Taula de continguts
64 les relacions: Abkhaz, Agul, Alfabet amazic llatí, Alfabet fonètic americanista, Alsea, Aproximant alveolar sonora, Aproximant labiovelar sonora, Arrodoniment vocàlic, Artxi, Assimilació, Àkan, Bora (llengua), Cabilenc, Cahuilla (llengua), Característiques lingüístiques de l'anglès parlat per catalanòfons, Cocopa, Cupeño, Epie, Eruwa, Fenomen fonètic, Fonologia del català, Fricativa postalveolar sorda, Ga (llengua), Gueez, Iaai (llengua), Kamaiurá, Kashibo, Kawaiisu, Kiliwa, Kimwani, Korubo, Labialització vocàlica, Lil·luet, Llengües atapascanes, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües muskogi, Llengües numic, Llengües tupí-guaraní, Llengua hopi, Llengua nuu-chah-nulth, Llengua okanagan, Llengua umatilla, Marshallès, Mono (llengua), Nambikwara, Nez percé, Okpe (llengua), Paicî, Protoberber, Qimant, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Veure Labialització і Abkhaz
Agul
Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.
Veure Labialització і Agul
Alfabet amazic llatí
Lalfabet amazic llatí és la versió de l'alfabet llatí que s'utilitza per a escriure les llengües amazigues.
Veure Labialització і Alfabet amazic llatí
Alfabet fonètic americanista
L'alfabet fonètic americanista (AFA) o notació fonètica americanista és un alfabet fonètic o conjunt de convencions desenvolupat originalment per americanistes, antropòlegs i lingüistes europeus i estatunidencs per proporcionar una transcripció fidel de les llengües ameríndies que, en general mancaven d'una ortografia establerta (encara que com a alfabet fonètic és prou general com per transcriure qualsevol llengua).
Veure Labialització і Alfabet fonètic americanista
Alsea
Distribució de l'alsea L'alsea o yakona eren dues varietats de la mateixa parla estretament relacionades que es parlaven a la costa central d'Oregon pels alsea.
Veure Labialització і Alsea
Aproximant alveolar sonora
L'aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a (semblant a una r minúscula invertida) a l'AFI.
Veure Labialització і Aproximant alveolar sonora
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Labialització і Aproximant labiovelar sonora
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Veure Labialització і Arrodoniment vocàlic
Artxi
Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.
Veure Labialització і Artxi
Assimilació
L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.
Veure Labialització і Assimilació
Àkan
La llengua àkan és en realitat un grup d'idiomes de les llengües nigerocongoleses que formen part del grup de les llengües tano centrals, un contínuum dialectal amb variants mútuament comprensibles.
Veure Labialització і Àkan
Bora (llengua)
El bora és una llengua indígena d'Amèrica del Sud que es parla a la regió occidental de la selva amazònica pels bora.
Veure Labialització і Bora (llengua)
Cabilenc
El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes.
Veure Labialització і Cabilenc
Cahuilla (llengua)
Distribució del cahuilla El cahuilla és una llengua amenaçada de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cahuilla, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia, a la regió de la vall de Coachella, San Gorgonio Pass i Muntanyes San Jacinto.
Veure Labialització і Cahuilla (llengua)
Característiques lingüístiques de l'anglès parlat per catalanòfons
Langlès parlat per catalanòfons presenta unes interferències típiques amb el sistema lingüístic català, complicades amb la interferència amb la segona llengua que és el castellà o el francès, ja que per a la immensa majoria de catalanòfons l'anglès és com a molt una tercera llengua i el seu aprenentatge sol començar relativament tard i sovint no depassa d'un nivell rudimentari.
Veure Labialització і Característiques lingüístiques de l'anglès parlat per catalanòfons
Cocopa
El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka.
Veure Labialització і Cocopa
Cupeño
Distribució del Cupeño El Cupeño (autoanomenada Kupangaxwicham Pe'mmelki) és una llengua extingida de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cupeños, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia.
Veure Labialització і Cupeño
Epie
Lepie (o epie-atissa) és una llengua edoid que parlen els epies al sud de Nigèria, a la LGA de Yenagoa, a l'estat de Bayelsa.
Veure Labialització і Epie
Eruwa
Leruwa (o arokwa, erakwa, erohwa) és una llengua edoid que parlen els eruwes, els membres d'un grup ètnic que habita a la LGA d'Isoko, a l'estat del Delta, al sud de Nigèria.
Veure Labialització і Eruwa
Fenomen fonètic
Un fenomen fonètic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les característiques d'un d'ells s'alterin, ja sigui el punt d'articulació, el mode, la sonoritat o altres trets estructurals.
Veure Labialització і Fenomen fonètic
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Veure Labialització і Fonologia del català
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Veure Labialització і Fricativa postalveolar sorda
Ga (llengua)
El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana.
Veure Labialització і Ga (llengua)
Gueez
El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.
Veure Labialització і Gueez
Iaai (llengua)
Iaai és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.
Veure Labialització і Iaai (llengua)
Kamaiurá
El kamaiurá és una llengua que pertany a la família de llengües tupí-guaraní, i és parlada pel poble kamaiurá del Brasil, que tenia uns 600 individus el 2014.
Veure Labialització і Kamaiurá
Kashibo
El Kashibo (Caxibo, Cacibo, Cachibo, Cahivo), Cacataibo, Cashibo-Cacataibo, Managua, o Hagueti és una llengua indígena del Perú a la regió dels rius Aguaytía, San Alejandro i Súngaro.
Veure Labialització і Kashibo
Kawaiisu
El Kawaiisu (Nɨwɨ'abigidɨ, Nɨwɨ'abigipɨ) és una llengua de la família uto-asteca parlada per la tribu ameríndia dels Kawaiisus de Califòrnia.
Veure Labialització і Kawaiisu
Kiliwa
El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia.
Veure Labialització і Kiliwa
Kimwani
El mwani, o kimwani (pronunciat), és una llengua parlada a la costa de la província de Cabo Delgado a Moçambic, incloses les illes Querimba.
Veure Labialització і Kimwani
Korubo
El korubo és una llengua indígena no classificada, parlada pels korubos, un petit grup ètnic no contactat efectivament fins a 1996.
Veure Labialització і Korubo
Labialització vocàlica
La labialització en les vocals és el grau d'avançament dels llavis, que adopten una forma d'embut més o menys pronunciada.
Veure Labialització і Labialització vocàlica
Lil·luet
Lil·luet /’lɪloʊɛt/, també conegut com a St’át’imcets (en Lil·luet: St'át'imcets), és l'Interior Salishan llengua del St'át'imc, parlat en Colúmbia britànica del sud, Canadà, al voltant del mig Fraser i Lillooet Rius.
Veure Labialització і Lil·luet
Llengües atapascanes
Les llengües atapascanes o dené són un grup de llengües de la família Na-dené parlades a Amèrica del Nord.
Veure Labialització і Llengües atapascanes
Llengües caucàsiques del nord-est
Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.
Veure Labialització і Llengües caucàsiques del nord-est
Llengües muskogi
Les llengües muskogi, muskhogean o muskogee, és una família de llengües ameríndies del sud-est dels EUA.
Veure Labialització і Llengües muskogi
Llengües numic
Les llengües numic constitueixen un dels grups que formen la divisió meridional de les llengües uto-asteca, parlades a Amèrica del Nord.
Veure Labialització і Llengües numic
Llengües tupí-guaraní
Les llengües tupí-guaraní constituïxen una subfamília de 53 llengües de la família macro-tupí que es parlen o es parlaven a l'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela.
Veure Labialització і Llengües tupí-guaraní
Llengua hopi
La llengua hopi (Hopilàvayi) és una llengua uto-asteca parlada pel poble hopi del sud-oest dels Estats Units.
Veure Labialització і Llengua hopi
Llengua nuu-chah-nulth
El nuu-chah-nulth (nuučaan̓uɫ), també conegut com a nootka, és una llengua wakash parlada al Pacific Nord-oest de l'Amèrica del Nord, a la costa occidental de l'Illa de Vancouver, de Barkley Sound a Quatsino Sound a la Colúmbia Britànica pel poble nuu-chah-nulth.
Veure Labialització і Llengua nuu-chah-nulth
Llengua okanagan
L'okanagan, o Colville-Okanagan, és una llengua salish originalment parlada pels pobles indígenes dels voltants del riu Okanagan i el riu Columbia, a l'actual Canadà i els Estats Units.
Veure Labialització і Llengua okanagan
Llengua umatilla
L’umatilla (tamalúut o imatalamłaamí sɨ́nwit) és una varietat del sahaptin meridional, part de la subfamília sahaptiana del grup dels penutianes de l'Altiplà.
Veure Labialització і Llengua umatilla
Marshallès
El Marshallès (d'acord amb la nova ortografia Kajin M̧ajeļ o d'acord amb l'ortografia antiga Kajin Majōl), també conegut com a Ebon, és una llengua malaiopolinèsia que es parla a les Illes Marshall per unes 44.000 persones, essent la llengua principal del país.
Veure Labialització і Marshallès
Mono (llengua)
El mono (nim) és una llengua ameríndia del grup de les llengües numic de la família lingüística Uto-asteca, llengua ancestral del poble mono.
Veure Labialització і Mono (llengua)
Nambikwara
El nambikwara (també anomenada nambiquara i nambiquara meridional, per distingir-se del mamaindê) és una llengua indígena parlada pels nambikwares, que resideix en reserves federals que cobreixen aproximadament 50.000 quilòmetres quadrats de terra al Mato Grosso i parts veïnes de Rondonia al Brasil.
Veure Labialització і Nambikwara
Nez percé
El nez percé o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin.
Veure Labialització і Nez percé
Okpe (llengua)
LOkpe és una llengua edoid que es parla a la LGA d'Okpe, a l'estat del Delta.
Veure Labialització і Okpe (llengua)
Paicî
Paicî és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Paici-Camuki, als municipis de Poindimié, Ponérihouen, Koné i Poya, a la Província del Nord, Nova Caledònia.
Veure Labialització і Paicî
Protoberber
El protoberber és una llengua afroasiàtica antecessora de l'amazic modern.
Veure Labialització і Protoberber
Qimant
El qimant és una llengua cuixítica en perill d'extinció, parlada per les generacions més grans d'una minsa part del poble qemant, al nord del llac Tana (Regió Amhara), principalment al woreda deTxilga (Zona Semien Gondar).
Veure Labialització і Qimant
Seri
Distribució de la llengua seri El seri és una llengua indígena americana parlada pels seris, un poble indígena que viu a la costa de Sonora, al nord-oest de Mèxic.
Veure Labialització і Seri
Shenwa
El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef.
Veure Labialització і Shenwa
Siwi
The siwi o siwa, també conegut com a amazic de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua amaziga d'Egipte, parlada per entre 15.000 i 20.000 personesGrammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010 als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte.
Veure Labialització і Siwi
Tee
El tee és una llengua que es parla al sud de Nigèria.
Veure Labialització і Tee
Teoria glotal
Segons la teoria glotal, l'indoeuropeu tenia oclusives ejectives (*pʼ *tʼ *kʼ) en comptes d'oclusives sonores (*b *d *ɡ).
Veure Labialització і Teoria glotal
Tigrinya
El tigrinya és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.
Veure Labialització і Tigrinya
Tillamook (llengua)
El tillamook és una llengua extingida de les llengües salish que havia estat parlada pels tillamooks al nord-oest d'Oregon, Estats Units.
Veure Labialització і Tillamook (llengua)
Timbisha
Timbisha (Tümpisa; també anomenat Panamint o Koso) és una llengua parlada pel poble amerindi que vivia a la regió al voltant del Death Valley, California i el sud de la vall d'Owens des de temps prehistòrics.
Veure Labialització і Timbisha
Tlingit (llengua)
El tlingit (autònim :, /ɬɪ̀nkɪ́tʰ/) és una llengua ameríndia parlada per les tlingits al sud-est d'Alaska i a la Colúmbia Britànica, a l'arxipèlag Alexander i la zona costanera veïna.
Veure Labialització і Tlingit (llengua)
Urarina
Lurarina és una llengua aïllada de l'Amazònia peruana parlada per menys de 3.000 persones del poble urarina, de la Província de Loreto (Perú).
Veure Labialització і Urarina
Urhobo
Lurhobo és una llengua edoid que parlen els urhobos, un grup ètnic que habita a l'Estat del Delta, al sud de Nigèria.
Veure Labialització і Urhobo
Uvbie
Luvbie (o effurun, evhro, evrie, uvhria o uvwie) és una llengua edoid que parlen els uvbies, que tenen les seves principals comunitats a les LGAs d'Ethiope, a l'estat del Delta, al sud de Nigèria.
Veure Labialització і Uvbie
Xinés antic
El xinés antic o xinès antic, també denominat xinés arcaic o xinès arcaic en les obres antigues, és l'etapa registrada de l'idioma xinés més antiga, i l'avantpassat de totes les variants de xinés modernes.
Veure Labialització і Xinés antic
Xoixon
El xoixon (en xoixon: Sosoni' da̲i̲gwape o newe da̲i̲gwape) és una llengua ameríndia parlada pels xoixons.
Veure Labialització і Xoixon