Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Cas acusatiu, Caupo de Turaida, Estats bàltics, Estònia, Estonians, Estonià meridional, Europa neolítica, Finlandesos, Finlàndia, Gradació consonàntica, Gramàtica del finès, Gramàtica del livonià, Ingrians, Lapònia, Letònia, Livvi-carelià, Llac Làdoga, Llengües eslaves, Llengües fino-pèrmiques, Llengües fino-volgaiques, Llengües paleoeuropees, Llengües ugrofineses, Llengües uralianes, Ludi (llengua), Manuscrit d'escorça de bedoll 292, Mutació consonàntica, Països nòrdics, Wends.
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Llengües baltofineses і Cas acusatiu · Veure més »
Caupo de Turaida
Caupo of Turaida o Kaupo (? - 21 de setembre de 1217) va ser un líder dels livonians finesos a principi del Segle XIII, en les actuals Letònia i Estònia durant la Croada Livoniana.
Nou!!: Llengües baltofineses і Caupo de Turaida · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Llengües baltofineses і Estats bàltics · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Llengües baltofineses і Estònia · Veure més »
Estonians
Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic.
Nou!!: Llengües baltofineses і Estonians · Veure més »
Estonià meridional
rbre lingüístic de Petri Kallioha (2021) mostrant la divisió de l'estonià meridional. L'estonià meridional és parlat al sud-est d'Estònia i comprén les varietats de Tartu, Mulgi, Võro i Seto.
Nou!!: Llengües baltofineses і Estonià meridional · Veure més »
Europa neolítica
Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la ceràmica cardial en blau. Figura femenina de Tumba Boigžari, Macedònia del Nord Europa neolítica és el període en què la tecnologia neolítica estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a Grècia) i c. 1700 aC (començament de l'edat del bronze al nord-oest d'Europa).
Nou!!: Llengües baltofineses і Europa neolítica · Veure més »
Finlandesos
Els finlandesos o finesos (en finès, suomalaiset; en suec, finländare; en suec de Finlàndia, finnar 'finlandesos ètnics' i finländare 'ciutadans de Finlàndia') són els nadius, habitants i ciutadans de Finlàndia.
Nou!!: Llengües baltofineses і Finlandesos · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Llengües baltofineses і Finlàndia · Veure més »
Gradació consonàntica
La gradació consonàntica és un tipus de mutació consonàntica (bàsicament lenició però també assimilació) que es troba en algunes llengües uralianes, específicament les branques baltofinesa, lapona, i samoiede.
Nou!!: Llengües baltofineses і Gradació consonàntica · Veure més »
Gramàtica del finès
Aquest article tracta la gramàtica de la llengua finesa (l'article Finès parla de la llengua en general i conté una panoràmica ràpida de la gramàtica).
Nou!!: Llengües baltofineses і Gramàtica del finès · Veure més »
Gramàtica del livonià
El livonià és una llengua baltofinesa i, com a tal, té una relació estreta amb l'estonià i el finès.
Nou!!: Llengües baltofineses і Gramàtica del livonià · Veure més »
Ingrians
Bandera dels ingriansUna dona ingriana amb un vestit tradicional Els ingrians (sg. inkerikot, isurit, ižoralaine, inkeroine, ižora, ingermans, ingers, ingrian, pl. ižoralaizet), són amb els vòtics un poble autòcton de l'Íngria.
Nou!!: Llengües baltofineses і Ingrians · Veure més »
Lapònia
La Lapònia (terme avui entès com molt despectiu pels seus habitants; en algunes de les llengües sami Sameadnäm, Са̄а̄ьмьяннамь; Sääʹmjânnam, Sábmie, Säämi o sobretot estès com a Sápmi) és una regió cultural tradicionalment habitada pel poble sami.
Nou!!: Llengües baltofineses і Lapònia · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Llengües baltofineses і Letònia · Veure més »
Livvi-carelià
El livvi-carelià (noms alternatius: livvi, livvikovià, olonets, olonentsi del sud, carelià o ливвиковский язык, en rus) és una llengua baltofinesa de la família uràlica parlat pels carelians d'Olonets (auto-anomenats livvis o livgilaizet), tradicionalment residents de l'àrea entre el llac Làdoga i l'Onega, la nord del riu Svir.
Nou!!: Llengües baltofineses і Livvi-carelià · Veure més »
Llac Làdoga
El llac Làdoga (en rus Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero, en finès, Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llac Làdoga · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües fino-pèrmiques
Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »
Llengües fino-volgaiques
Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llengües fino-volgaiques · Veure més »
Llengües paleoeuropees
Mapa de les llengües paleoeuropees conegudes, incloent-hi estrats lingüístics Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llengües paleoeuropees · Veure més »
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llengües ugrofineses · Veure més »
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Nou!!: Llengües baltofineses і Llengües uralianes · Veure més »
Ludi (llengua)
El ludi, o ludi de carèlia (luudi, lyydi o lüüdi), és una llengua baltofinesa de la família de les llengües uralianies.
Nou!!: Llengües baltofineses і Ludi (llengua) · Veure més »
Manuscrit d'escorça de bedoll 292
El manuscrit d'escorça de bedoll número 292 és el text més antic conegut que es va escriure en una llengua baltofinesa.
Nou!!: Llengües baltofineses і Manuscrit d'escorça de bedoll 292 · Veure més »
Mutació consonàntica
La mutació consonàntica, en sincronia, és un canvi fonètic en el qual la consonant d'una paraula canvia d'acord amb el seu entorn morfològic i sintàctic.
Nou!!: Llengües baltofineses і Mutació consonàntica · Veure més »
Països nòrdics
El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).
Nou!!: Llengües baltofineses і Països nòrdics · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Llengües baltofineses і Wends · Veure més »
Redirigeix aquí:
Baltofinès, Grup baltofinès, Llengua baltofinesa, Llengües balto-fineses, Llengües baltofènniques, Llengües fino-bàltiques, Llengües fíniques.
