Taula de continguts
79 les relacions: Alteracions d'Aragó, Andrés Giménez Soler, Antonio Pérez del Hierro, Aragó, Aragonensium rerum commentarii, Arbre de Sobrarbe, Audiència Reial, Baile general d'Aragó, Batalla d'Épila, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Berenguer de Bardaixí i Ram, Butlla de Luci III, Califat Abbàssida, Carinyena (Aragó), Castell de Xàtiva, Codo, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto, Compromís de Casp, Comtat de Ribagorça, Concòrdia d'Alcanyís, Consells de la Monarquia d'Espanya, Corts d'Aragó, Corts de Barbastre, Corts de Montsó (1388-1389), Corts del Regne d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Diada Nacional de l'Aragó, Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, Diego Menéndez de Valdés, Domènec Ram i Lanaja, Eixea, Emilia Gastón Burillo, Emilio Gastón Sanz, Escut de l'Aragó, Felip II de Castella, Ferrando Pérez de Tarazona, Furs d'Aragó, Furs de Calataiud, Furs de Terol, Gener Rabassa, Hipólito Gómez de las Roces, Inés Gastón Burillo, Jaume Caçador i Claret, Jaume el Conqueridor, Jaume Sarroca, Jerónimo de Blancas y Tomás, Joan de Bardaixí, Joan de Granollacs i Pons, Joan de Lanuza III, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Veure Justícia d'Aragó і Alteracions d'Aragó
Andrés Giménez Soler
Andrés Giménez Soler (Saragossa, 1869 - Saragossa, 1938) fou un historiador i arabista aragonès, arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Justícia d'Aragó і Andrés Giménez Soler
Antonio Pérez del Hierro
Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).
Veure Justícia d'Aragó і Antonio Pérez del Hierro
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Justícia d'Aragó і Aragó
Aragonensium rerum commentarii
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.
Veure Justícia d'Aragó і Aragonensium rerum commentarii
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Veure Justícia d'Aragó і Arbre de Sobrarbe
Audiència Reial
L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.
Veure Justícia d'Aragó і Audiència Reial
Baile general d'Aragó
El baile general d'Aragó (també transcrit en texts antics com a bayle general o batle general) era el funcionari de la casa del rei encarregat de l'administració del patrimoni d'exclusiva titularitat règia al territori aragonès. Com a tal, recaptava peatges, drets d'explotació de mines i terres règies, multes i successions en nom del rei.
Veure Justícia d'Aragó і Baile general d'Aragó
Batalla d'Épila
La Batalla d'Épila va tenir lloc el 21 de juliol de 1348, s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels Unionistes aragonesos.
Veure Justícia d'Aragó і Batalla d'Épila
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Veure Justícia d'Aragó і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i Ram
Berenguer de Bardaixí i Ram, noble dels segles i, fill segon del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Veure Justícia d'Aragó і Berenguer de Bardaixí i Ram
Butlla de Luci III
La Butlla de Luci III és un butlla promulgada pel Sant Pare Luci III el 1182 que confirma la patrimonialitat de les esglésies de Calataiud i la Comunitat de Calataiud d'acord amb el que estableix el rei Alfons I d'Aragó en els Furs de Calataiud.
Veure Justícia d'Aragó і Butlla de Luci III
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Justícia d'Aragó і Califat Abbàssida
Carinyena (Aragó)
Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.
Veure Justícia d'Aragó і Carinyena (Aragó)
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Veure Justícia d'Aragó і Castell de Xàtiva
Codo
Codo és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite.
Veure Justícia d'Aragó і Codo
Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto
La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.
Veure Justícia d'Aragó і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto
Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto
La Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto fou una col·lecció de retrats dels reis d'Aragó encarregada per la Generalitat d'Aragó al pintor Filippo Ariosto l'any 1586.
Veure Justícia d'Aragó і Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Justícia d'Aragó і Compromís de Casp
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Justícia d'Aragó і Comtat de Ribagorça
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Veure Justícia d'Aragó і Concòrdia d'Alcanyís
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Veure Justícia d'Aragó і Consells de la Monarquia d'Espanya
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Veure Justícia d'Aragó і Corts d'Aragó
Corts de Barbastre
Les Corts de Barbastre foren Corts del Regne d'Aragó on s'aprovaren furs i actes de cort.
Veure Justícia d'Aragó і Corts de Barbastre
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Veure Justícia d'Aragó і Corts de Montsó (1388-1389)
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Veure Justícia d'Aragó і Corts del Regne d'Aragó
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Justícia d'Aragó і Decrets de Nova Planta
Diada Nacional de l'Aragó
La ''Plaza de Aragón'' de Saragossa el 23 d'abril. La Diada Nacional de l'Aragó (oficialment, segons l'estatut d'autonomia aragonès, Día de Aragón) se celebra cada any el 23 d'abril, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, patró de l'actual comunitat autònoma i de l'antic Regne d'Aragó, declarat com a tal des del.
Veure Justícia d'Aragó і Diada Nacional de l'Aragó
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda fill de Diego Hurtado de Mendoza y Lemos i Ana de la Cerda i Castro, va ser un noble espanyol que va arribar a ser lloctinent d'Aragó des de 1553 o 1554 fins a 1556, president del Consell d'Itàlia el 1558 i virrei de Catalunya (1564-1571).
Veure Justícia d'Aragó і Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Diego Menéndez de Valdés
va ser un administrador espanyol, que va ocupar el càrrec de governador de Puerto Rico entre 1582 i 1593, així també com els de capità general i justícia major en l'arxipèlag.
Veure Justícia d'Aragó і Diego Menéndez de Valdés
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Justícia d'Aragó і Domènec Ram i Lanaja
Eixea
Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.
Veure Justícia d'Aragó і Eixea
Emilia Gastón Burillo
Emilia Gastón Burillo (2 de juny de 1904 - ?) va ser la primera parlant nativa de la llengua auxiliar internacional esperanto del món.
Veure Justícia d'Aragó і Emilia Gastón Burillo
Emilio Gastón Sanz
fou un advocat i polític espanyol.
Veure Justícia d'Aragó і Emilio Gastón Sanz
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Veure Justícia d'Aragó і Escut de l'Aragó
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Justícia d'Aragó і Felip II de Castella
Ferrando Pérez de Tarazona
Ferrando Pérez de Tarazona (? - ?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona.
Veure Justícia d'Aragó і Ferrando Pérez de Tarazona
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Veure Justícia d'Aragó і Furs d'Aragó
Furs de Calataiud
Els Furs de Calataiud foren els furs concedits pel rei Alfons I d'Aragó el Batallador a la ciutat de Calataiud el 26 de desembre del 1131.
Veure Justícia d'Aragó і Furs de Calataiud
Furs de Terol
''Forum Turolii'', els Furs de Terol Els Furs de Terol sou els Furs locals concedits pel rei Alfons II d'Aragó el Cast a la ciutat de Terol l'octubre del 1177; estigueren vigents fins al 1598, any en què foren agregats als Furs d'Aragó.
Veure Justícia d'Aragó і Furs de Terol
Gener Rabassa
Gener Rabassa (València ±1342 - després de 1412) fou un jurisconsult.
Veure Justícia d'Aragó і Gener Rabassa
Hipólito Gómez de las Roces
Hipólito Gómez de las Roces (Nava, Astúries, 18 de maig de 1932) és un polític aragonès, diputat al Congrés dels Diputats en la Legislatura Constituent, I, II i III, president de la Diputació de Saragossa i president del govern d'Aragó.
Veure Justícia d'Aragó і Hipólito Gómez de las Roces
Inés Gastón Burillo
Inés Gastón Burillo (Saragossa, 12 de setembre de 1906 - Saragossa, 25 de setembre de 1993) va ser una esperantista aragonesa.
Veure Justícia d'Aragó і Inés Gastón Burillo
Jaume Caçador i Claret
Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).
Veure Justícia d'Aragó і Jaume Caçador i Claret
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Justícia d'Aragó і Jaume el Conqueridor
Jaume Sarroca
Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.
Veure Justícia d'Aragó і Jaume Sarroca
Jerónimo de Blancas y Tomás
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, 1530/40 - Saragossa, 11 desembre 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.
Veure Justícia d'Aragó і Jerónimo de Blancas y Tomás
Joan de Bardaixí
Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Veure Justícia d'Aragó і Joan de Bardaixí
Joan de Granollacs i Pons
Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).
Veure Justícia d'Aragó і Joan de Granollacs i Pons
Joan de Lanuza III
Joan de Lanuza III, sobrenomenat el Moro, va ser un noble aragonès, conegut per ser Justícia d'Aragó i virrey de Sicília.
Veure Justícia d'Aragó і Joan de Lanuza III
Joan V de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.
Veure Justícia d'Aragó і Joan V de Lanuza
Jordi de Bardaixí i Ram
Jordi de Bardaixí, eclesiàstic del, bisbe de Tarassona.
Veure Justícia d'Aragó і Jordi de Bardaixí i Ram
José Antonio Labordeta
fou un escriptor saragossà, conegut simplement com a Labordeta en la seua faceta de cantautor i, popularment, com el Abuelo («l'Avi»): guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza, va ser diputat a les corts d'Aragó i al Congrés dels Diputats per Chunta Aragonesista entre 1999 i 2008.
Veure Justícia d'Aragó і José Antonio Labordeta
Justicia
* Justicia (Madrid), barri madrileny al districte Centro.
Veure Justícia d'Aragó і Justicia
Llista de justícies d'Aragó
Llista de Justícies d'Aragó.
Veure Justícia d'Aragó і Llista de justícies d'Aragó
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Veure Justícia d'Aragó і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Majordom del Regne d'Aragó
Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.
Veure Justícia d'Aragó і Majordom del Regne d'Aragó
Maria de Bardaixí i Ram
Maria de Bardaixí i Ram fou una dama aragonesa del.
Veure Justícia d'Aragó і Maria de Bardaixí i Ram
Martín López de Baylo
Martín López de Baylo (Saragossa, segle XVI - Saragossa, segle XVII) fou un eclesiàstic i bibliotecari espanyol.
Veure Justícia d'Aragó і Martín López de Baylo
Medalla de les Corts d'Aragó
La Medalla de les Corts d'Aragó és la distinció més elevada que atorga la institució parlamentària aragonesa i per la qual és coneguda.
Veure Justícia d'Aragó і Medalla de les Corts d'Aragó
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Justícia d'Aragó і Monarquia d'Espanya
Nacionalisme aragonès
Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.
Veure Justícia d'Aragó і Nacionalisme aragonès
Palau de Justícia de Barcelona
El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Justícia d'Aragó і Palau de Justícia de Barcelona
Passis Foral
El passis foral (en basc foru pase) era la denominació d'una facultat inscrita en l'àmbit del Dret foral del Regne de Navarra i del País Basc per no complir les ordres emanades de la Monarquia espanyola declarant-les nul·les si atemptaven contra la seva legislació pròpia, els Furs.
Veure Justícia d'Aragó і Passis Foral
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Justícia d'Aragó і Pere el Gran
Pero Pérez de Tarazona
Pero Pérez de Tarazona (1225-1251) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona.
Veure Justícia d'Aragó і Pero Pérez de Tarazona
Pero Sessé II
Pero Sessé II (? - ?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Sessé.
Veure Justícia d'Aragó і Pero Sessé II
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Veure Justícia d'Aragó і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
President d'Aragó
El President de la Diputació General d'Aragó, President del Govern d'Aragó o simplement President d'Aragó és la persona que ostenta la més alta representació d'Aragó i l'ordinària de l'Estat en aquest territori, presideix el Govern d'Aragó i dirigeix i coordina la seva acció.
Veure Justícia d'Aragó і President d'Aragó
Privilegi de manifestació
El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.
Veure Justícia d'Aragó і Privilegi de manifestació
Privilegis de la Unió
Els Privilegis de la Unió d'Aragó van ser concedits a 1287 pel rei Alfons III d'Aragó el Franc, a qui li van ser arrencats.
Veure Justícia d'Aragó і Privilegis de la Unió
Rafael Gastón Burillo
Rafael Gastón Burillo (Saragossa, 1908 - Saragossa, 15 de novembre de 1963) va ser un filòleg, llatinista, esperantista, advocat i estudiós de l'aragonès.
Veure Justícia d'Aragó і Rafael Gastón Burillo
Síndic de greuges
El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.
Veure Justícia d'Aragó і Síndic de greuges
Sessé (llinatge)
El llinatge dels Sessé, també escrit Sesé, fou un llinatge de rics-homes aragonesos.
Veure Justícia d'Aragó і Sessé (llinatge)
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Justícia d'Aragó і Setge de Balaguer (1413)
Tarazona (llinatge)
El llinatge dels Tarazona era un llinatge de rics-homes aragonesos.
Veure Justícia d'Aragó і Tarazona (llinatge)
Unió d'Aragó
La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.
Veure Justícia d'Aragó і Unió d'Aragó
Unió de València
La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.
Veure Justícia d'Aragó і Unió de València
Vall de Tena
Vall de Tena (Osca) Vall de Tena és una vall que es troba al vessant sud dels Pirineus, a la comarca de l'Alt Gàllego (província d'Osca) i la recorre el riu Gàllego de nord a sud.
Veure Justícia d'Aragó і Vall de Tena