Taula de continguts
81 les relacions: Abadia de Saint-Remi, Abadia de sant Remi, Adalberó III de Metz, Andreu I d'Hongria, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Art romànic a Anglaterra, Asolo, Balduí V de Flandes, Balduí VI de Flandes, Batalla de Civitate, Beatriu I, abadessa de Quedlinburg, Benet X (antipapa), Benet XVI, Bisbat d'Aversa, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Sion, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Toul, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Casa d'Hauteville, Comtat de Gröningen, Comtat de Maden, Comtat de Winterthur, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Crònica de Nantes, Cusano Mutri, Declaració conjunta catòlica-ortodoxa de 1965, Doctrina de l'Església Catòlica, Donació de Constantí, Eguisheim, Elecció papal de 1061, Església Catòlica a Alemanya, Esteve IX, Gerard de Toul, Gerard I de Lorena, Gerard I de Vaudémont, Godofreu (pipínida), Gran Cisma d'Orient, Gregori VII, Grutes Vaticanes, Heribert de Colònia, Història de Normandia, Història de Roma, Història del papat, Història del papat (1048-1257), Hug Candi, ... Ampliar l'índex (31 més) »
Abadia de Saint-Remi
L'Abadia de Saint-Remi és una abadia de Reims, França, fundada al.
Veure Lleó IX і Abadia de Saint-Remi
Abadia de sant Remi
L'abadia de Sant Remi de Reims fou un import establiment religiós de França.
Veure Lleó IX і Abadia de sant Remi
Adalberó III de Metz
Adalberó III dit el Pacífic fou bisbe de Metz de 1047 a 1072.
Veure Lleó IX і Adalberó III de Metz
Andreu I d'Hongria
Andreu I d'Hongria (1015? - Zirc, 27 de gener de 1061) fou rei d'Hongria (1047-1061).
Veure Lleó IX і Andreu I d'Hongria
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Lleó IX і Arquebisbat d'Acerenza
Arquebisbat de Cartago
Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.
Veure Lleó IX і Arquebisbat de Cartago
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Lleó IX і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Art romànic a Anglaterra
isbn.
Veure Lleó IX і Art romànic a Anglaterra
Asolo
Asolo (en vènet Áxol) és un comune de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Lleó IX і Asolo
Balduí V de Flandes
Balduí V de Flandes dit el Pietós o Balduí de Lille (nascut vers 1012 a Arràs - mort 1 de setembre de 1067 a Lilla) fou comte de Flandes de 1035 a 1067.
Veure Lleó IX і Balduí V de Flandes
Balduí VI de Flandes
Balduí VI de Flandes, conegut també com a Balduí de Mons, Balduí d'Hasnon o Balduí el Bo (°vers 1030 - † 1070) fou el fill del comte Balduí V i d'Adela de França (1009 - 1079), comtessa de Corbie, i per tant per la seva mare, el net del rei de França Robert II.
Veure Lleó IX і Balduí VI de Flandes
Batalla de Civitate
La batalla de Civitate va tenir lloc el 18 de juny de 1053 al sud d'Itàlia.
Veure Lleó IX і Batalla de Civitate
Beatriu I, abadessa de Quedlinburg
Beatriu I, també coneguda com a Beatriu de Francònia (alemany: Beatrix von Franken; 1037 – 13 de juliol de 1061), va ser abadessa de Gandersheim des del 1043 i de Quedlinburg des del 1044 fins a la seva mort.
Veure Lleó IX і Beatriu I, abadessa de Quedlinburg
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Veure Lleó IX і Benet X (antipapa)
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Lleó IX і Benet XVI
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Lleó IX і Bisbat d'Aversa
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Lleó IX і Bisbat de Fiesole
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure Lleó IX і Bisbat de Lo Puèi de Velai
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Lleó IX і Bisbat de Pàdua
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure Lleó IX і Bisbat de Sion
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Lleó IX і Bisbat de Sulmona-Valva
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Veure Lleó IX і Bisbat de Toul
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Lleó IX і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Casa d'Hauteville
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.
Veure Lleó IX і Casa d'Hauteville
Comtat de Gröningen
El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.
Veure Lleó IX і Comtat de Gröningen
Comtat de Maden
El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.
Veure Lleó IX і Comtat de Maden
Comtat de Winterthur
El comtat de Winterthur fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.
Veure Lleó IX і Comtat de Winterthur
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Veure Lleó IX і Conquesta normanda del Mezzogiorno
Crònica de Nantes
La Crònica de Nantes és un recull de relats històrics referits a la història de la vila i el comtat de Nantes entre 570 i 1050, realitzat al en llatí (Chronicon Namnetense) i àmpliament utilitzat al final del per Pierre Le Baud, un dels primers historiadors de Bretanya.
Veure Lleó IX і Crònica de Nantes
Cusano Mutri
Cusano Mutri és un municipi italià (comune) de 4 028 habitants de la Província de Benevent a la Campània.
Veure Lleó IX і Cusano Mutri
Declaració conjunta catòlica-ortodoxa de 1965
La Declaració conjunta catòlica-ortodoxa de 1965 va ser un dels Diàlegs amb les Esglésies ortodoxes realitzats per l'Església Catòlica.
Veure Lleó IX і Declaració conjunta catòlica-ortodoxa de 1965
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Lleó IX і Doctrina de l'Església Catòlica
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Veure Lleó IX і Donació de Constantí
Eguisheim
Eguisheim (alsacià Egsa, alemany Egisheim) és un municipi francès situada al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Veure Lleó IX і Eguisheim
Elecció papal de 1061
San Pietro in Vincoli L'elecció papal de 1061 es va dur a terme el 30 de setembre de 1061 a San Pietro in Vincoli a Roma, després de la mort del Papa Nicolau II.
Veure Lleó IX і Elecció papal de 1061
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Veure Lleó IX і Església Catòlica a Alemanya
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Veure Lleó IX і Esteve IX
Gerard de Toul
Gerard de Toul (Colònia, Alemanya, 935 - Toul, Sacre Imperi, avui França, 994) fou un prevere alemany, bisbe de Toul en 963.
Veure Lleó IX і Gerard de Toul
Gerard I de Lorena
Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois.
Veure Lleó IX і Gerard I de Lorena
Gerard I de Vaudémont
Gerard I d'Alsàcia, nascut cap a 1057, mort el 1108, va ser el primer comte de vaudémont, de 1070 a 1108.
Veure Lleó IX і Gerard I de Vaudémont
Godofreu (pipínida)
Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723.
Veure Lleó IX і Godofreu (pipínida)
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Veure Lleó IX і Gran Cisma d'Orient
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Lleó IX і Gregori VII
Grutes Vaticanes
Les Grutes vaticanes s'estenen per sota d'una part de la nau de la basílica de Sant Pere del Vaticà tres metres per sota del sòl actual, des de l'altar major (l'anomenat altar papal) fins aproximadament la meitat del passadís; formant una veritable església subterrània que ocupa l'espai entre el pis actual de la basílica i el de l'antiga basílica constantiniana del.
Veure Lleó IX і Grutes Vaticanes
Heribert de Colònia
Heribert de Colònia (Worms, Renània-Palatinat, ca. 970 - Colònia, 16 de març de 1021) va ser un arquebisbe de Colònia i canceller de l'emperador Otó III del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Lleó IX і Heribert de Colònia
Història de Normandia
Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.
Veure Lleó IX і Història de Normandia
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Lleó IX і Història de Roma
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Lleó IX і Història del papat
Història del papat (1048-1257)
La història del papat des del 1048 fins al 1257 va estar marcada pel conflicte entre els papes i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, sobretot per la controvèrsia de les investidures, una disputa sobre qui, el papa o l'emperador, podien nomenar bisbes dins de l'Imperi.
Veure Lleó IX і Història del papat (1048-1257)
Hug Candi
Hug Candi (?, ?-1098) va ser un eclesiàstic català, conegut també amb el nom d'Hug el Blanc.
Veure Lleó IX і Hug Candi
Hug V d'Alsàcia
Hug V d'Alsàcia (vers 975-849), fou comte de la Baixa Alsàcia o Nordgau i comte consort de Dagsburg per matrimoni amb la seva neboda Heilwig vers l'any 1000.
Veure Lleó IX і Hug V d'Alsàcia
Humbert de Silva Candida
Humbert de Silva Candida o Humbert de Moyenmoutier (c. 1000 - † 5 de maig de 1061) fou un cardenal francès que va col·laborar amb el Papa Lleó IX al govern de l'Església Catòlica.
Veure Lleó IX і Humbert de Silva Candida
Ives II de Bellême
Yves o Ives II de Bellême va ser bisbe de Sées (abans de 1035 - mort vers 1071) i senyor de Bellême i possible d'Alençon, sota Guillem el Conqueridor, duc de NormandiaPierre Bouet et François Neveux, Les évêques normands du XIe siècle: Colloque de Cerisy-la-Salle (30 de setembre - 3 d'octubre de 1993), Caen, Presses universitaires de Caen, 1995, 330 p., « Les évêques normands de 985 à 1150 », pàgs.
Veure Lleó IX і Ives II de Bellême
Lleó (desambiguació)
* Zoologia.
Veure Lleó IX і Lleó (desambiguació)
Lleó d'Acris
Lleó d'Acris (en llatí Leo o Leon, en grec), o Lleó d'Acrídia (moderna Ocrida a Albània) fou un bisbe grec que va mantenir la seva dignitat d'arquebisbe ortodox entre els búlgars, i va fixar la seva seu a Ocrida.
Veure Lleó IX і Lleó d'Acris
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Lleó IX і Llista de papes de Roma
Lluís de Montbéliard
Lluís de Scarpone o de Mousson, nascut entre 1005 i 1019, mort entre 1070 i 1073, fou comte de Montbéliard, d'Altkirch i de Ferrette (el que fa que certs autors el qualifiquen a comte de Sundgau) i pel seu matrimoni fou també comte de Bar i senyor de Mousson.
Veure Lleó IX і Lluís de Montbéliard
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Lleó IX і Lorena
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Veure Lleó IX і Maria Magdalena
Maties I de Nantes
Maties I de Nantes fou comte de Nantes de 1038 a 1051.
Veure Lleó IX і Maties I de Nantes
Miquel Cerulari
Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.
Veure Lleó IX і Miquel Cerulari
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Veure Lleó IX і Nom papal
Panteons i tombes de sobirans a Roma
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de la ciutat de Roma.
Veure Lleó IX і Panteons i tombes de sobirans a Roma
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Lleó IX і Papa
Pataria
La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.
Veure Lleó IX і Pataria
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Veure Lleó IX і Patrologia Latina
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Veure Lleó IX і Principat de Tarragona
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Veure Lleó IX і Reforma gregoriana
Riquilda d'Hainaut
Riquilda (nascuda a Mons vers 1027, i morta el 15 de març de 1087 a Messines (Flandes), va ser comtessa d'Hainaut 1036-1087, senyora de Beaumont (Hainaut) des de 1049, on va reconstruir el castell. Per molt de temps es va creure que era la filla de Renyer V de Mons, però L. Vanderkindere va establir al segle XIX que aquesta relació es va deure a la confusió en un document.
Veure Lleó IX і Riquilda d'Hainaut
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Veure Lleó IX і Robert Guiscard
Rosa d'Or del Papa
Rosa d'Or feta per Giuseppe i Pietro Paolo Spagna a Roma, cap al 1818/19. Actualment es troba entre les peces del Tresor Imperial del Palau Imperial Hofburg de Viena La Rosa d'Or del Papa és un ornament que els Papes de l'Església Catòlica beneeixen anualment.
Veure Lleó IX і Rosa d'Or del Papa
Sant Lleó
* Sant Lleó o Papa Lleó I, (Toscana, 400 - Roma, 461), Papa de l'Església Catòlica (440-461).
Veure Lleó IX і Sant Lleó
Teoduí de Baviera
Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.
Veure Lleó IX і Teoduí de Baviera
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Veure Lleó IX і Víctor II
Wazon
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.
Veure Lleó IX і Wazon
Wolfgang de Ratisbona
Wolfgango, o Volfang o Wolfang (Pfulligen, Suàbia, 924 - Pupping, Àustria, 31 d'octubre de 994) va ser un monjo benedictí; es formà a Reichenau i a Würzburg i fou monjo a Einsiedeln i bisbe de Ratisbona (972), hi organitzà el bisbat i la vida monàstica.
Veure Lleó IX і Wolfgang de Ratisbona
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Veure Lleó IX і 1002
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Lleó IX і 1049
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Veure Lleó IX і 18 d'abril
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Lleó IX і 19 d'abril
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Lleó IX і 21 de juny
També conegut com Papa Lleó IX.