Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad, Abd al-Rahman Khan, Abiward, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Abu l-Khayr Khan, Adel Xa Afxar, Alà-ad-Din Muhàmmad, Anuixa Khan, Arab Muhàmmad Khan I, Arabshah, Arabxah, Çavuldur, Bukharà, Bulat Khan, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Arabxàhida, Dinastia jànida, Dinastia Kongrat, Dost Khan, Eduard Friedrich Eversmann, Emirat de Kabul, Emreli, Etek, Frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan, Genguiskhànides, Habash Sultan, Hajim Muhammad, Haydar Tura, Hazarasp, Història de l'Uzbekistan, Horda Blanca, Horda Blava, Husayn Sufi, Ilbars Khan I, Ilbars Khan II, Ilbars Khan III, Isfendiar Khan, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kanat de Balkh, Kanat de Bukharà, Kanat de Khivà, Kath, Kazakhs, Köneürgenç, Khiva, Khusraw Xah, Khwarizm, Kidarites, Kotxkunju, Kungrats, ..., Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Mikhaïl Frunze, Mikhaïl Skóbelev, Muhàmmad Xaibani, Nàdir-Xah Afxar, Nurali Khan, Ogodei, Orda Khan, Península de Manguistau, Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm, Protectorat de l'Afganistan, Registan, República Popular Soviètica de Coràsmia, Samarcanda, Sarts, Subhan Kuli Khan, Sufiyan Khan, Sulayman Sufi, Taixkent, Tamerlà, Tamerlà com a guerrer errant, Türkmenabat, Toktamix, Transoxiana, Ulus de Jotxi, Uzbek, Xir Ghazi Khan, Yunus Sultan, 1663. Ampliar l'índex (29 més) »
Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad
Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad (mort vers 1681) fou un kan de la dinastia timúrida uzbeka branca dels toghay (djanides o astrakhànides) que va governar a Bukharà del 1647 al 1680.
Nou!!: Khivà і Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad · Veure més »
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Shir Ali Khan, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys. Afdal Khan va obtenir alguns èxits inicials però finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukharà. El 1866 aprofitant que Shir Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercès a la traïció del general Rafik Khan, que es va girar contra Shir Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Shir Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc després va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, però les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Shir Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. Shir Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i després a Pèrsia. Allí va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcció de Khivà i Samarcanda. Va arribar a Taixkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, però li fou refusat, tot i que se li va donar una pensió i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Shir Ali fou derrotat pels britànics a la Segona guerra angloafganesa (1878-1880). Shir Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Muhammad Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britànic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'Índia Britànica quedant el tron vacant. Davant l'expansió russa els britànics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tampó entre els dominis russos a Turquestan i els britànics a l'Índia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influència als britànics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferència de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880. El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britàniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecció de la frontera del nord-oest (de l'Índia Britànica). El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebel·lió d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un país independent enclavat a l'Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comerç, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans. La delimitació de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rússia i Gran Bretanya, però el 1888 una comissió anglorussa va estudiar les fronteres del nord del país; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el límit del territori de l'Afganistan en aquesta regió. L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la qual s'oposava Gran Bretanya, però finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera en la qual ni l'emir ni el govern britànic podrien intervenir de cap manera. Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.
Nou!!: Khivà і Abd al-Rahman Khan · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: Khivà і Abiward · Veure més »
Abu l-Ghazi Bahadur Khan
Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).
Nou!!: Khivà і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »
Abu l-Khayr Khan
Abu l-Khayr Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh i per un temps generalíssim de les tres hordes dels kazakhs.
Nou!!: Khivà і Abu l-Khayr Khan · Veure més »
Adel Xa Afxar
Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial dAli Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.
Nou!!: Khivà і Adel Xa Afxar · Veure més »
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: Khivà і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Anuixa Khan
Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.
Nou!!: Khivà і Anuixa Khan · Veure més »
Arab Muhàmmad Khan I
Arab Muhàmmad Khan I ibn Hajj fou kan de Khwarizm, després de Khivà del 1602 al 1623.
Nou!!: Khivà і Arab Muhàmmad Khan I · Veure més »
Arabshah
* Arab Xah Khan, kan xibànida i kan de la Horda d'Or vers 1377-1378.
Nou!!: Khivà і Arabshah · Veure més »
Arabxah
* Arab Xah Khan, kan xibànida i kan de la Horda d'Or vers 1377-1378.
Nou!!: Khivà і Arabxah · Veure més »
Çavuldur
Els Çavuldur (pot aparèixer també com a Djavuldur o Çawdor) són una tribu turcmana instal·lada parcialment a Khwarizm entre el segle XVi i el XVII i totalment al.
Nou!!: Khivà і Çavuldur · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Khivà і Bukharà · Veure més »
Bulat Khan
Bulat Khan (Bolat Khan) fou kan de la Gran Horda Kazakha o Uli Zhuz.
Nou!!: Khivà і Bulat Khan · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Khivà і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia Arabxàhida
La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.
Nou!!: Khivà і Dinastia Arabxàhida · Veure més »
Dinastia jànida
La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.
Nou!!: Khivà і Dinastia jànida · Veure més »
Dinastia Kongrat
La dinastia Kongrat fou un llinatge que va governar Khivà del 1804 al 1920.
Nou!!: Khivà і Dinastia Kongrat · Veure més »
Dost Khan
Dost Khan fou kan de Khwarizm vers 1557-1558.
Nou!!: Khivà і Dost Khan · Veure més »
Eduard Friedrich Eversmann
Alexander Eduard Friedrich Eversmann (Wehringhausen, 23 de gener de 1794 - Kazan, 14 d'abril de 1860) va ser un biòleg i explorador alemany.
Nou!!: Khivà і Eduard Friedrich Eversmann · Veure més »
Emirat de Kabul
L'emirat de Kabul va existir per uns anys al, ocupant part de l'Afganistan amb exclusió del país hazara (aleshores independent), el Waziristan, el Kafiristan i altres territoris del nord i est (territoris tribals o independents) i de les zones del nord-oest (amb centre a Herat) i sud-est (amb centre a Kandahar) que formaven l'emirat de Kandahar i l'emirat d'Herat.
Nou!!: Khivà і Emirat de Kabul · Veure més »
Emreli
Emreli (Imrali o Emrali) fou una tribu turcmana del Turkmenistan.
Nou!!: Khivà і Emreli · Veure més »
Etek
Etek (persa Atek) és el nom d'un antic districte del Turkmenistan soviètic al vessant nord de la cadena de Kopet Dagh al Khurasan entre Gjaurs i Dushak.
Nou!!: Khivà і Etek · Veure més »
Frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan
La frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan és la frontera de 1.621 kilòmetres en sentit est-oest que separa el nord del Turkmenistan (províncies de Daşoguz i Lebap) del sud de l'Uzbekistan (províncies de Karakalpakistan, Bukhara, Khorezm, Surjandarin i Qashqadaryo).
Nou!!: Khivà і Frontera entre l'Uzbekistan i el Turkmenistan · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Khivà і Genguiskhànides · Veure més »
Habash Sultan
Habash Sultan fou un efimer kan de Khwarizm.
Nou!!: Khivà і Habash Sultan · Veure més »
Hajim Muhammad
Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.
Nou!!: Khivà і Hajim Muhammad · Veure més »
Haydar Tura
Haydar Tura fou emir de Bukharà del 1799 al 1826.
Nou!!: Khivà і Haydar Tura · Veure més »
Hazarasp
Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.
Nou!!: Khivà і Hazarasp · Veure més »
Història de l'Uzbekistan
Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.
Nou!!: Khivà і Història de l'Uzbekistan · Veure més »
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Nou!!: Khivà і Horda Blanca · Veure més »
Horda Blava
El riu Volga fou usat per l'Horda Blava per expandir-se. L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.
Nou!!: Khivà і Horda Blava · Veure més »
Husayn Sufi
Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.
Nou!!: Khivà і Husayn Sufi · Veure més »
Ilbars Khan I
Ilbars Khan fou el primer kan uzbek de Khwarizm.
Nou!!: Khivà і Ilbars Khan I · Veure més »
Ilbars Khan II
Ilbars Khan fou un efímer kan de Khwarizm.
Nou!!: Khivà і Ilbars Khan II · Veure més »
Ilbars Khan III
Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.
Nou!!: Khivà і Ilbars Khan III · Veure més »
Isfendiar Khan
Isfendiar Khan (Isfandiyar Khan) fou un kan de Khiva de la dinastia arabshàhida.
Nou!!: Khivà і Isfendiar Khan · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Khivà і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Kanat de Balkh
El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.
Nou!!: Khivà і Kanat de Balkh · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Khivà і Kanat de Bukharà · Veure més »
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Nou!!: Khivà і Kanat de Khivà · Veure més »
Kath
Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.
Nou!!: Khivà і Kath · Veure més »
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Nou!!: Khivà і Kazakhs · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Khivà і Köneürgenç · Veure més »
Khiva
* Khivà, ciutat de l'Uzbekistan.
Nou!!: Khivà і Khiva · Veure més »
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Nou!!: Khivà і Khusraw Xah · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Khivà і Khwarizm · Veure més »
Kidarites
Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.
Nou!!: Khivà і Kidarites · Veure més »
Kotxkunju
Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.
Nou!!: Khivà і Kotxkunju · Veure més »
Kungrats
Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc. Marco Polo els anomena com a "ungrat". Originalment mongols, es van barrejar amb turcs als segles i. Les pastures originals dels qongirats eren a Mongòlia oriental, prop del llac Hulun. La muller de Genguis Khan, Borte era un membre d'aquesta tribu, i tenia la més alta consideració dins de l'Imperi Mongol. Les mullers de la majoria de governants de la dinastia Yuan i de l'Horda d'Or també eren dels qongirat. Per això tenien poders enormes a les corts dels dos estats. Forçaren als governants de l'Horda d'Or a fer la pau amb Khublai Khan el 1280 i van convèncer a Tokhta Khan d'acceptar la supremacia del Kagan el 1304. Els qongirat sota la reina Dagi i Temüder, el Ministre del Secretariat, arribaren al seu cim polític en la dinastia mongola a la Xina, el principal dels quatre kanats, durant el regnat de Gegin Khan Shidebala (1321-1323). Construïren la ciutat de Yingchang a la moderna Mongòlia Interior el 1271. Després de la mort del Kagan Toghan Temur, es perdia l'estatus imperial a la Xina i els altres estats mongols, i un cos dels qongirat i olkhunut (El clan de Borte) es rendia a la dinastia Ming el 1371. Mentrestant, els qongirat, pertanyien al tumen Khalkha del sud de la moderna Mongòlia Interior i els olkhunuts vivien a la moderna província de Khovd. Al les conques de l'Amu Darya i Sir Darya passava sota el control de tres kanats uzbeks que reclamaven legitimitat de la seva descendència de Genghis Khan. Aquests eren, d'oest a est, els qongirats o kungrats basats en Khiva o Khwarazm (1717-1920), els mangits a Bukharà (1753-1920), i el mings a Kokand (1710-1876). La dinastia Sufi (1359-1388) que havien fundat les elits qongirat a Khwarazm, dominaven el seu propi estat sota el descendents de Jotxi i sota Tamerlà. Els emirs (inaqs o inaks) qongirats esdevingueren governants de facto del Kanat de Khivà vers el 1700 i els seus descendents assoliren el títol de kan ells mateixos el 1804. El 2 de febrer de 1920, el darrer kan de Khivà Sayyid Abdullah, abidcava forçat i el 1924 la república de Khiva era incorporada a la Unió Soviètica. Els descendents dels qongirat es troben entre els mongols a la part occidental de Mongòlia i entre els yugurs al Gansu, Xina. Clans amb aquest nom són coneguts actualment dins dels Juz Mitjàns de la nació Kazakh, els Karakalpaks i els Uzbeks.
Nou!!: Khivà і Kungrats · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Nou!!: Khivà і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »
Mikhaïl Frunze
Mikhaïl Vasílievitx Frunze (Bixkek, 2 de febrer de 1885 – 31 d'octubre de 1925) va ser un líder bolxevic durant la Revolució Russa de 1917.
Nou!!: Khivà і Mikhaïl Frunze · Veure més »
Mikhaïl Skóbelev
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev, fou un general rus famós per la seva conquesta de l'Àsia Central i el seu heroisme durant la Guerra russoturca (1877-1878).
Nou!!: Khivà і Mikhaïl Skóbelev · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Khivà і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Khivà і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nurali Khan
Nurali Khan fou kan de l'Horda Petita Kazakh.
Nou!!: Khivà і Nurali Khan · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Khivà і Ogodei · Veure més »
Orda Khan
Orda Khan (Orda-Ichen, Орд эзэн, vers 1204-1251) fou fill de Jotxi i germà de Batu Khan, i primer kan de l'Horda Blava (l'Horda Blava era la que tenia els dominis a l'est i s'esmenta amb aquest color a les fonts turcomongoles i russes però amb el color Blanc a les fonts perses; així moltes obres de referència parlen de l'Horda Blanca però aquí s'ha escollit Horda Blava perquè sembla més proper a la realitat històrica; en alguns fonts de referència s'elimina aquesta dualitat esmentant només l'Horda Occidental o ulus de Batu i l'Horda Oriental o ulus d'Orda).
Nou!!: Khivà і Orda Khan · Veure més »
Península de Manguistau
La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.
Nou!!: Khivà і Península de Manguistau · Veure més »
Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.
Nou!!: Khivà і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm · Veure més »
Protectorat de l'Afganistan
L'Afganistan va estar sota protectorat de facto de la Gran Bretanya de 1880 a 1919.
Nou!!: Khivà і Protectorat de l'Afganistan · Veure més »
Registan
madrasses. D'esquerra a dreta: Madrassa d'Ulugh Beg, Madrassa de Tilya-Kori i Madrassa de Sher-Dor. El Registan era el cor de la ciutat antiga de Samarcanda de la dinastia timúrida, actualment a l'Uzbekistan.
Nou!!: Khivà і Registan · Veure més »
República Popular Soviètica de Coràsmia
La República Popular Soviètica de Coràsmia (rus: Хорезмская Народная Советская Республика) fou creada com a successora del Kanat de Khivà sent declarada oficialment el 27 d'abril de 1920.
Nou!!: Khivà і República Popular Soviètica de Coràsmia · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Khivà і Samarcanda · Veure més »
Sarts
XX (entre 1905 i 1915). Sart és el nom donat a certs habitants instal·lats a l'Àsia Central que ha tingut significats diferents a través dels segles.
Nou!!: Khivà і Sarts · Veure més »
Subhan Kuli Khan
Subhan Kuli Khan fou kan de Bukharà (1681-1702), fill de Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad i germà i successor d'Abd al-Aziz Khan.
Nou!!: Khivà і Subhan Kuli Khan · Veure més »
Sufiyan Khan
Sufiyan Khan (Sofian Khan) fou kan de Khwarizm.
Nou!!: Khivà і Sufiyan Khan · Veure més »
Sulayman Sufi
Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.
Nou!!: Khivà і Sulayman Sufi · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Khivà і Taixkent · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Khivà і Tamerlà · Veure més »
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Nou!!: Khivà і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »
Türkmenabat
Türkmenabat (turkmen cirilic: Түркменабат; antiga Chardzhou, Chardjui, Charju, Chardzhev, Charjev, Chärjew o Charjew, també escrit Čardjui o Čardjuy, Čarju, nom persa چهارجوی que vol dir "Quatre Rius"; turkmen cirilic: Чәрҗев; rus: Чарджоу) és una ciutat de Turkmenistan, capital de la Província de Lebap.
Nou!!: Khivà і Türkmenabat · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: Khivà і Toktamix · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Khivà і Transoxiana · Veure més »
Ulus de Jotxi
L'ulus de Jotxi fou la divisió tribal assignada a Jotxi, fill de Genguis Khan.
Nou!!: Khivà і Ulus de Jotxi · Veure més »
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Nou!!: Khivà і Uzbek · Veure més »
Xir Ghazi Khan
Xir Ghazi Khan fou kan de Khiva vers el 1715 al 1732.
Nou!!: Khivà і Xir Ghazi Khan · Veure més »
Yunus Sultan
Yunus Sultan (el mesos que va ser kan, Yunus Khan) fou kan de Khwarizm vers 1556-1557.
Nou!!: Khivà і Yunus Sultan · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Khivà і 1663 · Veure més »
