Comunicació

370 les relacions: Aèdon, Acaia, Afrodita, Agesilau II, Alcibíades (general atenenc), Alcides, Aleria, Aletes, Alfabet grec, Aliates II, Alquímia, Amazon, Amorges de Cària (sàtrapa), Anacreont, Anacreont del Mont Calvo, Anatòlia, Anaxilau de Règion, Andros, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antestèries, Antic Orient Pròxim, Antiga Corint, Antiga Grècia, Apatúria, Aqueus, Arcesilau III, Ariarates IV, Ariobarzanes II del Pont, Aristàgores de Cízic, Aristàgores de Milet, Aristeu (mitologia), Arquelau Físic, Arquiteòria, Art de l'antiga Grècia, Art hel·lenístic, Artafernes (sàtrapa), Artaxerxes II de Pèrsia, Artibi, Aspasi de Ravenna, Assentaments antics a Turquia, Aydıncık, Ídmon, Època arcaica, Èritres de Jònia, Àptera, Àrtemis, Àsia (província romana), Baix imperi d'Egipte, ..., Batalla d'Haliart, Batalla de Cibistra, Batalla de Cnidos, Batalla de Coronea (394 aC), Batalla de l'Eurimedont, Batalla de Lade (494 aC), Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Mícale, Batalla de Pelúsion, Batalla del Granic, Batalla del Lalacàon, Biant de Priene, Bizanci, Bubassos, Cadme de Milet, Calcis, Calendari àtic, Caucons, Cavall alat, Cària, Cízic, Celesíria, Ceràmica del període geomètric, Ceràmica grega, Cimmèricon, Cimmeris, Cinúria, Cir II el Gran, Cirene, Citnos, Civilització micènica, Clazòmenes, Clèobis i Bitó, Colònies al món antic, Coleu de Samos, Colofó (ciutat), Columna de les serps, Convent de Sant Domingo (Inca), Cora de l'Acròpoli d'Atenes, Crònica de Paros, Cremnos, Cresos, Crisantes, Cultura de Grècia, Damó d'Atenes, Darios el Gran, Datames, Daurises, Dèlies, Dídima, Defensa de Luci Flac, Delos, Diomedó, Dones a Etrúria, Dones en l'antiga Esparta, Eaces, Eòlida, Efèsia, Efeb d'Anticitera, Efes, Egíal, Eleünt, Elegia, Endi, Epidaure, Erasístrat, Erètria, Escola de Milet, Escopasis, Escultura etrusca, Esmirna, Espitridates (sàtrapa), Estrateg, Etli de Samos, Eubea, Eupàtrides, Evalces, Exèrcit aquemènida, Expedició dels deu mil, Farnabazos II, Fenicunt, Festival Delfínia, Filarca, Filip V de Macedònia, Fills de Noè, Filolau, Filosofia occidental, Focea, Fonts de la historicitat de Jesús, Fratria, Frontera entre Grècia i Turquia, Galàcia, Genos, Gorgió, Gorgo d'Esparta, Gran Idea, Grècia asiàtica, Grec antic, Grec àtic, Grec jònic, Grecs, Grecs a la Crimea preromana, Grecs homèrics, Guerra de Corint, Guerra de Creta, Guerra del Peloponnès, Guerra dels Cavalls Celestials, Guerra naval, Guerres de la Lliga de Delos, Guerres síries, Hales, Hàrpag, Hecte, Hel·lànic de Mitilene, Hel·len, Heraclea de Cària, Heraclea del Latmos, Heraclides de Bizanci, Herèon de Samos, Heròdot, Heròdot de Quios, Hermògenes de Priene, Hermos (divinitat), Hidarnes III, Hipònax, Història de l'alfabet, Història de l'Iran, Història de la filosofia de la història, Història de la Guerra del Peloponnès, Història de Tunísia, Història de Turquia, Històries (Heròdot), Histieu, Homer, Ió (heroi), Ió de Quios, Ievànic, Ilíada, Imbros, Imperi Persa, Invasió dòrica, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Ios, Javan, Jònia, Jònic, Kea, Kug-Baba, Lade, Laodice (filla d'Aqueu), Lapseki, Larisa (desambiguació), Larisa (Jònia), Latmos, Lèbedos, Lèleges, Lídia, Lenees, Leotíquides (rei), Leros, Lesbos, Leucae, Leucònion, Lici d'Elèuteres, Licurg, Lidis, Limnes (Quersonès Traci), Lisímac de Tràcia, Lliga Amficciònica, Lliga Aquea, Lliga de Delos, Llista d'antigues ciutats gregues, Llucià, Luci Emili Regil, Lucreci, Macar (mitologia), Magnèsia del Meandre, Magnèsia del Sípil, Maratesi, Marc Vipsani Agripa, Mardoni, Massàlia, Mastúsia, Mausol, Mazares, Míkonos, Medisme, Membres de la Lliga de Delos, Miünt, Milcíades el Jove, Milet, Milet de Creta, Mionès, Miquel III l'Embriac, Mirmeci, Misomacedons, Mitrenes, Monestir de Simonópetra, Monima, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic del Teatre Romà, Museu Monogràfic d'Empúries, Mustafa Kemal Atatürk, Naqsh-e Rostam, Naxos, Naxos (Sicília), Neàpolis de Jònia, Neleu (fill de Codros), Neodamodes, Neohel·lenisme, Nessèbar, Nicandre de Claros, Nicolau Damascè, Numeració grega, Onòmast d'Esmirna, Oracle de Claros, Oracle de Dídima, Orofernes, Orontes I, Pambeòcies, Paniassis d'Halicarnàs, Paniònia, Paniònion, Panionios GSS, Paques, Paros, Pau de Càl·lies, Pèrsia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pelúsion, Persèpolis, Pharmakos, Pisandre d'Acarnes, Pitireu, Pobles de la mar, Polícrates de Samos, Polis, Polixènides, Prepelau, Presocràtics, Priene, Primera Guerra del Peloponnès, Primera Guerra Mèdica, Primera guerra messènica, Prisc Àtal, Prosa, Protogrec, Província d'Aydın, Província d'Esmirna, Ptolemeu (nebot d'Antígon), Ptolemeu de Jònia, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu V Epífanes, Qüestió homèrica, Quersifró, Quios, Quios (ciutat), Rèsaces, Regne del Pont, Regnes antics d'Anatòlia, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Religió de l'antiga Grècia, Revolta Jònica, Samos, Samotràcia, Sardinia, Satrapia de Tràcia, Sàtir (arquitecte), Sàtires (Horaci), Sàtrapa, Sèrifos, Síkinos, Segesta (Sicília), Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Setge de Naxos (499 aC), Sherden, Sició, Siennesis III, Sifnos, Siros, Sisamnes, Sremska Mitrovica, Tales de Milet, Tamos de Memfis, Tebes, Tema (circumscripció administrativa), Temístocles, Temple d'Apol·lo Patroos, Temple d'Àrtemis a Efes, Temple d'Eshmun, Teos, Tibró d'Esparta, Tigranes (noble persa), Til Garimmu, Tinos, Tirint, Tisamen (fill d'Orestes), Tmutarakan, Tomba (Tessalònica), Tràcia, Trers, Tresors tracis, Trezè, Tribus gregues, Trirrem, Turquia, Unitat perifèrica d'Acaia, Vèlia, Volos, Wiyanawanda, Xantip d'Atenes, Xerxes I de Pèrsia, Yalanda, Yavana, 400 aC, 476 aC, 493 aC, 499 aC. Ampliar l'índex (320 més) » « Shrink índex

Aèdon

Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνο&#962) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθό&#951).

Nou!!: Jònia і Aèdon · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Nou!!: Jònia і Acaia · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Jònia і Afrodita · Veure més »

Agesilau II

Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).

Nou!!: Jònia і Agesilau II · Veure més »

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Nou!!: Jònia і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »

Alcides

Alcides o Alcidas (en llatí Alcidas, en grec antic Ἀλκίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Jònia і Alcides · Veure més »

Aleria

Aleria és una ciutat de Còrsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.

Nou!!: Jònia і Aleria · Veure més »

Aletes

Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.

Nou!!: Jònia і Aletes · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Jònia і Alfabet grec · Veure més »

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Nou!!: Jònia і Aliates II · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Jònia і Alquímia · Veure més »

Amazon

* Amazon (pel·lícula), pel·lícula dirigida per Mika Kaurismäki, estrenada el 1990.

Nou!!: Jònia і Amazon · Veure més »

Amorges de Cària (sàtrapa)

Amorges de Cària (en Ἀμόργης) va ser sàtrapa persa de Cària.

Nou!!: Jònia і Amorges de Cària (sàtrapa) · Veure més »

Anacreont

Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.

Nou!!: Jònia і Anacreont · Veure més »

Anacreont del Mont Calvo

L'Anacreont del Mont Calvo és una antiga estàtua grega en marbre que fou trobada al 1830 a la vila de Monte Calvo, a la regió italiana del Laci, prop dels Simbruins.

Nou!!: Jònia і Anacreont del Mont Calvo · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Jònia і Anatòlia · Veure més »

Anaxilau de Règion

Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) fou tirà de Règion del 494 aC al 476 aC.

Nou!!: Jònia і Anaxilau de Règion · Veure més »

Andros

Andros (en Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud.

Nou!!: Jònia і Andros · Veure més »

Antíoc I Soter

Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.

Nou!!: Jònia і Antíoc I Soter · Veure més »

Antíoc II Teos

Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.

Nou!!: Jònia і Antíoc II Teos · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Jònia і Antíoc III · Veure més »

Antestèries

Eros infant estira d'un carretó de joguina. (''Walters Art Museum'') Les Antestèries (Anthestéria) eren un conjunt de tres dies festius relacionats amb Dionís que se celebraven anualment a Atenes en època clàssica.

Nou!!: Jònia і Antestèries · Veure més »

Antic Orient Pròxim

Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.

Nou!!: Jònia і Antic Orient Pròxim · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Jònia і Antiga Corint · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Jònia і Antiga Grècia · Veure més »

Apatúria

Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot.

Nou!!: Jònia і Apatúria · Veure més »

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Nou!!: Jònia і Aqueus · Veure més »

Arcesilau III

Arcesilau III (en llatí Arcesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou rei de Cirene.

Nou!!: Jònia і Arcesilau III · Veure més »

Ariarates IV

Ariarates IV Eusebes (Ariarates Pius) va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Jònia і Ariarates IV · Veure més »

Ariobarzanes II del Pont

Ariobarzanes II (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era un noble persa que va ser sàtrapa del Pont del 363 aC fins al 337 aC.

Nou!!: Jònia і Ariobarzanes II del Pont · Veure més »

Aristàgores de Cízic

Aristàgores de Cízic (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cízic.

Nou!!: Jònia і Aristàgores de Cízic · Veure més »

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Nou!!: Jònia і Aristàgores de Milet · Veure més »

Aristeu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Nou!!: Jònia і Aristeu (mitologia) · Veure més »

Arquelau Físic

Arquelau Físic o Arquelau de Milet o Arquelau d'Atenes (Archelaus, Arkhélaos) fou un filòsof grec suposadament d'Atenes, de l'escola jònica.

Nou!!: Jònia і Arquelau Físic · Veure més »

Arquiteòria

Arquiteòria (en grec antic ἀρχιθέωρια) era el nom amb què es coneixien les funcions del ἀρχιθέωρος ("architéoros", literalment ambaixador o enviat als Jocs sagrats), un servei que organitzaven els atenencs, consistent en l'obligació de proveir ambaixades sagrades (θέωρος) a les Dèlia, els Jocs Sagrats de Delos.

Nou!!: Jònia і Arquiteòria · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Jònia і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art hel·lenístic

Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.

Nou!!: Jònia і Art hel·lenístic · Veure més »

Artafernes (sàtrapa)

en grec antic Ἀρταφέρνης, era fill d'Histaspes i germà de Darios el Gran, sàtrapa de Lídia de la capital de Sardes i general persa.

Nou!!: Jònia і Artafernes (sàtrapa) · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Jònia і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artibi

Artibi (Artybius, Artybios o Artiphius, Artiphios) fou un general persa del temps de Darios I el Gran.

Nou!!: Jònia і Artibi · Veure més »

Aspasi de Ravenna

Aspasi (en Aspasius) va ser un sofista i orador de l'antiguitat que va viure durant el regnat d'Alexandre Sever.

Nou!!: Jònia і Aspasi de Ravenna · Veure més »

Assentaments antics a Turquia

Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.

Nou!!: Jònia і Assentaments antics a Turquia · Veure més »

Aydıncık

Aydıncık és un districte de la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Jònia і Aydıncık · Veure més »

Ídmon

Ídmon (en grec antic, Ίδμων) era, segons la mitologia grega, un tintorer de Colofó, ciutat de Jònia.

Nou!!: Jònia і Ídmon · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Jònia і Època arcaica · Veure més »

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Nou!!: Jònia і Èritres de Jònia · Veure més »

Àptera

Àptera és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià.

Nou!!: Jònia і Àptera · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Jònia і Àrtemis · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Nou!!: Jònia і Àsia (província romana) · Veure més »

Baix imperi d'Egipte

El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).

Nou!!: Jònia і Baix imperi d'Egipte · Veure més »

Batalla d'Haliart

La Batalla d'Haliart es va lliurar l'any entre les ciutats gregues d'Esparta i Tebes.

Nou!!: Jònia і Batalla d'Haliart · Veure més »

Batalla de Cibistra

La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).

Nou!!: Jònia і Batalla de Cibistra · Veure més »

Batalla de Cnidos

La batalla de Cnidos del 394 aC va ser una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint.

Nou!!: Jònia і Batalla de Cnidos · Veure més »

Batalla de Coronea (394 aC)

La batalla de Coronea del va ser un enfrontament durant la Guerra de Corint, en la qual es van enfrontar Esparta i els seus aliats, comandats pel rei espartà Agesilau II, contra una força de tebans i argòlides que intentaven bloquejar la seva marxa cap al Peloponnès.

Nou!!: Jònia і Batalla de Coronea (394 aC) · Veure més »

Batalla de l'Eurimedont

La batalla de l'Eurimedont va ser una doble batalla, que va tenir lloc tant a l'aigua com en terra, entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats, i l'Imperi Persa de Xerxes I. Va tenir lloc l'any 469 o 466 aC,La data se situa entorn del 467 aC.

Nou!!: Jònia і Batalla de l'Eurimedont · Veure més »

Batalla de Lade (494 aC)

La batalla naval de Lade va tenir lloc l'any 494 aC i va enfrontar jònics i perses.

Nou!!: Jònia і Batalla de Lade (494 aC) · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Jònia і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Mícale

La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.

Nou!!: Jònia і Batalla de Mícale · Veure més »

Batalla de Pelúsion

La batalla de Pelúsion es va lliurar al 525 aC, a les portes de Pelúsion, en el Baix Egipte.

Nou!!: Jònia і Batalla de Pelúsion · Veure més »

Batalla del Granic

La batalla del Granic va ser la primera en la qual Alexandre el Gran es va enfrontar i va derrotar els perses.

Nou!!: Jònia і Batalla del Granic · Veure més »

Batalla del Lalacàon

La batalla del Lalacàon, coneguda igualment com a batalla de Posó, fou un enfrontament que es produí a Paflagònia (al nord de l'actual Turquia) el 3 de setembre del 863 entre les tropes de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Jònia і Batalla del Lalacàon · Veure més »

Biant de Priene

Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.

Nou!!: Jònia і Biant de Priene · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Jònia і Bizanci · Veure més »

Bubassos

Bubassos (Bubassus) fou una ciutat de Cària.

Nou!!: Jònia і Bubassos · Veure més »

Cadme de Milet

Cadme de Milet (en llatí Cadmos, en grec antic) fill de Pandió, fou amb tota probabilitat el més antic dels historiadors i logògrafs grecs.

Nou!!: Jònia і Cadme de Milet · Veure més »

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Jònia і Calcis · Veure més »

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Nou!!: Jònia і Calendari àtic · Veure més »

Caucons

Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.

Nou!!: Jònia і Caucons · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Jònia і Cavall alat · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Jònia і Cària · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: Jònia і Cízic · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Jònia і Celesíria · Veure més »

Ceràmica del període geomètric

Escena d'una cerimònia fúnebre en una àmfora del Mestre del Dípilon (Museu del Louvre, inv. A517) La ceràmica del període geomètric o ceràmica geomètrica és la producció d'atuells de terrissa de l'antiga Grècia a partir de la fi de l'edat fosca grega, aproximadament entre els anys 900 aC i el 700 aC.

Nou!!: Jònia і Ceràmica del període geomètric · Veure més »

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Nou!!: Jònia і Ceràmica grega · Veure més »

Cimmèricon

Cimmèricon o Cimmèrion (en Κιμμερικόν o Κιμμέριόν) fou una ciutat grega de la Tàurida situada vora el Bòsfor Cimmeri, a la costa del Pont Euxí.

Nou!!: Jònia і Cimmèricon · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Jònia і Cimmeris · Veure més »

Cinúria

Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.

Nou!!: Jònia і Cinúria · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Jònia і Cir II el Gran · Veure més »

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Nou!!: Jònia і Cirene · Veure més »

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Nou!!: Jònia і Citnos · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Jònia і Civilització micènica · Veure més »

Clazòmenes

Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.

Nou!!: Jònia і Clazòmenes · Veure més »

Clèobis i Bitó

Vista posterior Clèobis i Bitó (en grec: Κλέοβις καì Βίτων) és el nom d'un grup escultòric, en marbre, de dues figures masculines nues.

Nou!!: Jònia і Clèobis i Bitó · Veure més »

Colònies al món antic

Rutes comercials fenícies Les colònies al món antic eren ciutats estat fundades per una ciutat mare (la seva "metròpoli"").

Nou!!: Jònia і Colònies al món antic · Veure més »

Coleu de Samos

Coleu de Samos (en grec antic Κωλαῖος "folre") va ser un comerciant, viatger i explorador nascut a Samos, que va viure al.

Nou!!: Jònia і Coleu de Samos · Veure més »

Colofó (ciutat)

Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.

Nou!!: Jònia і Colofó (ciutat) · Veure més »

Columna de les serps

Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Jònia і Columna de les serps · Veure més »

Convent de Sant Domingo (Inca)

El Convent de Sant Domingo és un convent a Inca, una petita ciutat de l'interior de Mallorca.

Nou!!: Jònia і Convent de Sant Domingo (Inca) · Veure més »

Cora de l'Acròpoli d'Atenes

Museu de Belles arts de Lió Les Cora de l'Acròpoli d'Atenes són un grup d'estàtues femenines (cora), descobertes en l'Acròpoli d'Atenes a finals del s. XIX, totes del mateix tipus i clara funció votiva.

Nou!!: Jònia і Cora de l'Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Crònica de Paros

Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.

Nou!!: Jònia і Crònica de Paros · Veure més »

Cremnos

Cremnos (en) fou un assentament de l'antiga Grècia fundat el a la riba de la llacuna Meòtida.

Nou!!: Jònia і Cremnos · Veure més »

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Nou!!: Jònia і Cresos · Veure més »

Crisantes

Crisantes o Crisantas (en llatí Chrysantas, Khrysantas, en grec antic Χρυσάντας) era un mag persa, un noble (ὁμότιμος), servidor de Cir II el gran.

Nou!!: Jònia і Crisantes · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Jònia і Cultura de Grècia · Veure més »

Damó d'Atenes

Damó d'Atenes (Δάμων) fou un atenès encarregat, juntament amb Filògenes, de subministrar vaixells als focis en el moment de la seva emigració cap a Jònia, els quals acabarien per ser els fundadors de Focea.

Nou!!: Jònia і Damó d'Atenes · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Jònia і Darios el Gran · Veure més »

Datames

Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.

Nou!!: Jònia і Datames · Veure més »

Daurises

Daurises（Δαυρίσης) fou un noble persa, gendre de Darios I el Gran. Fou un dels comandants dels perses en la lluita contra la Revolta Jònica (499 aC). Després de la victòria persa a Efes va atacar les ciutats de l'Hel·lespont i va conquerir Dardània, Abidos, Percote, Làmpsac i Pesos, una cada dia. Llavors va anar contra els caris, aliats dels jònics, als que va derrotar en dues batalles, però una mica després va caure en una emboscada i va morir junt a molts perses.

Nou!!: Jònia і Daurises · Veure més »

Dèlies

Les Dèlies (en Dḗlia) eren uns festivals o panegiris celebrats a l'illa de Delos, centre religiós de l'anomenada Lliga de Delos, que incloïa les Cíclades i les costes de Jònia i l'Àtica.

Nou!!: Jònia і Dèlies · Veure més »

Dídima

Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.

Nou!!: Jònia і Dídima · Veure més »

Defensa de Luci Flac

Defensa de Luci Flac (Pro Flacco) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.

Nou!!: Jònia і Defensa de Luci Flac · Veure més »

Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Nou!!: Jònia і Delos · Veure més »

Diomedó

Diomedó (en llatí Diomedon, en grec antic Διομέδων) fou un comandant atenenc durant la guerra del Peloponès, i va viure al.

Nou!!: Jònia і Diomedó · Veure més »

Dones a Etrúria

Mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i ciutats notables fundades pels etruscs El rol de la dona a la societat etrusca és important en la vida quotidiana d'aquest poble, a diferència de les dones gregues i romanes.

Nou!!: Jònia і Dones a Etrúria · Veure més »

Dones en l'antiga Esparta

Les dones espartanes eren famoses a l'antiga Grècia per tenir més llibertat que les dones en altres llocs del món grec.

Nou!!: Jònia і Dones en l'antiga Esparta · Veure més »

Eaces

Eaces (en llatí Aeaces, en grec antic Αἰάκης "Aiákes") fou fill de Silosó (Syloson) i net d'Eaces (el pare de Silosó i de Polícrates).

Nou!!: Jònia і Eaces · Veure més »

Eòlida

LEòlida o Eòlia (Αἰολίς, Aiolís; etnònim Αἰολικός i Αἰόλιος, en català eòlic i eoli) és una regió situada a la costa oest de l'anomenada Grècia asiàtica, que també comprenia diverses illes i els seus estrets, i limitava al nord amb el litoral del mar Negre, constituït per enllaços muntanyencs continus, i al sud amb l'estuari del riu Hermos.

Nou!!: Jònia і Eòlida · Veure més »

Efèsia

Efèsia (ἐφέσια) era un festival, un gran panegiris (πανηγυρις, que significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, una fira, un espectacle, uns jocs o un sacrifici») que se celebrava a Efes, capital dels jonis d'Àsia.

Nou!!: Jònia і Efèsia · Veure més »

Efeb d'Anticitera

L'Efeb d'Anticitera és una estàtua en bronze d'un jove de lànguida elegància que va ser trobat el 1900 per pescadors d'esponges en l'àrea d'un antic naufragi prop de l'illa d'Anticitera, a Grècia.

Nou!!: Jònia і Efeb d'Anticitera · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Jònia і Efes · Veure més »

Egíal

Egíal (en grec antic Αιγιαλός, que significa 'litoral', 'vora de la mar') era una ciutat grega que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Jònia і Egíal · Veure més »

Eleünt

Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).

Nou!!: Jònia і Eleünt · Veure més »

Elegia

L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.

Nou!!: Jònia і Elegia · Veure més »

Endi

Endi (en llatí Endius, en grec antic Ἔνδιος "Endios") fou un polític espartà fill d'Alcibíades, d'una família emparentada o relacionada amb l'atenenc Alcibíades i d'una generació anterior però propera, que va introduir aquest nom espartà entre els atenencs.

Nou!!: Jònia і Endi · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Jònia і Epidaure · Veure més »

Erasístrat

Erasístrat (Erasistratus) fou un famós metge i anatomista grec, probablement nascut a Iulis, a l'illa de Ceos, vers el 304 aC.

Nou!!: Jònia і Erasístrat · Veure més »

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Nou!!: Jònia і Erètria · Veure més »

Escola de Milet

Localització geogràfica de Milet a la costa oest d'Anatòlia Lescola de Milet també anomenada Escola jònica per incloure posteriorment altres pensadors, va ser una escola de pensament fundada al a la ciutat jònica de Milet, a la costa egea d'Anatòlia, i representada pels filòsofs Tales de Milet, Anaximandre i Anaxímenes.

Nou!!: Jònia і Escola de Milet · Veure més »

Escopasis

Escopasis (Scopasis) fou un rei dels escites, que dirigia part de les forces escites quan el país fou envaït pel rei de Pèrsia Darios I el Gran en la seva expedició a l'Escítia europea.

Nou!!: Jònia і Escopasis · Veure més »

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Nou!!: Jònia і Escultura etrusca · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Jònia і Esmirna · Veure més »

Espitridates (sàtrapa)

Espitridates (en llatí Spithridates, en grec antic Σπιθριδάτης) era un sàtrapa persa de Lídia i de Jònia sota el rei Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Jònia і Espitridates (sàtrapa) · Veure més »

Estrateg

Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.

Nou!!: Jònia і Estrateg · Veure més »

Etli de Samos

Etli (Aethlius) fou un historiador grec originari de l'illa de Samos que va escriure una obra anomenada Annals de Samos (Ὧροι Σάμιοι), el cinquè llibre del qual és esmentat per Ateneu de Nàucratis, el qual expressa dubtes sobre l'originalitat de la seva obra.

Nou!!: Jònia і Etli de Samos · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Jònia і Eubea · Veure més »

Eupàtrides

Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.

Nou!!: Jònia і Eupàtrides · Veure més »

Evalces

Evalces (en llatí Evalces, en grec antic Εὐάλκης) fou un escriptor grec al que es refereix Ateneu de Naucratis com a autor d'una obra sobre la ciutat d'Efes a la Jònia (Ἐφεσιακά).

Nou!!: Jònia і Evalces · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Jònia і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Expedició dels deu mil

En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.

Nou!!: Jònia і Expedició dels deu mil · Veure més »

Farnabazos II

Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.

Nou!!: Jònia і Farnabazos II · Veure més »

Fenicunt

Fenicunt (Phoenicus) és un topònim del grec antic que significa 'ple de palmeres' o 'de porpra' i, per etimologia popular, associat a la presència de fenicis (en grec tots tres anomenats φοίνιξ), i que donà nom als següents indrets.

Nou!!: Jònia і Fenicunt · Veure més »

Festival Delfínia

El Festival Delfínia (en grec antic δελφίνια) era una festa que se celebrava a diverses ciutats de Grècia en honor de l'Apol·lo Delfini.

Nou!!: Jònia і Festival Delfínia · Veure més »

Filarca

A l'antiga Grècia, el filarca (φύλαρχος, plural φύλαρχοι; phylarchus, phylarchi) era el nom que rebia el cap o prefecte d'una tribu (φύλη) dins un estat o ciutat que conservava l'associació tribal.

Nou!!: Jònia і Filarca · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.

Nou!!: Jònia і Filip V de Macedònia · Veure més »

Fills de Noè

Sem, Cam i Jàfet. Els Fills de Noè o Taula de les Nacions és una extensa llista dels descendents de Noè que apareixen en Gènesi 10 de la Tanakh, que representa una etnologia tradicional.

Nou!!: Jònia і Fills de Noè · Veure més »

Filolau

Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.

Nou!!: Jònia і Filolau · Veure més »

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Nou!!: Jònia і Filosofia occidental · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Jònia і Focea · Veure més »

Fonts de la historicitat de Jesús

La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.

Nou!!: Jònia і Fonts de la historicitat de Jesús · Veure més »

Fratria

Les fratries (grec φρατρία, germanor, derivada de φρατήρ - germà) van ser un tipus d'agrupacions socials pròpies de l'antiga Grècia.

Nou!!: Jònia і Fratria · Veure més »

Frontera entre Grècia i Turquia

La frontera entre Grècia i Turquia és la frontera de 206 kilòmetres que separa Grècia de la República de Turquia.

Nou!!: Jònia і Frontera entre Grècia i Turquia · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Jònia і Galàcia · Veure més »

Genos

Genos (en grec antic γένος, en plural gene, γένη, 'clan') és un terme de l'antiga Grècia per a petits grups parentals que s'identificaven a ells mateixos com una unitat.

Nou!!: Jònia і Genos · Veure més »

Gorgió

Gorgió (en llatí Gorgion, en grec antic Γοργίων) era, segons Xenofont, fill de Gòngil d'Erètria i d'Hel·les que va viure als segles V aC i IV aC.

Nou!!: Jònia і Gorgió · Veure més »

Gorgo d'Esparta

Gorgo (Gorgo) nascuda l'any 506 aC, va ser filla del rei d'Esparta Cleòmenes I i esposa del rei Leònides I.

Nou!!: Jònia і Gorgo d'Esparta · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Jònia і Gran Idea · Veure més »

Grècia asiàtica

La Grècia asiàtica és el nom que rep la zona litoral de l'oest d'Àsia Menor, que si bé actualment pertany a l'estat turc, en l'antiguitat era predominantment hel·lènica.

Nou!!: Jònia і Grècia asiàtica · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Jònia і Grec antic · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Jònia і Grec àtic · Veure més »

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Nou!!: Jònia і Grec jònic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Jònia і Grecs · Veure més »

Grecs a la Crimea preromana

- Les polis gregues van començar a establir colònies al llarg de la costa de la mar Negra de Crimea entre els segles i aC.

Nou!!: Jònia і Grecs a la Crimea preromana · Veure més »

Grecs homèrics

En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.

Nou!!: Jònia і Grecs homèrics · Veure més »

Guerra de Corint

La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.

Nou!!: Jònia і Guerra de Corint · Veure més »

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Nou!!: Jònia і Guerra de Creta · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Jònia і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Guerra dels Cavalls Celestials

La Guerra dels Cavalls Celestials (天馬之戰, Tiānmǎ zhī Zhàn) o Guerra Han–Dayuan (漢宛戰爭, Hàn Yuān Zhànzhēng) fou un conflicte militar disputat des del 104 aC fins al 102 aC entre la dinastia Han xinesa i el Regne grec de Bactriana, que els xinesos coneixien com a Dayuan ('Grans Jonis'), estat governat pels saces i situat a la vall de Ferganà, a l'extrem oriental de l'antic Imperi Aquemènida (actuals Uzbekistan, Kirguizstan i Tadjikistan).

Nou!!: Jònia і Guerra dels Cavalls Celestials · Veure més »

Guerra naval

Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.

Nou!!: Jònia і Guerra naval · Veure més »

Guerres de la Lliga de Delos

Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Jònia і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »

Guerres síries

Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.

Nou!!: Jònia і Guerres síries · Veure més »

Hales

Hales o Halesus (en grec antic Ἅλυς, gen. Ἅλεντος) va ser un riu de Jònia, a l'Àsia Menor, que baixava des del puig Cercafos (Cercaphus) i desaiguava, després d'u trajecte curt, a la mar Egea prop de Colofó, segons Plini el Vell i Titus Livi.

Nou!!: Jònia і Hales · Veure més »

Hàrpag

Hàrpag (Ἅρπαγος) fou un general mede que va trair el rei Astíages de Mèdia i el va lliurar al seu net rebel Cir II el Gran, al qual va proclamar rei.

Nou!!: Jònia і Hàrpag · Veure més »

Hecte

Hecte o hecteus (en grec antic ἕκτη, ἑκτεύς) i la seva meitat hemiecte o hemiecteu (ἡμίεκτον, ἡμιεκτέον), era un terme usat per indicar unes mesures de líquids i unes divisions monetàries en el sistema mètric grec, i són interessants com a exemple de les divisions de base duodecimal.

Nou!!: Jònia і Hecte · Veure més »

Hel·lànic de Mitilene

Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.

Nou!!: Jònia і Hel·lànic de Mitilene · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Jònia і Hel·len · Veure més »

Heraclea de Cària

Heraclea de Cària (en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i situa a Cària, en una localització desconeguda.

Nou!!: Jònia і Heraclea de Cària · Veure més »

Heraclea del Latmos

Heraclea del Latmos (Ἡράκλεια πρὸς Λάτμῳ) era una ciutat en els límits entre Cària i Jònia, situada al peu de la part occidental del Latmos, i al golf Làtmic.

Nou!!: Jònia і Heraclea del Latmos · Veure més »

Heraclides de Bizanci

Heraclides de Bizanci (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un ambaixador del rei selèucida Antíoc III el gran enviat als dos Escipions (Escipió Africà i Escipió Asiàtic el Vell) immediatament després que haguessin creuat l'Hel·lespont el 190 aC.

Nou!!: Jònia і Heraclides de Bizanci · Veure més »

Herèon de Samos

L'Herèon (Ἡραῖον, Hēráion) fou un temple de l'illa de Samos, Grècia, construït pels arquitectes Recos i Teodor vers el 540 aC.

Nou!!: Jònia і Herèon de Samos · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Jònia і Heròdot · Veure més »

Heròdot de Quios

Heròdot de Quios (en llatí Herodotus, en grec antic), fill de Basílides, fou un ambaixador grec de Quios, que després de la batalla de Salamina va anar a Egina per fer una crida als grecs per alliberar Jònia.

Nou!!: Jònia і Heròdot de Quios · Veure més »

Hermògenes de Priene

Hermògenes (Hermogenes) fou un arquitecte de l'antiga Grècia que visqué entre els segles  i aC.

Nou!!: Jònia і Hermògenes de Priene · Veure més »

Hermos (divinitat)

En la mitologia grega, Hermos (en Hermus) era una divinitat fluvial, fill d'Oceà i Tetis i germà de les Oceànides.

Nou!!: Jònia і Hermos (divinitat) · Veure més »

Hidarnes III

Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.

Nou!!: Jònia і Hidarnes III · Veure més »

Hipònax

Hipònax o Hiponacte (Hipponax, en Ἰππῶναξ) fou un poeta iàmbic grec del natural d'Efes.

Nou!!: Jònia і Hipònax · Veure més »

Història de l'alfabet

La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.

Nou!!: Jònia і Història de l'alfabet · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Jònia і Història de l'Iran · Veure més »

Història de la filosofia de la història

La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història.

Nou!!: Jònia і Història de la filosofia de la història · Veure més »

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Nou!!: Jònia і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Jònia і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Jònia і Història de Turquia · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Jònia і Històries (Heròdot) · Veure més »

Histieu

Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet.

Nou!!: Jònia і Histieu · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Jònia і Homer · Veure més »

Ió (heroi)

Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).

Nou!!: Jònia і Ió (heroi) · Veure més »

Ió de Quios

Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia.

Nou!!: Jònia і Ió de Quios · Veure més »

Ievànic

Ievànic o judeogrec (γεβανικά), va ser el dialecte dels romaniotes, el grup de jueus grecs l'existència dels quals està documentada a Grècia des del període hel·lenístic.

Nou!!: Jònia і Ievànic · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Jònia і Ilíada · Veure més »

Imbros

Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Nou!!: Jònia і Imbros · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Jònia і Imperi Persa · Veure més »

Invasió dòrica

La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.

Nou!!: Jònia і Invasió dòrica · Veure més »

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Nou!!: Jònia і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »

Ios

Ios (en Ίος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Jònia і Ios · Veure més »

Javan

Segons el llibre del Gènesi, capítol desè, Javan és el fill de Gómer i pare d'Elixà, Tarsís, els quitites i els rodanites.

Nou!!: Jònia і Javan · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Jònia і Jònia · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Jònia і Jònic · Veure més »

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Nou!!: Jònia і Kea · Veure més »

Kug-Baba

Kubaba (en la Crònica Weidner o dE-sagila; en sumeri: Kug-Bau) és l'única reina de la llista de reis sumeris, que diu que va regnar 100 anys.

Nou!!: Jònia і Kug-Baba · Veure més »

Lade

Lade (en grec antic Λάδη) és el nom de la més gran d'un grup d'illes al golf Làtmic (Sinus Latmicus), prop de Milet, enfront de la desembocadura del riu Meandre.

Nou!!: Jònia і Lade · Veure més »

Laodice (filla d'Aqueu)

Laodice (Λαοδίκη, Laodike) fou la dona d'Antíoc II Theós rei de Síria, i mare de Seleuc II Cal·línic.

Nou!!: Jònia і Laodice (filla d'Aqueu) · Veure més »

Lapseki

''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Jònia і Lapseki · Veure més »

Larisa (desambiguació)

Larisa o Larissa (Lárīsa; menys sovint, Λάρισσα) és un topònim referit a diversos llocs de l'antiga Grècia que té origen pre-grec o pelàsgic, usat per anomenar una ciutadella.

Nou!!: Jònia і Larisa (desambiguació) · Veure més »

Larisa (Jònia)

Larisa (Λάρισα) era una ciutat de la Jònia, al territori d'Efes, a la riba nord del riu Caïstre, que travessava el seu territori fent-lo fèrtil.

Nou!!: Jònia і Larisa (Jònia) · Veure més »

Latmos

El Latmos (Λάτμος; en turc Beşparmak Dağı) és una muntanya al límit entre Cària i Jònia.

Nou!!: Jònia і Latmos · Veure més »

Lèbedos

Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.

Nou!!: Jònia і Lèbedos · Veure més »

Lèleges

Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.

Nou!!: Jònia і Lèleges · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Jònia і Lídia · Veure més »

Lenees

A l'antiga Atenes, les Lenees (en grec antic Λήναια) eren unes festes en honor de Dionís Leneu.

Nou!!: Jònia і Lenees · Veure més »

Leotíquides (rei)

Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.

Nou!!: Jònia і Leotíquides (rei) · Veure més »

Leros

Leros (en Λέρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag del Dodecanès; és situada entre Càlimnos i Lipsí.

Nou!!: Jònia і Leros · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: Jònia і Lesbos · Veure més »

Leucae

Leucae o Leuce (en grec antic Λεῦκαι, Λεύκη) era una petita ciutat de Jònia prop de Focea que estava situada, segons Plini el vell, "in promontorio quod insula fuit", (en un turó que havia estat una illa).

Nou!!: Jònia і Leucae · Veure més »

Leucònion

Leucònion (Leuconium) era una ciutat de Jònia de lloc incert, potser a l'illa de Quios o a la costa d'enfront, on es va lliurar una batalla entre els atenesos i els espartans l'any 413 aC, segons Tucídides.

Nou!!: Jònia і Leucònion · Veure més »

Lici d'Elèuteres

Lici (Lycius) fou un escultor grec natural d'Elèuteres, a Beòcia.

Nou!!: Jònia і Lici d'Elèuteres · Veure més »

Licurg

Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.

Nou!!: Jònia і Licurg · Veure més »

Lidis

Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.

Nou!!: Jònia і Lidis · Veure més »

Limnes (Quersonès Traci)

Limnes (en Limnae) era una ciutat grega del Quersonès Traci de què es tenen notícies del ençà.

Nou!!: Jònia і Limnes (Quersonès Traci) · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Jònia і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Lliga Amficciònica

Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.

Nou!!: Jònia і Lliga Amficciònica · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Jònia і Lliga Aquea · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Jònia і Lliga de Delos · Veure més »

Llista d'antigues ciutats gregues

- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.

Nou!!: Jònia і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Nou!!: Jònia і Llucià · Veure més »

Luci Emili Regil

Luci Emili Regil (en Lucius Aemilius Regillus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Jònia і Luci Emili Regil · Veure més »

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Jònia і Lucreci · Veure més »

Macar (mitologia)

Segons la mitologia grega, Macar (en grec antic Μάκαρ o Μακαρεύς) va ser un dels Helíades, un dels fills d'Hèlios i de Rode.

Nou!!: Jònia і Macar (mitologia) · Veure més »

Magnèsia del Meandre

Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.

Nou!!: Jònia і Magnèsia del Meandre · Veure més »

Magnèsia del Sípil

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).

Nou!!: Jònia і Magnèsia del Sípil · Veure més »

Maratesi

Maratesi o Maratèsion (en llatí Marathessium, en grec antic Μαρθήσιον) era una ciutat de Jònia, al sud d'Efes, prop de la frontera amb Cària.

Nou!!: Jònia і Maratesi · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: Jònia і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Mardoni

Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.

Nou!!: Jònia і Mardoni · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Jònia і Massàlia · Veure més »

Mastúsia

El Cap Mastúsia (Mastusia; en italià, Capo Greco; en anglès, Cape Helles) era el nom clàssic d'un promontori situat a l'extrem sud del Quersonès Traci, davant Sigèon.

Nou!!: Jònia і Mastúsia · Veure més »

Mausol

Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.

Nou!!: Jònia і Mausol · Veure més »

Mazares

Mazares (en llatí Mazares, en grec antic Μαζάρης) era un militar mede al que Cir II el Gran de Pèrsia va enviar a Lídia l'any 546 aC per aplicar els suggeriments que Cressos havia fet a Cir de convertir els lidis en efeminats i evitar que portessin armes, segons Heròdot.

Nou!!: Jònia і Mazares · Veure més »

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Nou!!: Jònia і Míkonos · Veure més »

Medisme

Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.

Nou!!: Jònia і Medisme · Veure més »

Membres de la Lliga de Delos

La Lliga de Delos abans de la Guerra del Peloponès, l'any 431 aC. Els membres de la Lliga de Delos (c. 478-404 aC) es poden classificar en dos grups: els estats aliats (symmachoi) reportats a les tauletes de pedra de les llistes de tributs atenesos (454-409 aC), que contribuïen al symmachikos foros ("impost aliat") en diners, i altres aliats, informats ja sigui en epigrafia o historiografia, la contribució de la qual consistia en vaixells, fusta, gra i ajuda militar; membres propis i ocasionals, membres súbdits i aliats genuïns.

Nou!!: Jònia і Membres de la Lliga de Delos · Veure més »

Miünt

Miünt (Myus) fou una ciutat de Jònia situada al sud del riu Meandre, a una distància de 30 estadis de la seva desembocadura.

Nou!!: Jònia і Miünt · Veure més »

Milcíades el Jove

Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.

Nou!!: Jònia і Milcíades el Jove · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Jònia і Milet · Veure més »

Milet de Creta

Milet (en grec antic Μίλητος) era una ciutat de l'illa de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Jònia і Milet de Creta · Veure més »

Mionès

Mionès o Mionessos (en llatí Myonnesus, en grec antic Μυόννησος o Μυόνησος) era un promontori de la costa de Jònia, al sud-oest de Lebedos, a la part nord de la badia d'Efes.

Nou!!: Jònia і Mionès · Veure més »

Miquel III l'Embriac

Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.

Nou!!: Jònia і Miquel III l'Embriac · Veure més »

Mirmeci

Mirmeci (en Myrmèkion) va ser una antiga colònia grega de la Tàurida.

Nou!!: Jònia і Mirmeci · Veure més »

Misomacedons

Misomacedons (Mysomacedones, Μυσομακέδονες) era una ciutat hel·lenística a Anatòlia.

Nou!!: Jònia і Misomacedons · Veure més »

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.

Nou!!: Jònia і Mitrenes · Veure més »

Monestir de Simonópetra

Simonópetra Simonópetra Simonópetra El monestir de Simonópetra o Símonos Petra (Μονή Σιμωνόπετρα / Σίμωνος Πέτρας, literalment: 'Roca de Simó') és un monestir del Mont Atos, a Grècia.

Nou!!: Jònia і Monestir de Simonópetra · Veure més »

Monima

Monima (en grec antic) (morta abans del 71 aC) fou una destacada dama grega filla de Filòpemen d'Estratonicea de Jònia (Plutarc diu que era de Milet) que va ser reina de Ponto entre els anys 88-71 aC i segona esposa de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Jònia і Monima · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Jònia і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic del Teatre Romà

El Museu Històric de Sagunt acull les col·leccions i les troballes procedents de la ciutat de Sagunt, a la província de València (Espanya); els seus fons s'han vist enriquits per les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquest territori.

Nou!!: Jònia і Museu Arqueològic del Teatre Romà · Veure més »

Museu Monogràfic d'Empúries

El Museu Monogràfic d'Empúries (MAC-Empúries) és un museu situat dins del jaciment arqueològic d'Empúries creat en 1932 i actualment integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).

Nou!!: Jònia і Museu Monogràfic d'Empúries · Veure més »

Mustafa Kemal Atatürk

Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.

Nou!!: Jònia і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Jònia і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Jònia і Naxos · Veure més »

Naxos (Sicília)

Naxos (en llatí Naxus, en grec antic Νάξος) era una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.

Nou!!: Jònia і Naxos (Sicília) · Veure més »

Neàpolis de Jònia

Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Jònia al sud d'Efes, en el camí entre Anaea i Maratesi.

Nou!!: Jònia і Neàpolis de Jònia · Veure més »

Neleu (fill de Codros)

Neleu (Νηλεύς) era fill de Codros, l'últim rei d'Atenes, i germà de Medont.

Nou!!: Jònia і Neleu (fill de Codros) · Veure més »

Neodamodes

Els neodamodes (grec, νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exèrcit lacedemoni.

Nou!!: Jònia і Neodamodes · Veure més »

Neohel·lenisme

Neo-hel·lenisme Cerimònia de culte hel·lènic el 2010.Temple hel·lènic modern a Tessalònica. El neohel·lenisme, també simplement hel·lenisme, reconstruccionisme hel·lènic, neopaganisme hel·lènic o dodecateisme és una modalitat de neopaganisme centrada en les divinitats, creences i pràctiques de la religió de l'antiga Grècia, així com en la recuperació de les antigues tradicions i filosofia precristianes.

Nou!!: Jònia і Neohel·lenisme · Veure més »

Nessèbar

Nessèbar (sovint transcrit com a Nesebar i de vegades com a Nesebur, Несебър, pronunciat, traci: Melsambria, grec Μεσημβρία, Mesembria) és una antiga ciutat de Bulgària i un dels principals centres turístics de la costa búlgara del Mar Negre.

Nou!!: Jònia і Nessèbar · Veure més »

Nicandre de Claros

Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.

Nou!!: Jònia і Nicandre de Claros · Veure més »

Nicolau Damascè

Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.

Nou!!: Jònia і Nicolau Damascè · Veure més »

Numeració grega

El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec.

Nou!!: Jònia і Numeració grega · Veure més »

Onòmast d'Esmirna

Onòmast (en grec antic Ὀνόμαστος) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Esmirna que va guanyar en la competició de pugilat a la 23a Olimpíada, l'any 688 aC, quan es va introduir aquest esport als Jocs Olímpics.

Nou!!: Jònia і Onòmast d'Esmirna · Veure més »

Oracle de Claros

L'oracle de Claros va ser un oracle d'Apol·lo a Claros en territori de Colofó.

Nou!!: Jònia і Oracle de Claros · Veure més »

Oracle de Dídima

L'oracle de Didima fou un oracle d'Apol·lo, situat a Dídima en territori de Milet; era el principal oracle dels jonis i eolis.

Nou!!: Jònia і Oracle de Dídima · Veure més »

Orofernes

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.

Nou!!: Jònia і Orofernes · Veure més »

Orontes I

Orontes (Orontes fou un príncep persa, fill o més probablement gendre d'Artaxerxes II de Pèrsia. El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant. En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tissafernes 20 dies després de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traïció que es preparava en la qual els generals grecs foren capturats (400 aC). Va governar la satrapia d'Armènia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Sicília fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evàgores II de Salamina, contra el que s'enviaven també forces navals dirigides per Tiribazos que fou l'hiparc d'Orontes per l'Armènia occidental. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evàgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Pèrsia però estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traïció i va rebre l'orde d'arrestar al seu col·lega i assolir el comandament únic dels perses. Però Tirabazos tenia el suport de l'exèrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evàgores, va començar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evàgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sinó amb els quals demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la família reial. La família va arrelar a Armènia si bé Orontes sembla que fou traslladat a Mísia. Allí es va implicar en la gran revolta de sàtrapes de l'Àsia Menor del 366-361 aC, amb Mausol de Cària, Datames de Capadòcia i Ariobarzanes que havia sigut sàtrapa de Frígia. Orontes dominava una part de la zona occidental d'Anatòlia a l'entorn de Pèrgam. Va combatre contra el sàtrapa de Dascilios i va encunyar monedes al seu nom a Jònia. Després Orontes hauria traït als seus aliats per tornar al favor del rei, ara Artaxerxes III. Va recollir diners per aixecar un exèrcit de mercenaris i va contactar amb el faraó Teos, i llavors va lliurar als mercenaris a Artaxerxes III per obtenir el seu perdó. Aquest li va encarregar una expedició a Egipte que va acabar amb la rendició de Tacos. Orontes va morir el 344 aC. El seu fill Orontes II fou sàtrapa d'Armènia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del príncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Pèrsia. Vegeu Oròntides.

Nou!!: Jònia і Orontes I · Veure més »

Pambeòcies

Les Pambeòcies (παμβοιώτια) foren un festival celebrat a l'antiga Grècia pels beocis, que els historiadors comparen amb les Panatenees dels àtics i les Paniònies dels jonis.

Nou!!: Jònia і Pambeòcies · Veure més »

Paniassis d'Halicarnàs

Paniassis d'Halicarnàs, fill de Poliarc, fou un poeta èpic grec del.

Nou!!: Jònia і Paniassis d'Halicarnàs · Veure més »

Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Jònia і Paniònia · Veure més »

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Nou!!: Jònia і Paniònion · Veure més »

Panionios GSS

Ewald Lienen, director tècnic El Panionios GSS (Πανιώνιος Γυμναστικός Σύλλογος Σμύρνης, Paniónios Gymnastikós Sýllogos Smýrnis, en català 'Associació Gimnàstica Pan-Jònica d'Esmirna') és un club de futbol grec de la ciutat d'Atenes, Grècia, al suburbi de Nea Smirni, per bé que fins a 1922 era establert a la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: Jònia і Panionios GSS · Veure més »

Paques

Paques (en llatí Paches, en grec antic) fou un general atenenc fill d'un home anomenat Epicur o, segons Diodor de Sicília, d'Epicler.

Nou!!: Jònia і Paques · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: Jònia і Paros · Veure més »

Pau de Càl·lies

La Pau de Càl·lies o Pau de Càl·lias (Ειρήνη τουΚαλλίουen grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que va posar fi a les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Jònia і Pau de Càl·lies · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Jònia і Pèrsia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Jònia і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Nou!!: Jònia і Pelúsion · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Jònia і Persèpolis · Veure més »

Pharmakos

El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.

Nou!!: Jònia і Pharmakos · Veure més »

Pisandre d'Acarnes

Pisandre (Peisander) fou un atenès nadiu del dem d'Acarnes.

Nou!!: Jònia і Pisandre d'Acarnes · Veure més »

Pitireu

Pitireu (en grec antic Πιτυρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Epidaure, al Peloponès, descendent d'Ió.

Nou!!: Jònia і Pitireu · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Nou!!: Jònia і Pobles de la mar · Veure més »

Polícrates de Samos

Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.

Nou!!: Jònia і Polícrates de Samos · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Jònia і Polis · Veure més »

Polixènides

Polixènides (en llatí Polyxenidas, en grec antic Πολυξενίδας) fou un militar rodi.

Nou!!: Jònia і Polixènides · Veure més »

Prepelau

Prepelau (en llatí Prepelaus, en grec antic Πρεπέλαος) fou un general de Cassandre de Macedònia que va viure al.

Nou!!: Jònia і Prepelau · Veure més »

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Nou!!: Jònia і Presocràtics · Veure més »

Priene

Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.

Nou!!: Jònia і Priene · Veure més »

Primera Guerra del Peloponnès

La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.

Nou!!: Jònia і Primera Guerra del Peloponnès · Veure més »

Primera Guerra Mèdica

La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.

Nou!!: Jònia і Primera Guerra Mèdica · Veure més »

Primera guerra messènica

La primera guerra messènica va enfrontar al regne de Messènia i al regne d'Esparta per la possessió de diversos territoris, entre els quals el mont Taíget, que tenien la part occidental de cara a Messènia, i era en mans d'Esparta.

Nou!!: Jònia і Primera guerra messènica · Veure més »

Prisc Àtal

Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.

Nou!!: Jònia і Prisc Àtal · Veure més »

Prosa

La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.

Nou!!: Jònia і Prosa · Veure més »

Protogrec

El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent-hi el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern.

Nou!!: Jònia і Protogrec · Veure més »

Província d'Aydın

Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu.

Nou!!: Jònia і Província d'Aydın · Veure més »

Província d'Esmirna

Esmirna és una província de Turquia situada a la Regió de l'Egeu, a la costa de la Mar Egea, la capital del qual és la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: Jònia і Província d'Esmirna · Veure més »

Ptolemeu (nebot d'Antígon)

Ptolemeu (en Πτολεμαῖος), nebot d'Antígon el borni, fou un destacat general al servei del seu oncle.

Nou!!: Jònia і Ptolemeu (nebot d'Antígon) · Veure més »

Ptolemeu de Jònia

Ptolemeu de Jònia o Ptolemeu d'Efes o Ptolemeu Andròmac (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era un fill bastard de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.

Nou!!: Jònia і Ptolemeu de Jònia · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Jònia і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Nou!!: Jònia і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »

Ptolemeu V Epífanes

Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).

Nou!!: Jònia і Ptolemeu V Epífanes · Veure més »

Qüestió homèrica

Bust d'Homer, còpia romana d'un original grec del segle III aC.La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer.

Nou!!: Jònia і Qüestió homèrica · Veure més »

Quersifró

Quersifró (en llatí Chersiphron, en grec antic Χερσίφρων), que Vitruvi i Plini el Vell escriuen Ctesifó (Ctesiphon) va ser un arquitecte de Cnossos a Creta, que juntament amb el seu fill Metàgenes, va començar a erigir el temple d'Àrtemis a Efes, una de les set meravelles del món, que es va iniciar aproximadament l'any 600 aC.

Nou!!: Jònia і Quersifró · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Jònia і Quios · Veure més »

Quios (ciutat)

Quios és la ciutat principal de l'illa grega de Quios, a la mar Egea oriental.

Nou!!: Jònia і Quios (ciutat) · Veure més »

Rèsaces

Rèsaces (en grec antic Ῥοισάκης) era un militar persa, germà d'Espitridates, sàtrapa de Lídia i de Jònia, amb qui potser hauria compartit el govern, segons diu Diodor de Sicília.

Nou!!: Jònia і Rèsaces · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Jònia і Regne del Pont · Veure més »

Regnes antics d'Anatòlia

A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.

Nou!!: Jònia і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Jònia і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Jònia і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Jònia і Revolta Jònica · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Jònia і Samos · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: Jònia і Samotràcia · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Nou!!: Jònia і Sardinia · Veure més »

Satrapia de Tràcia

La satrapia de Tràcia (en grec antic Σκύδρα 'Skudra') era un territori de la Pèrsia aquemènida que va existir entre els anys 512 aC i 479 aC.

Nou!!: Jònia і Satrapia de Tràcia · Veure més »

Sàtir (arquitecte)

Sàtir (Satyrus) va ser un arquitecte grec nascut probablement a Priene, a la Jònia, el.

Nou!!: Jònia і Sàtir (arquitecte) · Veure més »

Sàtires (Horaci)

Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).

Nou!!: Jònia і Sàtires (Horaci) · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Jònia і Sàtrapa · Veure més »

Sèrifos

Sèrifos (Σέριφος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Citnos i Sifnos.

Nou!!: Jònia і Sèrifos · Veure més »

Síkinos

Síkinos o Sícinos (en Σίκινος; en Sicandro) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades, situada entre Folegandros i Ios.

Nou!!: Jònia і Síkinos · Veure més »

Segesta (Sicília)

El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.

Nou!!: Jònia і Segesta (Sicília) · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Jònia і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Seleuc II Cal·linic

Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Nou!!: Jònia і Seleuc II Cal·linic · Veure més »

Setge de Naxos (499 aC)

El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.

Nou!!: Jònia і Setge de Naxos (499 aC) · Veure més »

Sherden

Els '''shirdana''' en un batalla, com és reflectit a Medinet Habu Els sherden (també coneguts com a sards, shirdana, serden o shardana) són un antic poble de pirates que constitueixen un dels grups dels anomenats pobles de la Mar, que apareixen en registres històrics fragmentats d'inscripcions egípcies sobre la zona del Mediterrani cap al 2000 aC: la informació n'és molt escassa.

Nou!!: Jònia і Sherden · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Nou!!: Jònia і Sició · Veure més »

Siennesis III

Siennesis III (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia als segles V i IV aC.

Nou!!: Jònia і Siennesis III · Veure més »

Sifnos

Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.

Nou!!: Jònia і Sifnos · Veure més »

Siros

La capital de Siros i de les Cíclades, Hermúpolis Siros (Σύρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Jònia і Siros · Veure més »

Sisamnes

Sisamnes (Persa antic: Čiçamanah), segons Heròdot, va ser un jutge corrupte durant el mandat de Cambises II de Pèrsia.

Nou!!: Jònia і Sisamnes · Veure més »

Sremska Mitrovica

Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.

Nou!!: Jònia і Sremska Mitrovica · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Jònia і Tales de Milet · Veure més »

Tamos de Memfis

Tamos fou un militar persa.

Nou!!: Jònia і Tamos de Memfis · Veure més »

Tebes

* Tebes (Thēbai), ciutat de Grècia i antiga polis.

Nou!!: Jònia і Tebes · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Jònia і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Temístocles

Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.

Nou!!: Jònia і Temístocles · Veure més »

Temple d'Apol·lo Patroos

El temple d'Apol·lo Patroos és un petit temple jònic en ruïnes, construït entre el 340 i 320 aC.

Nou!!: Jònia і Temple d'Apol·lo Patroos · Veure més »

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Nou!!: Jònia і Temple d'Àrtemis a Efes · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Jònia і Temple d'Eshmun · Veure més »

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Nou!!: Jònia і Teos · Veure més »

Tibró d'Esparta

Timbró o Tibró (en llatí Thimbron o Thibron, en grec antic Θίμβρων, Θίβρων) fou un militar espartà.

Nou!!: Jònia і Tibró d'Esparta · Veure més »

Tigranes (noble persa)

Tigranes fou un noble persa de la família dels aquemènides que va dirigir les tropes dels medes a l'exèrcit de Xerxes I de Pèrsia que van envair Grècia el 480 aC.

Nou!!: Jònia і Tigranes (noble persa) · Veure més »

Til Garimmu

Til Garimmu (Til-Garimmu o Beth-Togarmah), en hitita Tegarama, Tegarma, Tagarma i Takarama, fou un territori situat entre els kaska al nord, els tibarens al sud, els muskhi a l'oest i Meliddu a l'est.

Nou!!: Jònia і Til Garimmu · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Jònia і Tinos · Veure més »

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Nou!!: Jònia і Tirint · Veure més »

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Nou!!: Jònia і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »

Tmutarakan

Antic ''phiale'' grec trobat a Tmutarakan Tmutarakan (Тмутаракань, Tmutarakan; Тмуторокань, Tmotarakan) és el nom que rep una antiga ciutat ubicada a la península de Taman, en l'actual territori de Krasnodar, que controlava l'estret de Kertx entre la mar Negra i el mar d'Azov.

Nou!!: Jònia і Tmutarakan · Veure més »

Tomba (Tessalònica)

Tomba (en grec, Τούμπα) és un districte residencial on hi ha un jaciment arqueològic situat a l'est de la localitat de Tessalònica, a Grècia.

Nou!!: Jònia і Tomba (Tessalònica) · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Jònia і Tràcia · Veure més »

Trers

Els trers (Treres) foren un poble traci que Estrabó esmenta diverses vegades com a tribu pertanyent o emparentada amb els cimmeris.

Nou!!: Jònia і Trers · Veure més »

Tresors tracis

Tràcia és una de les zones més riques en descobriments arqueològics, molts dels quals estan formats per aixovars funeraris, uns altres per tresors i peces trobades aïlladament.

Nou!!: Jònia і Tresors tracis · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Jònia і Trezè · Veure més »

Tribus gregues

El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).

Nou!!: Jònia і Tribus gregues · Veure més »

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Nou!!: Jònia і Trirrem · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Jònia і Turquia · Veure més »

Unitat perifèrica d'Acaia

La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.

Nou!!: Jònia і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »

Vèlia

Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.

Nou!!: Jònia і Vèlia · Veure més »

Volos

Volos és una ciutat situada al centre del territori continental de Grècia, a uns 326 km al nord d'Atenes i 215 km al sud de Tessalònica.

Nou!!: Jònia і Volos · Veure més »

Wiyanawanda

Wiyanawanda era una ciutat de l'Àsia Menor, propera al territori d'Ahhiyawa, a la zona costanera de Cària i sud de Jònia.

Nou!!: Jònia і Wiyanawanda · Veure més »

Xantip d'Atenes

Xantip (Xanthippus), fill d'Arífron, fou el pare de Pèricles.

Nou!!: Jònia і Xantip d'Atenes · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Jònia і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

Yalanda

Yalanda, Ijalanda o en turc İyalanda fou una ciutat esmentada a les inscripcions hitites a la frontera del territori dels Ahhiyawa (Aqueus, a la clàssica Jònia) i a l'oest de Wallarima.

Nou!!: Jònia і Yalanda · Veure més »

Yavana

Yavana o Yona (en sànscrit) eren els grecs establerts al Regne Indogrec.

Nou!!: Jònia і Yavana · Veure més »

400 aC

El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Jònia і 400 aC · Veure més »

476 aC

El 476 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Jònia і 476 aC · Veure més »

493 aC

El 493 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Jònia і 493 aC · Veure més »

499 aC

Campanyes de la Revolta jònica. El 499 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Jònia і 499 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jonis, Jònics, Jòniques.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant