Taula de continguts
63 les relacions: Albert de Saxònia-Coburg Gotha, Albert I de Bèlgica, Augusta de Reuss-Ebersdorf, Barri Leopold, Barthélémy de Theux de Meylandt, Bèlgica, Carlota Augusta de Gal·les, Carlota de Mèxic, Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Castell Reial de Laeken, César Franck, Claremont House, Congrés de Viena, Dècada del 1830, Dia de la independència, Dinastia borbònica, Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha, Eduard Wilhelm Pose, Ernst II. Herzog von Sachsen-Coburg und Gotha, Escut de Bèlgica, Església catòlica a Bèlgica, Estefania de Bèlgica, Felip de Bèlgica (comte de Flandes), Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, Grand Orient de Belgique, Guerra d'independència de Grècia, Guillem I dels Països Baixos, Guillem II dels Països Baixos, Jean de Bethune, John Martin (pintor), Josepa de Bèlgica, Joseph Lebeau, La reina Victòria, Laken, Leopold, Leopold del Regne Unit, Leopold I, Leopold II de Bèlgica, Llista de les banderes de Bèlgica, Lluís Felip I de França, Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues), Lluïsa de Bèlgica, Louwrens Hanedoes, Luisa Cappiani, Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, Maria Enriqueta d'Àustria, Mathieu Laurent Joseph Brialmont, ... Ampliar l'índex (13 més) »
Albert de Saxònia-Coburg Gotha
El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya. El príncep Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Castell de Rosenau, Coburg, 26 d'agost de 1819 - Castell de Windsor, 14 de desembre de 1861).
Veure Leopold I de Bèlgica і Albert de Saxònia-Coburg Gotha
Albert I de Bèlgica
Albert I de Bèlgica (Brussel·les, 1874 - Marche-les-Dames, 1934), fou rei dels belgues de 1909 a 1934 i el tercer rei després del seu oncle Leopold II de Bèlgica i el seu avi Leopold I de Bèlgica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Albert I de Bèlgica
Augusta de Reuss-Ebersdorf
Retrat d'Augusta de Reuss-Ebersdorf Augusta Carolina de Reuss-Ebersdorf (en alemany Auguste Reuß zu Ebersdorf) va néixer a Ebersdorf el 19 de gener de 1757 i va morir a Coburg el 16 de novembre de 1831.
Veure Leopold I de Bèlgica і Augusta de Reuss-Ebersdorf
Barri Leopold
El Barri Leopold, oficial en francès Quartier Léopold i en neerlandès: Leopoldswijk o quartier des squares és un barri de Brussel·les.
Veure Leopold I de Bèlgica і Barri Leopold
Barthélémy de Theux de Meylandt
Barthélemy Théodore, Comte de Theux de Meylandt fou un polític belga de tendència catòlica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Barthélémy de Theux de Meylandt
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Leopold I de Bèlgica і Bèlgica
Carlota Augusta de Gal·les
Carlota Augusta de Hannover (Carlton House, Londres, 7 de gener de 1796 - Surrey, 6 de novembre de 1817) va ser l'única filla de Jordi August de Hannover, llavors príncep de Gal·les (i futur rei Jordi IV del Regne Unit), i de Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Veure Leopold I de Bèlgica і Carlota Augusta de Gal·les
Carlota de Mèxic
Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.
Veure Leopold I de Bèlgica і Carlota de Mèxic
Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel, reina del Regne Unit (Brunsvic 1768 - Londres 1821) va ser una duquessa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que es maridà en el si de la casa reial britànica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Castell Reial de Laeken
El Castell Reial de Laeken (Château de Laeken en francès, Kasteel van Laken en neerlandès), és la llar del rei dels belgues i es localitza a Laeken, una zona que es troba als suburbis de Brussel·les.
Veure Leopold I de Bèlgica і Castell Reial de Laeken
César Franck
fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta.
Veure Leopold I de Bèlgica і César Franck
Claremont House
Claremont, també coneguda històricament com a 'Clermont', és una mansió del situada a prop d'Esher a Surrey, Anglaterra.
Veure Leopold I de Bèlgica і Claremont House
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Leopold I de Bèlgica і Congrés de Viena
Dècada del 1830
Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.
Veure Leopold I de Bèlgica і Dècada del 1830
Dia de la independència
Sense Dia Nacional oficial El dia de la independència és la diada que celebren molts països en l'efemèride de la proclamació de la independència nacional, de l'inici de la lluita d'alliberament o de l'assoliment de la sobirania.
Veure Leopold I de Bèlgica і Dia de la independència
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Leopold I de Bèlgica і Dinastia borbònica
Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
La casa de Saxònia-Coburg i Gotha (en alemany, Haus Sachsen-Coburg und Gotha) és una dinastia alemanya, la línia saxona de la Casa de Wettin, que va governar els Ducats Ernestins.
Veure Leopold I de Bèlgica і Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Eduard Wilhelm Pose
va ser un paisatgista romàntic alemany associat a l’escola de pintura de Düsseldorf.
Veure Leopold I de Bèlgica і Eduard Wilhelm Pose
Ernst II. Herzog von Sachsen-Coburg und Gotha
va ser el duc sobirà del ducat de Saxe-Coburg i Gotha des del 29 de gener de 1844 fins a la seva mort.
Veure Leopold I de Bèlgica і Ernst II. Herzog von Sachsen-Coburg und Gotha
Escut de Bèlgica
L'escut de Bèlgica porta com a emblema un lleó d'or sobre camper de sable, l'anomenat Lleó Belga o Leo Belgicus, que són les armories del duc de Brabant, ducat que va encapçalar la rebel·lió contra l'emperador Josep II, que va dur a la creació dels Estats Units Bèlgics el 1790.
Veure Leopold I de Bèlgica і Escut de Bèlgica
Església catòlica a Bèlgica
Bèlgica és una província eclesiàstica de l'església catòlica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Església catòlica a Bèlgica
Estefania de Bèlgica
Estefania de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Palau de Laeken 1864 - Pannonhalma (Hongria) 1945).
Veure Leopold I de Bèlgica і Estefania de Bèlgica
Felip de Bèlgica (comte de Flandes)
Felip de Bèlgica, comte de Flandes (Laeken 1837 - Brussel·les 1905).
Veure Leopold I de Bèlgica і Felip de Bèlgica (comte de Flandes)
Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld
Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld - Franz von Sachsen-Coburg-Saalfeld - (Coburg, 15 de juliol de 1750 - Coburg, 9 de desembre de 1806) era fill del duc Ernest Frederic de Saxònia-Coburg-Saalfeld i de Sofia Antònia de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Veure Leopold I de Bèlgica і Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Leopold I de Bèlgica і Genealogia dels Borbons
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Leopold I de Bèlgica і Genealogia general dels Capets
Grand Orient de Belgique
El Grand Orient de Belgique (GOB) és una obediència maçònica nacional belga instal·lada el 23 de febrer de 1833.
Veure Leopold I de Bèlgica і Grand Orient de Belgique
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Veure Leopold I de Bèlgica і Guerra d'independència de Grècia
Guillem I dels Països Baixos
Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843).
Veure Leopold I de Bèlgica і Guillem I dels Països Baixos
Guillem II dels Països Baixos
Guillem II dels Països Baixos (La Haia 1792 - Tilburg 1849).
Veure Leopold I de Bèlgica і Guillem II dels Països Baixos
Jean de Bethune
Jean-Baptiste Charles François Bethune, més conegut com a Jean de Bethune (Kortrijk, aleshores al Regne Unit dels Països Baixos, 25 d'abril de 1821 - Marke, 18 de juny del 1894), va ser un arquitecte, artesà i decorador belga, i un dels protagonistes del moviment neogòtic.
Veure Leopold I de Bèlgica і Jean de Bethune
John Martin (pintor)
''El festí de Baltasar'' (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC) John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.
Veure Leopold I de Bèlgica і John Martin (pintor)
Josepa de Bèlgica
Josepa de Bèlgica (Brussel·les, 18 d'octubre de 1872 - Namur, 6 de gener de 1958) fou princesa de Bèlgica, princesa de Saxònia-Coburg Gotha i duquessa de Saxònia amb el tractament d'altesa reial que esdevingué princesa de Hohenzollern-Sigmaringen per matrimoni.
Veure Leopold I de Bèlgica і Josepa de Bèlgica
Joseph Lebeau
Jean Louis Joseph Lebeau(Huy, 3 de gener de 1794 − Huy, 19 de març de 1865) fou un polític liberal belga i estadista, i el segon primer ministre d'aquest país.
Veure Leopold I de Bèlgica і Joseph Lebeau
La reina Victòria
La reina Victòria (originalment en anglès, The Young Victoria) és una pel·lícula dramàtica històrica britànica de 2009 dirigida per Jean-Marc Vallée i escrita per Julian Fellowes, basada en els primers anys i en el regnat de la reina Victòria i el seu matrimoni amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.
Veure Leopold I de Bèlgica і La reina Victòria
Laken
Laeken, els reials hivernacles de Balat (1874-1890). Laken (Laeken en francès) és un antic municipi de Bèlgica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Laken
Leopold
* Geografia.
Veure Leopold I de Bèlgica і Leopold
Leopold del Regne Unit
Leopold del Regne Unit, duc d'Albany KG KT GCMG GCSI (Londres 1853 - Canes 1884).
Veure Leopold I de Bèlgica і Leopold del Regne Unit
Leopold I
* Leopold I de Babenberg (940 - 994, Würzburg), Marcgravi d'Àustria.
Veure Leopold I de Bèlgica і Leopold I
Leopold II de Bèlgica
Leopold II de Bèlgica (Brussel·les, 1835 - Laeken, 1909) va ser el segon rei dels belgues, després del seu pare Leopold I de Bèlgica, entre 1865 i 1909.
Veure Leopold I de Bèlgica і Leopold II de Bèlgica
Llista de les banderes de Bèlgica
Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat al regne de Bèlgica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Llista de les banderes de Bèlgica
Lluís Felip I de França
Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.
Veure Leopold I de Bèlgica і Lluís Felip I de França
Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)
La princesa Lluïsa d'Orleans, reina de Bèlgica, pintada per Winterhalter. Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (Palerm 1812 - Oostende 1850).
Veure Leopold I de Bèlgica і Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)
Lluïsa de Bèlgica
Lluïsa de Bèlgica, princesa de Saxònia-Coburg Gotha (Brussel·les 1858 - Wiesbaden 1924).
Veure Leopold I de Bèlgica і Lluïsa de Bèlgica
Louwrens Hanedoes
''Paisatge amb pont de molí i pedra'' (1854), exposat al Museu Teyler. Louwrens Hanedoes (1822-1905) fou un pintor, dibuixant i col·lecionista d'art dels Països Baixos, conegut pels seus paisatges Va néixer el 14 de juliol de 1822 a Woudrichem.
Veure Leopold I de Bèlgica і Louwrens Hanedoes
Luisa Cappiani
Luisa Kapp-Young, coneguda també pel nom artístic de Luisa Cappiani (Trieste, Itàlia, 23 d'abril de 1835 – Zúric, Suïssa, 27 de setembre de 1919), fou una soprano dramàtica operística austríaca, pedagoga musical i assagista, que va utilitzar el principi de l'emissió d'arpa eòlica de to, que exclou tot esforç en la gola i preserva la veu.
Veure Leopold I de Bèlgica і Luisa Cappiani
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Nàpols, 1782 - Stowe House, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, 1866) fou princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França en casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
Veure Leopold I de Bèlgica і Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies
Maria de Hohenzollern-Sigmaringen
''Paisatge rural'', 1907. Aiguafort. ''Vista de poble'', 1907. Aiguafort Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, princesa de Bèlgica (Sigmaringen 1845 - Brussel·les 1912).
Veure Leopold I de Bèlgica і Maria de Hohenzollern-Sigmaringen
Maria Enriqueta d'Àustria
Maria Enriqueta d'Àustria, reina dels belgues (Budapest 1836 - Spa 1902. Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg-Lorena es casà amb el rei Leopold II de Bèlgica i esdevingué la segona reina dels belgues.
Veure Leopold I de Bèlgica і Maria Enriqueta d'Àustria
Mathieu Laurent Joseph Brialmont
Mathieu Laurent Joseph Brialmont (Seraing (Lieja), 17 de febrer de 1789 - Anvers (Bèlgica), 15 d'abril de 1885) va ser un militar francès, neerlandès i belga i un ministre belga.
Veure Leopold I de Bèlgica і Mathieu Laurent Joseph Brialmont
Maximilià I de Mèxic
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.
Veure Leopold I de Bèlgica і Maximilià I de Mèxic
Nicolas-Jean Rouppe
Nicolas Jean Rouppe (Rotterdam, 17 abril de 1769 - Brussel·les, 3 agost de 1838) fou un polític belga de tendència liberal.
Veure Leopold I de Bèlgica і Nicolas-Jean Rouppe
Orde de Leopold
Part superior: Estrelles Gran Cordó (divisions civil i militar –esquerra-), banda de Gran Cordó (mig), plaques de Gran Oficial – divisions civil i marítima (dreta). Part inferior: Creu de Comandant (divisió civil), creu d'Oficial (militar), creu d'Oficial (civil), creu d'Oficial (marítima), creu de Cavaller (militar).
Veure Leopold I de Bèlgica і Orde de Leopold
Ordes imperials de Mèxic
Els ordes imperials de Mèxic són les tres condecoracions instituïdes pel Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i pel Segon Imperi Mexicà (1864-1867) per distingir les persones que se'n consideraven mereixedores.
Veure Leopold I de Bèlgica і Ordes imperials de Mèxic
Palau de Buckingham
El Palau de Buckingham és una de les residències oficials de la rei Carles III del Regne Unit a Londres.
Veure Leopold I de Bèlgica і Palau de Buckingham
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Veure Leopold I de Bèlgica і Regència
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Veure Leopold I de Bèlgica і Regió de Brussel·les-Capital
Reis dels belgues
Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica.
Veure Leopold I de Bèlgica і Reis dels belgues
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Veure Leopold I de Bèlgica і Revolució belga
Rothschild Frères
Rothschild Frères (Germans Rothschild) va ser un banc de la branca francesa de la família Rothschild, fundada el 1812 a París (aleshores al Primer Imperi francès) per James Mayer de Rothschild (1792–1868).
Veure Leopold I de Bèlgica і Rothschild Frères
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Leopold I de Bèlgica і 16 de desembre
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Leopold I de Bèlgica і 1831
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Leopold I de Bèlgica і 21 de juliol