Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Amic, Aragó, Aragó!, Bernat Desclot, Carrer de Muntaner, Casal d'Aragó, Català antic, Català clàssic, Crònica, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Gèneres de la literatura catalana medieval, Greuge, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de Jacob Xalabín, Història de la llengua catalana, Història del periodisme, Història dels Països Catalans, Historiografia catalana de l'edat mitjana, Jaume el Conqueridor, Literatura catalana, Literatura medieval, Llengua literària, Llibre dels fets, Origen del periodisme, Palau de la Generalitat de Catalunya, Paraules d'Opòton el Vell, Pere el Cerimoniós, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Ramon (nom), Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Muntaner (desambiguació), Rasós de trobar, Roger de Llúria, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, 1244.
Amic
Amic va ser una revista republicana publicada el 1938, en el període de la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Amic · Veure més »
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Aragó, Aragó! · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Bernat Desclot · Veure més »
Carrer de Muntaner
El carrer de Muntaner és un dels carrers de Barcelona.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Carrer de Muntaner · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Casal d'Aragó · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Català antic · Veure més »
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Català clàssic · Veure més »
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica · Veure més »
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Gèneres de la literatura catalana medieval
A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica, la narrativa i la dramàtica.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Gèneres de la literatura catalana medieval · Veure més »
Greuge
Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Greuge · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Història de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Història de Catalunya · Veure més »
Història de Jacob Xalabín
La Història de Jacob Xalabín és una novel·la breu anònima escrita en llengua catalana a principis del.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Història de Jacob Xalabín · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història del periodisme
dataarxiu.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Història del periodisme · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Història dels Països Catalans · Veure més »
Historiografia catalana de l'edat mitjana
Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l'any 1000), trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l'abat Oliba, esdevé el centre historiogràfic "oficial" de la dinastia barcelonina.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Historiografia catalana de l'edat mitjana · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Literatura catalana · Veure més »
Literatura medieval
El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Literatura medieval · Veure més »
Llengua literària
La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Llengua literària · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Llibre dels fets · Veure més »
Origen del periodisme
L'origen del periodisme s'acostuma a situar a principis del amb els primers periòdics setmanals alemanys.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Origen del periodisme · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Paraules d'Opòton el Vell
Avel·lí Artís-Gener Paraules d'Opòton el Vell és una novel·la d'Avel·lí Artís-Gener «Tísner», publicada per primer cop l'any 1968.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Paraules d'Opòton el Vell · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pintures murals de la conquesta de Mallorca
Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »
Ramon (nom)
Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Ramon (nom) · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Ramon Muntaner · Veure més »
Ramon Muntaner (desambiguació)
* Música.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Ramon Muntaner (desambiguació) · Veure més »
Rasós de trobar
Les Rasós de trobar és un tractat de gramàtica escrit pel trobador català Ramon Vidal de Besalú (–).
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Rasós de trobar · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Roger de Llúria · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII-XIV)
El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і Senyera reial · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Les quatre grans Cròniques і 1244 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Les Quatre Grans Cròniques, Les cròniques i la prosa medieval, Les quatre Grans Cròniques, Les quatre grans cròniques, Les quatre grans cròniques dels segles XIV i XV, Quatre Grans Cròniques, Quatre Grans cròniques, Quatre grans Cròniques, Quatre grans cròniques, Quatre grans cròniques catalanes.
