Accés més ràpid que el navegador!
181 les relacions: Abas I de Kars, Ada'usch, Ahlat, Ahmad Tegüder, Aixot el Gran, Aixot II Erkath, Aixot III de Taron, Akdamar Adası, Akhiovit, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Ala al-Djahapi, Ala Tagh, Albània del Caucas, Altiplà d'Armènia, Altiplà Iranià, Altxe, Amiuk, Ankl, Apahunik, Aq Qoyunlu, Arame, Arberanik, Arguqiu, Armènia, Armènia bagràtida, Armènia russa, Arquitectura armènia, Arquitectura romana d'Orient, Arzanene, Arzashku, Assarhaddon, Assurnasirpal II, Şeqaqî, Azzi, Ètnies de l'Afganistan, Çelebi Lütfi Paixà, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Bagavan, Bagrat I Bagratuní, Bahçesaray (Van), Banu Sulaym, Barilovit, Batalla d'Erzurum, Batalla de Kara Killisse, Batalla de Sarighamish, Bazhuniq, Beznuní, Beznunik, Bitlis, Bogha al-Khabir, ..., Bogunik, Campanya contra els kara koyunlu (1395), Campanya del Caucas, Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387), Catedral d'Ani, Catepanat de Baspracània, Cultura de Nakhtxivan, David III d'Ibèria, Dayi, Dècada del 1350 aC, Deve Boynu, Diaueqi, Doğubayazıt, Dvin, Emirat d'Armènia, Emirat de Manazkert, Erciş, Ervanduni, Eufrates, Fauene, Frahat d'Armènia, Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial), Gat Van turc, Gnuní, Gran Zab, Gregori de Narek, Guerres Pàrtiques, Gurguèn I d'Aghuània, Gurguèn Khatxik, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Hayasa, Hayr T'agawori, Història d'Armènia, Història de l'Azerbaidjan, Història dels kurds, Ibèria Bagràtida, Imperi Anuixtigínida, Iosif Orbeli, Iskandar ibn Kara Yusuf, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Issik Kul, Jahan-Xah, Jahangir ben Ali, Jarmo, Jordà de Catalunya, Kajberuni, Kaykubad I, Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad, Khorkhoruní, Khosrov III d'Armènia, Khoy, Khubuixkia, Kirruri, Ktuts Anapat, Kurds, Kurds hakkaris, Llac alcalí, Llac alpí, Llac Turkana, Llengua mandea, Llista de nakharark, Mahmudi, Malthai, Mamikonian, Mardastan, Mardpetakan, Massacre de Zilan, Maurianos d'Armènia, Microbialit, Muixel de Kars, Muixel I Mamikonian, Muntanyes del Taure, Muradiye, Murghab, Nairi, Nakharar, Nicèfor Comnè, Nimme, Ogodei, Oròntida, Organització del Tractat Central, Ostan, Oxynoemacheilus ercisianus, Període assiri mitjà, Petit Khabur, Província d'Ardahan, Província de Bitlis, Província de Van, Purukkuzu, Qalat, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Regió d'Anatòlia Oriental, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne de Vaspurakan, Reixtuní, Reixtunik, República d'Artsakh, Rukn al-Dawla Daud, Salmanassar III, Sarduri II, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sembat I el Màrtir, Setge de Van, Shubria, Siirt, Sinan, Soldanat de Rum, Taron, Tauruberan, Teglatfalassar I, Teishebaini, Teodor Reixtuní, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Tomàs de Metsop, Turquia, Urartià, Urartu, Urbilum, Vahan I Mamikonian, Vahevuní, Van, Van (desambiguació), Vaspurakan, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Xaddàdides, Xah Rukh (timúrida), Xamxi-Adad V, Xupria, 771. Ampliar l'índex (131 més) »
Abas I de Kars
Abas I de Kars (en armeni, mort l'any 1029) va ser un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars de 984 a 1029.
Nou!!: Llac Van і Abas I de Kars · Veure més »
Ada'usch
Ada'usch, Adaus, Adauš o Adaush fou un territori assiri esmentat al.
Nou!!: Llac Van і Ada'usch · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Ahlat · Veure més »
Ahmad Tegüder
Ahmad Tegüder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-kan de Pèrsia (1282-1284), setè fill d'Hulagu amb la reina Qutui Ḵhatun.
Nou!!: Llac Van і Ahmad Tegüder · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Llac Van і Aixot el Gran · Veure més »
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Nou!!: Llac Van і Aixot II Erkath · Veure més »
Aixot III de Taron
Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.
Nou!!: Llac Van і Aixot III de Taron · Veure més »
Akdamar Adası
Akdamar o Akdamar Adası és una illa de la part sud del Llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Nou!!: Llac Van і Akdamar Adası · Veure més »
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Akhiovit · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Llac Van і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Ala al-Djahapi
Ala al-Djahapi fou emir qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Nou!!: Llac Van і Ala al-Djahapi · Veure més »
Ala Tagh
Ala Tagh o Ala Tak (també Alatagh, Alatak o Alatac) fou una antiga zona de pastura situada al nord-oest de Naxçıvan, que correspon amb les pastures avui dia a Turquia d'Ala Dau.
Nou!!: Llac Van і Ala Tagh · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Llac Van і Albània del Caucas · Veure més »
Altiplà d'Armènia
Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.
Nou!!: Llac Van і Altiplà d'Armènia · Veure més »
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Nou!!: Llac Van і Altiplà Iranià · Veure més »
Altxe
Altxe, Alshe o Alše era un regne pre-armeni situat a l'oest del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Altxe · Veure més »
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Llac Van і Amiuk · Veure més »
Ankl
Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.
Nou!!: Llac Van і Ankl · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Llac Van і Apahunik · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Llac Van і Aq Qoyunlu · Veure més »
Arame
Arame (a les fonts assíries se l'anomena Arramu) va ser el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries anomenat Urartu).
Nou!!: Llac Van і Arame · Veure més »
Arberanik
Arberanik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van a la regió de Khelat (Akhlat).
Nou!!: Llac Van і Arberanik · Veure més »
Arguqiu
Arguqiu fou una regió del sud-est del Llac Van conquerida pel rei d'Urartu, Sarduri II (753 aC-735 aC), quan n'era rei Zagalu.
Nou!!: Llac Van і Arguqiu · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Llac Van і Armènia · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Llac Van і Armènia bagràtida · Veure més »
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Nou!!: Llac Van і Armènia russa · Veure més »
Arquitectura armènia
Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia i és la que utilitzen principalment els armenis.
Nou!!: Llac Van і Arquitectura armènia · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Llac Van і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Llac Van і Arzanene · Veure més »
Arzashku
Arzashku o Arzascunu fou una ciutat d'Urartu de situació incerta, que correspondria probablement a Malazgird o Manzikert, al sud del riu Murad Su en direcció cap al llac Van.
Nou!!: Llac Van і Arzashku · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Llac Van і Assarhaddon · Veure més »
Assurnasirpal II
Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.
Nou!!: Llac Van і Assurnasirpal II · Veure més »
Şeqaqî
Şeqaqî (pot aparèixer també com a Shaqaqi, Shakaki o Shikaghi) és una important tribu kurda en gran part turquificada, de l'Azerbaidjan iranià.
Nou!!: Llac Van і Şeqaqî · Veure més »
Azzi
Azzi era un país al nord de l'Eufrates de la regió de la moderna Tunceli (abans Dersim) i al sud del país d'Haiasa (Hayasa, al sud de la regió de Trebisonda) Eren un país guerrer, i poc després de l'any 1400 aC el rei hitita Tudhalias III (1400-1380 aC), juntament amb el seu fill Subiluliuma (després Subiluliuma I), van fer una campanya per combatre les forces hostils que habitaven el nord d'Hattusa.
Nou!!: Llac Van і Azzi · Veure més »
Ètnies de l'Afganistan
Mapa de l'Agència Central d'Intel·ligència que mostra el territori de l'assentament de grups i subgrups ètnics a l'Afganistan el 2005 L'Afganistan és una societat multiètnica i majoritàriament tribal.
Nou!!: Llac Van і Ètnies de l'Afganistan · Veure més »
Çelebi Lütfi Paixà
Çelebi Lütfi Paşa, en antic otomà Lutfi Pasha ibn Abd al-Muin, (1488-1562/63) fou un home d'estat i gran visir otomà d'origen albanès de Vlorë.
Nou!!: Llac Van і Çelebi Lütfi Paixà · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Llac Van і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Bagavan
Bagavan (també escrit Bagawan; en) va ser una antiga localitat a la part central d'Armènia al principat de Bagrevand.
Nou!!: Llac Van і Bagavan · Veure més »
Bagrat I Bagratuní
Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.
Nou!!: Llac Van і Bagrat I Bagratuní · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Llac Van і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Llac Van і Banu Sulaym · Veure més »
Barilovit
El Barilovit fou un districte de Vaspurakan, a la part propera al nord-est del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Barilovit · Veure més »
Batalla d'Erzurum
Lofensiva d'Erzurum (en rus: Эрзурумское сражение, Erzurumskoe srazhenie; en turc: Erzurum Taarruzu) o batalla d'Erzurum (en turc: Erzurum Muharebesi) va ser una important ofensiva d'hivern de l'Exèrcit Imperial Rus de la Campanya del Caucas, durant la Primera Guerra Mundial, que va portar a la presa de la ciutat estratègica d'Erzurum.
Nou!!: Llac Van і Batalla d'Erzurum · Veure més »
Batalla de Kara Killisse
La batalla de Kara Killisse (literalment «Església Negra»; en turc: Karakilise Muharebesi) va ser una batalla del front del Caucas lliurada al juliol de 1915, després de la batalla de Manzikert.
Nou!!: Llac Van і Batalla de Kara Killisse · Veure més »
Batalla de Sarighamish
La batalla de Sarighamish (en armeni: Սարիղամիշի ճակատամարտ, Sarighamishi chakatamart; en rus: Сражение при Сарыкамыше; en turc: Sarıkamış Harekatı) va ser un enfrontament entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial que es va lliurar entre el 22 de desembre de 1914 fins al 17 de gener de 1915 com a part de la Campanya del Caucas.
Nou!!: Llac Van і Batalla de Sarighamish · Veure més »
Bazhuniq
El Bazhuniq fou un districte de Vaspurakan al sud-est del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Bazhuniq · Veure més »
Beznuní
Els Beznuní (en armeni: Բզնունիներ, Beznuniner) van ser nakharark (nobles) d'Armènia, que va governar el Beznunik, i a la meitat del es van extingir en la seva branca principal quan el príncep Datab Beznuní va ser executat per ordre del rei Khosrov II d'Armènia per haver-se passat del bàndol del Gran Rei persa en la guerra entre Roma i Pèrsia del 337-363.
Nou!!: Llac Van і Beznuní · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Llac Van і Beznunik · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Llac Van і Bitlis · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Llac Van і Bogha al-Khabir · Veure més »
Bogunik
Bogunik fou un districte de Vaspurakan a la part nord-est del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Bogunik · Veure més »
Campanya contra els kara koyunlu (1395)
La campanya contra els kara koyunlu de 1395 va ser encarregada per Tamerlà al seu fill Miran Xah i als seus amirs, amb el suport de Pir Muhammad.
Nou!!: Llac Van і Campanya contra els kara koyunlu (1395) · Veure més »
Campanya del Caucas
El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.
Nou!!: Llac Van і Campanya del Caucas · Veure més »
Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387)
Les campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) són les operacions militars realitzades pel conqueridor l'any 1387 a la zona de Diyar Bakr, el Llac Van i Jazira.
Nou!!: Llac Van і Campanyes de Tamerlà contra els turcmans, Van, Erzincan i el Kurdistan (1387) · Veure més »
Catedral d'Ani
La catedral d'Ani és una antiga catedral acabada el, situada a les ruïnes de l'antiga capital armènia dAni, ara a Turquia.
Nou!!: Llac Van і Catedral d'Ani · Veure més »
Catepanat de Baspracània
El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.
Nou!!: Llac Van і Catepanat de Baspracània · Veure més »
Cultura de Nakhtxivan
La cultura de Nakhtxivan, també coneguda com a cultura de Kizilveng o cultura de la ceràmica pintada, es va formar durant l'edat del bronze mitjà en el mil·lenni III ae i II ae.
Nou!!: Llac Van і Cultura de Nakhtxivan · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: Llac Van і David III d'Ibèria · Veure més »
Dayi
Dayi o Daiye fou un principat al sud d'Urartu, a l'est de les muntanyes Nipur (Herakul Dağ) al sud del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Dayi · Veure més »
Dècada del 1350 aC
Sense descripció.
Nou!!: Llac Van і Dècada del 1350 aC · Veure més »
Deve Boynu
Deve Boynu o Deveboynu (Coll de camell, no "del camell") és el nom de diversos colls i caps de territoiris turcs sent els principals.
Nou!!: Llac Van і Deve Boynu · Veure més »
Diaueqi
Diaueqi o Diaukhi fou el nom donat pels urartians a la regió del riu Kars, des de l'Araxes fins al llac Txaldir (anomenada Vanand pels armenis), sotmesa després del 800 aC per Urartu.
Nou!!: Llac Van і Diaueqi · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Llac Van і Doğubayazıt · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Llac Van і Dvin · Veure més »
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Nou!!: Llac Van і Emirat d'Armènia · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Llac Van і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Llac Van і Erciş · Veure més »
Ervanduni
Els Ervanduni o Eruandhuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte d'Haiots Tzor, a la província de Vaspurakan.
Nou!!: Llac Van і Ervanduni · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Llac Van і Eufrates · Veure més »
Fauene
Fauene és el nom donat pels historiadors romans a una regió no ben localitzada situada a l'est del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Fauene · Veure més »
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Nou!!: Llac Van і Frahat d'Armènia · Veure més »
Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial)
El teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va veure acció entre el 29 d'octubre de 1914 i el 30 d'octubre de 1918, durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Llac Van і Front de l'Orient Mitjà (Primera Guerra Mundial) · Veure més »
Gat Van turc
El gat Van turc és una raça de gat que procedeix de les zones muntanyoses que envolten el llac Van de Turquia.
Nou!!: Llac Van і Gat Van turc · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: Llac Van і Gnuní · Veure més »
Gran Zab
El Gran Zab o Zab Superior (o) és un riu que neix al territori del Kurdistan del Nord prop del llac Van, i entra al Kurdistan del Sud, on desaigua al riu Tigris.
Nou!!: Llac Van і Gran Zab · Veure més »
Gregori de Narek
Gregori de Narek (Yemişlik, Regne de Vaspurakan, 951 - Narekavank, Regne de Vaspurakan, 1003 o 1010) va ser un monjo, poeta, filòsof místic i teòleg armeni, sant de l'Església Apostòlica Armènia.
Nou!!: Llac Van і Gregori de Narek · Veure més »
Guerres Pàrtiques
Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.
Nou!!: Llac Van і Guerres Pàrtiques · Veure més »
Gurguèn I d'Aghuània
Gurguèn I (en armeni; mort l'any 989) o Kivrikê I fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània des del mateix any o del 980, fins i tot el 982, al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.
Nou!!: Llac Van і Gurguèn I d'Aghuània · Veure més »
Gurguèn Khatxik
Gurguèn Khatxik Artsruní († 1003) fou un rei de Vaspurakan del 991 a 1003 Regne de Vaspurakan, 908-1021.
Nou!!: Llac Van і Gurguèn Khatxik · Veure més »
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Nou!!: Llac Van і Habib ibn Màslama al-Fihrí · Veure més »
Hayasa
Hayasa era un regne situat a la regió de l'Altiplà d'Armènia, al sud de Trebisonda, que alguns veuen com l'antecedent immediat d'Armènia (Hayastan).
Nou!!: Llac Van і Hayasa · Veure més »
Hayr T'agawori
Hayr T'agawori (equivalent a Gran Camarlenc) fou un alt càrrec de la cort del antic regne d'Armènia, equivalent al càrrec persa de Ērān-ambārağaỏ i al romà praepositus sacri cubiculi.
Nou!!: Llac Van і Hayr T'agawori · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Llac Van і Història d'Armènia · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Llac Van і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Llac Van і Història dels kurds · Veure més »
Ibèria Bagràtida
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.
Nou!!: Llac Van і Ibèria Bagràtida · Veure més »
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Nou!!: Llac Van і Imperi Anuixtigínida · Veure més »
Iosif Orbeli
va ser un orientalista i acadèmic soviètic que es va especialitzar en la història medieval de Transcaucàsia i va ser director del museu de l'Hermitage de Leningrad des de 1934 fins a 1951.
Nou!!: Llac Van і Iosif Orbeli · Veure més »
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Llac Van і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: Llac Van і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Issik Kul
Issik Kul (llac calent) escrit també Yssyk Koul, Issyk Koul, Issyk Kul, Ysyk Köl, Issyk-Kol i altres variants i transcrit de vegades com Issiq Qul o Issiq Kul és el principal llac de l'Àsia Central i un dels llacs d'aigua dolça més grans del món, però lleugerament salat, no es congela, a causa de la salinitat.
Nou!!: Llac Van і Issik Kul · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Llac Van і Jahan-Xah · Veure més »
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Nou!!: Llac Van і Jahangir ben Ali · Veure més »
Jarmo
Jarmo o Qalaat Jarmo és un jaciment arqueològic del neolític al Kurdistan, a la vall de Chemchemal, proper al poble de Chamchamal entre Kirkuk i Sulaymaniyya.
Nou!!: Llac Van і Jarmo · Veure més »
Jordà de Catalunya
Jordà de Catalunya, també conegut com a Iordanus Catalani o simplement Jordanus (fl. 1302-1330) fou un explorador de l'Àsia i missioner dominic català conegut per haver escrit les Meravelles descrites (Mirabilia descripta) on explica les meravelles d'Orient.
Nou!!: Llac Van і Jordà de Catalunya · Veure més »
Kajberuni
Els Kajberuni van ser una dinastia de prínceps (nakharark) d'Armènia.
Nou!!: Llac Van і Kajberuni · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: Llac Van і Kaykubad I · Veure més »
Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad
Khàlid ibn Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers 826-833.
Nou!!: Llac Van і Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad · Veure més »
Khorkhoruní
Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.
Nou!!: Llac Van і Khorkhoruní · Veure més »
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Nou!!: Llac Van і Khosrov III d'Armènia · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Llac Van і Khoy · Veure més »
Khubuixkia
Khubuixkia (o Ḫubuškia, Khubushkia) fou un regne vassall d'Urartu al curs superior del Gran Zab, a la zona que els armenis anomenaran després Petit Albag i és la moderna Çölemerik (Julamerk o Hakkari).
Nou!!: Llac Van і Khubuixkia · Veure més »
Kirruri
Kirruri (Kurriuri, Gurrur) fou un territori d'Assíria esmentat a partir del, de situació discutida.
Nou!!: Llac Van і Kirruri · Veure més »
Ktuts Anapat
Ktuts Anapat (en armeni Կտուց Անապատ, «ermita de Ktuts») és un monestir armeni situat fora de les fronteres armènies, a Turquia (província de Van, antiga Vaspurakan), sobre l'illa de Ktuts, propera a la riba oriental del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Ktuts Anapat · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Llac Van і Kurds · Veure més »
Kurds hakkaris
Els kurds hakkari són una tribu kurda que des de molt antigament habita les comarques de muntanya al sud i est del llac Van, coneguda pels àrabs com a hakkariyya pel nom del poble, que també va donar nom al vilayat o Província de Hakkâri i de la seva capital Çölemerik, a Turquia.
Nou!!: Llac Van і Kurds hakkaris · Veure més »
Llac alcalí
Llac Mono (Califòrnia). Un llac alcalí és un llac a la zona fortament alcalina de la neutralitat, típicament amb un valor de pH entre 9 i 12.
Nou!!: Llac Van і Llac alcalí · Veure més »
Llac alpí
Llacs i boscos alpins, Parc i Reserva Nacional de Denali, Alaska. Els llacs alpins són llacs o embassaments que es troben a grans altituds, generalment al voltant de 1524 metres d'altura com a mínim o estan per sobre del límit arbori.
Nou!!: Llac Van і Llac alpí · Veure més »
Llac Turkana
Vista del llac Turkana El llac Turkana (fins al 1975 conegut com a llac Rudolf) és un llac endorreic de la vall del Rift, al nord de Kenya, amb el seu extrem més al nord creuant a Etiòpia.
Nou!!: Llac Van і Llac Turkana · Veure més »
Llengua mandea
El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Llac Van і Llengua mandea · Veure més »
Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300.
Nou!!: Llac Van і Llista de nakharark · Veure més »
Mahmudi
Mahmudi fou un estat autònom kurd situat al nord de Hakkâri (ciutat) als afluents del llac Van i d'Arčak.
Nou!!: Llac Van і Mahmudi · Veure més »
Malthai
Malthai, apareix també com Maltai i Maltay, Maalthaya i Maaltha, en siríac ‘porta d'entrada’, el seu nom assiri fou Malitay, és una ciutat de la governació de Dahok a la regió autònoma del Kurdistan, a la riba d'un afluent del Tigris, el Noahr Dahok, a uns 60 km al nord de Mossul.
Nou!!: Llac Van і Malthai · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Llac Van і Mamikonian · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Llac Van і Mardastan · Veure més »
Mardpetakan
Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.
Nou!!: Llac Van і Mardpetakan · Veure més »
Massacre de Zilan
La massacre de Zilan es va produir el 12 i 13 de juliol de 1930 a la vall de Zilan de la província de Van, durant la rebel·lió d'Ararat a la província d'Ağrı.
Nou!!: Llac Van і Massacre de Zilan · Veure més »
Maurianos d'Armènia
Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.
Nou!!: Llac Van і Maurianos d'Armènia · Veure més »
Microbialit
Els microbialits són estructures organosedimentàries bentòniques formades per l'acreció, atrapament o precipitació mineral generada per activitat microbiana.
Nou!!: Llac Van і Microbialit · Veure més »
Muixel de Kars
Muixel (Muchel, Mouchegh o Moušeł de Kars en armeni; mort l'any 984) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei de Kars del 962 a 984.
Nou!!: Llac Van і Muixel de Kars · Veure més »
Muixel I Mamikonian
Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.
Nou!!: Llac Van і Muixel I Mamikonian · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Llac Van і Muntanyes del Taure · Veure més »
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Nou!!: Llac Van і Muradiye · Veure més »
Murghab
El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.
Nou!!: Llac Van і Murghab · Veure més »
Nairi
Nairi era un país situat entorn del llac Van que va formar el nucli del que després seria el regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC era una confederació governada per molts petits reis o prínceps.
Nou!!: Llac Van і Nairi · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Llac Van і Nakharar · Veure més »
Nicèfor Comnè
Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028).
Nou!!: Llac Van і Nicèfor Comnè · Veure més »
Nimme
Nimme o Numme fou un regne al sud del riu Arsànies, a l'oest del llac Van que existia al.
Nou!!: Llac Van і Nimme · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Llac Van і Ogodei · Veure més »
Oròntida
Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.
Nou!!: Llac Van і Oròntida · Veure més »
Organització del Tractat Central
LOrganització del Tractat Central (en anglès: Central Treaty Organisation, CENTO), abans coneguda com el Pacte de Bagdad o l'Organització del Tractat d'Orient Mitjà (Middle East Treaty Organisation, MECO), va ser una aliança militar de la Guerra Freda.
Nou!!: Llac Van і Organització del Tractat Central · Veure més »
Ostan
Ostan fou una ciutat de la costa sud del Llac Van, la segona en importància de Vaspurakan (la primera fou Van).
Nou!!: Llac Van і Ostan · Veure més »
Oxynoemacheilus ercisianus
Oxynoemacheilus ercisianus és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.
Nou!!: Llac Van і Oxynoemacheilus ercisianus · Veure més »
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Nou!!: Llac Van і Període assiri mitjà · Veure més »
Petit Khabur
El Petit Khabur o Khabur al-Hasaniya és un riu de Turquia i l'Iraq que neix a les muntanyes d'Armènia al sud de llac Van i a l'oest d'Úrmia.
Nou!!: Llac Van і Petit Khabur · Veure més »
Província d'Ardahan
La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.
Nou!!: Llac Van і Província d'Ardahan · Veure més »
Província de Bitlis
La Província de Bitlis (en armeni Բիթլիս) és una província de Turquia oriental, situada a l'oest de Llac Van.
Nou!!: Llac Van і Província de Bitlis · Veure més »
Província de Van
La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana.
Nou!!: Llac Van і Província de Van · Veure més »
Purukkuzu
Purukkuzu, Purukuzzi Purukhumzi o Puruluniz fou un territori de Mesopotàmia de situació incerta al costat d'Alzi o segurament entre Alzi i Kummukh, i per tant al nord d'Amedi (Diyarbekir) entre l'Eufrates i el Tigris superior.
Nou!!: Llac Van і Purukkuzu · Veure més »
Qalat
* Kalat (dialecte), dialecte principal del brahui.
Nou!!: Llac Van і Qalat · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Llac Van і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Llac Van і Qara Yússuf · Veure més »
Regió d'Anatòlia Oriental
La Regió d'Anatòlia Oriental (Doğu Anadolu Bölgesi) és una de les 7 regions geogràfiques de Turquia.
Nou!!: Llac Van і Regió d'Anatòlia Oriental · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Llac Van і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Regne de Vaspurakan
Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.
Nou!!: Llac Van і Regne de Vaspurakan · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Llac Van і Reixtuní · Veure més »
Reixtunik
Reixtunik era el nom armeni de la regió al sud del Llac Van.
Nou!!: Llac Van і Reixtunik · Veure més »
República d'Artsakh
La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Llac Van і República d'Artsakh · Veure més »
Rukn al-Dawla Daud
Dàüd Rukn-ad-Dawla (m. el 1144) fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i després de Khartpert.
Nou!!: Llac Van і Rukn al-Dawla Daud · Veure més »
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Nou!!: Llac Van і Salmanassar III · Veure més »
Sarduri II
Sarduri II va ser rei d'Urartu de l'any 753 aC al 735 aC.
Nou!!: Llac Van і Sarduri II · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Llac Van і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Llac Van і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Setge de Van
El Setge de Van (també conegut pel armenis com la Resistència de Van (en armeni: Վանի հերոսամարտ, Vani herosamart), i pels otomans com la Rebel·lió de Van o Revolta de Van (en turc: Van İsyanı / Van İhtilâli)), va ser una insurrecció del poble armeni contra l'Imperi Otomà.
Nou!!: Llac Van і Setge de Van · Veure més »
Shubria
* Shubria, petit regne hurrita, vegeu Wasashatta.
Nou!!: Llac Van і Shubria · Veure més »
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Llac Van і Siirt · Veure més »
Sinan
Koca Mi‘mār Sinān Āġā (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.
Nou!!: Llac Van і Sinan · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Llac Van і Soldanat de Rum · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Llac Van і Taron · Veure més »
Tauruberan
Tauruberan o Turuberan fou una província de l'antiga Armènia, a l'oest i nord-oest del Llac Van i al sud de l'Airarat.
Nou!!: Llac Van і Tauruberan · Veure més »
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Nou!!: Llac Van і Teglatfalassar I · Veure més »
Teishebaini
Teishebaini (en armeni: Կարմիր Բլուր).
Nou!!: Llac Van і Teishebaini · Veure més »
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Nou!!: Llac Van і Teodor Reixtuní · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Llac Van і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Llac Van і Tigranocerta · Veure més »
Tomàs de Metsop
Tomas de Metsob (armeni: Թովմա Մեծոփեցի, Tovmà Metsopetxí) (1378–1446) fou un clergue i historiador armeni que va deixar un relat de les invasions de Tamerlà al Caucas (1386–1403).
Nou!!: Llac Van і Tomàs de Metsop · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Llac Van і Turquia · Veure més »
Urartià
Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.
Nou!!: Llac Van і Urartià · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Llac Van і Urartu · Veure més »
Urbilum
Urbilum fou un país i territori de l'Alta Mesopotàmia.
Nou!!: Llac Van і Urbilum · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Llac Van і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Vahevuní
Els Vahevuní foren una família de nakharark (nobles) d'Armènia que governaven el Mardali, a l'oest del Tauruberan i a l'est del Mananali.
Nou!!: Llac Van і Vahevuní · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Llac Van і Van · Veure més »
Van (desambiguació)
Llocs geogràfics.
Nou!!: Llac Van і Van (desambiguació) · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Llac Van і Vaspurakan · Veure més »
Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.
Nou!!: Llac Van і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Llac Van і Xaddàdides · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Llac Van і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xamxi-Adad V
Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.
Nou!!: Llac Van і Xamxi-Adad V · Veure més »
Xupria
Xupria o Shubria fou un regne que es disputaren Assíria i Urartu, al sud-est de Palu i a l'oest del llac Van.
Nou!!: Llac Van і Xupria · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Llac Van і 771 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bznuniats, Llac de Van, Van Golu, Van Gölü.
