Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Alan Turing, Aleksandr Iessenin-Volpin, Algorisme, Andrzej Mostowski, Anselm de Canterbury, Axioma, Axioma de l'elecció, Àustria, Bertrand Russell, Cercle de Viena, Characteristica universalis, Ciències de la computació, Corba tancada de tipus temps, Cronologia de la intel·ligència artificial, David Hilbert, Demostració ontològica de Gödel, Entscheidungsproblem, Existència de Déu, Filosofia de les matemàtiques, Filosofia religiosa, Forma prenexa, Formalisme (matemàtiques), Gödel, Escher, Bach, Georg Cantor, Gottlob Frege, Guillermo Martínez, Hans Hahn, Hermann Weyl, Hipòtesi del continu, Història de la informàtica, Història de les matemàtiques, I.Q., Informàtica, Informàtica teòrica, Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Jacques Lacan, Jesús María Sanz Serna, Jesús Mosterín, John von Neumann, Lògica, Lògica matemàtica, Lògica polivalent, Llibres clàssics de la ciència, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Logicisme, Matemàtiques i art, Medalla Nacional de la Ciència, Moràvia, Moritz Schlick, NBG, ..., Nicolas Bourbaki, Nombre de Gödel, Olga Taussky-Todd, Oppenheimer (pel·lícula), P versus NP, Paradoxa d'Epimènides, Paradoxa de Curry, Paradoxa de Protàgores, Paul Joseph Cohen, Philipp Furtwängler, Premi Gödel, Primera generació de computadores, Problema de la demarcació, Problemes de Hilbert, Rózsa Péter, Reduccionisme, Reencarnació, Sistema formal, Systems of Logic Based on Ordinals, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema dels quatre colors, Teoria de conjunts, Teoria de la computació, Teoria de la demostració, Teoria de models, Teoria Tipogràfica dels Nombres, Time 100: The Most Important People of the Century, Viatge en el temps, ZFC, 14 de gener, 1906, 1978, 28 d'abril. Ampliar l'índex (33 més) »
Alan Turing
Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.
Nou!!: Kurt Gödel і Alan Turing · Veure més »
Aleksandr Iessenin-Volpin
, nom complet amb patronímic Aleksandr Serguéievitx Iessenin-Volpin, Алекса́ндр Серге́евич Есе́нин-Во́льпин, Alexander Esenin-Volpin, fou un prominent poeta i matemàtic russoestatunidenc.
Nou!!: Kurt Gödel і Aleksandr Iessenin-Volpin · Veure més »
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Nou!!: Kurt Gödel і Algorisme · Veure més »
Andrzej Mostowski
va ser un matemàtic polonès.
Nou!!: Kurt Gödel і Andrzej Mostowski · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: Kurt Gödel і Anselm de Canterbury · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Kurt Gödel і Axioma · Veure més »
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Nou!!: Kurt Gödel і Axioma de l'elecció · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Kurt Gödel і Àustria · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Kurt Gödel і Bertrand Russell · Veure més »
Cercle de Viena
El Cercle de Viena (alemany: Wiener Kreis) va ser un moviment científic i filosòfic format per Moritz Schlick a Viena, Àustria, l'any 1922 i dissolt definitivament el 1936.
Nou!!: Kurt Gödel і Cercle de Viena · Veure més »
Characteristica universalis
El terme llatí characteristica universalis, interpretat habitualment com a característica universal, o caràcter universal, és un llenguatge universal i formal ideat pel filòsof alemany Gottfried Leibniz, capaç d'expressar conceptes matemàtics, científics i metafísics.
Nou!!: Kurt Gödel і Characteristica universalis · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Kurt Gödel і Ciències de la computació · Veure més »
Corba tancada de tipus temps
En una varietat Lorentziana de la geometria diferencial, es diu corba tancada de tipus temps o corba temporal tancada (closed timelike corbe, o la forma abreujada CTC, en anglès) a la línia d'univers d'una partícula material que està tancada en l'espaitemps, és a dir, que és susceptible de tornar al mateix estat del que va partir en el temps.
Nou!!: Kurt Gödel і Corba tancada de tipus temps · Veure més »
Cronologia de la intel·ligència artificial
Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.
Nou!!: Kurt Gödel і Cronologia de la intel·ligència artificial · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Kurt Gödel і David Hilbert · Veure més »
Demostració ontològica de Gödel
La demostració ontològica de Gödel és una formalització del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontològic per l'existència de Déu pel matemàtic Kurt Gödel.
Nou!!: Kurt Gödel і Demostració ontològica de Gödel · Veure més »
Entscheidungsproblem
El Entscheidungsproblem (en català: problema de decisió) fou el repte en lògica simbòlica de trobar un algorisme que decidís si una fórmula de càlcul de primer ordre és un teorema.
Nou!!: Kurt Gödel і Entscheidungsproblem · Veure més »
Existència de Déu
''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.
Nou!!: Kurt Gödel і Existència de Déu · Veure més »
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Nou!!: Kurt Gödel і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »
Filosofia religiosa
Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular.
Nou!!: Kurt Gödel і Filosofia religiosa · Veure més »
Forma prenexa
Una fórmula de la lògica de predicats té forma prenexa si està escrita com a cadena de quantificadors seguits per una part sense quantificar (anomenada matriu).
Nou!!: Kurt Gödel і Forma prenexa · Veure més »
Formalisme (matemàtiques)
El formalisme en filosofia de les matemàtiques, és una teoria que defensa que les proposicions matemàtiques (i lògiques) es poden entendre com el resultat de la manipulació de cadenes de símbols sota unes estrictes normes sintàctiques de transformació.
Nou!!: Kurt Gödel і Formalisme (matemàtiques) · Veure més »
Gödel, Escher, Bach
Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) és un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books.
Nou!!: Kurt Gödel і Gödel, Escher, Bach · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Kurt Gödel і Georg Cantor · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Kurt Gödel і Gottlob Frege · Veure més »
Guillermo Martínez
Guillermo Martínez (Bahía Blanca, Buenos Aires, 29 de juliol de 1962) és un escriptor i matemàtic argentí.
Nou!!: Kurt Gödel і Guillermo Martínez · Veure més »
Hans Hahn
va ser un matemàtic austríac que va fer múltiples contribucions a l'anàlisi funcional, a la topologia, a la teoria de conjunts, al càlcul de variacions, a l'anàlisi real ia la teoria de l'ordre.
Nou!!: Kurt Gödel і Hans Hahn · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Kurt Gödel і Hermann Weyl · Veure més »
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Nou!!: Kurt Gödel і Hipòtesi del continu · Veure més »
Història de la informàtica
La història de la informàtica va començar molt abans de la moderna disciplina de ciències de la computació que va sorgir al, i s'insinua als segles anteriors.
Nou!!: Kurt Gödel і Història de la informàtica · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Kurt Gödel і Història de les matemàtiques · Veure més »
I.Q.
I.Q. és una pel·lícula estatunidenca - comèdia romàntica - estrenada el 1994 dirigida per Fred Schepisi i protagonitzada per Tim Robbins, Meg Ryan, i Walter Matthau.
Nou!!: Kurt Gödel і I.Q. · Veure més »
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Nou!!: Kurt Gödel і Informàtica · Veure més »
Informàtica teòrica
La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.
Nou!!: Kurt Gödel і Informàtica teòrica · Veure més »
Institut d'Estudis Avançats de Princeton
L'Institut d'Estudis Avançats (en anglès: Institute for Advanced Study) és una institució privada a Princeton, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Kurt Gödel і Institut d'Estudis Avançats de Princeton · Veure més »
Jacques Lacan
Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.
Nou!!: Kurt Gödel і Jacques Lacan · Veure més »
Jesús María Sanz Serna
Jesús María Sanz Serna (Valladolid, 12 de juny de 1953) és un matemàtic espanyol especialitzat en matemàtica aplicada i pioner en integració geomètrica.
Nou!!: Kurt Gödel і Jesús María Sanz Serna · Veure més »
Jesús Mosterín
Jesús Mosterín de las Heras (Bilbao, 24 de setembre de 1941 - Barcelona, 4 d'octubre de 2017) fou un filòsof espanyol que, entre el 2000 i el 2017, va presidir a l'Estat espanyol el Projecte Gran Simi.
Nou!!: Kurt Gödel і Jesús Mosterín · Veure més »
John von Neumann
fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.
Nou!!: Kurt Gödel і John von Neumann · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Kurt Gödel і Lògica · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Kurt Gödel і Lògica matemàtica · Veure més »
Lògica polivalent
Una lògica polivalent és un sistema lògic que rebutja el principi del tercer exclòs de les lògiques bivalents i admet més valors de veritat que els tradicionals veritable i fals.
Nou!!: Kurt Gödel і Lògica polivalent · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Kurt Gödel і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Nou!!: Kurt Gödel і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »
Logicisme
El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.
Nou!!: Kurt Gödel і Logicisme · Veure més »
Matemàtiques i art
Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.
Nou!!: Kurt Gödel і Matemàtiques i art · Veure més »
Medalla Nacional de la Ciència
La Medalla Nacional de Ciència dels Estats Units (en anglès "National Medal of Science") és un premi atorgat pel president nord-americà a persones que han fet importants contribucions en l'avanç de la ciència o l'enginyeria.
Nou!!: Kurt Gödel і Medalla Nacional de la Ciència · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Kurt Gödel і Moràvia · Veure més »
Moritz Schlick
Moritz Schlick (Berlín, 14 d'abril del 1882 – Viena, el 22 de juny del 1936) va ser un filòsof alemany que estudià ciències físiques amb Max Planck i rebé la influència de l'epistemòleg físic Ernst Mach.
Nou!!: Kurt Gödel і Moritz Schlick · Veure més »
NBG
* Teoria de conjunts NBG (dels noms dels seus creadors: von Neumann, Bernays i Gödel), conjunt d'axiomes de la Teoria de conjunts.
Nou!!: Kurt Gödel і NBG · Veure més »
Nicolas Bourbaki
N.
Nou!!: Kurt Gödel і Nicolas Bourbaki · Veure més »
Nombre de Gödel
En teoria dels nombres un nombre de Gödel és una funció que assigna a cada símbol i fórmula d'un llenguatge formal un nombre únic, anomenat Nombre de Gödel (GN).
Nou!!: Kurt Gödel і Nombre de Gödel · Veure més »
Olga Taussky-Todd
Olga Taussky-Todd (Olomouc, 30 d'agost de 1906 - Pasadena, Califòrnia, 7 d'octubre de 1995) va ser una matemàtica austríaca d'origen jueu, que va adoptar la nacionalitat estatunidenca el 1953.
Nou!!: Kurt Gödel і Olga Taussky-Todd · Veure més »
Oppenheimer (pel·lícula)
Oppenheimer és una pel·lícula de drama històric biogràfic de 2023 dirigida, escrita i coproduïda per Christopher Nolan, basada en la vida de J. Robert Oppenheimer, el físic teòric estatunidenc acreditat per ser el "pare de la bomba atòmica" pel seu paper al Projecte Manhattan, el projecte de la Segona Guerra Mundial que va desenvolupar les primeres armes nuclears.
Nou!!: Kurt Gödel і Oppenheimer (pel·lícula) · Veure més »
P versus NP
Diagrama de classes de complexitat suposant que '''P''' ≠ '''NP'''. Si '''P'''.
Nou!!: Kurt Gödel і P versus NP · Veure més »
Paradoxa d'Epimènides
La Paradoxa d'Epimènides és una paradoxa, relacionada amb la filosofia i la lògica.
Nou!!: Kurt Gödel і Paradoxa d'Epimènides · Veure més »
Paradoxa de Curry
Anomenada així per Haskell Curry, la paradoxa de Curry té lloc en teoria ingènua de conjunts o en lògiques ingènues.
Nou!!: Kurt Gödel і Paradoxa de Curry · Veure més »
Paradoxa de Protàgores
La paradoxa de Protàgores o paradoxa d'Evatle és una paradoxa atribuïda al filòsof Protàgores, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles, tal com demostrà Kurt Gödel, seguint les propostes de David Hilbert.
Nou!!: Kurt Gödel і Paradoxa de Protàgores · Veure més »
Paul Joseph Cohen
Paul Joseph Cohen (2 d'abril de 1934 – 23 de març de 2007) va ser un matemàtic nord-americà.
Nou!!: Kurt Gödel і Paul Joseph Cohen · Veure més »
Philipp Furtwängler
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Kurt Gödel і Philipp Furtwängler · Veure més »
Premi Gödel
El Premi Gödel és un premi que es lliura a autors d'articles relacionats amb la teoria de la computació.
Nou!!: Kurt Gödel і Premi Gödel · Veure més »
Primera generació de computadores
XIX) La primera generació de computadores abasta des de l'any 1940 fins a l'any 1952, encara que realment aquestes dates són per les màquines comercials, ja que el Zuse Z1 de 1938 és considerat com el primer ordinador mecànic.
Nou!!: Kurt Gödel і Primera generació de computadores · Veure més »
Problema de la demarcació
Diagrama frenològic del s. XIX. La frenologia és una pseudociència que en el passat es considerava una ciència En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».
Nou!!: Kurt Gödel і Problema de la demarcació · Veure més »
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Nou!!: Kurt Gödel і Problemes de Hilbert · Veure més »
Rózsa Péter
, nascuda Rózsa Politzer (abans dhongaritzar el seu cognom alemany), va ser una matemàtica hongaresa i la principal contribuïdora al desenvolupament de la teoria de funcions especials recursives.
Nou!!: Kurt Gödel і Rózsa Péter · Veure més »
Reduccionisme
ànec digeridor El reduccionisme és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals.
Nou!!: Kurt Gödel і Reduccionisme · Veure més »
Reencarnació
l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.
Nou!!: Kurt Gödel і Reencarnació · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Kurt Gödel і Sistema formal · Veure més »
Systems of Logic Based on Ordinals
Systems of Logic Based on Ordinals va ser la tesi doctoral del matemàtic Alan Turing.
Nou!!: Kurt Gödel і Systems of Logic Based on Ordinals · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: Kurt Gödel і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teorema dels quatre colors
Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.
Nou!!: Kurt Gödel і Teorema dels quatre colors · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Kurt Gödel і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de la computació
La teoria de la computació és una ciència, en particular una branca de la matemàtica i de la computació que tracta de quins problemes es poden resoldre en un model de càlcul, mitjançant un algorisme, de quina manera es poden resoldre de manera eficient o en quin grau (per exemple, les solucions aproximades enfront de les precises).
Nou!!: Kurt Gödel і Teoria de la computació · Veure més »
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Nou!!: Kurt Gödel і Teoria de la demostració · Veure més »
Teoria de models
La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.
Nou!!: Kurt Gödel і Teoria de models · Veure més »
Teoria Tipogràfica dels Nombres
Teoria Tipogràfica de Nombres (en anglès Typographical Number Theory - TNT) és un sistema axiomàtic formal que descriu els nombres naturals que apareixen en el llibre de Douglas Hofstadter Gödel, Escher, Bach.
Nou!!: Kurt Gödel і Teoria Tipogràfica dels Nombres · Veure més »
Time 100: The Most Important People of the Century
Time''. «Time 100: The Most Important People of the Century» és un llista de les 100 persones més rellevants del segle XX publicada el 1999 per la revista Time, una classificació que va assolir gran renom pel prestigi de la revista i dels seus reculls de celebritats.
Nou!!: Kurt Gödel і Time 100: The Most Important People of the Century · Veure més »
Viatge en el temps
Les dimensions espacials i temporals d'un esdeveniment, des del punt de vista de la llum El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai.
Nou!!: Kurt Gödel і Viatge en el temps · Veure més »
ZFC
La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.
Nou!!: Kurt Gödel і ZFC · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Kurt Gödel і 14 de gener · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Kurt Gödel і 1906 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Kurt Gödel і 1978 · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kurt Gödel і 28 d'abril · Veure més »
