Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Livònia

Índex Livònia

Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.

Taula de continguts

  1. 154 les relacions: Adam Heinrich von Steinau, Adja Yunkers, Adolf von Harnack, Afanassi Ordín-Nasxokin, Ahmad Khan (Horda d'Or), Albert de Buxhövden, Andreas Ascharin, Andrievs Niedra, Anna de Mecklemburg, Arquebisbat de Riga, Arxidiòcesi de Riga, August II de Polònia, Ļaudona, Balthasar Russow, Batalla d'Aizkraukle, Batalla de Lesnaya, Batalla de Narva (1700), Būtingė, Börke, Belarussos, Bisbat de Reval, Borís Godunov, Breslau, Carles Eugeni de Croÿ, Carles II de Lorena, Carles IX, Castell d'Alūksne, Castell de Baltadvaris, Castell de Daugavgrīva, Castell de Dubingiai, Castell de Ludza, Castell Nou d'Alūksne, Confederació de Polònia i Lituània, Copa de Livònia, Cosmographia (Sebastian Münster), Crònica d'Enric de Livònia, Crònica rimada de Livònia, Cristià III de Dinamarca, Croada lituana, Croada Livoniana, Croada prussiana, Denís Fonvizin, Dominis de Suècia, Ducat Bàltic Unit, Edward Leedskalnin, Elisabeth Mara, Emilia Plater, Enric de Livònia, Eric XIV, Ernest Magnus de Dönhoff, ... Ampliar l'índex (104 més) »

Adam Heinrich von Steinau

Adam Heinrich Graf von Steinau (mort el 1712) fou un Mariscal de Camp saxó.

Veure Livònia і Adam Heinrich von Steinau

Adja Yunkers

Adja Yunkers o Adolf Junkers (nom de naixement) (Riga, 15 de juliol de 1900 - Nova York, 1983) fou un pintor abstracte i gravador letó.

Veure Livònia і Adja Yunkers

Adolf von Harnack

Adolf Von Harnack (Dorpat, Livònia, 1851 - Heidelberg, 10 de juny de 1930) fou un teòleg luterà alemany.

Veure Livònia і Adolf von Harnack

Afanassi Ordín-Nasxokin

, nom complet amb patronímic Afanassi Lavréntievitx Ordín-Nasxokin, Афанасий Лаврентьевич Ордин-Нащокин, fou un diplomàtic i polític rus.

Veure Livònia і Afanassi Ordín-Nasxokin

Ahmad Khan (Horda d'Or)

Ahmad Khan fou kan de la Gran Horda a la mort del seu pare Kutjuk Muhammad, després de vèncer l'oposició del seu germà Mahmud Khan, vers 1460.

Veure Livònia і Ahmad Khan (Horda d'Or)

Albert de Buxhövden

(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.

Veure Livònia і Albert de Buxhövden

Andreas Ascharin

Andreas Ascharin, Андрей Александрович Ашарин, Andrei Aleksàndrovitx Aixarin, (24 de juny de 1843, Pärnu, Livònia – 24 de desembre de 1896, Riga) fou un mestre d'escacs alemany del Bàltic.

Veure Livònia і Andreas Ascharin

Andrievs Niedra

Andrievs Niedra (Parròquia de Tirza Gulbene, Livònia, 8 de febrer de 1871 - Riga, Letònia, 2 de setembre de 1942) fou un important escriptor, poeta i dramaturg letó, pastor luterà i primer ministre del govern titella alemany a Letònia entre l'abril i el juny de 1919, durant la Guerra de la Independència de Letònia.

Veure Livònia і Andrievs Niedra

Anna de Mecklemburg

Anna de Mecklemburg (alemany: Anna von Mecklemburg-Güstrow, Wismar, 14 d'octubre 1533 - Schwerin, 4 de juliol 1602), va contreure matrimoni el 12 de març de 1566, amb el duc de Curlàndia i Semigàlia, Gotthard Kettler a Königsberg, va ser duquessa consort des del 1566 al 1587, data de la mort del seu marit.

Veure Livònia і Anna de Mecklemburg

Arquebisbat de Riga

Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.

Veure Livònia і Arquebisbat de Riga

Arxidiòcesi de Riga

LArxidiòcesi de Riga fou l'arxidiòcesi de Terra Mariana de la Livònia medieval.

Veure Livònia і Arxidiòcesi de Riga

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Veure Livònia і August II de Polònia

Ļaudona

Ļaudona és un poble de la regió de Vidzeme, al nord-est de Letònia.

Veure Livònia і Ļaudona

Balthasar Russow

Crònica de Russow publicada el 1578 Balthasar Russow (1536-1600) va ser un dels cronistes més importants de la història de Livònia i Estònia.

Veure Livònia і Balthasar Russow

Batalla d'Aizkraukle

La batalla d'Aizkraukle o d'Ascheraden va tenir lloc el 5 de març de 1279 en el marc de la Croada Livoniana i va enfrontar el Gran Ducat de Lituània liderat per Traidenis i l'Orde Livonià prop de la localitat d'Aizkraukle (a l'actual Letònia).

Veure Livònia і Batalla d'Aizkraukle

Batalla de Lesnaya

La Batalla de Lesnaya, fou una de les batalles claus de la Gran Guerra del Nord.

Veure Livònia і Batalla de Lesnaya

Batalla de Narva (1700)

La Batalla de Narva el 19 de novembre de 1700 (el 30 de novembre) va ser una batalla als inicis de la Gran Guerra del Nord.

Veure Livònia і Batalla de Narva (1700)

Būtingė

Būtingė (en alemany: Butendiekshof o Budendiekshof, en letó: Būtinciems) és un petit al nord de Lituània al costat de la costa de la Mar Bàltica, en la frontera amb Letònia.

Veure Livònia і Būtingė

Börke

Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.

Veure Livònia і Börke

Belarussos

Els belarussos (en belarús: беларусы, o belarussi) són un grup ètnic eslau oriental que són la majoria de la població de Belarús.

Veure Livònia і Belarussos

Bisbat de Reval

La diòcesi de Reval (estonià: Tallinna piiskopkond; llatí: Dioecesis Revaliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia La diòcesi s'estenia a la regió septentrional de l'actual Estònia.

Veure Livònia і Bisbat de Reval

Borís Godunov

Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.

Veure Livònia і Borís Godunov

Breslau

Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).

Veure Livònia і Breslau

Carles Eugeni de Croÿ

Carles Eugeni de Croÿ (Карл Евгений де Круа) (1651–1702) fou un mariscal de camp i duc de la Casa de Croÿ.

Veure Livònia і Carles Eugeni de Croÿ

Carles II de Lorena

Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.

Veure Livònia і Carles II de Lorena

Carles IX

fou rei de Suècia des del 1604 fins a la seva mort.

Veure Livònia і Carles IX

Castell d'Alūksne

El Castell d'Alūksne (en letó:Marienburgas pils, Alūksnes pils; en alemany: Marienburg) són les ruïnes d'un antic castell pertanyent als Cavallers Teutònics situat al municipi d'Alūksne, al costat del llac del mateix nom i al nord-est de Letònia.

Veure Livònia і Castell d'Alūksne

Castell de Baltadvaris

El Castell Baltadvaris (en lituà: Baltadvari Pilis) és un edifici senyorial fortificat, classificat com un castell-bastió, en ruïnes situat a la vora de Videniškiai al districte Molėtai de Lituània.

Veure Livònia і Castell de Baltadvaris

Castell de Daugavgrīva

El Castell de Daugavgrīva (en letó:Daugavgrīvas viduslaiku pils; en alemany: Dünamünde; en polonés: Dynemunt: en rus: Усть-Двинск o Ust`-Dvinsk) va ser un antic monestir convertit en castell, situat en el barri de Vecdaugava, al meandre de la riba dreta del riu Daugava, a la part nord de la ciutat de Riga capital de Letònia.

Veure Livònia і Castell de Daugavgrīva

Castell de Dubingiai

El Castell de Dubingiai va ser un castell residencial de Dubingiai, districte de Molėtai al comtat d'Utena.

Veure Livònia і Castell de Dubingiai

Castell de Ludza

El Castell de Ludza era un castell medieval construït en estil gòtic, situat al costat d'una església catòlica, i sobre el mateix lloc que va ocupar un antic castell de fusta en el centre de la població de Ludza, a l'est de Latgàlia a Letònia.

Veure Livònia і Castell de Ludza

Castell Nou d'Alūksne

El Castell Nou d'Alūksne (en letó: Alūksnes Jaunā pils) és un castell d'arquitectura neogòtica situat a Alūksne a Letònia, antigament nomenat Marienburg o Marienbourg, el que significa «castell de Maria».

Veure Livònia і Castell Nou d'Alūksne

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Veure Livònia і Confederació de Polònia i Lituània

Copa de Livònia

La Copa de Livònia és un torneig futbolístic disputat anualment a Riga entre els campions de la Meistriliiga d'Estònia i la Virsliga de Letònia.

Veure Livònia і Copa de Livònia

Cosmographia (Sebastian Münster)

L'obra Cosmographia de Sebastian Münster (1488–1552) impresa el 1544, és la descripció més antiga del món, en llengua alemanya.

Veure Livònia і Cosmographia (Sebastian Münster)

Crònica d'Enric de Livònia

La Crònica d'Enric de Livònia (llatí: Chronicon Lyvoniae) és una obra del sacerdot i cronista Enric de Livònia, que descriu esdeveniments històrics esdevinguts a Livònia (que comprenia la major part dels territoris de les actuals Estònia i Letònia) i àrees adjacents des de 1180 a 1227.

Veure Livònia і Crònica d'Enric de Livònia

Crònica rimada de Livònia

La Crònica rimada de Livònia (alemany: Livländische Reimchronik) és una crònica escrita en baix alemany per un autor anònim.

Veure Livònia і Crònica rimada de Livònia

Cristià III de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1533 i 1559.

Veure Livònia і Cristià III de Dinamarca

Croada lituana

La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.

Veure Livònia і Croada lituana

Croada Livoniana

La Croada Livoniana és la conquesta i evangelització per part de danesos, suecs i alemanys dels territoris de la Livònia medieval durant les Croades Bàltiques al.

Veure Livònia і Croada Livoniana

Croada prussiana

La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.

Veure Livònia і Croada prussiana

Denís Fonvizin

, nom complet amb patronímic Denís Ivànovitx Fonvizin (o Von Wiesen), Дени́с Ива́нович Фонви́зин, fou un escriptor, dramaturg, diplomàtic i traductor rus de la Il·lustració.

Veure Livònia і Denís Fonvizin

Dominis de Suècia

L'Imperi Suec després del Tractat de Roskilde de Els Dominis de Suècia o Svenska besittningar eren territoris que, històricament, varen estar sota el control de la corona sueva, però mai foren totalment integrats a Suècia.

Veure Livònia і Dominis de Suècia

Ducat Bàltic Unit

Gobernatures de Curlàndia, de Livònia i d'Estònia de l'Imperi Rus abans de la Revolució de Febrer de 1917. Bandera del Ducat Bàltic Unit. El proposat Ducat Bàltic Unit, també conegut com a Gran Ducat de Livònia, va ser un estat proposat per la noblesa alemanya del Bàltic i la noblesa russa exiliada, després de la Revolució Russa i l'ocupació alemanya de les gobernatures de Curlàndia, Livònia i Estònia pertanyents a l'Imperi Rus.

Veure Livònia і Ducat Bàltic Unit

Edward Leedskalnin

Edward Leedskalnin (en letó: Edvards Liedskalniņš) (Parròquia de Stāmeriena, Livònia, 12 de gener de 1887 - Miami, 7 de desembre de 1951) va ser un excèntric emigrant letó als Estats Units i un escultor amateur, que va construir pels seus propis mitjans el monument avui dia conegut com a Castell de Corall (anglès: Coral Castle), a Florida.

Veure Livònia і Edward Leedskalnin

Elisabeth Mara

Gertrud Elisabeth Schmeling, de casada Elisabeth Mara (Kassel, Hessen, 23 de febrer de 1749 - Tallinn, Letònia, 20 de gener de 1833) fou una soprano alemanya de gran habilitat tècnica.

Veure Livònia і Elisabeth Mara

Emilia Plater

La comtessa Emilia Plater (Vílnius, 13 de novembre de 1806 — Kapčiamiestis, Lituània, 23 de desembre de 1831) fou una revolucionària de la Comunitat de les dues Nacions i és considerada una heroïna nacional de Polònia, Belarús i Lituània.

Veure Livònia і Emilia Plater

Enric de Livònia

Enric de Livònia, també conegut com a Enric de Letònia (llatí: Henricus de Lettis), va ser un sacerdot catòlic, autor entre altres escrits de la crònica d'Enric de Livònia, i testimoni ocular dels esdeveniments històrics descrits en l'obra.

Veure Livònia і Enric de Livònia

Eric XIV

Eric XIV de Suècia, en suec Erik XIV (13 de desembre de 1533 - 26 de febrer de 1577) fou Rei de Suècia de 1560 fins que fou deposat el 1568.

Veure Livònia і Eric XIV

Ernest Magnus de Dönhoff

Ernest Magnus de Dönhoff (en polonès Ernest Magnus Denhoff i en alemany Magnus Ernst Dönhoff) va néixer a Parnau (Estònia) el 10 de desembre de 1581 i va morir a la ciutat polonesa de Wielewo el 18 de juny de 1642.

Veure Livònia і Ernest Magnus de Dönhoff

Església catòlica a Letònia

Canut IV, evangelitzador de Letònia LEsglésia catòlica a Letònia és part de l'Església Catòlica, sota el lideratge espiritual del Papa a Roma.

Veure Livònia і Església catòlica a Letònia

Església de Jesús (Riga)

LEsglésia de Jesús (en letó: Bolderājas evaņģēliski luteriskā baznīca) és una església luterana a la ciutat de Riga, capital de Letònia, està situada al carrer Elijas, 18.

Veure Livònia і Església de Jesús (Riga)

Estat de l'Orde Teutònic

LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).

Veure Livònia і Estat de l'Orde Teutònic

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Veure Livònia і Estònia

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès.

Veure Livònia і Esteve Bathory

Europa del Nord

Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.

Veure Livònia і Europa del Nord

Ewald Ammende

Ewald Ammende (3 de gener de 1893 a Pernau, Livònia, Imperi Rus - 15 d'abril de 1936 a Pequín, Xina) va ser un periodista estonià, activista de drets humans i polític d'origen alemany bàltic.

Veure Livònia і Ewald Ammende

Ferdinand von Wrangel

Ferdinand Friedrich Georg Ludwig von Wrangel (en rus:Фердина́нд Петро́вич Вра́нгель, Ferdinand Petrovich Vrangel; (29 de desembre de 1796 - 25 de maig de 1870) va ser un explorador i mariner rus membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i fundador de la Societat Geogràfica de Rússia.

Veure Livònia і Ferdinand von Wrangel

Fiódor Litke

El comte Fiódor Pretróvitx Litke (en rus: Граф Фёдор Петро́вич Ли́тке), nascut Friedrich Benjamin von Lütke (Sant Petersburg, 28 de setembre de 1797 - Sant Petersburg, 28 d'agost de 1882) va ser un navegant, geògraf i explorador de l'Àrtic rus.

Veure Livònia і Fiódor Litke

Friedrich Amelung

Friedrich Ludwig von Balthasar Amelung, en letó: Fridrihs Amelungs (nascut el 23 de març de 1842 a Katharina (Meleski), a Livònia, llavors a l'Imperi Rus, actualment a Estònia, i mort el 22 de març de 1909 a Riga, Letònia), fou un industrial, jugador i compositor d'escacs, i escriptor alemany del bàltic.

Veure Livònia і Friedrich Amelung

Friedrich Georg Wilhelm von Struve

Friedrich Georg Wilhelm von Struve, en rus: Василий Яковлевич Струве, Vasily Yákovlevich Struve, (Altona, 15 d'abril de 1793 - Sant Petersburg, 23 de novembre de 1864) fou un astrònom alemany del Bàltic, part d'una famosa dinastia d'astrònoms.

Veure Livònia і Friedrich Georg Wilhelm von Struve

Garlieb Helwig Merkel

Garlieb Helwig Merkel (en letó Garlībs Helvigs Merķelis), nascut el 21 d'octubre de 1769 a Lēdurga, (Letònia) i mort el 27 d'abril del 1850 a Depkinshof (prop de Riga), fou un escriptor i periodista germano-bàltic.

Veure Livònia і Garlieb Helwig Merkel

Gerhard von Keußler

Gerhard von Keußler (Schwanenburg, Livònia, 5 de juliol de 1874 − Niederwartha, Dresden, 21 d'agost de 1949) fou un compositor alemany.

Veure Livònia і Gerhard von Keußler

Germans Livonians de l'Espasa

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).

Veure Livònia і Germans Livonians de l'Espasa

Gotthard Kettler

Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.

Veure Livònia і Gotthard Kettler

Governacions del Bàltic

Les Governacions del Bàltic (en rus: Прибалтийские губернии), al principi les Governacions d'Ostsee (Ostseegouvernements alemany: Ostseegouvernemts, en rus: Остзейские губернии) és el nom col·lectiu de les unitats administratives de l'Imperi rus als territoris del Ducat d'Estònia, la Livònia Sueca (1721) i, posteriorment, el Ducat de Curlàndia (1795).

Veure Livònia і Governacions del Bàltic

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Veure Livònia і Gran Ducat de Lituània

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Veure Livònia і Gran Guerra del Nord

Gran Príncep de Finlàndia

Escut d'armes del Gran Duc de Finlàndia Gran Príncep de Finlàndia o Gran Duc de Finlàndia (Storfurste av Finland, Suomen suuriruhtinas) fou un dels títols que de 1580 a 1809 utilitzaren molts dels Reis de Suècia.

Veure Livònia і Gran Príncep de Finlàndia

Gubèrnia de Livònia

La gubèrnia de Livònia (Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'Imperi Rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.

Veure Livònia і Gubèrnia de Livònia

Guerra Civil lituana

La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.

Veure Livònia і Guerra Civil lituana

Guerra d'Íngria

La Guerra d'Íngria entre Suècia i Rússia, que es va desenvolupar entre 1610 i 1617 es pot considerar com a part del Període Tumultuós, conegut entre altres coses per l'intent de posar un duc suec al capdavant del tron rus.

Veure Livònia і Guerra d'Íngria

Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic

La Guerra del Regne de Polònia contra l’Orde teutònic és un conflicte armat entre el Regne de Polònia i els cavallers teutònics que va durar, amb intervals significatius, des del 1308 fins al 1521, la seva culminació va ser la Gran Guerra del 1409 al 1411 a l’època del regnat de Ladislau II Jagelló.

Veure Livònia і Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic

Guerra finlandesa

La Guerra finlandesa (suec: Finska kriget, finès: Suomen sota Русско-шведская война 1808-1809) es va lliurar entre Suècia i Rússia del febrer de 1808 al setembre de 1809.

Veure Livònia і Guerra finlandesa

Guerra Nòrdica dels Set Anys

La Guerra Nòrdica dels Set Anys (també coneguda com a Primera Guerra del Nord o Guerra dels Set Anys a Escandinàvia) fou una guerra entre el Regne de Suècia i una coalició de Dinamarca-Noruega, la ciutat hanseàtica de Lübeck i la Confederació de Polònia i Lituània, lliurada entre 1563 i 1570.

Veure Livònia і Guerra Nòrdica dels Set Anys

Guerra russo-polonesa (1654-1667)

Confederació de Polònia i Lituània in 1648 Guerra russo-polonesa 1654–1667 La Guerra russo-polonesa de 1654–1667, també anomenada Guerra dels Tretze Anys, Primera Guerra del Nord, o fins i tot Guerra per Ucraïna, fou un conflicte important entre el Tsarat de Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània.

Veure Livònia і Guerra russo-polonesa (1654-1667)

Guillem de Mòdena

Guillem de Mòdena (vers 1184 - 31 de març de 1251), també conegut com a Guillem de Sabina, Guglielmo de Chartreaux, Guglielmo de Savoy o Guillelmus, va ser un sacerdot italià i un diplomàtic dels Estats Pontificis.

Veure Livònia і Guillem de Mòdena

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Veure Livònia і Gustau II Adolf

Història d'Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia al 1730 La història d'Escandinàvia és la història de la zona d'Europa del Nord coneguda com a Escandinàvia, en particular de Dinamarca, Noruega i Suècia.

Veure Livònia і Història d'Escandinàvia

Història d'Estònia

Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010.

Veure Livònia і Història d'Estònia

Història d'Ucraïna

El territori d'Ucraïna fou un centre clau de la cultura eslava oriental en l'edat mitjana, abans de ser dividia entre una varietat de poders.

Veure Livònia і Història d'Ucraïna

Història de Finlàndia

Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.

Veure Livònia і Història de Finlàndia

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Veure Livònia і Història de Letònia

Història de Noruega

El vaixell d'Oseberg, al Museu de Vaixells Vikings d'Oslo La història de Noruega es remunta a l'alta edat mitjana, que coincideix amb la irrupció, a finals del, dels navegants vikings en la història europea amb activitats comercials, de saqueig i de colonització.

Veure Livònia і Història de Noruega

Història de Polònia

La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.

Veure Livònia і Història de Polònia

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Veure Livònia і Història de Rússia

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Veure Livònia і Història de Suècia

Ikšķile (poble)

Ikšķile (Uexküll o Üxküll; lituà: Ikškilā) és un poble del municipi homònim, del qual n'és el centre administratiu, a Letònia.

Veure Livònia і Ikšķile (poble)

Imperi colonial de Curlàndia

Localització de Curlàndia a Europa Forts colonials de Curlàndia a Gàmbia. Limperi colonial Curlàndia és una part de la història de Curlàndia.

Veure Livònia і Imperi colonial de Curlàndia

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Livònia і Imperi Rus

Ivan Mazepa

Ivan Stepànovitx Mazepa (Іва́н Степа́нович Мазе́па, Ива́н Степа́нович Мазе́па, polonès Jan Mazepa Kołodyński - 20 de març del 1639 - 2 d'octubre del 1709), fou un ataman cosac de l'hetmanat del marge esquerre d'Ucraïna, des del 1687 al 1708.

Veure Livònia і Ivan Mazepa

Johann Ernst Glück

Johann Ernst Glück (Johans Ernsts Gliks; 10 de novembre de 1652 - 5 de maig de 1705) va ser un traductor alemany del Bàltic i pastor luterà actiu a Livònia (actual Letònia).

Veure Livònia і Johann Ernst Glück

Kęstutis

Retrat imaginari de Kęstutis Segell de Kęstutis de 1379 Kęstutis (en belarús: Кейстут; circa 1297 - Kreva, 3/15 d'agost de 1382) fou Duc de Trakai i Gran Duc de Lituània de 1342 a 1382, –junt amb el seu germà Algirdas (fins a 1377, i amb el seu nebot Jogaila fins a 1381–.

Veure Livònia і Kęstutis

Lennart Torstenson

Lennart Torstenson (Forstena, Västergötland, 17 d'agost de 1603 - Estocolm, 7 d'abril de 1651) fou un important comandant i enginyer militar suec.

Veure Livònia і Lennart Torstenson

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Veure Livònia і Letònia

Letons

Els letons (en letó: latvieši; en livonià: laett) són el poble bàltic natiu de Letònia, de tant en tant es refereixen a ells mateixos per l'antic nom de Latvji, que poden tenir el seu origen a la paraula Latve que és un nom del riu que, presumiblement, fluïa a través del que avui és l'est de Letònia.

Veure Livònia і Letons

Limbaži

Limbaži és un poble del municipi homònim, del qual n'és el centre administratiu, al nord de Letònia, està situat a l'antiga regió de Vidzeme.

Veure Livònia і Limbaži

Literatura estoniana

La literatura estoniana és la literatura escrita en estonià.

Veure Livònia і Literatura estoniana

Literatura letona

Segell letó amb un dels protagonistes més importants de l'epopeia coneguda com a ''Lāčplēsis''. La literatura letona és la literatura escrita en letó a l'actual república de Letònia i alhora per alguns exiliats a Suècia, Canadà, EUA i Europa.

Veure Livònia і Literatura letona

Livonians

Els livonians són un poble que parla el livonià, una llengua uràlica i que viuen a l'actual Letònia.

Veure Livònia і Livonians

Llista d'himnes

A continuació es presenta un llistat dels himnes nacionals i regionals de cada territori, la llista està ordenada pel nom del país, això no obstant, us aconsellem utilitzar el cercador del vostre navegador.

Veure Livònia і Llista d'himnes

Llista dels decabristes

Aquest article enumera totes les persones que van participar en la Revolta decabrista el desembre de 1825.

Veure Livònia і Llista dels decabristes

Magnus de Holstein

va ser un príncep de Dinamarca i membre de la Casa d'Oldenburg.

Veure Livònia і Magnus de Holstein

Maximilià III d'Habsburg

Maximilià III d'Habsburg o d'Àustria, conegut també com a Maximilià Gran Mestre dels Cavallers Teutònics (12 d'octubre de 1558 – 2 de novembre de 1618) fou arxiduc i duc de l'Àustria Anterior (i comte de Tirol) de 1612 fins a la seva mort, si bé nominalment com a regent del seu germà Maties I.

Veure Livònia і Maximilià III d'Habsburg

Meinhard de Holstein

Meinhard de Holstein, Meinhard de Segeberg o simplement Sant Meinhard (Alemanya, aproximadament 1130/1140 - Riga, 14 d'agost o l'11 d'octubre 1196) va ser el primer bisbe de Livònia en Ikšķile.

Veure Livònia і Meinhard de Holstein

Mikhaïl Barclay de Tolly

, conegut a Rússia amb el nom de Mikhaïl Bogdànovitx Barklai de Toli, Михаи́л Богда́нович Баркла́й-де-То́лли, fou un militar rus, que va aconseguir el grau de mariscal de camp.

Veure Livònia і Mikhaïl Barclay de Tolly

Mindaugas

Mindaugas, aprox.

Veure Livònia і Mindaugas

Miquel Strogoff

Gravat de l'edició de 1876. Miquel Strogoff: Moscou-Irkutsk, també publicat amb el títol Miquel Strogoff o el correu del tsar (original en francès Michel Strogoff. De Moscou à Irkoutsk) és una novel·la de l'escriptor francès Jules Verne.

Veure Livònia і Miquel Strogoff

Municipi de Lielvārde

El municipi de Lielvārde (en letó: Lielvārdes novads) és un dels 110 municipis de Letònia, que es troba localitzat al centre del país bàltic, i que té com a capital la localitat de Lielvārde.

Veure Livònia і Municipi de Lielvārde

Murad Khoja

Murad Khoja (Amurath) fou un kan de l'Horda d'Or vers 1361-1363.

Veure Livònia і Murad Khoja

Mustafa Ali Khan

Mustafa Ali Khan fou kan de Kassímov, successor vers 1574 de Sain Bulat (Simeon Bekbulàtovitx).

Veure Livònia і Mustafa Ali Khan

Oprítxnina

Els oprítxniks. LOprítxnina (опри́чнина) va ser una porció del territori rus controlat directament pel tsar Ivan el Terrible.

Veure Livònia і Oprítxnina

Orde de l'Espasa

Amb el nom Orde de l'Espasa es designen diferents ordes militars i de cavalleria.

Veure Livònia і Orde de l'Espasa

Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

Veure Livònia і Orde Livonià

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Veure Livònia і Orde militar

Palau de Cesvaine

El Palau de Cesvaine (en letó: Cesvaines pils; en alemany: Schloss ou Palais Seßwegen) és un castell d'estil historicista a la localitat de Cesvaine a Letònia (fins al 1919: Seßwegen o Sesswegen) a 18 quilòmetres de la ciutat de Madona.

Veure Livònia і Palau de Cesvaine

Pau de Deulino

XVI. La Pau de Deulino –també coneguda com a Treva o Tractat de Dywilino–) va ser signada l'11 de desembre de 1618 i va entrar en vigor el 4 de gener de 1619. Va posar fi a la Guerra russo-polonesa (1605-1618) entre la Confederació de Polònia i Lituània i el Tsarat Rus.

Veure Livònia і Pau de Deulino

Pau de Iam Zapolsk

''Bathory en Pskov'', 1579. Pintura de Jan Matejko, datada el 1872. La Pau de Iam Zapolsk o Treva de Iam Zapolsk va ser un tractat pel qual es va establir una treva de deu anys després del setge a Pskov que va concloure la prolongada Guerra de Livònia de 1558 - 1582 i, en el context més ampli, la sèrie de guerres russo-lituanes del.

Veure Livònia і Pau de Iam Zapolsk

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Veure Livònia і Pere I de Rússia

Primera partició de Polònia

Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.

Veure Livònia і Primera partició de Polònia

Províncies històriques de Suècia

Les províncies de Suècia (en suec: «landskap»), són una antiga organització territorial de caràcter històric, geogràfic i cultural.

Veure Livònia і Províncies històriques de Suècia

Prussians

Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.

Veure Livònia і Prussians

Radziwiłł

Com Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic, el Escut d'Armes dels Radziwiłł. L'Escut d'Armes concedit el 1547 pel Sacre Emperador Romà. Radziwiłł és el nom d'una de les més antigues i riques famílies de la noblesa lituano-polonesa.

Veure Livònia і Radziwiłł

Reforma emancipadora del 1861 a Rússia

Els mugics escolten la proclamació del Manifest de l'Emancipació el 1861 La Reforma Emancipadora de 1861 a Rússia va ser la primera i més important de les reformes liberals dutes a terme durant el govern del tsar Alexandre II de Rússia.

Veure Livònia і Reforma emancipadora del 1861 a Rússia

Regne de Lituània

El Regne de Lituània era una monarquia lituana que va existir des de 1251 fins aproximadament 1263.

Veure Livònia і Regne de Lituània

Revolució russa de 1905

La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.

Veure Livònia і Revolució russa de 1905

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Veure Livònia і Riga

Robert Eberhard Launitz

Robert Eberhard Launitz (4 de novembre de 1806 – 13 de desembre de 1870) fou un escultor estatunidenc d'origen bàltic.

Veure Livònia і Robert Eberhard Launitz

Romuva

Dibuix del santuari de Romuva segons la descripció de Grunau. Romuva, Romowe o Rickoyoto fou el lloc de culte de la mitologia prussiana, situat a la regió de Nadrúvia.

Veure Livònia і Romuva

Sales (grup humà)

Sales (en llatí sali, en grec Σάλοι) foren un poble de la Sarmàcia europea, a la vora del riu Salis a la regió de Livònia.

Veure Livònia і Sales (grup humà)

Sayyid Ahmad II

Sayyid Ahmad II fou kan de l'Horda d'Or ara anomenada pels turcs com a Gran Horda (Takht Il o potser Tak Xi que vol dir Primera Horda), successor del seu pare Ahmad Khan quan fou assassinat el 1481.

Veure Livònia і Sayyid Ahmad II

Segimon III Vasa

, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.

Veure Livònia і Segimon III Vasa

Segona Guerra del Nord

La Segona Guerra del Nord (1655-1660, també Primera o Petita Guerra del Nord) es va lliurar entre l'Imperi Suec i els seus adversaris de la Confederació de Polònia i Lituània (1655-1660), Rússia (1656-58), Brandenburg-Prússia (1657-1660), la Monarquia dels Habsburg (1657-1660) i Regne de Dinamarca i Noruega (1657-58 i 1658-60).

Veure Livònia і Segona Guerra del Nord

Sklandrausis

Lsklandrausis és un plat tradicional de la gastronomia letona que té origen livonià.

Veure Livònia і Sklandrausis

Teodoric de Treyden

Teorodic de Treyden o Theoderich va ser el segon missioner conegut de Livònia després de Meinhard de Holstein, el primer Bisbe de Livònia.

Veure Livònia і Teodoric de Treyden

Terra Mariana

Terra Mariana cap a 1260. Terra Mariana cap a 1534. Terra Mariana (expressió que en llatí significa: «terra de Maria») era el nom d'un territori de complexa sobirania que va existir entre 1207 i 1561 a la regió denominada Livònia (les actuals Estònia i Letònia); que es denomina en les fonts com «Confederació livoniana», «Livònia medieval» o «antiga Livònia» (en alemany: Alt-Livland, en estonià: Vana-Liivimaa i en letó: Livonija) per distingir-la del Ducat de Livònia i la Governació de Livònia posteriors.

Veure Livònia і Terra Mariana

Theatrum Orbis Terrarum

El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.

Veure Livònia і Theatrum Orbis Terrarum

Timur Kutlugh

Timur Kutlugh (Temür Qutlugh, Temür Kutlugh) fou kan de l'Horda d'Or.

Veure Livònia і Timur Kutlugh

Tractat de Narva

El Tractat de Narva fou conclòs el 19 d'agost / 30 d'agost de 1704 durant la Gran Guerra del Nord.

Veure Livònia і Tractat de Narva

Tractat de Nystad

Possessions sueques cedides a Rússia el 1721 en virtut del Tractat de Nystad. Tractat de Nystad és el nom que rep l'acord de pau signat per Suècia i Rússia el 30 d'agost - 10 de setembre - de 1721 a Nystad, nom suec de la localitat finlandesa d'Uusikaupunki.

Veure Livònia і Tractat de Nystad

Tractat de Stolbovo

El príncep Dmitri Pojarski, a l'esquerra del quadre. El Tractat de Stolbovo fou l'acord de pau firmat el 1617 pel Tsarat Rus i Suècia, en virtut del qual finalitzava a la Guerra d'Íngria, que enfrontava a ambdues nacions des de feia set anys.

Veure Livònia і Tractat de Stolbovo

Tractat de Valiesar

El Tractat de Valiesar (estonià Vallisaare vaherahu, Валиесарский договор 1658) va ser un tractat entre Rússia i Suècia, que va concloure el teatre russo-suec de la Segona Guerra del Nord.

Veure Livònia і Tractat de Valiesar

Tuļļi Lum

Tuļļi Lum (en livonià significa "neu calenta"; escrit usualment com "Tulli Lum") és una banda estoniano/livoniana de música folk formada el 1999.

Veure Livònia і Tuļļi Lum

Ulugh Muhammad Khan

Ulugh Muhammad Khan, Ulugh Muhammed o Olugh Mokhammad (a les fonts russes Ulanus) (mort el 1446) fou kan de l'Horda d'Or dues vegades i fundador del Kanat de Kazan.

Veure Livònia і Ulugh Muhammad Khan

Vaišvilkas

Vaišvilkas o Vaišelg (també escrit com a Vojszalak, Vojšalk, Vaišalgas... assassinat el 9 de desembre de 1268) va ser el gran duc de Lituània des de 1264 a 1267.

Veure Livònia і Vaišvilkas

Vaidila

Dibuix del segell de Vaidila de 1380. (Original a la col·lecció del Banc Nacional de Belarús). Vaidila (Woidiło, Voydiło, Woydylo, executat el 1381) va ser un favorit i cunyat de Jogaila, Gran Duc de Lituània.

Veure Livònia і Vaidila

Vòtics

Els vòtics són un poble nord-europeu que parla el vòtic, una llengua uraliana.

Veure Livònia і Vòtics

Vera Fígner

Vera Nikolàievna Fígner (Ве́ра Никола́евна Фи́гнер, per matrimoni Filíppova, Фили́ппова; al vilatge de Nikífórovo, uiezd de Tetiúixi, gubèrnia de Kazan-15 de juny de 1942 a Moscou) fou una revolucionària russa, membre del Comitè Executiu de "Naródnaia Vólia" i més endavant eserista.

Veure Livònia і Vera Fígner

Viļāni

Viļāni (en alemany: Berghof) és un poble de Letònia situat al municipi de Viļāni, el riu Malta travessa pel centre seu.

Veure Livònia і Viļāni

Vidzeme

Vidzeme (en livonià:Vidumō) és una de les regions culturals i històriques de Letònia.

Veure Livònia і Vidzeme

Xah Ali

Shah Ali fou kan de Kassímov (del 1516 al 1519 i del 1521 al 1567) i a Kazan (del 1519 al 1521, el 1546 i del 1551 al 1552).

Veure Livònia і Xah Ali

Xaikh Ahmad

Xaikh Ahmad fou kan de la Gran Horda, fill i successor d'Ahmad Khan el 1481, sota la superior autoritat del seu germà gran Sayyid Ahmad II.

Veure Livònia і Xaikh Ahmad

Zemgale

Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.

Veure Livònia і Zemgale

1558

; Països Catalans.

Veure Livònia і 1558

, Església catòlica a Letònia, Església de Jesús (Riga), Estat de l'Orde Teutònic, Estònia, Esteve Bathory, Europa del Nord, Ewald Ammende, Ferdinand von Wrangel, Fiódor Litke, Friedrich Amelung, Friedrich Georg Wilhelm von Struve, Garlieb Helwig Merkel, Gerhard von Keußler, Germans Livonians de l'Espasa, Gotthard Kettler, Governacions del Bàltic, Gran Ducat de Lituània, Gran Guerra del Nord, Gran Príncep de Finlàndia, Gubèrnia de Livònia, Guerra Civil lituana, Guerra d'Íngria, Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic, Guerra finlandesa, Guerra Nòrdica dels Set Anys, Guerra russo-polonesa (1654-1667), Guillem de Mòdena, Gustau II Adolf, Història d'Escandinàvia, Història d'Estònia, Història d'Ucraïna, Història de Finlàndia, Història de Letònia, Història de Noruega, Història de Polònia, Història de Rússia, Història de Suècia, Ikšķile (poble), Imperi colonial de Curlàndia, Imperi Rus, Ivan Mazepa, Johann Ernst Glück, Kęstutis, Lennart Torstenson, Letònia, Letons, Limbaži, Literatura estoniana, Literatura letona, Livonians, Llista d'himnes, Llista dels decabristes, Magnus de Holstein, Maximilià III d'Habsburg, Meinhard de Holstein, Mikhaïl Barclay de Tolly, Mindaugas, Miquel Strogoff, Municipi de Lielvārde, Murad Khoja, Mustafa Ali Khan, Oprítxnina, Orde de l'Espasa, Orde Livonià, Orde militar, Palau de Cesvaine, Pau de Deulino, Pau de Iam Zapolsk, Pere I de Rússia, Primera partició de Polònia, Províncies històriques de Suècia, Prussians, Radziwiłł, Reforma emancipadora del 1861 a Rússia, Regne de Lituània, Revolució russa de 1905, Riga, Robert Eberhard Launitz, Romuva, Sales (grup humà), Sayyid Ahmad II, Segimon III Vasa, Segona Guerra del Nord, Sklandrausis, Teodoric de Treyden, Terra Mariana, Theatrum Orbis Terrarum, Timur Kutlugh, Tractat de Narva, Tractat de Nystad, Tractat de Stolbovo, Tractat de Valiesar, Tuļļi Lum, Ulugh Muhammad Khan, Vaišvilkas, Vaidila, Vòtics, Vera Fígner, Viļāni, Vidzeme, Xah Ali, Xaikh Ahmad, Zemgale, 1558.