Accés més ràpid que el navegador!
140 les relacions: Amanida, Antiga Roma, Antiguitat tardana, Aquitans, Aromanesos, Art de Catalunya, Article salat, Assibilació, Barcassa, Bavarès, Bòbila de Llampaies, Billó, Brescià, Cancelleria Reial, Carme Jiménez Huertas, Castellà, Catalans, Català, Català antic, Català balear, Català clàssic, Catalunya, Còdex Rohonczi, Clàudia (nomen), Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat del Rosselló, Concili de Tours, Crònica de Fredegari, Cultura de l'antiga Roma, Daga, Dàcic, Deus vult, Dialecte constitutiu, Diamant, Dona, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Egèria (escriptora), Emirat de Sicília, Englantina roja, Escòcia, Filologia clàssica, Foca monjo del Mediterrani, Fonologia del català, Fortunacià d'Aquileia, Francès, Francès antic, Francesos, ..., Freqüentatiu, Gai Mati Calvena, Gal (llengua), Germanisme, Gitanos, Glossa, Grafit (arqueologia), Groc, Helena de Troia, Història Augusta, Història de Catalunya, Història de l'italià, Història de la llengua castellana, Història de la llengua catalana, Història de la llengua romanesa, Història dels Països Catalans, Imperi Romà, Istriot, Italià, Itàlia meridional, Ius primae noctis, La literatura en vulgar, Latino sine flexione, Literatura catalana, Literatura medieval, Llatí, Llatí britànic, Llatí medieval, Llatí tardà, Llebrer espanyol, Llei de Bartsch, Lleis fonètiques del català, Llengües d'oïl, Llengües de Portugal, Llengües de Suïssa, Llengües híbrides en la literatura medieval, Llengües judeoromàniques, Llengües latinofalisques, Llengües romàniques, Llengua literària, Locució llatina, Magister meus no vol que me miras, novell, Mallorquí, Maria Iliescu, Martorelles, Mètode comparatiu, Melé, Melodia, Menorquí, Metàtesi (lingüística), Migdia, Milà (ocell), Mirall, Mossàrab, Mossàrab de les Illes Balears, Mot patrimonial, Navarrès-aragonès, Nàhuatl clàssic, Occità, Països Catalans, Parenostre, Pera (fruita), Regne d'Aquitània, Regne Franc, Regne Longobard, Renaixement carolingi, Riojà precastellà, Roca Sareny, Romanès, Romània, Romániço, Rossinyol, Salzburggau, Sant Sadurní de Gallifa, Sard, Sebastià Mariner i Bigorra, Seqüència de Santa Eulàlia, Sexualitat a l'antiga Roma, Sicília, Substrat (lingüística), Tabulae amalphitanae, Tòpic literari, Tomida femina, Uniformisme lingüístic a França, Veikko Väänänen, Vergonha, Vernacle, Vetus Llatina, Vocal neutra, Vulgata. Ampliar l'índex (90 més) »
Amanida
Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).
Nou!!: Llatí vulgar і Amanida · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Llatí vulgar і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Llatí vulgar і Antiguitat tardana · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Llatí vulgar і Aquitans · Veure més »
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Nou!!: Llatí vulgar і Aromanesos · Veure més »
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Nou!!: Llatí vulgar і Art de Catalunya · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Llatí vulgar і Article salat · Veure més »
Assibilació
En lingüística, l'assibilació és un canvi fonètic que resulta en una consonant sibilant.
Nou!!: Llatí vulgar і Assibilació · Veure més »
Barcassa
riu Tàmesi a Londres, Anglaterra, Regne Unit p.
Nou!!: Llatí vulgar і Barcassa · Veure més »
Bavarès
El bavarès o bavarés, altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua.
Nou!!: Llatí vulgar і Bavarès · Veure més »
Bòbila de Llampaies
La Bòbila o Can Xic és una antiga indústria, prop del veïnat de Llampaies, al costat de la carretera GI-623 a peu del quilòmetre 3 i a ponent del nucli urbà de la població de Camallera.
Nou!!: Llatí vulgar і Bòbila de Llampaies · Veure més »
Billó
El billó és un aliatge d'argent (o, de vegades, or) amb un contingut elevat de metalls no preciosos com el coure o, fins i tot, estany i zinc.
Nou!!: Llatí vulgar і Billó · Veure més »
Brescià
El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.
Nou!!: Llatí vulgar і Brescià · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Llatí vulgar і Cancelleria Reial · Veure més »
Carme Jiménez Huertas
Carme Jiménez Huertas, també coneguda pel seu nom de ploma Carme J. Huertas (Sant Just Desvern, 1958), és una filòloga i escriptora catalana, resident a Corbera de Llobregat.
Nou!!: Llatí vulgar і Carme Jiménez Huertas · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Llatí vulgar і Castellà · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Llatí vulgar і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llatí vulgar і Català · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Llatí vulgar і Català antic · Veure més »
Català balear
El balear és el dialecte del català que es parla a les Illes Balears.
Nou!!: Llatí vulgar і Català balear · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Llatí vulgar і Català clàssic · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Llatí vulgar і Catalunya · Veure més »
Còdex Rohonczi
Una il·lustració del còdex. Possible culte solar, nativitat, creus i un típic monestir moldau. Crucifixió. Una còpia del llibre. El Còdex Rohonczi és un fascicle de 448 pàgines (224 fulles) manuscrites en un sistema d'escriptura i una llengua desconeguts.
Nou!!: Llatí vulgar і Còdex Rohonczi · Veure més »
Clàudia (nomen)
Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.
Nou!!: Llatí vulgar і Clàudia (nomen) · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Llatí vulgar і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Llatí vulgar і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Llatí vulgar і Comtat del Rosselló · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Llatí vulgar і Concili de Tours · Veure més »
Crònica de Fredegari
Dibuix a ploma del primer manuscrit que es creu que representa Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó, 715 La Crònica de Fredegari és el títol utilitzat per a una crònica franca del que degué ser escrita per un borgonyó.
Nou!!: Llatí vulgar і Crònica de Fredegari · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Llatí vulgar і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Daga
Daga Neolitica Una daga (del llatí vulgar daca) és una arma blanca de làmina aplanada i punta aguda.
Nou!!: Llatí vulgar і Daga · Veure més »
Dàcic
El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.
Nou!!: Llatí vulgar і Dàcic · Veure més »
Deus vult
El crit ''Deus vult'' va sorgir quan Urbà II proclamà la Primera Croada. Il·lustració de l'esdeveniment de Gustave Doré. Deus vult, 'Déu ho vol', en llatí clàssic, o deus hoc vult i deus lo vult, en llatí vulgar, fou el crit de guerra sorgit de la multitud després de la proclamació de la Primera Croada pel Papa Urbà II durant el Concili de Clermont, l'any 1095, quan l'Església Ortodoxa va demanar ajuda per defensar-se de la invasió d'Anatòlia per l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Llatí vulgar і Deus vult · Veure més »
Dialecte constitutiu
Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.
Nou!!: Llatí vulgar і Dialecte constitutiu · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Llatí vulgar і Diamant · Veure més »
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Nou!!: Llatí vulgar і Dona · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Llatí vulgar і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Llatí vulgar і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Llatí vulgar і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Egèria (escriptora)
Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.
Nou!!: Llatí vulgar і Egèria (escriptora) · Veure més »
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Nou!!: Llatí vulgar і Emirat de Sicília · Veure més »
Englantina roja
Lenglantina roja (Rosa rubiginosa o Rosa eglanteria) és un arbust de la família de les rosàcies.
Nou!!: Llatí vulgar і Englantina roja · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Llatí vulgar і Escòcia · Veure més »
Filologia clàssica
La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren.
Nou!!: Llatí vulgar і Filologia clàssica · Veure més »
Foca monjo del Mediterrani
La foca monjo del Mediterrani, també coneguda com a foca mediterrània o vell marí (Monachus monachus), és un mamífer carnívor de la família dels fòcids.
Nou!!: Llatí vulgar і Foca monjo del Mediterrani · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Llatí vulgar і Fonologia del català · Veure més »
Fortunacià d'Aquileia
Fortunacià (Fortunatianus) va ser bisbe d'Aquileia del, que participà de les primeres discussions sobre l'arianisme i fou autor d'uns comentaris a l'Evangeli segons sant Mateu que han estat editats recentment.
Nou!!: Llatí vulgar і Fortunacià d'Aquileia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Llatí vulgar і Francès · Veure més »
Francès antic
El concepte de francès antic o francès medieval inclou el conjunt de tota la família de llengües romàniques del grup d'oïl parlades aproximadament a la meitat nord del territori francès actual i per la noblesa normanda, des del segle IX fins al segle XIV.
Nou!!: Llatí vulgar і Francès antic · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Llatí vulgar і Francesos · Veure més »
Freqüentatiu
Un freqüentatiu o iteratiu és una transformació d'un verb –més sovint amb sufix– per a expressar una acció que es produeix habitualment o repetidament.
Nou!!: Llatí vulgar і Freqüentatiu · Veure més »
Gai Mati Calvena
Gai Mati Calvena (en llatí Caius Matius Calvena), normalment conegut només com a Gai Mati, ja que el sobrenom Calvena li va venir per la seva calvície, va ser un cavaller romà amic íntim de Juli Cèsar.
Nou!!: Llatí vulgar і Gai Mati Calvena · Veure més »
Gal (llengua)
El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.
Nou!!: Llatí vulgar і Gal (llengua) · Veure més »
Germanisme
Els germanismes són els estrangerismes que procedeixen de l'alemany, i també qualsevol mot, gir o manera d'expressió procedent de les antigues llengües germàniques.
Nou!!: Llatí vulgar і Germanisme · Veure més »
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Nou!!: Llatí vulgar і Gitanos · Veure més »
Glossa
Una glossa (del grec koiné γλώσσα glossa, que significa 'llengua' -- l'òrgan -- com també 'llenguatge') és una nota escrita als marges o entre les línies d'un llibre, en la qual s'explica el significat del text en el seu idioma original, de vegades en un altre idioma.
Nou!!: Llatí vulgar і Glossa · Veure més »
Grafit (arqueologia)
Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.
Nou!!: Llatí vulgar і Grafit (arqueologia) · Veure més »
Groc
El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.
Nou!!: Llatí vulgar і Groc · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Llatí vulgar і Helena de Troia · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Llatí vulgar і Història Augusta · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Llatí vulgar і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'italià
La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.
Nou!!: Llatí vulgar і Història de l'italià · Veure més »
Història de la llengua castellana
Mapa cronològic que mostra l'expansió territorial del castellà. La història de la llengua castellana mostra l'evolució del castellà al llarg dels segles del seu naixement del llatí vulgar fins a l'actualitat, un procés en què ha incorporat canvis d'estructura morfosintàctica, evolució fonètica i lèxica, així com una expansió geogràfica.
Nou!!: Llatí vulgar і Història de la llengua castellana · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Llatí vulgar і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història de la llengua romanesa
sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.
Nou!!: Llatí vulgar і Història de la llengua romanesa · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Llatí vulgar і Història dels Països Catalans · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Llatí vulgar і Imperi Romà · Veure més »
Istriot
Listriot és una llengua romànica de la branca occidental que es parla al sector croat d'Ístria i que, segons sembla, es conserva també entre la corresponent diàspora (per exemple, a l'Alguer). La llengua istriota no s'ha de confondre amb l'istrovènet (parlar vènet d'Ístria) ni amb l'istroromanès (dialecte romanès d'Ístria).
Nou!!: Llatí vulgar і Istriot · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Llatí vulgar і Italià · Veure més »
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Nou!!: Llatí vulgar і Itàlia meridional · Veure més »
Ius primae noctis
Il·lustració d'un ''ius primae noctis'', any 1888 El dret de cuixa o, en llatí vulgar medieval, ius primae noctis (també, antigament, "dret de pernada"), hauria estat un hipotètic dret o privilegi del senyor de mantenir relacions sexuals amb una dona del seu domini en la seva nit de noces i, per tant, a gaudir de la seva virginitat, o bé qualsevol altra nit o dia.
Nou!!: Llatí vulgar і Ius primae noctis · Veure més »
La literatura en vulgar
Entenem per literatura en vulgar aquella que està escrita en qualsevol llengua vulgar, és a dir, que no sigui el llatí.
Nou!!: Llatí vulgar і La literatura en vulgar · Veure més »
Latino sine flexione
Bandera del latino sine flexione Latino sine flexione (llatí sense flexió, abreujat LSF), també anomenat Interlingua de Peano (abreujat IL), és una llengua auxiliar presentada pel matemàtic italià Giuseppe Peano l'any 1903.
Nou!!: Llatí vulgar і Latino sine flexione · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Llatí vulgar і Literatura catalana · Veure més »
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llatí vulgar і Literatura medieval · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí · Veure més »
Llatí britànic
El llatí britànic o romanç britànic era una forma de llatí tardà parlat a Gran Bretanya durant el període romà i l'alta edat mitjana.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí britànic · Veure més »
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí medieval · Veure més »
Llatí tardà
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI.
Nou!!: Llatí vulgar і Llatí tardà · Veure més »
Llebrer espanyol
El llebrer espanyol o galgo és una raça de gos llebrer autòctona d'Espanya.
Nou!!: Llatí vulgar і Llebrer espanyol · Veure més »
Llei de Bartsch
La llei de Bartsch (loi de Bartsch/effet de Bartsch) en lingüística de les llengües d'oïl determina un canvi de so que es produí en l'evolució primigènia, per exemple en el desenvolupament del francès antic.
Nou!!: Llatí vulgar і Llei de Bartsch · Veure més »
Lleis fonètiques del català
El català es caracteritza per una sèrie de canvis fonètics sofertes en la seva evolució des del llatí vulgar que s'anomenen les lleis fonètiques del català, estudiades per la gramàtica històrica.
Nou!!: Llatí vulgar і Lleis fonètiques del català · Veure més »
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües d'oïl · Veure més »
Llengües de Portugal
Les llengües de Portugal són els idiomes parlats actualment, o antigament, al territori de la República Portuguesa.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües de Portugal · Veure més »
Llengües de Suïssa
Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües de Suïssa · Veure més »
Llengües híbrides en la literatura medieval
L'ús de llengües híbrides en la literatura medieval és un dels fenòmens literaris més peculiars de la baixa edat mitjana, consistent en la redacció de textos en llengües híbrides, és a dir, textos que barrejaven dues llengües diferenciades de l'època.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües híbrides en la literatura medieval · Veure més »
Llengües judeoromàniques
Les llengües judeoromàniques són les llengües derivades de les llengües romàniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llengües pròpies, les quals van passar a formar part del nombrós grup de les llengües jueves.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües judeoromàniques · Veure més »
Llengües latinofalisques
Mapa de les lengües i dialectes latinofalisques, en diferents tons de blau Les llengües latinofalisques formen un grup que pertany al grup itàlic de la família indoeuropea de llengües.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües latinofalisques · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Llatí vulgar і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua literària
La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.
Nou!!: Llatí vulgar і Llengua literària · Veure més »
Locució llatina
«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.
Nou!!: Llatí vulgar і Locució llatina · Veure més »
Magister meus no vol que me miras, novell
Magister meus no vol que me miras, novell (el meu mestre no vol que em miris, novell), és una nota al marge que Jaume de Vilanueva va poder observar en un llibre de la biblioteca del monestir de Ripoll cap a 1806/07 i que va publicar al tom VIII del seu "Viaje literario a las iglesias de España".
Nou!!: Llatí vulgar і Magister meus no vol que me miras, novell · Veure més »
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Llatí vulgar і Mallorquí · Veure més »
Maria Iliescu
Maria Henrietta Iliescu, nascuda com a Maria Adlersberger (Viena, Àustria, 1 de juny de 1927 - Craiova, Romania, 21 de gener de 2020) fou una romanista i professora universitària austríaca.
Nou!!: Llatí vulgar і Maria Iliescu · Veure més »
Martorelles
Martorelles és una vila i municipi català de la comarca del Vallès Oriental inclòs dins la mancomunitat de municipis de Galzeran.
Nou!!: Llatí vulgar і Martorelles · Veure més »
Mètode comparatiu
El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.
Nou!!: Llatí vulgar і Mètode comparatiu · Veure més »
Melé
Una melé en formació 290x290px Una melé és una jugada realitzada per decisió de l'àrbitre com a conseqüència d'una falta, que s'inicia en el mateix punt on s'havia comès la infracció.
Nou!!: Llatí vulgar і Melé · Veure més »
Melodia
En la música, la melodia (sovint també anomenada veu) és una sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió de sons organitzats de manera que formin frases amb sentit musical, en contraposició a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons.
Nou!!: Llatí vulgar і Melodia · Veure més »
Menorquí
El menorquí és un subdialecte català parlat a l'illa de Menorca, que forma part del català balear i del bloc oriental del català.
Nou!!: Llatí vulgar і Menorquí · Veure més »
Metàtesi (lingüística)
Una metàtesi (del grec μετάθεσις, transliterat estrictament com metàthesis, "transposició") és un fenomen fonètic que consisteix en un canvi d'ordre de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Llatí vulgar і Metàtesi (lingüística) · Veure més »
Migdia
Les agulles del Big Ben marcant les 12 hores.El migdia es l'hora en què el sol és en el punt més alt, corresponent a les 12:00 hores, és a dir, quan es troba en el meridià.
Nou!!: Llatí vulgar і Migdia · Veure més »
Milà (ocell)
Els milans són ocells rapinyaires de llargues ales i potes primes.
Nou!!: Llatí vulgar і Milà (ocell) · Veure més »
Mirall
Un càntir reflectit en un '''espill'''. Mirall egipci. Louvre. Reflexió dels raigs de llum en un mirall pla. Esquema d'inversió de la imatge. Esquema d'un reflector. Un mirall (del llatí vulgar miraculum, i aquest del verb llatí miror, meravellar-se, admirar) o espill (del llatí speculum, mirall) és un cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep.
Nou!!: Llatí vulgar і Mirall · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Llatí vulgar і Mossàrab · Veure més »
Mossàrab de les Illes Balears
El mossàrab de les Illes Balears, dit també romanç andalusí de les Illes Balears, romanç precatalà i romanç prejaumí, és la varietat lingüística romànica parlada a les Illes Balears a partir de l'evolució del llatí vulgar abans de la Conquesta catalana.
Nou!!: Llatí vulgar і Mossàrab de les Illes Balears · Veure més »
Mot patrimonial
Un mot patrimonial, mot hereditari o mot popular (per castellanisme, paraula patrimonial) és aquell que, present en una llengua, ve directament de la predecessora i ha passat per una evolució històrica.
Nou!!: Llatí vulgar і Mot patrimonial · Veure més »
Navarrès-aragonès
El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.
Nou!!: Llatí vulgar і Navarrès-aragonès · Veure més »
Nàhuatl clàssic
El nàhuatl clàssic és el nom donat a la llengua parlada pels mexicas o nahuas de la Vall de Mèxic (com llengua franca de l'antic Imperi mexica) i els novohispans després de la conquesta de Mèxic (com idioma oficial del Virregnat de Nova Espanya).
Nou!!: Llatí vulgar і Nàhuatl clàssic · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Llatí vulgar і Occità · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Llatí vulgar і Països Catalans · Veure més »
Parenostre
El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.
Nou!!: Llatí vulgar і Parenostre · Veure més »
Pera (fruita)
Peres La pera és el fruit de les pereres, diverses espècies d'arbres caducifoli del gènere Pyrus, encara que normalment quan es parla del fruit comestible es tracta de la perera comuna (Pyrus communis).
Nou!!: Llatí vulgar і Pera (fruita) · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Llatí vulgar і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Llatí vulgar і Regne Franc · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Llatí vulgar і Regne Longobard · Veure més »
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Nou!!: Llatí vulgar і Renaixement carolingi · Veure més »
Riojà precastellà
Evolució dels dialectes navarresos-aragonesos El riojà precastellà o precastellà de La Rioja —històricament anomenat riojà— era la varietat més occidental del romanç navarrès-aragonès.
Nou!!: Llatí vulgar і Riojà precastellà · Veure més »
Roca Sareny
Roca Sareny, escrit també a vegades Roca Sereny, és un turó situat al vessant nord del massís de Sant Llorenç del Munt.
Nou!!: Llatí vulgar і Roca Sareny · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Llatí vulgar і Romanès · Veure més »
Romània
Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.
Nou!!: Llatí vulgar і Romània · Veure més »
Romániço
El romániço (que cal no confondre amb llengües romàniques, amb art romànic ni amb romanx) és un projecte de llengua auxiliar internacional creat l'any 1991 i molt influït per esperanto, ido i interlingua.
Nou!!: Llatí vulgar і Romániço · Veure més »
Rossinyol
El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Nou!!: Llatí vulgar і Rossinyol · Veure més »
Salzburggau
Els Salzburggau fou un territori històric aparegut al dins el ducat de Baviera, a l'entorn de Salzburg i el país veí, amb l'àrea de la ciutat actual.
Nou!!: Llatí vulgar і Salzburggau · Veure més »
Sant Sadurní de Gallifa
Sant Sadurní de Gallifa és una ermita romànica al municipi de Gallifa, al Vallès Occidental.
Nou!!: Llatí vulgar і Sant Sadurní de Gallifa · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Llatí vulgar і Sard · Veure més »
Sebastià Mariner i Bigorra
Sebastià Mariner i Bigorra (Vilaplana, el Tarragonès, 12 de setembre 1923 - Madrid, 25 de gener de 1988), lingüista i llatinista català.
Nou!!: Llatí vulgar і Sebastià Mariner i Bigorra · Veure més »
Seqüència de Santa Eulàlia
''Secuencia de Santa Eulalia'', el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès La Seqüència de Santa Eulàlia és el primer text literari escrit en el romanç que donaria lloc al francès.
Nou!!: Llatí vulgar і Seqüència de Santa Eulàlia · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Llatí vulgar і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Llatí vulgar і Sicília · Veure més »
Substrat (lingüística)
En lingüística, un substrat és la llengua o llengües que en un territori determinat ha estat substituïda per una llengua dominant, per causes d'una colonització o una conquesta, i la seva influència en la nova llengua amb alguns trets lingüístics.
Nou!!: Llatí vulgar і Substrat (lingüística) · Veure més »
Tabulae amalphitanae
Les Tabulae amalfitanae (conegudes també com a Tabula Amalphitana , Tabula de Amalpha o Taules amalfitanes), el títol original de les quals en Llatí era Capitula et ordinationes Curiae Maritimae nobilis civitatis Amalphe, era un codi marítim redactat a Amalfi a mitjans del .
Nou!!: Llatí vulgar і Tabulae amalphitanae · Veure més »
Tòpic literari
Un tòpic literari és un tema que s'expressa en literatura a través d'una frase cèlebre i que es pot recrear en composicions posteriors sense fer esment explícit d'aquesta frase, però que el receptor evoca en llegir el text.
Nou!!: Llatí vulgar і Tòpic literari · Veure més »
Tomida femina
El tomida femina és el poema més antic que es conserva en occità.
Nou!!: Llatí vulgar і Tomida femina · Veure més »
Uniformisme lingüístic a França
«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.
Nou!!: Llatí vulgar і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »
Veikko Väänänen
Veikko Ilmari Väänänen (Mikkeli, 28 de novembre de 1905 - Hèlsinki, 1 de juny de 1997) fou un llatinista i romanista finès.
Nou!!: Llatí vulgar і Veikko Väänänen · Veure més »
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Nou!!: Llatí vulgar і Vergonha · Veure més »
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Nou!!: Llatí vulgar і Vernacle · Veure més »
Vetus Llatina
Página del Codex Vercellensis, un exemple de la ''Vetus Latina''. Aquesta secció porta la part de l'Evangeli segons Joan La Vetus Llatina és el nom genèric que es dona als textos bíblics escrits en Llatí anteriors a la Vulgata de Sant Jeroni abans que aquesta versió es convertís en l'estàndard de la Bíblia per als cristians llatins a occident.
Nou!!: Llatí vulgar і Vetus Llatina · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Llatí vulgar і Vocal neutra · Veure més »
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
Nou!!: Llatí vulgar і Vulgata · Veure més »
