Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Antic latgalià, Cap de Kolka, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Catedral de Riga, Curlàndia, Curonià, D̦, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Enric de Livònia, Estonià, Estret d'Irbe, Gauja, Gramàtica del livonià, Ikšķile (poble), Imperi Suec, Kandava, Kristiņa Grizelda, Letònia, Letó, Letons, Livònia Sueca, Livonians, Llengües baltofineses, Llengües d'Europa, Llengües fino-pèrmiques, Llengües ugrofineses, Llengües uralianes, Llista dels darrers parlants coneguts de llengües, Mazsalaca, Política lingüística de Letònia, Regions culturals de Letònia, Tuļļi Lum, Valt Ernštreit, Vangaži, Ventspils, Vidzeme, Viktors Bertholds, Zemgale, 10 de setembre, 1721.
Antic latgalià
L'antic latgalià era l'idioma parlat pels latgalians en una gran part de la zona que actualment és Letònia.
Nou!!: Livonià і Antic latgalià · Veure més »
Cap de Kolka
El Cap de Kolka a l'esquerra del mapa, entre l'Estret d'Irbe i el Golf de Riga. El Cap de Kolka (Kūolka nanā en livonià, Kolkasrags en letó, en alt alemany antic: Domesnes, en rus: Колка o мыс Домеснес) és un cap de la Mar Bàltica, prop de l'entrada del Golf de Riga, a la costa Livoniana a la regió de Curlàndia, a Letònia.
Nou!!: Livonià і Cap de Kolka · Veure més »
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Nou!!: Livonià і Carta europea de les llengües regionals o minoritàries · Veure més »
Catedral de Riga
Vista de la teulada vist des del sud-oest en una postal antiga de la Catedral La Catedral de Riga (Rīgas Doms en letó Dom zu Riga en alemany) és la catedral evangelista luteranista de Riga, Letònia.
Nou!!: Livonià і Catedral de Riga · Veure més »
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Nou!!: Livonià і Curlàndia · Veure més »
Curonià
El curonià és una de les llengües bàltiques, de la família lingüística de l'indoeuropeu, actualment extingida.
Nou!!: Livonià і Curonià · Veure més »
D̦
La D̦ és una lletra que formava part de l'alfabet romanès per representar el so o si es derivava d'una d llatina (per exemple,, pronunciat venia del llatí, dia).
Nou!!: Livonià і D̦ · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: Livonià і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Enric de Livònia
Enric de Livònia, també conegut com a Enric de Letònia (llatí: Henricus de Lettis), va ser un sacerdot catòlic, autor entre altres escrits de la crònica d'Enric de Livònia, i testimoni ocular dels esdeveniments històrics descrits en l'obra.
Nou!!: Livonià і Enric de Livònia · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Livonià і Estonià · Veure més »
Estret d'Irbe
Estret d'Irbe, situat a l'esquerra del mapa. Lestret d'Irbe (en estonià: Kura kurk, en letó: Irbes juras šaurums en livonià: Sur mer), és la principal sortida del golf de Riga al mar Bàltic.
Nou!!: Livonià і Estret d'Irbe · Veure més »
Gauja
El Gauja (en estonià: Koiva jõgi, Livonià: Koiva, en alemany: Livländische Aa) és un dels rius més llargs de Letònia, amb una longitud de 452 quilòmetres (281 milles) i una capacitat de 8.900 km².
Nou!!: Livonià і Gauja · Veure més »
Gramàtica del livonià
El livonià és una llengua baltofinesa i, com a tal, té una relació estreta amb l'estonià i el finès.
Nou!!: Livonià і Gramàtica del livonià · Veure més »
Ikšķile (poble)
Ikšķile (Uexküll o Üxküll; lituà: Ikškilā) és un poble del municipi homònim, del qual n'és el centre administratiu, a Letònia.
Nou!!: Livonià і Ikšķile (poble) · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Livonià і Imperi Suec · Veure més »
Kandava
Kandava Kandau) (en livonià: Kāndav) és un poble del municipi homònim, del qual n'és el centre administratiu, a Letònia, està situat a uns 90 km de Riga.
Nou!!: Livonià і Kandava · Veure més »
Kristiņa Grizelda
Kristiņa Grizelda, nascuda Kristiņa Bertholds (livonià Grizelda Kristiņ, Vaida, actualment Letònia, 19 de març de 1910 - Campbellville, Ontàrio, Canadà, 2 de juny de 2013) fou l'última parlant de livonià com a llengua materna.
Nou!!: Livonià і Kristiņa Grizelda · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Livonià і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Livonià і Letó · Veure més »
Letons
Els letons (en letó: latvieši; en livonià: laett) són el poble bàltic natiu de Letònia, de tant en tant es refereixen a ells mateixos per l'antic nom de Latvji, que poden tenir el seu origen a la paraula Latve que és un nom del riu que, presumiblement, fluïa a través del que avui és l'est de Letònia.
Nou!!: Livonià і Letons · Veure més »
Livònia Sueca
La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.
Nou!!: Livonià і Livònia Sueca · Veure més »
Livonians
Els livonians són un poble que parla el livonià, una llengua uràlica i que viuen a l'actual Letònia.
Nou!!: Livonià і Livonians · Veure més »
Llengües baltofineses
Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.
Nou!!: Livonià і Llengües baltofineses · Veure més »
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Nou!!: Livonià і Llengües d'Europa · Veure més »
Llengües fino-pèrmiques
Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.
Nou!!: Livonià і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.
Nou!!: Livonià і Llengües ugrofineses · Veure més »
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Nou!!: Livonià і Llengües uralianes · Veure més »
Llista dels darrers parlants coneguts de llengües
Aquesta és una llista dels darrers parlants coneguts de llengües mortes.
Nou!!: Livonià і Llista dels darrers parlants coneguts de llengües · Veure més »
Mazsalaca
Mazsalaca (en alemany: Salisburg; en livonià: Piški Salats; en estonià: Väike-Salatsi) és un poble de Letònia situat al municipi de Mazsalaca a l'antiga región històrica de Vidzeme.
Nou!!: Livonià і Mazsalaca · Veure més »
Política lingüística de Letònia
La política lingüística a Letònia es basa en els articles 4 i 114 de la Constitució de Letònia, declarant el letó com a llengua oficial de l'Estat i afermant els drets de les minories ètniques en preservar i desenvolupar les seves llengües.
Nou!!: Livonià і Política lingüística de Letònia · Veure més »
Regions culturals de Letònia
Regions culturals de Letònia amb les ciutats i pobles Les regions culturals de Letònia comprenen diverses àrees dins de Letònia formalment reconegudes com a diferents de la resta del país.
Nou!!: Livonià і Regions culturals de Letònia · Veure més »
Tuļļi Lum
Tuļļi Lum (en livonià significa "neu calenta"; escrit usualment com "Tulli Lum") és una banda estoniano/livoniana de música folk formada el 1999.
Nou!!: Livonià і Tuļļi Lum · Veure més »
Valt Ernštreit
Valt Ernštreit (en letó: Valts Ernštreits; Riga, 26 de maig de 1974) és un escriptor, poeta i lingüista livonià de Letònia.
Nou!!: Livonià і Valt Ernštreit · Veure més »
Vangaži
Vangaži és un poble del Municipi d'Inčukalns, del qual n'és el centre administratiu, a Letònia.
Nou!!: Livonià і Vangaži · Veure més »
Ventspils
La ciutat de Ventspils (rus Вентспилс; alemany: Windau, polonès: Windawa, livonià: Vǟnta) és una de les nou ciutats republicanes de Letònia, d'acord amb la Reforma Territorial Administrativa de Letònia de l'1 de juliol de 2009.
Nou!!: Livonià і Ventspils · Veure més »
Vidzeme
Vidzeme (en livonià:Vidumō) és una de les regions culturals i històriques de Letònia.
Nou!!: Livonià і Vidzeme · Veure més »
Viktors Bertholds
Viktors Bertholds (Letònia, 10 de juliol de 1921 - 28 de febrer de 2009) fou un dels últims parlants de livonià de la generació que va aprendre livonià com a primera llengua en una família i comunitat de parla livoniana.
Nou!!: Livonià і Viktors Bertholds · Veure més »
Zemgale
Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.
Nou!!: Livonià і Zemgale · Veure més »
10 de setembre
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Livonià і 10 de setembre · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Livonià і 1721 · Veure més »
