Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Lluminària (artifici)

Índex Lluminària (artifici)

Llumiàries a una obra de Johann Kouhn de 1645. Llumiàries a un Gravat de Matthäus Merian del 1670. El terme lluminària o alimara, té també una accepció històrica com a "foc d'artifici".

Taula de continguts

  1. 8 les relacions: Batalla de Cerignola, Enceb, Falconet (arma), Focs artificials, Història de la pólvora als Països Catalans, Joc de canyes, Pany de Miquelet, Xerinola.

Batalla de Cerignola

La batalla de Cerignola, que va tenir lloc el 28 d'abril de 1503 va ser un enfrontament bèl·lic entre les tropes franceses i hispàniques, amb victòria de les segones, durant la Segona Guerra de Nàpols, en el que avui és la ciutat de Cerignola (provincia de Foggia, Itàlia), aleshores una petita vila sobre un turó i protegida per un fossat i un talús aixecat per les tropes de la Corona d'Aragó, prop de l'antiga Cannas on Hannibal va véncer als romans el 218 aC.

Veure Lluminària (artifici) і Batalla de Cerignola

Enceb

Fulminat de mercuri purificat per emprar en encebs En artilleria i en general, en totes les armes de foc, l'enceb (en anglès: primer) és un producte químic i/o un dispositiu responsable d'iniciar la combustió del propulsor que ha d'empènyer els projectils fora del canó de l'arma de foc a una velocitat determinada.

Veure Lluminària (artifici) і Enceb

Falconet (arma)

Falconet de vaixell Els falconets eren unes de les unitats d'artilleria més petites, i rebien el nom, com moltes altres peces d'artilleria com la seprentina, el falcó, la colobrina o el basilisc de noms d'animals.

Veure Lluminària (artifici) і Falconet (arma)

Focs artificials

Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Focs artificials a Nova York amb motiu de la celebració del cap d'any lunar el 2003 Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Veure Lluminària (artifici) і Focs artificials

Història de la pólvora als Països Catalans

Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.

Veure Lluminària (artifici) і Història de la pólvora als Països Catalans

Joc de canyes

XVI a la plaça Major de Madrid. El joc de canyes és un joc de lluita d'origen militar de gran celebració a Espanya des del al, juntament amb les festes de lluminàries en moltes de les seves places majors.

Veure Lluminària (artifici) і Joc de canyes

Pany de Miquelet

A: Martell (ca). B: Rastell d'acer i tapa de caçoleta. C: Molla brida tapa-rastell D: Molla principal. E: Brida suport del martell (ca). F: Taló del martell (ca). G: Ungla. H: Fiador primàri (amartellat total). I: Fiador de seguretat (Semi-amartellat). J: Pota del davant. K: Cargol pedrer Escopeta amb "pany de miquelet" amb una culata inusual, possiblement per a l'ús de soldats del Presidi de Califòrnia.

Veure Lluminària (artifici) і Pany de Miquelet

Xerinola

''Fent xerinola'', P. S. Krøyer, 1888. Fer xerinola vol dir en la seva accepció col·loquial, fer festa i divertir-se fent tabola o divertir-se sorollosament.

Veure Lluminària (artifici) і Xerinola

També conegut com Fayla, Festes de lluminàries, Lluminària d'artifici, Lluminàries de la victòria.