Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Abdurrahman Nureddin Paixà, Ahmad Paixà Bonneval, Ahmed Şükrü Bey, Aleix I de Trebisonda, Amir Ghazi, Ayça Ayşin Turan, Şabaniye, İskilip, İslâm II Giray, Özdemiroğlu Osman Paixà, Çankırı, Çelebi Lütfi Paixà, Çoban-oğlu, Baiazet I, Bülent Ecevit, Büryan, Beilicats d'Anatòlia, Bolu, Buixatli Mustafà Paixà, Burhan al-Din, Campionat del Món de billar artístic, Canik, Croada del 1101, Danixmendites, Dinastia Candar, Dinastia Comnè, Districtes de Turquia, Elmas Mehmed Paixà, Eyalat d'Anatòlia, Gazària, Gazi Celebi, Gökırmak, Gem, Història de Turquia, Ilgaz, Imperi de Trebisonda, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Isaac I Comnè, Joan II Comnè, Kabakçı Mustafa, Kara Yazidji, Kaykubad I, Küçük Mustafà, Koca Mustafa Reşit Paixà, Llista de ciutats de Turquia, Mahmud Nedim Paixà, Malik Muhammad, Manuel Eròtic Comnè, Mehmet Âkif Ersoy, Mehmet I, ..., Mehmet II, Messud I, Musa Çelebi, Mustafà Çelebi, Osmancık, Província de Kastamonu, Províncies de Turquia, Romà Escler (segle XI), Saadet II Giray, Samsun, Sinope, Soldanat de Rum, Taşköprü (Kastamonu), Tahartan, Tema (circumscripció administrativa), Teodor Pròdrom (monjo), Turc, Yavlak Arslan, 1875. Ampliar l'índex (19 més) »
Abdurrahman Nureddin Paixà
La seva tomba a Istanbul Abdurrahman Nureddin Paixà o Abdurrahman Nureddin Paşa (Kütahya, 28 de març de 1836 - Istanbul, 7 d'agost de 1912 P. 24) fou un polític turc que va servir com el primer ministre de l'Imperi Otomà entre el 2 maig de 1882 i 12 de juliol del mateix any.
Nou!!: Kastamonu і Abdurrahman Nureddin Paixà · Veure més »
Ahmad Paixà Bonneval
Ahmad Pasha Bonneval (1675-1747) de nom verdader Claude-Alexandre comte de Bonneval (al Llemosí), fou un militar francès que va estar al servei de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Kastamonu і Ahmad Paixà Bonneval · Veure més »
Ahmed Şükrü Bey
Ahmed Şükrü Bey o Ahmet Şükrü Bayındır (Kastamonu 1875 - Ankara, 13 de juliol de 1926) fou un polític turc.
Nou!!: Kastamonu і Ahmed Şükrü Bey · Veure més »
Aleix I de Trebisonda
, dit el Gran, fou emperador de Trebisonda (1204 -1222).
Nou!!: Kastamonu і Aleix I de Trebisonda · Veure més »
Amir Ghazi
Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.
Nou!!: Kastamonu і Amir Ghazi · Veure més »
Ayça Ayşin Turan
Ayça Ayşin Turan (pronúncia:; Sinope, Turquia, 25 d'octubre de 1992) és una actriu i model turca.
Nou!!: Kastamonu і Ayça Ayşin Turan · Veure més »
Şabaniye
La Şabaniye fou una confraria mística derivada de la khalwatiyya, sorgida a Kastamonu a Anatòlia a la meitat del.
Nou!!: Kastamonu і Şabaniye · Veure més »
İskilip
İskilip és una ciutat i un districte de la província de Çorum (Turquia), a la riba esquerra del riu Kızılırmak.
Nou!!: Kastamonu і İskilip · Veure més »
İslâm II Giray
İslâm II Giray fou kan de Crimea (1584-1588); algunes fonts el fan germà de Mehmed II Giray i altres nebot, fill de Devlet I Giray.
Nou!!: Kastamonu і İslâm II Giray · Veure més »
Özdemiroğlu Osman Paixà
Özdemiroğlu Osman Paşa fou gran visir otomà (28 de juliol de 1584 - 29 d'octubre de 1585), notable general mameluc d'origen circassià però nascut a Egipte fill d'un mameluc de nom Özdemir Pasha que fou beglerbegi del Iemen i conqueridor de la província d'Habeix.
Nou!!: Kastamonu і Özdemiroğlu Osman Paixà · Veure més »
Çankırı
Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Kastamonu і Çankırı · Veure més »
Çelebi Lütfi Paixà
Çelebi Lütfi Paşa, en antic otomà Lutfi Pasha ibn Abd al-Muin, (1488-1562/63) fou un home d'estat i gran visir otomà d'origen albanès de Vlorë.
Nou!!: Kastamonu і Çelebi Lütfi Paixà · Veure més »
Çoban-oğlu
Mapa Çobanoğlu o Çoban-oğlu (plural Çobanoğulları) fou una nissaga turcmana d'Anatòlia que va dominar la regió de Kastamonu al.
Nou!!: Kastamonu і Çoban-oğlu · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Kastamonu і Baiazet I · Veure més »
Bülent Ecevit
Mustafa Bülent Ecevit (pronunciació AFI byˈlent edʒeˈvit), 28 de maig, de 1925, Istanbul - 5 de novembre de 2006 a Ankara) va ser un polític turc, poeta, escriptor i periodista, a més de líder del Partit Republicà del Poble (CHP), posteriorment del Partit Democràtic d'Esquerra (DSP) i quatre cops Primer Ministre de Turquia.
Nou!!: Kastamonu і Bülent Ecevit · Veure més »
Büryan
"Kuyu kebabı" a Ankara Büryan (també anomenat Kuyu kebabı) és un rostit de xai de la cuina de Turquia, especialment de les províncies de Bitlis i Siirt, a la Regió d'Anatòlia Oriental i Regió d'Anatòlia del Sud-est respectivament.
Nou!!: Kastamonu і Büryan · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Kastamonu і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Bolu
Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithínion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.
Nou!!: Kastamonu і Bolu · Veure més »
Buixatli Mustafà Paixà
Buixatli Mustafà Paixà —en algunes fonts Bushatli Mustafa Pasha, Mustafa Reshit Pasha Bushati— (Scutari en una data incerta - Medina 27 de maig de 1860) fou un polític otomà d'origen albanès, fill de Mehmed Asaf Paixà i nebot del famós Kara Mahmud Paixà de la familia dels Buixatli.
Nou!!: Kastamonu і Buixatli Mustafà Paixà · Veure més »
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Nou!!: Kastamonu і Burhan al-Din · Veure més »
Campionat del Món de billar artístic
El Campionat del Món de billar artístic és un torneig professional de billar artístic, organitzat a intervals irregulars des de 1937.
Nou!!: Kastamonu і Campionat del Món de billar artístic · Veure més »
Canik
Canik (pronunciat Janik) és un dels principals districtes en què està dividida la ciutat i província de Samsun, Turquia.
Nou!!: Kastamonu і Canik · Veure més »
Croada del 1101
La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.
Nou!!: Kastamonu і Croada del 1101 · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Kastamonu і Danixmendites · Veure més »
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Nou!!: Kastamonu і Dinastia Candar · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Kastamonu і Dinastia Comnè · Veure més »
Districtes de Turquia
Les 81 províncies de Turquia es divideixen en 957 districtes (sing.). En els primers anys de la República turca i abans en l'Imperi Otomà, la unitat equivalent era el kaza.
Nou!!: Kastamonu і Districtes de Turquia · Veure més »
Elmas Mehmed Paixà
Elmas Mehmed Paixà (1662-1697) fou gran visir otomà del 1695 al 1697.
Nou!!: Kastamonu і Elmas Mehmed Paixà · Veure més »
Eyalat d'Anatòlia
Anadolu fou un eyalat otomà que es va crear formalment al, format pels principats turcs d'Anatòlia occidental i que abraçava la part occidental de la moderna Anatòlia, llavors Àsia Menor.
Nou!!: Kastamonu і Eyalat d'Anatòlia · Veure més »
Gazària
Colònies genoveses a Crimea Gazària és la denominació que es donava a les colònies que la República de Gènova tenia a la península de Crimea i al voltant del mar Negre, des de mitjan fins a finals del.
Nou!!: Kastamonu і Gazària · Veure més »
Gazi Celebi
Gazi Çelebi o Ghazi Celebi (Ghazi Čelebi) fou un emir o beg turc d'Anatòlia, senyor de Sinope, vers 1300 a 1330.
Nou!!: Kastamonu і Gazi Celebi · Veure més »
Gökırmak
El riu Gökırmak o Gök, a l'antiguitat conegut com a Àmnies o Amneu (Ἀμνίας o Ἀμνειός), és un riu afluent esquerre del riu Kızılırmak, al nord de Turquia.
Nou!!: Kastamonu і Gökırmak · Veure més »
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Nou!!: Kastamonu і Gem · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Kastamonu і Història de Turquia · Veure més »
Ilgaz
Ilgaz, abans Çankırı Koçhisarı, és una ciutat i districte de la província de Çankırı a Turquia.
Nou!!: Kastamonu і Ilgaz · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Kastamonu і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Kastamonu і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Isaac I Comnè
Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.
Nou!!: Kastamonu і Isaac I Comnè · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Kastamonu і Joan II Comnè · Veure més »
Kabakçı Mustafa
Kabakçı Mustafa o Kabakcioghlu Mustafa fou un genísser turc originari de Kastamonu.
Nou!!: Kastamonu і Kabakçı Mustafa · Veure més »
Kara Yazidji
Kara Yazidji (vers 1540-1602) fou un cap dels rebels djelalis (o djalalis) a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Kastamonu і Kara Yazidji · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: Kastamonu і Kaykubad I · Veure més »
Küçük Mustafà
Küçük Mustafà o Mustafà Çelebi (1409?-1423) fou un príncep (şehzade) otomà pretendent al tron.
Nou!!: Kastamonu і Küçük Mustafà · Veure més »
Koca Mustafa Reşit Paixà
Koca Mustafa Reşid Paşa (13 de març de 1800-7 de gener de 1858) fou home d'estat i sis vegades gran visir otomà (31 de juliol de 1846 a 28 d'abril de 1848, 13 d'agost de 1848 a 27 de gener de 1852, 7 de març de 1852 a 7 d'agost de 1852, 24 de novembre de 1854 a 4 de maig de 1855, 1 de desembre de 1856 a 2 d'agost de 1857, i 23 d'octubre de 1857 a 7 de gener de 1858).
Nou!!: Kastamonu і Koca Mustafa Reşit Paixà · Veure més »
Llista de ciutats de Turquia
Aquesta és una llista de les ciutats de Turquia de més de 10.000 habitants.
Nou!!: Kastamonu і Llista de ciutats de Turquia · Veure més »
Mahmud Nedim Paixà
Mahmud Nedim Paşa (Istanbul, 1817/1818 - 14 de maig de 1883) fou un gran visir otomà, que va exercir el càrrec dues vegades, fill de Gürdjü Mehmed Nejib Pasha, alt funcionari que va arribar a governador de Síria i després de Bagdad del 1841 al 1849.
Nou!!: Kastamonu і Mahmud Nedim Paixà · Veure més »
Malik Muhammad
Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danixmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei).
Nou!!: Kastamonu і Malik Muhammad · Veure més »
Manuel Eròtic Comnè
Manuel Eròtic Comnè (grec: Μανουήλ Ἐρωτικός Κομνηνός, Manuïl Erotikós Komninós; nascut cap al 955-960 i mort cap al 1020) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de Basili II, així com el primer avantpassat ben documentat de la dinastia Comnè.
Nou!!: Kastamonu і Manuel Eròtic Comnè · Veure més »
Mehmet Âkif Ersoy
Mehmet Âkif Ersoy (1873, Istanbul- 27 de desembre de 1936, Istanbul) va ser un poeta turc, autor, professor, diputat, i el poeta de l'Himne Nacional Turc.
Nou!!: Kastamonu і Mehmet Âkif Ersoy · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Kastamonu і Mehmet I · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Kastamonu і Mehmet II · Veure més »
Messud I
Messud I fou soldà de Rum del 1116 fins al 1156.
Nou!!: Kastamonu і Messud I · Veure més »
Musa Çelebi
Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.
Nou!!: Kastamonu і Musa Çelebi · Veure més »
Mustafà Çelebi
Mustafà Çelebi (Mustafà el cavaller) o també Düzme Mustafà (Pretendent Mustafà) fou un príncep otomà fill gran de Baiazet I, pretendent al sultanat des del 1402.
Nou!!: Kastamonu і Mustafà Çelebi · Veure més »
Osmancık
Osmancık és un districte de la província de Çorum a la regió de la mar Negra a Turquia, a 59 km al nord de la ciutat de Çorum.
Nou!!: Kastamonu і Osmancık · Veure més »
Província de Kastamonu
Kastamonu és una de les províncies de Turquia, a la regió de Mar Negra, al nord del país.
Nou!!: Kastamonu і Província de Kastamonu · Veure més »
Províncies de Turquia
Turquia es divideix en 81 províncies, anomenades ıl en turc (plural ıller).
Nou!!: Kastamonu і Províncies de Turquia · Veure més »
Romà Escler (segle XI)
Romà Escler (grec: Ρωμανός Σκληρός, Romanós Sklirós) fou un militar romà d'Orient del.
Nou!!: Kastamonu і Romà Escler (segle XI) · Veure més »
Saadet II Giray
Saadet II Giray (? - 1587) fou un efímer kan de Crimea durant els darreres mesos de 1584.
Nou!!: Kastamonu і Saadet II Giray · Veure més »
Samsun
Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.
Nou!!: Kastamonu і Samsun · Veure més »
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Nou!!: Kastamonu і Sinope · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Kastamonu і Soldanat de Rum · Veure més »
Taşköprü (Kastamonu)
Taşköprü és un municipi i un districte de Turquia que pertany a la província de Kastamonu.
Nou!!: Kastamonu і Taşköprü (Kastamonu) · Veure més »
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Nou!!: Kastamonu і Tahartan · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Kastamonu і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Teodor Pròdrom (monjo)
Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.
Nou!!: Kastamonu і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Kastamonu і Turc · Veure més »
Yavlak Arslan
Muzaffer al-Din Yavlak Arslan fou el tercer bey dels Çoban-oğlu.
Nou!!: Kastamonu і Yavlak Arslan · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Kastamonu і 1875 · Veure més »
