Comunicació

490 les relacions: A Francesc Layret, A Manuel Carrasco i Formiguera, Acció Catalana Republicana, Adolf Hitler, Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón, Adrià Vilalta i Vidal, Afer de la Casa dels Canonges, Afusellament, Agustí Centelles i Ossó, Alberto Carsí Lacasa, Aliança Popular Revolucionària Americana, Aliança Republicana, Alta traïció, Amadeu Aragay i Daví, Amalia Lobato Rosique, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Andoni Agirregomezkorta Muñoz, Andreu Claret i Casadessús, Andreu Dameson i Aspa, Andreu Revertés i Llopart, Anna Solà Sardans, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Boleda i Ribalta, Antoni Maria Sbert i Massanet, Antoni Martínez i Domingo, Antoni Oriol i Anguera, Antoni Puig i Artigas, Antoni Rovira i Virgili, Antoni Tort i Rocavert, Antonio Escobar Huertas, Ar Baol-Skoubleg, Arcadi Badia Joval, Argentona, Art públic de Barcelona, Artur Aldomà Puig, Artur Mas i Gavarró, Arxiu Comarcal del Berguedà, Arxiu Judaic, Assassinat de Théodore Jenny, Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Associació d'Empresaris d'Ascendència Catalana a l'Uruguai, Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Augusto Barcia Trelles, Ángel Ossorio y Gallardo, Àngel Serra i Casals, Balcons de Barcelona, Baldomer Xifré Morros, Barcelona, Barcelona a trenc d'alba, Batalla de Lleida (1938), ..., Biblioteca de Palafrugell, Biblioteca Torras i Bages, Blas Infante Pérez de Vargas, Bloc Republicà Autonomista, Bombardeig de Sant Hilari Sacalm, Bonaventura Gassol i Rovira, Boxa, Brauli Solsona i Ronda, Brigades Internacionals, Buenaventura Durruti, Buenaventura Sánchez-Cañete López, Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, Camp de Sant Cebrià, Can Rull (Sabadell), Caridad del Río Hernández, Carles Fontserè i Carrió, Carles Martí i Feced, Carles Martínez, Carles Pi i Sunyer, Carles Sentís i Anfruns, Carlos Esplá Rizo, Carme Ballester i Llasat, Carme Portella i Feliu, Carrer Lluís Companys, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Casa Montcortès, Casa Ribas, Casal Català de Montevideo, Cases dels Canonges, Casino La Floresta, Casino Menestral Figuerenc, Castell de Montjuïc, Castellar del Vallès, Catalanisme, Catalans, Caterina Casas Maymó, Cementiri de Montjuïc, Centre (l'Hospitalet de Llobregat), Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Cercle Alfons Mias, Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, Ciudad de Barcelona, Clara Campoamor, la dona oblidada, Club de Golf Sant Cugat, Col·legi Major Universitari Ramon Llull, Colera, Coll de Manrella, Columna Macià-Companys, Comissariat de Propaganda, Comissió de la Dignitat, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Companys, procés a Catalunya, Complot de novembre de 1936, Confederació Nacional del Treball, Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata, Consell de Ministres a Barcelona del 21 de desembre de 2018, Consell Nacional de Catalunya, Conxita Julià i Farrés, Cop d'estat a Espanya de 1929, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Cos d'Auxiliars de Boscos, Crema de convents de 1934 a Espanya, Cronologia de la història de Catalunya, Derecha de Cataluña, Dia del domini públic 2021, Diario de Igualada (1939), Diego Abad de Santillán, Dionís Eroles i Batlle, Direcció General de Seguretat, Districte electoral de Roquetes, Districte electoral de Sabadell, Domènec Batet i Mestres, Domènec Carrové i Viola, Domènec Pallerola i Munné, Edat contemporània als Països Catalans, Eduardo Barriobero y Herrán, El Consecuente, El més petit de tots, El pelegrí apassionat, El Tarròs, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions generals espanyoles de 1920, Eleccions generals espanyoles de 1923, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Elisabeth Galí i Camprubí, Emiliano Iglesias Ambrosio, En guàrdia!, Enric Canturri i Ramonet, Enric Godàs i Vilà, Enric Pérez i Farràs, Enric Vila i Delclòs, Enrique de Querol y de Duran, Enriqueta Gallinat i Roman, Ernest Maragall i Noble, Ernest Ventós i Casadevall, Ernestina Corma i de Centellas, Escàndol de l'estraperlo, Escola Pública Emili Carles Tolrà, Escoles històriques de Barcelona, Escoles Velles, Espanyolisme, Esquerra Republicana de Catalunya, Estadi Olímpic Lluís Companys, Estado Aragonés, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Esteve Albert i Corp, Eugeni Xammar i Puigventós, Eusebi Rodríguez Salas, Fèlix Figueras Aragay, Federació Catalana de Físic-Culturisme, Federació Local de Sindicats de Sabadell, Federico Moreno Torroba, Fermí Reixach i García, Ferran Cuito i Canals, Ferran de Querol i de Bofarull, Ferran Fontana Grau, Fes memòria, Bel, Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat, Fets de la Fatarella, Fets de Maig, Fets del sis d'octubre, Figueres, Foment Nacionalista Republicà, Foment Republicà de Sants, Fossar de la Pedrera, François Dabouzi, Francesc Comas i Pagès, Francesc Layret i Foix, Francesc Micheli i Jové, Francesc Nel·lo i Ventosa, Francesc Ramos i Molins, Francesc Ribas i Soberano, Francesc Riera i Claramunt, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Jiménez Arenas, Francisco López Hernández, Francisco Madrid i Alier, Francmaçoneria a Espanya, Franquisme, Franquisme a Catalunya, Frederic Escofet i Alsina, Frederica Montseny i Mañé, Frederica Montseny, la dona que parla, Front popular, Front Popular (Espanya), Fundació Josep Irla, GATCPAC, Gemma Aguilera Marcual, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Genoveva Puig i Vilà, Govern d'Euzkadi, Govern de Catalunya 1932-1933, Govern de Catalunya 1934-1939, Governador Civil de Barcelona, Governador general de Catalunya, Governs de la Segona República Espanyola, Gràcia-Rambles, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Helios Gómez, Hilari Raguer i Suñer, Hilari Salvadó i Castell, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'esport a Catalunya, Història de la ràdio a Catalunya, Història de les vegueries, Història de Mallorca, Història de Sant Just Desvern, Història dels Mossos d'Esquadra, Història dels Països Catalans, Hodonímia de Barcelona, Hospital Militar de Vallcarca, Humbert Torres i Barberà, Ilià Ehrenburg, Immigració a l'Uruguai, Inés Arrimadas García, Incerta glòria, Independentisme català, Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992, International Standard Name Identifier, Iu Pascual i Rodés, Jaume Aragó i Garcia, Jaume Cardús i Reig, Jaume Compte i Canelles, Jaume Creus i Ventura, Jaume Miravitlles i Navarra, Jaume Pahissa i Jo, Jaume Serra i Húnter, Jeroni Martorell i Terrats, Joan Alavedra i Segurañas, Joan Casanovas i Maristany, Joan Comorera i Soler, Joan Lluís Pujol i Font, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Miralles i Orrit, Joan Moles i Ormella, Joan Mora i Adserà, Joan Morral i Pelegrí, Joan Olibó, Joan Rovira i Roure, Joan Salvat-Papasseit, Joan Sauret i Garcia, Joan Selves i Carner, Joan Tauler i Palomeras, Joan Torres i Picart, Joan Ventosa i Roig, Joaquín García Ribes (Treblinka), Joaquim Llorens Abelló, Joaquim Ruyra i Oms, John Langdon-Davies, Jordi Martínez de Foix i Llorenç, Jordi Tell i Novellas, Jordi Torremadé Martínez, José Antonio Aguirre i Lecube, José Antonio Fernández Vega, José Félix de Lequerica Erquiza, José Finat y Escrivá de Romaní, José Giral Pereira, José Márquez Caballero, José Perelló Torrens, Josep Andreu i Abelló, Josep Antoni Trabal i Sans, Josep Asens Giol, Josep Belmonte Cañellas, Josep Companys i Jover, Josep Dencàs i Puigdollers, Josep Ester Borràs, Josep Farreras i Borrull, Josep Fortuny i Torrens, Josep Grau i Jassans, Josep Irla i Bosch, Josep Joan i Gironès, Josep Maria Batista i Roca, Josep Maria Espanya i Sirat, Josep Maria Figueres i Artigues, Josep Maria Lladó i Figueres, Josep Maria Massip i Izabal, Josep Maria Sagarra i Plana, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Mestres i Miquel, Josep Sunyol i Garriga, Josep Tramunt i Bussom, Josep Viadiu i Valls, Josep Villalbí i Verge, Joventut Republicana de Lleida, Julià Abad i Guitart, Julián Zugazagoitia Mendieta, Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona, L'home de bronze (escultura), La Baule-les-Pins, La Campana de Gràcia, La Dona a la Reraguarda, La Gallarda del Pou, La Granja d'Escarp, La Humanitat, La Lucha, La Palma de Cervelló, La Publicidad, La Publicitat, La ràdio a Catalunya, La República (Homenatge a Pi i Margall), La Terra (revista), La Vajol, Llei de Contractes de Conreu, Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, Lleva del Biberó, Llista d'escultures públiques de Sitges, Llista de l'art públic de Terrassa, Llista de ministres de Defensa d'Espanya, Llista de personatges del Polònia, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (districtes 3 a 10), Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida, Lluís Aymamí i Baudina, Lluís Capdevila i Vilallonga, Lluís Companys i Micó, Lluís Duran i Ventosa, Lluís Prunés i Sató, Lluís Solà Padró, Luis Mazo Mendo, Magnicidi, Manuel Borràs Ferré, Manuel Brunet i Solà, Manuel Corachan i Garcia, Manuel Escorza del Val, Manuel Galés i Martínez, Manuel Goded Llopis, Manuel Valls de Gomis, Manuel Viusà i Camps, Margarida Xirgu i Subirà, Maria Martí Iglesias, Martí Barrera i Maresma, Martí Jordi i Frigola, Metropol Cinema, Mina Canta, Ministeri de Guerra d'Espanya, Ministeri de Marina d'Espanya, Miquel Abós Serena, Miquel Mateu i Pla, Miquel Paredes i Fonollà, Miquel Santaló i Parvorell, Miquel Segura i Mitjans, Miquel Serra i Pàmies, Missatge als mallorquins, Montevideo, Monument a Francesc Macià, Monument a Lluís Companys (Agullana), Moviment Llibertari (Espanya), Natividad Yarza Planas, Núria Pi-Sunyer i Cuberta, Ofensiva de Catalunya, Olimpíada Popular, Pacte de Sant Sebastià, Palafolls, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de les Heures, Pals, Partido Reformista, Partit Català Proletari, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Republicà Català (1917-1931), Partit Republicà Radical, Passeig de Lluís Companys, Pati dels Tarongers, Pedro Urraca Rendueles, Pere Armengou i Torra, Pere Bosch i Gimpera, Pere Capellà i Roca, Pere Cerezo i Hernáez, Pere Coll i Rigau, Pere Mestres i Albet, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Pilar Lubián Clemente, Plaça del Cinc d'Oros, Plaça dels Cavalls, Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Premi Memorial Lluís Companys, Pres polític, President d'Esquerra Republicana de Catalunya, President de la Generalitat de Catalunya, President del Parlament de Catalunya, Primer Congrés Jurídic Català, Primera Dama de Catalunya, Primera legislatura de la Catalunya republicana, Procés independentista català, Proclamació de la República Catalana, Proclamació de la Segona República Espanyola, Pseudohistòria, Rafael Font Farran, Ramón de Colubí y Chánez, Ramón Puig de Ramón, Ramón Serrano Suñer, Rambla Nova de Tarragona, Ramona Soldevila Cirés, Ràdio Vilanova (EAJ-35), Recinte Mundet, Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona, Regiment Pirinenc Núm. 1, Rehabilitació (dret), República Catalana, Repressió franquista, Republicanisme espanyol, Retaule de Sant Miquel (Huguet), Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola, Ricardo Samper e Ibáñez, Robert Bassas Figa, Sabadell Federal, Salvador Sarrà i Serravinyals, Salvador Seguí i Rubinat, Samuel Morera i Ribas, Sant Cebrià de Rosselló, Sant Fost de Campsentelles, Santiago de Riba i d'Espanya, Santiago Gubern i Fàbregas, Santiago Pi i Sunyer, Segle XX, Segle XX a Catalunya, Segona República Espanyola, Selecció de futbol de Catalunya, Severiano Martínez Anido, Sindicat Agrícola Harmonia, Societat Cooperativa La Progressiva, Stolpersteine, Suro del Mas Perxés, Tagma (unitat militar), Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola, Teresa Pàmies i Bertran, Teresa Rebull, Tornabous, Unió de Pagesos de Catalunya, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Treballadors Cristians de Catalunya, Unió Federal Nacionalista Republicana, Unió Republicana (1903), Unión Radio (EAJ-7), Universitat de Barcelona, Urraca, caçador de rojos, Uruguay (vaixell), Vaga revolucionària d'octubre de 1934, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Víctor Gay Zaragoza, Via Júlia, Vicente Iranzo Enguita, Vida en sombras, Visions de guerra i de reraguarda, 1 de març, 100 Greatest Britons, 13 d'agost, 13 dies d'octubre, 14 d'abril: Macià contra Companys, 14 de setembre, 15 d'octubre, 1882, 1883, 19 de desembre, 1900, 1904, 1931, 1932, 1933, 1934, 1936, 1940, 1972, 1989, 20 de novembre, 21 de juliol, 21 de juny, 22 de gener, 27 d'abril, 6 d'octubre, 6 de desembre, 7 de març, 9 de novembre. Ampliar l'índex (440 més) » « Shrink índex

A Francesc Layret

A Francesc Layret és un monument escultòric situat a la Plaça de Goya de Barcelona, al districte de l'Eixample.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і A Francesc Layret · Veure més »

A Manuel Carrasco i Formiguera

El monument a Carrasco i Formiguera és una obra d'art públic situada a la plaça d'Adrià, del barri de Sant Gervasi - Galvany del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la de la ciutat de Barcelona, inaugurat el setembre de 2003, en reconeixement i memòria de Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català, dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, durant la Segona República espanyola, i afusellat pel bàndol franquista en el transcurs de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і A Manuel Carrasco i Formiguera · Veure més »

Acció Catalana Republicana

Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Acció Catalana Republicana · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Adolf Hitler · Veure més »

Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón

Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón (Logronyo, 1890 - 17 d'agost 1936) fou un jurista espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Adolfo Fernández-Moreda y Fernández Chacón · Veure més »

Adrià Vilalta i Vidal

Adrià Vilalta i Vidal (Barcelona, 21 de juliol de 1906 – Mèxic, 1968) fou un advocat i periodista català, exiliat del franquisme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Adrià Vilalta i Vidal · Veure més »

Afer de la Casa dels Canonges

L'Afer de la Casa dels Canonges és una anècdota protagonitzada pel president de la Generalitat Lluís Companys amb la seva aleshores amant Carme Ballester arran d'una discussió molt tensa de Companys amb Miquel Badia (el «capità Collons») que, en un moment donat, li comentà un assumpte de caràcter sexual de Carme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Afer de la Casa dels Canonges · Veure més »

Afusellament

Afusellament L'afusellament és l'execució d'una persona per un grup de soldats o botxins armats amb armes de foc, després de ser condemnada a pena de mort.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Afusellament · Veure més »

Agustí Centelles i Ossó

Agustí Centelles i Ossó (València, 21 de maig de 1909 - Barcelona, 1 de desembre de 1985), fou un fotògraf català, tot i que valencià de naixement.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Agustí Centelles i Ossó · Veure més »

Alberto Carsí Lacasa

Alberto Carsí Lacasa (València, 12 de febrer de 1876 - Perpinyà, 1960) va ser un enginyer i geòleg valencià.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Alberto Carsí Lacasa · Veure més »

Aliança Popular Revolucionària Americana

LAliança Popular Revolucionària Americana (APRA) (en castellà: Alianza Popular Revolucionaria Americana, APRA o Partido Aprista Peruano) és un partit polític peruà fundat per Víctor Raúl Haya de la Torre i actualment liderat per l'actual President de la República del Perú Alan García.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Aliança Popular Revolucionària Americana · Veure més »

Aliança Republicana

Aliança Republicana va ser una plataforma política espanyola que va agrupar a diversos partits i agrupacions de caràcter republicà durant la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Aliança Republicana · Veure més »

Alta traïció

L'alta traïció o simplement traïció és un tipus de delicte caracteritzat per tractar-se de la major deslleialtat criminal cap a la pàtria, previst en els codis penal i militar i el dret constitucional: és una traïció de tal envergadura que posa en perill la seguretat o les institucions d'un país.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Alta traïció · Veure més »

Amadeu Aragay i Daví

Amadeu Aragay i Daví (Sabadell, 6 de desembre de 1886 - Ciutat de Mèxic, 10 d'octubre de 1965) fou un polític, empresari i sindicalista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Amadeu Aragay i Daví · Veure més »

Amalia Lobato Rosique

Amalia Lobato Rosique (Cartagena,1914 - Ciutadella, 23 agost 1936) va ser una dona republicana, militant de la UGT i primera miliciana de qui es té coneixement que va morir lluitant al front de Mallorca a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Amalia Lobato Rosique · Veure més »

Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Andoni Agirregomezkorta Muñoz

Andoni Agirregomezkorta Muñoz (Sant Sebastià, 1971), és un actor basc.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Andoni Agirregomezkorta Muñoz · Veure més »

Andreu Claret i Casadessús

fou un polític català, pare del defensor de la cultura catalana a Occitània Joan Claret i Solé, del periodista Andreu Claret i Serra i dels músics Lluís Claret i Serra i Gerard Claret i Serra.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Andreu Claret i Casadessús · Veure més »

Andreu Dameson i Aspa

Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1968 fou un dibuixant, pintor, escriptor i periodista català. Començà de molt jove dibuixant a la revista satírica garriguenca El Xàfec, els anys 1915 i 1916. El 1918 va anar a estudiar dibuix a Barcelona i més tard a París. De retorn a Catalunya, va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a més a més de diverses publicacions locals del Vallès Oriental, com ara de Granollers o, més tard, durant la Segona República Espanyola, El Farell de Caldes de Montbui o El Congost de la Garriga. El 1923 es traslladà a l'Argentina, on inicià la seva col·laboració als diaris La Acción, Diario del Plata i La Unión. però la mort del seu pare l'obligà a tornar a la Garriga. Després d'una segona estada a París, el 1927 va retornar a l'Argentina on va col·laborar al diari Ultima HoraCursiva i va ser director artístic de l'Editorial Atlántida. Es casà amb Susana Junon, filla de l'ambaixador francès a Buenos Aires i tingueren un fill. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència amb altres artistes internacionals. Va fer exposicions a Barcelona, París i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Macià, Francesc Cambó i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta última fou adquirida pel mateix Bernard Shaw. L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga. Durant la guerra civil espanyola va fer una exposició de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el món, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra. Es va especialitzar en el dibuix de caricatures. Va retratar amb molta psicologia els polítics catalans i espanyols, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat en va editar una petita col·lecció de postals dins un sobre sota el títol Cinc Figures de la República. Un exemple de les caricatures que s'han donat a conèixer més són les dels presidents Francesc Macià i Josep Tarradellas. Acabada la guerra, s'exilià primer a França i després a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treballà i col·laborà en els diaris i revistes Crítica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del número de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una al·legoria a l'execució de Lluís Companys pel règim franquista va fer la volta al món. Durant aquesta etapa es va consolidar com a caricaturista i il·lustrador, va ser membre actiu del Casal Català de Buenos Aires, va participar i obtenir premis en Jocs Florals i va tenir càrrecs en el Ministeri d'Educació argentí. L'11 d'abril de 1968, dijous sant, va morir a Buenos Aires i va ser enterrat al cementiri de la Chacarita.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Andreu Dameson i Aspa · Veure més »

Andreu Revertés i Llopart

Andreu Revertés i Llopart (Cornellà de Llobregat, 1894 - Calaf, 30 de novembre de 1936) fou un polític català, militant d'Estat Català i, des de 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Andreu Revertés i Llopart · Veure més »

Anna Solà Sardans

Anna Solà Sardans (Manresa, 1 de novembre de 1918-Torredembarra, 21 de gener del 2004) fou una activista catalana, militant del PSUC.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Anna Solà Sardans · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antoni Boleda i Ribalta

Antoni Boleda i Ribalta (Tàrrega, 10 de setembre de 1945) és un escultor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Boleda i Ribalta · Veure més »

Antoni Maria Sbert i Massanet

Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 29 de setembre de 1901 – Ciutat de Mèxic, 29 de gener de 1980) fou un polític francmaçó mallorquí establert a Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Maria Sbert i Massanet · Veure més »

Antoni Martínez i Domingo

Antoni Martínez i Domingo (Barcelona, 12 de juny de 1867 - 7 d'octubre de 1942) fou un advocat i polític català que va ser alcalde de Barcelona en tres mandats alterns entre 1919 i 1922.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Martínez i Domingo · Veure més »

Antoni Oriol i Anguera

Antoni Oriol i Anguera (Linyola, 27 de març de 1906 - Ciutat de Mèxic, abril de 1996) fou un metge català, exiliat després de la guerra civil a l'Argentina i Mèxic.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Oriol i Anguera · Veure més »

Antoni Puig i Artigas

Antoni Puig i Artigas (L'Escala, 30 d'abril del 1886 - Tolosa de Llenguadoc, 8 de febrer del 1960) va ser un músic i intel·lectual anarquista, barber d'ofici.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Puig i Artigas · Veure més »

Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »

Antoni Tort i Rocavert

fou el batlle de Castellar del Vallès durant la 2a república.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antoni Tort i Rocavert · Veure més »

Antonio Escobar Huertas

Antonio Escobar Huerta (Ceuta, 14 de novembre de 1879 - Barcelona, 8 de febrer de 1940).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Antonio Escobar Huertas · Veure més »

Ar Baol-Skoubleg

Localització d'Ar Baol-Skoubleg Ar Baol-Skoubleg (Ar Baol-Skoubleg, en bretó; La Baule-Escoublac, en francès) és un comú històricament bretó, que administrativament pertany al departament francès del Loira Atlàntic i a la regió del País del Loira.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ar Baol-Skoubleg · Veure més »

Arcadi Badia Joval

Arcadi Badia Joval (Barberà del Vallès, 16 de febrer de 1893 - Sabadell, 30 d'abril de 1980) fou un obrer de la llana i sindicalista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Arcadi Badia Joval · Veure més »

Argentona

Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Argentona · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Art públic de Barcelona · Veure més »

Artur Aldomà Puig

Les bugaderes d'Artur Aldomà, a la plaça de les Basses de Reus Artur Aldomà Puig (Reus, Tarragona, 11 de març de 1935 - Reus 16 de juny de 2023) va ser un historietista, dibuixant, pintor i escultor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Artur Aldomà Puig · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Arxiu Comarcal del Berguedà

LArxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) té per objectiu ingressar, gestionar, conservar i difondre la documentació, ja sigui activa, semiactiva o històrica, de les entitats tant públiques com privades de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Arxiu Comarcal del Berguedà · Veure més »

Arxiu Judaic

D'esquerra a dreta, en primer pla: Karl Wolff, Heinrich Himmler, Francisco Franco i Ramón Serrano Suñer, octubre de 1940. LArxiu Judaic és el nom que rep el conjunt de documents elaborats i classificats durant la dictadura franquista a Espanya pels governadors civils a instàncies de la Direcció General de Seguretat, per filiar a tots els jueus, espanyols o no, residents al país, a fi de tenir controlats als jueus d'origen sefardí.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Arxiu Judaic · Veure més »

Assassinat de Théodore Jenny

Lassassinat de Théodore Jenny va ocórrer el 22 de febrer de 1920 a Sabadell.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Assassinat de Théodore Jenny · Veure més »

Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme

LAssociació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme és una entitat dedicada a la recuperació de la memòria històrica de les persones i les organitzacions que van lluitar contra el franquisme pel restabliment de la democràcia a Catalunya i l'Estat espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme · Veure més »

Associació d'Empresaris d'Ascendència Catalana a l'Uruguai

L'Associació d'Empresaris d'Ascendència Catalana a l'Uruguai (ASEACU) és un organisme sense ànim de lucre reconegut per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Educació i Cultura de l'Uruguai.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Associació d'Empresaris d'Ascendència Catalana a l'Uruguai · Veure més »

Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya

L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya és una entitat catalana fundada el 1976 per mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya · Veure més »

Augusto Barcia Trelles

Augusto Barcia Trelles (A Veiga (Astúries), 5 de març de 1881 - Buenos Aires, 19 de juny de 1961) va ser un advocat, escriptor i polític republicà asturià.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Augusto Barcia Trelles · Veure més »

Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ángel Ossorio y Gallardo · Veure més »

Àngel Serra i Casals

Àngel Serra i Casals (Puig-reig 1903 - Terrassa 1982), fou un polític, activista, i empresari català, que fou alcalde del poble de Puig-reig (Berguedà) durant la Segona República Espanyola, etapa en què es va significar, d'una banda, per la defensa del catalanisme i de la República, però al mateix temps, per apaivagar l'exaltació revolucionària incontrolada.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Àngel Serra i Casals · Veure més »

Balcons de Barcelona

Balcons de Barcelona és un mural pictòric situat a la plaça de Pablo Neruda, del districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Balcons de Barcelona · Veure més »

Baldomer Xifré Morros

miniatura Baldomer Xifré Morros (Barcelona, 1900-1992), va ser un publicista, escenògraf, organitzador d'esdeveniments teatrals, sindicalista i marxant d'art català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Baldomer Xifré Morros · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Barcelona · Veure més »

Barcelona a trenc d'alba

Barcelona a trenc d'alba, és un àlbum de còmic detectivesc, amb guió de Juan Antonio de Blas, i dibuixos d'Alfonso Font, editat per Ediciones Glenat, l'abril del 2007.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Barcelona a trenc d'alba · Veure més »

Batalla de Lleida (1938)

La batalla de Lleida s'emmarca en l'ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Batalla de Lleida (1938) · Veure més »

Biblioteca de Palafrugell

La Biblioteca de Palafrugell, antigament anomenada Biblioteca Popular de Palafrugell (1938), és una biblioteca ubicada al municipi de Palafrugell.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Biblioteca de Palafrugell · Veure més »

Biblioteca Torras i Bages

La Biblioteca Torras i Bages és una biblioteca pública del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) que, com a tal, facilita l'accés a la informació, a la cultura i al lleure de manera lliure i gratuïta a tots els ciutadans i ciutadanes de la seva comunitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Biblioteca Torras i Bages · Veure més »

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Blas Infante Pérez de Vargas · Veure més »

Bloc Republicà Autonomista

Bloc Republicà Autonomista (BRA) fou un partit polític català fundat el 1915 per Francesc Layret, Marcel·lí Domingo, Gabriel Alomar, Àngel Samblancat i Salanova, David Ferrer i altres republicans d'esquerra contraris a l'aliança amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux (pacte de Sant Gervasi).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Bloc Republicà Autonomista · Veure més »

Bombardeig de Sant Hilari Sacalm

El bombardeig de Sant Hilari Sacalm fou un atac aeri realitzat per l'aviació legionària de la Regia Aeronautica italiana el 31 de gener de 1939 durant la Guerra Civil espanyola contra el poble de Sant Hilari Sacalm.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Bombardeig de Sant Hilari Sacalm · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Boxa

Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Boxa · Veure més »

Brauli Solsona i Ronda

Brauli Solsona i Ronda (València, 12 d'agost de 1896 - Le Kremlin-Bicêtre, 26 de març de 1981) fou un periodista i polític valencià, governador civil d'Alacant i València durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Brauli Solsona i Ronda · Veure més »

Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Brigades Internacionals · Veure més »

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Buenaventura Durruti · Veure més »

Buenaventura Sánchez-Cañete López

fou jurista, magistrat i president de l'Audiència Territorial de Barcelona en els primers anys de la dictadura franquista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Buenaventura Sánchez-Cañete López · Veure més »

Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada

Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada va ser una publicació mensual sobre fotografia, en català, editada a Igualada entre els anys 1932 i 1936.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada · Veure més »

Camp de Sant Cebrià

Grup de brigadistes internacionals iugoslaus al camp de Sant Cebrià: Slavko Čolić, Ahmet Fetahagić, Ratko Pavlović-Čičko, Ivan Jakšić, Ivo Vejvo-da, Petar Drapšin, Elijas Engl, Laza Udovički, Ivo Rukavina, Mirko Horvat, Laza Latinović i Mirko Kovačević ''Al camp (camp de presoners)'' (1941) pintat per Felix Nussbaum després del seu pas pel camp de Sant Cebrià El Camp de Sant Cebrià fou un camp de concentració francès emplaçat entre 1939 i 1940 a la platja de la comuna nord-catalana de Sant Cebrià (Rosselló), per fer una primera acollida i control dels milers de refugiats republicans espanyols, molts d'ells catalans, que fugien en la Retirada de la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Camp de Sant Cebrià · Veure més »

Can Rull (Sabadell)

Can Rull és un barri de Sabadell situat al nord de la ciutat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Can Rull (Sabadell) · Veure més »

Caridad del Río Hernández

Eustacia María Caridad del Río Hernández(Santiago de Cuba, 29 de març de 1892 - París, 1975), més coneguda com a Caridad del Río, Caridad Mercader o Caritat Mercader —pel cognom del seu marit—, va ser una militant comunista catalana i agent de l'NKVD soviètic.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Caridad del Río Hernández · Veure més »

Carles Fontserè i Carrió

fou un destacat dibuixant i cartellista llibertari català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carles Fontserè i Carrió · Veure més »

Carles Martí i Feced

Carles Martí i Feced (Alzira, la Ribera Alta 1901 - Barcelona, 1982) fou un metge i polític valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carles Martí i Feced · Veure més »

Carles Martínez

Carles Martínez (Terrassa, 1966) és un actor de cinema, teatre i televisió català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carles Martínez · Veure més »

Carles Pi i Sunyer

Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carles Pi i Sunyer · Veure més »

Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011) va ser un periodista, escriptor i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carles Sentís i Anfruns · Veure més »

Carlos Esplá Rizo

fou un polític i periodista valencià.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carlos Esplá Rizo · Veure més »

Carme Ballester i Llasat

Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 27 d'abril de 1900 - París, 7 de març de 1972) fou una activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres i la segona esposa del president Lluís Companys.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carme Ballester i Llasat · Veure més »

Carme Portella i Feliu

Carme Portella i Feliu (Tremp, 8 de febrer de 1914 - Tremp, 24 d'abril de 2014) va ser una bibliotecària catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carme Portella i Feliu · Veure més »

Carrer Lluís Companys

El Carrer Lluís Companys és un carrer semivianalitzat al districte Instituts-Templers de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carrer Lluís Companys · Veure més »

Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España

La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España · Veure més »

Casa Montcortès

Casa Montcortès o Cal Companys és una casa de Montcortès, al municipi dels Plans de Sió (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Casa Montcortès · Veure més »

Casa Ribas

Casa Ribas és un edifici històric de Castellar del Vallès que en l'actualitat fa funcions d'equipament municipal.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Casa Ribas · Veure més »

Casal Català de Montevideo

El Casal Català de Montevideo és una entitat cultural i recreativa catalana fundada a Montevideo (Uruguai) el 1926 per un grup catalanista escindit del Centre Català de Montevideo i format per Ramon Panedas, Albà Rosell i Llongueras, Antoni Duró, Joan Oliver, Joan Flo, Francesc Pla i Lluis Castelló.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Casal Català de Montevideo · Veure més »

Cases dels Canonges

Les Cases dels Canonges són un conjunt d'edificis de Barcelona, adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s'accedeix pels carrers del Bisbe (núm. 4-8), de la Pietat (núm. 2-6) i del Paradís (núm. 7).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cases dels Canonges · Veure més »

Casino La Floresta

El casino La Floresta és un edifici de la Floresta de Sant Cugat del Vallès que es va inaugurar el 21 de maig del 1933 amb presència del llavors president del Parlament de Catalunya, Lluís Companys; i és que el Casino va significar un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Casino La Floresta · Veure més »

Casino Menestral Figuerenc

El Casino Menestral Figuerenc és una entitat cultural i recreativa creada el 1856 al municipi de Figueres (Alt Empordà) i l'edifici que l'acull, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Casino Menestral Figuerenc · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Castellar del Vallès · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Catalans · Veure més »

Caterina Casas Maymó

Caterina Casas Maymó (Molins de Rei, 23 de novembre de 1888 - 10 de maig de 1974) fou una dona republicana, militant de ERC, pionera del municipalisme femení i primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Caterina Casas Maymó · Veure més »

Cementiri de Montjuïc

El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cementiri de Montjuïc · Veure més »

Centre (l'Hospitalet de Llobregat)

El Centre és un barri de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) que pertany al Districte I, juntament amb els de Sant Josep i Sanfeliu.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Centre (l'Hospitalet de Llobregat) · Veure més »

Centre d'Història Contemporània de Catalunya

El Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) va ser creat l'any 1984 per la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de Catalunya i compensar la marginació a la qual s'havia vist relegada en les històries oficials i, més recentment, per dècades de dictadura franquista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Centre d'Història Contemporània de Catalunya · Veure més »

Cercle Alfons Mias

El Cercle Alfons Mias (CAM) és una associació nord-catalana de caràcter no lucratiu.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cercle Alfons Mias · Veure més »

Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992

La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona va tenir lloc a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 tingué lloc el 25 de juliol de 1992 a l'Estadi Olímpic de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

Ciudad de Barcelona

El Ciudad de Barcelona era un vaixell de transport i de passatgers que va ser enfonsat durant la Guerra Civil espanyola. Va ser construït a Itàlia als Cantiere Navale Triestino, Monfalcone, per encàrrec de la Companyia Trasmediterránea i botat el 8 de juny de 1929.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ciudad de Barcelona · Veure més »

Clara Campoamor, la dona oblidada

Clara Campoamor, la dona oblidada (originalment en castellà: Clara Campoamor, la mujer olvidada) és un telefilm biopic de 2011 dirigit per Laura Mañá, protagonitzat per Elvira Mínguez i coproduït per TVE i TV3.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Clara Campoamor, la dona oblidada · Veure més »

Club de Golf Sant Cugat

El Club de Golf Sant Cugat és el club de golf en actiu més antic de Catalunya, fundat el 1914 com a successor del «Barcelona Golf Club» de Pedralbes, fundat el 1912.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Club de Golf Sant Cugat · Veure més »

Col·legi Major Universitari Ramon Llull

El Col·legi Major Ramon Llull és un col·legi major públic i mixt de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Col·legi Major Universitari Ramon Llull · Veure més »

Colera

Colera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Colera · Veure més »

Coll de Manrella

Monument a Lluís Companys, al coll El Coll de Manrella és un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques de l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Coll de Manrella · Veure més »

Columna Macià-Companys

La Columna Macià-Companys (també 4a Columna Catalana) fou una milícia paramilitar formada per uns 1.200-1.300 voluntaris d'ERC i d'Estat Català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Columna Macià-Companys · Veure més »

Comissariat de Propaganda

El Comissariat de Propaganda era una oficina de la Generalitat de Catalunya que tenia un paper propagandístic destacat durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Comissariat de Propaganda · Veure més »

Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat és una entitat memorialista nascuda el 2002 amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada per la dictadura franquista a Catalunya, coneguda popularment com els Papers de Salamanca.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Comissió de la Dignitat · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Companys, procés a Catalunya

Companys, procés a Catalunya és una pel·lícula de drama històric estrenada el 23 de maig de 1979, dirigida per Josep Maria Forn i Costa i escrita per ell i Antoni Freixas.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Companys, procés a Catalunya · Veure més »

Complot de novembre de 1936

El Complot de Novembre de 1936, també conegut com a Complot d'Estat Català contra Companys o Complot Revertés, fou una fosca i poc aclarida trama a l'inici de la Guerra Civil espanyola que suposadament volia apartar el president de la Generalitat Lluís Companys del seu càrrec, per a recuperar el control de l'ordre públic en un moment en què l'hegemonia de la CNT-FAI sobre el país era absoluta i es vivia una situació caòtica en la qual els assassinats d'eclesiàstics, propietaris i gent de dretes eren continus.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Complot de novembre de 1936 · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata

Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata fou un Congrés de les entitats catalanistes de l'Argentina i l'Uruguai celebrat a Montevideo del 27 al 29 de juny de 1936.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata · Veure més »

Consell de Ministres a Barcelona del 21 de desembre de 2018

El 21 de desembre de 2018 es va celebrar a la Llotja de Mar de Barcelona un Consell de Ministres del govern Espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Consell de Ministres a Barcelona del 21 de desembre de 2018 · Veure més »

Consell Nacional de Catalunya

El Consell Nacional de Catalunya fou una entitat política catalana creada a França el 1939 pel president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, després que dissolgués el govern català i designés cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Consell Nacional de Catalunya · Veure més »

Conxita Julià i Farrés

fou una poetessa i excursionista catalana, que es va fer popular per una relació epistolar amb el president Lluís Companys quan era una noia, a partir del qual va ser coneguda popularment amb el sobrenom de la noia del mocador.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Conxita Julià i Farrés · Veure més »

Cop d'estat a Espanya de 1929

José Sánchez Guerra el 1932 El cop d'estat del 1929 a Espanya fou un intent fracassat d'acabar a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada mitjançant un altre cop d'estat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cop d'estat a Espanya de 1929 · Veure més »

Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »

Cos d'Auxiliars de Boscos

El Cos d'Auxiliars de Boscos era un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, adscrit al Servei Forestal de la Generalitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cos d'Auxiliars de Boscos · Veure més »

Crema de convents de 1934 a Espanya

La Crema de convents de 1934 fou una onada de violència contra institucions de l'Església Catòlica, principalment a Astúries i a la província de Palència, durant els fets de la revolució de 1934.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Crema de convents de 1934 a Espanya · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Derecha de Cataluña · Veure més »

Dia del domini públic 2021

L'1 de gener de 2021 és el dia del domini públic 2021, una celebració mundial del dia que entren en el domini públic certes obres perquè ha expirat el termini de la seua protecció per drets d'autors.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Dia del domini públic 2021 · Veure més »

Diario de Igualada (1939)

Diario de Igualada va ser una publicació d'informació diària editada a Igualada l'any 1939.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Diario de Igualada (1939) · Veure més »

Diego Abad de Santillán

Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Diego Abad de Santillán · Veure més »

Dionís Eroles i Batlle

Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Dionís Eroles i Batlle · Veure més »

Direcció General de Seguretat

La Direcció general de Seguretat (DGS) va ser un organisme autònom espanyol depenent del Ministeri de Governació i responsable de la política d'Ordre públic en tot el territori nacional d'Espanya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Direcció General de Seguretat · Veure més »

Districte electoral de Roquetes

El districte de Roquetes fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Districte electoral de Roquetes · Veure més »

Districte electoral de Sabadell

El districte de Sabadell fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1891 i 1923.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Districte electoral de Sabadell · Veure més »

Domènec Batet i Mestres

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Domènec Batet i Mestres · Veure més »

Domènec Carrové i Viola

Domènec Carrové i Viola (Balaguer, 7 de gener de 1896 - 18 de novembre de 1969) fou un periodista, escriptor, historiador i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Domènec Carrové i Viola · Veure més »

Domènec Pallerola i Munné

Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, França 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Domènec Pallerola i Munné · Veure més »

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »

Eduardo Barriobero y Herrán

Eduardo Barriobero y Herrán (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 1877 - Barcelona, 10 de febrer de 1939) va ser un polític republicà federal espanyol proper també a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eduardo Barriobero y Herrán · Veure més »

El Consecuente

El Consecuente: órgano del Partido Republicano Radical Autonomista va ser un setmanari que va sortir a Reus el 1908 com a portaveu del Partit Republicà Radical i que, després de diverses etapes on va anar variant ideològicament, el 1932 va catalanitzar el seu nom a El Conseqüent.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і El Consecuente · Veure més »

El més petit de tots

El més petit de tots és una figura creada per l'escultor Miquel Paredes l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і El més petit de tots · Veure més »

El pelegrí apassionat

El pelegrí apassionat és un cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter en dotze volums, publicats majoritàriament a l'exili a Perpinyà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і El pelegrí apassionat · Veure més »

El Tarròs

El Tarròs és una població de la comarca de l'Urgell que està integrada al terme municipal de Tornabous.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і El Tarròs · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1920

Dato, cap de govern, assassinat el 1921 Manuel Allendesalazar José Sánchez Guerra Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eleccions generals espanyoles de 1920 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1923

Primo de Rivera va provocar un cop d'estat cinc mesos després de les eleccions i instaurà una Dictadura Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eleccions generals espanyoles de 1923 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eleccions generals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1936

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »

Elisabeth Galí i Camprubí

Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Elisabeth Galí i Camprubí · Veure més »

Emiliano Iglesias Ambrosio

Emiliano Iglesias Ambrosio (Ponteareas, 28 de juliol de 1878 - Madrid, 3 d'octubre de 1943) fou un advocat, periodista i polític lerrouxista gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Emiliano Iglesias Ambrosio · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і En guàrdia! · Veure més »

Enric Canturri i Ramonet

Enric Canturri i Ramonet (La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897 - Mèxic DF, 16 de desembre de 1971) va ser un polític català, alcalde de la Seu i diputat al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Enric Canturri i Ramonet · Veure més »

Enric Godàs i Vilà

va ser un metge pediatre i professor d'educació primària català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Enric Godàs i Vilà · Veure més »

Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs (Lleida, 1884 - Cuautla, Mèxic 1949) fou un militar català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Enric Pérez i Farràs · Veure més »

Enric Vila i Delclòs

Enric Vila i Delclòs (Barcelona, 1972) és un escriptor i periodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Enric Vila i Delclòs · Veure més »

Enrique de Querol y de Duran

Enrique de Querol y de Duran o Enric de Querol i de Duran (Tarragona, 28 d'abril de 1904 - Barcelona, 3 de març de 1976) fou un jurista i militar català, que exercí d'auditor de brigada a l'Exèrcit espanyol, així com de fiscal en el judici sumari contra el president Lluís Companys.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Enrique de Querol y de Duran · Veure més »

Enriqueta Gallinat i Roman

Enriqueta Gallinat i Roman (Barcelona, juliol de 1909 - juliol de 2006) fou una política catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Enriqueta Gallinat i Roman · Veure més »

Ernest Maragall i Noble

Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ernest Maragall i Noble · Veure més »

Ernest Ventós i Casadevall

Ernest Ventós i Casadevall (Barcelona 1894 - 1933) fou un pintor paisatgista i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ernest Ventós i Casadevall · Veure més »

Ernestina Corma i de Centellas

Ernestina Corma de Centellas, coneguda també com a Ernestina Corma de Kussrow (Barcelona, 1896 — Buenos Aires, 1960) fou mestra i pedagoga, pianista, professora de música, sindicalista i activista política.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ernestina Corma i de Centellas · Veure més »

Escàndol de l'estraperlo

L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Escàndol de l'estraperlo · Veure més »

Escola Pública Emili Carles Tolrà

L' Escola Pública Emili Carles-Tolrà és un edifici històric de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) de titularitat pública situada a la confluència dels Doctor Portabella, 14 d'abril i carrer del Molí.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Escola Pública Emili Carles Tolrà · Veure més »

Escoles històriques de Barcelona

Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Escoles històriques de Barcelona · Veure més »

Escoles Velles

Les escoles de la Carrerada, més popularment conegudes com les escoles velles, i actualment l'edifici que alberga el CEIP Josep Maria Folch i Torres, és una escola de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) construïda l'any 1934.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Escoles Velles · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Espanyolisme · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Estadi Olímpic Lluís Companys · Veure més »

Estado Aragonés

Estado Aragonés (EA) va ser un partit polític nacionalista aragonès d'esquerres, que es va formar a Barcelona al desembre de 1933, influït per l'exemple d'Estat Català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Estado Aragonés · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Esteve Albert i Corp

Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Esteve Albert i Corp · Veure més »

Eugeni Xammar i Puigventós

Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eugeni Xammar i Puigventós · Veure més »

Eusebi Rodríguez Salas

Eusebi Rodríguez Salas (Tarragona, 1885 - 1952) fou un polític català, conegut per ser el comissari general de les forces de policia de Catalunya conseller d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya pel PSUC, que va tenir un paper central en l'inici dels fets de maig.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Eusebi Rodríguez Salas · Veure més »

Fèlix Figueras Aragay

Fèlix Figueras i Aragay (Olesa de Montserrat, 16 de desembre de 1894 - Abrera, 19 de febrer de 1939) fou el primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fèlix Figueras Aragay · Veure més »

Federació Catalana de Físic-Culturisme

La Federació Catalana de Físic-Culturisme és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix l'activitat esportiva del físic-culturisme a Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Federació Catalana de Físic-Culturisme · Veure més »

Federació Local de Sindicats de Sabadell

La Federació Local de Sindicats de Sabadell va ser l'hereva de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), la principal organització dels obrers de la ciutat creada a l'últim terç del.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Federació Local de Sindicats de Sabadell · Veure més »

Federico Moreno Torroba

Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics conreadors de la sarsuela en el.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Federico Moreno Torroba · Veure més »

Fermí Reixach i García

Fermí Reixach i García (Lloret de Mar, 21 d'agost de 1946) és un actor de teatre, cinema i televisió català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fermí Reixach i García · Veure més »

Ferran Cuito i Canals

Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i polític català, era casat amb la filla del polític Amadeu Hurtado.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ferran Cuito i Canals · Veure més »

Ferran de Querol i de Bofarull

va ser un advocat, polític i escriptor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ferran de Querol i de Bofarull · Veure més »

Ferran Fontana Grau

Ferran Fontana Grau (Reus, 1893 - Tarragona, 1939) va ser un advocat, escriptor i compositor musical català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ferran Fontana Grau · Veure més »

Fes memòria, Bel

Fes memòria, Bel és una novel·la de l'escriptor Vicenç Riera i Llorca guanyadora del premi Sant Jordi de novel·la el 1971.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fes memòria, Bel · Veure més »

Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat

La Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat representa la Festa Major municipal de Cornellà de Llobregat, i és per tant la celebració lúdica més important d'aquesta ciutat del Baix Llobregat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Festa Major del Corpus de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Fets de la Fatarella

Ubicació de la Fatarella respecte a la Terra Alta Els Fets de la Fatarella foren una sèrie de conflictes violents esdevinguts els darrers dies del gener del 1937 al poble de la Fatarella (Terra Alta) a conseqüència de la resistència dels seus habitants als intents de col·lectivització de les seves terres.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fets de la Fatarella · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fets de Maig · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Figueres · Veure més »

Foment Nacionalista Republicà

El Foment Nacionalista Republicà va ser un partit polític d'àmbit municipal que es fundà a Reus el 1906.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Foment Nacionalista Republicà · Veure més »

Foment Republicà de Sants

El Foment Republicà de Sants és un edifici ubicat al carrer Cros número 7, al barri de Sants de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Foment Republicà de Sants · Veure més »

Fossar de la Pedrera

El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fossar de la Pedrera · Veure més »

François Dabouzi

François Dabouzi (Reiners, 27 de març del 1907 - Perpinyà, 19 de juliol del 1987) va ser hostaler i (breument) batlle de les Illes (Vallespir), que durant la Segona Guerra Mundial fou membre actiu de la Resistència francesa.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і François Dabouzi · Veure més »

Francesc Comas i Pagès

Francesc Comas i muller, Lola Sabater. Francesc Comas i Pagès, conegut com «Paronas», (Sants, Barcelona, 26 d'abril de 1896 - Barcelona, 13 de març de 1923) va ser un anarcosindicalista català que va morir a causa de les ferides rebudes en l'atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, «El Noi del Sucre».

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Comas i Pagès · Veure més »

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Layret i Foix · Veure més »

Francesc Micheli i Jové

Francesc Micheli i Jové va ser alcalde de Sant Adrià de Besòs entre 1931 i 1934.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Micheli i Jové · Veure més »

Francesc Nel·lo i Ventosa

Francesc Nel·lo i Ventosa (Tarragona, 2 de juliol de 1907 - Barcelona, 21 de juliol de 1997) fou ninotaire, dibuixant, escenògraf, interiorista i restaurador.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Nel·lo i Ventosa · Veure més »

Francesc Ramos i Molins

Francesc Ramos i Molins (Alacant, 19 d'agost de 1910 - 28 de desembre de 1983) fou un polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Ramos i Molins · Veure més »

Francesc Ribas i Soberano

Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Ribas i Soberano · Veure més »

Francesc Riera i Claramunt

Francesc Riera i Claramunt (Martorell, Baix Llobregat 31 de desembre de 1889 - Mèxic 14 de desembre de 1955) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francesc Riera i Claramunt · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Jiménez Arenas

Francisco Jiménez Arenas, també Francisco Giménez Arenas (Órgiva, província de Granada, 1872 o 1873 - Barcelona, 2 de setembre de 1936), fou un militar espanyol que va ocupar la presidència accidental de la Generalitat de Catalunya després dels fets del 6 d'octubre de 1934.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francisco Jiménez Arenas · Veure més »

Francisco López Hernández

''Homenaje al agente comercial'' (1998), Estació de Atocha, Madrid. Francisco López Hernández (Madrid, 28 d'abril de 1932 - 8 de gener de 2017) fou un escultor espanyol, germà del també escultor Julio López Hernández i marit de la pintora Isabel Quintanilla.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francisco López Hernández · Veure més »

Francisco Madrid i Alier

Francesc Madrid i Alier, més conegut com a Francisco Madrid o Paco Madrid (Barcelona, 24 de febrer de 1900 - Buenos Aires, 8 de gener de 1952) fou un periodista, escriptor i guionista de cinema català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francisco Madrid i Alier · Veure més »

Francmaçoneria a Espanya

Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Francmaçoneria a Espanya · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Franquisme · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Frederic Escofet i Alsina · Veure més »

Frederica Montseny i Mañé

va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Frederica Montseny, la dona que parla

Frederica Montseny, la dona que parla és una pel·lícula de drama històric dirigida per Laura Mañá i estrenada l'any 2021.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Frederica Montseny, la dona que parla · Veure més »

Front popular

Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Front popular · Veure més »

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Front Popular (Espanya) · Veure més »

Fundació Josep Irla

La Fundació Irla, anteriorment coneguda com a Fundació Josep Irla, és una fundació inscrita i constituïda el 1997 per tal de retre homenatge a la figura del president Josep Irla i Bosch i sobretot al seu pensament i acció política.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Fundació Josep Irla · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і GATCPAC · Veure més »

Gemma Aguilera Marcual

Gemma Aguilera Marcual (Sant Boi de Llobregat, 1979) és una periodista catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Gemma Aguilera Marcual · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Generalitat republicana · Veure més »

Genoveva Puig i Vilà

Genoveva Puig i Vilà (Barcelona?, 1900 En morir, tenia 86 anys. Així, nasqué entre juny del 1900 i maig del 1901 - Barcelona, 27 de maig del 1986) va ser escriptora, professora de música, cantant i compositora.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Genoveva Puig i Vilà · Veure més »

Govern d'Euzkadi

Govern d'Euzkadi fou el nom que va adoptar el govern autònom basc format el 7 d'octubre de 1936 en plena guerra civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Govern d'Euzkadi · Veure més »

Govern de Catalunya 1932-1933

En el període 1932-1933, després d'aprovar-se l'estatut de 1932, ja que l'Estatut de Núria no va ser aprovat i va ser modificat, tenint bases similars però amb molts retalls, i fer-se les primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1932), Francesc Macià torna a ser nomenat President de la Generalitat i, el 19 de desembre de 1932, constitueix el primer govern de la Generalitat estatutària.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Govern de Catalunya 1932-1933 · Veure més »

Govern de Catalunya 1934-1939

El govern de Catalunya en el període 1934-1939 comença amb l'elecció de Lluís Companys com a president en una votació extraordinària del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Govern de Catalunya 1934-1939 · Veure més »

Governador Civil de Barcelona

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Governador Civil de Barcelona · Veure més »

Governador general de Catalunya

El governador general de Catalunya dirigia l'administració regional que va assumir les funcions del president de la Generalitat de Catalunya i del seu consell executiu després de la suspensió de l'autonomia catalana després de la fallida proclamació de l'Estat català a l'octubre de 1934.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Governador general de Catalunya · Veure més »

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Governs de la Segona República Espanyola · Veure més »

Gràcia-Rambles

Gràcia-Rambles: setmanari humorístic va ser un setmanari publicat per primer cop el 17 de març del 1934 amb un exemplar de 8 pàgines a 30 cèntims.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Gràcia-Rambles · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Helios Gómez

Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principi del.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Helios Gómez · Veure més »

Hilari Raguer i Suñer

Hilari Raguer i Suñer (nascut Ernest Raguer i Suñer, Madrid, 11 d'agost de 1928 - Monestir de Montserrat, 1 d'octubre de 2020) fou un monjo benedictí i historiador català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Hilari Raguer i Suñer · Veure més »

Hilari Salvadó i Castell

Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 16 de febrer de 1899 - Barcelona, 20 de febrer de 1966) fou un polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Hilari Salvadó i Castell · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de Badalona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'esport a Catalunya

Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de l'esport a Catalunya · Veure més »

Història de la ràdio a Catalunya

La ràdio a Catalunya neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de la ràdio a Catalunya · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de les vegueries · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Sant Just Desvern

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història de Sant Just Desvern · Veure més »

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hospital Militar de Vallcarca

L'Hospital Militar de Vallcarca, era un complex hospitalari dedicat al personal militar situat al barri de Vallcarca i els Penitents de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Hospital Militar de Vallcarca · Veure més »

Humbert Torres i Barberà

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Humbert Torres i Barberà · Veure més »

Ilià Ehrenburg

, nom complet amb patronímic Ilià Grigórievitx Ehrenburg (Илья́ Григо́рьевич Эренбу́рг AFI /ɪˈlʲjæ ɡrʲɪˈɡorʲjɪvɪtɕ ɪrʲɪnˈburk/, de vegades transcrit i transliterat com a Erenburg fou un escriptor, poeta, assagista, periodista, traductor de francès i castellà, activista social i fotògraf rus. En 1908-1917 i 1921-1940 va estar-se a l'exili, i des del 1940 va viure a la Unió Soviètica. És un dels autors més productius i més prolífics de la Unió Soviètica i va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut sobretot com a escriptor de novel·les i periodista i es va donar a conèixer, sobretot com a reporter i en part propagandista en tres guerres (Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i sobretot especialment la Segona Guerra Mundial). Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar posteriorment violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç Оттепель Óttepel va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov). Fins i tot els viatges d'Ehrenburg va trobar una gran resposta, però sobretot la seva autobiografia Anys de vida humana, que pot ser considerada com la seva obra més famosa i més debatuda. De particular importància fou la publicació, juntament amb Vassili Grossman, del Llibre Negre, sobre el genocidi dels jueus soviètics, la primera documentació important de l'Holocaust. D'altra banda, Ehrenburg va publicar diversos poemaris.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ilià Ehrenburg · Veure més »

Immigració a l'Uruguai

La immigració a l'Uruguai va tenir lloc principalment durant l'època colonial i la primera meitat del.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Immigració a l'Uruguai · Veure més »

Inés Arrimadas García

Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981) és una política i advocada espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Inés Arrimadas García · Veure més »

Incerta glòria

Incerta glòria és una novel·la de l'escriptor i editor Joan Sales publicada per primer cop el desembre de 1956 i ampliada en les successives edicions posteriors fins a l'edició definitiva l'any 1971.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Incerta glòria · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Independentisme català · Veure més »

Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992

Logotip dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992. En la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992, s'utilitzaren tot un seguit d'instal·lacions esportives, dividides en 7 grans zones.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Instal·lacions esportives als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 · Veure més »

International Standard Name Identifier

LInternational Standard Name Identifier o ISNI és una base de dades que gereix un mètode per identificar de forma unívoca les persones que col·laboren amb continguts en els mitjans de comunicació, com llibres, programes de televisió, articles de diaris o revistes, etc.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і International Standard Name Identifier · Veure més »

Iu Pascual i Rodés

va ser un pintor paisatgista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Iu Pascual i Rodés · Veure més »

Jaume Aragó i Garcia

Jaume Aragó i Garcia (Barcelona, 9 de juliol de 1882 – Mèxic, 1952) fou un anarcosindicalista català, mort en l'exili.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Aragó i Garcia · Veure més »

Jaume Cardús i Reig

Jaume Cardús fou un sindicalista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Cardús i Reig · Veure més »

Jaume Compte i Canelles

Jaume Compte i Canellas (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1897 – Barcelona, 7 d'octubre de 1934) fou un polític i lluitador nacionalista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Compte i Canelles · Veure més »

Jaume Creus i Ventura

Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885 – Barcelona, 1975) fou un industrial i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Creus i Ventura · Veure més »

Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Miravitlles i Navarra · Veure més »

Jaume Pahissa i Jo

Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Pahissa i Jo · Veure més »

Jaume Serra i Húnter

Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jaume Serra i Húnter · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Joan Alavedra i Segurañas

fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Alavedra i Segurañas · Veure més »

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »

Joan Comorera i Soler

Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Comorera i Soler · Veure més »

Joan Lluís Pujol i Font

va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Lluís Pujol i Font · Veure més »

Joan Lluhí i Vallescà

Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Lluhí i Vallescà · Veure més »

Joan Miralles i Orrit

Joan Miralles i Orrit (Sabadell, 15 d'octubre de 1903 - 2 de desembre de 1977) fou un manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Miralles i Orrit · Veure més »

Joan Moles i Ormella

Joan Moles i Ormella (Gràcia, Barcelona, 1871 - Mèxic, 1945) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Moles i Ormella · Veure més »

Joan Mora i Adserà

Joan Mora i Adserà (La Riba, 16 de juliol de 1875 - Sabadell, 1949) fou un industrial tintorer, polític i sindicalista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Mora i Adserà · Veure més »

Joan Morral i Pelegrí

Joan Morral i Pelegrí (Sabadell, 7 d'abril de 1890 - 19 de desembre de 1991) fou regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Morral i Pelegrí · Veure més »

Joan Olibó

Joan Olibó (Sant Cebrià de Rosselló, 24 d'octubre del 1909 - 5 de juliol del 2000) va ser un polític i escriptor nord-català que havia estat alcade de Sant Cebrià del 1956 al 1989.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Olibó · Veure més »

Joan Rovira i Roure

Joan Rovira i Roure (Barcelona, 10 de desembre de 1899 - Lleida, 27 d'agost de 1936) va ser un advocat i polític català executat el 1936 durant la repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Rovira i Roure · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan Sauret i Garcia

fou un periodista, polític i impressor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Sauret i Garcia · Veure més »

Joan Selves i Carner

Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 4 de desembre de 1898 - Barcelona, 28 de juny de 1934) va ser un polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Selves i Carner · Veure més »

Joan Tauler i Palomeras

Joan Tauler i Palomeras (també apareix com a Joan Tauler i Palomares) (Figueres, 12 de novembre de 1879 - Barcelona, 17 d'abril de 1959) va ser un advocat, periodista i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Tauler i Palomeras · Veure més »

Joan Torres i Picart

Joan Torres i Picart (Barri de la Ribera, Barcelona, 1909 - Cuba, 1984) fou un polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Torres i Picart · Veure més »

Joan Ventosa i Roig

Joan Ventosa i Roig (Vilanova i la Geltrú, 11 de juliol de 1883 - Mèxic, 30 de juliol de 1961), fou cooperativista, pedagog i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joan Ventosa i Roig · Veure més »

Joaquín García Ribes (Treblinka)

Joaquim Garcia Ribes (Sumacàrcer, 1901 - Montcada i Reixac, 14 de gener de 1992) fou un valencià establert a Catalunya, supervivent dels camps de concentració nazis.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joaquín García Ribes (Treblinka) · Veure més »

Joaquim Llorens Abelló

Joaquim Llorens Abelló (el Lloar, Priorat, 1885 – Mèxic, 1961) fou un coperativista i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joaquim Llorens Abelló · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

John Langdon-Davies

John Langdon-Davies (Eshowe, Zululàndia (Sud-àfrica), 18 de març de 1897 – Shoreham, Kent (Anglaterra), 5 de desembre de 1971) fou periodista, corresponsal de guerra, escriptor i promotor cultural català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і John Langdon-Davies · Veure més »

Jordi Martínez de Foix i Llorenç

Jordi Martínez de Foix i Llorenç (Barcelona, 23 d'abril de 1957 - Barcelona, 14 d'octubre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort en manipular un explosiu.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jordi Martínez de Foix i Llorenç · Veure més »

Jordi Tell i Novellas

Casa Humedas a Bellaterra, Cerdanyola, 1931. (Foto: G. Domènech) Jordi Tell i Novellas (Barcelona, 24 de maig de 1907 – Fredrikstad, Noruega, 24 d'octubre de 1991) va ser un arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jordi Tell i Novellas · Veure més »

Jordi Torremadé Martínez

Jordi Torremadé Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1923 - 2 de novembre de 1990) fou un atleta trans català reconegut com un dels millors esportistes del país en atletisme, bàsquet i hoquei herba durant els anys de la postguerra civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Jordi Torremadé Martínez · Veure més »

José Antonio Aguirre i Lecube

Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Antonio Aguirre i Lecube · Veure més »

José Antonio Fernández Vega

José Antonio Fernández Vega (Llanes, 1891 - Màlaga, 18 de maig de 1942) va ser un metge i polític asturià, Governador Civil de la província de Màlaga durant el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc al començament de la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Antonio Fernández Vega · Veure més »

José Félix de Lequerica Erquiza

José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Félix de Lequerica Erquiza · Veure més »

José Finat y Escrivá de Romaní

José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Finat y Escrivá de Romaní · Veure més »

José Giral Pereira

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Giral Pereira · Veure més »

José Márquez Caballero

fou un jurista andalús.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Márquez Caballero · Veure més »

José Perelló Torrens

José Perelló Torrens (Tormos, Marina Alta, País Valencià, 1885-1955) va ser un polític valencià d'ideologia republicana d'esquerres, alcalde de Tormos durant els anys trenta.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і José Perelló Torrens · Veure més »

Josep Andreu i Abelló

Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 8 de novembre de 1906 - Madrid, 31 de maig de 1993) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Andreu i Abelló · Veure més »

Josep Antoni Trabal i Sans

Josep Antoni Trabal i Sans (Barcelona, 2 de setembre de 1896 http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1995/10/31/pagina-35/1323526/pdf.html- Puigcerdà, 30 de juny de 1980) fou un metge, polític, i dirigent esportiu català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Antoni Trabal i Sans · Veure més »

Josep Asens Giol

Josep Asens Giol (Barcelona, 15 de juliol de 1900 - Annecy, França, 1985) sindicalista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Asens Giol · Veure més »

Josep Belmonte Cañellas

Josep Belmonte Cañellas (Cadis, 12 de gener de 1899 — Barcelona, 9 de novembre de 1979) va ser un inventor autodidacta català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Belmonte Cañellas · Veure més »

Josep Companys i Jover

Josep Companys i Jover (El Tarròs, 25 de gener de 1881 - 16 d'octubre de 1956) fou un propietari agrari i polític català, germà del president Lluís Companys i Jover.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Companys i Jover · Veure més »

Josep Dencàs i Puigdollers

va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Dencàs i Puigdollers · Veure més »

Josep Ester Borràs

Josep Ester Borràs (Berga, 1913-Alès, 1980), àlies Minga, fou un manyà i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Ester Borràs · Veure més »

Josep Farreras i Borrull

Josep Farreras i Borrull (Cal Patera, La Pobla de Claramunt, 7 de febrer de 1921 - Ciutat de Mèxic, 25 de maig de 2014) va ser secretari general de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), responsable de les JSUC a Mèxic i va ser el darrer dirigent del PSUC a l'exili mexicà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Farreras i Borrull · Veure més »

Josep Fortuny i Torrens

Josep Fortuny i Torrens (Mollet del Vallès, 25 d'octubre de 1902 - Barcelona, 16 de juliol de 1939) fou un pastisser i alcalde de Mollet del Vallès del 1937 al 1938.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Fortuny i Torrens · Veure més »

Josep Grau i Jassans

Josep Grau i Jassans (Barcelona, 4 de maig de 1899 - Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1967) fou un comerciant, periodista i polític català, diputat a les Corts de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Grau i Jassans · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Joan i Gironès

Josep Joan i Gironès, conegut com a Josep Gironès, (Barcelona, 28 d'agost de 1904 – Mèxic, 8 de febrer de 1982) i pels sobrenoms dEl Crack de Gràcia i El Canari, fou un boxejador nascut a la vila de Gràcia, Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Joan i Gironès · Veure més »

Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Batista i Roca · Veure més »

Josep Maria Espanya i Sirat

Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, la Vall d'Aran, 1879 - Bogotà, Colòmbia, 1953) fou un polític, propietari rural i advocat occità, membre d'una de les famílies més influents de la Vall d'Aran.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Espanya i Sirat · Veure més »

Josep Maria Figueres i Artigues

Josep Maria Figueres Artigues (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 1950) és un historiador i professor d'història del periodisme català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Figueres i Artigues · Veure més »

Josep Maria Lladó i Figueres

Josep Maria Lladó i Figueres (Barcelona, 30 de juliol, 1910 - 9 de maig de 1996) fou un periodista i advocat català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Lladó i Figueres · Veure més »

Josep Maria Massip i Izabal

Josep Maria Massip i Izabal (Sitges, Garraf, 18 de novembre de 1904 - Washington DC, 9 de maig de 1973) fou un periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Massip i Izabal · Veure més »

Josep Maria Sagarra i Plana

Josep Maria Sagarra i Plana (Sarrià, 1885 - Barcelona, 31 d'octubre de 1959) fou un fotoperiodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Sagarra i Plana · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Mestres i Miquel

Josep Mestres i Miquel (Vilallonga del Camp, 1868 — Vilallonga del Camp, 1949) fou un polític, metge i agrònom català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Mestres i Miquel · Veure més »

Josep Sunyol i Garriga

Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - Serra de Guadarrama, Madrid, 6 d'agost de 1936) fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats el 1931, 1933 i 1936.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Sunyol i Garriga · Veure més »

Josep Tramunt i Bussom

Josep Tramunt i Bussom (Barcelona, 4 de febrer de 1906 – Sabadell, 28 de març de 1996) va ser un militant independentista de Nosaltres Sols i Estat Català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Tramunt i Bussom · Veure més »

Josep Viadiu i Valls

Josep Viadiu i Valls (Igualada, 6 d'abril de 1890 - Ciutat de Mèxic, 23 de desembre de 1973) fou un dirigent sindical de tendència anarcosindicalista i periodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Viadiu i Valls · Veure més »

Josep Villalbí i Verge

Josep Villalbí i Verge (Godall, Montsià, 1 d'octubre de 1880 - Bellcaire, França, 7 de març de 1940), fou un polític català i alcalde d'Amposta.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Josep Villalbí i Verge · Veure més »

Joventut Republicana de Lleida

Joventut Republicana de Lleida fou una organització juvenil catalana d'ideologia republicana fundada a Lleida el 1901.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Joventut Republicana de Lleida · Veure més »

Julià Abad i Guitart

Julià Abad i Guitart (Terrassa, 4 d'abril de 1885 - Agen 31 de març de 1939).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Julià Abad i Guitart · Veure més »

Julián Zugazagoitia Mendieta

Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Julián Zugazagoitia Mendieta · Veure més »

Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona

La Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona (JLDPB) es va constituir el 25 d'agost de 1937 en compliment de l'acord del Comitè Municipal Permanent de 19 d'agost del mateix any.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona · Veure més »

L'home de bronze (escultura)

L'home de bronze és una escultura situada al mirador del parc de Catalunya de Sabadell, en homenatge a l'alcalde Antoni Farrés.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і L'home de bronze (escultura) · Veure més »

La Baule-les-Pins

La Baule-les-Pins és un barri de la localitat costanera francesa d'Ar Baol-Skoubleg (Loira Atlàntic) construït el 1922.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Baule-les-Pins · Veure més »

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Campana de Gràcia · Veure més »

La Dona a la Reraguarda

La Dona a la Reraguarda fou una secció del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya, durant la guerra civil de 1936-1939, que tenia per objectiu canalitzar l'ajut que les dones podien proporcionar als combatents de la guerra.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Dona a la Reraguarda · Veure més »

La Gallarda del Pou

La Gallarda del Pou és un ball tradicional propi de Cornellà de Llobregat, descrit per l'etnòleg i folklorista català Joan Amades i Gelats en el volum El curs de l'any del seu Costumari Català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Gallarda del Pou · Veure més »

La Granja d'Escarp

La Granja d'Escarp és un municipi de la comarca del Segrià situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al límit amb l'Aragó i el Baix Cinca, en el punt en què hi desemboquen les aigües del Cinca i a pocs metres de la seva desembocadura al riu Ebre.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Granja d'Escarp · Veure més »

La Humanitat

La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Humanitat · Veure més »

La Lucha

La Lucha va ser un diari de matí que va aparèixer als carrers de Barcelona el 3 de setembre de 1916 i el 1919, fundat per Marcel·lí Domingo i Sanjuan, Lluís Companys i Francesc Layret.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Lucha · Veure més »

La Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Palma de Cervelló · Veure més »

La Publicidad

La Publicidad va ser una publicació diària en castellà editada a Barcelona entre 1878 i 1922 que, en canviar de propietaris, passà a editar-se en català i va canviar el nom per La Publicitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Publicidad · Veure més »

La Publicitat

La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Publicitat · Veure més »

La ràdio a Catalunya

La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La ràdio a Catalunya · Veure més »

La República (Homenatge a Pi i Margall)

La República (Homenatge a Pi i Margall) és un monument escultòric situat a la plaça de la República de Barcelona, al districte de Nou Barris.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La República (Homenatge a Pi i Margall) · Veure més »

La Terra (revista)

La Terra és el mensual de la Unió de Pagesos de Catalunya fundada el 1980.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Terra (revista) · Veure més »

La Vajol

La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і La Vajol · Veure més »

Llei de Contractes de Conreu

La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llei de Contractes de Conreu · Veure més »

Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

La Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (DOGC número 7.406 de 06/07/2017) en PDF.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme · Veure més »

Lleva del Biberó

Record de la XXII trobada anual a Lleida de la Lleva del Biberó. Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lleva del Biberó · Veure més »

Llista d'escultures públiques de Sitges

Aquesta llista d'escultures públiques de Sitges recull una relació d'escultures situades a les vies públiques de la població garrafenca de Sitges.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llista d'escultures públiques de Sitges · Veure més »

Llista de l'art públic de Terrassa

Llista de l'art públic de Terrassa seleccionat per l'Arxiu municipal de Terrassa com a «escultures i monuments urbans».

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llista de l'art públic de Terrassa · Veure més »

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llista de ministres de Defensa d'Espanya · Veure més »

Llista de personatges del Polònia

La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llista de personatges del Polònia · Veure més »

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (districtes 3 a 10)

Llista de plaques commemoratives de Barcelona, excepte els districtes de Ciutat Vella i l'Eixample, catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (districtes 3 a 10) · Veure més »

Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida

Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida · Veure més »

Lluís Aymamí i Baudina

Lluís Aymamí i Baudina (Barcelona, 1899 – Mèxic, 1983) fou un periodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lluís Aymamí i Baudina · Veure més »

Lluís Capdevila i Vilallonga

Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 18 d'agost de 1893 - Andorra la Vella, 17 de març de 1980) fou un escriptor, periodista i llibretista de sarsueles català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lluís Capdevila i Vilallonga · Veure més »

Lluís Companys i Micó

Lluís Companys i Micó, familiarment Lluïset (Barcelona, 5 de novembre de 1911 – París, 1956), fou l'únic fill varó del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lluís Companys i Micó · Veure més »

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lluís Duran i Ventosa · Veure més »

Lluís Prunés i Sató

Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lluís Prunés i Sató · Veure més »

Lluís Solà Padró

Lluís Solà Padró (Santa Coloma de Queralt, 1 de gener de 1891 - Tarragona, 20 d'octubre de 1939) va ser el primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Lluís Solà Padró · Veure més »

Luis Mazo Mendo

Luis Mazo Mendo (Navalmoral de la Mata, Càceres, 1902 – Barcelona, 3 de gener de 1987), fiscal i polític que actuà en l'àmbit de Catalunya i, més concretament, la Província de Girona, dins la qual fou governador civil de 1945 a 1956.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Luis Mazo Mendo · Veure més »

Magnicidi

El magnicidi és l'assassinat d'una figura pública amb poder o influència, com ara el governant d'un país, un alt càrrec religiós, un líder d'un moviment social..

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Magnicidi · Veure més »

Manuel Borràs Ferré

Manuel Borràs Ferré (La Canonja, Tarragonès, 9 de setembre de 1880 - Montblanc, 12 d'agost de 1936) fou un sacerdot català, bisbe auxiliar de Tarragona i bisbe titular de Bísica (1934-1936), considerat màrtir per l'Església Catòlica Romana. Va ser un dels tretze bisbes assassinats durant la persecució religiosa que hi hagué durant la Guerra Civil espanyola en el territori controlat per la República i forma part dels màrtirs de la beatificació de Tarragona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Borràs Ferré · Veure més »

Manuel Brunet i Solà

Manuel Brunet i Solà (Vic, Osona, 10 de juny de 1889 - Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1956) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Brunet i Solà · Veure més »

Manuel Corachan i Garcia

fou un cirurgià valencià.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Corachan i Garcia · Veure més »

Manuel Escorza del Val

Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Escorza del Val · Veure més »

Manuel Galés i Martínez

Manuel Galés i Martínez (Valls, 1894 - Ciutat de Mèxic, 1962) fou un mestre, advocat i polític català, represaliat i exiliat a Mèxic en acabar l'ocupació franquista de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Galés i Martínez · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Valls de Gomis

fou un activista i exiliat català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Valls de Gomis · Veure més »

Manuel Viusà i Camps

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 - París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, relacionat amb el Front Nacional de Catalunya i l'Exèrcit Popular Català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Manuel Viusà i Camps · Veure més »

Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà, o Margarita Xirgu i Subirà per la partida de naixement (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de juliol de 1888 - Montevideo, Uruguai, 25 d'abril de 1969) fou una actriu catalanouruguaiana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Margarida Xirgu i Subirà · Veure més »

Maria Martí Iglesias

Maria Martí Iglesias (Cervià de les Garrigues, 1901 – Lleida, 28 juliol 1939) va ser una militant de la CNT.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Maria Martí Iglesias · Veure més »

Martí Barrera i Maresma

Martí Barrera i Maresma (la Bisbal d'Empordà, el Baix Empordà, 29 de maig de 1889 - Barcelona, 26 d'abril de 1972) va ser un polític i sindicalista català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Martí Barrera i Maresma · Veure més »

Martí Jordi i Frigola

va ser un periodista, polític i promotor cultural.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Martí Jordi i Frigola · Veure més »

Metropol Cinema

El Metropol Cinema va ser una sala d'exhibició cinematogràfica de 700 butaques ubicada al carrer de Llúria (núm. 115) de Barcelona dissenyada per l'arquitecte Manuel Cases Lamolla.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Metropol Cinema · Veure més »

Mina Canta

La Mina Canta o d'en Negrín des de la carretera La Vajol-Maçanet de CabrenysLa mina Canta, també coneguda com a mina d'en Negrín, està situada al terme municipal de la Vajol (Alt Empordà) i és coneguda per haver-s'hi construït el 1937, durant la Guerra d'Espanya, sobre un dels seus accessos, un edifici de formigó armat i una cambra cuirassada que va ser utilitzat com a dipòsit temporal dels fons de la Caja de Reparaciones i de part del patrimoni artístic evacuat de Madrid.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Mina Canta · Veure més »

Ministeri de Guerra d'Espanya

Seu a Madrid del Ministeri de la Guerra en 1880. El Ministeri de la Guerra (o de Guerra) va ser un departament governamental encarregat dels assumptes militars de terra que va estar vigent en Espanya entre 1851 i 1939.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ministeri de Guerra d'Espanya · Veure més »

Ministeri de Marina d'Espanya

Caserna General de l'Armada, antiga seu de l'extint Ministeri de Marina, al Passeig del Prado de Madrid. El Ministeri de Marina d'Espanya era el departament ministerial encarregat de l'Armada a Espanya, i va existir en diverses èpoques de la història, l'última entre 1939 i 1977.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ministeri de Marina d'Espanya · Veure més »

Miquel Abós Serena

Miquel Abós Serena (Saragossa 1889 - Septfonds (Tarn i Garona), 1940) fou un destacat militant de la CNT.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Miquel Abós Serena · Veure més »

Miquel Mateu i Pla

fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Miquel Mateu i Pla · Veure més »

Miquel Paredes i Fonollà

Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 – Ceret, 1980) va ser un escultor català, recordat especialment per ser autor de la figura dEl més petit de tots, conjuntament amb la dibuixant Lola Anglada.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Miquel Paredes i Fonollà · Veure més »

Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Miquel Santaló i Parvorell · Veure més »

Miquel Segura i Mitjans

Miquel Segura i Mitjans (Rubí, 1895 – Barcelona, 1963) fou un polític i actor-director teatral rubinenc.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Miquel Segura i Mitjans · Veure més »

Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra i Pàmies (Reus, 17 de gener de 1902 - Mèxic, 14 de juny de 1968), va ser un polític català, germà de Josep Serra i Pàmies, principalment recordat per evitar la destrucció parcial de la ciutat de Barcelona durant el període final de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Miquel Serra i Pàmies · Veure més »

Missatge als mallorquins

El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Missatge als mallorquins · Veure més »

Montevideo

Montevideo (coneguda antigament en castellà com La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo, i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Montevideo · Veure més »

Monument a Francesc Macià

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Monument a Francesc Macià · Veure més »

Monument a Lluís Companys (Agullana)

Inscripció en el monument, al capdamunt de l'escalinata El Monument à Lluís Companys fou erigit en homenatge a Lluís Companys, 123è president de la Generalitat de Catalunya, assassinat el 15 d'octubre del 1940.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Monument a Lluís Companys (Agullana) · Veure més »

Moviment Llibertari (Espanya)

El Moviment Llibertari va ser una organització anarquista espanyola fundada al final de la Guerra Civil Espanyola per la CNT, la FAI i la FIJL per a desenvolupar una activitat conjunta clandestina a l'interior d'Espanya, sota la Dictadura de Francisco Franco, i legal en l'exili, on es va ocupar dels milers de refugiats anarcosindicalistes que hi havia a França.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Moviment Llibertari (Espanya) · Veure més »

Natividad Yarza Planas

Natividad Yarza Planas (Valladolid, Castella, 24 de desembre de 1872 - Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Natividad Yarza Planas · Veure més »

Núria Pi-Sunyer i Cuberta

Núria Pi-Sunyer i Cuberta (Barcelona, 2 d'octubre de 1923 - Barcelona, 23 de juny de 2011) fou una escriptora catalana i professora de literatura anglesa.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Núria Pi-Sunyer i Cuberta · Veure més »

Ofensiva de Catalunya

Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ofensiva de Catalunya · Veure més »

Olimpíada Popular

Lluís Companys, president del comitè organitzador LOlimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Olimpíada Popular · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Palafolls

Palafolls és un municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Palafolls · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de les Heures

Jardins El Palau de les Heures, també conegut com a Casa Gallart, és una casa senyorial amb un jardí que es troba al sud del turó de la Maria, a la serra de Collserola, al costat del camí que pujava a l'ermita de Sant Cebrià.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Palau de les Heures · Veure més »

Pals

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pals · Veure més »

Partido Reformista

El Partido Reformista va ser un partit polític espanyol d'ideals republicans, laicistes i anticaciquils, fundat el 1912 per Melquiades Álvarez, després d'un memorable discurs pronunciat a l'Hotel Palace de Madrid.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Partido Reformista · Veure més »

Partit Català Proletari

El Partit Català Proletari (PCP) va sorgir a començaments de 1934 de l'antic Estat Català-Partit Proletari (EC-PP).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Partit Català Proletari · Veure més »

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra

El Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) fou un partit polític fundat l'octubre de 1933 com a escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual es va reintegrar el febrer de 1936.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra · Veure més »

Partit Republicà Català (1917-1931)

El Partit Republicà Català va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Partit Republicà Català (1917-1931) · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Partit Republicà Radical · Veure més »

Passeig de Lluís Companys

El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Passeig de Lluís Companys · Veure més »

Pati dels Tarongers

Vista general del pati dels tarongers El Pati dels Tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers en els seus escocells individuals, com se solien posar en les cases nobles del Renaixement.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pati dels Tarongers · Veure més »

Pedro Urraca Rendueles

Pedro Urraca Rendueles (Valladolid, 22 de gener de 1904 - Madrid, 14 de setembre de 1989) fou un policia espanyol i personatge de paper fonamental en l'aparell repressor del franquisme a l'exterior.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pedro Urraca Rendueles · Veure més »

Pere Armengou i Torra

Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905 - Manresa, 17 de desembre de 1990) fou un arquitecte català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pere Armengou i Torra · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pere Capellà i Roca · Veure més »

Pere Cerezo i Hernáez

Pere Cerezo i Hernáez (Mendoza, Argentina, 3 de gener de 1890 - Buenos Aires, 14 de juliol de 1977) fou un polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pere Cerezo i Hernáez · Veure més »

Pere Coll i Rigau

Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) va ser un empresari i agricultor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pere Coll i Rigau · Veure més »

Pere Mestres i Albet

Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pere Mestres i Albet · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Pilar Lubián Clemente

fou una dona republicana, alt càrrec del Ministeri d'Hisenda espanyol.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pilar Lubián Clemente · Veure més »

Plaça del Cinc d'Oros

La plaça del Cinc d'Oros, anteriorment anomenada plaça de Joan Carles I, es troba al districte de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Plaça del Cinc d'Oros · Veure més »

Plaça dels Cavalls

La plaça dels Cavalls o plaça dels Estels (en castellà, Plaza de los Luceros) és una emblemàtica plaça del centre de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Plaça dels Cavalls · Veure més »

Prefectura Superior de Policia de Catalunya

La Prefectura Superior de Policia de Catalunya és un edifici situat a la Via Laietana, 43 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Prefectura Superior de Policia de Catalunya · Veure més »

Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya

Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya és una obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, publicada el 1971.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya · Veure més »

Premi Memorial Lluís Companys

El Premi Memorial Lluís Companys és un premi que atorga la Fundació Josep Irla des de 1997, recollint el testimoni del Cercle Rovira i Virgili de 1991 a 1994.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Premi Memorial Lluís Companys · Veure més »

Pres polític

Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica. La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma —per exemple, sota arrest— sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pres polític · Veure més »

President d'Esquerra Republicana de Catalunya

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya és el líder o màxim representant d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і President d'Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і President del Parlament de Catalunya · Veure més »

Primer Congrés Jurídic Català

El Primer Congrés Jurídic Català fou convocat el 1936 per l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, amb assistència de totes les corporacions jurídiques catalanes.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Primer Congrés Jurídic Català · Veure més »

Primera Dama de Catalunya

La Primera Dama de Catalunya és una designació no oficial que correspon a la muller o al marit (Primer Cavaller) del President de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Primera Dama de Catalunya · Veure més »

Primera legislatura de la Catalunya republicana

Escut de la Generalitat de Catalunya La primera legislatura de la Catalunya republicana es va iniciar el 6 de desembre de 1932, data de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya presidida per Lluís Companys.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Primera legislatura de la Catalunya republicana · Veure més »

Procés independentista català

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Procés independentista català · Veure més »

Proclamació de la República Catalana

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Proclamació de la República Catalana · Veure més »

Proclamació de la Segona República Espanyola

Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Proclamació de la Segona República Espanyola · Veure més »

Pseudohistòria

La Pseudohistòria és una branca de la pseudociència caracteritzada per estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions i normes historiogràfiques ni tampoc el mètode científic.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Pseudohistòria · Veure més »

Rafael Font Farran

Rafael Font i Farran (Sitges, 26 de maig del 1912 - Auxerre, Borgonya, 19 de novembre del 2003), que va dir-se també Rafael Font i Ferran, va ser un dirigent polític, advocat i periodista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Rafael Font Farran · Veure més »

Ramón de Colubí y Chánez

Ramón de Colubí y Chánez (Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Caracas, 10 de juny de 2007) va ser un militar i advocat, defensor del president Companys en el consell de guerra de 1940.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ramón de Colubí y Chánez · Veure més »

Ramón Puig de Ramón

Ramón Puig de Ramón (Tortosa, 1867 - Barcelona, febrer de 1942) fou un jurista i militar català, que exercí de jutge a l'Exèrcit espanyol com, per exemple, en el judici sumari contra el president Lluís Companys.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ramón Puig de Ramón · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Rambla Nova de Tarragona

Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Rambla Nova de Tarragona · Veure més »

Ramona Soldevila Cirés

Ramona Soldevila Cirés (Florència, 1896 - ?) fou una dona republicana, nascuda a Itàlia i manresana d'adopció.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ramona Soldevila Cirés · Veure més »

Ràdio Vilanova (EAJ-35)

Ràdio Vilanova va ser una emissora radiofònica a la comarca del Garraf.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ràdio Vilanova (EAJ-35) · Veure més »

Recinte Mundet

Església del Recinte Mundet, Bé Cultural d'Interès Local El Recinte de les llars Mundet és un espai emplaçat als voltants de la serra de Collserola on es troben el campus universitari de la Universitat de Barcelona i diversos serveis educatius i socials de la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Recinte Mundet · Veure més »

Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona

Els Refugis Antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona són un seguit de refugis construïts a diversos espais de la capital barcelonina per protegir la ciutadania durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona · Veure més »

Regiment Pirinenc Núm. 1

El Regiment Pirinenc Núm.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Regiment Pirinenc Núm. 1 · Veure més »

Rehabilitació (dret)

La rehabilitació en el dret és el fet que una persona recupera els seus drets, graus i dignitats que van ser annul·lats per un judici davant un tribunal o per decret, així com fora de l'esfera de la justícia pública per un procediment disciplinari intern dins d'una organització (l'exèrcit, una federació esportiva o professional, un organisme polític ecc.). La rehabilitació pot fer-se de manera automàtica, quan el judici o la pena determina un terme donat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Rehabilitació (dret) · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і República Catalana · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Repressió franquista · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Republicanisme espanyol · Veure més »

Retaule de Sant Miquel (Huguet)

El Retaule de Sant Miquel és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Retaule de Sant Miquel (Huguet) · Veure més »

Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola

La revolta militar de juliol de 1936 a Espanya no va tenir una immediata repercussió en les colònies espanyoles del golf de Guinea, conegudes com a Guinea Espanyola (en l'actualitat Guinea Equatorial).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Revolta militar de 1936 a la Guinea Espanyola · Veure més »

Ricardo Samper e Ibáñez

Ricardo Samper e Ibáñez (València, País Valencià, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, Suïssa, 27 d'octubre de 1938) fou un advocat i polític espanyol, formà part del govern d'Espanya com a ministre i fou breument President del govern espanyol (1934) durant la Segona República.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Ricardo Samper e Ibáñez · Veure més »

Robert Bassas Figa

Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries, ? - Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939) fou un advocat i dirigent falangista català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Robert Bassas Figa · Veure més »

Sabadell Federal

Sabadell Federal apareix el 27 de setembre de 1913 al municipi de Sabadell.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Sabadell Federal · Veure més »

Salvador Sarrà i Serravinyals

Salvador Sarrà i Serravinyals (Sabadell, 1 d'abril de 1902 - Santiago de Xile, 25 d'abril de 1965) fou un polític, empresari i escriptor català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Salvador Sarrà i Serravinyals · Veure més »

Salvador Seguí i Rubinat

Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Salvador Seguí i Rubinat · Veure més »

Samuel Morera i Ribas

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 10 d'agost del 1889 - Ciutat de Mèxic, 20 de febrer del 1969) va ser un polític que presidí l'Ajuntament de Terrassa i que hagué d'exiliar-se a Mèxic en acabada la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Samuel Morera i Ribas · Veure més »

Sant Cebrià de Rosselló

Sant Cebrià de Rosselló (estàndard o, simplement i usualment Sant Cebrià, en francès Saint-Cyprien), és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 10.716 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Sant Cebrià de Rosselló · Veure més »

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Sant Fost de Campsentelles · Veure més »

Santiago de Riba i d'Espanya

Santiago de Riba i d'Espanya (Barcelona, 1880 - Montcada i Reixac, agost de 1936) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Santiago de Riba i d'Espanya · Veure més »

Santiago Gubern i Fàbregas

Santiago Gubern i Fàbregas (Barcelona 1875 - 1960) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Santiago Gubern i Fàbregas · Veure més »

Santiago Pi i Sunyer

Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Santiago Pi i Sunyer · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Segle XX · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Segona República Espanyola · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Severiano Martínez Anido

Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Severiano Martínez Anido · Veure més »

Sindicat Agrícola Harmonia

El Sindicat Agrícola Harmonia, actual Biblioteca Antoni Tort, és un edifici històric de Castellar del Vallès (al Vallès Occidental) de titularitat pública situada a la confluència dels carrers Sala Boadella i de l'Hospital d'aquesta localitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Sindicat Agrícola Harmonia · Veure més »

Societat Cooperativa La Progressiva

La Societat Cooperativa La Progressiva és una cooperativa de consum fundada l'1 de juliol de 1912 a Parets del Vallès.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Societat Cooperativa La Progressiva · Veure més »

Stolpersteine

Palà de Torroella Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Stolpersteine · Veure més »

Suro del Mas Perxés

Suro del Mas Perxés El Suro del Mas Perxés (Quercus suber) és un arbre que es troba a Agullana (comarca de l'Alt Empordà) i un dels suros més grans de tot Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Suro del Mas Perxés · Veure més »

Tagma (unitat militar)

El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Tagma (unitat militar) · Veure més »

Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola El Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola del bienni social-azañista va estar presidit per Manuel Azaña Díaz i es va constituir el 12 de juny de 1933.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Tercer Govern Reformista de la Segona República Espanyola · Veure més »

Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Granada, 13 de març de 2012) fou una escriptora, periodista i activista catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Teresa Pàmies i Bertran · Veure més »

Teresa Rebull

Teresa Soler i Pi, més coneguda pel nom artístic de Teresa Rebull –el cognom del seu company, Pep Rebull– (Sabadell, 21 de setembre del 1919 - Banyuls de la Marenda, 15 d'abril del 2015), va ser una activista política, cantautora i pintora catalana.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Teresa Rebull · Veure més »

Tornabous

Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Tornabous · Veure més »

Unió de Pagesos de Catalunya

El sindicat Unió de Pagesos és l'organització professional agrària majoritària de la pagesia de Catalunya, i representa els interessos de petites i mitjanes explotacions familiars d'arreu del país, tant agrícoles com ramaderes o forestals.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Unió de Pagesos de Catalunya · Veure més »

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya

Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Veure més »

Unió de Treballadors Cristians de Catalunya

Unió de Treballadors Cristians de Catalunya (UTCC) fou un sindicat fundat a Barcelona el 26 d'octubre de 1934, de la unió de diverses Federacions Catòlico-Agràries (fundades el 1917).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Unió de Treballadors Cristians de Catalunya · Veure més »

Unió Federal Nacionalista Republicana

La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Unió Federal Nacionalista Republicana · Veure més »

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Unió Republicana (1903) · Veure més »

Unión Radio (EAJ-7)

Unión Radio va ser una emissora de ràdio comercial inaugurada a Madrid per Alfons XIII el 17 de juny de 1925 amb implicacions a la radiodifusió a Catalunya.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Unión Radio (EAJ-7) · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Universitat de Barcelona · Veure més »

Urraca, caçador de rojos

Urraca, caçador de rojos és una pel·lícula documental de 2022 dirigida per Pedro de Echave i Felip Solé, produïda per Quindrop Produccions Audiovisuals i Sègula Films, en coproducció amb Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i IB3 Televisió, així com el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Urraca, caçador de rojos · Veure més »

Uruguay (vaixell)

Uruguay és el nom que va rebre des del 1934 un vaixell-presó, famós durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Uruguay (vaixell) · Veure més »

Vaga revolucionària d'octubre de 1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Vaga revolucionària d'octubre de 1934 · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola

Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada. Groc: Transferida a la Valle de los Caídos. Roig: parcialment o totalment exhumada. Acord amb les circumstàncies de l'homicidi. Font: http://mapadefosas.mjusticia.es Ministeri de Justícia d'Espanya Les víctimes de la Guerra Civil espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la brutal repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la Guerra Civil espanyola tant pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Víctimes de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Víctor Gay Zaragoza

Víctor Gay Zaragoza és un escriptor, formador i consultor català expert en narratives d'empresa o Storytelling nascut a Barcelona (1982).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Víctor Gay Zaragoza · Veure més »

Via Júlia

La Via Julia és una rambla situada al districte barceloní de Nou Barris, entre els barris del Verdum i la Prosperitat.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Via Júlia · Veure més »

Vicente Iranzo Enguita

Vicente Iranzo Enguita (Cella, 5 d'abril de 1889 - Madrid, 9 de juliol de 1961) va ser un metge i polític aragonès.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Vicente Iranzo Enguita · Veure més »

Vida en sombras

Vida en sombras és una pel·lícula catalana de 1949, en blanc i negre, dirigida per Llorenç Llobet-Gràcia.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Vida en sombras · Veure més »

Visions de guerra i de reraguarda

Visions de guerra i de reraguarda.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і Visions de guerra i de reraguarda · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1 de març · Veure més »

100 Greatest Britons

100 Greatest Britons fou un programa de televisió britànic en el qual els teleespectadors votaren el que consideraren el 100 personatges britànics més importats de tots els temps.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 100 Greatest Britons · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 13 d'agost · Veure més »

13 dies d'octubre

13 dies d'octubre és un telefilm català de drama històric dirigit per Carlos Marques-Marcet amb un guió de Roger Danès i Alfred Pérez Fargas en base al consell de guerra i execució del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 13 dies d'octubre · Veure més »

14 d'abril: Macià contra Companys

14 d'abril: Macià contra Companys és una pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, estrenada el 2011, basada en la proclamació de la República Catalana que va tenir lloc el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 14 d'abril: Macià contra Companys · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 14 de setembre · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 15 d'octubre · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1883 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 19 de desembre · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1900 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1904 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1933 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1936 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1940 · Veure més »

1972

1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1972 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 1989 · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 20 de novembre · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 21 de juliol · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 21 de juny · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 22 de gener · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 27 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 6 d'octubre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 6 de desembre · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 7 de març · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lluís Companys i Jover і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Companys, Lluís Companys, Lluís Companys Jover, Lluís Companys i Jove, President Companys.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant