Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: A Buerda, Abizanda, Aragonès central, Arbre de Sobrarbe, Arro, Ánchel Conte Cazcarro, Àrreu (Alts Pirineus), Berenguer III d'Entença, Bestué, Bielsa, Boltanya, Calassanç (Osca), Carreteres nacionals, Castejón de Sobrarbe, Castell de Boltanya, Castellazo, Cinca, Comarques de l'Aragó, Comtat d'Armanyac, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts del Regne d'Aragó, Els pobles més bonics de la Terra, Exònim, Fogatge de 1495, Furs de Sobrarb, Guaso, L'Espunya, Llista de municipis d'Osca, Menaut de Favars, N-260, Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, Pirineus, Província d'Osca, Rai, Revolta del comte d'Urgell, Rin de la Carrasca, Riu Ara, Salas Bajas, Samitier, Santa María de Buil, Serra de Guara, Serra del Jordal, Serra Ferrera, Sobrarb, Vall de l'Ara, Victorià d'Assan.
A Buerda
A Buerda (en aragonès, en castellà Labuerda i oficialment Labuerda/A Buerda) és un municipi aragonès de la província d'Osca (a 118 quilòmetres de la capital), situat a la vall del Cinca, a 569 metres d'altitud, i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і A Buerda · Veure més »
Abizanda
Abizanda (en aragonès: L'Abizanda) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Abizanda · Veure més »
Aragonès central
Laragonès central o bloc central és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el meridional) que es parla aproximadament al nord-est de l'Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Aragonès central · Veure més »
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: L'Aïnsa і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Arro
* El municipi de l'illa de Còrsega: Arro (Còrsega).
Nou!!: L'Aïnsa і Arro · Veure més »
Ánchel Conte Cazcarro
Ánchel Conte Cazcarro (Alcolea de Cinca, 1942 - Almeria, 22 de novembre de 2023) fou un escriptor en aragonès.
Nou!!: L'Aïnsa і Ánchel Conte Cazcarro · Veure més »
Àrreu (Alts Pirineus)
Àrreu (en francès Arreau) és un municipi occità d'administració francesa, situat al departament dels Alts Pirineus i a la regió d'Occitània.
Nou!!: L'Aïnsa і Àrreu (Alts Pirineus) · Veure més »
Berenguer III d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença Berenguer III d'Entença (?-1208), Senyor d'Entença i de Calataiud (1182-85), Saragossa, Borja (Aragó), Aïnsa, Zuera, Alfajarín, Fuentes, Terol, entre altres (1187-1204).
Nou!!: L'Aïnsa і Berenguer III d'Entença · Veure més »
Bestué
Església de Bestué consagrada a Sant Pere Bestué és un poble del Pirineu aragonès que pertany al municipi de Pórtoles, a la comarca del Sobrarb (província d'Osca).
Nou!!: L'Aïnsa і Bestué · Veure més »
Bielsa
Bielsa o Belsa (tradicionalment) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Bielsa · Veure més »
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Boltanya · Veure més »
Calassanç (Osca)
Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).
Nou!!: L'Aïnsa і Calassanç (Osca) · Veure més »
Carreteres nacionals
Origen de les carreteres radials, en la Puerta del Sol, Madrid. Sistema adoptat pel Pla General d'Obres Públiques de 1940 (Pla Peña) per a la nomenclatura de la Xarxa de carreteres d'Espanya. Les carreteres nacionals a Espanya són les vies de titularitat de l'Administració General de l'Estat, generalment de calçada única, gestionades pel Ministeri de Foment i que formen, juntament amb les autovies i autopistes de l'Estat, la denominada xarxa de carreteres de l'Estat.
Nou!!: L'Aïnsa і Carreteres nacionals · Veure més »
Castejón de Sobrarbe
Castejón de Sobrarbe (Castillón de Sobrarbe en aragonès) és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de l'Aïnsa, en el Sobrarbe, província d'Osca, Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Castejón de Sobrarbe · Veure més »
Castell de Boltanya
El castell de Boltanya (també anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existència la residència oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) és una fortalesa construïda pels sarraïns de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta.
Nou!!: L'Aïnsa і Castell de Boltanya · Veure més »
Castellazo
Castellazo Castellazo és un antic municipi de la comarca del Sobrarbe, al Pirineu d'Osca, a Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Castellazo · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: L'Aïnsa і Cinca · Veure més »
Comarques de l'Aragó
Aquestes són les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.
Nou!!: L'Aïnsa і Comarques de l'Aragó · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: L'Aïnsa і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: L'Aïnsa і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: L'Aïnsa і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Els pobles més bonics de la Terra
Els pobles més bonics de la Terra) és una associació internacional creada el 2012.
Nou!!: L'Aïnsa і Els pobles més bonics de la Terra · Veure més »
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Nou!!: L'Aïnsa і Exònim · Veure més »
Fogatge de 1495
El fogatge de 1495 va ser un cens (fogatge) realitzat l'any 1495 a la Corona d'Aragó ordenat pel rei Ferran el Catòlic per recaptar l'impost de les cises.
Nou!!: L'Aïnsa і Fogatge de 1495 · Veure més »
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Nou!!: L'Aïnsa і Furs de Sobrarb · Veure més »
Guaso
Exconjurador a Guaso. Al fons, la Penya Montanyesa. Guaso és un nucli de població del Baix Sobrarb, situat al Prepirineu, 16 km al SSE d'Ainsa.
Nou!!: L'Aïnsa і Guaso · Veure més »
L'Espunya
L'Espunya (en castellà: Laspuña, en aragonès A Espunya) és un municipi aragonès que està a 125 quilòmetres d'Osca; situat a 725 metres d'altitud al peu de la Penya Montanyesa (Serra Ferrera).
Nou!!: L'Aïnsa і L'Espunya · Veure més »
Llista de municipis d'Osca
Divisió municipal d'Osca Llista dels municipis de la província d'Osca amb les seves dades bàsiques.
Nou!!: L'Aïnsa і Llista de municipis d'Osca · Veure més »
Menaut de Favars
Menaut de Favars fou un mercenari gascó que va participar en el bàndol urgellista durant la Revolta del comte d'Urgell Va participar al costat del príncep Enric d'Anglaterra a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: L'Aïnsa і Menaut de Favars · Veure més »
N-260
La N-260 és una via de la Xarxa de Carreteres de l'Estat que discorre per Aragó i Catalunya.
Nou!!: L'Aïnsa і N-260 · Veure més »
Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara
El Parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara (en aragonès, Parque natural d'a Sierra y as Foces de Guara) és un parc natural de la província d'Osca (Aragó), en les comarques d'Alt Gàllego, Foia d'Osca, Sobrarb i Somontano de Barbastre.
Nou!!: L'Aïnsa і Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: L'Aïnsa і Pirineus · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Província d'Osca · Veure més »
Rai
Rai pel riu Gállego Embarcant en un rai de salvament inflable Un rai (antigament raig), armadia o barca solera és un tipus d'embarcació feta de troncs de fusta, per transportar-los riu avall per les aigües navegables, des dels boscos d'explotació fustaire fins al punt de càrrega per al seu transport o fins on es trobessin les serradores.
Nou!!: L'Aïnsa і Rai · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: L'Aïnsa і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Rin de la Carrasca
Rin de la Carrasca o Rin és un poblet deshabitat del municipi d'Isàvena, de la comarca de la Ribagorça de l'Aragó, dalt de la Serra del Jordal (que aplega als 1.556 metres), a sobre del seus contraforts i a tramuntana del municipi.
Nou!!: L'Aïnsa і Rin de la Carrasca · Veure més »
Riu Ara
L'Ara és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual se situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Riu Ara · Veure més »
Salas Bajas
Salas Bajas (en aragonès: Salas Baixas) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca, a 60 quilòmetres de la capital, i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: L'Aïnsa і Salas Bajas · Veure més »
Samitier
La font de les calaveres a Samitier. Samitier, Sant Mitier o San Metier és un nucli de població del Baix Sobrarb, situat al Prepirineu, 16 km al SSE de l'Aïnsa.
Nou!!: L'Aïnsa і Samitier · Veure més »
Santa María de Buil
Vista general Santa Maria de Buil (també escrit Boïl en català) és un antic municipi de la comarca del Sobrarb a la província d'Osca a l'Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Santa María de Buil · Veure més »
Serra de Guara
La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu.
Nou!!: L'Aïnsa і Serra de Guara · Veure més »
Serra del Jordal
Margues a l'obaga de la '''Serra del Jordal''', sota La Quadreta i el riu de Vilacarle; i al nord-est de la Penya de Rin de la Carrasca (Prepirineus) Serra del Jordal vista des de la serra de Sis. A l'esquerra es veu també la serra d'Esdolomada i els prats de cultiu d'Esdolomada. La Serra del Jordal està ubicada al nord-oest de la Pobla de Roda i del riu Isàvena, al nord-est de la Riera de Vacamorta, al sud-oest de la riu de Vilacarle, al sud d'Espluga, Piniello i Sala, a l'oest del riu Isàvena i de la Serra de Sis; i a l'est del riu Éssera i de Serra Ferrera.
Nou!!: L'Aïnsa і Serra del Jordal · Veure més »
Serra Ferrera
La Serra Ferrera és una serra de la Baixa Ribagorça i del Sobrarb, als Prepirineus aragonesos d'Osca (Aragó), situada al sud del massís del Cotiella.
Nou!!: L'Aïnsa і Serra Ferrera · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: L'Aïnsa і Sobrarb · Veure més »
Vall de l'Ara
La Vall de l'Ara és una vall del vessant sud dels Pirineu d'Osca, situada a la comarca de Sobrarbe.
Nou!!: L'Aïnsa і Vall de l'Ara · Veure més »
Victorià d'Assan
Victorià d'Assan (Itàlia, final del - Assan, Osca, ca. 561) va ésser un monjo d'origen italià que, establert al Pirineu aragonès, va ésser abat del monestir de Sant Martí d'Assan.
Nou!!: L'Aïnsa і Victorià d'Assan · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ainsa, Aínsa, Aïnsa, L'Aínsa, L’Aïnsa.
