Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Adela Riera i Carré, Agustí Torrents i Torruella, Alfaraz de Sayago, Antoni Llopart Rovira, Antonio Vallejo-Nájera, Auxilio Social, Carmelo Viñas y Mey, Còmic femení, Central Obrera Nacional-Sindicalista, Comtat de Labajos, Cronologia de la Guerra Civil espanyola, Derecha de Cataluña, Enric Genover i Codina, Espanyolisme, Falange Española, Falange Española de las JONS (1976), Falange Espanyola de les JONS, Falangisme, Feixisme, Francisco Barrado Zorrilla, Francisco Guillén Salaya, Història d'Espanya, Inicis del moviment feminista a Mallorca, Joaquim Doy i Guri, José Antonio Girón de Velasco, José Antonio Primo de Rivera, José Félix de Lequerica Erquiza, José María Cordero Torres, José María de Areilza, José María Poblador Álvarez, Josep Antoni Serrallach i Julià, Josep Maria Fontana i Tarrats, Josep Maria Lladó Bausili, La Conquista del Estado, Lemes del franquisme, Llista de títols nobiliaris del franquisme, Lorenzo Hurtado de Saracho Arregui, Luis González Vicén, Mariano Salmerón López, Mercedes Sanz-Bachiller, Moviment Social Republicà, Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas, Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, Nacionalcatolicisme, Nicasio Álvarez de Sotomayor, Onésimo Redondo Ortega, Partido Español Nacional Sindicalista, Peña Deportiva Ibérica, Quintanilla de Onésimo, Racisme a Espanya, ..., Ramiro Ledesma Ramos, Ramon Casals i Basart, Salvador Guarro Arenas, Santiago Montero Díaz, Simbologia del franquisme, Teatro Calderón (Valladolid), Tercera posició, Tomás Borrás y Bermejo, Valladolid, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, 13 de febrer, 1934. Ampliar l'índex (13 més) »
Adela Riera i Carré
Adela Riera i Carré (Figueres, 5 de juliol de 1900 – Figueres, 14 de febrer de 1959) fou del 1927 al 1952bibliotecària i directora de la Biblioteca Popular de Figueres –anomenada des de 1969 Biblioteca Fages de Climent.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Adela Riera i Carré · Veure més »
Agustí Torrents i Torruella
Agustí Torrents i Torruella (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 4 de juny de 1891 - Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 11 de setembre de 1971) fou un comerciant i polític català, alcalde de Mollet del Vallès durant nou mesos, entre el 12 de maig de 1941 i el 4 de març de 1942, després de la dimissió forçada d'en Simeó Rabasa.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Agustí Torrents i Torruella · Veure més »
Alfaraz de Sayago
Alfaraz de Sayago és un municipi de la província de Zamora a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Alfaraz de Sayago · Veure més »
Antoni Llopart Rovira
Antoni Llopart Rovira va ésser batlle de Sant Sadurní d'Anoia entre 1939 i 1942.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Antoni Llopart Rovira · Veure més »
Antonio Vallejo-Nájera
Antonio Vallejo-Nájera Lobón (o Vallejo-Nágera) (Paredes de Nava, Palència, 1889 – Madrid, 25 de febrer de 1960) va ser un metge espanyol, teòric de l'eugenèsia franquista, primer catedràtic numerari de Psiquiatria a la Universitat espanyola.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Antonio Vallejo-Nájera · Veure més »
Auxilio Social
Auxilio Social va ser una organització de socors humanitari constituïda durant la Guerra Civil espanyola a la zona revoltada, fundada per Mercedes Sanz-Bachiller, vídua d'Onésimo Redondo, que al seu torn va ser un dels fundadors de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Auxilio Social · Veure més »
Carmelo Viñas y Mey
Carmelo Viñas y Mey (Ciudad Real, 16 de juliol de 1898 - 9 de març de 1990) fou un historiador, sociòleg i historiador del dret espanyol, representant del catolicisme social.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Carmelo Viñas y Mey · Veure més »
Còmic femení
El còmic femení o historieta sentimental és un estil de còmic que va dirigit a un públic femení, encara que això no vol dir que no pugui ser llegit per qualsevol altre públic lector.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Còmic femení · Veure més »
Central Obrera Nacional-Sindicalista
La Central Obrera Nacional-Sindicalista va ser un sindicat espanyol creat en 1934 per Falange Española de las JONS.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Central Obrera Nacional-Sindicalista · Veure més »
Comtat de Labajos
El comtat de Labajos és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que va ser concedit el 18 de juliol de 1949 pel cap d'estat Francisco Franco a títol pòstum a favor de Onésimo Redondo y Ortega, fundador de les Juntas Castellanas de Actuación Hispánica, dirigent nacionalsindicalista i un dels fundadors de les JONS, mort en una emboscada en la localitat segoviana de Labajos a començaments de la Guerra Civil Espanyola.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Comtat de Labajos · Veure més »
Cronologia de la Guerra Civil espanyola
Sense descripció.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Cronologia de la Guerra Civil espanyola · Veure més »
Derecha de Cataluña
Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Derecha de Cataluña · Veure més »
Enric Genover i Codina
Enric Genover i Codina (Sant Privat d'en Bas, 1891- Olot, 3 d'agost de 1976) fou un metge, regidor per la Lliga Catalana de la ciutat d'Olot (1934 -1936) i membre de la Falange Espanyola a Olot.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Enric Genover i Codina · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Espanyolisme · Veure més »
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Falange Española · Veure més »
Falange Española de las JONS (1976)
Falange Española de las JONS és un partit polític espanyol de extrema dreta constituït en octubre de 1976, durant la Transició espanyola.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Falange Española de las JONS (1976) · Veure més »
Falange Espanyola de les JONS
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Falange Espanyola de les JONS · Veure més »
Falangisme
Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Falangisme · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Feixisme · Veure més »
Francisco Barrado Zorrilla
Francisco Barrado Zorrilla (ca 1893 - Barcelona, novembre de 1964) va ser un activista polític i agent secret, cap de la policia secreta de Falange Española a Mallorca.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Francisco Barrado Zorrilla · Veure més »
Francisco Guillén Salaya
Francisco Guillén Salaya (Gomezserracín, 1900 - Madrid, 1965) fou un polític, sindicalista, novel·lista, assagista i dramaturg espanyol.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Francisco Guillén Salaya · Veure més »
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Història d'Espanya · Veure més »
Inicis del moviment feminista a Mallorca
Aquest article explora els inicis del moviment feminista a Mallorca, és a dir, totes aquelles activitats, raonaments i accions de caràcter feminista que es van dur a terme a la dita illa de les Balears des de finals del fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Inicis del moviment feminista a Mallorca · Veure més »
Joaquim Doy i Guri
Joaquim Doy i Guri va ésser advocat i batlle d'Arenys de Mar entre 1958 i 1972.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Joaquim Doy i Guri · Veure més »
José Antonio Girón de Velasco
José Antonio Girón de Velasco (*Herrera de Pisuerga, Palència (Castella la Vella); 28 d'agost de 1911 –† Fuengirola, Màlaga (Andalusia); 22 d'agost de 1995), fou un militant falangista de gran importància durant la dictadura del general Francisco Franco (1939-1975).
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і José Antonio Girón de Velasco · Veure més »
José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і José Antonio Primo de Rivera · Veure més »
José Félix de Lequerica Erquiza
José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і José Félix de Lequerica Erquiza · Veure més »
José María Cordero Torres
José María Cordero Torres (Almeria, 1909 – Madrid, 23 d'abril de 1977) fou un jurista i politòleg espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і José María Cordero Torres · Veure més »
José María de Areilza
José María de Areilza y Martínez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 - Madrid, 22 de febrer de 1998), fou un polític i diplomàtic espanyol.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і José María de Areilza · Veure més »
José María Poblador Álvarez
José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і José María Poblador Álvarez · Veure més »
Josep Antoni Serrallach i Julià
Josep Antoni Serrallach Julià (Barcelona, 8 d'agost de 1902 - 1990) fou un químic fill del prestigiós uròleg Narcís Serrallach Mauri, significant-se en el paper investigador i publicant nombrosos treballs científics en el camp de la urologia.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Josep Antoni Serrallach i Julià · Veure més »
Josep Maria Fontana i Tarrats
Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Josep Maria Fontana i Tarrats · Veure més »
Josep Maria Lladó Bausili
Josep Maria Lladó Bausili (1903-1956) va ésser un polític i artista català, batlle d'Igualada (l'Anoia) en dues etapes (1940-1941 i 1955-1956), simultaniejant aquest càrrec amb el de cap local de FET-JONS.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Josep Maria Lladó Bausili · Veure més »
La Conquista del Estado
La Conquista del Estado va ser un setmanari polític espanyol fundat el 14 de març de 1931 (un mes abans de la proclamació de la Segona República Espanyola) per l'escriptor Ramiro Ledesma Ramos.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і La Conquista del Estado · Veure més »
Lemes del franquisme
Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Lemes del franquisme · Veure més »
Llista de títols nobiliaris del franquisme
Amb la promulgació el 1947 de la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, Espanya es constituí com a Regne sense rei i, en conseqüència, el cap de l'Estat espanyol Francisco Franco s'atorgà el dret de reconèixer i concedir títols nobiliaris.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Llista de títols nobiliaris del franquisme · Veure més »
Lorenzo Hurtado de Saracho Arregui
Lorenzo Hurtado de Saracho Arregui (Bilbao, 8 d'octubre de 1889 – Getxo, 2 de setembre de 1984) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Lorenzo Hurtado de Saracho Arregui · Veure més »
Luis González Vicén
Luis González Vicén (n. 1910) va ser un polític espanyol d'extrema dreta que va tenir paper rellevant durant la Dictadura franquista.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Luis González Vicén · Veure més »
Mariano Salmerón López
Mariano Salmerón López va ésser batlle d'Arenys de Mar entre 1972 i 1979.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Mariano Salmerón López · Veure més »
Mercedes Sanz-Bachiller
Mercedes Sanz-Bachiller Izquierdo (Madrid, 17 de juliol de 1911-Madrid, 11 d'agost de 2007) va ser una dona espanyola, coneguda per haver estat la fundadora de l'Auxilio Social, Consultat el 21 de març de 2011 organització benèfica que va aconseguir una gran rellevància en els primers temps del franquisme, després de la mort del seu primer marit, Onésimo Redondo, fundador de les JONS.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Mercedes Sanz-Bachiller · Veure més »
Moviment Social Republicà
El Moviment Social Republicà (MSR) fou un partit polític espanyol creat el 1999 amb seu a Barcelona, i d'ideologia identitària, populista i d'extrema-dreta.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Moviment Social Republicà · Veure més »
Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas
El Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas va ésser una organització de tendència feixista fundada a Barcelona al desembre del 1935.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Movimiento Nacional de Trabajadores Demócratas · Veure més »
Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt
El Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt té com a finalitat la conservació i difusió del patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric, natural i cultural de Vilassar de Dalt (Maresme) i el seu entorn.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt · Veure més »
Nacionalcatolicisme
La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Nacionalcatolicisme · Veure més »
Nicasio Álvarez de Sotomayor
Nicasio Álvarez de Sotomayor Gordillo y Aguilar (Cilleros, Extremadura 1900 - Serra de Gata, 2 d'agost de 1936) va ser un sindicalista i polític espanyol dels anys trenta del.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Nicasio Álvarez de Sotomayor · Veure més »
Onésimo Redondo Ortega
'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »
Partido Español Nacional Sindicalista
El Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) va ésser una organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener del 1935 pels seguidors barcelonins de l'escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Partido Español Nacional Sindicalista · Veure més »
Peña Deportiva Ibérica
Peña Deportiva Ibérica fou un grupuscle espanyolista sorgit a finals de 1923, camuflat com a penya del RCD Espanyol de Barcelona.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Peña Deportiva Ibérica · Veure més »
Quintanilla de Onésimo
Quintanilla de Onésimo és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Quintanilla de Onésimo · Veure més »
Racisme a Espanya
''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Racisme a Espanya · Veure més »
Ramiro Ledesma Ramos
Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Ramiro Ledesma Ramos · Veure més »
Ramon Casals i Basart
Ramon Casals i Basart (Can Cabasses, Parets del Vallès, 1908) va ser un polític català.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Ramon Casals i Basart · Veure més »
Salvador Guarro Arenas
Salvador Guarro Arenas (Barcelona, 23 de gener de 1899 - Barcelona, 1936?) fou un polític català candidat a les Eleccions generals espanyoles de 1936 que es presentà a les llistes de Renovación Española, formació conservadora integrada en el Front Català d'Ordre.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Salvador Guarro Arenas · Veure més »
Santiago Montero Díaz
Santiago Montero Díaz (Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1911 - Madrid, 24 de juliol de 1985) va ser un historiador i professor universitari gallec.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Santiago Montero Díaz · Veure més »
Simbologia del franquisme
Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Simbologia del franquisme · Veure més »
Teatro Calderón (Valladolid)
El Teatro Calderón és el principal teatre de la ciutat castellanolleonesa de Valladolid.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Teatro Calderón (Valladolid) · Veure més »
Tercera posició
La Tercera posició, és el nom que s'aplica als corrents polítics que busquen emfatitzar la seva posició contrària tant al comunisme com al capitalisme, essent antimarxistes i antiliberals, es presenten a si mateixos com més enllà de l'espectre polític que situa als partits polítics a esquerra i la dreta.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Tercera posició · Veure més »
Tomás Borrás y Bermejo
Tomás Borrás y Bermejo (Madrid, 10 de febrer de 1891-26 d'agost de 1976) va ser un escriptor i periodista espanyol.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Tomás Borrás y Bermejo · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Valladolid · Veure més »
Víctimes de la Guerra Civil espanyola
Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada. Groc: Transferida a la Valle de los Caídos. Roig: parcialment o totalment exhumada. Acord amb les circumstàncies de l'homicidi. Font: http://mapadefosas.mjusticia.es Ministeri de Justícia d'Espanya Les víctimes de la Guerra Civil espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la brutal repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la Guerra Civil espanyola tant pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Víctimes de la Guerra Civil espanyola · Veure més »
Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і 13 de febrer · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista і 1934 · Veure més »
Redirigeix aquí:
JONS, Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista.
