і Història de Roma · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Lluís III de França і Hug l'Abat · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Lluís III de França і Imperi Carolingi · Veure més »

Khildebrand III

Childebrand III fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.

Nou!!: Lluís III de França і Khildebrand III · Veure més »

Literatura alemanya

Goethe. La literatura alemanya comprèn les obres escrites en llengua altoalemanya, més coneguda com a llengua alemanya, i en els seus dialectes a Alemanya, Àustria i Suïssa, entre altres països.

Nou!!: Lluís III de França і Literatura alemanya · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Lluís III de França і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Lluís III de França і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Lluís III de França і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Lluís III de França і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís de França

* Lluís de França (duc de Bretanya) (Versalles 1707 - 1712), Príncep de França i duc de Bretanya des del seu naixement.

Nou!!: Lluís III de França і Lluís de França · Veure més »

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Lluís III de França і Lluís el Tartamut · Veure més »

Lluís III

* Lluís III de Provença o Lluís de Calàbria (1403 - 1434), rei titular de Nàpols (1417-1434).

Nou!!: Lluís III de França і Lluís III · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Lluís III de França і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Lluís III de França і Lluís III de França · Veure més »

Lluís III el Jove

* Lluís III de França el Jove.

Nou!!: Lluís III de França і Lluís III el Jove · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Lluís III de França і Lorena · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Lluís III de França і Lotari I · Veure més »

Ludwigslied

El Ludwigslied ("cançó de Lluís") és un dels textos literaris més antics conservats en alemany.

Nou!!: Lluís III de França і Ludwigslied · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Lluís III de França і Manuel I Comnè · Veure més »

Rainulf II de Poitiers

Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.

Nou!!: Lluís III de França і Rainulf II de Poitiers · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Lluís III de França і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne de la Baixa Borgonya

Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.

Nou!!: Lluís III de França і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Lluís III de França і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.

Nou!!: Lluís III de França і Ricard I de Borgonya · Veure més »

Riquilda de Provença

Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.

Nou!!: Lluís III de França і Riquilda de Provença · Veure més »

Teodoric el Tresorer

Thierry (Teodoric IV d'Autun) o Teodoric el Tresorer (vers 820 † 882) fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill de Khildebrand III i de Dunna.

Nou!!: Lluís III de França і Teodoric el Tresorer · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Lluís III de França і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Tractat de Ribemont (880)

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.

Nou!!: Lluís III de França і Tractat de Ribemont (880) · Veure més »

Tractats de Ribemont

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.

Nou!!: Lluís III de França і Tractats de Ribemont · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís III de França і 10 d'abril · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Lluís III de França і 879 · Veure més »

882

El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Lluís III de França і 882 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lluís el Jove, Lluís el jove.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »