Taula de continguts
24 les relacions: Abraham d'Erevan, Armavir (ciutat antiga), Armènia persa, Castell d'Erevan, Dialecte d'Erevan, Dinastia Qajar, Erevan, Ferides d'Armènia, Guerra russo-persa (1804-1813), Història de l'Azerbaidjan, Kanat d'Urmia, Kanats del Caucas, Kartli, Llista dels imperis i dinasties musulmanes, Melikats del Karabagh, Mesquita Blava (Erevan), Província de Tsolakert, República d'Artsakh, Sardari Berd, Sultanat de Borchali, Sultanat de Kazak, Sultanat de Shamshadil, Sultanat de Shuragel, Tractat de Turkmantxai.
Abraham d'Erevan
Abraham d'Erevan fou un historiador armeni del temps de Nadir Shah que va viure al en dates exactes desconegudes.
Veure Kanat d'Erevan і Abraham d'Erevan
Armavir (ciutat antiga)
Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.
Veure Kanat d'Erevan і Armavir (ciutat antiga)
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Veure Kanat d'Erevan і Armènia persa
Castell d'Erevan
El castell o fortalesa d'Erevan (en armeni: Երևանի բերդ) fou una construcció esmentada per primera vegada al segle VII i més tard es fa referència al, es trobava situada a la riba esquerra del riu Hrazdan a Erevan, Armènia.
Veure Kanat d'Erevan і Castell d'Erevan
Dialecte d'Erevan
La difusió del dialecte de Erevan d'acord amb Classificació dels dialectes armenis de Hratxià Atxarian, 1909 El dialecte d'Erevan (Երևանի բարբառ: Yerevani barbař) és un dialecte de l'armeni oriental parlat a la capital de l'República d'Armènia, Erevan.
Veure Kanat d'Erevan і Dialecte d'Erevan
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Kanat d'Erevan і Dinastia Qajar
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Kanat d'Erevan і Erevan
Ferides d'Armènia
Ferides d'Armènia (Վերք Հայաստանի Verk Hayastani) és una novel·la històrica de 1841 escrita per Khachatur Abovian.
Veure Kanat d'Erevan і Ferides d'Armènia
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Veure Kanat d'Erevan і Guerra russo-persa (1804-1813)
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Veure Kanat d'Erevan і Història de l'Azerbaidjan
Kanat d'Urmia
El Kanat d'Urmia (àzeri: Urmiya xanlığı) fou un estat del nord-oest de l'Iran (província d'Azerbaidjan) dels segles i. Administrativament formava part de la província d'Urmia i del Govern General de l'Azerbaidjan.
Veure Kanat d'Erevan і Kanat d'Urmia
Kanats del Caucas
XIX després de l'annexió de Georgia per Rússia, segles XVIII-XIX. Kanats de l'Azerbaidjan al Caucas i a l'Azerbaidjan iranià, segles XVIII-XIX.According to one source, ''"In Safavi times, Azerbaijan was applied to all the muslim-ruled khanates of the eastern Caucasian as well as to the area south of the Araz River as fas as the Qezel Uzan River, the latter region being approximately the same as the modern Iranian ostans of East and West Azerbaijan."'' Guerres russo-perses.
Veure Kanat d'Erevan і Kanats del Caucas
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Veure Kanat d'Erevan і Kartli
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Kanat d'Erevan і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Melikats del Karabagh
XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.
Veure Kanat d'Erevan і Melikats del Karabagh
Mesquita Blava (Erevan)
La Mesquita Blava d'Erevan. La Mesquita Blava (en armeni: Կապույտ մզկիթ, en persa: مسجد کبود, en àzeri: Goy məscid) és una mesquita d'Erevan, Armènia.
Veure Kanat d'Erevan і Mesquita Blava (Erevan)
Província de Tsolakert
Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.
Veure Kanat d'Erevan і Província de Tsolakert
República d'Artsakh
La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.
Veure Kanat d'Erevan і República d'Artsakh
Sardari Berd
Sardari Berd (en armeni:Սարդարի Բերդ, nom que alhora deriva del llenguatge pèrsicسردار un títol que s'utilitza per als líders polítics o militars i que significa «cap» i de Berd (en armeni Բերդ) que significa «fortalesa».
Veure Kanat d'Erevan і Sardari Berd
Sultanat de Borchali
El sultanat de Borchali fou un petit estat de situat al nord-est del llac Sevan a l'antiga regió de l'Artsakh tocant a Geòrgia, al nord-oest del sultanat de Kazak o Gazak.
Veure Kanat d'Erevan і Sultanat de Borchali
Sultanat de Kazak
El sultanat de Kazak (a vegades escrit Kazakh o Khazakh) o Gazak/Gazakh (en àzeri Qazax) fou un petit estat de Pèrsia a la frontera amb Geòrgia, situat al nord-est del llac Sevan a l'antiga regió de l'Artsakh, al nord-oest del sultanat de Shamshadil, al sud-est del sultanat de Borchali i al sud de la comunitat de Jar-Balakan.
Veure Kanat d'Erevan і Sultanat de Kazak
Sultanat de Shamshadil
El sultanat de Shamshadil fou un petit estat de Pèrsia, situat al nord-est del llac Sevan a l'antiga regió de l'Artsakh, al sud-est de Gazak o Kazak.
Veure Kanat d'Erevan і Sultanat de Shamshadil
Sultanat de Shuragel
El sultanat de Shuragel fou un petit estat de Pèrsia, dependent del kan d'Erevan.
Veure Kanat d'Erevan і Sultanat de Shuragel
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Veure Kanat d'Erevan і Tractat de Turkmantxai
També conegut com Khanat d'Erevan.