Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Abdalònim, Abdastartos, Abibaal, Alfabet fenici, Alfabet grec, Alfabet protocananeu, Algèria, Atles (mitologia), Autàrit, Ayin, Èpsilon Cephei, Àlef, Baalbek, Batalla d'Alàlia, Bet, Biblos, Cadis, Calendari de Gezer, Cartago, Cips de Melqart, Cirta, Dàlet, Déu, Denyen, Edat antiga als Països Catalans, El, Era Selèucida, Escriptura Brahmi, Escriptura de l'Indus, Escriptura protosinaítica, Espanya, Estats neohitites, Etna, Fenícia, Fenici, Fricativa lateral alveolar sorda, Guímel, Hanníbal Barca (247 aC), He (lletra), Hebreu, Het, Hipsícrates de Fenícia, Hiram I, Història d'Algèria, Història de les Illes Balears, Història de Sardenya, Illes Balears, Joseph Juste Scaliger, Jueus a Espanya, Karatepe, ..., Kunyu Wanguo Quantu, Làmines de Pyrgi, Literatura fenício-púnica, Llengües canaanites, Llengües preromanes balears, Llengües semítiques, Llengua amorrita, Llista de llengües del món, Llista de sistemes d'escriptura, Maria Josep Estanyol i Fuentes, Meithalun, Natró, Nissan (hebreu), Numídia, Nun (lletra), Paxos, Púnic, Púnics, Pe, Pedra da Gávea, Període romà als Països Catalans, Plom de la Serreta d'Alcoi, Pobles antics d'Itàlia, Quantitat d'electricitat, Regió de Síria, Regne de Que, Regne de Samal, Reix, Riu Senegal, Sarcòfag d'Ahiram, Sarcòfag d'Eshmunazar II, Setge d'Aspis, Sidó, Siríac, Sub-districte d'Ascaló, Sufet, Tabnit, Taw, Teòdot de Fenícia, Tigrinya, Tipasa, Topònims balears preromans, Ugarit, Venètic, Wilhelm Gesenius, Xamaix. Ampliar l'índex (46 més) »
Abdalònim
Abdalònim (en llatí Abdalonymus, en grec antic Ἀβδαλώνιμος 'Abdalónimos') va ser un jardiner descendent de reis, al que Alexandre el Gran va fer rei de Sidó l'any 332 aC.
Nou!!: Llengua fenícia і Abdalònim · Veure més »
Abdastartos
Abdastartos (en fenici 𐤏𐤁𐤃𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 ’bd’štrt, que possiblement es pronunciava 'Abd-'Aixtart) va ser un rei de Tir, de l'any 927 aC al 918 aC aproximadament.
Nou!!: Llengua fenícia і Abdastartos · Veure més »
Abibaal
Abibaal (en fenici: 𐤀𐤁𐤉𐤁𐤏𐤋 ʾabībaʿl, "El meu pare és Baal") va ser rei de Tir al segle X aC.
Nou!!: Llengua fenícia і Abibaal · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Llengua fenícia і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Llengua fenícia і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet protocananeu
* l'escriptura protosinaítica trobada a Canaan.
Nou!!: Llengua fenícia і Alfabet protocananeu · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Llengua fenícia і Algèria · Veure més »
Atles (mitologia)
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.
Nou!!: Llengua fenícia і Atles (mitologia) · Veure més »
Autàrit
Autàrit (Autaritus) era el cap dels mercenaris gals dels cartaginesos que va combatre contra els romans a Sicília.
Nou!!: Llengua fenícia і Autàrit · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Ayin · Veure més »
Èpsilon Cephei
Èpsilon Cephei (ε Cep / 23 Cephei / HD 211336) és un estel de magnitud aparent +4,18 a la constel·lació de Cefeu.
Nou!!: Llengua fenícia і Èpsilon Cephei · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Àlef · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Llengua fenícia і Baalbek · Veure més »
Batalla d'Alàlia
La batalla d'Alàlia fou una batalla naval esdevenguda entre els foceus, que uns anys abans havien fundat la colònia d'Alàlia, i una coalició de púnics i etruscs.
Nou!!: Llengua fenícia і Batalla d'Alàlia · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Bet · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Llengua fenícia і Biblos · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Llengua fenícia і Cadis · Veure més »
Calendari de Gezer
El calendari de Gezer és una petita tauleta de pedra calcària amb inscripcions, que es troba al Museu de l'Antic Orient, un museu d'arqueologia de Turquia, amb la inscripció de Siloè i altres objectes arqueològics descoberts abans de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Llengua fenícia і Calendari de Gezer · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Llengua fenícia і Cartago · Veure més »
Cips de Melqart
Els Cips de Melqart o Cippi de Melqart és el nom de dos cips de marbre fenici, desenterrats a Malta en circumstàncies imprecises, i datats del s. II aC.
Nou!!: Llengua fenícia і Cips de Melqart · Veure més »
Cirta
Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.
Nou!!: Llengua fenícia і Cirta · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Dàlet · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Llengua fenícia і Déu · Veure més »
Denyen
Els denyen o danuna (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) foren un dels pobles de la mar que es va establir a la regió d'Adana durant el col·lapse de l'edat de bronze.
Nou!!: Llengua fenícia і Denyen · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Llengua fenícia і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
El
Imatge d''''El''' lluitant amb dos lleons. El era el déu principal de la mitologia cananea, també pertanyent a la mitologia fenícia.
Nou!!: Llengua fenícia і El · Veure més »
Era Selèucida
Moneda d'Antíoc VI Dionisi. Al revers la inscripció grega ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΟΧΟΥ ("Rei Antíoc"). La data θ´ξ´ρ´ denota l'any 169 de l'era selèucida, que correspon als anys 144 - 143 anys aC. L'Era Selèucida, també anomenada Anno Graecorum ("any dels grecs" en llatí), és un mètode de numeració dels anys del calendari creat als inicis de l'Imperi Selèucida que presentava la innovació en la que la seqüència d'anys no es reiniciava amb la coronació de cada nou sobirà, sinó que es fixà l'any 1 d'una forma arbitrària i a partir d'aquí la seqüència d'anys continuà ininterrompudament.
Nou!!: Llengua fenícia і Era Selèucida · Veure més »
Escriptura Brahmi
Escriptura Brahmi és el nom modern donat als membres més antics de la família bràmica. Les inscripcions més conegudes en brahmi són les inscripcions sobre pedra dels Edictes d'Aixoca localitzades en el centre-nord de l'Índia, que daten del segle III a.C. Aquests són tradicionalment considerats com les mostres més antigues d'escriptura brahmi, encara que descobriments més recents suggereixen que podria haver-n'hi de més antigues.
Nou!!: Llengua fenícia і Escriptura Brahmi · Veure més »
Escriptura de l'Indus
Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols. L’escriptura de l'Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC.
Nou!!: Llengua fenícia і Escriptura de l'Indus · Veure més »
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Nou!!: Llengua fenícia і Escriptura protosinaítica · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Llengua fenícia і Espanya · Veure més »
Estats neohitites
Mapa històric dels estats neohitites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohitites, anomenats també recentment sirohitites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.
Nou!!: Llengua fenícia і Estats neohitites · Veure més »
Etna
LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.
Nou!!: Llengua fenícia і Etna · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Llengua fenícia і Fenícia · Veure més »
Fenici
* Fenici, relatiu al país de Fenícia, civilització mediterrània talassocràtica de parla semita originada al voltant del Líban, Síria i Palestina.
Nou!!: Llengua fenícia і Fenici · Veure més »
Fricativa lateral alveolar sorda
La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu.
Nou!!: Llengua fenícia і Fricativa lateral alveolar sorda · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Guímel · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Llengua fenícia і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і He (lletra) · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Llengua fenícia і Hebreu · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Het · Veure més »
Hipsícrates de Fenícia
Hipsícrates de Fenícia (Hypsicrates; Ὑψικράτης) va ser un historiador que va escriure una història sobre Fenícia en llengua fenícia.
Nou!!: Llengua fenícia і Hipsícrates de Fenícia · Veure més »
Hiram I
UHiram I (en fenici 𐤇𐤓𐤌 'Ḥirōm' "el meu germà és excels"; en hebreu: חִירָם 'Ḥīrām', en àrab: حيرام) també anomenat Hirom i Huram, va ser rei de Tir, segons la Bíblia.
Nou!!: Llengua fenícia і Hiram I · Veure més »
Història d'Algèria
Algèria el 1519, quan Espanya controlava alguns enclavaments de la seva costa La història d'Algèria es desenvolupa a la fèrtil plana costanera del nord d'Àfrica, que és de vegades anomenada Magrib.
Nou!!: Llengua fenícia і Història d'Algèria · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llengua fenícia і Història de les Illes Balears · Veure més »
Història de Sardenya
Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.
Nou!!: Llengua fenícia і Història de Sardenya · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Llengua fenícia і Illes Balears · Veure més »
Joseph Juste Scaliger
Joseph Juste Scaliger o Joseph Justus Scaliger (Agen, 4 o 5 d'agost de 1540 - Leiden, 21 de gener de 1609), erudit francès, poliglota, realitzà la traducció i l'edició crítica de nombroses obres de la cultura grecollatina i fou un dels primers a establir una cronologia comparada per a totes les cultures de l'antiguitat.
Nou!!: Llengua fenícia і Joseph Juste Scaliger · Veure més »
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Nou!!: Llengua fenícia і Jueus a Espanya · Veure més »
Karatepe
Karatepe ('Turó Negre', hitita: Azatiwataya o Azitawatas, assiri Ishtunda) és una antiga fortalesa hitita exhibida com a museu a l'aire lliure a la província d'Osmaniye, a Turquia, a 23 km de la ciutat de Kadirli, a les muntanyes del Taure, a la riba dreta del riu Ceyhan.
Nou!!: Llengua fenícia і Karatepe · Veure més »
Kunyu Wanguo Quantu
El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès.
Nou!!: Llengua fenícia і Kunyu Wanguo Quantu · Veure més »
Làmines de Pyrgi
Les làmines de Pirgi són tres làmines d'or amb inscripcions en etrusc i fenici.
Nou!!: Llengua fenícia і Làmines de Pyrgi · Veure més »
Literatura fenício-púnica
Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.
Nou!!: Llengua fenícia і Literatura fenício-púnica · Veure més »
Llengües canaanites
Les llengües canaanites constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques.
Nou!!: Llengua fenícia і Llengües canaanites · Veure més »
Llengües preromanes balears
Les llengües preromanes balears són les llengües parlades per la població de les Illes Balears en el període anterior a la conquesta i ocupació romana (abans de 123 aC).
Nou!!: Llengua fenícia і Llengües preromanes balears · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Llengua fenícia і Llengües semítiques · Veure més »
Llengua amorrita
Cronologia de les llengües semítiques La llengua amorrita és una llengua semítica parlada pel poble amorrita que vivia a l'alta i baixa Mesopotàmia (equivalent de la Síria actual) entre finals del 3r mil·lenni aC fins i principis del 2n mil·lenni aC.
Nou!!: Llengua fenícia і Llengua amorrita · Veure més »
Llista de llengües del món
La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.
Nou!!: Llengua fenícia і Llista de llengües del món · Veure més »
Llista de sistemes d'escriptura
Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.
Nou!!: Llengua fenícia і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »
Maria Josep Estanyol i Fuentes
és una professora universitària catalana, que imparteix classes de cultura i llengua fenícia a la Universitat de Barcelona des de 1974.
Nou!!: Llengua fenícia і Maria Josep Estanyol i Fuentes · Veure més »
Meithalun
Meithalun és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 26 kilòmetres al sud de Jenin.
Nou!!: Llengua fenícia і Meithalun · Veure més »
Natró
El natró és un mineral de la classe dels carbonats (o minerals carbonats i nitrats), segons la classificació de Strunz.
Nou!!: Llengua fenícia і Natró · Veure més »
Nissan (hebreu)
Pasqua jueva té lloc durant el mes de Nissan Nissan (en hebreu: נִיסָן; l'idioma accadi "nisānu" i aquest de l'idioma sumeri "nisag", "fill, primer brot") és el primer mes del calendari hebreu bíblic, que comença el seu compte a partir de la sortida dels hebreus de l'esclavitud a Egipte; mentre que en el calendari hebreu modern, que comença l'1 del mes de Tixrí i commemora la Creació del món, ocupa el setè lloc.
Nou!!: Llengua fenícia і Nissan (hebreu) · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Llengua fenícia і Numídia · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Nun (lletra) · Veure més »
Paxos
El port de Gaios Paxos (en grec: Παξός, pronunciat Paxós) és la més petita de les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nisià).
Nou!!: Llengua fenícia і Paxos · Veure més »
Púnic
L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, dabarīm pōnīm) fou una llengua semítica parlada pels púnics, una civilització que s'estenia per l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona, territoris controlats per l'antiga ciutat de Cartago (que formava l'Imperi Cartaginès).
Nou!!: Llengua fenícia і Púnic · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Llengua fenícia і Púnics · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Pe · Veure més »
Pedra da Gávea
Pedra da Gávea és una muntanya monolítica del Parc Nacional de Tijuca, a Rio de Janeiro, Brasil.
Nou!!: Llengua fenícia і Pedra da Gávea · Veure més »
Període romà als Països Catalans
Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.
Nou!!: Llengua fenícia і Període romà als Països Catalans · Veure més »
Plom de la Serreta d'Alcoi
El plom de la Serreta d'Alcoi és una làmina rectangular de plom amb inscripcions fetes en llengua ibèrica en alfabet grecoibèric.
Nou!!: Llengua fenícia і Plom de la Serreta d'Alcoi · Veure més »
Pobles antics d'Itàlia
Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.
Nou!!: Llengua fenícia і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »
Quantitat d'electricitat
Dins l'entorn de la física el terme quantitat d'electricitat es refereix a la quantitat de càrrega elèctrica.
Nou!!: Llengua fenícia і Quantitat d'electricitat · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Llengua fenícia і Regió de Síria · Veure més »
Regne de Que
El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) va ser un estat neohitita del sud de Cilícia, format principalment per l'anomenada Cilicia Campestris, a les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes de Nur. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en formava part.
Nou!!: Llengua fenícia і Regne de Que · Veure més »
Regne de Samal
Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC El Regne de Samal va ser un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan diversos poders locals, com la ciutat de Sam'al d'on va prendre nom el regne, es van fer independents.
Nou!!: Llengua fenícia і Regne de Samal · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Reix · Veure més »
Riu Senegal
Pescadors portant caixes de peix a l'estuari del Senegal vora Saint Louis El riu Senegal és un riu d'Àfrica que neix a Guinea, a l'altiplà de Fouta Djalon, amb el nom de Bafing.
Nou!!: Llengua fenícia і Riu Senegal · Veure més »
Sarcòfag d'Ahiram
El sarcòfag del rei Ahiram és el sarcòfag d'un rei fenici de Biblos (cap al 1000 aC), descobert el 1923 per l'arqueòleg francés Pierre Montet a la tomba V de la necròpoli reial de Biblos i exposat al Museu Nacional de Beirut.
Nou!!: Llengua fenícia і Sarcòfag d'Ahiram · Veure més »
Sarcòfag d'Eshmunazar II
El sarcòfag d'Eshmunazar II és el sarcòfag que conté les restes del rei de Sidó Eshmunazar II, famós per una inscripció fenícia.
Nou!!: Llengua fenícia і Sarcòfag d'Eshmunazar II · Veure més »
Setge d'Aspis
El setge d'Aspis va ser un esdeveniment ocorregut l'any 256 aC, durant la Primera Guerra Púnica, entre l'exèrcit romà dirigit pels cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong i l'exèrcit cartaginès que guarnia la ciutat d'Aspis (l'actual Kélibia).
Nou!!: Llengua fenícia і Setge d'Aspis · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Llengua fenícia і Sidó · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Llengua fenícia і Siríac · Veure més »
Sub-districte d'Ascaló
El Sub-districte d'Ascaló forma part del districte del sud d'Israel, i està format per diverses ciutats israelianes, i per unes entitats de població més petites, anomenades consells regionals.
Nou!!: Llengua fenícia і Sub-districte d'Ascaló · Veure més »
Sufet
En diverses cultures semítiques, el sufet (en hebreu: שׁוֹפֵט šōfēṭ, en fenici: 𐤔𐤐𐤈 šōfēṭ, en púnic: 𐤔𐤐𐤈 šūfeṭ, en ugarític 𐎘𐎔𐎉 ṯāpiṭ) era un dirigent d'una comunitat, un cap que exercia els poders de magistrat que podria equivaldre al càrrec de senador romà.
Nou!!: Llengua fenícia і Sufet · Veure més »
Tabnit
Tabnit (fenici: 𐤕𐤁𐤍𐤕 tbnt) fou un rei fenici de Sidó del voltant del 490 ae.
Nou!!: Llengua fenícia і Tabnit · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Llengua fenícia і Taw · Veure més »
Teòdot de Fenícia
Teòdot (Theodotus) fou un historiador fenici que va viure abans de Flavi Josep.
Nou!!: Llengua fenícia і Teòdot de Fenícia · Veure més »
Tigrinya
El tigrinya és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.
Nou!!: Llengua fenícia і Tigrinya · Veure més »
Tipasa
Tipasa o Tibaza, antiga Tefessedt (amazic chenoua: Basar) és una ciutat a la costa d'Algèria, capital de la província o wilaya homònima, a 68 km d'Alger.
Nou!!: Llengua fenícia і Tipasa · Veure més »
Topònims balears preromans
La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).
Nou!!: Llengua fenícia і Topònims balears preromans · Veure més »
Ugarit
Vista de les ruïnes del palau Ugarit (en ugarític:;; en; actualment Ras Xamra,, que vol dir ‘Cap del Fonoll’), fou una ciutat estat portuària prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap al 1800 aC i es va independitzar més tard.
Nou!!: Llengua fenícia і Ugarit · Veure més »
Venètic
El venètic és una llengua indoeuropea extingida, parlada a l'antiguitat a la regió italiana de Vèneto, entre el delta del riu Po i el contraforts meridionals dels Alps, així com en algunes parts de l'actual Eslovènia.
Nou!!: Llengua fenícia і Venètic · Veure més »
Wilhelm Gesenius
Heinrich Friedrich Wilhelm Gesenius (3 de febrer de 1786- 23 d'octubre de 1842) va ser un orientalista alemany i crític bíblic originari de Nordhausen, una ciutat a la vessant sud de les muntanyes Harz, a Turíngia, Alemanya.
Nou!!: Llengua fenícia і Wilhelm Gesenius · Veure més »
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Nou!!: Llengua fenícia і Xamaix · Veure més »
