Taula de continguts
113 les relacions: Agnès (prenom), Anders Adlercreutz, Aspiració (fonètica), Assecatge dels aliments, Ž, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Cas il·latiu, Cas partitiu, Catedral de l'Aurora Boreal, Comtat de Norrbotten, Constitució de Noruega, Deatnu, Districte de Petxenga, Drets lingüístics, Escala pentatònica, Escandinàvia, Esperanto, Esquí (objecte), Etnònim, Europa, Europa neolítica, Evenes, Feroès, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Finlandesos, G, Geografia d'Europa, Giuseppe Gasparo Mezzofanti, Golf de Bòtnia, Gradació consonàntica, Gran Ducat de Finlàndia, Haplogrup mitocondrial humà Z, Història de la llengua anglesa, Imperi Suec, Ingá-Máret Gaup-Juuso, ISO 639-1, Jiehkkevárri, Johan Turi, Joik, Kaija Kärkinen, Kalix, Kati-Claudia Fofonoff, Kebnekaise, Kemi, Kittilä, Klaus (pel·lícula), Lapònia, Lars Levi Laestadius, Liet Internacional, Literatura finesa, ... Ampliar l'índex (63 més) »
Agnès (prenom)
Agnès és un prenom femení català d'origen grec antic.
Veure Llengües sami і Agnès (prenom)
Anders Adlercreutz
Anders Erik Gunnar Adlercreutz (Hèlsinki, 26 d'abril de 1970) és un arquitecte i polític finlandès d'ètnia sueca, que representa el Partit Popular Suec de Finlàndia (SFP/RKP) al Parlament de Finlàndia des de 2015.
Veure Llengües sami і Anders Adlercreutz
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Llengües sami і Aspiració (fonètica)
Assecatge dels aliments
Pernils ibèrics penjats en un assecador. Lassecatge dels aliments és un mètode de conserva d'aliments que consisteix a extreure l'aigua d'aquests, fet que evita la proliferació de microorganismes i la putrefacció.
Veure Llengües sami і Assecatge dels aliments
Ž
Ž, ž és una lletra diacrítica que s'utilitza en els alfabets bosni, croat, estonià, finès, letó, lituà, sami, serbi, eslovac, eslovè, txec, turcman, wakhi i en l'alfabet łacinka del belarús.
Veure Llengües sami і Ž
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Veure Llengües sami і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Cas il·latiu
El cas il·latiu és un cas gramatical que indica lloc cap al qual o a dins del qual hom es dirigeix.
Veure Llengües sami і Cas il·latiu
Cas partitiu
El cas partitiu és un cas gramatical que denota la "parcialitat", "sense resultat, o "sense identitat específica".
Veure Llengües sami і Cas partitiu
Catedral de l'Aurora Boreal
Catedral de l'Aurora Boreal, en noruec Nordlyskatedralen Alta Kirke (Ubicada en la ciutat d'Alta (Noruega), al final d'un carrer de vianants, al centre de la ciutat. És una moderna església luterana que simbolitza una aurora boreal. L'arquitecte responsable del disseny fou Kolbjorn Jenssen del Link Arkitektur de Stavanger, en cooperació amb Schmidt Hammer Lassen Arquitectes d'Aarhus (Dinamarca).
Veure Llengües sami і Catedral de l'Aurora Boreal
Comtat de Norrbotten
El comtat de Norrbotten (en suec: Norrbottens län) és el comtat més septentrional de Suècia.
Veure Llengües sami і Comtat de Norrbotten
Constitució de Noruega
La Constitució de Noruega fou aprovada el 16 de maig de 1814 per una assemblea constituent noruega reunida a Eidsvoll, una petita ciutat al nord d'Oslo que en aquella època s'anomenava Christiania.
Veure Llengües sami і Constitució de Noruega
Deatnu
Deatnu (en sami septentrional) o Tana (en noruec), ambdues denominacions oficials, és un municipi de Noruega situat al comtat de Troms og Finnmark.
Veure Llengües sami і Deatnu
Districte de Petxenga
Zones cedides per finlàndia a la Unió Soviètica. Porkkala va ser tornada a Finlàndia el 1956. Jäniskoski, va ser venuda a la Unió Soviètica el 1947. El districte de Petxenga (en rus:Пе́ченгский райо́н; en finès i suec: Petsamo, en noruec:Petsjenga sami:Beahcán i Peäccam) és un districte municipal i administratiu (raion), un dels cinc de l'oblast de Múrmansk a Rússia.
Veure Llengües sami і Districte de Petxenga
Drets lingüístics
Els drets lingüístics són els drets humans i civils relatius al dret individual i col·lectiu a triar la llengua o les llengües per a la comunicació en un ambient privat o públic.
Veure Llengües sami і Drets lingüístics
Escala pentatònica
L'escala pentatònica és una escala de 5 notes per octava.
Veure Llengües sami і Escala pentatònica
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Llengües sami і Escandinàvia
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Veure Llengües sami і Esperanto
Esquí (objecte)
Un esquí alpí amb relativament poc ''sidecut'' i cambra clàssica: la punta i la cua toquen la neu, mentre que la secció del mig es troba elevada. Un esquí és una tira estreta de material semi-rígid que s'utilitza com a calçat per lliscar sobre la neu.
Veure Llengües sami і Esquí (objecte)
Etnònim
Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.
Veure Llengües sami і Etnònim
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Llengües sami і Europa
Europa neolítica
Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la ceràmica cardial en blau. Figura femenina de Tumba Boigžari, Macedònia del Nord Europa neolítica és el període en què la tecnologia neolítica estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a Grècia) i c.
Veure Llengües sami і Europa neolítica
Evenes
Evenes (en sami septentrional: Evenášši) és un municipi situat al comtat de Nordland, Noruega.
Veure Llengües sami і Evenes
Feroès
El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.
Veure Llengües sami і Feroès
Festival de la Cançó d'Eurovisió
El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.
Veure Llengües sami і Festival de la Cançó d'Eurovisió
Finlandesos
Els finlandesos o finesos (en finès, suomalaiset; en suec, finländare; en suec de Finlàndia, finnar 'finlandesos ètnics' i finländare 'ciutadans de Finlàndia') són els nadius, habitants i ciutadans de Finlàndia.
Veure Llengües sami і Finlandesos
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Veure Llengües sami і G
Geografia d'Europa
Imatge per satèl·lit d'Europa Europa és el segon continent més petit del món, després d'Oceania; té una extensió de 10.359.358 km², el que representa el 7% de les terres emergides.
Veure Llengües sami і Geografia d'Europa
Giuseppe Gasparo Mezzofanti
Giuseppe Gasparo Mezzofanti (Bolonya, 19 de setembre de 1774, † Roma, 15 de març de 1849) va ser un cardenal i lingüista italià.
Veure Llengües sami і Giuseppe Gasparo Mezzofanti
Golf de Bòtnia
Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.
Veure Llengües sami і Golf de Bòtnia
Gradació consonàntica
La gradació consonàntica és un tipus de mutació consonàntica (bàsicament lenició però també assimilació) que es troba en algunes llengües uralianes, específicament les branques baltofinesa, lapona, i samoiede.
Veure Llengües sami і Gradació consonàntica
Gran Ducat de Finlàndia
Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.
Veure Llengües sami і Gran Ducat de Finlàndia
Haplogrup mitocondrial humà Z
L'haplogrup mitocondrial humà Z és un haplogrup humà que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.
Veure Llengües sami і Haplogrup mitocondrial humà Z
Història de la llengua anglesa
La història de la llengua anglesa s'origina a partir dels dialectes anglofrisons portats a la Gran Bretanya per tribus invasores germàniques des de diversos llocs del que actualment és el nord-oest d'Alemanya i els Països Baixos.
Veure Llengües sami і Història de la llengua anglesa
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Llengües sami і Imperi Suec
Ingá-Máret Gaup-Juuso
Ingá-Máret Gaup-Juuso (1978) és una actriu, cantant i artista del joik sami.
Veure Llengües sami і Ingá-Máret Gaup-Juuso
ISO 639-1
ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.
Veure Llengües sami і ISO 639-1
Jiehkkevárri
Jiehkkevárri (de vegades escrit Jiekkevarri o Jiekkevarre) és una muntanya a la frontera dels municipis de Lyngen i Tromsø, al comtat de Troms og Finnmark, Noruega.
Veure Llengües sami і Jiehkkevárri
Johan Turi
Johan Turi, Johan Tuuri o Johan Thuri (1854 – 1936) fou un escriptor suec lapó reconegut per ser el primer autor del segle XX que publicà en una llengua sami, en aquest cas sami septentrional.
Veure Llengües sami і Johan Turi
Joik
Joik o yoik és el mot genèric per a referir-se a la música vocal sami, amb lletres o sense.
Veure Llengües sami і Joik
Kaija Kärkinen
Kaija Hannele Kärkinen, més coneguda com a Kaija Kärkinen o simplement Kaija (Sodankylä, 9 de setembre de 1962) és una cantant i actriu finesa.
Veure Llengües sami і Kaija Kärkinen
Kalix
Kalix (en dialecte de Kalix: Kôlis (/kɞɽis/), en finès: Kainuu, en meänkieli: Kainus) és una localitat i seu del Municipi de Kalix, al Comtat de Norrbotten, Suècia.
Veure Llengües sami і Kalix
Kati-Claudia Fofonoff
Kati-Claudia Fofonoff (Ivalo, 8 de desembre del 1947 - 12 de juny del 2011) va ser una escriptora i traductora sami de Finlàndia en sami de Skolt i finès.
Veure Llengües sami і Kati-Claudia Fofonoff
Kebnekaise
El Kebnekaise (pronunciació en suec:; del sami Giebmegáisi o Giebnegáisi, "Cresta de la caldera") és la muntanya més alta de Suècia.
Veure Llengües sami і Kebnekaise
Kemi
El centre de Kemi Kemi (en sami Giepma) és una ciutat de la Lapònia finlandesa, es troba prop de la ciutat de Tornio.
Veure Llengües sami і Kemi
Kittilä
Kittilä en sami: Kittâl o Gihttel és un municipi de la Lapònia finlandesa, fundat el 1854, i un popular centre d'esports de la neu.
Veure Llengües sami і Kittilä
Klaus (pel·lícula)
Klaus és una pel·lícula espanyola d'animació, escrita i dirigida per Sergio Pablos en el seu debut com a director.
Veure Llengües sami і Klaus (pel·lícula)
Lapònia
La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.
Veure Llengües sami і Lapònia
Lars Levi Laestadius
Lars Levi Laestadius (Arjeplog, Suècia, 10 de gener de 1800 - Pajala, 21 de febrer de 1861) va ser un pastor luterà suec, amb ancestres paterns i materns al poble sami.
Veure Llengües sami і Lars Levi Laestadius
Liet Internacional
Liet Internacional (del frisó liet, «cançó»), és un festival de música anual per a grups i artistes que cantin en qualsevol llengua minoritària europea.
Veure Llengües sami і Liet Internacional
Literatura finesa
Miquel Agrícola Primera pàgina de l'edició original de ''Set germans'' Literatura finesa és un terme que fa referència a la literatura escrita a Finlàndia.
Veure Llengües sami і Literatura finesa
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Veure Llengües sami і Llengües d'Europa
Llengües fino-pèrmiques
Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.
Veure Llengües sami і Llengües fino-pèrmiques
Llengües fino-volgaiques
Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.
Veure Llengües sami і Llengües fino-volgaiques
Llengües paleoeuropees
Mapa de les llengües paleoeuropees conegudes, incloent-hi estrats lingüístics Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.
Veure Llengües sami і Llengües paleoeuropees
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.
Veure Llengües sami і Llengües ugrofineses
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Veure Llengües sami і Llengües uralianes
Llista de primeres òperes
Es mostren les primeres òperes o obres de teatre líric representades en un lloc, en una llengua determinada i amb música d'una persona nascuda en un lloc.
Veure Llengües sami і Llista de primeres òperes
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Veure Llengües sami і Mètode comparatiu
Meänkieli
El meänkieli (lit. "la nostra llengua") és una llengua ugrofinesa parlada al nord de Suècia, al voltant de la vall de Torne.
Veure Llengües sami і Meänkieli
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Veure Llengües sami і Minoria nacional
Municipi de Kalix
Kalix (en suec: Kalix kommun; en finès: Kainuun kunta) és un municipi del Comtat de Norrbotten, al nord de Suècia.
Veure Llengües sami і Municipi de Kalix
Municipis de Noruega
Els municipis de Noruega. Noruega està dividida en 356 municipis (kommuner), els quals es troben en 11 regions administratives anomenades comtats (fylker).
Veure Llengües sami і Municipis de Noruega
Muonio
Muonio (abans anomenat Muonionniska, en sami:Muoná) és un municipi de la Lapònia Finlandesa.
Veure Llengües sami і Muonio
Mutació consonàntica
La mutació consonàntica, en sincronia, és un canvi fonètic en el qual la consonant d'una paraula canvia d'acord amb el seu entorn morfològic i sintàctic.
Veure Llengües sami і Mutació consonàntica
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Veure Llengües sami і N
Nesseby
Nesseby (en sami septentrional i cooficialment: Unjárga; en kven: Uuniemi) és un municipi situat al comtat de Troms og Finnmark, Noruega.
Veure Llengües sami і Nesseby
Njunis
El Njunis és una muntanya a l'interior del sud del comtat de Troms og Finnmark, al municipi de Målselv, Noruega.
Veure Llengües sami і Njunis
Noms dels grecs
doris de Grea. Avui en dia, els grecs s'autoanomenen «hel·lens» (Έλληνες / Hellênes).
Veure Llengües sami і Noms dels grecs
Norid
Uninett Norid AS, comercialment coneguda com a Norid, és l'empresa pública noruega encarregada del registre d'adreces d'internet assignades per als tres dominis de primer nivell territorial (ccTLD) del país:.no,.sj i.bv.
Veure Llengües sami і Norid
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Llengües sami і Noruega
Olof Rudbeck el Jove
Olof Rudbeck el Jove (1660–1740). Retrat pintat a l'oli de la Universitat d'Uppsala Olaus Rudbeckius, el Jove o Olof Rudbeck (d.y.) (1660–1740), va ser un explorador i científic suec fill d'Olaus Rudbeck el Vell.
Veure Llengües sami і Olof Rudbeck el Jove
Oslo
Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.
Veure Llengües sami і Oslo
Oulu
Oulu (finès) o Uleåborg (en suec) és una ciutat i municipi d'uns 130.000 habitants a la província d'Oulu i de la regió Nord Ostrobotnia, a Finlàndia.
Veure Llengües sami і Oulu
Països nòrdics
El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).
Veure Llengües sami і Països nòrdics
Parc Nacional d'Øvre Dividal
El Parc Nacional d'Øvre Dividal (en sami septentrional: Dieváidvuovddi álbmotmeahcci; en noruec: Øvre Dividal nasjonalpark) és un parc nacional de Noruega, situat al municipi de Målselv, al comtat de Troms.
Veure Llengües sami і Parc Nacional d'Øvre Dividal
Parc Nacional de Reisa
El Parc Nacional de Reisa (noruec: Reisa nasjonalpark) és un parc nacional situat al municipi de Nordreisa, comtat de Troms, Noruega, que va ser establert el 28 de novembre de 1986.
Veure Llengües sami і Parc Nacional de Reisa
Península de Ribatxi
La península de Ribatxi (en rus полуо́стров Рыба́чий; en noruec Fiskerhalvøya; en finès Kalastajasaarento; en sami Giehkirnjárga) és la part més al nord de la Rússia continental europea.
Veure Llengües sami і Península de Ribatxi
Península Escandinava
La Península Escandinava és una península situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bàltic pel nord-oest.
Veure Llengües sami і Península Escandinava
Penkvilksita
La penkvilksita és un mineral de la classe dels silicats.
Veure Llengües sami і Penkvilksita
Premi de Literatura del Consell Nòrdic
El Premi de Literatura del Consell Nòrdic guardona una obra literària escrita en una de les llengües dels Països nòrdics i que tingui alts estàndards literaris i artístics.
Veure Llengües sami і Premi de Literatura del Consell Nòrdic
Premi Ostana
El Premi Ostana (en occità: Prèmi Ostana: escrituras en lenga maire; en italià: Ostana Premio Scritture in Lingua Madre) és un premi anual i una iniciativa cultural organitzada per l'ajuntament d'Ostana i per l'Associació Cultural Chambra d'Òc.
Veure Llengües sami і Premi Ostana
Protofinoúgric
El protofinoúgric és el protollenguatge reconstruït per a la família finoúgrica, és a dir, l'avantpassat de les llengües sàmiques o fineses, com el finès i el sami, i les llengües úgriques, com l'hongarès.
Veure Llengües sami і Protofinoúgric
Rasmus Rask
Rasmus Kristian Rask (nom de naixement Rasmus Christian Nielsen Rasch; a vegades anomenat Erasmus Rask; Brændekilde, Municipi d'Odense, Fiònia, 22 de novembre de 1787 – Copenhaguen, 14 de novembre de 1832) fou un lingüista i filòleg danès.
Veure Llengües sami і Rasmus Rask
Rovaniemi
Rovaniemi (Roavvenjárga o Roavenjárga en sami del nord i Ruä'vnjargg en Sami skolt) és una ciutat de Finlàndia, a 10 km al sud del cercle polar on conflueixen el riu Kemijoki i l'Ounasjoki, entre les muntanyes d'Ounasvaara i Korkalovaara.
Veure Llengües sami і Rovaniemi
Sami
* Sami, membre dels samis, poble indígena de Lapònia que inclou parts de Suècia del nord, Noruega, Finlàndia i la península de Kola (Federació Russa).
Veure Llengües sami і Sami
Sami d'Inari
El sami d'Inari és una llengua uraliana sami parlada al municipi d'Inari, al nord-est de Finlàndia.
Veure Llengües sami і Sami d'Inari
Sami d'Ume
El sami d'Ume és una llengua sami parlada per unes desenes de persones a Suècia i a Noruega.
Veure Llengües sami і Sami d'Ume
Sami de Kemi
El Sami de Kemi fou una llengua sami parlada originalement al districte més meridional de la lapònia finesa i fins a siidas Sami al voltant de Kuusamo.
Veure Llengües sami і Sami de Kemi
Sami de Lule
El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.
Veure Llengües sami і Sami de Lule
Sami de Pite
El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega.
Veure Llengües sami і Sami de Pite
Sami de Ter
El Sami de Ter és la llengua Sami més oriental.
Veure Llengües sami і Sami de Ter
Sami kildin
El sami kildin és una llengua sami parlada per unes 500 persones en la Península de Kola, al nord-est de Rússia.
Veure Llengües sami і Sami kildin
Sami meridional
El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava.
Veure Llengües sami і Sami meridional
Sami septentrional
El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami.
Veure Llengües sami і Sami septentrional
Sami skolt
El Sami skolt (sääʹmǩiõll) és una llengua dins del grup de llengües sami que és parlada per unes 400 persones a Finlàndia, especialment a Sevettijärvi, i uns 20–30 parlants del dialecte Njuõʹttjäuʹrr (Notozero) en una zona envoltant el llac rus de Lovozero.
Veure Llengües sami і Sami skolt
Samis
Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).
Veure Llengües sami і Samis
Savukoski
Centre de Savukoski Savukoski (en sami:Suovâkuoškâ i Suovvaguoika) és un municipi de la Lapònia Finlandesa.
Veure Llengües sami і Savukoski
Sámi Grand Prix
Sámi Grand Prix és un concurs anual de música sami que se celebra el dissabte Sant a Guovdageaidnu (Kautokeino) com a part del festival sami de la Pasqua (Sámi beassášmárkanat).
Veure Llengües sami і Sámi Grand Prix
Senyalització bilingüe
Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua.
Veure Llengües sami і Senyalització bilingüe
Sodankylä
Sodankylä (en sami:Suáđigil, Soađegilli, Suäˊđjel) és un municipi de Finlàndia dins la Lapònia Finlandesa.
Veure Llengües sami і Sodankylä
Solstici d'hivern
Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.
Veure Llengües sami і Solstici d'hivern
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Llengües sami і Suècia
Suècia-Finlàndia
1.
Veure Llengües sami і Suècia-Finlàndia
Suec de Finlàndia
El suec de Finlàndia és la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlàndia.
Veure Llengües sami і Suec de Finlàndia
T
La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.
Veure Llengües sami і T
Tambor
Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.
Veure Llengües sami і Tambor
Tiettaïta
La tiettaïta és un mineral de la classe dels silicats.
Veure Llengües sami і Tiettaïta
Torneträsk
El llac Torneträsk o Torne träsk (en sami: Duortnosjávri, Meänkieli: Tornio o Torniojärvi) és un llac de Lapònia, al comtat de Norrbotten, a l'extrem nord de Suècia, als Alps Escandinaus.
Veure Llengües sami і Torneträsk
Tornio
Església de Torno Tornio (nom oficial en finès: Tornion kaupunki; en sami del nord:Duortnus; en suec:Torneå) és un municipi de Finlàndia a Lapònia.
Veure Llengües sami і Tornio
Tromsø
Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació; en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms.
Veure Llengües sami і Tromsø
Universitat de Tromsø
La Universitat de Tromsø - La Universitat de l'Àrtic de Noruega (noruec: Universitetet i Tromsø - Norges arktiske universitet) és la universitat més septentrional del món.
Veure Llengües sami і Universitat de Tromsø
Vadsø
Vadsø (en sami septentrional: Čáhcesuolu; en kven: Vesisaari) és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Troms og Finnmark.
Veure Llengües sami і Vadsø
.se
.se és l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Suècia, actiu des de 1987 i operat per la societat.SE.
Veure Llengües sami і .se
També conegut com Lapó, Saami, Sàmic, Sámegiella.