Comunicació

356 les relacions: Adrià V, Agnello Brunelleschi, Agugliano, Al·legoria, Aldo Manuzio, Alexis-François Artaud de Montor, Andrea de' Mozzi, Andreu Febrer i Callís, Antènor, Anton Maria Salvini, Aristòtil, Arnaut Daniel, Arquebisbat de Florència, Arsenal de Venècia, Art poètica, Arunt, Arxiu de l'Àrtic, Asier Etxeandia, Azzo VIII d'Este, Óscar Esquivias, Àngel, Àngels Cardona Castro, Àtila, Baptisteri de Sant Joan, Batalla de Campaldino, Batalla de Montaperti, Beatrice Portinari, Beda, Bernard Parmegiani, Bertran de Born, Biblioteca de la Universitat de Sydney, Biblioteca LGBTI, Boban Marjanović, Bonifaci VIII, Bonturo Dati, Borís Zàitsev, Bou de Falaris, Branca Doria, Brunetto Latini, Buoso Donati, Burning Man, Caín, Cacciaguida, Capaneu, Carles Martell d'Anjou, Carlo Porta, Casa-Museu Segrelles, Català antic, Català clàssic, Catello di Rosso Gianfigliazzi, ..., Cavalcante dei Cavalcanti, Cayetano Rosell y López, Càstig, Cèrber, Còdex Trivulziano 1080, Cúpula de Santa Maria del Fiore, Censura, Cesena, Children of Men, Ciacco, Ciampolo de Navarra, Codex Laurentianus plut. 90.125, Comèdia, Comte l'Arnau, Conclave, Conspiració dels Pazzi, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Cristoforo Landino, Cultura d'Itàlia, Daniel Willard Fiske, Dante (Granados), Dante Alighieri, Dante i Virgili a l'infern, Dante nella vita e nei tempi suoi, Dantedì, Darío Xohán Cabana, Despertador de viatge, Devilman, Diable, Dolcí, Dolce stil novo, Dorothy L. Sayers, Ducat d'Urbino, Duocento, Edat Aristocràtica, Edat mitjana, Eino Leino (poeta), El camino de los ingleses, El pensador, Els mals Papes, Emmanuel Intxauspe, Enrico Fermi, Enrique de Villena, Enuig, Ericto, Esferes celestes, Estríjol, Estròfades, Etymologiae, Eumènides, Ezzelino da Romano, Farinata degli Uberti, Felip IV de França, Figa (signe), Filippo Argenti, Flègies, Foligno, Forese Donati, Fortuna (mitologia), Fotí de Sírmium, Fra Alberigo, Fra Gomita, Francesc d'Assís, Francesc Trabal i Benessat, Francesca Bonnemaison i Farriols, Francesca Polentani, Francesco da Barberino, Francesco dels Cavalcanti, Franciscus Accursius, Frantxeska da Rimini, Fundació Palau, Gabriele Giolito de Ferrari, Galder Gaztelu-Urrutia, Güelfs i gibel·lins, George Coșbuc, Giacomo da Lentini, Gianciotto Malatesta, Gianni Schicchi, Gioachino Rossini, Guglielmo Borsiere, Guy de Montfort, Hanníbal Barca (247 aC), Hans Kelsen, Hans Lassen Martens, Hàpax legòmenon, Henry Fanshawe Tozer, Henry Wadsworth Longfellow, Herrada de Landsberg, Història de l'estètica, Història del nu artístic, Homo viator, Honoré de Balzac, Hortus deliciarum, Huguet Visconti de Gallura, Humanisme català, Iacopo Alighieri, Iacopo Rusticucci, Il trittico, Impremta Sallent, Infern, Infern (desambiguació), Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Desè, Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant Divuitè, Infern - Cant Novè, Infern - Cant Onzè, Infern - Cant Primer, Infern - Cant Setè, Infern - Cant Sisè, Infern - Cant Trenta-unè, Infern - Cant Trentè, Infern - Cant Tretzè, Infern - Cant Vintè, Infern - Cant Vuitè, Inframón grec, Institut Ramon Llull, Isabella di Morra, Italià, Itàlia, Jaspi, Jean Fautrier, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Gelabert i Rian, Joan Sallent i Prat, Joan XXI, Joana d'Aza, Joaquim Pi i Margall, Jofré de Bouillon, Johann Heinrich Füssli, John Flaxman, José María Micó, José Viera y Clavijo, Josep Maria Carulla i Estrada, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Palau i Fabre, Josep Tapiró i Baró, Juan López Fernández, Judes Macabeu, L'home que es va perdre, La Comèdia humana, La divina comedia (Conrado del Campo), La Muntanya dels set cercles, La Veu de Catalunya, La vida, manual d'ús, Laberint, Lano de Siena, Lasciate ogne speranza voi ch’entrate, Le Rime, Leonetto Cipriani, Les ànimes mortes, Les millors obres de la literatura universal, Liber di Tre Scricciur, Liris, Literatura catalana, Literatura de viatges, Literatura en esperanto, Literatura furlana, Literatura grega antiga, Literatura italiana, Literatura medieval, Literatura sarda, Llengües d'Itàlia, Llista d'òperes més importants, Llista d'episodis de Borgen, Llista d'episodis de Salem, Llista dels llibres més venuts, Llorenç de Balanzó i Pons, Lluís Frederic Picàbia, Llucifer, Loderingo degli Andalò, Lucía Etxebarria de Asteinza, Lucrècia (Roma), Luigi Garlando, Maestà di Ognissanti, Malatesta da Verucchio, Malebolgia, Manuel Curros Enríquez, Mapamundi del Beat de Liébana, Marc Juni Brut, Mary Acworth Evershed, Mateu d'Acquasparta, Matilde de Hackeborn, Matilde de Magdeburg, Mónica Cano, Michelangelo Buonarroti, Michele Zanche, Mihály Babits, Miquel Barceló Artigues, Miquel Scot, Molloy, Monestir de Fonte Avellana, Montagna dels Parcitati, Monteriggioni, Muhammad Iqbal, Museu Can Framis, Museu Casa de Dante, Narcís Verdaguer i Callís, Nastagio dels Onesti, Natzarenisme, Nekyia, Niccolò Tommaseo, Nikos Kazantzakis, Nomenclatura planetària, Obriachi, Onça, Ottaviano degli Ubaldini, Ottokar II, Palau Barolo, Paolo Malatesta, Papa Anastasi II, Papa Martí IV, Papa Nicolau III, Pape Satàn, pape Satàn aleppe, Papini Estaci, Paradís (La Divina Comèdia), Pavlos Carrer, Pecat capital, Però no parlem d'ells, mira'ls i passa, Petó, Pia de' Tolomei (Donizetti), Piccarda Donati, Pier da Medicina, Pietat (Miquel Àngel), Pleonexia, Plutó (mitologia), Poesia narrativa, Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, Premi Lu Xun de Literatura, Premi Nacional a la Millor Traducció, Ptolemeu de Jericó, Puccio Sciancato, Purgatori (La Divina Comèdia), Purgatori (novel·la 2003), Purgatori cant segon, Pyramid Song, Quaestio de aqua et terra, Quinta da Regaleira, Rahab (personatge), Raimbaut de Vaqueiras, Renaixement, República de Lucca, Resurrecció de Llàtzer (Giotto), Ricard de Sant Víctor, Rifeu, Rinier Pazzo, Riu Sile, Robert el Fort, Roberto Enríquez Asenjo, Rodolf I d'Alemanya, Romeu de Vilanova, Romeu i Julieta, Rosa (símbol), Saladí, Sanai, Sandro Botticelli, Sant Erkenwald (poema), Sálvame, Segle XIV, Semíramis, Sestri Levante, Set cels, Signa, Simfonia coral, Simfonia núm. 2 (Sibelius), Sinó, Sophia de Mello Breyner Andresen, Sordello, Sota el volcà, Sturmtruppen, Sueños y discursos, T. S. Eliot, Tebaldello Zambrasi, Tegghiaio Aldobrandi, Telegonia, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tercet, Terra plana, Tetrabiblos, The 100 Most Influential Books Ever Written, Tholus, Tirèsias, Tisífone, Tomàs d'Aquino, Torres de Bolonya, Trenta-tres, Tres, Truyện Kiều, Ugolino della Gherardesca, Ugolino envoltat dels seus quatre fills, Ugolino i Vandino Vivaldi, Uguccione della Faggiuola, Ultratge d'Anagni, Una temporada en l'infern (poesia), Unificació italiana, Usura, Vanni Fucci, Vexilla regis, Vita Nuova, Walking in My Shoes, Walter Édouard Lidforss, Xiulet, (83) Beatrix, 14 de setembre. Ampliar l'índex (306 més) » « Shrink índex

Adrià V

Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.

Nou!!: La Divina Comèdia і Adrià V · Veure més »

Agnello Brunelleschi

Cant vint i cinquè de l'Infern que mostra la metamorfosi d'Agnel i la serp. Il·lustració de Gustave Doré Agnello Brunelleschi (... -), personatge florentí de la Divina Comèdia, objecte d'una de les metamorfosis que castiguen els lladres assignats al setè fossat.

Nou!!: La Divina Comèdia і Agnello Brunelleschi · Veure més »

Agugliano

Agugliano és una ciutat de 4.542 habitants i un municipi a la província d'Ancona (A), la qual forma part de la regió de Les Marques al centre-est d'Itàlia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Agugliano · Veure més »

Al·legoria

Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.

Nou!!: La Divina Comèdia і Al·legoria · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: La Divina Comèdia і Aldo Manuzio · Veure més »

Alexis-François Artaud de Montor

Alexis-François Artaud de Montor (París, 31 de juliol de 1772 - 12 de novembre de 1849) va ser un diplomàtic i historiador francès.

Nou!!: La Divina Comèdia і Alexis-François Artaud de Montor · Veure més »

Andrea de' Mozzi

Andrea dei Mozzi va ser un bisbe que va intervenir en la treva entre güelfs i gibel·lins.

Nou!!: La Divina Comèdia і Andrea de' Mozzi · Veure més »

Andreu Febrer i Callís

Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.

Nou!!: La Divina Comèdia і Andreu Febrer i Callís · Veure més »

Antènor

Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.

Nou!!: La Divina Comèdia і Antènor · Veure més »

Anton Maria Salvini

Anton Maria Salvini (en llatí Antonius Maria Salvinius, Florència, 12 de gener de 1653 – Florència, 17 de maig de 1729) va ser un hel·lenista italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Anton Maria Salvini · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Aristòtil · Veure més »

Arnaut Daniel

cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.

Nou!!: La Divina Comèdia і Arnaut Daniel · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arsenal de Venècia

Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto (1732) LArsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Arsenal de Venècia · Veure més »

Art poètica

LArt poètica (Ars Poetica. en llatí), també coneguda com a Epístola als Pisons (Epistula ad Pisones), forma part de les Epístoles d'Horaci i és la més llarga de totes, així com ho és respecte a la resta de composicions del poeta: té 476 hexàmetres.

Nou!!: La Divina Comèdia і Art poètica · Veure més »

Arunt

Arunt o Arrunt (Arruns) va ser un harúspex etrusc d'avançada edat citat per Lucà a La Farsàlia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Arunt · Veure més »

Arxiu de l'Àrtic

LArxiu Mundial de l’Àrtic (Arctic World Archive, en anglès) és un arxiu de patrimoni digital pensat per a conservar-hi de manera segura dades digitals de tot el món i tenir-les disponibles en l'eventualitat que la resta de sistemes d'emmagatzematge de dades fallin.

Nou!!: La Divina Comèdia і Arxiu de l'Àrtic · Veure més »

Asier Etxeandia

Asier Gómez Etxeandia (Bilbao, 27 de juny de 1975) és un actor i cantant basc, la carrera del qual comprèn televisió, teatre i cinema.

Nou!!: La Divina Comèdia і Asier Etxeandia · Veure més »

Azzo VIII d'Este

Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.

Nou!!: La Divina Comèdia і Azzo VIII d'Este · Veure més »

Óscar Esquivias

L'escriptor, a la dreta, a les Jornades Poètiques d'Olmillos de Sasamón, l'agost de 2014 Óscar Esquivias (Burgos, 28 de juny de 1972) és un poeta, novel·lista i contista espanyol, resident a Madrid.

Nou!!: La Divina Comèdia і Óscar Esquivias · Veure més »

Àngel

XIX Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans.

Nou!!: La Divina Comèdia і Àngel · Veure més »

Àngels Cardona Castro

Ángeles Cardona Castro, de casada Ángeles Cardona de Gibert (Tarragona, 3 de setembre de 1923 - Barcelona, 5 de febrer de 2011) va ser una escriptora, traductora, poetessa, romanista i pedagoga catalana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Àngels Cardona Castro · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: La Divina Comèdia і Àtila · Veure més »

Baptisteri de Sant Joan

El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).

Nou!!: La Divina Comèdia і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »

Batalla de Campaldino

La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.

Nou!!: La Divina Comèdia і Batalla de Campaldino · Veure més »

Batalla de Montaperti

La Batalla de Montaperti es va lliurar el 4 de setembre de 1260 entre les repúbliques de Florència i Siena en la Toscana com a part del conflicte entre els güelfs i gibel·lins.

Nou!!: La Divina Comèdia і Batalla de Montaperti · Veure més »

Beatrice Portinari

anomenada també Bice, és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.

Nou!!: La Divina Comèdia і Beatrice Portinari · Veure més »

Beda

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).

Nou!!: La Divina Comèdia і Beda · Veure més »

Bernard Parmegiani

Bernard Parmegiani (27 d'octubre de 1927 - 21 de novembre de 2013) va ser un compositor francès més conegut per la seva música electrònica o acusmàtica.

Nou!!: La Divina Comèdia і Bernard Parmegiani · Veure més »

Bertran de Born

Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.

Nou!!: La Divina Comèdia і Bertran de Born · Veure més »

Biblioteca de la Universitat de Sydney

La Biblioteca de la Universitat de Sydney és un conjunt de biblioteques de la Universitat i comprèn vuit ubicacions en diversos campus de la universitat.

Nou!!: La Divina Comèdia і Biblioteca de la Universitat de Sydney · Veure més »

Biblioteca LGBTI

Prestatgeria portàtil de IHLIA (Amsterdam) instal·lades en altres biblioteques públiques d'Holanda. Les biblioteques LGBTI són biblioteques especialitzades en la defensa dels drets de persones lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i tot allò que té a veure amb la diversitat sexual, de gènere i familiar, on es poden trobar llibres, revistes, publicacions periòdiques, material audiovisual - documentals, cinema de ficció, programes de ràdio digitalitzats...

Nou!!: La Divina Comèdia і Biblioteca LGBTI · Veure més »

Boban Marjanović

Boban Marjanović, en serbi ciríl·lic: Бобан Марјановић; (Boljevac, Sèrbia, 15 d'agost de 1988) és un jugador de bàsquet serbi que juga a Dallas Mavericks de l'NBA i a la selecció de Sèrbia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Boban Marjanović · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Nou!!: La Divina Comèdia і Bonifaci VIII · Veure més »

Bonturo Dati

Bonaventura Dati, anomenat Bonturo (Lucca, - Florència, 1324) va ser un comerciant i polític italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Bonturo Dati · Veure més »

Borís Zàitsev

, nom complet amb patronímic Borís Konstantínovitx Zàitsev, transcripció francesa Boris Konstantinovitch Zaïtsev, fou un escriptor, novel·lista, contista, dramaturg i traductor rus i una de les últimes figures importants de l'Edat de Plata.

Nou!!: La Divina Comèdia і Borís Zàitsev · Veure més »

Bou de Falaris

Plat de ceràmica possiblement de Pesaro amb el Bou de Peril·lo i Falaris, 1550 El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Bou de Falaris · Veure més »

Branca Doria

Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria.

Nou!!: La Divina Comèdia і Branca Doria · Veure més »

Brunetto Latini

''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.

Nou!!: La Divina Comèdia і Brunetto Latini · Veure més »

Buoso Donati

Buoso Donati (... - final del) és un dels cinc lladres florentins que Dante menciona en la Divina Comèdia, a la setena fossa del vuitè cercle de l'Infern dedicada als fraudulents que són culpables de robatori (Inf. XXV).

Nou!!: La Divina Comèdia і Buoso Donati · Veure més »

Burning Man

Burning Man (o BM) (de l'anglès, Home cremant) és un esdeveniment centrat en la comunitat, l'art, l'autoexpressió i l'autosuficiència que se celebra anualment a l'oest dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: La Divina Comèdia і Burning Man · Veure més »

Caín

s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.

Nou!!: La Divina Comèdia і Caín · Veure més »

Cacciaguida

Cacciaguida degli Elisei (Florència, vers 1091-Palestina, vers 1148) va ser un croat florentí, rebesavi de Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cacciaguida · Veure més »

Capaneu

museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Nou!!: La Divina Comèdia і Capaneu · Veure més »

Carles Martell d'Anjou

Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.

Nou!!: La Divina Comèdia і Carles Martell d'Anjou · Veure més »

Carlo Porta

Carlo Porta (Milà, 15 de juny de 1776 - 5 de gener de 1821) fou un poeta italià que escrivia en milanès, dialecte central del llombard occidental.

Nou!!: La Divina Comèdia і Carlo Porta · Veure més »

Casa-Museu Segrelles

La Casa-Museu Segrelles, és un museu dedicat al pintor valencià Josep Segrelles, ubicat junt a la casa natalícia de l'autor, en Albaida.

Nou!!: La Divina Comèdia і Casa-Museu Segrelles · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: La Divina Comèdia і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: La Divina Comèdia і Català clàssic · Veure més »

Catello di Rosso Gianfigliazzi

Catello di Rosso Gianfigliazzi (Florència, s.XIII) fou un noble, banquer i usurer florentí, fill de Rosso di Adimaro, que apareix a la Commedia de Dante.

Nou!!: La Divina Comèdia і Catello di Rosso Gianfigliazzi · Veure més »

Cavalcante dei Cavalcanti

Cavalcante de' Cavalcanti (mort vers 1280) va ser un filòsof epicur florentí, pare de l'amic de Dante Alighieri el poeta Guido Cavalcanti.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cavalcante dei Cavalcanti · Veure més »

Cayetano Rosell y López

Cayetano Rosell y López retratat a ''Los Poetas contemporaneos'' per Antonio María Esquivel 1846 - Museu del Prado, Madrid Cayetano Rosell i López (Aravaca, 1817 – Madrid, 26 de març de 1883) va ser un bibliògraf, historiador, dramaturg, editor i traductor espanyol.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cayetano Rosell y López · Veure més »

Càstig

El càstig, normalment, és la imposició d'un resultat indesitjable o desagradable a un grup o individu, resolt per una autoritat —en contextos que van des de la disciplina infantil fins al dret penal — com a resposta i dissuasió a una acció o comportament particular que es consideri indesitjable o inacceptable.

Nou!!: La Divina Comèdia і Càstig · Veure més »

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Nou!!: La Divina Comèdia і Cèrber · Veure més »

Còdex Trivulziano 1080

El còdex Trivulziano 1080 és un manuscrit conservat a la Biblioteca Trivulziana de Milà que conté el text de La Divina Comèdia de Dante Alighieri, a més dels Capítols de Jacopo Alighieri i alguns poemes de Bosone Novello da Gubbio.

Nou!!: La Divina Comèdia і Còdex Trivulziano 1080 · Veure més »

Cúpula de Santa Maria del Fiore

La cúpula de Santa Maria del Fiore és la coberta del creuer de la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cúpula de Santa Maria del Fiore · Veure més »

Censura

Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.

Nou!!: La Divina Comèdia і Censura · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cesena · Veure més »

Children of Men

Children of Men és una pel·lícula de ciència-ficció anglo-estatunidenca escrita i dirigida per Alfonso Cuarón, adaptació de la novel·la homònima de P.D. James, estrenada el 2006.

Nou!!: La Divina Comèdia і Children of Men · Veure més »

Ciacco

Ciacco és un personatge de ficció citat a diverses obres italianes, com La Divina Comèdia o els contes de Boccaccio.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ciacco · Veure més »

Ciampolo de Navarra

Ciampólo (de Gian Paolo o Jean Paul), originari del regne de Navarra, és un personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, que apareix en el vint-i-dosè cant, en la cinquena fossa del vuitè cercle de l'Infern, entre els estafadors o baraters.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ciampolo de Navarra · Veure més »

Codex Laurentianus plut. 90.125

El Codex Laurentianus plut.

Nou!!: La Divina Comèdia і Codex Laurentianus plut. 90.125 · Veure més »

Comèdia

La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.

Nou!!: La Divina Comèdia і Comèdia · Veure més »

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Comte l'Arnau · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: La Divina Comèdia і Conclave · Veure més »

Conspiració dels Pazzi

Medalla commemorativa de la victòria de Llorenç de Mèdici en la Conspiració dels Pazzi. La Conspiració dels Pazzi va ser una conjura tramada per la família dels Pazzi contra els germans Lorenzo i Giulliano de la família dels Mèdici, que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florència, amb la finalitat d'aconseguir el poder sobre la ciutat.

Nou!!: La Divina Comèdia і Conspiració dels Pazzi · Veure més »

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Nou!!: La Divina Comèdia і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »

Cristoforo Landino

Cristoforo Landino (Florència, 1424 - 1498), va ser un humanista i orador italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cristoforo Landino · Veure més »

Cultura d'Itàlia

Un dels símbols de la cultura a Itàlia: la Basílica de Sant Marc a Venècia La cultura d'Itàlia és el conjunt de les manifestacions culturals produïdes en territori italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Cultura d'Itàlia · Veure més »

Daniel Willard Fiske

Fiske jugant als escacs. Daniel Willard Fiske (Ellisburg (Nova York), 11 de novembre de 1831 – Frankfurt del Main, 17 de setembre de 1904) fou un bibliotecari i intel·lectual estatunidenc.

Nou!!: La Divina Comèdia і Daniel Willard Fiske · Veure més »

Dante (Granados)

Dante és un poema simfònic d'Enric Granados estrenat el juny de 1908 en una audició privada al Palau de la Música Catalana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dante (Granados) · Veure més »

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dante Alighieri · Veure més »

Dante i Virgili a l'infern

Dante i Virgili a l'infern (en francès: Dante et Virgile) és un quadre del pintor academicista francès William-Adolphe Bouguereau, que fou realitzat l'any 1850.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dante i Virgili a l'infern · Veure més »

Dante nella vita e nei tempi suoi

Dante nella vita e nei tempi suoi és una pel·lícula italiana del 1922 dirigida per Domenico Gaido.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dante nella vita e nei tempi suoi · Veure més »

Dantedì

Dantedì és el dia nacional dedicat a Dante Alighieri a Itàlia i se celebra cada 25 de març.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dantedì · Veure més »

Darío Xohán Cabana

Darío Xohán Cabana (Roás, Cospeito, Terra Chá, 19 d'abril de 1952 - 17 de novembre de 2021) va ser un escriptor gallec.

Nou!!: La Divina Comèdia і Darío Xohán Cabana · Veure més »

Despertador de viatge

Despertador de viatge Peter, al voltant de 1960 Un despertador de viatge, rellotge de viatge i en alguns casos despertador de petaca, és un despertador la característica primordial del qual és que ha de tenir unes mides, disseny i pes, que ho facin fàcilment transportable durant un viatge, per la qual cosa normalment sol estar contingut en una caixa o estoig.

Nou!!: La Divina Comèdia і Despertador de viatge · Veure més »

Devilman

Devilman és un còmic japonès creat per Go Nagai.

Nou!!: La Divina Comèdia і Devilman · Veure més »

Diable

Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.

Nou!!: La Divina Comèdia і Diable · Veure més »

Dolcí

Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcino o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dolcí · Veure més »

Dolce stil novo

Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dolce stil novo · Veure més »

Dorothy L. Sayers

Dorothy L. Sayers (Oxford, 13 de juny de 1893 - Essex, 17 de desembre de 1957) va ser una escriptora, poeta i humanista anglesa.

Nou!!: La Divina Comèdia і Dorothy L. Sayers · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ducat d'Urbino · Veure més »

Duocento

Púlpit del Baptisteri de Pisa Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica- és la denominació del de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.

Nou!!: La Divina Comèdia і Duocento · Veure més »

Edat Aristocràtica

L'Edat Aristocràtica és un terme encunyat pel filòsof italià Giambattista Vico per definir una de les edats en la seva teoria de la història.

Nou!!: La Divina Comèdia і Edat Aristocràtica · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: La Divina Comèdia і Edat mitjana · Veure més »

Eino Leino (poeta)

Eino Leino (nom real Armas Einar Leopold Lönnbohm, 6 de juliol de 1878, Paltamo, regió de Kainuu - 10 de gener de 1926 a Tuusula) fou un escriptor, periodista i crític finlandès.

Nou!!: La Divina Comèdia і Eino Leino (poeta) · Veure més »

El camino de los ingleses

El camino de los ingleses és una pel·lícula de 2006 dirigida per Antonio Banderas.

Nou!!: La Divina Comèdia і El camino de los ingleses · Veure més »

El pensador

El pensador (francès: Le Penseur) és una de les escultures més famoses en bronze d'Auguste Rodin.

Nou!!: La Divina Comèdia і El pensador · Veure més »

Els mals Papes

Els mals papes (en l'original Anglès The bad Popes) és un llibre de 1969, escrit per E. R. Chamberlin on documenta la vida dels vuit dels Papes més controvertits, en aquest s'hi poden trobar els següents Pontífex (anys papals entre parèntesis).

Nou!!: La Divina Comèdia і Els mals Papes · Veure més »

Emmanuel Intxauspe

Emmanuel Intxauspe (Atharratze, 1815 - Onizegaine, 1902) va ser un escriptor en euskera suletí nascut a Zuberoa.

Nou!!: La Divina Comèdia і Emmanuel Intxauspe · Veure més »

Enrico Fermi

fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.

Nou!!: La Divina Comèdia і Enrico Fermi · Veure més »

Enrique de Villena

Emblema de l'Orde de Calatrava Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del, descendent dels comtes de Barcelona.

Nou!!: La Divina Comèdia і Enrique de Villena · Veure més »

Enuig

La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant.

Nou!!: La Divina Comèdia і Enuig · Veure més »

Ericto

En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ericto · Veure més »

Esferes celestes

Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.

Nou!!: La Divina Comèdia і Esferes celestes · Veure més »

Estríjol

Quatre models d'estríjol amb el dentat de goma. Lestríjol o rascador és un instrument que s'usa per netejar ("estrijolar") les cavalleries.

Nou!!: La Divina Comèdia і Estríjol · Veure més »

Estròfades

El monestir de l'illa d'Estròfades Estròfades (en grec Στροφάδια; en llatí Strophades; també illes Stamfani; Strivali) és un grup de dues illes petites de Grècia a les illes Jòniques.

Nou!!: La Divina Comèdia і Estròfades · Veure més »

Etymologiae

Foli 26v miniat a tintes vermella, groga, negra i verd del ''Còdex toledà'' Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla.

Nou!!: La Divina Comèdia і Etymologiae · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: La Divina Comèdia і Eumènides · Veure més »

Ezzelino da Romano

Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ezzelino da Romano · Veure més »

Farinata degli Uberti

Estàtua de Farinata a la galeria Uffizi, Florència Farinata degli Uberti va ser un aristòcrata florentí, capitost de la facció gibel·lina de la ciutat.

Nou!!: La Divina Comèdia і Farinata degli Uberti · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: La Divina Comèdia і Felip IV de França · Veure més »

Figa (signe)

germà La figa, originàriament un amulet italià anomenat Mano Fico, també va ser utilitzada pels etruscs a l'època romana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Figa (signe) · Veure més »

Filippo Argenti

Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.

Nou!!: La Divina Comèdia і Filippo Argenti · Veure més »

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Nou!!: La Divina Comèdia і Flègies · Veure més »

Foligno

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.

Nou!!: La Divina Comèdia і Foligno · Veure més »

Forese Donati

Forese Donati (1250-1296) és un poeta italià citat a La Divina Comèdia com a exemple de golafre.

Nou!!: La Divina Comèdia і Forese Donati · Veure més »

Fortuna (mitologia)

Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.

Nou!!: La Divina Comèdia і Fortuna (mitologia) · Veure més »

Fotí de Sírmium

Fotí, en llatí: Photinus (Galàcia, al voltant de 300 - Galàcia, 376), va ser un bisbe romà del segle IV recordat pels cristians com herètic.

Nou!!: La Divina Comèdia і Fotí de Sírmium · Veure més »

Fra Alberigo

Alberigo Manfredi, conegut com a Fra Alberigo (mort vers 1307) fou un noble i frare italià de Faenza del.

Nou!!: La Divina Comèdia і Fra Alberigo · Veure més »

Fra Gomita

Fra Gomita fou frare menor, se sap que era nascut a Sardenya, que va viure al i que morí a Sàsser.

Nou!!: La Divina Comèdia і Fra Gomita · Veure més »

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Nou!!: La Divina Comèdia і Francesc d'Assís · Veure més »

Francesc Trabal i Benessat

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de maig de 1899 – Santiago de Xile, Xile, 8 de novembre de 1957) va ser un novel·lista, contista, crític de cinema i periodista català.

Nou!!: La Divina Comèdia і Francesc Trabal i Benessat · Veure més »

Francesca Bonnemaison i Farriols

Francesca Bonnemaison (Barcelona, 12 d'abril de 1872 - 13 d'octubre de 1949) fou una pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular catalana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Francesca Bonnemaison i Farriols · Veure més »

Francesca Polentani

Francesca Polentani, o Francesca de Rímini (1255-1285) era filla de Guiu I Polentani senyor de Ravenna.

Nou!!: La Divina Comèdia і Francesca Polentani · Veure més »

Francesco da Barberino

Francesco da Barberino (Barberino Val d'Elsa, 1264 - Florència, 1348) va ser un notari i poeta italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Francesco da Barberino · Veure més »

Francesco dels Cavalcanti

Metamorfosi de Buoso i Francesco en el Cant XXV de l'Infern. Anònim pisà, 1345. Francesco dels Cavalcanti (... - Gaville,...), va viure al, dit el "Guercio" ("Borni", però potser era una corrupció de Guccio o Güelf).

Nou!!: La Divina Comèdia і Francesco dels Cavalcanti · Veure més »

Franciscus Accursius

Franciscus Accursius (en italià: Francesco d'Accorso; 1225 – 1293) va ser un jurista italià, fill del cèlebre jurista i glosador Accursius (amb el qui és confós sovint).

Nou!!: La Divina Comèdia і Franciscus Accursius · Veure més »

Frantxeska da Rimini

Francesca da Rimini és una òpera en dos actes de Serguei Rakhmàninov, amb llibret de Modest Ilyich Txaikovski.

Nou!!: La Divina Comèdia і Frantxeska da Rimini · Veure més »

Fundació Palau

La Fundació Palau és un centre d'exposicions artístiques ubicat al centre de Caldes d'Estrac, al Maresme.

Nou!!: La Divina Comèdia і Fundació Palau · Veure més »

Gabriele Giolito de Ferrari

Fènix que reneix de les flames amb el lema '' Semper eadem '' (llatí: "Sempre la stessa") Giovanni Gabriele Giolito de Ferrari (Trino, circa 1508 - Venècia, 1578) va ser un tipògraf italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Gabriele Giolito de Ferrari · Veure més »

Galder Gaztelu-Urrutia

Galder Gaztelu-Urrutia (Bilbao, 1974) és un director de cinema espanyol.

Nou!!: La Divina Comèdia і Galder Gaztelu-Urrutia · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: La Divina Comèdia і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

George Coșbuc

George Coșbuc (pronunciat en romanès:; 20 de setembre de 1866 - 9 de maig de 1918) va ser un poeta, traductor, professor i periodista romanès, més recordat pels seus versos que descrivien, lloaven i elogiaven la vida rural, les seves nombroses dificultats però també les seves ocasions d'alegria.

Nou!!: La Divina Comèdia і George Coșbuc · Veure més »

Giacomo da Lentini

Giacomo da Lentini (ca. 1210 - ca. 1260) va ser un poeta d'Itàlia, de l'escola siciliana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Giacomo da Lentini · Veure més »

Gianciotto Malatesta

Giovanni Malatesta (Rimini, 1240/1244-?, 1304), conegut com Gianciotto o Gianne Sciancato («Joan el Coix») va ser un noble i podestà italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Gianciotto Malatesta · Veure més »

Gianni Schicchi

Gianni Schicchi és una òpera còmica en un acte, composta per Giacomo Puccini sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant.

Nou!!: La Divina Comèdia і Gianni Schicchi · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: La Divina Comèdia і Gioachino Rossini · Veure més »

Guglielmo Borsiere

Guglielmo Borsiere (Guiglielmo en l'ortografia original), és un personatge que probablement fou real, i potser visqué en temps de Dante, però del qual no es té cap informació històrica certa.

Nou!!: La Divina Comèdia і Guglielmo Borsiere · Veure més »

Guy de Montfort

Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.

Nou!!: La Divina Comèdia і Guy de Montfort · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: La Divina Comèdia і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hans Kelsen

Hans Kelsen AFI; (Praga, Imperi Austrohongarès, 1881- Orinda, Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu.

Nou!!: La Divina Comèdia і Hans Kelsen · Veure més »

Hans Lassen Martens

Hans Lassen Martensen (o Martensen Larsen nascut el 9 d'agost 1808 a Flensburg, Schlesvig i mort el 4 febrer de 1884 a Copenhaguen) fou un predicador i teòleg danès luterà.

Nou!!: La Divina Comèdia і Hans Lassen Martens · Veure més »

Hàpax legòmenon

Gràfic en escala logarítmica de freqüència dels mots a l'original anglès de ''Moby Dick''. El 44% de les paraules que s'hi usen són hàpax legòmenon (en vermell) i el 17% són dis legòmena (en blau). La Llei de Zipf preveu que aquesta mena de gràfics traçaran una línia recta decreixent. Un hàpax o hàpax legòmenon és una paraula o forma lingüística que apareix documentada només una sola vegada en un context determinat: en el registre escrit d'una llengua, en els treballs d'un autor o en un text únic.

Nou!!: La Divina Comèdia і Hàpax legòmenon · Veure més »

Henry Fanshawe Tozer

Henry Fanshawe Tozer (Plymouth, 10 de maig de 1829 - Oxford, 2 de juny de 1916) va ser un escriptor i professor anglès que va viatjar molt per les terres de la contornada de la Mediterrània.

Nou!!: La Divina Comèdia і Henry Fanshawe Tozer · Veure més »

Henry Wadsworth Longfellow

Henry Wadsworth Longfellow (Portland, Maine, 27 de febrer de 1807 - Cambridge, Massachusetts, 24 de març de 1882) fou un poeta estatunidenc autor de poesies significativament reeixides, cas de Light of Stars (La llum dels estels), Excelsior o A Psalm of Life (Un salm de la vida), confegí la primera traducció de la Divina Comèdia a nivell estatunidenc.

Nou!!: La Divina Comèdia і Henry Wadsworth Longfellow · Veure més »

Herrada de Landsberg

Herrada de Landsberg fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin.

Nou!!: La Divina Comèdia і Herrada de Landsberg · Veure més »

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Nou!!: La Divina Comèdia і Història de l'estètica · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: La Divina Comèdia і Història del nu artístic · Veure més »

Homo viator

Lhomo viator («home viatger» o «pelegrí», en llatí) és un antic tòpic literari de la literatura pagana i cristiana, que incloïa la vida des del naixement fins a la mort com un perillós i accidentat viatge d'aprenentatge que acabava en la maduresa (novel·la d'aprenentatge o bildungsroman), en l'autoconeixement o en la saviesa, o, en el cas cristià, el perdó i la Glòria ultraterrenal, i més rarament, com en William Shakespeare, en el no-res.

Nou!!: La Divina Comèdia і Homo viator · Veure més »

Honoré de Balzac

Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".

Nou!!: La Divina Comèdia і Honoré de Balzac · Veure més »

Hortus deliciarum

LHortus deliciarum fou un manuscrit il·lustrat medieval realitzat i compilat per Herrada de Landsberg en el convent de Mont Sainte-Odile, a Ottrott.

Nou!!: La Divina Comèdia і Hortus deliciarum · Veure més »

Huguet Visconti de Gallura

Huguet Visconti de Gallura (Nino Visconti de Gallura) fou fill i successor de Joan I Visconti de Gallura com a jutge de Gallura i d'una tercera part del jutjat de Càller el 1275.

Nou!!: La Divina Comèdia і Huguet Visconti de Gallura · Veure més »

Humanisme català

Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.

Nou!!: La Divina Comèdia і Humanisme català · Veure més »

Iacopo Alighieri

Iacopo Alighieri (Florència, aprox. 1290 — Florència, 1348) va ser un poeta italià, fill de Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і Iacopo Alighieri · Veure més »

Iacopo Rusticucci

Iacopo Rusticucci va ser un polític florentí del, militant de la facció dels güelfs.

Nou!!: La Divina Comèdia і Iacopo Rusticucci · Veure més »

Il trittico

Il trittico (El tríptic) és un conjunt de tres òperes compostes per Giacomo Puccini.

Nou!!: La Divina Comèdia і Il trittico · Veure més »

Impremta Sallent

La Impremta Sallent, coneguda també com a Impremta Joan Sallent i a partir de 1936 com a Impremta Joan Sallent Successors, fou una impremta de la ciutat de Sabadell fundada per Joan Sallent i Prat, que imprimí i edità obres artístiques i literàries, esdevenint una de les impremtes catalanes de referència de la primera meitat del segle XX.

Nou!!: La Divina Comèdia і Impremta Sallent · Veure més »

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern · Veure més »

Infern (desambiguació)

Mitologia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern (desambiguació) · Veure més »

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »

Infern - Cant Catorzè

Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Catorzè · Veure més »

Infern - Cant Desè

L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Desè · Veure més »

Infern - Cant Dinovè

El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Dinovè · Veure més »

Infern - Cant Divuitè

Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Divuitè · Veure més »

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Novè · Veure més »

Infern - Cant Onzè

Prop de la tomba del Papa Anastasi, il·lustració de Gustave Doré El cant onzè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la vora, o límit del sisè cercle, on com hem vist, són castigats els heretges; ens trobem a l'alba de 9 abril 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març 1300.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Onzè · Veure més »

Infern - Cant Primer

''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Primer · Veure més »

Infern - Cant Setè

Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Setè · Veure més »

Infern - Cant Sisè

El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Sisè · Veure més »

Infern - Cant Trenta-unè

William Blake- Anteu baixant Dante i Virgili al novè cercle de l'Infern (1826) El cant trenta-unè de l'Infern és un fragment de l'obra La Divina Comèdia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Trenta-unè · Veure més »

Infern - Cant Trentè

William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Gianni Schicchi mossegant Capocchio davant Dante i Virgili a la fossa dels falsejadors de l'Infern (1850) El Cant trentè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la mateixa fossa desena del vuitè cercle, on són castigats els falsificadors.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Trentè · Veure més »

Infern - Cant Tretzè

El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Tretzè · Veure més »

Infern - Cant Vintè

Els endevins. Il·lustració de Giovanni Stradano El cant vintè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la quarta fossa del vuitè cercle on són castigats els endevins i els mags; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Vintè · Veure més »

Infern - Cant Vuitè

La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.

Nou!!: La Divina Comèdia і Infern - Cant Vuitè · Veure més »

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Nou!!: La Divina Comèdia і Inframón grec · Veure més »

Institut Ramon Llull

L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Nou!!: La Divina Comèdia і Institut Ramon Llull · Veure més »

Isabella di Morra

Isabella di Morra (Favale, ca 1520 - ibídem, 1545 o 1546) fou una poetessa italiana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Isabella di Morra · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: La Divina Comèdia і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: La Divina Comèdia і Itàlia · Veure més »

Jaspi

El jaspi és una roca sedimentària.

Nou!!: La Divina Comèdia і Jaspi · Veure més »

Jean Fautrier

Jean Fautrier (París, 16 de maig de 1898 – Châtenay-Malabry, 21 de juliol de 1964) fou un pintor i escultor francès.

Nou!!: La Divina Comèdia і Jean Fautrier · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Joan Gelabert i Rian

Joan Gelabert i Rian (Sa Pobla, 2 de setembre de 1956 - 24 de setembre de 2021) fou un poeta, novel·lista, assagista i traductor en llengua catalana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Joan Gelabert i Rian · Veure més »

Joan Sallent i Prat

Joan Sallent i Prat (Sabadell, 11 de març de 1879 - 21 de març de 1936) fou un impressor català.

Nou!!: La Divina Comèdia і Joan Sallent i Prat · Veure més »

Joan XXI

Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.

Nou!!: La Divina Comèdia і Joan XXI · Veure més »

Joana d'Aza

Juana de Aza, anomenada Juana Garcés (Haza, 1135 - Caleruega, 1205) fou una dona castellana, mare de sant Domènec de Guzmán i del beat Manés de Guzmán.

Nou!!: La Divina Comèdia і Joana d'Aza · Veure més »

Joaquim Pi i Margall

Joaquim Pi i Margall (Barcelona, 13 de juny de 1831 - Madrid, 17 de juliol de 1891) fou un pintor i gravador català, germà del polític Francesc Pi i Margall.

Nou!!: La Divina Comèdia і Joaquim Pi i Margall · Veure més »

Jofré de Bouillon

Estàtua de Bronze de Jofré de Bouillon a la ''Hofkirche'' d'Innsbruck. Jofré de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100) va ser un cavaller medieval i un dels líders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort.

Nou!!: La Divina Comèdia і Jofré de Bouillon · Veure més »

Johann Heinrich Füssli

Johann Heinrich Füssli (Zúric, 7 de febrer de 1741 - Putney Hill, Londres, 16 d'abril de 1825) va ser un dibuixant, pintor, historiador de l'art i escriptor suís, posteriorment establert a Gran Bretanya, on és conegut com a Henry Fuseli.

Nou!!: La Divina Comèdia і Johann Heinrich Füssli · Veure més »

John Flaxman

John Flaxman (1755-1826) fou un escultor, dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra.

Nou!!: La Divina Comèdia і John Flaxman · Veure més »

José María Micó

José María Micó (Barcelona, 1961) és un poeta i traductor català, especialitzat en els clàssics dels Segles d'Or i el Renaixement italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і José María Micó · Veure més »

José Viera y Clavijo

José de Viera y Clavijo (Los Realejos, Tenerife, 28 de desembre de 1731 - Las Palmas de Gran Canària, 21 de febrer de 1813) fou un escriptor, botànic i historiador espanyol, un dels màxims representants de la il·lustració canària.

Nou!!: La Divina Comèdia і José Viera y Clavijo · Veure més »

Josep Maria Carulla i Estrada

Josep Maria Carulla i Estrada (Igualada, l'Anoia, 1839 - Granada, 1919) fou un advocat i escriptor català, d'orientació catòlica tradicionalista.

Nou!!: La Divina Comèdia і Josep Maria Carulla i Estrada · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: La Divina Comèdia і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: La Divina Comèdia і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny.

Nou!!: La Divina Comèdia і Josep Palau i Fabre · Veure més »

Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (Reus, el Baix Camp, 7 de febrer de 1836 - Tànger, el Marroc, 4 d'octubre de 1913) fou un pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger.

Nou!!: La Divina Comèdia і Josep Tapiró i Baró · Veure més »

Juan López Fernández

més conegut com a Jan, és un dibuixant de còmics, autor de diversos personatges entre els quals destaquen Pulgarcito i Superlópez.

Nou!!: La Divina Comèdia і Juan López Fernández · Veure més »

Judes Macabeu

יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.

Nou!!: La Divina Comèdia і Judes Macabeu · Veure més »

L'home que es va perdre

L'home que es va perdre és una novel·la de Francesc Trabal i Benessat publicada l'any 1929.

Nou!!: La Divina Comèdia і L'home que es va perdre · Veure més »

La Comèdia humana

La Comèdia humana (La Comédie humaine) és el títol d'un conjunt de llibres d'Honoré de Balzac (1799–1850) que entrellacen novel·les i històries per descriure la societat francesa en el període de la Restauració francesa (1815-1830) i la Monarquia de Juliol (1830–1848).

Nou!!: La Divina Comèdia і La Comèdia humana · Veure més »

La divina comedia (Conrado del Campo)

La divina comedia és un poema simfònic compost per Conrado del Campo basat en l'infern de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і La divina comedia (Conrado del Campo) · Veure més »

La Muntanya dels set cercles

La Muntanya dels set cercles (The Seven Storey Mountain) és una autobiografia de Thomas Merton, del 1948, monjo trapenc i un conegut autor de les dècades dels 1940, 1950 i 1960. Merton va acabar el llibre en 1946 als 31 anys, cinc anys després d'entrar en l'Abadia de Getsemaní, a prop de Bardstown, Kentucky. El títol es refereix a la muntanya del Purgatori de Dante en La Divina Comèdia. La Muntanya dels set cercles va ser publicada el 1948. La primera impressió va ser planejada per a 7.500 còpies, però les vendes de pre-publicació van superar les 20.000. Per a maig de 1949, ja van ser impreses 100.000 còpies i, d'acord amb el temps, va ser un dels llibres més venuts de no-ficció als EUA l'any 1949. De l'edició original en tapa dura, finalment, se'n van vendre més de 600.000 còpies, i les vendes de butxaca superaven els tres milions el 1984. El llibre s'ha mantingut constantment en premsa, i ha estat traduït a més de quinze idiomes. Existeix una traducció al català de Guillem Colom publicada el 1963. A més d'estar a la llista dels 100 millors llibres de no ficció del segle segons la National Review, també va ser esmentat en els 100 Christian Books That Changed the Century (100 Llibres cristians que van canviar el segle) de William J. Petersen (2000).

Nou!!: La Divina Comèdia і La Muntanya dels set cercles · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: La Divina Comèdia і La Veu de Catalunya · Veure més »

La vida, manual d'ús

La vida instruccions d'ús (títol original en francès: La Vie mode d'emploi) és una novel·la de l'escriptor francès Georges Perec, publicada en 1978.

Nou!!: La Divina Comèdia і La vida, manual d'ús · Veure més »

Laberint

Un laberint és un camí enrevessat, de sortida difícil.

Nou!!: La Divina Comèdia і Laberint · Veure més »

Lano de Siena

Arcolano de Squarcia de Riccolfo Maconi, anomenat Lano de Siena (... - Pieve al Toppo, 26 de juny de 1288).

Nou!!: La Divina Comèdia і Lano de Siena · Veure més »

Lasciate ogne speranza voi ch’entrate

''Les portes de l'infern'', il·lustració de William Blake. Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate (Abandoneu tota esperança, els que entren aquí) és la frase final del text sobre les portes de l'infern a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і Lasciate ogne speranza voi ch’entrate · Veure més »

Le Rime

Le Rime (Les rimes) són un grup de poemes lírics de Dante Alighieri escrits al llarg de la seva vida i basats en la variada diversitat existencial i experiències estilístiques.

Nou!!: La Divina Comèdia і Le Rime · Veure més »

Leonetto Cipriani

El comte Leonetto Cipriani (Centuri, Còrsega, 16 d'octubre de 1812 – 10 de maig de 1888) fou un polític italià d'origen cors.

Nou!!: La Divina Comèdia і Leonetto Cipriani · Veure més »

Les ànimes mortes

Les ànimes mortes (Мёртвые души, Miórtvie duixi) és una obra mestra del de la literatura russa, escrita per l'escriptor rus d'origen ucraïnès Nikolai Gógol i publicada el 1842.

Nou!!: La Divina Comèdia і Les ànimes mortes · Veure més »

Les millors obres de la literatura universal

Les millors obres de la literatura universal (MOLU), és una col·lecció de llibres de literatura universal traduïda al català, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas, amb l'assessorament de Josep M. Castellet i Pere Gimferrer.

Nou!!: La Divina Comèdia і Les millors obres de la literatura universal · Veure més »

Liber di Tre Scricciur

El Liber di Tre Scricciur (1274) és una obra de Bonvesin de la Riva (1240-c.1313).

Nou!!: La Divina Comèdia і Liber di Tre Scricciur · Veure més »

Liris

Liris és un afluent del riu Garigliano, que naix als monts Simbruni dins la serralada dels Apenins prop del Lacus Fucinus.

Nou!!: La Divina Comèdia і Liris · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura catalana · Veure més »

Literatura de viatges

Primera edició ''dels viatges de Gulliver'' de Jonathan Swift (1726) La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura de viatges · Veure més »

Literatura en esperanto

La literatura esperantista està lligada amb els orígens de la llengua esperanto.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura en esperanto · Veure més »

Literatura furlana

La Literatura furlana és el conjunt d'obres de la zona de parla furlà, principalment a la província italiana del Friül-Venècia Júlia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura furlana · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura italiana

La literatura italiana inclou totes les obres escrites en italià i se sol dividir en diversos períodes segons els moviments artístics imperants en cada època.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura italiana · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura medieval · Veure més »

Literatura sarda

Literatura sarda és la literatura feta en sard, la llengua romànica pròpia de l'illa de Sardenya, o bé en altres llengües per part d'escriptors sards.

Nou!!: La Divina Comèdia і Literatura sarda · Veure més »

Llengües d'Itàlia

grec '''(GC)''' Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.

Nou!!: La Divina Comèdia і Llengües d'Itàlia · Veure més »

Llista d'òperes més importants

Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.

Nou!!: La Divina Comèdia і Llista d'òperes més importants · Veure més »

Llista d'episodis de Borgen

Aquesta és una llista d'episodis de la sèrie de televisió Borgen, una sèrie de televisió danesa de drama polític creada per Adam Price amb els guionistes Jeppe Gjervig Gram i Tobias Lindholm i produïda per Danmarks Radio (DR).

Nou!!: La Divina Comèdia і Llista d'episodis de Borgen · Veure més »

Llista d'episodis de Salem

''Salem'' és una sèrie de televisió americana amb argument històric fantàstic creada per Adam Simon i Brannon Braga que es va emetre per primera vegada el 20 d'abril de 2014 a la xarxa de televisió WGN America.

Nou!!: La Divina Comèdia і Llista d'episodis de Salem · Veure més »

Llista dels llibres més venuts

Aquesta pàgina proporciona les llistes dels llibres i sèries de llibres individuals més venuts fins al moment i en qualsevol idioma.

Nou!!: La Divina Comèdia і Llista dels llibres més venuts · Veure més »

Llorenç de Balanzó i Pons

Llorenç de Balanzó i Pons (Barcelona, 4 de maig de 1860 – Barcelona, 1 de març de 1927), fou un empresari i escriptor català, primer marquès de Balanzó.

Nou!!: La Divina Comèdia і Llorenç de Balanzó i Pons · Veure més »

Lluís Frederic Picàbia

Lluís Frederic Picàbia és el personatge protagonista de L'home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.

Nou!!: La Divina Comèdia і Lluís Frederic Picàbia · Veure més »

Llucifer

Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".

Nou!!: La Divina Comèdia і Llucifer · Veure més »

Loderingo degli Andalò

Fra Loderingo degli Andalò o Loderengo (Bolonya, cap a 1210 - Ronzano, 1293) va ser un religiós i polític italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Loderingo degli Andalò · Veure més »

Lucía Etxebarria de Asteinza

Lucía Etxebarria de Asteinza (València, 7 de desembre de 1966), escriptora valenciana que escriu en castellà.

Nou!!: La Divina Comèdia і Lucía Etxebarria de Asteinza · Veure més »

Lucrècia (Roma)

Damià Campeny, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta. Té el pit descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa. Punyal a terra. Barcelona: Llotja de Mar Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Lucrècia (Roma) · Veure més »

Luigi Garlando

Luigi Garlando (Milà, 5 de maig de 1962) és un periodista i escriptor italià ha escrit una col·lecció anomenada Gol! que ja té 32 títols (a Itàlia 38), Super Gol! amb 5 (a Itàlia 7 o 8) i Reporters amb 3 volums (a Itàlia 9).

Nou!!: La Divina Comèdia і Luigi Garlando · Veure més »

Maestà di Ognissanti

Maestà di Ognissanti és el títol d'una pintura sobre taula, representant el tema de la Maestà, del pintor italià Giotto. Té unes dimensions monumentals de 204 cm × 325 cm.

Nou!!: La Divina Comèdia і Maestà di Ognissanti · Veure més »

Malatesta da Verucchio

Malatesta I da Verrucchio, (1212-Rimini 1312) fou fill de Malatesta della Penna.

Nou!!: La Divina Comèdia і Malatesta da Verucchio · Veure més »

Malebolgia

El cant divuitè segons Sandro Botticelli, amb el primer fossat dels alcavots i seductors, i el segon dels aduladors i llagoters A lInfern de Dante Alighieri, part de La Divina Comèdia, la Malebolgia o la Malebolge és el vuité cercle de l'Infern.

Nou!!: La Divina Comèdia і Malebolgia · Veure més »

Manuel Curros Enríquez

Manuel Curros Enríquez (Celanova, Ourense 1851 - l'Havana 1908) fou un escriptor gallec en llengua gallega i un dels promotors del Rexurdimento amb Rosalía de Castro i Eduardo Pondal.

Nou!!: La Divina Comèdia і Manuel Curros Enríquez · Veure més »

Mapamundi del Beat de Liébana

El Mapamundi del Beat de Liébana és una de les principals obres cartogràfiques de l'alta edat mitjana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Mapamundi del Beat de Liébana · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: La Divina Comèdia і Marc Juni Brut · Veure més »

Mary Acworth Evershed

cognom de soltera Orr; Plymouth Hoe, va ser una historiadora de l'astronomia i acadèmica britànica, especialista en la ciència cosmològica de Dante Alighieri, treball que publicà sota el pseudònim d'M.

Nou!!: La Divina Comèdia і Mary Acworth Evershed · Veure més »

Mateu d'Acquasparta

Mateu d'Acquasparta (c.1240, Acquasparta - octubre del 1302, Roma) fou un sacerdot franciscà, teòleg, mestre, escriptor, ministre general dels Germans Menors, cardenal i ablegat italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Mateu d'Acquasparta · Veure més »

Matilde de Hackeborn

Matilde de Hackeborn (1240/1241 - 19 de novembre de 1298) va ser una santa cristiana saxona i monja benedictina.

Nou!!: La Divina Comèdia і Matilde de Hackeborn · Veure més »

Matilde de Magdeburg

Mechthild de Magdeburg (regió de Hefta, 1207- ca. 1282) fou una monja beguina alemanya, mística, escriptora i filòsofa medieval.

Nou!!: La Divina Comèdia і Matilde de Magdeburg · Veure més »

Mónica Cano

Mónica Gutiérrez Cano, coneguda artísticament com a Mónica Cano, és una actriu i dramaturga espanyola nascuda a Còrdova.

Nou!!: La Divina Comèdia і Mónica Cano · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: La Divina Comèdia і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Michele Zanche

Michele Zanche va ser un polític italià, principalment conegut com a personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, on és esmentat al Cant XXII de l'Infern, al cinquè fossat del vuitè cercle, entre els estafadors, junt amb Fra Gomita, vicari de Nino Visconti, jutge de Gallura.

Nou!!: La Divina Comèdia і Michele Zanche · Veure més »

Mihály Babits

Mihály Babits (pronunciat "Mihaai Babich") (26 de novembre del 1883, Szekszárd - 4 d'agost del 1941, Budapest) fou un poeta, narrador i traductor hongarès.

Nou!!: La Divina Comèdia і Mihály Babits · Veure més »

Miquel Barceló Artigues

Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.

Nou!!: La Divina Comèdia і Miquel Barceló Artigues · Veure més »

Miquel Scot

Miquel Scot (1175- 1232) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.

Nou!!: La Divina Comèdia і Miquel Scot · Veure més »

Molloy

Molloy és una novel·la de Samuel Beckett escrita en francès i publicada el 1951.

Nou!!: La Divina Comèdia і Molloy · Veure més »

Monestir de Fonte Avellana

El monestir de Fonte Avellana (en italià: Monastero di Fonte Avellana), dedicat a la Santa Creu, és un monestir catòlic italià que es troba als vessants de la muntanya Catria, en la comuna de Serra Sant'Abbondio, província de Pesaro i Urbino, regió de Les Marques.

Nou!!: La Divina Comèdia і Monestir de Fonte Avellana · Veure més »

Montagna dels Parcitati

Montagna dels Parcitati o Parcitadi, va ser un home gibel·lí de Rímini, nascut potser cap a la meitat del, de la família dels Parcitadi - una de les principals famílies de Rimini.

Nou!!: La Divina Comèdia і Montagna dels Parcitati · Veure més »

Monteriggioni

Monteriggioni és un municipi de 10.029 habitants de la província de Siena a la regió italiana de la Toscana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Monteriggioni · Veure més »

Muhammad Iqbal

Sir Muhammad Iqbal (Sialkot, 9 de novembre de 1877 – Lahore, 21 d'abril de 1938), conegut com a Allama Iqbal (‘Erudit Iqbal’), fou un poeta i filòsof persa-urdú, i un polític de l'Índia Britànica, nascut al Panjab (Índia, ara Pakistan) sota domini britànic.

Nou!!: La Divina Comèdia і Muhammad Iqbal · Veure més »

Museu Can Framis

Vista lateral des del carrer Roc Boronat del '''Museu Can Framis'''. El Museu Can Framis és un centre dedicat a la difusió de la pintura contemporània catalana, depenent de la Fundació Vila Casas.

Nou!!: La Divina Comèdia і Museu Can Framis · Veure més »

Museu Casa de Dante

La Casa de Dante és un museu creat l'any 1911 a Florència.

Nou!!: La Divina Comèdia і Museu Casa de Dante · Veure més »

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.

Nou!!: La Divina Comèdia і Narcís Verdaguer i Callís · Veure més »

Nastagio dels Onesti

Nastagio dels Onesti és el protagonista d'una de les cent novel·les contingudes en el Decameró de Giovanni Boccaccio.

Nou!!: La Divina Comèdia і Nastagio dels Onesti · Veure més »

Natzarenisme

El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del per artistes alemanys a Viena i Roma.

Nou!!: La Divina Comèdia і Natzarenisme · Veure més »

Nekyia

530 ae En poesia grega, la nekyia o necuia (ἡ νέκυια 'l'evocació dels morts') és el viatge a l'Hades.

Nou!!: La Divina Comèdia і Nekyia · Veure més »

Niccolò Tommaseo

Niccolò Tommaseo (AFI) fou un lingüista italià, periodista i assagista, editor d'un Dizionario della Lingua Italiana en vuit volums (1861–74), d'un diccionari de sinònims (1830) i altres obres.

Nou!!: La Divina Comèdia і Niccolò Tommaseo · Veure més »

Nikos Kazantzakis

Nikos Kazantzakis (en grec: Νίκος Καζαντζάκης; 1883 - 1957) fou un dels escriptors grecs més importants del.

Nou!!: La Divina Comèdia і Nikos Kazantzakis · Veure més »

Nomenclatura planetària

Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.

Nou!!: La Divina Comèdia і Nomenclatura planetària · Veure més »

Obriachi

Insígnia de la família Obriachi Els Obriachi o Ubriachi eren una família de Florència.

Nou!!: La Divina Comèdia і Obriachi · Veure més »

Onça

Onça o onsa és un nom comú sense valor taxonòmic donat a diverses espècies de mamífers fissípedes de la família dels fèlids.

Nou!!: La Divina Comèdia і Onça · Veure més »

Ottaviano degli Ubaldini

Ottaviano degli Ubaldini (1214-1273), anomenat també Attaviano, va ser un cardenal italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ottaviano degli Ubaldini · Veure més »

Ottokar II

Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).

Nou!!: La Divina Comèdia і Ottokar II · Veure més »

Palau Barolo

El Palau Barolo (també anomenat Passatge Barolo o Galería Barolo) és un edifici d'oficines situat sobre l'Avinguda de Mayo, en el barri de Montserrat, a Buenos Aires, Argentina.

Nou!!: La Divina Comèdia і Palau Barolo · Veure més »

Paolo Malatesta

Paolo Malatesta (vers 1246-1285), anomenat Paolo il Bello («el Bell») va ser un noble italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Paolo Malatesta · Veure més »

Papa Anastasi II

Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.

Nou!!: La Divina Comèdia і Papa Anastasi II · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: La Divina Comèdia і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Nou!!: La Divina Comèdia і Papa Nicolau III · Veure més »

Pape Satàn, pape Satàn aleppe

Infern Cant setè: Plutus deixa passar Dante i Virgili. Il·lustració de Gustave Doré Pape Satan és un vers escrit per Dante Alighieri en el començament del Cant Setè de l'Infern, de la Divina Comèdia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Pape Satàn, pape Satàn aleppe · Veure més »

Papini Estaci

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.

Nou!!: La Divina Comèdia і Papini Estaci · Veure més »

Paradís (La Divina Comèdia)

El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Nou!!: La Divina Comèdia і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »

Pavlos Carrer

, italianitzat sovint com a Paolo Carrer, fou un compositor grec, un dels líders de l'escola de música jònica i el primer a crear òperes nacionals i música vocal basada en temes grecs, llibrets i lletres en llengua grega, a més de melodies inspirades en la tradició popular urbana de la Grècia moderna.

Nou!!: La Divina Comèdia і Pavlos Carrer · Veure més »

Pecat capital

Els set pecats capitals són una classificació dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catòliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat.

Nou!!: La Divina Comèdia і Pecat capital · Veure més »

Però no parlem d'ells, mira'ls i passa

Els indecisos. Il·lustració de la primera part del cant tercer. Priamo della Quercia (segle XV) "Però no parlem d'ells, mira'ls i passa" ("Non ragioniam di lor, ma guarda e passa"), és un famós vers de la Divina Comèdia de Dante (Cant III de l'Infern, v. 51), que en italià s'ha convertit en una expressió idiomàtica  comuna, tot i que amb moltes variacions;  si bé el sentit és el mateix, el text és distorsionat o canviat  (no et preocupis per ells, però mira i passa).

Nou!!: La Divina Comèdia і Però no parlem d'ells, mira'ls i passa · Veure més »

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Nou!!: La Divina Comèdia і Petó · Veure més »

Pia de' Tolomei (Donizetti)

Pia de' Tolomei és una tragèdia lirica, o òpera tràgica en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti.

Nou!!: La Divina Comèdia і Pia de' Tolomei (Donizetti) · Veure més »

Piccarda Donati

Paradís (Philipp Veit) Piccarda Donati va ser una noble italiana del, germana de Forese Donati, amic personal de l'escriptor Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і Piccarda Donati · Veure més »

Pier da Medicina

El cant vint-i-vuitè de l'infern dibuixat per Gustave Dorè «...

Nou!!: La Divina Comèdia і Pier da Medicina · Veure més »

Pietat (Miquel Àngel)

La Pietat de Michelangelo Buonarroti és una escultura que es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, que mostra el cos de Crist mort a la falda de Maria després de la crucifixió.

Nou!!: La Divina Comèdia і Pietat (Miquel Àngel) · Veure més »

Pleonexia

Pleonexia, té origen en la paraula grega "πλεονεξία", és un concepte filosòfic que correspon aproximadament a la cobdícia, o l'avarícia, i es defineix estrictament com "el desig insaciable de tenir el que per dret pertany als altres".

Nou!!: La Divina Comèdia і Pleonexia · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: La Divina Comèdia і Plutó (mitologia) · Veure més »

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Nou!!: La Divina Comèdia і Poesia narrativa · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Literatura i Assaig és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: La Divina Comèdia і Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig · Veure més »

Premi Lu Xun de Literatura

Lu Xun, 1930 Premi Lu Xun de Literatura (鲁迅文学奖) es un premi literari atorgat per l'Associació d'Escriptors Xinesos.

Nou!!: La Divina Comèdia і Premi Lu Xun de Literatura · Veure més »

Premi Nacional a la Millor Traducció

El Premi Nacional a la Millor Traducció (castellà: Premio Nacional a la Mejor Traducción) és un premi convocat des de 1984 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, hereu del Premio de traducción Fray Luis de León, creat el 1956.

Nou!!: La Divina Comèdia і Premi Nacional a la Millor Traducció · Veure més »

Ptolemeu de Jericó

Ptolemeu de Jerico, fill d'Abub, és un personatge bíblic de l'Antic Testament que apareix al Primer llibre dels Macabeus.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ptolemeu de Jericó · Veure més »

Puccio Sciancato

Puccio dels Galigai, conegut com a Puccio Sciancato (Florència,... - 1280), va ser un florentí del que Dante va col·locar a l'infern, en el setè fossat de Malebolge, el fossat dels lladres, juntament amb quatre dels seus conciutadans (Inf. XXV, 148).

Nou!!: La Divina Comèdia і Puccio Sciancato · Veure més »

Purgatori (La Divina Comèdia)

Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »

Purgatori (novel·la 2003)

Purgatori és una novel·la de l'escriptor, antropòleg i sociòleg valencià Joan Francesc Mira i Casterà, publicada l'any 2003, és la segona entrega d'una trilogia inspirada en obres clàssiques que situen la trama a València.

Nou!!: La Divina Comèdia і Purgatori (novel·la 2003) · Veure més »

Purgatori cant segon

El segon cant del Purgatori de Dante Alighieri té lloc a la platja al peu de la muntanya del Purgatori, on arriben les ànimes per començar la seva expiació.

Nou!!: La Divina Comèdia і Purgatori cant segon · Veure més »

Pyramid Song

"Pyramid Song" fou primer senzill extret de l'àlbum Amnesiac del grup Radiohead, tres anys després del darrer senzill llançat, ja que de l'àlbum anterior (Kid A) no s'en va publicar cap.

Nou!!: La Divina Comèdia і Pyramid Song · Veure més »

Quaestio de aqua et terra

La Quaestio de aqua et terra (Qüestió sobre l'aigua i la terra) és una obra en llatí de Dante Alighieri, text escrit basat en una conferència pronunciada per Dante a Verona, a l'església de Sant'Elena, el 20 de gener de 1320.

Nou!!: La Divina Comèdia і Quaestio de aqua et terra · Veure més »

Quinta da Regaleira

Vista del palau Entrada de la ''quinta'' amagada en l'arbreda El Palau da Regaleira és l'edifici principal i el nom més comú del palau de la Quinta da Regaleira.

Nou!!: La Divina Comèdia і Quinta da Regaleira · Veure més »

Rahab (personatge)

Rahab (hebreu modern: Raẖav, hebreu tiberià: Rāḥāḇ, ‘ample’, ‘gran’) era, segons el Llibre de Josuè, una dona que va viure a Jericó, a la Terra Promesa, i va ajudar els israelites a capturar la ciutat amagant dos homes que havien estat enviats a explorar la ciutat abans del seu atac.

Nou!!: La Divina Comèdia і Rahab (personatge) · Veure més »

Raimbaut de Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.

Nou!!: La Divina Comèdia і Raimbaut de Vaqueiras · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: La Divina Comèdia і Renaixement · Veure més »

República de Lucca

La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.

Nou!!: La Divina Comèdia і República de Lucca · Veure més »

Resurrecció de Llàtzer (Giotto)

La Resurrecció de Llàtzer és una pintura mural al fresc realitzada pel pintor italià Giotto di Bondone, entre els anys 1304-1306, i es troba a la capella dels Scrovegni de Pàdua.

Nou!!: La Divina Comèdia і Resurrecció de Llàtzer (Giotto) · Veure més »

Ricard de Sant Víctor

Ricard de Sant Víctor (?-1173) va ser un destacat teòleg del misticisme cristià del.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ricard de Sant Víctor · Veure més »

Rifeu

Rifeu, va ser un troià company d'Enees, un personatge mític menor del cicle èpic de la guerra de Troia, encara que no figura a la mitologia grega ni a les epopeies homèriques, la Ilíada i lOdissea, sinó que deriva exclusivament d'una brevíssima menció que en fa Virgili a lEneida i d'una posterior menció a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

Nou!!: La Divina Comèdia і Rifeu · Veure més »

Rinier Pazzo

Rinier Pazzo fou un lladre de Florència conegut per haver estat condemnat per Dante a l'infern a la seva obra La Divina Comèdia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Rinier Pazzo · Veure més »

Riu Sile

El riu Sile (en llatí Silis, en venecià: Sil) és un riu del nord d'Itàlia amb una llargada de 95 km.

Nou!!: La Divina Comèdia і Riu Sile · Veure més »

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.

Nou!!: La Divina Comèdia і Robert el Fort · Veure més »

Roberto Enríquez Asenjo

Roberto Enríquez Asenjo (Arganza, Lleó, 20 de gener de 1968) és un actor espanyol de cinema, teatre i televisió, reconegut pel seu paper com "Fabio" a la sèrie de Netflix i Antena 3, "Vis a vis".

Nou!!: La Divina Comèdia і Roberto Enríquez Asenjo · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: La Divina Comèdia і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Romeu de Vilanova

Romeu de Vilanova (1170 - 1250) (en francès Romieu de Villeneuve) va ser un ministre de Ramon Berenguer V de Provença, comte de Provença fill d'Alfons II de Provença.

Nou!!: La Divina Comèdia і Romeu de Vilanova · Veure més »

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Nou!!: La Divina Comèdia і Romeu i Julieta · Veure més »

Rosa (símbol)

Rosa vermella En la iconografia occidental, la Rosa, tant per la seva bellesa com per la seva aroma embriagadora, ha estat la flor més emprada com a símbol a Occident, on ha realitzat un paper anàleg al que té la flor del Lotus a l'Orient.

Nou!!: La Divina Comèdia і Rosa (símbol) · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: La Divina Comèdia і Saladí · Veure més »

Sanai

Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles  i.Bruijn, J.T.P. de.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sanai · Veure més »

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sandro Botticelli · Veure més »

Sant Erkenwald (poema)

Sant Erkenwald és un poema al·literatiu del s. XIV, presumptament compost al 1386.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sant Erkenwald (poema) · Veure més »

Sálvame

Sálvame va ser un programa de varietats produït per La Fábrica de la Tele i emès a Telecinco entre el 27 d'abril de 2009 i el 23 de juny de 2023.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sálvame · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: La Divina Comèdia і Segle XIV · Veure més »

Semíramis

Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Nou!!: La Divina Comèdia і Semíramis · Veure més »

Sestri Levante

Sestri Levante és un municipi de 18.616 habitants de la ciutat metropolitana de Gènova.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sestri Levante · Veure més »

Set cels

Paradís En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels.

Nou!!: La Divina Comèdia і Set cels · Veure més »

Signa

Signa és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Florència, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 12 km a l'oest de Florència.

Nou!!: La Divina Comèdia і Signa · Veure més »

Simfonia coral

El primer a utilitzar el terme «simfonia coral» va ser Hector Berlioz en descriure la seva obra ''Roméo et Juliette''. Una simfonia coral és una composició musical per a orquestra, cor i, de vegades, solistes, la qual s'adhereix, generalment, en el seu funcionament intern i arquitectura musical global a la forma musical simfònica.

Nou!!: La Divina Comèdia і Simfonia coral · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Sibelius)

La Simfonia núm.

Nou!!: La Divina Comèdia і Simfonia núm. 2 (Sibelius) · Veure més »

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sinó · Veure més »

Sophia de Mello Breyner Andresen

Sophia de Mello Breyner Andresen (Porto, 6 de novembre de 1919 — Lisboa, 2 de juliol de 2004) va ser una de les poetes portugueses més importants del segle XX i una de les veus més importants de la poesia europea contemporània.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sophia de Mello Breyner Andresen · Veure més »

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sordello · Veure més »

Sota el volcà

Sota el volcà és una novel·la semi-autobiogràfica de l'escriptor anglès Malcolm Lowry publicada l'any 1947.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sota el volcà · Veure més »

Sturmtruppen

Sturmtruppen és un còmic satíric italià, pensat i dissenyat per Bonvi.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sturmtruppen · Veure més »

Sueños y discursos

Sueños y discursos de verdades descubridoras de abusos, vicios y engaños en todos los oficios y estados del mundo (títol original castellà; literalment, 'Somnis i discursos de veritats descobridores d'abusos, vicis i enganys en tots els oficis i estats del món'), més conegut abreujadament amb el nom de Sueños y discursos, és l'obra filosòfica més famosa de Francisco de Quevedo.

Nou!!: La Divina Comèdia і Sueños y discursos · Veure més »

T. S. Eliot

nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.

Nou!!: La Divina Comèdia і T. S. Eliot · Veure més »

Tebaldello Zambrasi

Tebaldello Zambrasi (Faenza, vers 1235 - Forlì, 1282) va ser un polític de Faenza del.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tebaldello Zambrasi · Veure més »

Tegghiaio Aldobrandi

Tegghiaio Aldobrandi (... - Lucca, 1262) fou un polític italià, fill d'Aldobrando Adimari.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tegghiaio Aldobrandi · Veure més »

Telegonia

La Telegonia (en Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià.

Nou!!: La Divina Comèdia і Telegonia · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: La Divina Comèdia і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Tercet

El tercet és una estrofa de tres versos que normalment rimen entre ells, generalment es fa servir per versos d'art major, sobretot de decasíl·labs.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tercet · Veure més »

Terra plana

equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.

Nou!!: La Divina Comèdia і Terra plana · Veure més »

Tetrabiblos

El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al   ae1). Jones, 2010, 'Introduction' per Alexander Jones, p. xii. «El Tetrabiblos, un sobrenom, doncs no sabem el títol que li donà Ptolemeu; una conjectura creïble n'és Apotelesmatiká, que significa aproximadament ‘influències astrològiques'».  per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae). LAlmagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari.''Tetrabiblos'' I. 1 (Loeb). LAlmagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.1). Tester, 1987,. Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del  quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.1). North, 1989 p. 248. Discutido por Boll en Studien uber Caludius Ptolemaus (Leipzig, 1984) pp. 131 ss. La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.1). Ashmand, 2002 Introducción del traductor.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tetrabiblos · Veure més »

The 100 Most Influential Books Ever Written

The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.

Nou!!: La Divina Comèdia і The 100 Most Influential Books Ever Written · Veure més »

Tholus

Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2) En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom, possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tholus · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tirèsias · Veure més »

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tisífone · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Torres de Bolonya

Les Dues Torres el 1767 Les torres de Bolonya són edificis d'època medieval a la ciutat italiana de Bolonya.

Nou!!: La Divina Comèdia і Torres de Bolonya · Veure més »

Trenta-tres

El trenta-tres és un nombre natural imparell que segueix el trenta-dos i precedeix el trenta-quatre.

Nou!!: La Divina Comèdia і Trenta-tres · Veure més »

Tres

El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.

Nou!!: La Divina Comèdia і Tres · Veure més »

Truyện Kiều

Truyện Kiều, escrit per Nguyễn Du (1765 − 1820), és el poema més important de la literatura vietnamita.

Nou!!: La Divina Comèdia і Truyện Kiều · Veure més »

Ugolino della Gherardesca

''Ugolino envoltat dels seus quatre fills'' segons Jean-Baptiste Carpeaux, 1861, Petit Palais. Ugolino della Gherardesca (vers 1220 – març de 1289), comte de Donoratico, va ser un noble i comandant naval de la República de Pisa.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ugolino della Gherardesca · Veure més »

Ugolino envoltat dels seus quatre fills

Ugolino envoltat dels seus quatre fills és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux que es va realitzar entre 1857 i 1861 a la Vil·la Mèdici a Roma.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ugolino envoltat dels seus quatre fills · Veure més »

Ugolino i Vandino Vivaldi

Galera del segle XV Els germans Ugolino i Vadino (o Guido) Vivaldi (dates i llocs de naixement i mort incerts) van ser dos comerciants i navegants genovesos del recordats per haver intentant aconseguir una nova ruta per mar cap a l'Índia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ugolino i Vandino Vivaldi · Veure més »

Uguccione della Faggiuola

Uguccione della Faggiuola o Faggiola (Casteldelci, 1250 – Vicenza 1319) fou un líder militar italià (condottiero).

Nou!!: La Divina Comèdia і Uguccione della Faggiuola · Veure més »

Ultratge d'Anagni

Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.

Nou!!: La Divina Comèdia і Ultratge d'Anagni · Veure més »

Una temporada en l'infern (poesia)

Una temporada en l'infern (Une saison en enfer, en francés) és un llarg poema en prosa escrit al voltant de 1873 pel poeta francés Arthur Rimbaud.

Nou!!: La Divina Comèdia і Una temporada en l'infern (poesia) · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: La Divina Comèdia і Unificació italiana · Veure més »

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Nou!!: La Divina Comèdia і Usura · Veure més »

Vanni Fucci

El fossat vuité, dels lladres o violents contra les coses de Déu. Cant vint-i-quatrè, il·lustrat per Gustave Doré Vanni Fucci al fossat dels Lladres. Gustave Doré Vanni Fucci anomenat "Bèstia" és una figura històrica del, originari de Pistoia.

Nou!!: La Divina Comèdia і Vanni Fucci · Veure més »

Vexilla regis

''Vexilla regis prodeunt'' Vexilla regis (Les banderes del rei) és un himne llatí en mètrica llarga del poeta cristià i sant Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers.

Nou!!: La Divina Comèdia і Vexilla regis · Veure més »

Vita Nuova

Dante e Beatrice no jardim'', 1903, obra de estilo pré-rafaelita do pintor Cesare Saccaggi de Tortona La Vita Nuova és una de les obres poètiques claus de Dante Alighieri, perquè en ella usa una llengua vulgar i no el llatí per escriure literatura, com després faria també a la Divina Comèdia, a la qual prefigura.

Nou!!: La Divina Comèdia і Vita Nuova · Veure més »

Walking in My Shoes

«Walking in My Shoes» és el vint-i-vuitè senzill de la banda musical Depeche Mode i segon de l'àlbum Songs of Faith and Devotion.

Nou!!: La Divina Comèdia і Walking in My Shoes · Veure més »

Walter Édouard Lidforss

Walter Édouard Lidforss (Mora, Comtat de Dalarna, 11 de febrer de 1833 — Estocolm, 9 d'abril de 1910) va ser un romanista suec.

Nou!!: La Divina Comèdia і Walter Édouard Lidforss · Veure més »

Xiulet

El xiulet és un instrument de vent generalment d'una única nota, que produeix so mitjançant un flux forçat d'aire, que imita el xiulet humà.

Nou!!: La Divina Comèdia і Xiulet · Veure més »

(83) Beatrix

Beatrix (bay'-ə-triks) és l'asteroide núm.

Nou!!: La Divina Comèdia і (83) Beatrix · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: La Divina Comèdia і 14 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Divina Commedia, Divina Comèdia, Divina comèdia.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant