Taula de continguts
279 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Afonso de Albuquerque, Agostino Spinola, Albert de Magúncia, Aldo Manuzio, Alessandro Cesarini, Alexandre Geraldini, Alfonso Manrique de Lara, Alfonso Petrucci, Allumiere, Amadeïtes, Amadeu da Silva, Andrea del Sarto, Anglicanisme, Antemurale Christianitatis, Antic règim a França, Antonio Bidon da Asti, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Vílnius, Arquebisbat de Yucatán, Art del Renaixement, Baccio Bandinelli, Baldassare Castiglione, Basílica de la Santa Creu, Batalla d'Ostia (Rafael), Batalla de Bicocca, Battista Spagnoli, Bíblia Poliglota Complutense, Benedetto da Rovezzano, Bernardino López de Carvajal, Bernat Accolti, Biblioteca Laurenziana, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Augsburg, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Oriola-Alacant, Bisbat de Carpi, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Meaux, Bisbat de Mondovì, ... Ampliar l'índex (229 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Lleó X і Abadia territorial de Montecassino
Afonso de Albuquerque
Retrat d'Alfonso de Albuquerque. Afonso de Albuquerque (Alhandra, Portugal, 1453 – Goa, Índia, 16 de desembre de 1515), anomenat El Gran, César d'Orient, Lleó dels mars, El Terrible o el Mart Portuguès, va ser un cèlebre almirall i conqueridor portuguès.
Veure Lleó X і Afonso de Albuquerque
Agostino Spinola
Agostino Spinola (Savona, gener de 1482 † Roma, 18 d'octubre de 1537) va ser un cardenal italià.
Veure Lleó X і Agostino Spinola
Albert de Magúncia
, conegut també com a Albert II de Brandenburg, Albert de Magúncia, Albert de Hohenzollern o com a Albert de Brandenburg i Magúncia, fou arquebisbe de Magdeburg i de Magúncia, príncep elector del Sacre Imperi i administrador de la diòcesi de Halberstadt.
Veure Lleó X і Albert de Magúncia
Aldo Manuzio
Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.
Veure Lleó X і Aldo Manuzio
Alessandro Cesarini
Alessandro Cesarini (Roma, ? - Roma, 13 de febrer de 1542) va ser un cardenal italià, bisbe de Pistoia.
Veure Lleó X і Alessandro Cesarini
Alexandre Geraldini
Alexandre Geraldini o Alessandro Geraldini (illa de Sicília, Regne de Sicília, 1455 - 1524) fou un humanista i religiós i segon Bisbe de Santo Domingo.
Veure Lleó X і Alexandre Geraldini
Alfonso Manrique de Lara
Alfonso Manrique de Lara (Segura de León, 1471 - ?, 28 de setembre de 1538), també anomenat Alonso, va ser un religiós castellà, cardenal i membre de la Inquisició.
Veure Lleó X і Alfonso Manrique de Lara
Alfonso Petrucci
Alfonso Petrucci (Siena, 1491 – Roma, 16 de juliol de 1517) va ser un cardenal i bisbe catòlic italià.
Veure Lleó X і Alfonso Petrucci
Allumiere
Allumiere és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Lleó X і Allumiere
Amadeïtes
Els amadeïtes van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1464 i 1517, quan va ésser suprimida i els seus membres passaren a l'orde dels Frares Menors Observants.
Veure Lleó X і Amadeïtes
Amadeu da Silva
Amadeu de Portugal, nascut João Meneses da Silva (Campo Maior, Regne de Portugal, c. 1429 – Milà, 10 d'agost de 1482), fou un franciscà portuguès, fundador de la branca observants dels amadeïtes.
Veure Lleó X і Amadeu da Silva
Andrea del Sarto
Andrea del Sarto (Gualfonda, prop de Florència, 16 de juliol del 1486 - 21 de gener del 1531) va ser un pintor italià del Renaixement.
Veure Lleó X і Andrea del Sarto
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Lleó X і Anglicanisme
Antemurale Christianitatis
Antemurale Christianitatis (en llatí, «baluard del cristianisme») va ser una etiqueta utilitzada pels països defensors de les fronteres de l'Europa cristiana front l'Imperi Otomà.
Veure Lleó X і Antemurale Christianitatis
Antic règim a França
En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.
Veure Lleó X і Antic règim a França
Antonio Bidon da Asti
nascut cap al 1480 a Asti i mort abans de 1525, és un compositor i cantant italià del Renaixement, molt famós en la seva època.
Veure Lleó X і Antonio Bidon da Asti
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Lleó X і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Lanciano-Ortona
La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Lanciano-Ortona
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Lucca
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Marsella
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Pesaro
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
Arquebisbat de Santiago de Cuba
Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Santiago de Cuba
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Siracusa
Arquebisbat de Torí
Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Torí
Arquebisbat de Vílnius
Imatge de la Mare de Déu de la Porta de l'Aurora (en lituà: ''Aušros vartai''; en polonès: ''Ostra brama''), venerada tant a Polònia com a Lituània.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Vílnius
Arquebisbat de Yucatán
LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.
Veure Lleó X і Arquebisbat de Yucatán
Art del Renaixement
El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.
Veure Lleó X і Art del Renaixement
Baccio Bandinelli
Vides dels més excel·lents, pintors, escultors i arquitectes'' de '''Baccio Bandinelli'''. ''Hercules i Caco''. Piazza della Signoria, Florència Baccio o Bartolommeo Bandinelli (7 d'octubre de 1488 - 7 de febrer de 1560) fou un escultor i pintor florentí del manierisme.
Veure Lleó X і Baccio Bandinelli
Baldassare Castiglione
''Cortegiano'', 1549 Baldassare Castiglione (Màntua, 6 de desembre de 1478 - Toledo, 8 de febrer de 1529) va ser un escriptor italià, famós per la seva obra Il libro del Cortegiano (El cortesà), una guia per al bon govern que reflecteix els ideals polítics i culturals del Renaixement.
Veure Lleó X і Baldassare Castiglione
Basílica de la Santa Creu
Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.
Veure Lleó X і Basílica de la Santa Creu
Batalla d'Ostia (Rafael)
La Batalla d'Ostia és una pintura del taller de l'artista renaixentista italià Rafael.
Veure Lleó X і Batalla d'Ostia (Rafael)
Batalla de Bicocca
La batalla de Bicocca fou el combat lliurat el 27 d'abril de 1522 durant la Guerra d'Itàlia de 1521–26, a prop de la localitat del mateix nom, situada a l'antic Ducat de Milà.
Veure Lleó X і Batalla de Bicocca
Battista Spagnoli
Battista Spagnoli, anomenat també Battista Mantovano (Màntua, Llombardia, 17 d'abril de 1447 - 20 de març de 1516) fou un frare carmelita italià, reformador de l'orde i important humanista i poeta en llatí.
Veure Lleó X і Battista Spagnoli
Bíblia Poliglota Complutense
La Bíblia Poliglota Complutense o Bíblia d'Alcalà, intitulada Libri Veteris et Noui Testamenti multiplici lingua impressi, fou la primera Bíblia Poliglota impresa.
Veure Lleó X і Bíblia Poliglota Complutense
Benedetto da Rovezzano
Panell del sarcòfag de Sant Joan Gualbert. Museu de San Salvi, Florència. Benedetto Grazzini, més conegut com a Benedetto da Rovezzano (Pistoia, 1474 - c. 1552) va ser un arquitecte i escultor italià del Renaixement, actiu principalment a Florència.
Veure Lleó X і Benedetto da Rovezzano
Bernardino López de Carvajal
fou un cardenal i bisbe castellà.
Veure Lleó X і Bernardino López de Carvajal
Bernat Accolti
Bernat Accolti, conegut com l'únic Aretí" (Arezzo 11 de novembre de 1458-Roma 2 de març de 1535), fou un eclesiàstic italià, duc i vicari pontifici de Nepi del 1520 al 1534 (investit pel Papa Lleó X però destituït i confiscat el ducat pel Papa Pau III).
Veure Lleó X і Bernat Accolti
Biblioteca Laurenziana
La Biblioteca Laurenziana o Biblioteca Medicea Laurenziana (en italià: Biblioteca Mediceo Laurenziana) és una de les biblioteques més importants de Florència i de tot Itàlia.
Veure Lleó X і Biblioteca Laurenziana
Bisbat d'Ajaccio
El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure Lleó X і Bisbat d'Ajaccio
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Lleó X і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
Bisbat d'Augsburg
El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.
Veure Lleó X і Bisbat d'Augsburg
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure Lleó X і Bisbat d'Autun
Bisbat d'Oriola-Alacant
El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.
Veure Lleó X і Bisbat d'Oriola-Alacant
Bisbat de Carpi
El bisbat de Carpi (italià: diocesi di Carpi; llatí: Dioecesis Carpensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Lleó X і Bisbat de Carpi
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Lleó X і Bisbat de Cefalù
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Veure Lleó X і Bisbat de Meaux
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Lleó X і Bisbat de Mondovì
Bisbat de Moulins
El bisbat de Moulins - Diocèse de Moulins, Dioecesis Molinensis - és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure Lleó X і Bisbat de Moulins
Bisbat de Pescia
El bisbat de Pescia (italià: diocesi di Pescia; llatí: Dioecesis Pisciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Lleó X і Bisbat de Pescia
Bisbat de Prato
El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Lleó X і Bisbat de Prato
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Lleó X і Bisbat de Roma
Bisbat de Tulle
El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Veure Lleó X і Bisbat de Tulle
Bolsena
Bolsena és una ciutat d'Itàlia a la província de Viterbo de la regió del Laci, a la vora del llac anomenat també de Bolsena.
Veure Lleó X і Bolsena
Bona Sforza
Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.
Veure Lleó X і Bona Sforza
Bru de Colònia
Bru o Brunó de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101) va ser un monjo, fundador de l'Orde de la Cartoixa.
Veure Lleó X і Bru de Colònia
Cagots
Cagots és el nom que va rebre un conjunt de pobladors de zones d'Euskalherria (àrees apartades a les valls de Baztan i Roncal a Navarra, Iparralde pirinenc), d'Occitània (Bearn, Gascunya), de l'Aragó i de Bretanya.
Veure Lleó X і Cagots
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Veure Lleó X і Camp de Mart
Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
La Congregació dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, en portuguès Cónegos Seculares de São João Evangelista, era una congregació clerical de canonges seculars, que només feien vots temporals.
Veure Lleó X і Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
Capella de D. Fradique
La Capella de D. Fradique (Portuguès: Capela de D. Fradique) és una capella situada en el Convent de São Francisco, en la freguesia d'Estremoz (Santa Maria e Santo André), en el Concelho d'Estremoz, en el Districte d'Évora.
Veure Lleó X і Capella de D. Fradique
Capella funerària dels Mèdici
A la Capella funerària dels Medici, annexa a la Basílica de San Lorenzo a Florència es troben en l'actualitat el Museu Estatal de Florència i el monument funerari de la família Mèdici.
Veure Lleó X і Capella funerària dels Mèdici
Capella Sixtina
Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
Veure Lleó X і Capella Sixtina
Capitania General de Cuba
La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.
Veure Lleó X і Capitania General de Cuba
Cardenal de la corona
Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.
Veure Lleó X і Cardenal de la corona
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Veure Lleó X і Cardenal protodiaca
Carlos, rey emperador
Carlos, Rey Emperador va ser una sèrie de televisió espanyola transmesa del 7 de setembre de 2015 fins al 25 de gener del 2016 per mitjà de la cadena espanyola TVE.
Veure Lleó X і Carlos, rey emperador
Cartrons de Rafael
''La pesca miraculosa'', primer ''cartró'' de la sèrie. Els Cartrons de Rafael són un grup de set grans models per a tapissos, dissenyats pel pintor renaixentista Raffaello Sanzio per a la Capella Sixtina del Palau Vaticà i actualment conservats a Londres.
Veure Lleó X і Cartrons de Rafael
Cassandra Fedele
Cassandra Fedele (c. 1465 - 1558) va ser la dona erudita més reconeguda a Itàlia durant les darreres dècades del Quattrocento.
Veure Lleó X і Cassandra Fedele
Catedral de Sevilla
La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.
Veure Lleó X і Catedral de Sevilla
Catedral Sant Joan Baptista de Torí
La catedral Sant Joan Baptista de Torí (en italià : Cattedrale di San Giovanni Battista) és la principal església de Torí, a Itàlia.
Veure Lleó X і Catedral Sant Joan Baptista de Torí
Cavallers de Loreto
El Col·legi de Cavallers de Loreto o Collegium Militum Lauretanorum en llatí, fou un orde militar tardà, fundat en 1545 pel papa Pau III per protegir i defensar el santuari de la Santa Casa de Loreto.
Veure Lleó X і Cavallers de Loreto
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Veure Lleó X і Censura
Cesare (manga)
és un manga de Fuyumi Soryo coescrit amb Motoaki Hara.
Veure Lleó X і Cesare (manga)
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Veure Lleó X і Cesena
Civita Castellana
Civita Castellana és una comuna d'Itàlia situada a la província de Viterbo, a la regió del Laci, al centre de la península italiana.
Veure Lleó X і Civita Castellana
Clarice de Mèdici
Clarice de Mèdici (Florència, 1493 - 3 de maig de 1528) fou membre de la família florentina dels Mèdici, filla del Senyor de Florència Pere II de Mèdici i d'Alfonsina Orsini i germana menor de Llorenç II, senyor de Florència i duc d'Urbino.
Veure Lleó X і Clarice de Mèdici
Clarice Orsini
Clarice Orsini (Roma, Estats Pontificis, ~1450 – Florència, República de Florència, 30 de juliol de 1488) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Llorenç el Magnífic.
Veure Lleó X і Clarice Orsini
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Lleó X і Climent VII
Coletins
Els coletins van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1412 i 1517.
Veure Lleó X і Coletins
Comanadores d'Alcántara
Les Comanadores de l'Orde d'Alcántara o Comanadores de Sant Pere o en alguns documents Cavalleres de l'Hàbit d'Alcántara, són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar d'Alcántara.
Veure Lleó X і Comanadores d'Alcántara
Concili del Laterà V
''Bulla monitorii et declarationis'' El cinquè Concili del Laterà es va celebrar entre 1512 i 1517 presidit pels Papes Juli II i, a la seva mort, Lleó X. Es va centrar a refermar el poder eclesiàstic romà, amenaçat des de França, amb mesures com l'obligació que cada llibre imprès fos aprovat per l'església, mesura que desembocaria en la creació de l'Index Librorum Prohibitorum per mirar de donar una solució definitiva als problemes que la impremta estava causant a l'Església.
Veure Lleó X і Concili del Laterà V
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Veure Lleó X і Concili ecumènic
Conclave de 1492
El conclave de 1492 va triar a Alexandre VI com a pontífex de l'Església Catòlica entre 1492 i 1503 estava compost per set cardenals, dos d'ells eren cardenals "in pectore", és a dir elegits, però no proclamats tot i que el conclave els va ser acceptat, com s'havia fet en altres ocasions.
Veure Lleó X і Conclave de 1492
Conclave de 1503 (octubre)
El conclave papal celebrat a l'octubre de 1503 va triar a Giuliano della Rovere com el Papa Juli II per succeir a Pius III.
Veure Lleó X і Conclave de 1503 (octubre)
Conclave de 1513
El conclave de 1513 va començar el 4 de març del 1513 a Roma, després de la seu vacant que havia començat a la mort de Juli II el 21 de febrer al l'eixida del qual va ser escollit papa Giovanni di Lorenzo de Medici que va triar amb poc entusiasme el nom de Lleó X.
Veure Lleó X і Conclave de 1513
Conclave de 1521–22
El conclave papal que es va dur a terme entre 1521 i 1522 va donar com a resultat l'elecció del Papa Adrià VI per succeir Lleó X. El conclave es va caracteritzar en un principi per les candidatures dels cardenals Giulio de Medici i Alexandre Farnese, encara que els Colonna i altres cardenals frustraren les seves aspiracions.
Veure Lleó X і Conclave de 1521–22
Conclave de 1559
Escut papal de Sa Santedat el papa Pius IV El Conclave de 1559 (5 de setembre a 25 de desembre) va ser convocat amb la mort del Pau IV i va triar el Pius IV com el seu successor.
Veure Lleó X і Conclave de 1559
Conclave de 1565–1566
Escut papal de sa Santedat el papa Pius V El conclave de 1565-66 es va organitzar després de la mort del papa Pius IV.
Veure Lleó X і Conclave de 1565–1566
Conclave de 1605 (març)
El conclave papal de març-abril de 1605 es va convocar a la mort del papa Climent VIII i va acabar amb l'elecció d'Alessandro Ottaviano de 'Medici com a papa Lleó XI.
Veure Lleó X і Conclave de 1605 (març)
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Lleó X і Conquesta de l'Imperi Asteca
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Lleó X і Conquesta de Navarra
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Lleó X і Contrareforma
Coronació papal
arxiudata.
Veure Lleó X і Coronació papal
Corrado Confalonieri
Corrado Confalonieri (Calendasco, 1290 - Noto, Sicília, 19 de febrer de 1351) fou un eremita italià, terciari regular franciscà i pelegrí.
Veure Lleó X і Corrado Confalonieri
Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta
Daniel i els màrtirs de Ceuta és el nom donat a un grup de set franciscans, format per Àngel, Samuel, Dònul, Lleó, Hugolí i Nicolau, que marxaren des de la Toscana a evangelitzar el nord d'Àfrica.
Veure Lleó X і Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta
Decet Romanum Pontificem
Decet Romanum Pontificem (en català: Li plau al Pontífex Romà) és la butlla papal que excomunica Martí Luter.
Veure Lleó X і Decet Romanum Pontificem
Defensor fidei
Defensor fidei (Defensor de la fe) és un títol Llatí, en anglès s'empra la forma Defender of the Faith mentre que en francès s'empra Défenseur de la Foi.
Veure Lleó X і Defensor fidei
Diego de los Roeles
Diego de los Roeles fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre els anys 1378 i 1394.
Veure Lleó X і Diego de los Roeles
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Lleó X і Dieta de Worms
Dum diversas
Dum diversas és una butlla papal que es va fer el 18 de juny de 1452 pel Papa Nicolau V que és coneguda per a autoritzar el comerç d'esclaus a l'Àfrica Occidental.
Veure Lleó X і Dum diversas
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Lleó X і Edat moderna
Elisabet de França i Castella
Elisabet de França i Castella (París, març de 1225 - Abadia de Longchamp, 23 de febrer de 1270) va ser filla del rei Lluís VIII de França i de Blanca de Castella i d'Anglaterra i, per tant, germana de Sant Lluís IX de França.
Veure Lleó X і Elisabet de França i Castella
Elizabetta Gonzaga
, duquessa d'Urbina, era filla de Frederic I Gonzaga, marquès de Màntua, i de Margarida de Baviera.
Veure Lleó X і Elizabetta Gonzaga
Els mals Papes
Els mals papes (en l'original Anglès The bad Popes) és un llibre de 1969, escrit per E. R. Chamberlin on documenta la vida dels vuit dels Papes més controvertits, en aquest s'hi poden trobar els següents Pontífex (anys papals entre parèntesis).
Veure Lleó X і Els mals Papes
Epifania de Miquel Àngel
Epifania és un dibuix en carbonet de l'artista del renaixement italià Michelangelo Buonarroti, datat circa 1550-1553.
Veure Lleó X і Epifania de Miquel Àngel
Erard de la Mark
Erard de la Mark-Sedan també anomenat Cardenal de Bouillon (31 de maig de 1472, Sedan - 18 de març de 1538 a Lieja) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1505 i arquebisbe de l'arxidiòcesi de València des de 1520 fins a la seva mort.
Veure Lleó X і Erard de la Mark
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Veure Lleó X і Erasme de Rotterdam
Eremites Camaldulesos de Monte Corona
Els Eremites Camaldolesos de Monte Corona, en llatí Congregatio Eremitarum Camaldulensium Montis Coronae, són un orde religiós masculí de tipus monàstic.
Veure Lleó X і Eremites Camaldulesos de Monte Corona
Escola veneciana
L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.
Veure Lleó X і Escola veneciana
Escuts d'armes papals
Durant com a mínim 800 anys, cadascun dels papes ha tingut el seu escut d'armes personal, a més de l'escut d'armes de la Santa Seu.
Veure Lleó X і Escuts d'armes papals
Església catòlica a Mèxic
Ameriques LEsglésia catòlica a Mèxic és part de l'Església catòlica universal, sota la direcció espiritual del Papa i de la Santa Seu.
Veure Lleó X і Església catòlica a Mèxic
Esteban Gabriel Merino
Esteban Gabriel Merino, Santisteban del Puerto, 1492 - Roma, 4 d'agost de 1535.
Veure Lleó X і Esteban Gabriel Merino
Exsurge Domine
Exsurge Domine (en llatí Aixeca't, Senyor) és una butlla papal feta pública el 15 de juny de 1520 pel papa Lleó X com a resposta als ensenyaments de Martí Luter i les seves 95 tesis, particularment a aquelles que s'oposaven al papat.
Veure Lleó X і Exsurge Domine
Família Borghese
Escut de la Família Borghese. Escut de la familia Borghese, creat al s.XIV fins als nostres dies. Els Borghese són una família noble italiana originària de Siena, que va tenir durant molts segles una gran importància en la història política i religiosa de Roma.
Veure Lleó X і Família Borghese
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Lleó X і Ferran el Catòlic
Filippo Benizi
Filippo Benizi o Benizzi (Florència, 15 d'agost de 1233 - Todi, 22 d'agost de 1285) fou un religiós toscà, prevere i frare i superior general de l'Orde dels Servents de Maria.
Veure Lleó X і Filippo Benizi
Francesc d'Urries
Francesc d'Urries o Francesc d'Urriés o nom complet Francesc Jordà d'Urríes —de naixement Francisco Jordán de Urríes— (Osca, ? — Osca, 26 d'octubre de 1551) fou un religiós que ostentà el títol de Bisbe de Patti (1518-1534) i bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1534 - 1551).
Veure Lleó X і Francesc d'Urries
Francesc de Borja (cardenal)
Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.
Veure Lleó X і Francesc de Borja (cardenal)
Francesc de Paula
Francesc de Paula o de Pàola (Paola, Calàbria, 27 de març de 1416 — Tours, França, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims.
Veure Lleó X і Francesc de Paula
Francesc de Remolins i Pardines
Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.
Veure Lleó X і Francesc de Remolins i Pardines
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Lleó X і Francesc I de França
Francesco Armellini de' Medici
Francesco Armellini de' Medici, nascut Pantalissi (Perusa, Úmbria, 13 de juliol de 1470 - Roma, octubre de 1527) va ser un cardenal italià del.
Veure Lleó X і Francesco Armellini de' Medici
Francesco Chieregati
Francesco Chieregati (1479, Vicenza – 6 de desembre de 1539, Bolonya) va ser un bisbe i nunci papal.
Veure Lleó X і Francesco Chieregati
Francesco d'Ubertino
va ser un pintor italià de l'escola florentina.
Veure Lleó X і Francesco d'Ubertino
Francesco Granacci
''Anunciació'', Corsham Court, Bath ''Josep presenta el pare i els germans al faraó'', Galeria dels Uffizi (sala 25), Florència Francesco Granacci (Villamagna di Volterra, 1469 — Florència, 30 de novembre de 1543) va ser un pintor italià de les primeries del manierisme florentí.
Veure Lleó X і Francesco Granacci
Francesco Guicciardini
Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.
Veure Lleó X і Francesco Guicciardini
Francesco Maria I della Rovere
Francesco Maria I della Rovere (Senigallia, 25 de març de 1490 – Pesaro, 20 d'octubre de 1538) va ser un condottiero del Renaixement italià, duc d'Urbino i Sora.
Veure Lleó X і Francesco Maria I della Rovere
Francisco de Peñalosa
Francisco de Peñalosa (Talavera de la Reina, Regne de Castella, 1470 - Sevilla, 1 d'abril de 1528) fou un sacerdot i compositor castellà.
Veure Lleó X і Francisco de Peñalosa
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Veure Lleó X і Frares Menors Observants
Frederic II Gonzaga
Frederic II Gonzaga, (Màntua, 17 de maig del 1500 - Marmirolo, 28 de juny del 1540) fou el cinquè marquès de Màntua i, el 1536 per matrimoni, marquès de Montferrat.
Veure Lleó X і Frederic II Gonzaga
Frederic III de Saxònia
Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia del 1486 fins a la seva mort.
Veure Lleó X і Frederic III de Saxònia
Gabriel-Marie Nicolas
Gabriel-Marie Nicolas, nascut Gilbert Nicolas (Riam, Puèi Domat, Alvèrnia, 1461-1463 - Rodés, 1532) fou un prevere, frare dels franciscans observants, cofundador de l'Orde de l'Anunciació, amb Joana de Valois.
Veure Lleó X і Gabriel-Marie Nicolas
Garigliano
El Garigliano és un riu d'Itàlia.
Veure Lleó X і Garigliano
Giorgio Andreoli
Plat de majòlica datat el 1524. Plat: Presentazione della Vergine al tempio, in una foto de Paolo Monti del 1971. Fondo Paolo Monti, BEIC Giorgio Andreoli, conegut també com a Mestre Giorgio Andreoli o Mestre Giorgio, (Intra fracció de Verbania, entre 1465 i 1470 - Gubbio, 1555) va ser un terrissaire italià, conegut com a estudiós i perfeccionador de la tècnica del llustre als objectes ceràmics.
Veure Lleó X і Giorgio Andreoli
Giovanni dalle Bande Nere
Giovanni dalle Bande Nere, també conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mèdici, (Forlì, Estats Pontificis 1498 - Màntua, Ducat de Màntua 1526) fou un condottiero italià del Renaixement pertanyent a la família Mèdici.
Veure Lleó X і Giovanni dalle Bande Nere
Giovanni Domenico de Cupis
Giovanni Domenico de Cupis (Roma, 1493 - 10 de desembre de 1553) va ser un cardenal italià, bisbe-emèrit de Nardò i Degà del Col·legi Cardenalici.
Veure Lleó X і Giovanni Domenico de Cupis
Giovanni Piccolomini
Giovanni Piccolomini (1475 † 1537) va ser un Prelat papal i cardenal italià.
Veure Lleó X і Giovanni Piccolomini
Giovanni Salviati
Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.
Veure Lleó X і Giovanni Salviati
Giulio Romano
Retrat de Giulio Romano a ''Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori'', de Giorgio Vasari. Giulio Pippi, més conegut com a Giulio Romano, (Roma c. 1499? - Màntua, 1 de novembre de 1546) fou un pintor, arquitecte i decorador italià del, prominent alumne de Rafael, les innovacions del qual amb relació al classicisme de l'alt renaixement van ajudar a definir l'estil definit com a manierisme.
Veure Lleó X і Giulio Romano
Gizaburuaga
Gizaburuaga és un municipi de Biscaia, a la comarca de Lea-Artibai.
Veure Lleó X і Gizaburuaga
Guàrdia suïssa
La Guàrdia Suïssa Pontifícia (també Guàrdia Suïssa Papal o simplement Guàrdia Suïssa; llatí: Pontifícia Cohors Helvetica; italià: Guàrdia Svizzera Pontificia; alemany: Päpstliche Schweizergarde; francès: Garde suisse pontificale; Romanx: Guàrdia svizra papala) és una unitat menor de les forces armades i de la guàrdia d'honor mantinguda per la Santa Seu que protegeix el Papa i el Palau Apostòlic, servint com l'exèrcit de facto de la Ciutat del Vaticà.
Veure Lleó X і Guàrdia suïssa
Guerra dels camperols
La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525 al Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Lleó X і Guerra dels camperols
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Veure Lleó X і Guerra italiana del 1521-1526
Guillaume Briçonnet
, també conegut com Guillaume IV Briçonnet o Guillaume Briçonnet du Plessis-Rideau, fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Lleó X і Guillaume Briçonnet
Guillaume de Marcillat
basílica de Sant Francesc d'Arezzo, de '''Guillaume de Marcillat''' Guillaume de Marcillat (La Châtre, ca. 1470 - Arezzo, 1529) va ser un pintor i artista de vitralls francès que va néixer a La Châtre.
Veure Lleó X і Guillaume de Marcillat
Guillem Ramon de Vich i Vallterra
Guillem Ramon de Vich i Vallterra (València, 1460/1470 — Veroli, Laci, Itàlia, 25 de juliol de 1525) va ser un cardenal valencià.
Veure Lleó X і Guillem Ramon de Vich i Vallterra
Hipòlit d'Este
Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Veure Lleó X і Hipòlit d'Este
Hipòlit de Mèdici
Detall del Retrat d'Hipòlit de Mèdici realitzat per Ticià. Hipòlit de Mèdici (en italià: Ippolito de' Medici) (Urbino, Ducat d'Urbino 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florència entre 1523 i 1527.
Veure Lleó X і Hipòlit de Mèdici
Història de Corfú
L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.
Veure Lleó X і Història de Corfú
Història de Puerto Rico
Puerto Rico La història de Puerto Rico va començar amb l'assentament del poble ostoinoide a l'arxipèlag de Puerto Rico entre els anys 3000 i 2000 aC.
Veure Lleó X і Història de Puerto Rico
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Lleó X і Història de Roma
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Lleó X і Història del cristianisme
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Lleó X і Història del papat
Història dels drets d'autor
La història dels drets d'autor s'inicia amb l'aparició dels els drets i els monopolis sobre la impressió de llibres.
Veure Lleó X і Història dels drets d'autor
Il Sodoma
''Sant Sebastià'' (1525). Galeria Palatina, Florència Il Sodoma (Vercelli, 1477 — 14 de febrer de 1549?) va ser el nom que es va donar al pintor manierista italià Giovanni Antonio Bazzi.
Veure Lleó X і Il Sodoma
In partibus infidelium
La locució llatina in partibus infidelium significa literalment 'en terres dels infidels'.
Veure Lleó X і In partibus infidelium
Innocenci Cybo
Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.
Veure Lleó X і Innocenci Cybo
Isabel de Requesens i Enríquez
Isabel de Requesens i Enríquez, També anomenada Isabel Enríquez de Requesens o Elisabet de Requesens i Enríquez, (?, 1495/6 - Nàpols, 5 de març de 1532).
Veure Lleó X і Isabel de Requesens i Enríquez
Jacopo Sadoleto
Jacopo Sadoleto (Mòdena, 12 de juliol de 1477 – Roma, 18 d'octubre de 1547) fou un cardenal, escriptor, poeta, pedagog, diplomàtic i humanista italià.
Veure Lleó X і Jacopo Sadoleto
Jacopo Sansovino
Jacopo d'Antonio Sansovino (Florència, 2 de juliol de 1486 - Venècia, 27 de novembre de 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor italià del Renaixement, conegut pels edificis que construí al voltant de la Plaça de Sant Marc de Venècia.
Veure Lleó X і Jacopo Sansovino
Jaume d'Olesa i Sanglada
Jaume d'Olesa i Sanglada, (Mallorca, s. -), polític, escriptor, en català i llatí, i lul·lista.
Veure Lleó X і Jaume d'Olesa i Sanglada
Jaume Serra i Cau
Jaume Serra i Cau (València, 1427-1430 - Roma 15 de març de 1517) fou un cardenal valencià.
Veure Lleó X і Jaume Serra i Cau
Jeroni Vich i Vallterra
Pati Vich, actualment reconstruít al Museu de Belles Arts de València Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535), conegut com l'ambaixador Vich, va ser un aristòcrata i diplomàtic valencià.
Veure Lleó X і Jeroni Vich i Vallterra
Joan de Mèdici
* Giovanni de Bicci de Mèdici (1360-1429), fundador de la dinastia Mèdici.
Veure Lleó X і Joan de Mèdici
Johann Tetzel
Johann Tetzel (1465 - 11 agost 1519) fou un predicador dominic alemany conegut per la venda d'indulgències.
Veure Lleó X і Johann Tetzel
Johann von Staupitz
Johann von Staupitz (c. 1460, Motterwitz - † 28 de desembre de 1524, Salzburg) fou un teòleg i professor universitari alemany, vicari general de l'Orde de Sant Agustí a Alemanya i superior de Martí Luter durant un període crític de la seva vida.
Veure Lleó X і Johann von Staupitz
Johannes Eck
Johannes Eck (Egg, Suàbia, Alemanya, 13 de novembre de 1486 - Ingolstadt, Baviera, Alemanya, 10 de febrer de 1543) nom amb què es coneix Johannes Maier, fou un teòleg alemany defensor del catolicisme i contrari a les idees reformistes.
Veure Lleó X і Johannes Eck
John Bradley West
John Bradley West (Wythenshawe, Manchester, 1988) és un actor anglès, conegut per haver interpretat el paper de Samwell Tarly a la sèrie Game of Thrones.
Veure Lleó X і John Bradley West
Juan del Encina
Portada del cançoner de l'autor, de 1496 Juan del Encina (Salamanca, 1468 - Lleó, 1529) va ser un poeta, músic i autor de teatre espanyol de l'època dels Reis Catòlics.
Veure Lleó X і Juan del Encina
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Veure Lleó X і Judaisme català
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure Lleó X і Juli II
Julià de Mèdici
Julià I de Mèdici —Giuliano de'Medici — (Florència, República de Florència, 1453 - íd. 1478) fou un polític i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florència entre 1469 i 1478.
Veure Lleó X і Julià de Mèdici
Julià de Mèdici (1479-1516)
Julià de Mèdici (en italià: Giuliano de' Medici) (Florència, República de Florència 1479 - íd. 1516) fou un noble italià, membre de la dinastia dels Mèdici, que va esdevenir Senyor de Florència entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516.
Veure Lleó X і Julià de Mèdici (1479-1516)
La batalla de Cascina
La batalla de Cascina és un fresc dissenyat per Miquel Àngel per al Palazzo Vecchio de Florència.
Veure Lleó X і La batalla de Cascina
La Gioconda
La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.
Veure Lleó X і La Gioconda
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.
Veure Lleó X і Laocoont i els seus fills
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Lleó X і Leonardo da Vinci
Les 95 tesis
Facsímil de les 95 tesis La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències (títol llatí Disputatio pro declaratione virtutis Indulgentiarum), més conegut com Les noranta-cinc tesis o també Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya.
Veure Lleó X і Les 95 tesis
Lleó (desambiguació)
* Zoologia.
Veure Lleó X і Lleó (desambiguació)
Lleó l'Africà
Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.
Veure Lleó X і Lleó l'Africà
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Veure Lleó X і Lliga de Cambrai
Llista d'eleccions papals
La primera elecció papal seguint ''In nomine Domini'' (1059) va tenir lloc a San Pietro in Vincoli abans que a l'Antiga basílica de Sant Pere per l'oposició secular intensa al nou procés de selecció papal. La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims.
Veure Lleó X і Llista d'eleccions papals
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Lleó X і Llista de papes de Roma
Llista de papes sexualment actius
Aquesta és una llista de papes sexualment actius, sacerdots catòlics que no eren celibes abans que es convertissin en papes, i papes casats legalment.
Veure Lleó X і Llista de papes sexualment actius
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Lleó X і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure Lleó X і Llorenç el Magnífic
Llorenç II de Mèdici
Llorenç de Mèdici, també anomenat Llorenç de Pere de Mèdici (Florència, República de Florència 1492 - Careggi 1519), fou un membre de la casa dels Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1516 i 1519, duc d'Urbino en els mateixos anys.
Veure Lleó X і Llorenç II de Mèdici
Lluís Mercader
Lluís Mercader Escolano (Sagunt, 1444 - Bunyol, 9 de juliol de 1516) va ser un religiós cartoixà valencià, bisbe de Tortosa i inquisidor general als regnes d'Aragó i de Navarra.
Veure Lleó X і Lluís Mercader
Lorenzo Campeggi
Lorenzo Campeggi (Milà, 7 de novembre de 1474 † Roma, 19 de juliol de 1539) va ser un cardenal, arquebisbe i diplomàtic italià.
Veure Lleó X і Lorenzo Campeggi
Lorenzo Lotti
Capella Chigi, Santa Maria del Popolo, amb el ''Jonàs'' de Lorenzetto a l'esquerra de l'altar. Madonna del Sasso, sobre la tomba de Rafael, Panteó de Roma. Lorenzo Lotti, també conegut com a Lorenzetto, (Florència, 1490 – Roma, 1541), nascut Lorenzo di Lodovico di Guglielmo, va ser un escultor i arquitecte italià del Renaixement, pertanyent al cercle de Rafael.
Veure Lleó X і Lorenzo Lotti
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Veure Lleó X і Lucrècia Borja
Lucrècia de Mèdici
''Madonna del Magnificat'', obra de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència). En ella observem Lucrècia Tornabuoni vestida de Mare de Déu, envoltada dels seus fills, i amb Lucrècia a la seva falda representant el nen Jesús. Lucrècia de Mèdici, també anomenada Lucrècia de Lorenzo de Mèdici, (Florència, República de Florència, 4 d'agost de 1470 - íd.
Veure Lleó X і Lucrècia de Mèdici
Luter (pel·lícula)
Luter (original: Luther) és una pel·lícula alemanya de l'any 2003, dirigida per Eric Till.
Veure Lleó X і Luter (pel·lícula)
Marco Gerolamo Vida
Marco Gerolamo Vida o Marcus Hieronymus Vida (Cremona, cap a 1489 - 27 de setembre de 1566) va ser un erudit, poeta i religiós humanista italià que va escriure la seva obra en llatí.
Veure Lleó X і Marco Gerolamo Vida
Maria di Piero de Mèdici
Maria di Piero de Mèdici també coneguda com a Maria de Mèdici (Florència, República de Florència, 1445 - íd. 1470) fou una noble italiana membre de la Mèdici.
Veure Lleó X і Maria di Piero de Mèdici
Maria Llorença Llong
Maria Llorença Llong (Lleida, 1463 - Nàpols, 1542), coneguda com a Maria Llong o Maria Longo, arran de la seva estada a Itàlia, va ser una noble i monja catalana, fundadora de l'orde de les Clarisses Caputxines.
Veure Lleó X і Maria Llorença Llong
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Lleó X і Marsella
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Lleó X і Martí Luter
Martinians
Els martinians van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1430 i 1517.
Veure Lleó X і Martinians
Maturino da Firenze
Paisatge de Polidoro da Caravaggio i Maturino da Firenze, a S. Silvestro al Quirinale, Roma (c. 1525) Maria Magdalena de Polidoro da Caravaggio i Maturino da Firenze, a S. Silvestro al Quirinale, Roma (c. 1525) Maturino da Firenze (Florència, 1490 — Roma, 1528) va ser un pintor italià del Renaixement.
Veure Lleó X і Maturino da Firenze
Maximilià Sforza
Maximilià Sforza - en italià Massimiliano Sforza- (Milà, Ducat de Milà, 25 de gener de 1493 - París, Regne de França, 4 de juny de 1530) fou el duc de Milà entre 1512 i 1515.
Veure Lleó X і Maximilià Sforza
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Lleó X і Mèdici
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Lleó X і Michelangelo Buonarroti
Miquel Àngel: El pecat
Miquel Àngel: El pecat (originalment en italià, Il peccato – Il furore di Michelangelo) és una pel·lícula dramàtica russoitaliana escrita i dirigida per Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, estrenada l'octubre de 2019.
Veure Lleó X і Miquel Àngel: El pecat
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Veure Lleó X і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Museu Internacional de Ceràmica de Faenza
El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.
Veure Lleó X і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza
Museus Vaticans
Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.
Veure Lleó X і Museus Vaticans
Niccolò Soggi
Niccolò Soggi (Monte San Savino, 1480? - 1552) va ser un pintor italià del Renaixement.
Veure Lleó X і Niccolò Soggi
Nicolau Maquiavel
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.
Veure Lleó X і Nicolau Maquiavel
Nikólaos Lukanis
Nikólaos Lukanis (illa de ZacintCarpinato ''Posthomerica Neograeca I'', pàg. 44 - ?), fou un humanista del Renaixement grec.
Veure Lleó X і Nikólaos Lukanis
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Lleó X і Nom papal
Nunciatura Apostòlica a Alemanya
La Nunciatura Apostòlica a Alemanya és un ofici eclesiàstic de l'Església Catòlica a Alemanya.
Veure Lleó X і Nunciatura Apostòlica a Alemanya
Orde de Crist
LOrde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.
Veure Lleó X і Orde de Crist
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Lleó X і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Lleó X і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde dels Hospitalers de Burgos
Els Germans Hospitalers de Burgos foren un orde de cavallers i germans llecs de tipus militar hospitaler, dedicat a l'assistència hospitalària i la protecció dels pelegrins del Camí de Sant Jaume.
Veure Lleó X і Orde dels Hospitalers de Burgos
Orde Franciscà Seglar
LOrde Franciscà Seglar, en llatí Ordo Franciscanus Saecularis, és la branca seglar de l'Orde de Sant Francesc, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic de sant Francesc d'Assís, volen imitar-lo i fer-lo realitat en la seva quotidianitat.
Veure Lleó X і Orde Franciscà Seglar
Palau de la Cancelleria
El Palau de la Cancelleria (en italià, Palazzo della Cancelleria), en referència a la Cancelleria Papal) és un palau de Roma, situat entre l'actual Via Saluzzo i el Campo dei Fiori, en el Rione de Parione. Forma part del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO el 1990.
Veure Lleó X і Palau de la Cancelleria
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Veure Lleó X і Panteons i tombes de sobirans a Roma
Paolo Giustiniani
Paolo Giustiniani (Venècia, 15 de juny de 1476 – Monte Soratte, Roma, 28 de juny de 1528) fou un monjo camaldulenc italià, fundador de la congregació dels Eremites Camaldulesos de Monte Corona, que es va separar de l'Orde de la Camàldula i va esdevenir-ne un de propi.
Veure Lleó X і Paolo Giustiniani
Papa Lleó XI
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.
Veure Lleó X і Papa Lleó XI
Papa Marcel II
Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.
Veure Lleó X і Papa Marcel II
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Veure Lleó X і Papa Pau IV
Papat de Perusa
La tomba del papa Benet XI a Perusa Perusa va ser una residència papal durant molt de temps durant el.
Veure Lleó X і Papat de Perusa
Papat Reformista
Octavi Farnese, Duc de Parma. El papat va experimentar canvis importants des del 1517 fins al 1585 durant la Reforma protestant i la Contrareforma.
Veure Lleó X і Papat Reformista
Papat renaixentista
El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.
Veure Lleó X і Papat renaixentista
Pati de l'Ambaixador Vich
Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.
Veure Lleó X і Pati de l'Ambaixador Vich
Patriarcat de les Índies Occidentals
El Patriarcat de les Índies Occidentals és un títol honorífic de l'Església Catòlica Romana creat el 1524 i utilitzat fins a 1963, en què queda la seu vacant.
Veure Lleó X і Patriarcat de les Índies Occidentals
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Veure Lleó X і Patronat reial
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Lleó X і Pau III
Pere II de Mèdici
Pere II de Mèdici —Piero de Médici —, anomenat també Pere l'Infortunat (Florència, República de Florència, 15 de febrer de 1471 - riu Garigliano, 28 de desembre de 1503) fou membre de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1492 i 1494.
Veure Lleó X і Pere II de Mèdici
Pere Pont
Fra Pere Pont- (Alcúdia 1485 - València 1545) fou frare trinitari, bisbe de Cluny, Comte del Palatí i Inquisidor apostòlic de Mallorca.
Veure Lleó X і Pere Pont
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Veure Lleó X і Perusa
Piero di Cosimo
“Retrat de Simonetta Vespucci, (Cleòpatra)”, ca 1483, Chantilly, Musée Condé. Piero di Cosimo, o més correctament Piero di Lorenzo (Florència, República de Florència, c. 1461 - 1521) va ser un pintor florentí del Renaixement italià.
Veure Lleó X і Piero di Cosimo
Piero Soderini
Piero di Tommaso Soderini, també conegut com a Pier Soderini (18 de maig de 1450 - 13 de juny de 1513), va ser un estadista florentí.
Veure Lleó X і Piero Soderini
Pietro Aretino
Pietro Aretino (també Pietro Aretí o l'Aretí) (Arezzo, 20 d'abril de 1492 - Venècia, 21 d'octubre de 1556) va ser un poeta, escriptor i dramaturg italià.
Veure Lleó X і Pietro Aretino
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Veure Lleó X і Pietro Bembo
Poggio a Caiano
Poggio a Caiano és una ciutat i comune (municipi) a la província de Prato, a la regió italiana de la Toscana.
Veure Lleó X і Poggio a Caiano
Polydore Vergil
Polydore Vergil o Virgil (1470 – 15 d'abril de 1555), de nom original Polidore Vergilio, fou bisbe de Bath i Wells a Anglaterra i influent humanista.
Veure Lleó X і Polydore Vergil
Protesta d'Espira
Espira. La Protesta d'Espira és el document que sis prínceps i catorze ciutats lliures alemanyes del Sacre Imperi Romanogermànic van presentar el 19 d'abril de 1529 per protestar contra l'edicte de l'emperador Carles V, que anul·lava la tolerància religiosa que havia estat legalment concedida als principats alemanys, per tal de reprimir el moviment de reforma de l'Església catòlica iniciat per Martí Luter en 1517.
Veure Lleó X і Protesta d'Espira
Protodiaca
Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.
Veure Lleó X і Protodiaca
Rafaele Galeotto Riario
Rafaele Galeotto Riario (nacut a Savona, Ligúria, 1461 - Nàpols, Campània, 1521) fou un cardenal italià pertanyent a la família Riario.
Veure Lleó X і Rafaele Galeotto Riario
Raffaello da Montelupo
Raffaello da Montelupo (Montelupo Fiorentino, c. 1504/1505 – Orvieto, c. 1566/1567), nat Raffaele Sinibaldi, va ser un escultor i arquitecte italià del Renaixement, i aprenent de Miquel Àngel.
Veure Lleó X і Raffaello da Montelupo
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Veure Lleó X і Raffaello Sanzio
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Lleó X і Reforma Protestant
Reformes de l'orde franciscà
Les reformes de l'orde franciscà són els moviments que, originats al si del mateix orde fundat per sant Francesc d'Assís en 1209, tenien com a objectiu fer que l'orde recuperés el seu esperit fundacional i tornés al rigor i austeritat originaris.
Veure Lleó X і Reformes de l'orde franciscà
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Veure Lleó X і República de Florència
Ridolfo Ghirlandaio
Ridolfo Ghirlandaio o Ghirlandajo (Florència, 14 de febrer de 1483 — 6 de juny de 1561) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu principalment a Florència.
Veure Lleó X і Ridolfo Ghirlandaio
Rinoceront de Dürer
El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515 que va esdevenir una icona cultural, segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art».
Veure Lleó X і Rinoceront de Dürer
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Lleó X і Roma
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Veure Lleó X і Rosa d'Or del Papa
Sagristia Nova
Vista externa de la Sagristia Nova. La Sagristia Nova de la Basílica de San Lorenzo a Florència, és una de les obres mestres de Miquel Àngel com a arquitecte i escultor.
Veure Lleó X і Sagristia Nova
Sales de Rafael
Les quatre Stanze di Raffaello ("Estances de Rafael") al segon pis del Palau del Vaticà formen un conjunt de sales de recepció, la part pública dels apartaments papals.
Veure Lleó X і Sales de Rafael
San Caesareo de Appia
San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.
Veure Lleó X і San Caesareo de Appia
San Giovanni a Porta Latina (títol cardenalici)
San Giovanni a Porta Latina és un títol cardenalici instituït pel papa Lleó X el 6 de juliol de 1517, quan, en ocasió del consistori del 1er de juliol de 1517 va incrementar notablement el nombre dels cardenals.
Veure Lleó X і San Giovanni a Porta Latina (títol cardenalici)
San Salvador de Lourenzá
San Salvador de Lourenzá és un monestir de l'Orde de Sant Benet, en el bisbat de Mondoñedo de la província de Lugo a Galícia.
Veure Lleó X і San Salvador de Lourenzá
Sant Casimir
Sant Casimir, en polonès Kazimierz i en lituà Kazimieras, (Cracòvia, 3 d'octubre de 1458 - Hrodna, 4 de març de 1484) va ser un príncep polonès, hereu de la corona reial de Polònia i del Gran Ducat de Lituània, on va governar.
Veure Lleó X і Sant Casimir
Santa Maria in Aracoeli
Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.
Veure Lleó X і Santa Maria in Aracoeli
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Veure Lleó X і Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria sopra Minerva
Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.
Veure Lleó X і Santa Maria sopra Minerva
Santo Toribio de Liébana
Santo Toribio de Liébana és un monestir a les muntanyes de La Vierna, als Picos de Europa, a uns 2 km del poble de Potes, a la comarca de Lièbana.
Veure Lleó X і Santo Toribio de Liébana
Sebastiano Festa
va ser un compositor italià del Renaixement, actiu principalment a Roma.
Veure Lleó X і Sebastiano Festa
Secretaria d'Estat de la Santa Seu
La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.
Veure Lleó X і Secretaria d'Estat de la Santa Seu
Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà
La selecció nacional de futbol de la Ciutat del Vaticà és l'equip de futbol que representa la Ciutat del Vaticà sota el control de l'Associació Esportiva Amateur Vaticana, amb seu al Cortile di San Damaso del Vaticà.
Veure Lleó X і Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà
Silvio Passarini
Silvio Passerini (Cortona, Itàlia, 1469 - Città di Castello, Itàlia, 20 d'abril de 1529) va ser un bisbe i cardenal italià.
Veure Lleó X і Silvio Passarini
Thann
Thann (alsacià Dànn) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Veure Lleó X і Thann
The Tudors
The Tudors (Els Tudor) és una sèrie de televisió nominada als Emmy que es basa en el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra, amb Jonathan Rhys-Meyers en el paper principal.
Veure Lleó X і The Tudors
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Veure Lleó X і Ticià
Tomàs de Vio
Tomàs de Vio O.P. (20 de febrer de 1469, Gaeta - † 10 d'agost de 1534, Roma) també conegut com a Cardenal Gaietà o Gaetano (en italià), fou un cardenal, Mestre General de l'Orde de Predicadors i diplomàtic de la Santa Seu.
Veure Lleó X і Tomàs de Vio
Tractat de Londres (1518)
El cardenal Wolsey, el principal dissenyador del Tractat de Londres de 1518 El Tractat de Londres de 1518 fou un pacte de no-agressió signat a la ciutat de Londres el 1518 entre les principals nacions europees: Regne de França, Regne d'Anglaterra, Sacre Imperi Romanogermànic, Regne d'Espanya, el Ducat de Borgonya i el Papat per tal de donar-se ajuda mútua davant el creixent poder de l'Imperi Otomà als Balcans.
Veure Lleó X і Tractat de Londres (1518)
Tristão da Cunha
Tristão da Cunha (ca. 1460 - ca. 1540) fou un explorador, comandant naval i membre del Consell Privat de Portugal.
Veure Lleó X і Tristão da Cunha
Ullerer
”Apòstol amb ulleres”, pintat per Conrad von Soest l'any 1403. Retaule de l'altar de l'església de Bad Wildungen. Un ullerer o ulleraire era un menestral especialitzat en la fabricació d'ulleres per a corregir la visió.
Veure Lleó X і Ullerer
Umbraculum
'''''Umbraculum''''' en una basílica Lumbraculum (del llatí: umbra 'ombra'), conopeu (del llatí: conopeum), ombrellino (mot italià, 'para-sol'), gonfanó o pavelló papal és una peça històrica de la indumentària i insígnies papals, usada en principi per proveir d'ombra al Pontífex Romà.
Veure Lleó X і Umbraculum
William Roscoe
William Roscoe (8 de març de 1753 - 30 de juny de 1831) va ser un historiador anglès, líder abolicionista, col·leccionista d'art, diputat (breument), advocat, banquer, botànic i escriptor divers, potser més conegut avui dia om un abolicionista precoç i pel seu poema per a xiquets La Pilota de la Papallona i la Festa del Llagostí (The Butterfly's Ball, and the Grasshopper's Feast).
Veure Lleó X і William Roscoe
Zanobi Acciaioli
Zanobi Acciaioli, o Acciaiuoli, o Acciajuoli (Florència, Itàlia, 25 de maig de 1461 – Roma, Itàlia, 27 de juliol de 1519), va ser un monjo dominic italià i bibliotecari.
Veure Lleó X і Zanobi Acciaioli
1521
;Països Catalans.
Veure Lleó X і 1521
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lleó X і 3 de gener
També conegut com Giovanni di Lorenzo de Mèdici, Papa Lleó X.
, Bisbat de Moulins, Bisbat de Pescia, Bisbat de Prato, Bisbat de Roma, Bisbat de Tulle, Bolsena, Bona Sforza, Bru de Colònia, Cagots, Camp de Mart, Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, Capella de D. Fradique, Capella funerària dels Mèdici, Capella Sixtina, Capitania General de Cuba, Cardenal de la corona, Cardenal protodiaca, Carlos, rey emperador, Cartrons de Rafael, Cassandra Fedele, Catedral de Sevilla, Catedral Sant Joan Baptista de Torí, Cavallers de Loreto, Censura, Cesare (manga), Cesena, Civita Castellana, Clarice de Mèdici, Clarice Orsini, Climent VII, Coletins, Comanadores d'Alcántara, Concili del Laterà V, Concili ecumènic, Conclave de 1492, Conclave de 1503 (octubre), Conclave de 1513, Conclave de 1521–22, Conclave de 1559, Conclave de 1565–1566, Conclave de 1605 (març), Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de Navarra, Contrareforma, Coronació papal, Corrado Confalonieri, Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta, Decet Romanum Pontificem, Defensor fidei, Diego de los Roeles, Dieta de Worms, Dum diversas, Edat moderna, Elisabet de França i Castella, Elizabetta Gonzaga, Els mals Papes, Epifania de Miquel Àngel, Erard de la Mark, Erasme de Rotterdam, Eremites Camaldulesos de Monte Corona, Escola veneciana, Escuts d'armes papals, Església catòlica a Mèxic, Esteban Gabriel Merino, Exsurge Domine, Família Borghese, Ferran el Catòlic, Filippo Benizi, Francesc d'Urries, Francesc de Borja (cardenal), Francesc de Paula, Francesc de Remolins i Pardines, Francesc I de França, Francesco Armellini de' Medici, Francesco Chieregati, Francesco d'Ubertino, Francesco Granacci, Francesco Guicciardini, Francesco Maria I della Rovere, Francisco de Peñalosa, Frares Menors Observants, Frederic II Gonzaga, Frederic III de Saxònia, Gabriel-Marie Nicolas, Garigliano, Giorgio Andreoli, Giovanni dalle Bande Nere, Giovanni Domenico de Cupis, Giovanni Piccolomini, Giovanni Salviati, Giulio Romano, Gizaburuaga, Guàrdia suïssa, Guerra dels camperols, Guerra italiana del 1521-1526, Guillaume Briçonnet, Guillaume de Marcillat, Guillem Ramon de Vich i Vallterra, Hipòlit d'Este, Hipòlit de Mèdici, Història de Corfú, Història de Puerto Rico, Història de Roma, Història del cristianisme, Història del papat, Història dels drets d'autor, Il Sodoma, In partibus infidelium, Innocenci Cybo, Isabel de Requesens i Enríquez, Jacopo Sadoleto, Jacopo Sansovino, Jaume d'Olesa i Sanglada, Jaume Serra i Cau, Jeroni Vich i Vallterra, Joan de Mèdici, Johann Tetzel, Johann von Staupitz, Johannes Eck, John Bradley West, Juan del Encina, Judaisme català, Juli II, Julià de Mèdici, Julià de Mèdici (1479-1516), La batalla de Cascina, La Gioconda, Laocoont i els seus fills, Leonardo da Vinci, Les 95 tesis, Lleó (desambiguació), Lleó l'Africà, Lliga de Cambrai, Llista d'eleccions papals, Llista de papes de Roma, Llista de papes sexualment actius, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llorenç el Magnífic, Llorenç II de Mèdici, Lluís Mercader, Lorenzo Campeggi, Lorenzo Lotti, Lucrècia Borja, Lucrècia de Mèdici, Luter (pel·lícula), Marco Gerolamo Vida, Maria di Piero de Mèdici, Maria Llorença Llong, Marsella, Martí Luter, Martinians, Maturino da Firenze, Maximilià Sforza, Mèdici, Michelangelo Buonarroti, Miquel Àngel: El pecat, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Museus Vaticans, Niccolò Soggi, Nicolau Maquiavel, Nikólaos Lukanis, Nom papal, Nunciatura Apostòlica a Alemanya, Orde de Crist, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde dels Hospitalers de Burgos, Orde Franciscà Seglar, Palau de la Cancelleria, Panteons i tombes de sobirans a Roma, Paolo Giustiniani, Papa Lleó XI, Papa Marcel II, Papa Pau IV, Papat de Perusa, Papat Reformista, Papat renaixentista, Pati de l'Ambaixador Vich, Patriarcat de les Índies Occidentals, Patronat reial, Pau III, Pere II de Mèdici, Pere Pont, Perusa, Piero di Cosimo, Piero Soderini, Pietro Aretino, Pietro Bembo, Poggio a Caiano, Polydore Vergil, Protesta d'Espira, Protodiaca, Rafaele Galeotto Riario, Raffaello da Montelupo, Raffaello Sanzio, Reforma Protestant, Reformes de l'orde franciscà, República de Florència, Ridolfo Ghirlandaio, Rinoceront de Dürer, Roma, Rosa d'Or del Papa, Sagristia Nova, Sales de Rafael, San Caesareo de Appia, San Giovanni a Porta Latina (títol cardenalici), San Salvador de Lourenzá, Sant Casimir, Santa Maria in Aracoeli, Santa Maria in Cosmedin, Santa Maria sopra Minerva, Santo Toribio de Liébana, Sebastiano Festa, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Selecció de futbol de la Ciutat del Vaticà, Silvio Passarini, Thann, The Tudors, Ticià, Tomàs de Vio, Tractat de Londres (1518), Tristão da Cunha, Ullerer, Umbraculum, William Roscoe, Zanobi Acciaioli, 1521, 3 de gener.