Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Alexandre Sever, Alipia, Aniene, Antemiol, Arcadi, Art flavi, Art paleocristià, Avit, Ègida, Batalla de Pons Aureoli, Bisbat de Chalon, Bisbat de Lucera-Troia, Bonós, Byzantine du Louvre, Carausi, Còmmode, Còmmode (família), Constanci I Clor, Constanci II, Constanci III, Constantí I el Gran, Constitucions romanes, Consular, Corona fèrria de Llombardia, Cronologia de l'antiga Roma, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Dècada del 330, Dècada del 390, Dècada del 410, Decenàlia, Dinastia julioclàudia, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Domicià II, Dona a l'antiga Roma, El príncep, Elagàbal, Eròfil, Esponsià, Felip l'Àrab, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Galeri, Gens Anícia, Gens Aurèlia, Glicó (escultor), Gordià I, Guàrdia de corps, Guàrdia Pretoriana, Guerres civils romanes, ..., Imperi Cartaginès, Imperi Romà d'Occident, Institucions polítiques de Roma, Jifna, Jotapià, Juli Bassià, Juli Nepot, Libi Sever, Licini I, Lleòncia (filla de Lleó I), Llista de collegia de l'antiga Roma, Luci Ver, Magne Màxim, Magnenci, Majorià, Malc de Filadelfia, Marcià (usurpador), Martinià, Mausoleu d'August, Maximí Daia, Maximià, Màrcia Eufèmia, Mnemotècnia, Monarquia electiva, Nerva, Olibri, Pacatià, Palau Kazimierz, Panteó de Roma, Politeisme, Pont de Trajà, Primera batalla de Bedriacum, Prisc Àtal, Procopi Antemi, Pupiè, Ròmul (fill d'Antemi), Ròmul Augústul, Rome (sèrie de televisió), Sampsigeràmides, Sever II, Sexualitat a l'antiga Roma, Silbanac, Supplicatio, Teodosi I el Gran, Teodosi II el Jove, Valentinià I, Valentinià II, Valentinià III, Valerià, Victorí el Jove, 12 d'abril, 126, 13 de setembre, 17 de març, 18 de març, 18 de setembre, 19 de setembre, 211, 238, 276, 384, 407, 419, 455, 467, 474, 53, 6 de juny, 68, 79, 81, 86, 98. Ampliar l'índex (73 més) »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Alexandre Sever · Veure més »
Alipia
Alípia (Alypia) va ser una dama romana, filla de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Alipia · Veure més »
Aniene
LAniene és un riu d'Itàlia, que transcorre pel Laci, i és afluent del Tíber.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Aniene · Veure més »
Antemiol
Antemiol, en llatí Anthemiolus, (mort l'any 471) era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi (467-472) i de Màrcia Eufèmia, filla de l'emperador romà d'Orient Marcià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Antemiol · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Arcadi · Veure més »
Art flavi
L'art flavi és la producció artística de l'Imperi Romà durant la dinastia Flàvia (emperadors Vespasià, Tit i Domicià), del 69 al 96.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Art flavi · Veure més »
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Art paleocristià · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Avit · Veure més »
Ègida
Una ègida (aegis) era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'antiga Grècia, originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una armadura, ornamentada segons el rang del guerrer.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Ègida · Veure més »
Batalla de Pons Aureoli
Trebel·li Pol·lió, un dels autors de la Història Augusta que va viure en temps de Constantí I el Gran, va explicar les vides dels emperadors romans Valerià I, Valerià el Jove, de Gal·liè, dels trenta tirans i de Claudi el Gòtic.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Batalla de Pons Aureoli · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bonós
Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Bonós · Veure més »
Byzantine du Louvre
De historiæ byzantinæ scriptoribus, coneguda habitualment com a Byzantine du Louvre, és una col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Byzantine du Louvre · Veure més »
Carausi
Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Carausi · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Còmmode · Veure més »
Còmmode (família)
Còmmode (en llatí Commodus) era el nom de família dels Ceionis sota els emperadors.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Còmmode (família) · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Constanci II · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Constanci III · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Constantí I el Gran · Veure més »
Constitucions romanes
Constitucions romanes (en llatí constitutiones) és el nom genèric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epístoles dels emperadors romans que havien de ser obeïts de forma obligada, diu el jurista Gai.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Constitucions romanes · Veure més »
Consular
Consular (Consularis) era durant la República romana un rang donat a la persona que havia exercit el càrrec de cònsol.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Consular · Veure més »
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »
Dècada del 330
La dècada del 330 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 330 fins al 31 de desembre del 339.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Dècada del 330 · Veure més »
Dècada del 390
La dècada del 390 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 390 fins al 31 de desembre del 399.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Dècada del 390 · Veure més »
Dècada del 410
La dècada del 410 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 410 fins al 31 de desembre del 419.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Dècada del 410 · Veure més »
Decenàlia
Decenàlia o Decènia (en llatí Decennalia o Decennia) era un festival amb jocs celebrat cada deu anys pels emperadors romans.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Decenàlia · Veure més »
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Dinastia julioclàudia · Veure més »
Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic
La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Domicià II
Es creu que Domicià II (en llatí Domitius Domitianus) va ser un comandant militar romà, tot i que la seva existència encara ens és confusa, el qual durant un curt període, l'any 270 o 271, usurpà del tron imperial de l'Imperi de les Gàl·lies, format per les províncies de la Gàl·lia i Britànnia.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Domicià II · Veure més »
Dona a l'antiga Roma
p.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Dona a l'antiga Roma · Veure més »
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і El príncep · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Elagàbal · Veure més »
Eròfil
Eròfil (en llatí Erophilus) fou un distingit gravador de pedres precioses, que sembla que era fill de Dioscúrides.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Eròfil · Veure més »
Esponsià
Esponsià és un suposat usurpador del tron imperial romà que hauria florit en temps de Felip l'Àrab (l'any 248).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Esponsià · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Felip l'Àrab · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Flavi Honori · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Flavi Juli Constant · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Galeri · Veure més »
Gens Anícia
La gens Anícia (en llatí Anicia Gens) va ser una família romana que es menciona des del.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Gens Anícia · Veure més »
Gens Aurèlia
La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Gens Aurèlia · Veure més »
Glicó (escultor)
L'''Hèrcules Farnese'', obra de '''Glicó''', en un gravat de Hendrick Goltzius de 1591 Glicó (en grec Γλύκων, Glykon) fou un escultor atenenc conegut per la seva estàtua de marbre colossal d'Hèracles que ha passat a la història amb el nom dHèrcules Farnese, trobada a les Termes de Caracal·la i conservada actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Glicó (escultor) · Veure més »
Gordià I
Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Gordià I · Veure més »
Guàrdia de corps
Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Guàrdia de corps · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerres civils romanes
Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Guerres civils romanes · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Institucions polítiques de Roma
Les institucions polítiques de la Roma Antiga estaven essencialment fonamentades en el dret romà.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Institucions polítiques de Roma · Veure més »
Jifna
Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Jifna · Veure més »
Jotapià
Jotapià (en llatí Marcus Fulvius Rufus Iotapianus) va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Jotapià · Veure més »
Juli Bassià
Juli Bassià (Julius Bassianus) (-) va ser un gran sacerdot àrab del déu Elagàbal al Temple del Sol d'Èmesa, Síria, on adoraven aquesta deïtat solar en la forma d'una pedra negra.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Juli Bassià · Veure més »
Juli Nepot
Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Juli Nepot · Veure més »
Libi Sever
Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Libi Sever · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Licini I · Veure més »
Lleòncia (filla de Lleó I)
Lleòncia, en llatí Leontia Porphyrogenita, nascuda el 457 i morta el 479 amb 22 anys, era filla de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci i de la seva esposa Èlia Verina.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Lleòncia (filla de Lleó I) · Veure més »
Llista de collegia de l'antiga Roma
Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular collegium, que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Llista de collegia de l'antiga Roma · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Luci Ver · Veure més »
Magne Màxim
Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Magne Màxim · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Magnenci · Veure més »
Majorià
ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Majorià · Veure més »
Malc de Filadelfia
Malc de Filadelfia o Malc el Sofista (en llatí Malchus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que va servir de referència per l'obra, Excerpta de Legationibus, compilada per ordre de Constantí VII Porfirogènit.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Malc de Filadelfia · Veure més »
Marcià (usurpador)
Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Marcià (usurpador) · Veure més »
Martinià
Martinià (en llatí) fou un emperador romà de l'any 324, nomenat per Licini I, amb l'esperança que fos el seu successor, però quan Licini i Constantí I el Gran van entrar en guerra i aquest va vèncer, Martinià va compartir la mateixa sort que Licini.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Martinià · Veure més »
Mausoleu d'August
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Mausoleu d'August · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Maximí Daia · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Maximià · Veure més »
Màrcia Eufèmia
Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Màrcia Eufèmia · Veure més »
Mnemotècnia
La mnemotècnia o art mnemònica és l'art de millorar la memòria mitjançant exercicis apropiats i un conjunt de mètodes que faciliten la tasca de recordar texts.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Mnemotècnia · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Monarquia electiva · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Nerva · Veure més »
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Olibri · Veure més »
Pacatià
Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Pacatià · Veure més »
Palau Kazimierz
El Palau Kazimierz (polonès: Pałac Kazimierzowski) és un palau reconstruït a Varsòvia, Polònia.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Palau Kazimierz · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Panteó de Roma · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Politeisme · Veure més »
Pont de Trajà
El pont a la columna de Trajà, mostrant els seus arcs rebaixats Il·lustració de l'enginyer Duperrex de com devia ser el pont de Trajà El pont de Trajà (en romanès Podul lui Traian i en serbi Трајанов мост, pronunciat "Trajanov Most"), també anomenat pont d'Apol·lodor sobre el Danubi va ser un pont romà, el primer conegut al Baix Danubi.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Pont de Trajà · Veure més »
Primera batalla de Bedriacum
La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Primera batalla de Bedriacum · Veure més »
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Prisc Àtal · Veure més »
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Procopi Antemi · Veure més »
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Pupiè · Veure més »
Ròmul (fill d'Antemi)
Ròmul, en llatí Romulus, era un noble romà.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Ròmul (fill d'Antemi) · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Ròmul Augústul · Veure més »
Rome (sèrie de televisió)
Rome és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca situada en l'època del pas de la República Romana a l'Imperi.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Rome (sèrie de televisió) · Veure més »
Sampsigeràmides
Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Sampsigeràmides · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Sever II · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Silbanac
Silbanac (en llatí Mar. Silbanacus) és un personatge enigmàtic, que se suposa va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab o potser entre els emperdors Emilià i Valerià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Silbanac · Veure més »
Supplicatio
La supplicatio era una cerimònia solemne de la religió de l'antiga Roma que se celebrava per donar gràcies o suplicar als déus.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Supplicatio · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Teodosi I el Gran · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Teodosi II el Jove · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Valentinià I · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Valentinià II · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Valentinià III · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Valerià · Veure més »
Victorí el Jove
Victorí el Jove (Victorinus Junior) va ser un suposat emperador romà, que va governar breument l'Imperi de les Gàl·lies.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і Victorí el Jove · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 12 d'abril · Veure més »
126
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 126 · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 13 de setembre · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 17 de març · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 18 de març · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 18 de setembre · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 19 de setembre · Veure més »
211
El 211 (CCXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 211 · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 238 · Veure més »
276
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 276 · Veure més »
384
El 384 (CCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 384 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 407 · Veure més »
419
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 419 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 455 · Veure més »
467
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 467 · Veure més »
474
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 474 · Veure més »
53
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 53 · Veure més »
6 de juny
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 6 de juny · Veure més »
68
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 68 · Veure més »
79
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 79 · Veure més »
81
Sense descripció.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 81 · Veure més »
86
El 86 (LXXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 86 · Veure més »
98
El 98 (XCVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Llista d'emperadors romans і 98 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emperador de Roma, Emperador romà d'Occident, Emperadors romans, Llista d’emperadors romans, Llistat d'emperadors de Roma, Llistat d'emperadors romans.
