Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Lacònia

Índex Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 251 les relacions: Alagònia, Alcibíades (general atenenc), Alcman, Alexamen, Amfea, Amicles, Amicles (rei d'Esparta), Anaxàndrides II, Antiga Corint, Antiga Grècia, Apel·la, Aqueus, Argos, Aristòcrates (escriptor), Aristòcrates d'Orcomen, Aristòmenes de Messènia, Aristodem d'Esparta, Aristodem de Milet, Arquidam II, Artas de Messàpia, Asclepièon, Asopos, Atena, Augies (desambiguació), Augies (Lacònia), Èlida, Èon, Època arcaica, Ètil, Àcries, Àsea, Baronia de Geraki, Baronia de Nikli, Baronia de Vostitza, Batalla d'Issos (333 aC), Batalla de Gítion, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Macriplagi, Batalla de Prinitza, Batalla de Sel·làsia (195 aC), Batalló Sagrat de Tebes, Batos I, Belemina, Boees, Brisees, Calames, Cal·límac (artista), Cal·lístrat d'Afidnes, Calendaris hel·lènics, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, ... Ampliar l'índex (201 més) »

Alagònia

Alagònia (en llatí Alagonia, en grec antic Ἀλαγονία) era una antiga ciutat de Lacònia propera a la frontera de Messènia.

Veure Lacònia і Alagònia

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Veure Lacònia і Alcibíades (general atenenc)

Alcman

Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.

Veure Lacònia і Alcman

Alexamen

Alexamen(Alexamenus) fou un general la Lliga Etòlia nomenat l'any 196 aC, segons Polibi. L'any 192 aC va marxar al capdavant dels etolis per ocupar Lacedemònia en l'anomenada Guerra contra Nabis, missió que va complir matant el tirà Nabis d'Esparta.

Veure Lacònia і Alexamen

Amfea

Amfea (Ἄμφεια) era una antiga i petita ciutat de Messènia situada a la frontera amb Lacònia, sobre un turó elevat que tenia aigua abundant.

Veure Lacònia і Amfea

Amicles

Amicles (en llatí Amyclae, en grec Ἀμύκλαι) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la riba dreta del riu Eurotes, i a 20 estadis del sud d'Esparta en una zona que destacava per l'abundància dels seus boscos i la seva fertilitat, segons Polibi.

Veure Lacònia і Amicles

Amicles (rei d'Esparta)

Amicles o també Amiclas (en grec antic Αμύκλας) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Lacedèmon i d'Esparta, filla d'Eurotas.

Veure Lacònia і Amicles (rei d'Esparta)

Anaxàndrides II

Anaxàndrides II (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) fou el 15è rei d'Esparta de la dinastia agíada, fill de Lleó, va regnar 560 al 520 aC.

Veure Lacònia і Anaxàndrides II

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Lacònia і Antiga Corint

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Lacònia і Antiga Grècia

Apel·la

Apel·la (en grec: Ἀπέλλ&#945) va ser la popular assemblea deliberant de l'antiga Grècia a la ciutat estat d'Esparta, que correspon a l'ekklesia en la majoria d'altres estats grecs.

Veure Lacònia і Apel·la

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Veure Lacònia і Aqueus

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Veure Lacònia і Argos

Aristòcrates (escriptor)

Aristòcrates (en llatí Aristocrates, en grec antic Άριστοκράτης) va ser un historiador espartà, fill d'Hiparc, que va escriure un llibre sobre els afers de Lacedemònia (Λακωνικά), del que Ateneu menciona el quart llibre, i Plutarc es refereix a tota l'obra, i també altres autors, com ara Esteve de Bizanci.

Veure Lacònia і Aristòcrates (escriptor)

Aristòcrates d'Orcomen

Aristòcrates (en grec antic Αριστοκράτης) va ser un rei d'Orcomen a l'Arcàdia.

Veure Lacònia і Aristòcrates d'Orcomen

Aristòmenes de Messènia

Aristòmenes de Messènia o Aristòmenes d'Andània (en grec antic Ἀριστομένης), va ser un líder messeni de la segona guerra messènica (685 - 668 aC).

Veure Lacònia і Aristòmenes de Messènia

Aristodem d'Esparta

Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i net d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles.

Veure Lacònia і Aristodem d'Esparta

Aristodem de Milet

(en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un general i oficial grec del segle IV aC amic i adulador d'Antígon el borni rei d'Àsia, que l'any 315 aC el va enviar al Peloponès amb 1.000 talents amb ordres de mantenir relacions amistoses amb Polispercó i el seu fill Alexandre Polispercó, per reclutar un cos de mercenaris tan gran com li fos possible i fer la guerra a Cassandre.

Veure Lacònia і Aristodem de Milet

Arquidam II

Arquidam II (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que havia mort abans que el seu pare Leotíquides.

Veure Lacònia і Arquidam II

Artas de Messàpia

Artas (en grec antic Ἄρτας, segons Tucídides o Ἄρτος, segons Suides) va ser un príncep dels messapis en temps de la Guerra del Peloponès.

Veure Lacònia і Artas de Messàpia

Asclepièon

A l'antiga Grècia, un Asclepièon (Ἀσκληπιεῖον, Asklēpiêion) era un «temple curatiu» consagrat al déu Asclepi.

Veure Lacònia і Asclepièon

Asopos

Asopos (en grec antic Ἀσωπός) era una antiga ciutat de Lacònia.

Veure Lacònia і Asopos

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Veure Lacònia і Atena

Augies (desambiguació)

Augies o Augias és un nom propi grec que pot fer referència a.

Veure Lacònia і Augies (desambiguació)

Augies (Lacònia)

Augies (en grec antic Αὐγειαί) era una antiga ciutat grega de Lacònia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Veure Lacònia і Augies (Lacònia)

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Veure Lacònia і Èlida

Èon

Èon (en grec antic Οἶον), també anomenada Ion (Ἰόν) per Xenofont, era la ciutat principal del districte de Sciritis a Lacònia.

Veure Lacònia і Èon

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Lacònia і Època arcaica

Ètil

Ètil (en Οἴτυλος) o Bètil (Βείτυλος) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la banda oriental del golf de Messènia.

Veure Lacònia і Ètil

Àcries

Àcries (en Ἀκριαί) o Acrees (Ἀκραῖαι) era una antiga ciutat de Lacònia.

Veure Lacònia і Àcries

Àsea

Àsea (en grec antic Ἀσέα, gentilici Ἀσεάτης, català aseata) era una antiga ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia situada prop de la frontera amb Lacònia, a la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i a Tègea.

Veure Lacònia і Àsea

Baronia de Geraki

La Baronia de Geraki va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, situat als vessants occidentals de la muntanya Parnon a Lacònia, a la península del Peloponès, Grècia, i amb capital al castell de Geraki (Gerontras) (en grec: Γεράκι, Ἰεράκιον; francès: Le Girachy; italià: Zirachi o Zerachi).

Veure Lacònia і Baronia de Geraki

Baronia de Nikli

La baronia de Nikli fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia el 1209.

Veure Lacònia і Baronia de Nikli

Baronia de Vostitza

La Baronia de Vostitza va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, localitzat a la costa nord de la península del Peloponès a Grècia, i centrat a la ciutat de Vostitza (en grec: Βοστίτζα; en francès: la Vostice; en italià: Lagostica) que correspon a l'actual Egio).

Veure Lacònia і Baronia de Vostitza

Batalla d'Issos (333 aC)

La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 aC.

Veure Lacònia і Batalla d'Issos (333 aC)

Batalla de Gítion

La batalla de Gítion es va lliurar l'any entre Esparta i la coalició formada per Roma, Rodes, la Lliga Aquea, Pèrgam i Macedònia.

Veure Lacònia і Batalla de Gítion

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Veure Lacònia і Batalla de les Termòpiles (480 aC)

Batalla de Macriplagi

La Batalla de Macriplagi (en grec: Μάχη τουΜακρυπλαγίου) va ser una trobada entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i els llatins del Principat d'Acaia.

Veure Lacònia і Batalla de Macriplagi

Batalla de Prinitza

La batalla de Prinitza es va lliurar el 1263 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient, que marxava a capturar Andravida, la capital del Principat llatí d'Acaia, i una petita força d'aqueus.

Veure Lacònia і Batalla de Prinitza

Batalla de Sel·làsia (195 aC)

La batalla de Sel·làsia de l'any 195 aC fou una de les batalles de la Guerra contra Nabis.

Veure Lacònia і Batalla de Sel·làsia (195 aC)

Batalló Sagrat de Tebes

pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. El Batalló Sagrat de Tebes (en grec antic ἱερὸς λόχος / hieròs lókhos) era una unitat d'elit grega formada per 150 parelles d'amants, d'acord amb Plutarc (a la «Vida de Pelòpides») creada pel comandant tebà Gòrgides.

Veure Lacònia і Batalló Sagrat de Tebes

Batos I

Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC.

Veure Lacònia і Batos I

Belemina

Belemina (en grec antic Βελεμίνα) o Belmina (Βέλμινα) o Belbina (Βελβίνα) era una ciutat del nord-oest de Lacònia, centre del districte de Belminatis (Βελμινᾶτι), segons Estrabó i Polibi.

Veure Lacònia і Belemina

Boees

Boees (en llatí Boeae, en grec antic Βοιαί) també anomenada Boia (Βοία) era una ciutat de Lacònia situada entre els promontoris de Malea i Onugnathos, a la badia anomenada Boiatikos Kolpos (Boeaticus Sinus).

Veure Lacònia і Boees

Brisees

Brisees (en grec antic Βρυσειαί) era una antiga ciutat de Lacònia situada al sud-oest d'Esparta, al peu de les muntanyes de Taíget.

Veure Lacònia і Brisees

Calames

Calames (llatí Calamae, grec Καλάμαι) fou una ciutat de Messènia prop de Limnes i de la frontera de Lacònia.

Veure Lacònia і Calames

Cal·límac (artista)

Cal·límac (en llatí Callimacus, en grec antic Καλλίμαχος) fou un artista grec a qui s'atribueix l'invent de la columna coríntia, segons diu Vitruvi.

Veure Lacònia і Cal·límac (artista)

Cal·lístrat d'Afidnes

Cal·lístrat d'Afidnes (Callistratus) fou un orador i polític atenès nascut al dem d'Afidnes.

Veure Lacònia і Cal·lístrat d'Afidnes

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Veure Lacònia і Calendaris hel·lènics

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Veure Lacònia і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Cap de Màlea

El Cap de Màlea (en grec antic Μαλέα) era un cap de Lacònia, modernament anomenat Maliá i Maléas, que és el segon mes al sud de Grècia després del Cap de Tènaron (Taenarum), i és el més oriental dels tres caps del Peloponès.

Veure Lacònia і Cap de Màlea

Cardàmila

Cardàmila (Καρδαμύλη) era una antiga ciutat de Messènia, un dels set llocs que Agamèmnon va oferir a Aquil·les, segons la Ilíada.

Veure Lacònia і Cardàmila

Cariatis

Cariatis (en grec antic Καρύατις) era un festival celebrat a Caryae a Lacònia, en honor d'Àrtemis coneguda per Àrtemis Cariatis.

Veure Lacònia і Cariatis

Cariàtide

l'Erectèon Una cariàtide és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural en aguantar el pes de la coberta amb el cap.

Veure Lacònia і Cariàtide

Càricles d'Atenes

Càricles (en llatí Charicles, en grec antic Χαρικλῆς) fou un demagog atenenc fill d'Apol·lodor que va viure al.

Veure Lacònia і Càricles d'Atenes

Càries (Lacònia)

Càries (en llatí Caryae, en grec antic Κάρυαι) era una ciutat de Lacònia a la frontera amb Arcàdia.

Veure Lacònia і Càries (Lacònia)

Cèrcides (ambaixador)

Cèrcides (en llatí Cercidas, en grec antic Κερκιδᾶς "Kerkidas") fou un ambaixador nadiu de Megalòpolis del segle III aC.

Veure Lacònia і Cèrcides (ambaixador)

Císsides

Císsides (Cissidas, Kissídas, Κισσίδας) fou un siracusà que va dirigir el cos d'auxiliars que Dionisi el vell de Siracusa va enviar (per segona vegada) en ajuda d'Esparta el 367 aC.

Veure Lacònia і Císsides

Cefeu (fill d'Àleu)

Cefeu (en grec antic Κηφεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Àleu i de Neera.

Veure Lacònia і Cefeu (fill d'Àleu)

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Veure Lacònia і Ceres (mitologia)

Cidònia

Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.

Veure Lacònia і Cidònia

Cifant

Cifant (Κύφαντα) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que formava part de l'Eleutero-Lacònia.

Veure Lacònia і Cifant

Cinúria

Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.

Veure Lacònia і Cinúria

Ciparíssia

Ciparíssia (Kυπαρισσία) és una vila i antic municipi de Grècia de la unitat perifèrica de Messènia.

Veure Lacònia і Ciparíssia

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Veure Lacònia і Citera

Claudi Agatèmer

Claudi Agatèmer ((Claudius Agathemerus) va ser un metge grec que va viure al. Va néixer a Lacedemònia i va ser deixeble del filòsof Cornut, a casa del qual es va fer amic del poeta Persi cap a l'any 50 aproximadament. Suetoni l'anomena Agatern, però es tracta d'un error.

Veure Lacònia і Claudi Agatèmer

Conó (almirall)

Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.

Veure Lacònia і Conó (almirall)

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Veure Lacònia і Crítias (diàleg)

Críties

Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.

Veure Lacònia і Críties

Cresfontes

Segons la mitologia grega, Cresfontes (en grec antic Κρεσφόντης) va ser un heroi tessali, fill d'Aristòmac.

Veure Lacònia і Cresfontes

Crocees

Crocees o Krokeai (en grec antic Κροκέαι) era una petita ciutat de Lacònia situada a la via que anava d'Esparta a Gítion, i coneguda per les seves pedreres de marbre.

Veure Lacònia і Crocees

Ctònia

En la mitologia grega, Ctònia (en Cthonia) era la deessa de la terra (χθών) i protectora dels camps; també era un sobrenom de les divinitats infernals Hècate i Demeter.

Veure Lacònia і Ctònia

Decarquia

Decarquia o decadarquia (en grec antic δεκαρχία o δεκαδαρχία) era el consell o govern dels deu.

Veure Lacònia і Decarquia

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Veure Lacònia і Defensa de Luci Flac

Demetri Lacònic

Demetri Lacònic (Demetrius) va ser un filòsof epicuri deixeble de Protarc, un filòsof del.

Veure Lacònia і Demetri Lacònic

Descripció de Grècia

Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.

Veure Lacònia і Descripció de Grècia

Dió (mitologia)

Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea, filla de Prònax.

Veure Lacònia і Dió (mitologia)

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Veure Lacònia і Dioscurs

Dones en l'antiga Esparta

Les dones espartanes eren famoses a l'antiga Grècia per tenir més llibertat que les dones en altres llocs del món grec.

Veure Lacònia і Dones en l'antiga Esparta

Dorceu

Dorceu (en llatí Dorceus, en grec antic Δορκεύς) fill d'Hipocoont, va ser, segons la mitologia grega, un personatge de Lacedemònia que tenia un heròon a la vora d'Esparta, juntament amb el seu germà Sebros.

Veure Lacònia і Dorceu

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Veure Lacònia і Doris (grup humà)

Drungue

Drungue, en grec medieval δροῦγγος o δρόγγος, és un terme militar de l'Imperi Romà d'Orient que va tenir diversos significats al llarg del temps.

Veure Lacònia і Drungue

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Veure Lacònia і Egina

Egis

Egis (en grec antic Αἴγυς) era una ciutat de Lacònia, prop de la frontera amb Arcàdia a l'antiga Grècia.

Veure Lacònia і Egis

Enotris

Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.

Veure Lacònia і Enotris

Enunt

Enunt (en llatí Oenus, en grec antic Οἰνοῦς οῦντος) era una ciutat de Lacònia cèlebre pel seu vi.

Veure Lacònia і Enunt

Enunt (desambiguació)

* Enunt va ser una ciutat de Lacònia.

Veure Lacònia і Enunt (desambiguació)

Epidaure Limera

Epidaure Limera (en grec antic Ἐπίδαυρος ή Λιμηρά) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia al Peloponès, situada a l'inici d'una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monembasia al sud.

Veure Lacònia і Epidaure Limera

Epidelion

Epidelion (en grec antic Ἐπιδήλιον), que Estrabó anomena només Delion (Δήλιον), era un petit lloc a la costa oriental de Lacònia, segurament una població, situada als territoris de Boees a 100 estadis del cap de Malea i a 200 d'Epidaure Limera.

Veure Lacònia і Epidelion

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Veure Lacònia і Esclavitud a l'antiga Grècia

Escolos (Calcídia)

Mapa de l'Antiga Macedònia amb la possible ubicació de Skolos, en la part central de la Península Calcídica. Escolos (en llatí Scolus, en grec antic Σῶκλος) era una ciutat de la península Calcídica prop d'Olint.

Veure Lacònia і Escolos (Calcídia)

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Lacònia і Esparta

Esparta (mitologia)

Segons la mitologia grega, Esparta (en grec antic Σπάρτα) va ser una heroïna, filla d'Eurotas, rei de Lacònia i de Cleta, i epònima de la ciutat d'Esparta.

Veure Lacònia і Esparta (mitologia)

Euríbat de Lacònia

Euríbat (en llatí Eurybatus, en grec antic Εὐρύβατος) fou un esportista de Lacònia que va guanyar una de les primeres victòries en lluita a la divuitena olimpíada quan aquesta disciplina va ser introduïda per primer cop.

Veure Lacònia і Euríbat de Lacònia

Euripòntida

La dinastia euripòntida fou una de les dues dinasties que van governar Esparta.

Veure Lacònia і Euripòntida

Eurotas (fill de Miles)

Eurotas Segons la mitologia grega, Eurotas (en grec antic Εὐρώτας) va ser un rei de Lacònia, fill de Miles.

Veure Lacònia і Eurotas (fill de Miles)

Eurotes

El riu Eurotes o Eurotas (en Ευρώτας) és el principal riu de Lacònia, a la regió del Peloponès (Grècia).

Veure Lacònia і Eurotes

Exèrcit espartà

L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia.

Veure Lacònia і Exèrcit espartà

Falasarna

Falasarna o Phalasarna (en grec antic Φαλάσαρνα) va ser una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa, una mica al sud del cap Coricos (actualment, al municipi de Kíssamos).

Veure Lacònia і Falasarna

Faris

Faris o Fares (en llatí Pharae, en grec antic Φαραί o Φηρή o Φηραί o Φεραί) és el nom clàssic d'una ciutat de la regió de Lacònia al Peloponès que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Veure Lacònia і Faris

Felip I del Piemont

Felip I del Piemont o Felip de Savoia (en francès:, en italià; 1278 – 1334) fou senyor del Piemont des del 1282 fins a la seva mort i príncep d'Acaia del 1301 al 1307.

Veure Lacònia і Felip I del Piemont

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Veure Lacònia і Filip II de Macedònia

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.

Veure Lacònia і Filip V de Macedònia

Filopemen

Filopemen (Philopoemen) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Veure Lacònia і Filopemen

Funeral

Funeral reial al s.XIV Un funeral és la cerimònia funerària que acompanya i honora la mort d'una persona.

Veure Lacònia і Funeral

Geografia de Grècia

satèl·lit. Grècia (nom oficial: Ελληνική Δημοκρατία, Ellinikí Dimokratia) és un estat d'Europa meridional, membre de la Unió Europea (UE) situat a l'extrem sud de la Península Balcànica, al litoral del Mar Mediterrani.

Veure Lacònia і Geografia de Grècia

Gerontres

Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.

Veure Lacònia і Gerontres

Gimnopèdia

La gimnopèdia eren festivitats religioses i exercicis de resistència per als joves espartans. La gimnopèdia (en grec Γυμνοπαιδία, Gimnopedia), literalment «la festa dels nens nus») eren festivitats religioses celebrades a Esparta, al juliol-agost, en honor de Leto i dels seus fills, Apol·lo Piti i Artemisa.

Veure Lacònia і Gimnopèdia

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Veure Lacònia і Gitíon

Glíppia

Glíppia o Glímpia (en llatí Glyppia o Glympia, en grec antic Γλυππία) era una antiga ciutat de Lacònia prop de la frontera amb Argòlida.

Veure Lacònia і Glíppia

Golf de Messènia

El golf de Messènia (Messiniakós Kólpos) és el nom del gran golf occidental de la costa sud del Peloponès, a la mar Jònica.

Veure Lacònia і Golf de Messènia

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Lacònia і Gran Companyia Catalana

Grec dòric

El grec dòric és un dialecte del grec antic.

Veure Lacònia і Grec dòric

Grecs homèrics

En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.

Veure Lacònia і Grecs homèrics

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Veure Lacònia і Guerra a l'antiga Grècia

Guerra contra Nabis

El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.

Veure Lacònia і Guerra contra Nabis

Guerra de Corint

La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.

Veure Lacònia і Guerra de Corint

Guerra de Morea

La Guerra de Morea (Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena Guerra otomanoveneciana.

Veure Lacònia і Guerra de Morea

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Veure Lacònia і Guerra del Peloponnès

Haliart (Beòcia)

Situació d'Haliart a Beòcia Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia.

Veure Lacònia і Haliart (Beòcia)

Hípias major

LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.

Veure Lacònia і Hípias major

Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.

Veure Lacònia і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

Heleu

Heleu (en grec antic Ἕλειος Heleios) fou un heroi grec, el fill petit de Perseu i d'Andròmeda.

Veure Lacònia і Heleu

Helissont

Helissont (en grec antic Ἑλισσών) era una ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia, vora la serra de Mènal, situada al districte de Mantinea.

Veure Lacònia і Helissont

Helos

Helos (en grec antic Ἕλος) era una ciutat de Lacònia situada a l'est de la desembocadura del riu Eurotes, prop de la mar, a una plana que per una maresma quedava separada de la costa; Polibi diu que era a la part més fèrtil de Lacònia.

Veure Lacònia і Helos

Heraclides

Hèracles amb Tèlef Els heraclides (Heracleidae, en Ἡρακλεῖδαι) són, en la seva accepció més ampla, tots els fills i descendents d'Hèracles, fins a la generació més llunyana.

Veure Lacònia і Heraclides

Hermíone (mitologia)

Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).

Veure Lacònia і Hermíone (mitologia)

Himeri de Prusa

Himeri de Prusa (en Himerius; vers 315-386) va ser un important sofista grec de Prusa (Bitínia), fill d'Amínies, que també fou un retòric de cert renom.

Veure Lacònia і Himeri de Prusa

Hipèrbat (179 aC)

Hipèrbat o Hipèrbates (en llatí Hyperbatus o Hyperbatas, en grec antic Ύπέρβατος, segons Polibi, o Ὑπερβατᾶς, segons Plutarc) fou estrateg de la Lliga Aquea l'any 179 aC.

Veure Lacònia і Hipèrbat (179 aC)

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Veure Lacònia і Història de Creta

Història de la dansa

''Lliçó de dansa'' (1741), de Pietro Longhi, Galleria dell'Accademia, Venècia. La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social.

Veure Lacònia і Història de la dansa

Homosexualitat a l'antiga Grècia

pederasta'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'Àtica, del segle IV a. de C. En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia.

Veure Lacònia і Homosexualitat a l'antiga Grècia

Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.

Veure Lacònia і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Veure Lacònia і Hoplita

Hoplita de Samos

LHoplita de Samos és una antiga estàtua grega en marbre que representa la figura, només fins a la cintura, d'un hoplita, un ciutadà soldat de les ciutats estat de l'antiga Grècia.

Veure Lacònia і Hoplita de Samos

Icari (fill d'Èbal)

Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.

Veure Lacònia і Icari (fill d'Èbal)

Ifícrates el Jove

Ifícrates el Jove (en llatí Iphicrates, en grec antic) era un polític atenenc, fill del general Ifícrates el Vell.

Veure Lacònia і Ifícrates el Jove

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Veure Lacònia і Ifigenia

Ilotes

Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.

Veure Lacònia і Ilotes

Ino

La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.

Veure Lacònia і Ino

Institut Arqueològic Alemany d'Atenes

Biblioteca de l'Institut Arqueològic Alemany en Atenes L'Institut Arqueològic Alemany d'Atenes s'ocupa de les excavacions d'Olímpia des de 1936. L'Institut Arqueològic Alemany d'Atenes o en alemany: Deutsches Archäologisches Institut (DAI),Abteilung Athen (en grec: Γερμανικό Αρχαιολογικό Ινστιτούτο Αθηνών) és uns dels disset instituts d'arqueologia estrangers establerts a Atenes (Grècia).

Veure Lacònia і Institut Arqueològic Alemany d'Atenes

Lacó (fill de Làpat)

Lacó (en grec antic Λακων, Lacon), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Làpat, rei del Peloponès.

Veure Lacònia і Lacó (fill de Làpat)

Lacedèmon

Lacedèmon (en grec antic Λακεδαίμων, Lakedaimon), fou un heroi, fill de Zeus i de Taígete.

Veure Lacònia і Lacedèmon

Lacedemoni

Lacedemoni (en llatí Lacedaemonius, en grec antic) fill de Cimó, fou un militar atenenc.

Veure Lacònia і Lacedemoni

Laconis

Els laconis (en grec antic Λακωνίς) o lacedemonis (Λακεδαίμωνιον) eren els habitants lliures de Lacònia o Lacedemònia, tant els ciutadans espartans com els periecs.

Veure Lacònia і Laconis

Laconisme

Guerrer espartà. No s'esperava d'ells que pronunciessin discursos. El laconisme és la qualitat d'expressar-se de manera concisa i breu, sovint amb un cert enginy.

Veure Lacònia і Laconisme

Lades

Lades (Ladas) fou un famós corredor nadiu de Lacònia que va guanyar la victòria a Olímpia i va morir poc després.

Veure Lacònia і Lades

Las

Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.

Veure Lacònia і Las

Lèagre (mitologia)

Lèagre (en grec antic Λεάγρος) va ser, segons la mitologia grega, un aliat de l'heràclida Temen.

Veure Lacònia і Lèagre (mitologia)

Lèlex (pare de Policàon)

D'acord amb la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ), va ser el primer rei de Lacedemònia, nascut directament de Gea.

Veure Lacònia і Lèlex (pare de Policàon)

Lèuctron

Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον) era una fortalesa del districte d'Egis, a la frontera entre Arcàdia i Lacònia.

Veure Lacònia і Lèuctron

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Veure Lacònia і Leda

Lespòdies

Lespòdies (en llatí Laespodias, en grec antic) fou un dels tres comandants atenencs que amb una força de trenta vaixells es van unir als argius per assolar la costa lacedemònia l'any 414 aC.

Veure Lacònia і Lespòdies

Leucadi

Leucadi (en grec antic Λευκάδιος) va ser, segons una tradició transmesa per Estrabó, un fill d'Icari i germà d'Alizeu i de Penèlope, casada amb Odisseu.

Veure Lacònia і Leucadi

Leuctra

* Nom alternatiu de Leuctres, on es va lliurar la batalla del 371 aC.

Veure Lacònia і Leuctra

Leuctra de Messènia

Leuctra o Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον, Leuctrum) era una ciutat de Lacònia a la part oriental del golf de Messènia, situada a 20 estadis al nord de Pefnos i al sud de Cardàmila.

Veure Lacònia і Leuctra de Messènia

Licimni (fill d'Electrió)

Licimni (en grec antic Λικύμνιος, Likimnios) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electrió, rei de Micenes i un dels fills de Perseu, i d'una esclava frígia anomenada Mèdia.

Veure Lacònia і Licimni (fill d'Electrió)

Licurg (rei d'Esparta)

Licurg (Lycurgus) fou un espartà que tot i no ser de sang reial fou elegit rei d'Esparta vers el 220 aC junt amb Agesípolis III, a la mort de Cleòmenes III, sembla que després de subornar als èfors.

Veure Lacònia і Licurg (rei d'Esparta)

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Veure Lacònia і Lliga de Delos

Llista d'antigues ciutats gregues

- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.

Veure Lacònia і Llista d'antigues ciutats gregues

Luci Licini Murena (cònsol)

Luci Licini Murena (en llatí Lucius Licinius Murena) va ser un magistrat romà.

Veure Lacònia і Luci Licini Murena (cònsol)

Mar de Mirtos

La mar de Mirtos (en grec Μυρτώο Πέλαγος, Mirtoo Pélagos) és la part de la mar Egea que banya la costa sud de la península de l'Àtica i la part oriental del Peloponès, amb les regions de Coríntia, Argòlida, Arcàdia i Lacònia.

Veure Lacònia і Mar de Mirtos

Marios

Marios (en grec antic Μαρίος) era una ciutat de Lacònia que en temps de Pausànias formava part de l'Eleutero-Lacònia.

Veure Lacònia і Marios

Medisme

Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.

Veure Lacònia і Medisme

Melings

Mapa del Peloponnese durant l'edat mitjana. Els Melings (Melingoi o Milingoi, grec Μηλιγγοί) foren una tribu eslava que es va establir al Peloponès al sud Grècia durant l'edat mitjana.

Veure Lacònia і Melings

Melos

Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Lacònia і Melos

Menalcides

Menalcides (Menalcidas) fou un aventurer espartà que en circumstàncies que no aclareix Polibi, va aprofitar la guerra entre Egipte i Antíoc IV Epífanes (171 aC-168 aC) en benefici propi i a expenses dels Ptolemeus.

Veure Lacònia і Menalcides

Menelea

Menelea (en grec antic μενελάεια) era un festival que es feia a Lacònia, a Terapne, en honor de Menelau i Helena que suposadament estaven enterrats allí.

Veure Lacònia і Menelea

Messa (Grècia)

Messa (en grec antic Μέσση) era una de les nou ciutats de Lacònia que enumera Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i li dona l'epítet de πολυτρήρων ("politréron", abundant en coloms).

Veure Lacònia і Messa (Grècia)

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Veure Lacònia і Messènia

Miles (fill de Lèlex)

Miles (en grec antic Μύλης), segons la mitologia grega, va ser un heroi lacedemoni.

Veure Lacònia і Miles (fill de Lèlex)

Misó de Quenes

Misó (en grec Myson) va ser un savi grec nadiu de Quenes o Quen (Cenae o Cen) una ciutat de Lacònia segons diuen Diògenes Laerci, basant-se en Sosícrates, i Esteve de Bizanci o a la zona del mont Oeta segons les opinions de Pausànias.

Veure Lacònia і Misó de Quenes

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Veure Lacònia і Museu Arqueològic d'Olímpia

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Veure Lacònia і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Nabis

Nabis (Nabis) fou tirà d'Esparta, successor de Macànides el 207 aC.

Veure Lacònia і Nabis

Nícies

Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.

Veure Lacònia і Nícies

Neodamodes

Els neodamodes (grec, νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exèrcit lacedemoni.

Veure Lacònia і Neodamodes

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Lacònia і Noblesa

Numa Pompili

Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.

Veure Lacònia і Numa Pompili

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Veure Lacònia і Odisseu

Oliva Kalamata

Les olives Kalamata són unes olives grans negres o marrons amb una textura suau i carnosa que porta el nom de la ciutat de Kalamata al sud del Peloponès, Grècia.

Veure Lacònia і Oliva Kalamata

Omies

Omies (en llatí Omias, en grec antic Ωμίας "Omías") fou un polític espartà, cap dels deu comissionats enviats a Filip V de Macedònia quan aquesta era a Tegea l'any 220 aC, per donar garanties de la fidelitat del país després que un tumult a Esparta havia provocat l'assassinat de l'èfor Adimant i altres membres del partit favorable als macedonis, ja que la culpa de la rebel·lió va ser atribuïda pels comissionats al mateix Adimant.

Veure Lacònia і Omies

Pamís

El Pamís (en Πάμισoς) és el riu més important de Messènia, al sud del Peloponès, que té les fonts a la vessant occidental del Taíget i desamboca al Golf de Messènia vora la vila de Messini.

Veure Lacònia і Pamís

Paral·lel 37° nord

El paral·lel 37 nord és una línia de latitud que es troba a 37 graus nord de la línia equatorial terrestre.

Veure Lacònia і Paral·lel 37° nord

Parnó

El Parnó (Πάρνων) és una serralada de Lacònia, a la regió del Peloponès, paral·lela a les muntanyes del Taíget.

Veure Lacònia і Parnó

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Veure Lacònia і Pausànias (geògraf)

Pausànies de Lacedemònia

Pausànies o Pausànias (Pausanias) va ser un historiador grec espartà.

Veure Lacònia і Pausànies de Lacedemònia

Pavlopetri

Posició de Pavlopetri Pavlopetri, en grec Παυλοπέτρι, és una ciutat antiga grega submergida a la costa del sud de Lacònia, al Peloponès.

Veure Lacònia і Pavlopetri

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Veure Lacònia і Pèlops

Pítane

Segons la mitologia grega, Pítane (en Πιτάνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Eurotes.

Veure Lacònia і Pítane

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Veure Lacònia і Pederàstia

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Lacònia і Pederàstia a l'antiga Grècia

Pefnos

Pefnos (en grec antic Πέφνος), o també Pefnon (Πεφνόν) era una antiga ciutat de Lacònia a la costa est del golf de Messènia a 20 estadis de Talames.

Veure Lacònia і Pefnos

Pel·lana

Pel·lana (en grec dòric, Πέλλανα, Pél·lana, segons Pausànies; en grec jònic, Πελλήνη, Pel·lene, segons Estrabó i Xenofont) era una ciutat de Lacònia situada vora el riu Eurotes, a la via que anava d'Esparta a Arcàdia.

Veure Lacònia і Pel·lana

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Lacònia і Peloponès

Península de Mani

Mani (grec: Μάνη) és una de les tres penínsules meridionals del Peloponès.

Veure Lacònia і Península de Mani

Peneste

Els Penestes (Penestae, Penéstai) foren una classe social de Tessàlia.

Veure Lacònia і Peneste

Perea Tàsica

Les possessions continentals de Tasos, una colònia de Paros del, a la costa de Tràcia, entre els rius Nestos i Estrímon, entre el i el domini macedoni foren conegudes com a la Perea Tàsica (Θάσια Περαία).

Veure Lacònia і Perea Tàsica

Periecs

Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.

Veure Lacònia і Periecs

Petros Mavromikhalis

Petros Mavromikhalis (en grec:Πετρόμπεης Μαυρομιχάλης) (Limeni, Península de Mani, 6 d'agost de 1765 - 17 de gener de 1848 Atenes, Grècia) també conegut com a Petrobey (Πετρόμπεης) fou un polític grec.

Veure Lacònia і Petros Mavromikhalis

Pignora imperii

Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.

Veure Lacònia і Pignora imperii

Pili (barret)

El '''pili''' identifica particularment els Dioscurs (aquí en una estàtua colossal de l'antiguitat tardana al Capitoli de Roma) El pili (del llatí pileus, pilleus o pilleum) era, a l'antiga Grècia (on era anomenat πῖλος, pilos) i a l'antiga Roma, una lligadura de feltre, en part similar a un fes.

Veure Lacònia і Pili (barret)

Pitàgores d'Esparta

Pitàgores d'Esparta, va ser un almirall mercenari de l'antiga Grècia que va ser contractat per a comandar la primera flota del Cirus el Jove durant la campanya contra els perses durant l'any 401 aC.

Veure Lacònia і Pitàgores d'Esparta

Plaques de matrícula de Grècia

Model de matrícula actual amb el codi "IH" de la prefectura d'Atenes. Model de matrícula de motocicleta. Escut matrícula. Les plaques de matrícula dels vehicles de Grècia segueixen un sistema adoptat a partir del 1982 i format per tres lletres seguides de quatre xifres separades per un guionet, on les dues primeres lletres indiquen la prefectura on està matriculat el vehicle (per exemple, 9pxABC-1234).

Veure Lacònia і Plaques de matrícula de Grècia

Pleies

Pleies o Palea (en grec antic Πλεῖαι, Παλαιὰ) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia que segons Pausànias es trobava en el camí que anava d'Acries a Gerontres.

Veure Lacònia і Pleies

Plistòanax

Plistòanax o Plistònax (Πλειστοάναξ o Πλειστώναξ) fou el 19è rei d'Esparta de la línia Agída.

Veure Lacònia і Plistòanax

Policàon

Policàon (en grec antic Πολυκάων), va ser, segons la mitologia grega, el fill petit de Lèlex i de Peridea.

Veure Lacònia і Policàon

Pràsies

Pràsies (en llatí Prasiae o Brasiae, en grec antic Πρασιαί o Βρασιαί) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que Pausànies descriu com la més allunyada de les ciutats d'Eleutero-Lacònia en aquesta part del país, i a uns 200 estadis per mar de Cifant.

Veure Lacònia і Pràsies

Pròclida

Pròclida fou una de les dues nissagues espartanes, fundada per Procles (en grec antic Προκλη̂ς), fill d'Aristodem d'Esparta.

Veure Lacònia і Pròclida

Prònax

Prònax (en grec antic Πρώναξ), segons la mitologia grega, va ser un heroi, fill de Tàlau, rei d'Argos, el fill de Biant, i de Lisímaca.

Veure Lacònia і Prònax

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Veure Lacònia і Prostitució a l'antiga Grècia

Pseudo-Doroteu de Monembasia

Pseudo Doroteu de Monnoembasia (grec: Δωρόθεος Μονεμβασίας, mort al) és el nom donat al desconegut autor o compilador de una crònica escrita en llengua grega que porta per títol "Llibre de Història" (Βιβλίον Ιστορικόν).

Veure Lacònia і Pseudo-Doroteu de Monembasia

Pyrrhi Castra

Pyrrhi Castra (en grec antic Πύρρουχάραξ) era una fortalesa situada al nord de Lacònia a la unió entre el riu Oenos i lEurotas.

Veure Lacònia і Pyrrhi Castra

Quimereu

Quimereu (en grec antic Χιμαιρεύς), segons la mitologia grega, va ser un fill del gegant Prometeu i de la filla d'Atlas, Celeno.

Veure Lacònia і Quimereu

Rebel·lió de Tassos

La rebel·lió de Tassos fou un esdeveniment de l'any 465 aC, en què la ciutat de Tassos es va rebel·lar contra el control atenès, i va intentar renunciar a la seva pertinença a la Lliga de Delos.

Veure Lacònia і Rebel·lió de Tassos

Rei d'Esparta

Rei d'Esparta fou el títol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem, un dels líders heraclides (descendents d'Hèrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacònia.

Veure Lacònia і Rei d'Esparta

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Veure Lacònia і Riu Alfeu

Santuari d'Àrtemis Ortia

Localització del santuari d'Àrtemis Ortia El santuari de Àrtemis Ortia és un dels centres religiosos més importants de la ciutat grega d'Esparta.

Veure Lacònia і Santuari d'Àrtemis Ortia

Sciritis

Sciritis (en grec antic Σκιρῖτις) era el nom d'unes àrides muntanyes situades al nord de Lacònia, entre l'alt Eurotes a l'oest i l'Enunt a l'est.

Veure Lacònia і Sciritis

Sel·làsia

Sel·làsia o Selàsia (en llatí Sellasia, en grec antic Σελλασία) era una ciutat de Lacònia, a la vall de l'Oenos, al camí entre Tegea i Argos.

Veure Lacònia і Sel·làsia

Selinunt (Lacònia)

Selinunt (Σελινοῦς) era una ciutat del nord de Lacònia, esmentada per Pausànies, que la situa a uns 20 estadis de Gerontres.

Veure Lacònia і Selinunt (Lacònia)

Side

Side o Sida és un poble turc a la província d'Antalya, organitzat com un mahalle del districte de Manavgat.

Veure Lacònia і Side

Side (Lacònia)

Side (en grec antic Σίδη) era una antiga ciutat de la costa oriental de Lacònia una mica al nord del promontori de Malea.

Veure Lacònia і Side (Lacònia)

Soter

Soter(Σωτήρ; en majúscules ΣΩΤΗΡ, en femení Σώτειρα, Sóteira; en llatí Sospes o Servator) és un terme grec que significa 'salvador', i que tengué diversos usos.

Veure Lacònia і Soter

Taíget

El mont Taíget (Ταΰγετος), a l'edat mitjana i fins al anomenat també Pentedàktylos (Πενταδάκτυλος, Pendedàktilos 'cinc dits'), és una cadena muntanyosa de Grècia situada prop d'Esparta (Peloponès), que s'estenen de les muntanyes d'Arcàdia cap al sud, fins al cap Tènar.

Veure Lacònia і Taíget

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Veure Lacònia і Tègea

Tègula

a) Tegula, b) Ímbrex Tègula és una transcripció en català del substantiu llatí tegula («teula»), que es forma sobre una arrel teg- que expressa la idea de «cobrir».

Veure Lacònia і Tègula

Tènar

Tènar, adaptat també com a Tènaron o Tènaros (Ταίναρον, Ταίναρος), pot fer referència a.

Veure Lacònia і Tènar

Tènar (població)

Tènar (Ταίναρον o Ταίναρος) fou una població de Lacònia situada al cap Tènar, que era un dels indrets on es deia que hi havia l'entrada a l'Inframon.

Veure Lacònia і Tènar (població)

Tómbol

Tómbol prop de Karystos, Illa d'Eubea, Grècia Un tómbol (terme derivat de l'italià: tombolo i aquest del llatí tumulus) és una formació geogràfica feta per un dipòsit de sediments pel qual una illa s'uneix al continent per una estreta banda de terra.

Veure Lacònia і Tómbol

Túria (Grècia)

Túria (Θουρία) fou una ciutat de Messènia a la part oriental de la plana sud del país, a la vora del riu Aris.

Veure Lacònia і Túria (Grècia)

Teòfan Anastaso

Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.

Veure Lacònia і Teòfan Anastaso

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Lacònia і Tebes (Grècia)

Teocles de Lacedemònia

Teocles (en llatí Theocles, en grec antic) va ser un escultor grec, fill d'Hègil, nadiu de Lacedemònia, un dels deixebles de Dipè i Escil·lis.

Veure Lacònia і Teocles de Lacedemònia

Teodor Asineu

Teodor Asineu (Theodorus Asinaeus) fou un filòsof neoplatònic grec nadiu d'Àsine, un dels neoplatònics més destacats de l'època tardana.

Veure Lacònia і Teodor Asineu

Teras

Teras (en grec antic Θήρας), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tera (actualment Santorí).

Veure Lacònia і Teras

Teutrone

Teutrone (en grec antic Τευθρώνη) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia situada a la part occidental del Golf de Lacònia a uns 150 estadis del Cap Matapan.

Veure Lacònia і Teutrone

Timoteu d'Anaflist

Timoteu (Timotheus), fill de Conó, fou un militar atenès nadiu del dem d'Anaflist, i potser membre de la família sacerdotal dels Eumòlpides.

Veure Lacònia і Timoteu d'Anaflist

Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)

Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.

Veure Lacònia і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)

Tractat de Fenice

El tractat de Fenice, també conegut com la Pau de Fenice, va ser el pacte que va posar fi a la primera guerra Macedònica, i va ser acordat a Fenice, el 205 aC.

Veure Lacònia і Tractat de Fenice

Trifília

Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.

Veure Lacònia і Trifília

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Veure Lacònia і Trirrem

Unitat perifèrica de Lacònia

La unitat perifèrica de Lacònia (grec Νομός Λακωνίας) és una de les unitat perifèrica de Grècia.

Veure Lacònia і Unitat perifèrica de Lacònia

Vàfeio

Vàfeio o Vàfio (transl.: Vápheio) és un jaciment arqueològic de Lacònia (Grècia), situat al marge dret del riu Eurotes, a 8 km al sud d'Esparta.

Veure Lacònia і Vàfeio

Venjança Catalana

català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.

Veure Lacònia і Venjança Catalana

Xenarc d'Acaia

Xenarc (en llatí Xenarchus, en grec antic Ξέναρχος) fou un aqueu enviat a Roma per la Lliga Aquea com a ambaixador amb el propòsit de renovar l'aliança amb els romans i controlar els progressos de les negociacions referides a Lacedemònia.

Veure Lacònia і Xenarc d'Acaia

Xiston

Xiston grec antic Ξυστόν ("llança", "javelina") era un tipus de llança de l'antiga Grècia formada per un llarg bastó de fusta i dos extrems amb punta metàl·lica.

Veure Lacònia і Xiston

Zàrax

miniatura Zàrax (en grec antic Ζάραξ o Ζάρηξ) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia, situada en un promontori que era la prolongació del mont Zarax.

Veure Lacònia і Zàrax

Zenó de Rodes

Zenó de Rodes (Zenon) fou un historiador grec nadiu de l'illa de Rodes, contemporani de Polibi (segle II aC).

Veure Lacònia і Zenó de Rodes

218 aC

El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Lacònia і 218 aC

424 aC

El 424 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Lacònia і 424 aC

També conegut com Lacedemònia.

, Cap de Màlea, Cardàmila, Cariatis, Cariàtide, Càricles d'Atenes, Càries (Lacònia), Cèrcides (ambaixador), Císsides, Cefeu (fill d'Àleu), Ceres (mitologia), Cidònia, Cifant, Cinúria, Ciparíssia, Citera, Claudi Agatèmer, Conó (almirall), Crítias (diàleg), Críties, Cresfontes, Crocees, Ctònia, Decarquia, Defensa de Luci Flac, Demetri Lacònic, Descripció de Grècia, Dió (mitologia), Dioscurs, Dones en l'antiga Esparta, Dorceu, Doris (grup humà), Drungue, Egina, Egis, Enotris, Enunt, Enunt (desambiguació), Epidaure Limera, Epidelion, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escolos (Calcídia), Esparta, Esparta (mitologia), Euríbat de Lacònia, Euripòntida, Eurotas (fill de Miles), Eurotes, Exèrcit espartà, Falasarna, Faris, Felip I del Piemont, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Filopemen, Funeral, Geografia de Grècia, Gerontres, Gimnopèdia, Gitíon, Glíppia, Golf de Messènia, Gran Companyia Catalana, Grec dòric, Grecs homèrics, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra contra Nabis, Guerra de Corint, Guerra de Morea, Guerra del Peloponnès, Haliart (Beòcia), Hípias major, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Heleu, Helissont, Helos, Heraclides, Hermíone (mitologia), Himeri de Prusa, Hipèrbat (179 aC), Història de Creta, Història de la dansa, Homosexualitat a l'antiga Grècia, Homosexualitat militar a l'antiga Grècia, Hoplita, Hoplita de Samos, Icari (fill d'Èbal), Ifícrates el Jove, Ifigenia, Ilotes, Ino, Institut Arqueològic Alemany d'Atenes, Lacó (fill de Làpat), Lacedèmon, Lacedemoni, Laconis, Laconisme, Lades, Las, Lèagre (mitologia), Lèlex (pare de Policàon), Lèuctron, Leda, Lespòdies, Leucadi, Leuctra, Leuctra de Messènia, Licimni (fill d'Electrió), Licurg (rei d'Esparta), Lliga de Delos, Llista d'antigues ciutats gregues, Luci Licini Murena (cònsol), Mar de Mirtos, Marios, Medisme, Melings, Melos, Menalcides, Menelea, Messa (Grècia), Messènia, Miles (fill de Lèlex), Misó de Quenes, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Nabis, Nícies, Neodamodes, Noblesa, Numa Pompili, Odisseu, Oliva Kalamata, Omies, Pamís, Paral·lel 37° nord, Parnó, Pausànias (geògraf), Pausànies de Lacedemònia, Pavlopetri, Pèlops, Pítane, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pefnos, Pel·lana, Peloponès, Península de Mani, Peneste, Perea Tàsica, Periecs, Petros Mavromikhalis, Pignora imperii, Pili (barret), Pitàgores d'Esparta, Plaques de matrícula de Grècia, Pleies, Plistòanax, Policàon, Pràsies, Pròclida, Prònax, Prostitució a l'antiga Grècia, Pseudo-Doroteu de Monembasia, Pyrrhi Castra, Quimereu, Rebel·lió de Tassos, Rei d'Esparta, Riu Alfeu, Santuari d'Àrtemis Ortia, Sciritis, Sel·làsia, Selinunt (Lacònia), Side, Side (Lacònia), Soter, Taíget, Tègea, Tègula, Tènar, Tènar (població), Tómbol, Túria (Grècia), Teòfan Anastaso, Tebes (Grècia), Teocles de Lacedemònia, Teodor Asineu, Teras, Teutrone, Timoteu d'Anaflist, Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Tractat de Fenice, Trifília, Trirrem, Unitat perifèrica de Lacònia, Vàfeio, Venjança Catalana, Xenarc d'Acaia, Xiston, Zàrax, Zenó de Rodes, 218 aC, 424 aC.