317 les relacions: Absis central de Sant Climent de Taüll, Agnès de Castella, Alberic Tallaferro, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons II de Nàpols, Alfons II de Provença, Algerri, Almudena Blasco Vallés, Andregot Galindes, Aragó, Arnau de Mont-rodon, Art romànic a Catalunya, Artau IV de Pallars Sobirà, Arxiu de la Corona d'Aragó, Asnar, Asnar I Galí, Asnar II, Atac a Tudela, Álvaro de Luna y Jarana, Ònnega Garcés, Banderes de Catalunya, Baronia de Castellvell, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla de Llucmajor, Batalla de Valtierra, Beatriu III de Bigorra, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Palou II, Bernat Ató VI Trencavell, Bernat IV de Comenge, Berta d'Aragó, Blanca de Nàpols, Blanca I de Navarra, Call Jueu de Montblanc, Capel, Capitol, Carles de Viana, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa reial de Mallorca, Casal d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers, Castell Reial de Cotlliure, ..., Catalunya, Caterina d'Aragó, Caterina de Lancaster, Cèntul II de Bigorra, Cimera (guarniment), Cimera (heràldica), Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto, Comtat d'Aragó, Comtat d'Urgell, Comtat de Castella, Comtat de Ribagorça, Comtats catalans, Constança d'Aragó i d'Hongria, Constança d'Aragó i de Castella, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança de Sicília, Constança de Sicília (desambiguació), Corbeil-Essonnes, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1413), Corts de Barcelona (1454-1458), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Crema de Peralada, Cresques Abraham, Creu d'Alcoraç, Das, Dècada del 1130, De scientia venandi per aves, Dinastia d'Évreux, Dinastia Trastàmara, Dionís I de Portugal, Dolça de Barcelona, Ducat d'Atenes, Ducat de Borgonya, Ducat de Neopàtria, Duoda, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elionor de Castella i de Portugal, Elionor de Guzmán, Elionor de Sicília, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Enric III de Castella, Ermessenda de Bigorra, Escut de Sant Vicent del Raspeig, Expedició a Tunis (1282-1286), Felanitx, Felip de Mallorca, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip III de França, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Felipa Matilde de Tolosa, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó i de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran I de Lleó, Ferran I de Nàpols, Ferran I de Portugal, Ferrer Bassa, Filippo Ariosto, Francesc Tarafa, Francisco Jiménez de Cisneros, Galí I Asnar, Galí I Garcés d'Aragó, Galí II Asnar, Gant, Garcia Ènnec, Garcia I d'Aragó, Garcia Ramires, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes II de Pamplona, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Germana de Foix, Guerra de Sicília (1282-1294), Guillem Bertran de Provença, Guillem d'Entença i de Montcada, Guillem Ramon Boïl, Guiscarda de Bearn, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del Comtat d'Urgell, Història del País Basc, Infants d'Aragó, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Isabel d'Urgell, Isabel de Castella i de Molina, Isabel de Chiaromonte, Isabel de Coïmbra i d'Urgell, Isabel I de Castella, Jaume d'Aragó i d'Anjou, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Huguet, Jaume II de Mallorca, Jaume Valls, Jerónimo de Blancas y Tomás, Joan d'Aragó i de Castella, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan I de Castella, Joan II de Castella, Joan V d'Armanyac, Joana d'Aragó i d'Enríquez, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana d'Urgell, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joana I de Castella, Joana II de Nàpols, Jordi de Hessen-Darmstadt, Juan Pérez de Pastrana, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Liber feudorum Ceritaniae, Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de ducs de Borgonya, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llorenç màrtir, Lord tinent d'Irlanda, Manfred I d'Atenes, Mare de Déu de la Serra (Montblanc), Margarida de Prades, Maria d'Aragó i d'Hongria, Maria de Castella, Maria de Montpeller, Maria de Navarra, Maria I d'Anglaterra, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor), Mata de Matha, Múnia de Castella, Mondúber, Moneda catalana, Monestir de Leire, Monestir de Sant Joan de la Penya, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Numeració del Casal d'Aragó, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Ordinals dels reis d'Aragó, Oriol d'Aragó, Pacte d'Oloron, Pacte de Borriana, Pactisme, Palau Reial Major, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere de Castellnou, Pere de Foix el Jove, Pere de Portugal, Pere de Prades, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere I de Savoia, Peronella d'Aragó, Portada/article març 26, Principat de Catalunya, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Rampó, Regne de Còrsega, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Repoblament de Mallorca, Retaule del Conestable, Revolta de Perpinyà, Revolta del comte d'Urgell, Robert d'Aguiló, Roger Bernat I de Pallars Sobirà, Roger de Llúria, Samitier, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç Garcés de Pamplona, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Castella, Sanç Ramires, Sança Asnar, Sança d'Aragó, Sança de Castella i de Polònia, Sança de Portugal i de Barcelona, Sança Garcés, Santa Maria de Sixena, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Setge d'Elna, Setge d'Ull, Setge de Balaguer (1413), Setge de Bunyol, Setge de Lleida (1413), Sibil·la de Fortià, Tanto monta, Teresa d'Entença, Teresa de Portugal i de Barcelona, Toda d'Aragó, Torre Bellesguard, Tractat d'Argelers, Universitat de Lleida, Urraca Fernández de Castella, Vallgornera (llinatge), Vespres Sicilianes, Vilamalla, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Hongria, Violant de Bar, Vistabella del Maestrat, Ximena Fernández, 1 d'octubre, 10 de maig, 10 de març, 1000, 1068, 1069, 1086, 11 de novembre, 1137, 1174, 12 d'octubre, 1213, 1251, 1285, 1319, 1387, 14 d'abril, 1405, 1429, 1431, 1479, 15 de desembre, 1578, 1685, 1705, 18 de juny, 2 d'abril, 22 d'abril, 23 de juliol, 24 d'agost, 24 de novembre, 3 de juliol, 30 d'agost, 31 de març, 6 de novembre, 8 d'abril, 809, 867, 893, 922, 970. Ampliar l'índex (267 més) »
Absis central de Sant Climent de Taüll
Labsis central de Sant Climent de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km².
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Absis central de Sant Climent de Taüll · Veure més »
Agnès de Castella
Agnès de Castella (abans de 1172? - després de 1204?), o també Agnès de Manzanedo, era parenta, potser neta, de Sança de Castella, Reina d'Aragó, i fou la segona esposa de Guillem VIII, Senyor de Montpeller.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Agnès de Castella · Veure més »
Alberic Tallaferro
Alberic Tallaferro de Tolosa (nascut vers el 1157, mort el 1183) fou per naixement un membre de la nissaga dels comtes de Tolosa i, després per matrimoni delfí del Vienès i comte d'Albon i altres llocs de 1164 a 1183.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alberic Tallaferro · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons II de Nàpols
Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons II de Nàpols · Veure més »
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Alfons II de Provença · Veure més »
Algerri
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772 Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Algerri · Veure més »
Almudena Blasco Vallés
Almudena Blasco Vallés (Madrid, 1975) és una historiadora, medievalista, professora universitària, crítica d'art i comissària d'exposicions espanyola.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Almudena Blasco Vallés · Veure més »
Andregot Galindes
Andregot Galindes (?, ca. 910/918 – Aibar, 971/972) va ser comtessa d'Aragó de 922 a 942, i pel seu matrimoni amb Garcia Sanxes I va ser reina de Pamplona de 935 a 942 aproximadament, quan sembla que va ser repudiada pel seu marit.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Andregot Galindes · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Aragó · Veure més »
Arnau de Mont-rodon
fou bisbe de Girona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Arnau de Mont-rodon · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Artau IV de Pallars Sobirà
Artau IV de Pallars Sobirà (? - 1182) fou comte de Pallars Sobirà (1167-1182), el sisè des de la creació del comtat l'any 1011.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Artau IV de Pallars Sobirà · Veure més »
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »
Asnar
* Onomàstica.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Asnar · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Asnar I Galí · Veure més »
Asnar II
Asnar II o Asnar Galí (? - 893) fou comte d'Aragó (867- 893).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Asnar II · Veure més »
Atac a Tudela
El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Atac a Tudela · Veure més »
Álvaro de Luna y Jarana
Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »
Ònnega Garcés
Ònnega Garcés (segle IX) va ser comtessa consort d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ònnega Garcés · Veure més »
Banderes de Catalunya
Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Banderes de Catalunya · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Baronia de Castellvell · Veure més »
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Batalla de Valtierra
La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Batalla de Valtierra · Veure més »
Beatriu III de Bigorra
Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Beatriu III de Bigorra · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Berenguer de Palou II · Veure més »
Bernat Ató VI Trencavell
Bernat Ató VI Trencavell (1159 - † després del 1214) fou vescomte de Nimes i Agde del 1159 al 1214.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Bernat Ató VI Trencavell · Veure més »
Bernat IV de Comenge
Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Bernat IV de Comenge · Veure més »
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Berta d'Aragó · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Blanca de Nàpols · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Blanca I de Navarra · Veure més »
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Call Jueu de Montblanc · Veure més »
Capel
L'arquebisbe Giovanni Colombo portant un capel amb deu borles verdes a cada costat. El capel també anomenat galero (plural galeri; del llatí: galerum), és un barret d'ala ampla amb uns cordons acabats en borles que queien sobre el pit que els clergues de l'Església Catòlica feien servir.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Capel · Veure més »
Capitol
Els capitols eren, des de l'edat mitjana i fins al 1789, els habitants escollits pels sis barris de Tolosa per constituir el consell municipal de la ciutat.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Capitol · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Carles de Viana · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa reial de Mallorca
La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Aragó va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Casa reial de Mallorca · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Casal d'Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »
Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers
El casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers es produí entre Ramir II d'Aragó, rei d'Aragó i Agnès de Poitiers, segons la hipòtesi d'Antonio Ubieto, el 13 de novembre del 1135 a Jaca.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Casament de Ramir II d'Aragó i Agnès de Poitiers · Veure més »
Castell Reial de Cotlliure
El Castell Reial de Cotlliure. Torre gòtica El Castell Reial de Cotlliure és un castell de la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Castell Reial de Cotlliure · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Catalunya · Veure més »
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Caterina d'Aragó · Veure més »
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Caterina de Lancaster · Veure més »
Cèntul II de Bigorra
Cèntul II († 1129) fou comte de Bigorra de 1113 a 1129, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I comntessa de Bigorra.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Cèntul II de Bigorra · Veure més »
Cimera (guarniment)
Imatge d'un elm amb cimera (dreta) La cimera era un guarniment que portaven els cavallers al cim de l'elm.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Cimera (guarniment) · Veure més »
Cimera (heràldica)
Cimera del rei d'Aragó La cimera era un ornament situat al cim de l'elm dels cavallers.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Cimera (heràldica) · Veure més »
Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto
La Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto fou una col·lecció de retrats dels reis d'Aragó encarregada per la Generalitat d'Aragó al pintor Filippo Ariosto l'any 1586.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Comtat de Castella · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Comtats catalans · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Hongria
Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Constança d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Constança d'Aragó i de Castella
Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »
Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Constança de Sicília · Veure més »
Constança de Sicília (desambiguació)
* Constança de Sicília (1249 - 1302) reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302),.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Constança de Sicília (desambiguació) · Veure més »
Corbeil-Essonnes
Corbeil-Essonnes és una ciutat de la regió de l'Illa de França, al departament de l'Essonne a vint-i-vuit quilòmetres al sud-oest de París, de 39.951 habitants (1999), situada al punt on es troben el riu Sena i l'Essonne.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Corbeil-Essonnes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »
Corts de Barcelona (1454-1458)
Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Corts de Barcelona (1454-1458) · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Corts forals valencianes · Veure més »
Crema de Peralada
La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Crema de Peralada · Veure més »
Cresques Abraham
Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Cresques Abraham · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Das
Das és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Das · Veure més »
Dècada del 1130
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Dècada del 1130 · Veure més »
De scientia venandi per aves
De scientia venandi per aves ("La ciència de caça amb ocells") és el títol de la versió llatina d'un tractat àrab sobre falconeria, el Kitāb al-mutawakkilī, obra d'un cert Moamin (o Moamyn), sobre el qual hi ha poques dades.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і De scientia venandi per aves · Veure més »
Dinastia d'Évreux
Escut d'Armes dels comtes capets d'Evreux Escut d'armes dels reis navarresos del casal d'Evreux La Dinastia d'Évreux o Casal d'Évreux és una branca de la Dinastia Capet que parteix de Lluís Evreux, que va rebre el 1298 del seu pare el rei Felip III de França el comtat d'Evreux.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Dinastia d'Évreux · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Dionís I de Portugal
Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Dionís I de Portugal · Veure més »
Dolça de Barcelona
Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Dolça de Barcelona · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Duoda
, o Dhuoda, fou comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Duoda · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elionor d'Alburquerque · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Elionor de Castella i d'Anglaterra
Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elionor de Castella i d'Anglaterra · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Elionor de Guzmán
Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elionor de Guzmán · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elionor de Sicília · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Enric III de Castella · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Escut de Sant Vicent del Raspeig
L'escut de Sant Vicent del Raspeig és un símbol representatiu oficial de Sant Vicent del Raspeig, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Escut de Sant Vicent del Raspeig · Veure més »
Expedició a Tunis (1282-1286)
Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felanitx · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip de Mallorca · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip III de Castella · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip III de França · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip IV de França · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felipa Matilde de Tolosa
Felipa o Felipa Matilde de Tolosa (morta el 1117) fou duquessa d'Aquitània per matrimoni amb Guillem IX el Trobador i pretesa hereva del comtat de Tolosa i els seus drets.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Felipa Matilde de Tolosa · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferran I de Lleó · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Ferran I de Portugal
Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferran I de Portugal · Veure més »
Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ferrer Bassa · Veure més »
Filippo Ariosto
Filippo Ariosto va ser un pintor italià nascut a Bolonya, a qui la Generalitat de Catalunya va encarregar (1587-1588) la col·lecció de retrats de comtes i reis que governaren Catalunya per a decorar la sala del consistori de la Diputació del General.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Filippo Ariosto · Veure més »
Francesc Tarafa
Francesc Tarafa fou un religiós i erudit del.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Francesc Tarafa · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Galí I Asnar
Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Galí I Asnar · Veure més »
Galí I Garcés d'Aragó
Galí I Garcés (? - 844) fou comte d'Aragó (833-844).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Galí I Garcés d'Aragó · Veure més »
Galí II Asnar
Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Galí II Asnar · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Gant · Veure més »
Garcia Ènnec
Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Garcia Ènnec · Veure més »
Garcia I d'Aragó
Garcia I d'Aragó, dit el Dolent (? - 843), fou comte d'Aragó (820-833).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Garcia I d'Aragó · Veure més »
Garcia Ramires
Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Garcia Ramires · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Gastó VII de Montcada i de Bearn
Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Germana de Foix · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guillem Bertran de Provença
Guillem IV Bertran o Guillem Bertran, mort entre 1063 i 1067, va ser comte de Provença de 1051 a la seva mort.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Guillem Bertran de Provença · Veure més »
Guillem d'Entença i de Montcada
Guillem II de Montpeller d'Entença (1294-1321) fou l'últim baró de la dinastia Entença del que es va passar a denominar baronia que fou d'en Guillem d'Entença.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Guillem d'Entença i de Montcada · Veure més »
Guillem Ramon Boïl
Guillem Ramon Boïl (? - 28 de novembre de 1532) fou bisbe de Girona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Guillem Ramon Boïl · Veure més »
Guiscarda de Bearn
Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Guiscarda de Bearn · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Història del País Basc · Veure més »
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Infants d'Aragó · Veure més »
Institucions del Regne de València
Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Institucions del Regne de València · Veure més »
Institucions forals de la ciutat de València
Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »
Isabel d'Urgell
Isabel d'Urgell (Ciutat d'Urgell? (probable), v1048 – ?, 1071/1085) fou una noble i infanta urgellenca que esdevingué reina consort d'Aragó i Pamplona (1065-1071) i comtessa consort de Berga, Cerdanya i Conflent (1071) com a resultats dels seus matrimonis.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Isabel d'Urgell · Veure més »
Isabel de Castella i de Molina
Isabel de Castella (Toro, Zamora 1283 - 1328), infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1291-1295) i vescomtessa de Llimotges.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Isabel de Castella i de Molina · Veure més »
Isabel de Chiaromonte
Isabel de Chiaromonte (v 1424 - 1465), princesa consort de Nàpols (1458-1465).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Isabel de Chiaromonte · Veure més »
Isabel de Coïmbra i d'Urgell
Isabel de Coïmbra (Portugal, 1 de març de 1432 — Évora, 2 de desembre de 1455) va ser reina consort de Portugal (1448-1455).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Isabel de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Isabel I de Castella · Veure més »
Jaume d'Aragó i d'Anjou
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jaume d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »
Jaume Huguet
fou un pintor gòtic català.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jaume Huguet · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume Valls
Jaume Valls (?. - Monestir de Santes Creus, Alt Camp, Tarragona, 23 de desembre de 1560) fou un abat i diputat de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jaume Valls · Veure més »
Jerónimo de Blancas y Tomás
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, 1530/40 - Saragossa, 11 desembre 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »
Joan d'Aragó i de Castella
Joan d'Aragó (v 1330 - Bilbao 1358), infant d'Aragó, senyor d'Elx i senyor de Biscaia.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joan d'Aragó i de Castella · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joan I de Castella · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joan II de Castella · Veure més »
Joan V d'Armanyac
Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joan V d'Armanyac · Veure més »
Joana d'Aragó i d'Enríquez
Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joana d'Aragó i d'Enríquez · Veure més »
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joana d'Aragó i de Navarra · Veure més »
Joana d'Urgell
Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joana d'Urgell · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joana I de Castella · Veure més »
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Joana II de Nàpols · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Juan Pérez de Pastrana
Juan Pérez de Pastrana fou un compositor i mestre de cant valencià del.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Juan Pérez de Pastrana · Veure més »
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »
Liber feudorum Ceritaniae
El Liber feudorum Ceritaniae és, com indica el seu títol llatí, un llibre (liber, de fet un chartulary) que registra els feus (feudi) dins dels comtats de Cerdanya (Ceritània), Rosselló i Conflent, i les obligacions feudals del comte i els seus vassalls.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Liber feudorum Ceritaniae · Veure més »
Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó
Pati interior del Palau del Lloctinent on hi ha la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó, a més d'altres fons històrics.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »
Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó
El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de reis de Sardenya · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Llorenç màrtir · Veure més »
Lord tinent d'Irlanda
Estendard oficial del Lord tinent d'Irlanda El Lord tinent d'Irlanda (plural: lords tinents, en anglès Lord Lieutenant of Ireland), també coneguts com a «Justicier» als començaments del període medieval i com el lord diputat a la part final del, va ser el representant del rei i el cap del govern executiu irlandès durant el Senyoriu d'Irlanda (1171 - 1541), el Regne d'Irlanda (1542-1801) i el de Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1801-1922).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Lord tinent d'Irlanda · Veure més »
Manfred I d'Atenes
Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Manfred I d'Atenes · Veure més »
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
La Mare de Déu de la Serra és un santuari i antic convent de germanes clarisses al municipi de Montblanc (la Conca de Barberà).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Mare de Déu de la Serra (Montblanc) · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Margarida de Prades · Veure més »
Maria d'Aragó i d'Hongria
Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) fou infanta d'Aragó i monja, l'última filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Maria d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Maria de Castella · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Maria de Montpeller · Veure més »
Maria de Navarra
Maria de Navarra (~1330 - València, 29 d'abril de 1347) fou infanta del regne de Navarra i reina consort de la Corona d'Aragó (1338-1347).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Maria de Navarra · Veure més »
Maria I d'Anglaterra
Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Maria I d'Anglaterra · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »
Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor)
Can Rovira Escut Dels Rovira, interior de l'Església de Sant Miquel de Campmajor (Raimon de Collferrer) Sepultura familia Rovira (Sant Miquel de Campmajor) Mas Rovira és una masia de Sant Miquel de Campmajor que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor) · Veure més »
Mata de Matha
Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Mata de Matha · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Múnia de Castella · Veure més »
Mondúber
El Mondúver, a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Mondúber · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Moneda catalana · Veure més »
Monestir de Leire
El Monestir de Leire o de Salvador de Leyre es troba a Navarra al peu de la Serra de Leire i és d'estil romànic primerenc.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Monestir de Leire · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »
Oriol d'Aragó
Oriol d'Aragó o Aureolus (? - 809) fou comte d'Aragó (ca. 802-809).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Oriol d'Aragó · Veure més »
Pacte d'Oloron
El Pacte d'Oloron o Tractat d'Oloron va ser acordat el 27 de juliol de 1287 entre Alfons el Franc i Eduard I d'Anglaterra, a la població vescomtal d'Auloron e Senta Maria al Bearn (actualment França).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pacte d'Oloron · Veure més »
Pacte de Borriana
El Pacte de Borriana fou un pacte d'ajuda mútua enfront dels almoràvits signat el juny 1094 a Borriana entre Rodrigo Díaz de Vivar, qua acabava de conquerir Balànsiya el maig i Pere el d'Osca, rei d'Aragó i Navarra.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pacte de Borriana · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pactisme · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Palau Reial Major · Veure més »
Pere d'Aragó i de Sicília
Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere de Castellnou · Veure més »
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere de Foix el Jove · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere de Portugal · Veure més »
Pere de Prades
Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere de Prades · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere el d'Osca · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Savoia
Pere I de Savoia (1048 - 9 de juliol de 1078) fou el comte de Savoia i Marquès de Torí entre 1060 i 1078.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Pere I de Savoia · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »
Portada/article març 26
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Portada/article març 26 · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Rampó · Veure més »
Regne de Còrsega
El Regne de Còrsega fou un regne de curta durada a l'illa de Còrsega.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Regne de Còrsega · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Regne de Sicília · Veure més »
Repoblament de Mallorca
El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Repoblament de Mallorca · Veure més »
Retaule del Conestable
El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Retaule del Conestable · Veure més »
Revolta de Perpinyà
La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Revolta de Perpinyà · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Robert d'Aguiló · Veure més »
Roger Bernat I de Pallars Sobirà
Roger Bernat I de Pallars-Mataplana i de Foix-Castellbò (1370 - 1424) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1416 - 1424).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Roger Bernat I de Pallars Sobirà · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Roger de Llúria · Veure més »
Samitier
La font de les calaveres a Samitier. Samitier, Sant Mitier o San Metier és un nucli de població del Baix Sobrarb, situat al Prepirineu, 16 km al SSE de l'Aïnsa.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Samitier · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sanç Garcés de Pamplona
Sanç Garcés (Pamplona, segle IX) va ser un noble navarrès, fill del rei Garcia Ènnec.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sanç Garcés de Pamplona · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »
Sança Asnar
Sança Asnar (Comtat d'Aragó, ss. IX-X) va ser una noble aragonesa.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sança Asnar · Veure més »
Sança d'Aragó
Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sança d'Aragó · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Sança de Portugal i de Barcelona
Sança de Portugal o Sancha Sanches (ca. 1181 - Monestir de Celas, Coïmbra, 13 de març de 1229), infanta de Portugal, filla de Sanç I de Portugal, senyora d'Alenquer i abadessa de Lorvão.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sança de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Sança Garcés
Sança Garcés (ss. IX-X) va ser una noble pamplonesa, comtessa consort d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sança Garcés · Veure més »
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Santa Maria de Sixena · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Senyera reial · Veure més »
Setge d'Elna
El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Setge d'Elna · Veure més »
Setge d'Ull
El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Setge d'Ull · Veure més »
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »
Setge de Bunyol
El setge de Bunyol fou un enfrontament militar succeït al juliol de 1413, com a motiu de la revolta del comte d'Urgell, que enfrontava a les tropes de Ferran d'Antequera que ja havia estat coronat com a rei d'Aragó contra el comte d'Urgell; Jaume II d'Urgell.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Setge de Bunyol · Veure més »
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Setge de Lleida (1413) · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Tanto monta
Escut dels Reis Catòlics «Tanto monta», abreviació de «Tanto monta cortar como desatar», fou una divisa utilitzada com a mot heràldic pel rei Ferran II d'Aragó, combinada amb el jou i les fletxes.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Tanto monta · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Teresa d'Entença · Veure més »
Teresa de Portugal i de Barcelona
Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Teresa de Portugal i de Barcelona · Veure més »
Toda d'Aragó
Toda d'Aragó, filla de Galí III, Comte d'Aragó i de Acibel·la de Gascunya (filla de Garcia I de Gascunya i Aimena de Perigord).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Toda d'Aragó · Veure més »
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Torre Bellesguard · Veure més »
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Tractat d'Argelers · Veure més »
Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Universitat de Lleida · Veure més »
Urraca Fernández de Castella
Urraca de Castella o Urraca Fernández (ca. 935 - 1007) va ser una infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Urraca Fernández de Castella · Veure més »
Vallgornera (llinatge)
El casal de Vallgornera (també anomenats, en temps de la Sicília catalana, com Valguarnera) és el nom amb què es coneixen dues famílies aristocràtiques de Catalunya.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Vallgornera (llinatge) · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Vespres Sicilianes · Veure més »
Vilamalla
Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Vilamalla · Veure més »
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Violant de Bar · Veure més »
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Vistabella del Maestrat · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і Ximena Fernández · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1 d'octubre · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 10 de maig · Veure més »
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 10 de març · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1000 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1068 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1069 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1086 · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 11 de novembre · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1137 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1174 · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 12 d'octubre · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1213 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1251 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1285 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1319 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1387 · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 14 d'abril · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1405 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1429 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1431 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1479 · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 15 de desembre · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1578 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1685 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 1705 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 18 de juny · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 2 d'abril · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 22 d'abril · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 23 de juliol · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 24 d'agost · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 24 de novembre · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 3 de juliol · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 30 d'agost · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 31 de març · Veure més »
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 6 de novembre · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 8 d'abril · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 809 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 867 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 893 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 922 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Llista de reis d'Aragó і 970 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comte d'Aragó, Comtes d'Aragó, Comtessa d'Aragó, Llista de comtes d'Arago, Llista de comtes d'Aragó, Llista de comtes d’Aragó, Llistat de comtes d'Aragó, Llistat de reis d'Aragó, Rei d'Aragó, Reina consort d'Aragó, Reina d'Aragó, Reis d'Aragó.