Taula de continguts
113 les relacions: Alexandre Sever, Alipia, Aniene, Antemiol, Arcadi, Art flavi, Art paleocristià, Avit, Ègida, Batalla de Pons Aureoli, Bisbat de Chalon, Bisbat de Lucera-Troia, Bonós, Byzantine du Louvre, Carausi, Còmmode, Còmmode (família), Constanci I Clor, Constanci II, Constanci III, Constantí I el Gran, Constitucions romanes, Consular, Corona fèrria de Llombardia, Cronologia de l'antiga Roma, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Dècada del 330, Dècada del 390, Dècada del 410, Decenàlia, Dinastia julioclàudia, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Domicià II, Dona a l'antiga Roma, El príncep, Elagàbal, Eròfil, Esponsià, Felip l'Àrab, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Galeri, Gens Anícia, Gens Aurèlia, Glicó (escultor), Gordià I, Guàrdia de corps, Guàrdia Pretoriana, Guerres civils romanes, ... Ampliar l'índex (63 més) »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Veure Llista d'emperadors romans і Alexandre Sever
Alipia
Alípia (Alypia) va ser una dama romana, filla de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi.
Veure Llista d'emperadors romans і Alipia
Aniene
LAniene és un riu d'Itàlia, que transcorre pel Laci, i és afluent del Tíber.
Veure Llista d'emperadors romans і Aniene
Antemiol
Antemiol, en llatí Anthemiolus, (mort l'any 471) era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi (467-472) i de Màrcia Eufèmia, filla de l'emperador romà d'Orient Marcià.
Veure Llista d'emperadors romans і Antemiol
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Llista d'emperadors romans і Arcadi
Art flavi
L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.
Veure Llista d'emperadors romans і Art flavi
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Veure Llista d'emperadors romans і Art paleocristià
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Veure Llista d'emperadors romans і Avit
Ègida
Una ègida (aegis) era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'antiga Grècia, originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una armadura, ornamentada segons el rang del guerrer.
Veure Llista d'emperadors romans і Ègida
Batalla de Pons Aureoli
Trebel·li Pol·lió, un dels autors de la Història Augusta que va viure en temps de Constantí I el Gran, va explicar les vides dels emperadors romans Valerià I, Valerià el Jove, de Gal·liè, dels trenta tirans i de Claudi el Gòtic.
Veure Llista d'emperadors romans і Batalla de Pons Aureoli
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Llista d'emperadors romans і Bisbat de Chalon
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Llista d'emperadors romans і Bisbat de Lucera-Troia
Bonós
Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Bonós
Byzantine du Louvre
De historiæ byzantinæ scriptoribus, coneguda habitualment com a Byzantine du Louvre, és una col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Llista d'emperadors romans і Byzantine du Louvre
Carausi
Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.
Veure Llista d'emperadors romans і Carausi
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Llista d'emperadors romans і Còmmode
Còmmode (família)
Còmmode (en llatí Commodus) era el nom de família dels Ceionis sota els emperadors.
Veure Llista d'emperadors romans і Còmmode (família)
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Veure Llista d'emperadors romans і Constanci I Clor
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Llista d'emperadors romans і Constanci II
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Veure Llista d'emperadors romans і Constanci III
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Llista d'emperadors romans і Constantí I el Gran
Constitucions romanes
Constitucions romanes (en llatí constitutiones) és el nom genèric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epístoles dels emperadors romans que havien de ser obeïts de forma obligada, diu el jurista Gai.
Veure Llista d'emperadors romans і Constitucions romanes
Consular
Consular (Consularis) era durant la República romana un rang donat a la persona que havia exercit el càrrec de cònsol.
Veure Llista d'emperadors romans і Consular
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Veure Llista d'emperadors romans і Corona fèrria de Llombardia
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Llista d'emperadors romans і Cronologia de l'antiga Roma
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Veure Llista d'emperadors romans і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
Dècada del 330
La dècada del 330 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 330 fins al 31 de desembre del 339.
Veure Llista d'emperadors romans і Dècada del 330
Dècada del 390
La dècada del 390 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 390 fins al 31 de desembre del 399.
Veure Llista d'emperadors romans і Dècada del 390
Dècada del 410
La dècada del 410 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 410 fins al 31 de desembre del 419.
Veure Llista d'emperadors romans і Dècada del 410
Decenàlia
Decenàlia o Decènia (en llatí Decennalia o Decennia) era un festival amb jocs celebrat cada deu anys pels emperadors romans.
Veure Llista d'emperadors romans і Decenàlia
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Veure Llista d'emperadors romans і Dinastia julioclàudia
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Veure Llista d'emperadors romans і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
Domicià II
Es creu que Domicià II (en llatí Domitius Domitianus) va ser un comandant militar romà, tot i que la seva existència encara ens és confusa, el qual durant un curt període, l'any 270 o 271, usurpà del tron imperial de l'Imperi de les Gàl·lies, format per les províncies de la Gàl·lia i Britànnia.
Veure Llista d'emperadors romans і Domicià II
Dona a l'antiga Roma
p.
Veure Llista d'emperadors romans і Dona a l'antiga Roma
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Veure Llista d'emperadors romans і El príncep
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Veure Llista d'emperadors romans і Elagàbal
Eròfil
Eròfil (en llatí Erophilus) fou un distingit gravador de pedres precioses, que sembla que era fill de Dioscúrides.
Veure Llista d'emperadors romans і Eròfil
Esponsià
Esponsià és un suposat usurpador del tron imperial romà que hauria florit en temps de Felip l'Àrab (l'any 248).
Veure Llista d'emperadors romans і Esponsià
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Veure Llista d'emperadors romans і Felip l'Àrab
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Gracià
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Honori
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Veure Llista d'emperadors romans і Flavi Juli Constant
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Llista d'emperadors romans і Galeri
Gens Anícia
La gens Anícia (en llatí Anicia Gens) va ser una família romana que es menciona des del.
Veure Llista d'emperadors romans і Gens Anícia
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Veure Llista d'emperadors romans і Gens Aurèlia
Glicó (escultor)
L'''Hèrcules Farnese'', obra de '''Glicó''', en un gravat de Hendrick Goltzius de 1591 Glicó (en grec Γλύκων, Glykon) fou un escultor atenenc conegut per la seva estàtua de marbre colossal d'Hèracles que ha passat a la història amb el nom dHèrcules Farnese, trobada a les Termes de Caracal·la i conservada actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Veure Llista d'emperadors romans і Glicó (escultor)
Gordià I
Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.
Veure Llista d'emperadors romans і Gordià I
Guàrdia de corps
Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.
Veure Llista d'emperadors romans і Guàrdia de corps
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Llista d'emperadors romans і Guàrdia Pretoriana
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Veure Llista d'emperadors romans і Guerres civils romanes
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Llista d'emperadors romans і Imperi Cartaginès
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Llista d'emperadors romans і Imperi Romà d'Occident
Institucions polítiques de Roma
Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Institucions polítiques de Roma
Jifna
Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.
Veure Llista d'emperadors romans і Jifna
Jotapià
Jotapià (en llatí Marcus Fulvius Rufus Iotapianus) va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab.
Veure Llista d'emperadors romans і Jotapià
Juli Bassià
Juli Bassià (Julius Bassianus) (-) va ser un gran sacerdot àrab del déu Elagàbal al Temple del Sol d'Èmesa, Síria, on adoraven aquesta deïtat solar en la forma d'una pedra negra.
Veure Llista d'emperadors romans і Juli Bassià
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Veure Llista d'emperadors romans і Juli Nepot
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Veure Llista d'emperadors romans і Libi Sever
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Veure Llista d'emperadors romans і Licini I
Lleòncia (filla de Lleó I)
Lleòncia, en llatí Leontia Porphyrogenita, nascuda el 457 i morta el 479 amb 22 anys, era filla de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci i de la seva esposa Èlia Verina.
Veure Llista d'emperadors romans і Lleòncia (filla de Lleó I)
Llista de collegia de l'antiga Roma
Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular collegium, que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Llista de collegia de l'antiga Roma
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Veure Llista d'emperadors romans і Luci Ver
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Veure Llista d'emperadors romans і Magne Màxim
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Veure Llista d'emperadors romans і Magnenci
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Veure Llista d'emperadors romans і Majorià
Malc de Filadelfia
Malc de Filadelfia o Malc el Sofista (en llatí Malchus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que va servir de referència per l'obra, Excerpta de Legationibus, compilada per ordre de Constantí VII Porfirogènit.
Veure Llista d'emperadors romans і Malc de Filadelfia
Marcià (usurpador)
Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).
Veure Llista d'emperadors romans і Marcià (usurpador)
Martinià
Martinià (en llatí) fou un emperador romà de l'any 324, nomenat per Licini I, amb l'esperança que fos el seu successor, però quan Licini i Constantí I el Gran van entrar en guerra i aquest va vèncer, Martinià va compartir la mateixa sort que Licini.
Veure Llista d'emperadors romans і Martinià
Mausoleu d'August
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.
Veure Llista d'emperadors romans і Mausoleu d'August
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Veure Llista d'emperadors romans і Maximí Daia
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Llista d'emperadors romans і Maximià
Màrcia Eufèmia
Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.
Veure Llista d'emperadors romans і Màrcia Eufèmia
Mnemotècnia
La mnemotècnia o art mnemònica és l'art de millorar la memòria mitjançant exercicis apropiats i un conjunt de mètodes que faciliten la tasca de recordar texts.
Veure Llista d'emperadors romans і Mnemotècnia
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Veure Llista d'emperadors romans і Monarquia electiva
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Veure Llista d'emperadors romans і Nerva
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Veure Llista d'emperadors romans і Olibri
Pacatià
Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.
Veure Llista d'emperadors romans і Pacatià
Palau Kazimierz
El Palau Kazimierz (polonès: Pałac Kazimierzowski) és un palau reconstruït a Varsòvia, Polònia.
Veure Llista d'emperadors romans і Palau Kazimierz
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Llista d'emperadors romans і Panteó de Roma
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Llista d'emperadors romans і Politeisme
Pont de Trajà
El pont a la columna de Trajà, mostrant els seus arcs rebaixats Il·lustració de l'enginyer Duperrex de com devia ser el pont de Trajà El pont de Trajà (en romanès Podul lui Traian i en serbi Трајанов мост, pronunciat "Trajanov Most"), també anomenat pont d'Apol·lodor sobre el Danubi va ser un pont romà, el primer conegut al Baix Danubi.
Veure Llista d'emperadors romans і Pont de Trajà
Primera batalla de Bedriacum
La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.
Veure Llista d'emperadors romans і Primera batalla de Bedriacum
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Veure Llista d'emperadors romans і Prisc Àtal
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Veure Llista d'emperadors romans і Procopi Antemi
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Veure Llista d'emperadors romans і Pupiè
Ròmul (fill d'Antemi)
Ròmul, en llatí Romulus, era un noble romà.
Veure Llista d'emperadors romans і Ròmul (fill d'Antemi)
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Veure Llista d'emperadors romans і Ròmul Augústul
Rome (sèrie de televisió)
Rome és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca situada en l'època del pas de la República Romana a l'Imperi.
Veure Llista d'emperadors romans і Rome (sèrie de televisió)
Sampsigeràmides
Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa.
Veure Llista d'emperadors romans і Sampsigeràmides
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Veure Llista d'emperadors romans і Sever II
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Veure Llista d'emperadors romans і Sexualitat a l'antiga Roma
Silbanac
Silbanac (en llatí Mar. Silbanacus) és un personatge enigmàtic, que se suposa va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab o potser entre els emperdors Emilià i Valerià.
Veure Llista d'emperadors romans і Silbanac
Supplicatio
La supplicatio era una cerimònia solemne de la religió de l'antiga Roma que se celebrava per donar gràcies o suplicar als déus.
Veure Llista d'emperadors romans і Supplicatio
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Veure Llista d'emperadors romans і Teodosi I el Gran
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Llista d'emperadors romans і Teodosi II el Jove
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Veure Llista d'emperadors romans і Valentinià I
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Veure Llista d'emperadors romans і Valentinià II
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Llista d'emperadors romans і Valentinià III
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Llista d'emperadors romans і Valerià
Victorí el Jove
Victorí el Jove (Victorinus Junior) va ser un suposat emperador romà, que va governar breument l'Imperi de les Gàl·lies.
Veure Llista d'emperadors romans і Victorí el Jove
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 12 d'abril
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 13 de setembre
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 17 de març
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 18 de març
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 18 de setembre
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 19 de setembre
211
El 211 (CCXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 211
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 384
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 407
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Llista d'emperadors romans і 6 de juny
68
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista d'emperadors romans і 68
86
El 86 (LXXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 86
98
El 98 (XCVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista d'emperadors romans і 98
També conegut com Emperador de Roma, Emperador romà d'Occident, Emperadors romans, Llistat d'emperadors de Roma, Llistat d'emperadors romans.