Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Agalbursa de Cervera, Alfons el Cast, Arborea (Oristany), Arquebisbat de Pisa, Barbagia de Belvì, Barbagia de Ollolai, Barisó I d'Arborea, Batalla de Macomer, Batalla de Quart, Batalla de San Gavino, Batalla de Sanluri, Benito Mussolini, Bernat Hug de Rocabertí, Bertran de Pinós, Brancaleone Doria, Campidano di Oristano, Carta de Logu, Castell de Castelsardo, Castell de Gelida, Castell de la Fava, Comit I d'Orrù, Comtat de Capraia, Conquesta aragonesa de Sardenya, Conquesta musulmana de Sardenya, Constantí (desambiguació), Constantí I de Lacon, Constantí III de Lacon, Corts de Barcelona (1368-1369), Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de València (1371), Corts de Vilafranca-Barcelona, Dalmau de Rocabertí i d'Erill, Diòcesi de Tharros, Elionor d'Arborea, Francesc Massons i Nin, Frederic I d'Arborea, Galceran VI de Pinós, Guerra sardo-catalana, Guillem d'Arborea, Guillem Salusi IV de Càller, Guiu Burgundione de Capraia, Gunnari I de Torres, Història de Sardenya, Hug I d'Arborea, Hug II d'Arborea, Hug III d'Arborea, Joan el Caçador, Jutges, Jutjat de Càller, Jutjat de Torres, ..., L'Olmet, Lambert Visconti de Gallura, Llista de jutges d'Arborea, Llista de jutges de Càller, Llista de jutges de Torres, Mandrolisai, Marià II d'Arborea, Marmilla, Marrubiu, Martí el Jove, Martí l'Humà, Michele Zanche, Molins de Rei, Monreale (subregió), Montcada (llinatge), Nacionalisme sard, Nicolau de Capraia, Nurra, Oristany, Orsoc I d'Arborea, Partit Sard d'Acció, Pau de Sanluri, Península del Sinis, Pere el Cerimoniós, Pere III d'Arborea, Pompeo Calvia, Regne de Sardenya, Revolta de Sardenya (1353-1355), Riambau de Corbera, Sanluri, Sard, Sardenya, Sardenya de Lacon, Sardinia, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Setge d'Esglésies, Setge de Castel di Castro, Setge de l'Alguer, Tharros, Toixa, Vescomtat de Bas, Vescomtat de Narbona, Vittorio Angius, Walter Benedict, 30 de juny. Ampliar l'índex (46 més) »
Agalbursa de Cervera
Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Agalbursa de Cervera · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Alfons el Cast · Veure més »
Arborea (Oristany)
Arborea (en sard, Arborea) és un municipi italià, dins de la província d'Oristany.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Arborea (Oristany) · Veure més »
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Arquebisbat de Pisa · Veure més »
Barbagia de Belvì
La Barbagia de Belvì és una regió històrica de Sardenya central, dins la província de Nuoro, que limita amb les subregions sardes de Barigadu, Mandrolisai, Barbagia di Seùlo, Ogliastra i Sarcidano.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Barbagia de Belvì · Veure més »
Barbagia de Ollolai
La Barbagia de Ollolai (en sard Barbàgia 'e Ollolai) és una regió de la Sardenya central.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Barbagia de Ollolai · Veure més »
Barisó I d'Arborea
Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Barisó I d'Arborea · Veure més »
Batalla de Macomer
El 1295 el papa Bonifaci VIII proclamà la pau d'Anagni per tancar la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la que Jaume II cedia el regne de Sicília al papa i en rebia 12.000 lliures torneses i, en clàusula secreta, la infeudació del regne de Còrsega i Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Batalla de Macomer · Veure més »
Batalla de Quart
La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Batalla de Quart · Veure més »
Batalla de San Gavino
La batalla de San Gavino va ésser la primera de les confrontacions entre el Jutjat d'Arborea i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya per part de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Batalla de San Gavino · Veure més »
Batalla de Sanluri
La Batalla de Sanluri tingué lloc el 30 de juny de 1409 al sud de Sardenya, entre l'exèrcit de la Corona d'Aragó i l'exèrcit sard del jutjat d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Batalla de Sanluri · Veure més »
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Benito Mussolini · Veure més »
Bernat Hug de Rocabertí
Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »
Bertran de Pinós
Bertran de Pinós (Catalunya). Escrivà i protonotari.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Bertran de Pinós · Veure més »
Brancaleone Doria
Brancaleone conquerí una bona part de Sardenya, inclosa la ciutat de Sàsser, estenent el control d'Arborea sobre altres antics jutjats de l'illa. Brancaleone Doria fou un noble sard d'ascendència genovesa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Brancaleone Doria · Veure més »
Campidano di Oristano
Campidano di Oristano (en sard, Campidanu de Aristanis) és una regió històrica de Sardenya centre-occidental dins la província d'Oristany, que limita amb les subregions sardes de Montiferru, Marghine, Marmilla Monreale i Barigadu.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Campidano di Oristano · Veure més »
Carta de Logu
Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Carta de Logu · Veure més »
Castell de Castelsardo
El Castell de Castelsardo (Castello di Castelsardo, en italià, també conegut com Castello Bellavista o Palau o Castell dels Doria) és un castell conservat en gran part situat al cim d'un turó, en una roca al nord de Sardenya, al golf d'Asinara, a l'actual província de Sàssari, a l'actual vila de Castelsardo.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Castell de Castelsardo · Veure més »
Castell de Gelida
El castell de Gelida és un castell del municipi de Gelida (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Castell de Gelida · Veure més »
Castell de la Fava
El castell de la Fava sobre Posada El castell de la Fava (en sard: casteddu de sa Fae, en italià: castello della Fava) és una fortificació militar situada al cim del turó que domina el municipi de Posada, província de Nuoro, al nord-est de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Castell de la Fava · Veure més »
Comit I d'Orrù
fou jutge d'Arborea, possible net de Marià I de Zori.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Comit I d'Orrù · Veure més »
Comtat de Capraia
El Comtat de Capraia fou una jurisficció feudal italiana pertanyent a una branca dels comtes de Prato.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Comtat de Capraia · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Conquesta musulmana de Sardenya
La Conquesta musulmana de Sardenya forma part de l'expansió de l'islam durant l'edat mitjana.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Conquesta musulmana de Sardenya · Veure més »
Constantí (desambiguació)
* Geografia: Constantí, municipi del Tarragonès.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Constantí (desambiguació) · Veure més »
Constantí I de Lacon
Constantí I de Lacon fou jutge d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Constantí I de Lacon · Veure més »
Constantí III de Lacon
Constantí III de Lacon, possible fill d'Itocor de Gunale, apareix com a jutge de Gallura el 1146, i continua essent esmentat fins al 1161, però probablement va viure un deu o dotze anys més.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Constantí III de Lacon · Veure més »
Corts de Barcelona (1368-1369)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Corts de Barcelona (1368-1369) · Veure més »
Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »
Corts de València (1371)
Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Corts de València (1371) · Veure més »
Corts de Vilafranca-Barcelona
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Corts de Vilafranca-Barcelona · Veure més »
Dalmau de Rocabertí i d'Erill
Dalmau de Rocabertí i d'Erill (? - 1479) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Dalmau de Rocabertí i d'Erill · Veure més »
Diòcesi de Tharros
La diòcesi de Tharros (en llatí: Dioecesis Tharrensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Diòcesi de Tharros · Veure més »
Elionor d'Arborea
Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Elionor d'Arborea · Veure més »
Francesc Massons i Nin
Francesc Massons i Nin (Sardenya, —) va ser un eclesiàstic sard, arquebisbe d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Francesc Massons i Nin · Veure més »
Frederic I d'Arborea
Frederic I d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Frederic I d'Arborea · Veure més »
Galceran VI de Pinós
Galceran VI de Pinós (Catalunya, segle XIV – Bagà, Berguedà, 1354),noble, senyor (1348-1354) de les baronies i castells de Pinós, Lavansa, Josa i Bagà, senyor dels castells de Ponts, Ossera, Sant Romà, Gósol, Saldes, l'Espà, Querforadat, Fórnols Sisquer, Montargull (força de “Montarguyl”), Padrinàs (“castro et vila de Padrinaç”), de l’Espluga de Lavansa (“castro et villa d’Espluga de Lavança”) i Balmanya Fill de Pere Galceran II de Pinós i de Marquesa de Fenollet i de Saportella, germana del vescomte d'Illa i Canet.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Galceran VI de Pinós · Veure més »
Guerra sardo-catalana
La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Guerra sardo-catalana · Veure més »
Guillem d'Arborea
Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou net de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Guillem d'Arborea · Veure més »
Guillem Salusi IV de Càller
Guillem Salusi IV fou fill de Jordina de Càller i d'Obert marquès de Massa i Còrsega (jutges 1188-1189) i net de Constantí Salusi III de Càller.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Guillem Salusi IV de Càller · Veure més »
Guiu Burgundione de Capraia
Guiu Burgundione fou fill i successor de Rodolfo Burgundione.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Guiu Burgundione de Capraia · Veure més »
Gunnari I de Torres
Gunnari I de Torres (vers 1110-1155) fou fill de Constantí I de Torres.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Gunnari I de Torres · Veure més »
Història de Sardenya
Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Història de Sardenya · Veure més »
Hug I d'Arborea
Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Hug I d'Arborea · Veure més »
Hug II d'Arborea
Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Hug II d'Arborea · Veure més »
Hug III d'Arborea
Hug III d'Arborea fou fill de Marià IV d'Arborea, a qui va succeir el 1376 com a jutge d'Arborea i comte del Goceà.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Hug III d'Arborea · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Joan el Caçador · Veure més »
Jutges
* jutge, funcionari de carrera, mentre que en els anglosaxons, a vegades són elegits.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Jutges · Veure més »
Jutjat de Càller
El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Jutjat de Càller · Veure més »
Jutjat de Torres
Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Jutjat de Torres · Veure més »
L'Olmet
L'Olmet (en italià Olmedo, i en sard, S'Ulumedu) és un municipi italià que pertany a la província de Sàsser.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і L'Olmet · Veure més »
Lambert Visconti de Gallura
Lambert Visconti de Gallura era fou patrici de Pisa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Lambert Visconti de Gallura · Veure més »
Llista de jutges d'Arborea
Els jutges (sobirans) d'Arborea governaven el Jutjat d'Arborea, a l'oest de Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Llista de jutges d'Arborea · Veure més »
Llista de jutges de Càller
Els jutges de Càller (en realitat Calaris) foren els sobirans del Jutjat de Càller a Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Llista de jutges de Càller · Veure més »
Llista de jutges de Torres
Els jutges de Torres foren els sobirans del Jutjat de Torres a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Llista de jutges de Torres · Veure més »
Mandrolisai
Mandrolisai és una regió històrica de Sardenya central, dins la província de Nuoro, també anomenada Barbagia d'Olisay, o Mandr-e-Olisay, que limita amb les subregions sardes de Barigadu, Barbagia di Ollolai, Barbagia di Belvì i Ogliastra.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Mandrolisai · Veure més »
Marià II d'Arborea
Marià II d'Arborea (? - 1295) fou Jutge d'Arborea com a fill de Pere II d'Arborea i IV de Bas.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Marià II d'Arborea · Veure més »
Marmilla
Marmilla és una regió històrica de Sardenya centre-occidental dins la província d'Oristany, que limita amb les subregions sardes de Campidano di Oristano, Barigadu, Sarcidano, Trexenta, Campidano di Cagliari i Monreale.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Marmilla · Veure més »
Marrubiu
Marrubiu (en sard, Marrùbiu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província d'Oristany.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Marrubiu · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Martí el Jove · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Martí l'Humà · Veure més »
Michele Zanche
Michele Zanche va ser un polític italià, principalment conegut com a personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, on és esmentat al Cant XXII de l'Infern, al cinquè fossat del vuitè cercle, entre els estafadors, junt amb Fra Gomita, vicari de Nino Visconti, jutge de Gallura.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Michele Zanche · Veure més »
Molins de Rei
Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Molins de Rei · Veure més »
Monreale (subregió)
Monreale és una regió històrica de Sardenya sud-occidental dins la província del Medio Campidano, que limita amb les subregions sardes de Campidano di Oristano, Marmilla i Campidano di Cagliari.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Monreale (subregió) · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Montcada (llinatge) · Veure més »
Nacionalisme sard
La bandera dels ''quatre moros'', bandera tradicional i nacional de Sardenya. Giovanni Maria Angioy, considerat per molts nacionalistes sards ''Babai Mannu'', gran pare de la pàtria. El nacionalisme sard és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Sardenya com a nació, bé amb una gran autonomia dins una Itàlia federal o bé com a estat independent.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Nacionalisme sard · Veure més »
Nicolau de Capraia
Nicolau de Capraia era fill de Guillem de Capraia i fou associat al govern del jutjat d'Arborea per Marià II, però aquest més tard el va fer empresonar i es va apoderar de tot el poder, tant a Arborea com a la part del jutjat de Càller que governava, i que Marià va perdre ràpidament a mans del cosí de Nicolo, Anselm de Capraia; però la va recuperar el 1287, i Anselm fou derrotat i mort.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Nicolau de Capraia · Veure més »
Nurra
Nurra és una regió històrica de Sardenya nord-occidental dins la província de Sàsser, que limita amb la subregió sarda del Tataresu al sud (límit marcat pel riu Mannu i els turons de Logudor), amb el golf d'Asinara al nord-est i el Mar de Sardenya a cap a l'oest.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Nurra · Veure més »
Oristany
Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Oristany · Veure més »
Orsoc I d'Arborea
Orsoc I d'Arborea fou jutge d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Orsoc I d'Arborea · Veure més »
Partit Sard d'Acció
El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Partit Sard d'Acció · Veure més »
Pau de Sanluri
La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Pau de Sanluri · Veure més »
Península del Sinis
La península del Sinis La península del Sinis es troba al centre occidental de Sardenya, entre la badia d'Is Arenas al nord i el golf d'Oristany al sud.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Península del Sinis · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere III d'Arborea
Pere III d'Arborea fou fill d'Hug II d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Pere III d'Arborea · Veure més »
Pompeo Calvia
Pompeo Calvia (Sàsser, 1857-1919) fou un escriptor sard.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Pompeo Calvia · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Regne de Sardenya · Veure més »
Revolta de Sardenya (1353-1355)
La Revolta de Sardenya fou un dels episodis de la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Revolta de Sardenya (1353-1355) · Veure més »
Riambau de Corbera
Riambau de Corbera (?, Barcelona - 1354, l'Alguer, Sardenya), militar i darrer governador general de Sardenya (1348-54).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Riambau de Corbera · Veure més »
Sanluri
Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Sanluri · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Sard · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Sardenya · Veure més »
Sardenya de Lacon
Sardenya de Lacon (s.XIII) fou una noble i abadessa sarda del Jutjat d'Arborea, administradora i responsable de l'aixecament de l'església de Sant Pere de Zuri, a Ilartzi, per compte del sobirà Marià II d'Arborea.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Sardenya de Lacon · Veure més »
Sardinia
Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Sardinia · Veure més »
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Senyera reial · Veure més »
Setge d'Esglésies
El Setge d'Esglésies va ser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Setge d'Esglésies · Veure més »
Setge de Castel di Castro
El Setge de Castel di Castro fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Setge de Castel di Castro · Veure més »
Setge de l'Alguer
El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Setge de l'Alguer · Veure més »
Tharros
Columnes restaurades de la ciutat de Tharros Tharros (Tharrae; Θάρρας) és un jaciment arqueològic de la província d'Oristany, situat al municipi de Cabras, a Sardenya.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Tharros · Veure més »
Toixa
Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Toixa · Veure més »
Vescomtat de Bas
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Vescomtat de Bas · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Vittorio Angius
Vittorio Angius (Càller, 11 de juny de 1797 - Torí, 19 de març de 1862) fou un sacerdot, periodista i escriptor sard.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Vittorio Angius · Veure més »
Walter Benedict
Walter Benedict va ser un condottiero anglès, conegut a Catalunya per Gualter Beneset o Gualter Beneit.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і Walter Benedict · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jutjat d'Arborea і 30 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arborea, Jutges d'Arborea, Jutjat d’Arborea.
