Obrir a Google MapsTaula de continguts
82 les relacions: Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Abu l-Ghazi Khan II, Abu l-Khayr, Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Ak Bugha Naiman, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alikeh Kukeltaix, Aljaitu Apardi, Altuntaix, Amudarià, Arab Muhàmmad Khan I, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Avanek Khan, Àhmad Sanjar, Berdibeg, Bukharà, Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388), Daşoguz, Depressió de Turan, Dinastia afríguida, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Arabxàhida, Dinastia Kart, Dinastia Mamúnida, Dinastia Sufida, Elies Khoja, Eltxi Bahadur Barles, Frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan, Genguis Khan, Gorgan, Habash Sultan, Hajim Muhammad, Hasan Kuli Khan, Història de l'Uzbekistan, Horda Blanca, Husayn Sufi, Ilbars Khan I, Ilbars Khan II, Iltazar Khan, Imperi Anuixtigínida, Invasió mongola de Khwarezm, Isfendiar Khan, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kai Khusraw Khuttalani, Kasim Khan, Kath, Khivà, Khusraw Xah, ... Ampliar l'índex (32 més) »
Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan
Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.
Veure Köneürgenç і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan
Abu l-Ghazi Bahadur Khan
Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).
Veure Köneürgenç і Abu l-Ghazi Bahadur Khan
Abu l-Ghazi Khan II
Abu l-Ghazi II fou kan de Khivà, nomenat pels rebels vers finals del 1742 o el 1743 després d'enderrocar a Abu l-Muhammad Khan.
Veure Köneürgenç і Abu l-Ghazi Khan II
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Veure Köneürgenç і Abu l-Khayr
Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad
Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad fou el fundador de la dinastia mamúnida de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad
Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là
Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).
Veure Köneürgenç і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là
Ak Bugha Naiman
Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.
Veure Köneürgenç і Ak Bugha Naiman
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Veure Köneürgenç і Alà-ad-Din Muhàmmad
Alikeh Kukeltaix
Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).
Veure Köneürgenç і Alikeh Kukeltaix
Aljaitu Apardi
Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.
Veure Köneürgenç і Aljaitu Apardi
Altuntaix
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.
Veure Köneürgenç і Altuntaix
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Köneürgenç і Amudarià
Arab Muhàmmad Khan I
Arab Muhàmmad Khan I ibn Hajj fou kan de Khwarizm, després de Khivà del 1602 al 1623.
Veure Köneürgenç і Arab Muhàmmad Khan I
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Avanek Khan
Avanek Khan fou kan de Khwarizm, fill d'Aminek (oncle d'Ilbars Khan) i germà i successor de Bujugha Khan vers 1535.
Veure Köneürgenç і Avanek Khan
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Köneürgenç і Àhmad Sanjar
Berdibeg
Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.
Veure Köneürgenç і Berdibeg
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Köneürgenç і Bukharà
Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)
La cinquena expedició de Tamerlà a Khwarizm fou conseqüència dels atacs dels sufis a Transoxiana el 1387 i 1388.
Veure Köneürgenç і Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)
Daşoguz
Daşoguz (turcman: Daşoguz, rus: Дашогуз), anteriorment coneguda com a Tashauz, és una ciutat del nord del Turkmenistan i és la capital de la província de Daşoguz.
Veure Köneürgenç і Daşoguz
Depressió de Turan
Mapa de la zona de la Mar Càspia i la Mar d'Aral; en groc es mostra la conva de drenatge del Caspi La depressió de Turan, plana turànica o conca turànica és una depressió de clima desèrtic que s'estén des del sud del Turkmenistan a través de l'Uzbekistan i el Kazakhstan, des de la serralada de Kopet Dag fins a la depressió del riu Turgai, al Kazakhstan.
Veure Köneürgenç і Depressió de Turan
Dinastia afríguida
La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.
Veure Köneürgenç і Dinastia afríguida
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Köneürgenç і Dinastia Anuixtigínida
Dinastia Arabxàhida
La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.
Veure Köneürgenç і Dinastia Arabxàhida
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Veure Köneürgenç і Dinastia Kart
Dinastia Mamúnida
La dinastia mamúnida fou un llinatge local del Gurgandj que van governar en aquesta regió vers el o IX i a més a més a Khwarizm del 995 al 1017.
Veure Köneürgenç і Dinastia Mamúnida
Dinastia Sufida
La dinastia sufida fou un llinatge local que va governar a Khwarizm des de vers el 1360 fins al 1511.
Veure Köneürgenç і Dinastia Sufida
Elies Khoja
Elies Khoja (+ 1434) fou un general turcomongol al servei de Xah Rukh (segle XV).
Veure Köneürgenç і Elies Khoja
Eltxi Bahadur Barles
Eltxi Bugha Bahadur Barles (conegut com a Eltxi Bugha, Eltxi Bahadur, Eltxi Bahadur Barles o Eltxi Bugha Barles) fou un amir dels Barles que ja el 1362 va mostrar suport a Tamerlà al que va servir durant anys.
Veure Köneürgenç і Eltxi Bahadur Barles
Frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan
La frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan és la frontera de 1.621 kilòmetres en sentit est-oest que separa el nord del Turkmenistan (províncies de Daşoguz i Lebap) del sud de l'Uzbekistan (províncies de Karakalpakistan, Bukhara, Khorezm, Surjandarin i Qashqadaryo).
Veure Köneürgenç і Frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Köneürgenç і Genguis Khan
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Veure Köneürgenç і Gorgan
Habash Sultan
Habash Sultan fou un efimer kan de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Habash Sultan
Hajim Muhammad
Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.
Veure Köneürgenç і Hajim Muhammad
Hasan Kuli Khan
Hasan Kuli Khan fou kan de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Hasan Kuli Khan
Història de l'Uzbekistan
Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.
Veure Köneürgenç і Història de l'Uzbekistan
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Veure Köneürgenç і Horda Blanca
Husayn Sufi
Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.
Veure Köneürgenç і Husayn Sufi
Ilbars Khan I
Ilbars Khan fou el primer kan uzbek de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Ilbars Khan I
Ilbars Khan II
Ilbars Khan fou un efímer kan de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Ilbars Khan II
Iltazar Khan
Iltazar Khan fou kan de Khiva el primer de la dinastia Kongrat del 1804 al 1806.
Veure Köneürgenç і Iltazar Khan
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Veure Köneürgenç і Imperi Anuixtigínida
Invasió mongola de Khwarezm
La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.
Veure Köneürgenç і Invasió mongola de Khwarezm
Isfendiar Khan
Isfendiar Khan (Isfandiyar Khan) fou un kan de Khiva de la dinastia arabshàhida.
Veure Köneürgenç і Isfendiar Khan
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Köneürgenç і Jalal-ad-Din Mangubertí
Kai Khusraw Khuttalani
Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.
Veure Köneürgenç і Kai Khusraw Khuttalani
Kasim Khan
Kasim Khan fou kan dels kazakhs (el país s'anomenava Deixt Kiptxaq).
Veure Köneürgenç і Kasim Khan
Kath
Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.
Veure Köneürgenç і Kath
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Köneürgenç і Khivà
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Veure Köneürgenç і Khusraw Xah
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Köneürgenç і Khwarizm
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Veure Köneürgenç і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
Mamai
Mamai als peus de Demetri I de Moscou, Monument del Mil·lenni a Nóvgorod Mamai (? - 1380) fou un cap mongol de la família Borjigin (genguiskhànida), que als anys seixanta del va arribar a ser un poderós comandant militar de l'Horda d'Or a les estepes d'Ucraïna i Crimea.
Veure Köneürgenç і Mamai
Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864.
Veure Köneürgenç і Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Veure Köneürgenç і Muhàmmad Xaibani
Najm-ad-Din Kubra
Abu-l-Jannab Àhmad ibn Úmar, conegut en àrab com Najm-ad-Din Kubrà o, en farsi, Najmuddín-e Kubrà (نجمالدین کبری, Najmuddīn-e Kubrā) (1145-1220) fou un erudit persa, fundador de la tariqa dels Kubrawiyya, una de les confraries sufís principals de l'Àsia Central i el Khorasan, de la que en van derivar moltes d'altres.
Veure Köneürgenç і Najm-ad-Din Kubra
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Veure Köneürgenç і Ogodei
Ourkunje
Ourkunje (probablement seria mes correcte Urkunje) fou un districte esmentat a l'autobiografia de Tamerlà con annex a Khwarizm i que probablement seria una derivació de Urgenj o Urganj, la principal ciutat i fortalesa del país.
Veure Köneürgenç і Ourkunje
Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)
La quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379) fou un atac militar (de fet el tercer efectiu) en resposta al conflicte iniciat el 1378 (vegeu Conflicte de Khwarizm (1378)).
Veure Köneürgenç і Quarta expedició de Timur a Khwarizm (1379)
República Popular Soviètica de Coràsmia
La República Popular Soviètica de Coràsmia (rus: Хорезмская Народная Советская Республика) fou creada com a successora del Kanat de Khivà sent declarada oficialment el 27 d'abril de 1920.
Veure Köneürgenç і República Popular Soviètica de Coràsmia
Salur
Salur (plural salurs) foren una de les 22 tribus dels oghuz turcmans, segurament la branca principal.
Veure Köneürgenç і Salur
Saraitxuk
Saraitxuk (de vegades Seraichuk, Sarayčuk, Saray-Jük) contracció de Sarai Kuçuk o Petita Sarai fou una ciutat de l'Horda d'Or i després del Kanat d'Astracan, a la vora del riu Ural o Yaik a uns 60 km de la desembocadura.
Veure Köneürgenç і Saraitxuk
Sayyid Abdullah Khan II
Sayyid Abdullah Khan II fou el darrer kan de Khivà, germà i successor d'Isfandiyar Jurji Bahadur Khan quan aquest fou assassinat per Junayd Khan l'1 d'octubre de 1918.
Veure Köneürgenç і Sayyid Abdullah Khan II
Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix
La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.
Veure Köneürgenç і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix
Shadman
Shadman (moderna vila d'Hisor diferent de la ciutat d'Hissor) fou una fortalesa al Caghaniyan (modern Tadjikistan), situada a la riba del riu Hanaka i a pocs quilòmetres al nord de la vora del riu Kafirnigan (a la dreta seguint el curs del riu, al nord-oest del riu en posició general), a uns 18 km al sud-oest de la moderna Dushambe, la capital del Tadjikistan.
Veure Köneürgenç і Shadman
Sufiyan Khan
Sufiyan Khan (Sofian Khan) fou kan de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Sufiyan Khan
Sulayman Sufi
Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Sulayman Sufi
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Veure Köneürgenç і Toktamix
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Veure Köneürgenç і Tolui
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Köneürgenç і Transoxiana
Tuk
Tuk fou una població del kanat de Khivà.
Veure Köneürgenç і Tuk
Turkmenització
La turkmenització és el conjunt de polítiques executades al Turkmenistan pel govern dictatorial de Saparmurat Niàzov entre el 1991 i el desembre del 2006 per a forçar les minories ètniques a adoptar la cultura turcmana.
Veure Köneürgenç і Turkmenització
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Veure Köneürgenç і Txagatai Khan
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Veure Köneürgenç і Umar Xaikh
Urganch
Urganch (en uzbek: Urganch / Урганч) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan amb una població de 150.120 habitants (2005).
Veure Köneürgenç і Urganch
Vesir
Vesir o Vezir (originalment Shahr-i Wazir, ‘la Ciutat del Visir’) fou una ciutat de Khwarizm, una de les principals ciutats i per molt de temps capital del kanat de Khwarizm.
Veure Köneürgenç і Vesir
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Köneürgenç і Xah Rukh (timúrida)
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Veure Köneürgenç і Yaqut al-Hamawí
Yunus Sultan
Yunus Sultan (el mesos que va ser kan, Yunus Khan) fou kan de Khwarizm vers 1556-1557.
Veure Köneürgenç і Yunus Sultan
Yusuf Sufi
Yusuf Sufi Kungrat (+1379) fou un amir i xah de Khwarizm, germà i successor de Husayn Sufi el 1371.
Veure Köneürgenç і Yusuf Sufi
Zamakhxar
Zamakhxar fou una petita localitat de Khwarizm a l'edat mitjana, entre la població de Nuzwar i Urgendj al Gurgandj la darrera capital medieval.
Veure Köneürgenç і Zamakhxar
També conegut com Gurgandj, Gurganj, Gurjandj, Konya-Urgenj, Konye-Urgench, Kunia Urgendj, Kunya Urgendj, Kunya-Urgench, Urgandj, Urganj, Urgendj, Urgenj, Urgenč, Urkunje, Ürgenç.