Taula de continguts
31 les relacions: Agnès d'Alemanya, Agnès de Babenberg, Ahnentafel, Alfons VII de Lleó, Alta Silèsia, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Lublin, Bisbat de Lebus, Boleslau III de Polònia, Boleslau IV de Polònia, Boleslau l'Alt, Breslau, Catedral de Wawel, Comtat de Weimar-Orlamünde, Conrad III d'Alemanya, Dolça II de Provença, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Jaume el Conqueridor, Ladislau III d'Hongria, Llista de monarques de Polònia, Miecislau IV de Polònia, Orde Teutònic, Otó I de Brandenburg, Pere el Catòlic, Prussians, Radziwiłł, Ramon Berenguer II de Provença, Regne de Polònia, Riquilda de Polònia, Sant Casimir, Trakai.
Agnès d'Alemanya
Agnès d'Alemanya (1072/3 – 24 de setembre de 1143), també coneguda com a Agnès de Waiblingen, va ser un membre imperial de la dinastia Saliana.
Veure Ladislau II de Polònia і Agnès d'Alemanya
Agnès de Babenberg
Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III de Babenberg i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ladislau II de Polònia і Agnès de Babenberg
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Veure Ladislau II de Polònia і Ahnentafel
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Ladislau II de Polònia і Alfons VII de Lleó
Alta Silèsia
Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gōrny Ślōnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.
Veure Ladislau II de Polònia і Alta Silèsia
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Veure Ladislau II de Polònia і Arquebisbat de Breslau
Arquebisbat de Lublin
L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm.
Veure Ladislau II de Polònia і Arquebisbat de Lublin
Bisbat de Lebus
El Bisbat de Lebus (alemany Bistum Lebus; polonès Diecezja lubuska) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana i un territori o principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Ladislau II de Polònia і Bisbat de Lebus
Boleslau III de Polònia
Boleslau III el Bocatorta (en polonès: Bolesław III Krzywousty; 1085 - 1138) va ser duc de Polònia des de 1102.
Veure Ladislau II de Polònia і Boleslau III de Polònia
Boleslau IV de Polònia
Boleslau IV l'Arrissat. Pintat per Jan Matejko. Boleslau IV l'Arrissat (en polonès: Bolesław Kędzierzawy; 1120-1173) va ser duc de Polònia des de 1146 fins a la seva mort.
Veure Ladislau II de Polònia і Boleslau IV de Polònia
Boleslau l'Alt
Boleslau l'Alt en un dibuix de Jan Matejko Boleslau l'Alt – – (1127 - Leśnica, 7/8 de desembre de 1201) fou Duc de Breslau—com a Boleslau I— del 1163 fins a la seva mort el 1201.
Veure Ladislau II de Polònia і Boleslau l'Alt
Breslau
Breslau, Wrocław,, Breslau, Vratislav en txec i Vratislavia en llatí, és el nom de la capital de la Baixa Silèsia, al sud-oest de Polònia, situada a la riba del riu Oder (polonès: Odra).
Veure Ladislau II de Polònia і Breslau
Catedral de Wawel
La catedral de Wawel, amb el nom complet de basílica de la catedral de Sant Estanislau i Sant Wenceslau, és el santuari nacional de Polònia a la ciutat de Cracòvia.
Veure Ladislau II de Polònia і Catedral de Wawel
Comtat de Weimar-Orlamünde
El comtat de Weimar-Orlamünde fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al territori de l'actual Turíngia.
Veure Ladislau II de Polònia і Comtat de Weimar-Orlamünde
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Veure Ladislau II de Polònia і Conrad III d'Alemanya
Dolça II de Provença
Dolça II de Provença (? - 1172) fou comtessa de Provença (1166-1167).
Veure Ladislau II de Polònia і Dolça II de Provença
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Ladislau II de Polònia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Ladislau II de Polònia і Jaume el Conqueridor
Ladislau III d'Hongria
Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella.
Veure Ladislau II de Polònia і Ladislau III d'Hongria
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Veure Ladislau II de Polònia і Llista de monarques de Polònia
Miecislau IV de Polònia
Miecislau IV el Camatort (en polonès: Mieszko IV Plątonogi) (v.1138 - Cracòvia, 16 de maig de 1211) va ser duc de Cracòvia de 1210 a 1211.
Veure Ladislau II de Polònia і Miecislau IV de Polònia
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Ladislau II de Polònia і Orde Teutònic
Otó I de Brandenburg
Otó I (vers 1126/1128 – 7 de març de 1184) fou marcgravi de Brandenburg de 1170 a la seva mort.
Veure Ladislau II de Polònia і Otó I de Brandenburg
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Ladislau II de Polònia і Pere el Catòlic
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Veure Ladislau II de Polònia і Prussians
Radziwiłł
Com Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic, el Escut d'Armes dels Radziwiłł. L'Escut d'Armes concedit el 1547 pel Sacre Emperador Romà. Radziwiłł és el nom d'una de les més antigues i riques famílies de la noblesa lituano-polonesa.
Veure Ladislau II de Polònia і Radziwiłł
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Veure Ladislau II de Polònia і Ramon Berenguer II de Provença
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Ladislau II de Polònia і Regne de Polònia
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Veure Ladislau II de Polònia і Riquilda de Polònia
Sant Casimir
Sant Casimir, en polonès Kazimierz i en lituà Kazimieras, (Cracòvia, 3 d'octubre de 1458 - Hrodna, 4 de març de 1484) va ser un príncep polonès, hereu de la corona reial de Polònia i del Gran Ducat de Lituània, on va governar.
Veure Ladislau II de Polònia і Sant Casimir
Trakai
Vistes de la ciutat Trakai és una ciutat de Lituània que forma part del territori del Parc Històric Nacional Trakai i és el centre administratiu de la regió.
Veure Ladislau II de Polònia і Trakai
També conegut com Ladislau II l'Exiliat, Władysław II de Polònia.