Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Aber i Inver (topònims), Anglès, Anglès mitjà, Beltane, Bretons, Bridei VII, Briga (topònim), Britans, Brut y Brenhinedd, Caer, Caledons, Calets, Caratac, Cardiff, Carlisle, Castell de Dunbar, Castell de Querbús, Catuvel·launs, Còrnic, Cúmbric, Celtes, Coriondi, Cosso, Cultura d'Escòcia, Cunedda, Dál Riata, Devon, Dinamarca, Dumnònia, Edimburg, Erin (Irlanda), Etimologia de «London», Excàlibur, Fortriu, François Falc'hun, Francesos, Frome, Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les, Gal·lès antic, Gal·lesos, Gómer, Grec eòlic, Història de Gal·les, Hwicce, Iverni, Letocetum, Lincoln (Anglaterra), Llan (topònim), Llatí britànic, Llengües cèltiques, ..., Llengües cèltiques continentals, Llengües cèltiques insulars, Llengües de l'Imperi Romà, Llengües goidèliques, Llengua picta, Llista d'etimologies dels noms dels estats dels Estats Units, Llista de sistemes d'escriptura, Londinium, Maelgwn Gwynedd, Música celta, Menapis, Modron, Mutació consonàntica, Nacions celtes, Nottingham, Pancelticisme, Parisis, Protocelta, Regne d'Elmet, Regne de Lindsey, Regne de Strathclyde, Rei Artús, Rheged, Selàndia, Selyf ap Cynan, Sufix -acum, Verlamion, Vortigern, Votadins, Y Gododdin. Ampliar l'índex (30 més) »
Aber i Inver (topònims)
Aber i Inver són elements habituals en topònims d'origen celta.
Nou!!: Llengües britòniques і Aber i Inver (topònims) · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües britòniques і Anglès · Veure més »
Anglès mitjà
Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.
Nou!!: Llengües britòniques і Anglès mitjà · Veure més »
Beltane
Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.
Nou!!: Llengües britòniques і Beltane · Veure més »
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Nou!!: Llengües britòniques і Bretons · Veure més »
Bridei VII
Bridei VII, també conegut amb el nom de Bridei mac Fokel, va ser rei dels pictes del 843 al 845.
Nou!!: Llengües britòniques і Bridei VII · Veure més »
Briga (topònim)
Antigues poblacions amb l'arrel ''-briga'' (en blau) i ''-bri'' o derivats (en groc) a la península Ibèrica Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".
Nou!!: Llengües britòniques і Briga (topònim) · Veure més »
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Nou!!: Llengües britòniques і Britans · Veure més »
Brut y Brenhinedd
Brut y Brenhinedd (català: Crònica dels reis) és una col·lecció de diferents versions en gal·lés mitjà de l'obra de Jofre de Monmouth Història Regum Britanniae.
Nou!!: Llengües britòniques і Brut y Brenhinedd · Veure més »
Caer
La porta nord del castell de Cardiff, continuador de les fortificacions romanes i reconstruïda seguint les línies romanes. Caer (irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella", a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats.
Nou!!: Llengües britòniques і Caer · Veure més »
Caledons
Els caledons (llatí: Caledones o Caledonii; grec antic: Καληδῶνες, Kaledones) foren una confederació de tribus celtes de parla britònica que visqueren en allò que avui en dia és Escòcia durant l'edat de ferro i l'època romana.
Nou!!: Llengües britòniques і Caledons · Veure més »
Calets
Els calets (llatí: Caleti, grec καλετοι) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que vivia al nord del Sena.
Nou!!: Llengües britòniques і Calets · Veure més »
Caratac
Caratac (llatí Caratacus, britònic *Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.
Nou!!: Llengües britòniques і Caratac · Veure més »
Cardiff
Cardiff (en gal·lès Caerdydd) és la capital i la ciutat més important de Gal·les, i la desena ciutat més gran del Regne Unit.
Nou!!: Llengües britòniques і Cardiff · Veure més »
Carlisle
Carlisle (pronunciat /kɑrlaɪl/, nom procedent del cúmbric: Caure Luel) és la capital del comtat de Cúmbria, i la ciutat més important del nord-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Llengües britòniques і Carlisle · Veure més »
Castell de Dunbar
El castell de Dunbar és el romanent d'una de les més poderoses fortaleses d'Escòcia, situada sobre el port de la ciutat de Dunbar, a East Lothian.
Nou!!: Llengües britòniques і Castell de Dunbar · Veure més »
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Nou!!: Llengües britòniques і Castell de Querbús · Veure més »
Catuvel·launs
Els catuvel·launs (llatí Catuvellauni) foren una tribu i regne tribal celta del sud-est de Britània abans de la conquesta romana.
Nou!!: Llengües britòniques і Catuvel·launs · Veure més »
Còrnic
El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.
Nou!!: Llengües britòniques і Còrnic · Veure més »
Cúmbric
El cúmbric era una llengua celta que es parlava a les regions angleses de Cúmbria (Westmorland i Cumberland), Yorkshire, i el sud d'Escòcia.
Nou!!: Llengües britòniques і Cúmbric · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Llengües britòniques і Celtes · Veure més »
Coriondi
Els coriondi (grec Κοριονδοί) foren un poble de la costa oriental d'Irlanda (Ierne o Hibèrnia) esmentats pel geògraf Claudi Ptolemeu que els situa a la regió que correspon al modern Leinster.
Nou!!: Llengües britòniques і Coriondi · Veure més »
Cosso
Cosso (o Cosus) (Cossue o Cosei en datiu) és un déu guerrer present a les cultures antigues del nord-oest de la Península ibèrica.
Nou!!: Llengües britòniques і Cosso · Veure més »
Cultura d'Escòcia
Dumfries. La cultura escocesa és una síntesi de les cultures —principalment celtes, pictes i angleses— dels diferents pobles que han habitat al país.
Nou!!: Llengües britòniques і Cultura d'Escòcia · Veure més »
Cunedda
Cunedda ap Edern (386 aprox.– 460 aprox.; probablement regnà del 440 al 450) (En llatí:, en anglès), també conegut com a Cunedda Wledig ("l'Emperador"), fou un important líder gal·lès de l'edat fosca i el fundador de la casa reial de Gwynedd.
Nou!!: Llengües britòniques і Cunedda · Veure més »
Dál Riata
Dál Riata (també anomenat Dalriada o Dalriata) va ser un regne gaèlic situat a la costa oest d'Escòcia, juntament amb alguns territoris de les costes nord-orientals d'Irlanda.
Nou!!: Llengües britòniques і Dál Riata · Veure més »
Devon
Devon, (pronunciat /ˈdɛvən/) en alguns casos dit Devonshire, és un comtat del sud-oest d'Anglaterra que limita amb Cornualla a l'oest i amb Somerset i Dorset a l'est.
Nou!!: Llengües britòniques і Devon · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Llengües britòniques і Dinamarca · Veure més »
Dumnònia
Dumnònia fou un regne que va existir en l'època de a la Britània postromana entre els segles IV i VIII, situat a l'extrem sud-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Llengües britòniques і Dumnònia · Veure més »
Edimburg
Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow.
Nou!!: Llengües britòniques і Edimburg · Veure més »
Erin (Irlanda)
Erin és un derivat hiberno-anglès del mot gaèlic irlandès "Éirinn".
Nou!!: Llengües britòniques і Erin (Irlanda) · Veure més »
Etimologia de «London»
Una taula de fusta datada pels acadèmics del 65 dC, on s'hi pot llegir "Londinio Mogontio", que es podria traduir com 'De Londres, a Mogontius" El nom «London» deriva d'una paraula certificada per primera vegada, en forma llatinitzada, com Londinium.
Nou!!: Llengües britòniques і Etimologia de «London» · Veure més »
Excàlibur
Excàlibur és l'espasa llegendària del rei Artús, a la qual se li han donat certes propietats extraordinàries al llarg de moltes versions del mite i de diverses històries i narracions.
Nou!!: Llengües britòniques і Excàlibur · Veure més »
Fortriu
Fortriu és el nom donat pels historiadors a l'antic regne dels pictes, que sovint s'utilitza també com a sinònim de «regne dels pictes» en general.
Nou!!: Llengües britòniques і Fortriu · Veure més »
François Falc'hun
François Falc'hun (Bourg-Blanc, 1909-1991).
Nou!!: Llengües britòniques і François Falc'hun · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Llengües britòniques і Francesos · Veure més »
Frome
Frome (pronunciat /ˈfruːm/) és un municipi del Regne Unit, situat a l'est del Comtat de Somerset (Anglaterra).
Nou!!: Llengües britòniques і Frome · Veure més »
Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les
La frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les (gal·lès Y ffin rhwng Cymru a Lloegr) és la frontera entre Anglaterra i País de Gal·les, dos països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Llengües britòniques і Frontera entre Anglaterra i el País de Gal·les · Veure més »
Gal·lès antic
El gal·lès antic (en gal·lés, Hen Gymraeg) és el nom donat a la llengua gal·lesa des de l'any 800 fins a la primeria del s. XII, quan va evolucionar cap al gal·lès mitjà.
Nou!!: Llengües britòniques і Gal·lès antic · Veure més »
Gal·lesos
Els gal·lesos (gal·lès Cymry) són un grup ètnic nadiu de Gal·les i associat a la llengua gal·lesa.
Nou!!: Llengües britòniques і Gal·lesos · Veure més »
Gómer
Gómer (en hebreu גֹּמֶר, Gómer; en hebreu tiberienc Gōmer) va ser el fill major de Jàfet, i pare d'Aixquenaz, Rifat i Togarmà, segons la «Taula de Nacions» de la Bíblia hebrea (Gènesi, 10), considerats els avantpassats dels armenis, els cimmeris, els escites, els gal·lesos, els pictes, els irlandesos, els germànics, i dels que els actuals grecs anomenen gàlates (antigament anomenats gomerites).
Nou!!: Llengües britòniques і Gómer · Veure més »
Grec eòlic
verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.
Nou!!: Llengües britòniques і Grec eòlic · Veure més »
Història de Gal·les
Castell de Caerphilly. Aquest castell fou construït entre 1268-1271 per Gilbert de Clare, cosa que provocà una disputa entre Llywelyn, l'últim rei, i la corona anglesa, un dels motius que portaren a les guerres de 1277 i 1282 i al final de la independència de Gal·les El país de Gal·les o Cymru (en gal·lès) ha estat habitat per l'humà modern des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables al territori no apareixerien fins a l'última edat de Gel.
Nou!!: Llengües britòniques і Història de Gal·les · Veure més »
Hwicce
Hwicce o Regne dels Hwicce va ser un país situat al sud de l'illa de la Gran Bretanya, que té els seus orígens en les tribus celtes del, probablement es va consolidar després que els romans abandonessin Britània, però que només està documentat des de l'època de l'Heptarquia anglosaxona. A la Crònica anglosaxona és esmentat per primera vegada el 577, quan van ser atacats per Wessex. Després del 628, el país va passar a ser un regne associat de Mèrcia i amb el temps va estar considerat com una regió de Mèrcia. En el cens del, anomenat Tribal Hidage, consta que tenia 7.000 hides, cosa que el fa comparable en extensió i economia al Regne d'Essex o al Regne de Sussex. Els límits exactes d'aquest país es desconeixen, però és probable que coincidís amb els que tenia antigament la diòcesi de Worcester, que es va crear el 679 o 680. Els primers bisbes d'aquesta diòcesi portaven el títol dEpiscopus Hwicciorum. Per tant el territori dels hwicce incloïa l'actual àrea de Worcestershire (excepte l'extrem nord), el de Gloucestershire (llevat del bosc de Dean), la meitat sud-oest de Warwickshire, Bath amb la zona al nord de l'Avon, més petites parts de Herefordshire, Shropshire, Staffordshire i el nord-oest de Wiltshire.
Nou!!: Llengües britòniques і Hwicce · Veure més »
Iverni
Els iverni (grec Ἰούερνοι, Iouernoi) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda que foren esmenats per primer cop en la Geographia de Claudi Ptolemeu que habitaren a l'extrem sud-oest de l'illa.
Nou!!: Llengües britòniques і Iverni · Veure més »
Letocetum
Letocetum és una antiga ruïna d'un poblat romà.
Nou!!: Llengües britòniques і Letocetum · Veure més »
Lincoln (Anglaterra)
Lincoln (pronunciat /ˈlɪŋkən/) és una vila amb categoria de ciutat i és la capital del comtat de Lincolnshire (Anglaterra).
Nou!!: Llengües britòniques і Lincoln (Anglaterra) · Veure més »
Llan (topònim)
Llanbrynmair ("Església de Santa Maria") a Llan, Powys Llan i les seves variants (lan en bretó; lann en còrnic; lhan en picte) són elements de topònim comuns a les llengües britòniques que actualment es podrien traduir per "parròquia" o "església".
Nou!!: Llengües britòniques і Llan (topònim) · Veure més »
Llatí britànic
El llatí britànic o romanç britànic era una forma de llatí tardà parlat a Gran Bretanya durant el període romà i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Llengües britòniques і Llatí britànic · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Llengües britòniques і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües cèltiques continentals
En colors clars, pobles celtes continentals Les llengües cèltiques continentals, avui extingides, són les llengües de la branca cèltica que es van parlar en tot el continent europeu, per tal de distingir-les de les llengües cèltiques insulars de les illes de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Llengües britòniques і Llengües cèltiques continentals · Veure més »
Llengües cèltiques insulars
Les llengües cèltiques insulars són aquelles llengües de la branca cèltica que es van desenvolupar a les Illes Britàniques i a la Bretanya.
Nou!!: Llengües britòniques і Llengües cèltiques insulars · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Llengües britòniques і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llengües goidèliques
Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.
Nou!!: Llengües britòniques і Llengües goidèliques · Veure més »
Llengua picta
El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida.
Nou!!: Llengües britòniques і Llengua picta · Veure més »
Llista d'etimologies dels noms dels estats dels Estats Units
Llengües d'origen dels noms dels estats Els cinquanta estats dels Estats Units han pres els seus noms d'una gran varietat de llengües.
Nou!!: Llengües britòniques і Llista d'etimologies dels noms dels estats dels Estats Units · Veure més »
Llista de sistemes d'escriptura
Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
Nou!!: Llengües britòniques і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »
Londinium
Model de Londinium entre 85 i 90, al Museu de Londres, mostrant el primer pont construït sobre el Tàmesi Antoninià de Carausi, encunyat a Londinium Londinium (en llatí Londinium i també Lundinium, en grec antic Λονδίνιον) va ser una ciutat fundada pels romans a mitjan al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra.
Nou!!: Llengües britòniques і Londinium · Veure més »
Maelgwn Gwynedd
Maelgwn Gwynedd, el nom formal del qual era Maelgwn ap Cadwallon (480 aprox. - 547) (en llatí: Maglocunus, nom derivat del britònic *Maglocuu), altrament conegut com a Maelgwn Hir (l'Alt), fou un dels primers reis de Gwynedd i un personatge de la literatura mítica gal·lesa.
Nou!!: Llengües britòniques і Maelgwn Gwynedd · Veure més »
Música celta
Banda de gaites. Irlanda. Roig, Illa de Man. Morat, Bretanya. Taronja, Cornualla. Groc, Gal·les. Música celta és el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició celta d'Europa Occidental.
Nou!!: Llengües britòniques і Música celta · Veure més »
Menapis
Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Llengües britòniques і Menapis · Veure més »
Modron
Modron ("mare") és una figura de la mitologia gal·lesa coneguda com la mare de l'heroi Mabon ap Modron ("Mabon de Modron").
Nou!!: Llengües britòniques і Modron · Veure més »
Mutació consonàntica
La mutació consonàntica, en sincronia, és un canvi fonètic en el qual la consonant d'una paraula canvia d'acord amb el seu entorn morfològic i sintàctic.
Nou!!: Llengües britòniques і Mutació consonàntica · Veure més »
Nacions celtes
Bretanya Bandera amb combinació de les banderes de les nacions cèltiques Les nacions celtes són els territoris a l'oest d'Europa on hi ha sobreviscut les llengües cèltiques o trets culturals celtes.
Nou!!: Llengües britòniques і Nacions celtes · Veure més »
Nottingham
Nottingham (pronunciat /ˈnɒtɪŋəm/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Nottinghamshire, del qual n'és la capital.
Nou!!: Llengües britòniques і Nottingham · Veure més »
Pancelticisme
Les '''Sis Nacions''' considerat el nucli dels celtes moderns pel Congrés Cèltic i la Lliga Cèltica el nucli del territori Hallstatt, expansió cèltica abans del 500 Pancelticisme és el nom donat a diversos moviments i organitzacions polítiques i culturals que promouen un major contacte entre les nacions celtes.
Nou!!: Llengües britòniques і Pancelticisme · Veure més »
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Llengües britòniques і Parisis · Veure més »
Protocelta
Àrea originària de la cultura de La Tène El protocelta, també anomenat celta comú, és el suposat avantpassat de totes les llengües cèltiques conegudes.
Nou!!: Llengües britòniques і Protocelta · Veure més »
Regne d'Elmet
El Regne d'Elmet fou un regne britànic independent que cobria part del territori de Yorkshire, entre el i segle VII.
Nou!!: Llengües britòniques і Regne d'Elmet · Veure més »
Regne de Lindsey
El Regne de Lindsey o Linnuis (en anglès antic) fou un petit estat anglosaxó, que va quedar absorbit dins de Northúmbria al segle VII.
Nou!!: Llengües britòniques і Regne de Lindsey · Veure més »
Regne de Strathclyde
Strathclyde (lit. "Strath" ('vall') del riu Clyde), originàriament en britònic Ystrad Clud, fou un dels regnes dels britons situat a la part sud de la moderna Escòcia i el nord d'Anglaterra, zona de lHen Ogledd.
Nou!!: Llengües britòniques і Regne de Strathclyde · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Llengües britòniques і Rei Artús · Veure més »
Rheged
Rheged (pronunciat /ˈr̥ɛɡɛd/) va ser un dels països de parla celtobritona que van sorgir quan els romans van abandonar Britània al, situat en una zona que correspon a l'actual nord d'Anglaterra i al sud d'Escòcia.
Nou!!: Llengües britòniques і Rheged · Veure més »
Selàndia
Selàndia (o Sjælland en danès) és l'illa més gran de Dinamarca situada entre el mar del Nord i la mar Bàltica.
Nou!!: Llengües britòniques і Selàndia · Veure més »
Selyf ap Cynan
Selyf ap Cynan o Selyf Sarffgadau (ca 591 – ca 613) va ser un rei de Powys que visqué al, fill de Cynan Garwyn.
Nou!!: Llengües britòniques і Selyf ap Cynan · Veure més »
Sufix -acum
Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.
Nou!!: Llengües britòniques і Sufix -acum · Veure més »
Verlamion
Verlamion o Verlamio fou un assentament que s'ha datat en l'Edat de Ferro de la Gran Bretanya.
Nou!!: Llengües britòniques і Verlamion · Veure més »
Vortigern
Vortigern (Gwrtheyrn en gal·lès) fou un senyor de la guerra del a Britània i rei dels Britons.
Nou!!: Llengües britòniques і Vortigern · Veure més »
Votadins
Els votadins (llatí Votadini) eren un poble celta que habitava el sud-est d'Escòcia.
Nou!!: Llengües britòniques і Votadins · Veure més »
Y Gododdin
Y Gododdin és un poema medieval gal·lès format per un seguit d'elegies als homes del regne brità de Gododdin i als seus aliats, que, segons la interpretació convencional, van morir lluitant contra els angles de Deira i Bernícia a la Batalla de Catraeth (c. 600).
Nou!!: Llengües britòniques і Y Gododdin · Veure més »
Redirigeix aquí:
Britònic, Llengua britònica, Llengües britàniques.
