Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, Alt Penedès, Balaguer, Banu Qassi, Castell d'or, Castell de Sarroca de Bellera, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Conquesta de Balaghí, Furtun ibn Llop, Guifré el Pilós, Història de Barcelona, Història de Lleida, Isarn I de Pallars, Ismaïl ibn Mussa, La Valldora, Llop (nom), Llop ibn Mussa ibn Mussa, Muhàmmad al-Tawil, Muhàmmad ibn Llop, Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ràtzia de 904, Ràtzia de 908, Ràtzia de 909, Ràtzia de 910, Ràtzia de 912, Ràtzies de 897 i 898, Sanç I de Pamplona, Setge de Làrida (884), Turtuixa.
Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman
Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova, fou el setè emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Alt Penedès · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Balaguer · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Banu Qassi · Veure més »
Castell d'or
El Castrum Auri o Castell d'or va ser un castell que estava situat a Santpedor.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Castell d'or · Veure més »
Castell de Sarroca de Bellera
El Castell de Sarroca de Bellera és el castell que es troba en l'origen del poble i terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà, al qual pertany.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Castell de Sarroca de Bellera · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Conquesta de Balaghí · Veure més »
Furtun ibn Llop
Furtun ibn Llop fou un noble andalusí de la família musulmana dels Banu Qassi, fill de Llop ibn Muhàmmad, valí de Lleida i germà de Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Furtun ibn Llop · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Guifré el Pilós · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Història de Lleida · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Isarn I de Pallars · Veure més »
Ismaïl ibn Mussa
Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »
La Valldora
La Vall d'Ora, també coneguda com a la Valldora, és un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і La Valldora · Veure més »
Llop (nom)
Llop és un nom de fonts català masculí.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Llop (nom) · Veure més »
Llop ibn Mussa ibn Mussa
Llop ibn Mussa, de nom complet Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, (v. 820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Llop ibn Mussa ibn Mussa · Veure més »
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop
Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - afores de Saragossa, 898), fou el senyor de les ciutats musulmanes de Saragossa i Lleida.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Muhàmmad ibn Llop · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad (?-929) fou l'últim membre rellevant de la dinastia dels Banu Qassi.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ràtzia de 904
La Ràtzia de 904 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ràtzia de 904 · Veure més »
Ràtzia de 908
La Ràtzia de 908 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ràtzia de 908 · Veure més »
Ràtzia de 909
La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ràtzia de 909 · Veure més »
Ràtzia de 910
La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ràtzia de 910 · Veure més »
Ràtzia de 912
La Ràtzia de 912 fou una campanya de l'emirat de Còrdova contra el comtat de Barcelona.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ràtzia de 912 · Veure més »
Ràtzies de 897 i 898
Les ràtzies de 897 i 898 foren dues campanyes de Llop Ibn Muhammad contra el comtat de Barcelona que provocaren la mort de Guifré el Pilós i el despoblament del Vallès.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Ràtzies de 897 i 898 · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Setge de Làrida (884)
El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Setge de Làrida (884) · Veure més »
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Nou!!: Llop ibn Muhàmmad і Turtuixa · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llop Ibn Muhammad, Llop ibn Muhàmmad ibn Llop.
