Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Alexandre I de Moldàvia, Algirdas, Andrei de Pólotsk, Cristianització de Lituània, Croada lituana, Gediminas, Gran Ducat de Lituània, Guerra Civil lituana, Guerra Civil lituana (1389-1392), Història de Lituània, Jaunutis, Jonas Basanavičius, Ladislau II Jagelló, Lituans, Liubartas, Palanga, Tractat de Dovydiškės, Trakai, Vaidila, Vytautas.
Alexandre I de Moldàvia
Alexandre el Bo i la seva dama, Marina. Alexandre I de Moldàvia o Alexandre el Bo (en pronounced o Alexandru I Mușat; c. 1375 - 1 de gener de 1432) va ser un voivode (príncep) de Moldàvia, que va regnar entre 1400 i 1432, fill de Romà I Mușat.
Nou!!: Kęstutis і Alexandre I de Moldàvia · Veure més »
Algirdas
Algirdas, Gran duc de Lituània Segell de Olgierd (Algirdas). 1366 Algirdas (també Olgierd o Olgerdo) (1296 - maig de 1377) va ser el príncep de Kreva i Vítebsk, a més a més de gran duc de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Algirdas · Veure més »
Andrei de Pólotsk
Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.
Nou!!: Kęstutis і Andrei de Pólotsk · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: Kęstutis і Cristianització de Lituània · Veure més »
Croada lituana
La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Croada lituana · Veure més »
Gediminas
Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.
Nou!!: Kęstutis і Gediminas · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Kęstutis і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Guerra Civil lituana
La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.
Nou!!: Kęstutis і Guerra Civil lituana · Veure més »
Guerra Civil lituana (1389-1392)
La Guerra civil lituana de 1389-1392 va ser el segon conflicte civil entre Jogaila, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i el seu cosí Vitautas el Gran.
Nou!!: Kęstutis і Guerra Civil lituana (1389-1392) · Veure més »
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Nou!!: Kęstutis і Història de Lituània · Veure més »
Jaunutis
Jaunutis (belarús: Яўнут; literalment home jove; batejat: Ioann, "Jawnuta", "Joan" o "Ivan"; ca. 1300 - després 1366) va ser Gran Duc de Lituània des de la mort del seu pare Gediminas el 1341 fins que va ser deposat pels seus germans grans Algirdas i Kęstutis el 1345.
Nou!!: Kęstutis і Jaunutis · Veure més »
Jonas Basanavičius
Jonas Basanavičius (23 de novembre de 1851 en Ožkabaliai - 16 febrer de 1927 a Vílnius) fou un activista i defensor del Renaixement nacional lituà i fundador del primer diari en llengua lituana Aušra.
Nou!!: Kęstutis і Jonas Basanavičius · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: Kęstutis і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Lituans
Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.
Nou!!: Kęstutis і Lituans · Veure més »
Liubartas
Castell de Lutsk, Ucraïna, construït per Liubartas i millorat per Vytautas. Durant el govern lituà la ciutat començà a prosperar Liubartas (també Lubart, Lubko, batejat Dmitri; mort el 1384) fou el governant del Principat de Galítsia-Volínia, a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Kęstutis і Liubartas · Veure més »
Palanga
Palanga, és una ciutat turística a l'oest de Lituània, en la costa de la mar Bàltica.
Nou!!: Kęstutis і Palanga · Veure més »
Tractat de Dovydiškės
El tractat de Dovydiškės (en lituà: Dovydiškių sutartis; (en polonès: Traktat w lasach dawidyskich o Traktat w Dawidyszkach), Daudiske, o Daudisken, va ser un tractat secret signat el 31 de maig de 1380 entre Jogaila, el Gran duc de Lituània, i Winrich von Kniprode, el Gran mestre de l'orde Teutònic. El tractat estava dirigit contra l'oncle de Jogaila, Kęstutis, i els seus efectes van precipitar la Guerra Civil lituana de 1381-1384.
Nou!!: Kęstutis і Tractat de Dovydiškės · Veure més »
Trakai
Vistes de la ciutat Trakai és una ciutat de Lituània que forma part del territori del Parc Històric Nacional Trakai i és el centre administratiu de la regió.
Nou!!: Kęstutis і Trakai · Veure més »
Vaidila
Dibuix del segell de Vaidila de 1380. (Original a la col·lecció del Banc Nacional de Belarús). Vaidila (Woidiło, Voydiło, Woydylo, executat el 1381) va ser un favorit i cunyat de Jogaila, Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Vaidila · Veure més »
Vytautas
Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.
Nou!!: Kęstutis і Vytautas · Veure més »
