Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Alfabet ciríl·lic, Anders Jans Sjögren, Arkadi Davidóvitx, Bàltics, Buï, Carelians, Carelià, Cas abessiu, Cas acusatiu, Cas adessiu, Cas adverbial, Cas essiu, Cultura d'Andrónovo, Daniel Tammet, Diccionari històric i etimològic de la llengua osseta, Elisabeth Ruttkay, Erzya, Estònia, Família lingüística, Ferdinand Johann Wiedemann, Gramàtica, Hålogaland, Història d'Estònia, Història de Finlàndia, Història de Letònia, Història del País Basc, Hossis, Ingrians, Intel·ligibilitat mútua, Iurac, Kaganat Rus, Kalevala, Kótorosl, Kologriv, Komi, Komi-permià, Kven, Lapònia, Lennart Meri, Literatura careliana, Literatura hongaresa, Literatura mari, Livonià, Llengües úgriques, Llengües baltofineses, Llengües d'Europa, Llengües fino-pèrmiques, Llengües fino-volgaiques, Llengües ienisseianes, Llengües pèrmiques, ..., Llengües sami, Llengües samoiedes, Llengües uralianes, Llengua administrativa, Llista de codis SIL, Llista de llengües del món, Llista de Swadesh en diverses proto-llengües, Mari (llengua), Mari (poble), Mètode comparatiu, Meänkieli, Merya, Minoria nacional, Mokxa (llengua), Mordovià, Noruega, Oskar Anderson, Pelmeni, Protofinoúgric, Regnes germànics, Rus (poble), Sami de Lule, Samis, Sampo, Sermó de funeral i oració, Setos, Tapani Salminen, Tàtars, Txeremís oriental, Txuvaix, Ural, Võro, Vepses, Vilhelm Thomsen, Xaverio Ballester. Ampliar l'índex (35 més) »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Anders Jans Sjögren
Anders Jans Sjögren o Shegren (1794-1855) fou un filòleg suec de Finlàndia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Anders Jans Sjögren · Veure més »
Arkadi Davidóvitx
Arkadi Davidóvitx, Арка́дий Давидо́вич, pseudònim dAdolf Filíppovitx Freudberg, Адольф Филиппович Фрейдберг, fou un escriptor, actor, artista i aforista rus, autor de més de 60.000 aforismes publicats.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Arkadi Davidóvitx · Veure més »
Bàltics
Els bàltics (en lituà baltai, en letó balti) formen una de les branques dels pobles indoeuropeus que es caracteritzen principalment per parlar les llengües bàltiques.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Bàltics · Veure més »
Buï
Buï (en rus Буй) és una ciutat de la província de Kostromà (Rússia) a la vora del riu Kostromà, a 87 km al nord-est de Kostromà.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Buï · Veure més »
Carelians
Els carelians o karjalaiset, karjalaižet, livviköid, lüüdiköid són una ètnia molt afina als finlandesos, i que parlen el carelià, una llengua ugrofinesa.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Carelians · Veure més »
Carelià
El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Carelià · Veure més »
Cas abessiu
El cas abessiu (també conegut com a cas caritiu o cas privatiu) és el cas gramatical utilitzat per a marcar l'absència del substantiu que es declina en aquest cas.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Cas abessiu · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Cas acusatiu · Veure més »
Cas adessiu
En les llengües ugrofineses, com ara el finès, l'estonià o l'hongarès, el cas adessiu (del llatí adesse "estar present") és el quart cas locatiu, amb el significat bàsic de "sobre" o "sobre de".
Nou!!: Llengües ugrofineses і Cas adessiu · Veure més »
Cas adverbial
El cas adverbial és un cas gramatical que hom troba en labkhaz i el georgià, amb funció similar a la del cas translatiu i la del cas essiu que s'observen en les llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Cas adverbial · Veure més »
Cas essiu
El cas essiu és un cas gramatical a les llengües ugrofineses que expressa un estat temporal, més o menys equivalent al català quan jo era... o de....
Nou!!: Llengües ugrofineses і Cas essiu · Veure més »
Cultura d'Andrónovo
La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Cultura d'Andrónovo · Veure més »
Daniel Tammet
Daniel Tammet (FRSA) (Barking, Londres, 31 de gener de 1979) és un assagista anglès, novel·lista, traductor i autista savant.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Daniel Tammet · Veure més »
Diccionari històric i etimològic de la llengua osseta
El Diccionari històric i etimològic de la llengua osseta (títol original en rus: Историко-этимологический словарь осетинского языка) és una important obra lexicogràfica del lingüista osset especialitzat en l'estudi de les llengües iràniques, Vassili Abàiev.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Diccionari històric i etimològic de la llengua osseta · Veure més »
Elisabeth Ruttkay
Elisabeth Ruttkay o Erzsébet Kiss (Pécs, Regne d'Hongria, 18 de juny de 1926 - Viena, Àustria, 25 de febrer de 2009) va ser una ciutadana austríaca d'origen hongarès, arqueòloga especialitzada en estudis de la nova Edat de Pedra i l'edat del bronze a Àustria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Elisabeth Ruttkay · Veure més »
Erzya
L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per unes 500.000 persones al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Erzya · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Estònia · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Família lingüística · Veure més »
Ferdinand Johann Wiedemann
Ferdinand Johann Wiedemann (Haapsalu, Estònia 1805 - Sant Petersburg 1887) fou un lingüista estonià baltoalemany, especialista en llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ferdinand Johann Wiedemann · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Gramàtica · Veure més »
Hålogaland
Mapa d'Hålogaland i els seus principals assentaments cap a l'any 1000 Hålogaland (en nòrdic antic: La terra de les flames altes, en referència a l'aurora boreal) era el nom que es donava fins a l'edat mitjana a la zona de l'actual Noruega situada al nord de Trøndelag, corresponent a les actuals províncies de Nordland i Troms.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Hålogaland · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Història d'Estònia · Veure més »
Història de Finlàndia
Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Història de Finlàndia · Veure més »
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Història de Letònia · Veure més »
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Història del País Basc · Veure més »
Hossis
Els hossis o ossis (en llatí hossii o ossi, en grec antic Ὅσσιοι) eren un poble de la Sarmàcia europea que menciona Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Hossis · Veure més »
Ingrians
Bandera dels ingriansUna dona ingriana amb un vestit tradicional Els ingrians (sg. inkerikot, isurit, ižoralaine, inkeroine, ižora, ingermans, ingers, ingrian, pl. ižoralaizet), són amb els vòtics un poble autòcton de l'Íngria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ingrians · Veure més »
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »
Iurac
El iurac o nènets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Iurac · Veure més »
Kaganat Rus
El Kaganat Rus és un nom encunyat pels historiadors moderns per designar una entitat política que hauria existit entre finals del i principis o mitjans del, un període força mal documentat en la història d'Europa de l'Est.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Kaganat Rus · Veure més »
Kalevala
El Kalevala és un poema èpic de l'era romàntica escrit pel filòleg Elias Lönnrot a partir de la tradició popular finesa i careliana al.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Kalevala · Veure més »
Kótorosl
El Kótorosl (en rus: Которосль) és un riu de Rússia, un afluent per la dreta del Volga.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Kótorosl · Veure més »
Kologriv
Kologriv (en rus Кологрив) és una ciutat de la província de Kostromà (Rússia).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Kologriv · Veure més »
Komi
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Komi · Veure més »
Komi-permià
El komi-permià és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb l'udmurt i el komi.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Komi-permià · Veure més »
Kven
La llengua kven (kveenin kieli, o com s'ha proposat recentment, kainun kieli) és una llengua ugrofinesa, parlada sobretot per la minoria kven del nord de Noruega.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Kven · Veure més »
Lapònia
La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Lapònia · Veure més »
Lennart Meri
Lennart Georg Meri (Tallinn, 29 de març del 1929 – 14 de març del 2006) fou un escriptor, cineasta i polític estonià que ha ocupat el càrrec de President d'Estònia del 1992 al 2001.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Lennart Meri · Veure més »
Literatura careliana
Literatura careliana és la literatura feta a la república de Carèlia en carelià, una llengua ugrofinesa, així com en finès.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Literatura careliana · Veure més »
Literatura hongaresa
La literatura hongaresa és bàsicament la literatura escrita en hongarès, sobretot, però no només, a Hongria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Literatura hongaresa · Veure més »
Literatura mari
Literatura mari és la literatura feta en txeremís o mari, una llengua ugrofinesa parlada a Marí El (Rússia).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Literatura mari · Veure més »
Livonià
El livonià (līvõ kēļ) és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Livonià · Veure més »
Llengües úgriques
Les llengües úgriques són un grup de llengües parlades a Euràsia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües úgriques · Veure més »
Llengües baltofineses
Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües baltofineses · Veure més »
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües d'Europa · Veure més »
Llengües fino-pèrmiques
Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »
Llengües fino-volgaiques
Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües fino-volgaiques · Veure més »
Llengües ienisseianes
Les llengües ienisseianes formen una família lingüística hipotètica que pertany al conjunt de les llengües paleosiberianes.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües ienisseianes · Veure més »
Llengües pèrmiques
Les llengües pèrmiques són un subgrup de les llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües pèrmiques · Veure més »
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües sami · Veure més »
Llengües samoiedes
Les llengües samoiedes són una família de llengües parlada als dos vessants dels Urals, a la part més septentrional d'Euràsia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües samoiedes · Veure més »
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengües uralianes · Veure més »
Llengua administrativa
Una llengua administrativa és aquella que és adoptada com a única per a ser utilitzada en la comunicació d'una Institució o un Estat.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llengua administrativa · Veure més »
Llista de codis SIL
Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llista de codis SIL · Veure més »
Llista de llengües del món
La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llista de llengües del món · Veure més »
Llista de Swadesh en diverses proto-llengües
La llista de Swadesh en diverses proto-llengües permet una comparació del vocabulari bàsic de diverses protollengües.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Llista de Swadesh en diverses proto-llengües · Veure més »
Mari (llengua)
El marí (mari: марий йылме, rus марийский язык), antigament conegut en rus com a txeremís (rus черемисы, черемисский язык), és una llengua de la família finoúgrica afí a les llengües pèrmiques (komi i udmurt) i a les parles mordovianes, que té estatut d'oficialitat a la República de Marí El, a la Federació Russa.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mari (llengua) · Veure més »
Mari (poble)
Mapa de la distribució dels mari el 1593 Els maris (també coneguts com a txeremissos, i çirmeş en tàtar) són un poble ugrofinès que viu als marges del Volga a la república de Marí El, Rússia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mari (poble) · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mètode comparatiu · Veure més »
Meänkieli
El meänkieli (lit. "la nostra llengua") és una llengua ugrofinesa parlada al nord de Suècia, al voltant de la vall de Torne.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Meänkieli · Veure més »
Merya
s. Els Merya són en porpre La llengua merya era una llengua finoúgrica parlada pel poble merya, que vivia a l'actual regió de Moscou, i a les adjacents província de Kostromà i província de Iaroslavl.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Merya · Veure més »
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Minoria nacional · Veure més »
Mokxa (llengua)
El mokxa (мокшень кяль (mokshanj kälj)) és parlat a la part occidental de la República de Mordòvia i a les adjacents Província de Penza, Província de Riazan, Província de Tambov, Província de Saràtov, Província de Samara, Província d'Orenburg, Tatarstan, Baixkortostan, Sibèria, Extrem Orient de Rússia i també a Armènia i EUA.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mokxa (llengua) · Veure més »
Mordovià
Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Mordovià · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Noruega · Veure més »
Oskar Anderson
va ser un matemàtic bàltic-germànic, conegut pels seus treballs en estadística i econometria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Oskar Anderson · Veure més »
Pelmeni
Pelmeni (pronunciació en rus: ; —Plural, пельмень pronunciació en rus: —singular) són unes boletes tradicionals de la cuina russa que consisteixen en un farcit embolicat en massa fina i sense llevat.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Pelmeni · Veure més »
Protofinoúgric
El protofinoúgric és el protollenguatge reconstruït per a la família finoúgrica, és a dir, l'avantpassat de les llengües sàmiques o fineses, com el finès i el sami, i les llengües úgriques, com l'hongarès.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Protofinoúgric · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Regnes germànics · Veure més »
Rus (poble)
Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь,; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Rus (poble) · Veure més »
Sami de Lule
El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sami de Lule · Veure més »
Samis
Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Samis · Veure més »
Sampo
''El robatori del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1897 En la mitologia finesa, el Sampo és un dispositiu o objecte màgic descrit de moltes maneres diferents que va ser construït pel ferrer Ilmarinen i que va portar riquesa i bona fortuna al seu titular (semblant a la banya de l'abundància de la mitologia grega).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sampo · Veure més »
Sermó de funeral i oració
El ''Sermó de funeral i oració''. Pàgina del còdex Pray. El Sermó de funeral i oració (hongarès: Halotti beszéd és könyörgés) és un antic manuscrit en hongarès que data de finals del, entre els anys 1192 i 1195.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Sermó de funeral i oració · Veure més »
Setos
Els Setos (setokõsõq, setoq) són una minoria ètnica i lingüística d'origen finoúgric que habita al sud-est d'Estònia i a la província russa de Pskov.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Setos · Veure més »
Tapani Salminen
Tapani Salminen (Kangasala, Finlàndia Occidental, 1962) és un filòleg finlandès, llicenciat en filosofia i filologia, i lector de llengües ugrofineses de la Universitat de Hèlsinki.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Tapani Salminen · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Tàtars · Veure més »
Txeremís oriental
El txeremís oriental, mari oriental o mari dels pantans és una llengua ugrofinesa pertanyent a la branca fino-volgaica i estretament relacionada amb el marí occidental.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Txeremís oriental · Veure més »
Txuvaix
El txuvaix és una llengua turquesa parlada a la república de Txuvàixia, dins de la Federació Russa, per prop d'un milió de persones.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Txuvaix · Veure més »
Ural
L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Ural · Veure més »
Võro
El võro (võro kiil) és una llengua de la família de llengües finoúgriques, és considerat generalment un dialecte de l'estonià, però posseïx la seva pròpia literatura i busca trobar el reconeixement com a llengua regional a Estònia.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Võro · Veure més »
Vepses
Els vepses són un poble que parla el vepse, una llengua uraliana.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Vepses · Veure més »
Vilhelm Thomsen
Wilhelm Ludwig Peter Thomsen (Copenhaguen, 25 de gener de 1842 - ibídem, 12 de maig de 1927) fou un lingüista danès.
Nou!!: Llengües ugrofineses і Vilhelm Thomsen · Veure més »
Xaverio Ballester
Xaverio Ballester (Francisco Javier Ballester Gómez).
Nou!!: Llengües ugrofineses і Xaverio Ballester · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llengües finoúgriques, Ugro-finès.
