Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengües sami

Índex Llengües sami

Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.

113 les relacions: Agnès (prenom), Anders Adlercreutz, Aspiració (fonètica), Assecatge dels aliments, Ž, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Cas il·latiu, Cas partitiu, Catedral de l'Aurora Boreal, Comtat de Norrbotten, Constitució de Noruega, Deatnu, Districte de Petxenga, Drets lingüístics, Escala pentatònica, Escandinàvia, Esperanto, Esquí (objecte), Etnònim, Europa, Europa neolítica, Evenes, Feroès, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Finlandesos, G, Geografia d'Europa, Giuseppe Gasparo Mezzofanti, Golf de Bòtnia, Gradació consonàntica, Gran Ducat de Finlàndia, Haplogrup mitocondrial humà Z, Història de la llengua anglesa, Imperi Suec, Ingá-Máret Gaup-Juuso, ISO 639-1, Jiehkkevárri, Johan Turi, Joik, Kaija Kärkinen, Kalix, Kati-Claudia Fofonoff, Kebnekaise, Kemi, Kittilä, Klaus (pel·lícula), Lapònia, Lars Levi Laestadius, Liet Internacional, Literatura finesa, ..., Llengües d'Europa, Llengües fino-pèrmiques, Llengües fino-volgaiques, Llengües paleoeuropees, Llengües ugrofineses, Llengües uralianes, Llista de primeres òperes, Mètode comparatiu, Meänkieli, Minoria nacional, Municipi de Kalix, Municipis de Noruega, Muonio, Mutació consonàntica, N, Nesseby, Njunis, Noms dels grecs, Norid, Noruega, Olof Rudbeck el Jove, Oslo, Oulu, Països nòrdics, Parc Nacional d'Øvre Dividal, Parc Nacional de Reisa, Península de Ribatxi, Península Escandinava, Penkvilksita, Premi de Literatura del Consell Nòrdic, Premi Ostana, Protofinoúgric, Rasmus Rask, Rovaniemi, Sami, Sami d'Inari, Sami d'Ume, Sami de Kemi, Sami de Lule, Sami de Pite, Sami de Ter, Sami kildin, Sami meridional, Sami septentrional, Sami skolt, Samis, Savukoski, Sámi Grand Prix, Senyalització bilingüe, Sodankylä, Solstici d'hivern, Suècia, Suècia-Finlàndia, Suec de Finlàndia, T, Tambor, Tiettaïta, Torneträsk, Tornio, Tromsø, Universitat de Tromsø, Vadsø, .se. Ampliar l'índex (63 més) »

Agnès (prenom)

Agnès és un prenom femení català d'origen grec antic.

Nou!!: Llengües sami і Agnès (prenom) · Veure més »

Anders Adlercreutz

Anders Erik Gunnar Adlercreutz (Hèlsinki, 26 d'abril de 1970) és un arquitecte i polític finlandès d'ètnia sueca, que representa el Partit Popular Suec de Finlàndia (SFP/RKP) al Parlament de Finlàndia des de 2015.

Nou!!: Llengües sami і Anders Adlercreutz · Veure més »

Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

Nou!!: Llengües sami і Aspiració (fonètica) · Veure més »

Assecatge dels aliments

Pernils ibèrics penjats en un assecador. Lassecatge dels aliments és un mètode de conserva d'aliments que consisteix a extreure l'aigua d'aquests, fet que evita la proliferació de microorganismes i la putrefacció.

Nou!!: Llengües sami і Assecatge dels aliments · Veure més »

Ž

Ž, ž és una lletra diacrítica que s'utilitza en els alfabets bosni, croat, estonià, finès, letó, lituà, sami, serbi, eslovac, eslovè, txec, turcman, wakhi i en l'alfabet łacinka del belarús.

Nou!!: Llengües sami і Ž · Veure més »

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Llengües sami і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »

Cas il·latiu

El cas il·latiu és un cas gramatical que indica lloc cap al qual o a dins del qual hom es dirigeix.

Nou!!: Llengües sami і Cas il·latiu · Veure més »

Cas partitiu

El cas partitiu és un cas gramatical que denota la "parcialitat", "sense resultat, o "sense identitat específica".

Nou!!: Llengües sami і Cas partitiu · Veure més »

Catedral de l'Aurora Boreal

Catedral de l'Aurora Boreal, en noruec Nordlyskatedralen Alta Kirke (Ubicada en la ciutat d'Alta (Noruega), al final d'un carrer de vianants, al centre de la ciutat. És una moderna església luterana que simbolitza una aurora boreal. L'arquitecte responsable del disseny fou Kolbjorn Jenssen del Link Arkitektur de Stavanger, en cooperació amb Schmidt Hammer Lassen Arquitectes d'Aarhus (Dinamarca).

Nou!!: Llengües sami і Catedral de l'Aurora Boreal · Veure més »

Comtat de Norrbotten

El comtat de Norrbotten (en suec: Norrbottens län) és el comtat més septentrional de Suècia.

Nou!!: Llengües sami і Comtat de Norrbotten · Veure més »

Constitució de Noruega

La Constitució de Noruega fou aprovada el 16 de maig de 1814 per una assemblea constituent noruega reunida a Eidsvoll, una petita ciutat al nord d'Oslo que en aquella època s'anomenava Christiania.

Nou!!: Llengües sami і Constitució de Noruega · Veure més »

Deatnu

Deatnu (en sami septentrional) o Tana (en noruec), ambdues denominacions oficials, és un municipi de Noruega situat al comtat de Troms og Finnmark.

Nou!!: Llengües sami і Deatnu · Veure més »

Districte de Petxenga

Zones cedides per finlàndia a la Unió Soviètica. Porkkala va ser tornada a Finlàndia el 1956. Jäniskoski, va ser venuda a la Unió Soviètica el 1947. El districte de Petxenga (en rus:Пе́ченгский райо́н; en finès i suec: Petsamo, en noruec:Petsjenga sami:Beahcán i Peäccam) és un districte municipal i administratiu (raion), un dels cinc de l'oblast de Múrmansk a Rússia.

Nou!!: Llengües sami і Districte de Petxenga · Veure més »

Drets lingüístics

Els drets lingüístics són els drets humans i civils relatius al dret individual i col·lectiu a triar la llengua o les llengües per a la comunicació en un ambient privat o públic.

Nou!!: Llengües sami і Drets lingüístics · Veure més »

Escala pentatònica

L'escala pentatònica és una escala de 5 notes per octava.

Nou!!: Llengües sami і Escala pentatònica · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Llengües sami і Escandinàvia · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Llengües sami і Esperanto · Veure més »

Esquí (objecte)

Un esquí alpí amb relativament poc ''sidecut'' i cambra clàssica: la punta i la cua toquen la neu, mentre que la secció del mig es troba elevada. Un esquí és una tira estreta de material semi-rígid que s'utilitza com a calçat per lliscar sobre la neu.

Nou!!: Llengües sami і Esquí (objecte) · Veure més »

Etnònim

Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.

Nou!!: Llengües sami і Etnònim · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Llengües sami і Europa · Veure més »

Europa neolítica

Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la ceràmica cardial en blau. Figura femenina de Tumba Boigžari, Macedònia del Nord Europa neolítica és el període en què la tecnologia neolítica estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a Grècia) i c. 1700 aC (començament de l'edat del bronze al nord-oest d'Europa).

Nou!!: Llengües sami і Europa neolítica · Veure més »

Evenes

Evenes (en sami septentrional: Evenášši) és un municipi situat al comtat de Nordland, Noruega.

Nou!!: Llengües sami і Evenes · Veure més »

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Nou!!: Llengües sami і Feroès · Veure més »

Festival de la Cançó d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Nou!!: Llengües sami і Festival de la Cançó d'Eurovisió · Veure més »

Finlandesos

Els finlandesos o finesos (en finès, suomalaiset; en suec, finländare; en suec de Finlàndia, finnar 'finlandesos ètnics' i finländare 'ciutadans de Finlàndia') són els nadius, habitants i ciutadans de Finlàndia.

Nou!!: Llengües sami і Finlandesos · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Llengües sami і G · Veure més »

Geografia d'Europa

Imatge per satèl·lit d'Europa Europa és el segon continent més petit del món, després d'Oceania; té una extensió de 10.359.358 km², el que representa el 7% de les terres emergides.

Nou!!: Llengües sami і Geografia d'Europa · Veure més »

Giuseppe Gasparo Mezzofanti

Giuseppe Gasparo Mezzofanti (Bolonya, 19 de setembre de 1774, † Roma, 15 de març de 1849) va ser un cardenal i lingüista italià.

Nou!!: Llengües sami і Giuseppe Gasparo Mezzofanti · Veure més »

Golf de Bòtnia

Situació del golf de Bòtnia entre Suècia i Finlàndia El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional de la mar Bàltica.

Nou!!: Llengües sami і Golf de Bòtnia · Veure més »

Gradació consonàntica

La gradació consonàntica és un tipus de mutació consonàntica (bàsicament lenició però també assimilació) que es troba en algunes llengües uralianes, específicament les branques baltofinesa, lapona, i samoiede.

Nou!!: Llengües sami і Gradació consonàntica · Veure més »

Gran Ducat de Finlàndia

Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.

Nou!!: Llengües sami і Gran Ducat de Finlàndia · Veure més »

Haplogrup mitocondrial humà Z

L'haplogrup mitocondrial humà Z és un haplogrup humà que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

Nou!!: Llengües sami і Haplogrup mitocondrial humà Z · Veure més »

Història de la llengua anglesa

La història de la llengua anglesa s'origina a partir dels dialectes anglofrisons portats a la Gran Bretanya per tribus invasores germàniques des de diversos llocs del que actualment és el nord-oest d'Alemanya i els Països Baixos.

Nou!!: Llengües sami і Història de la llengua anglesa · Veure més »

Imperi Suec

L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.

Nou!!: Llengües sami і Imperi Suec · Veure més »

Ingá-Máret Gaup-Juuso

Ingá-Máret Gaup-Juuso (1978) és una actriu, cantant i artista del joik sami.

Nou!!: Llengües sami і Ingá-Máret Gaup-Juuso · Veure més »

ISO 639-1

ISO 639-1 és la primera part de l'estàndard tècnic ISO 639.

Nou!!: Llengües sami і ISO 639-1 · Veure més »

Jiehkkevárri

Jiehkkevárri (de vegades escrit Jiekkevarri o Jiekkevarre) és una muntanya a la frontera dels municipis de Lyngen i Tromsø, al comtat de Troms og Finnmark, Noruega.

Nou!!: Llengües sami і Jiehkkevárri · Veure més »

Johan Turi

Johan Turi, Johan Tuuri o Johan Thuri (1854 – 1936) fou un escriptor suec lapó reconegut per ser el primer autor del segle XX que publicà en una llengua sami, en aquest cas sami septentrional.

Nou!!: Llengües sami і Johan Turi · Veure més »

Joik

Joik o yoik és el mot genèric per a referir-se a la música vocal sami, amb lletres o sense.

Nou!!: Llengües sami і Joik · Veure més »

Kaija Kärkinen

Kaija Hannele Kärkinen, més coneguda com a Kaija Kärkinen o simplement Kaija (Sodankylä, 9 de setembre de 1962) és una cantant i actriu finesa.

Nou!!: Llengües sami і Kaija Kärkinen · Veure més »

Kalix

Kalix (en dialecte de Kalix: Kôlis (/kɞɽis/), en finès: Kainuu, en meänkieli: Kainus) és una localitat i seu del Municipi de Kalix, al Comtat de Norrbotten, Suècia.

Nou!!: Llengües sami і Kalix · Veure més »

Kati-Claudia Fofonoff

Kati-Claudia Fofonoff (Ivalo, 8 de desembre del 1947 - 12 de juny del 2011) va ser una escriptora i traductora sami de Finlàndia en sami de Skolt i finès.

Nou!!: Llengües sami і Kati-Claudia Fofonoff · Veure més »

Kebnekaise

El Kebnekaise (pronunciació en suec:; del sami Giebmegáisi o Giebnegáisi, "Cresta de la caldera") és la muntanya més alta de Suècia.

Nou!!: Llengües sami і Kebnekaise · Veure més »

Kemi

El centre de Kemi Kemi (en sami Giepma) és una ciutat de la Lapònia finlandesa, es troba prop de la ciutat de Tornio.

Nou!!: Llengües sami і Kemi · Veure més »

Kittilä

Kittilä en sami: Kittâl o Gihttel és un municipi de la Lapònia finlandesa, fundat el 1854, i un popular centre d'esports de la neu.

Nou!!: Llengües sami і Kittilä · Veure més »

Klaus (pel·lícula)

Klaus és una pel·lícula espanyola d'animació, escrita i dirigida per Sergio Pablos en el seu debut com a director.

Nou!!: Llengües sami і Klaus (pel·lícula) · Veure més »

Lapònia

La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.

Nou!!: Llengües sami і Lapònia · Veure més »

Lars Levi Laestadius

Lars Levi Laestadius (Arjeplog, Suècia, 10 de gener de 1800 - Pajala, 21 de febrer de 1861) va ser un pastor luterà suec, amb ancestres paterns i materns al poble sami.

Nou!!: Llengües sami і Lars Levi Laestadius · Veure més »

Liet Internacional

Liet Internacional (del frisó liet, «cançó»), és un festival de música anual per a grups i artistes que cantin en qualsevol llengua minoritària europea.

Nou!!: Llengües sami і Liet Internacional · Veure més »

Literatura finesa

Miquel Agrícola Primera pàgina de l'edició original de ''Set germans'' Literatura finesa és un terme que fa referència a la literatura escrita a Finlàndia.

Nou!!: Llengües sami і Literatura finesa · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Llengües sami і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengües fino-pèrmiques

Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües sami і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »

Llengües fino-volgaiques

Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües sami і Llengües fino-volgaiques · Veure més »

Llengües paleoeuropees

Mapa de les llengües paleoeuropees conegudes, incloent-hi estrats lingüístics Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.

Nou!!: Llengües sami і Llengües paleoeuropees · Veure més »

Llengües ugrofineses

Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.

Nou!!: Llengües sami і Llengües ugrofineses · Veure més »

Llengües uralianes

Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.

Nou!!: Llengües sami і Llengües uralianes · Veure més »

Llista de primeres òperes

Es mostren les primeres òperes o obres de teatre líric representades en un lloc, en una llengua determinada i amb música d'una persona nascuda en un lloc.

Nou!!: Llengües sami і Llista de primeres òperes · Veure més »

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.

Nou!!: Llengües sami і Mètode comparatiu · Veure més »

Meänkieli

El meänkieli (lit. "la nostra llengua") és una llengua ugrofinesa parlada al nord de Suècia, al voltant de la vall de Torne.

Nou!!: Llengües sami і Meänkieli · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Llengües sami і Minoria nacional · Veure més »

Municipi de Kalix

Kalix (en suec: Kalix kommun; en finès: Kainuun kunta) és un municipi del Comtat de Norrbotten, al nord de Suècia.

Nou!!: Llengües sami і Municipi de Kalix · Veure més »

Municipis de Noruega

Els municipis de Noruega. Noruega està dividida en 356 municipis (kommuner), els quals es troben en 11 regions administratives anomenades comtats (fylker).

Nou!!: Llengües sami і Municipis de Noruega · Veure més »

Muonio

Muonio (abans anomenat Muonionniska, en sami:Muoná) és un municipi de la Lapònia Finlandesa.

Nou!!: Llengües sami і Muonio · Veure més »

Mutació consonàntica

La mutació consonàntica, en sincronia, és un canvi fonètic en el qual la consonant d'una paraula canvia d'acord amb el seu entorn morfològic i sintàctic.

Nou!!: Llengües sami і Mutació consonàntica · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Nou!!: Llengües sami і N · Veure més »

Nesseby

Nesseby (en sami septentrional i cooficialment: Unjárga; en kven: Uuniemi) és un municipi situat al comtat de Troms og Finnmark, Noruega.

Nou!!: Llengües sami і Nesseby · Veure més »

Njunis

El Njunis és una muntanya a l'interior del sud del comtat de Troms og Finnmark, al municipi de Målselv, Noruega.

Nou!!: Llengües sami і Njunis · Veure més »

Noms dels grecs

doris de Grea. Avui en dia, els grecs s'autoanomenen «hel·lens» (Έλληνες / Hellênes).

Nou!!: Llengües sami і Noms dels grecs · Veure més »

Norid

Uninett Norid AS, comercialment coneguda com a Norid, és l'empresa pública noruega encarregada del registre d'adreces d'internet assignades per als tres dominis de primer nivell territorial (ccTLD) del país:.no,.sj i.bv.

Nou!!: Llengües sami і Norid · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Llengües sami і Noruega · Veure més »

Olof Rudbeck el Jove

Olof Rudbeck el Jove (1660–1740). Retrat pintat a l'oli de la Universitat d'Uppsala Olaus Rudbeckius, el Jove o Olof Rudbeck (d.y.) (1660–1740), va ser un explorador i científic suec fill d'Olaus Rudbeck el Vell.

Nou!!: Llengües sami і Olof Rudbeck el Jove · Veure més »

Oslo

Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.

Nou!!: Llengües sami і Oslo · Veure més »

Oulu

Oulu (finès) o Uleåborg (en suec) és una ciutat i municipi d'uns 130.000 habitants a la província d'Oulu i de la regió Nord Ostrobotnia, a Finlàndia.

Nou!!: Llengües sami і Oulu · Veure més »

Països nòrdics

El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).

Nou!!: Llengües sami і Països nòrdics · Veure més »

Parc Nacional d'Øvre Dividal

El Parc Nacional d'Øvre Dividal (en sami septentrional: Dieváidvuovddi álbmotmeahcci; en noruec: Øvre Dividal nasjonalpark) és un parc nacional de Noruega, situat al municipi de Målselv, al comtat de Troms.

Nou!!: Llengües sami і Parc Nacional d'Øvre Dividal · Veure més »

Parc Nacional de Reisa

El Parc Nacional de Reisa (noruec: Reisa nasjonalpark) és un parc nacional situat al municipi de Nordreisa, comtat de Troms, Noruega, que va ser establert el 28 de novembre de 1986.

Nou!!: Llengües sami і Parc Nacional de Reisa · Veure més »

Península de Ribatxi

La península de Ribatxi (en rus полуо́стров Рыба́чий; en noruec Fiskerhalvøya; en finès Kalastajasaarento; en sami Giehkirnjárga) és la part més al nord de la Rússia continental europea.

Nou!!: Llengües sami і Península de Ribatxi · Veure més »

Península Escandinava

La Península Escandinava és una península situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bàltic pel nord-oest.

Nou!!: Llengües sami і Península Escandinava · Veure més »

Penkvilksita

La penkvilksita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Llengües sami і Penkvilksita · Veure més »

Premi de Literatura del Consell Nòrdic

El Premi de Literatura del Consell Nòrdic guardona una obra literària escrita en una de les llengües dels Països nòrdics i que tingui alts estàndards literaris i artístics.

Nou!!: Llengües sami і Premi de Literatura del Consell Nòrdic · Veure més »

Premi Ostana

El Premi Ostana (en occità: Prèmi Ostana: escrituras en lenga maire; en italià: Ostana Premio Scritture in Lingua Madre) és un premi anual i una iniciativa cultural organitzada per l'ajuntament d'Ostana i per l'Associació Cultural Chambra d'Òc.

Nou!!: Llengües sami і Premi Ostana · Veure més »

Protofinoúgric

El protofinoúgric és el protollenguatge reconstruït per a la família finoúgrica, és a dir, l'avantpassat de les llengües sàmiques o fineses, com el finès i el sami, i les llengües úgriques, com l'hongarès.

Nou!!: Llengües sami і Protofinoúgric · Veure més »

Rasmus Rask

Rasmus Kristian Rask (nom de naixement Rasmus Christian Nielsen Rasch; a vegades anomenat Erasmus Rask; Brændekilde, Municipi d'Odense, Fiònia, 22 de novembre de 1787 – Copenhaguen, 14 de novembre de 1832) fou un lingüista i filòleg danès.

Nou!!: Llengües sami і Rasmus Rask · Veure més »

Rovaniemi

Rovaniemi (Roavvenjárga o Roavenjárga en sami del nord i Ruä'vnjargg en Sami skolt) és una ciutat de Finlàndia, a 10 km al sud del cercle polar on conflueixen el riu Kemijoki i l'Ounasjoki, entre les muntanyes d'Ounasvaara i Korkalovaara.

Nou!!: Llengües sami і Rovaniemi · Veure més »

Sami

* Sami, membre dels samis, poble indígena de Lapònia que inclou parts de Suècia del nord, Noruega, Finlàndia i la península de Kola (Federació Russa).

Nou!!: Llengües sami і Sami · Veure més »

Sami d'Inari

El sami d'Inari és una llengua uraliana sami parlada al municipi d'Inari, al nord-est de Finlàndia.

Nou!!: Llengües sami і Sami d'Inari · Veure més »

Sami d'Ume

El sami d'Ume és una llengua sami parlada per unes desenes de persones a Suècia i a Noruega.

Nou!!: Llengües sami і Sami d'Ume · Veure més »

Sami de Kemi

El Sami de Kemi fou una llengua sami parlada originalement al districte més meridional de la lapònia finesa i fins a siidas Sami al voltant de Kuusamo.

Nou!!: Llengües sami і Sami de Kemi · Veure més »

Sami de Lule

El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.

Nou!!: Llengües sami і Sami de Lule · Veure més »

Sami de Pite

El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega.

Nou!!: Llengües sami і Sami de Pite · Veure més »

Sami de Ter

El Sami de Ter és la llengua Sami més oriental.

Nou!!: Llengües sami і Sami de Ter · Veure més »

Sami kildin

El sami kildin és una llengua sami parlada per unes 500 persones en la Península de Kola, al nord-est de Rússia.

Nou!!: Llengües sami і Sami kildin · Veure més »

Sami meridional

El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava.

Nou!!: Llengües sami і Sami meridional · Veure més »

Sami septentrional

El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami.

Nou!!: Llengües sami і Sami septentrional · Veure més »

Sami skolt

El Sami skolt (sääʹmǩiõll) és una llengua dins del grup de llengües sami que és parlada per unes 400 persones a Finlàndia, especialment a Sevettijärvi, i uns 20–30 parlants del dialecte Njuõʹttjäuʹrr (Notozero) en una zona envoltant el llac rus de Lovozero.

Nou!!: Llengües sami і Sami skolt · Veure més »

Samis

Campament sami prop de Tromso en una imatge de Lluís Llagostera i Pasqual del 15 de juliol del 1909. Els samis, abans també coneguts com a «lapons» —una denominació avui en desús pel seu component despectiu—, són els membres dels grups humans indígenes que habiten a Lapònia (o, preferentment, Sápmi).

Nou!!: Llengües sami і Samis · Veure més »

Savukoski

Centre de Savukoski Savukoski (en sami:Suovâkuoškâ i Suovvaguoika) és un municipi de la Lapònia Finlandesa.

Nou!!: Llengües sami і Savukoski · Veure més »

Sámi Grand Prix

Sámi Grand Prix és un concurs anual de música sami que se celebra el dissabte Sant a Guovdageaidnu (Kautokeino) com a part del festival sami de la Pasqua (Sámi beassášmárkanat).

Nou!!: Llengües sami і Sámi Grand Prix · Veure més »

Senyalització bilingüe

Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua.

Nou!!: Llengües sami і Senyalització bilingüe · Veure més »

Sodankylä

Sodankylä (en sami:Suáđigil, Soađegilli, Suäˊđjel) és un municipi de Finlàndia dins la Lapònia Finlandesa.

Nou!!: Llengües sami і Sodankylä · Veure més »

Solstici d'hivern

Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.

Nou!!: Llengües sami і Solstici d'hivern · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Llengües sami і Suècia · Veure més »

Suècia-Finlàndia

1.

Nou!!: Llengües sami і Suècia-Finlàndia · Veure més »

Suec de Finlàndia

El suec de Finlàndia és la varietat de la llengua sueca que es parla a Finlàndia.

Nou!!: Llengües sami і Suec de Finlàndia · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Llengües sami і T · Veure més »

Tambor

Tambor Tambor és un terme genèric que designa un instrument de percussió membranòfon que consta d'una caixa de ressonància, generalment de forma cilíndrica, i una (o dues) membrana que cobreix l'obertura de la caixa.

Nou!!: Llengües sami і Tambor · Veure més »

Tiettaïta

La tiettaïta és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Llengües sami і Tiettaïta · Veure més »

Torneträsk

El llac Torneträsk o Torne träsk (en sami: Duortnosjávri, Meänkieli: Tornio o Torniojärvi) és un llac de Lapònia, al comtat de Norrbotten, a l'extrem nord de Suècia, als Alps Escandinaus.

Nou!!: Llengües sami і Torneträsk · Veure més »

Tornio

Església de Torno Tornio (nom oficial en finès: Tornion kaupunki; en sami del nord:Duortnus; en suec:Torneå) és un municipi de Finlàndia a Lapònia.

Nou!!: Llengües sami і Tornio · Veure més »

Tromsø

Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació; en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms.

Nou!!: Llengües sami і Tromsø · Veure més »

Universitat de Tromsø

La Universitat de Tromsø - La Universitat de l'Àrtic de Noruega (noruec: Universitetet i Tromsø - Norges arktiske universitet) és la universitat més septentrional del món.

Nou!!: Llengües sami і Universitat de Tromsø · Veure més »

Vadsø

Vadsø (en sami septentrional: Čáhcesuolu; en kven: Vesisaari) és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Troms og Finnmark.

Nou!!: Llengües sami і Vadsø · Veure més »

.se

.se és l'actual domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Suècia, actiu des de 1987 i operat per la societat.SE.

Nou!!: Llengües sami і .se · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lapó, Llengües Sami, Saami, Sàmic, Sámegiella.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »