Taula de continguts
76 les relacions: Alfonso Sánchez Portela, Amaro del Rosal Díaz, Anastasio de Gracia Villarrubia, Andrés Saborit Colomer, Arxius del Moviment Obrer, Blas Cabrera Felipe, Carmen de Zulueta Cebrián, Cementiri Civil de Madrid, Claridad (periòdic), Consell Nacional de Defensa, Cop de Casado, Corts republicanes, Crisi espanyola de 1917, Daniel Anguiano Munguito, Demófilo de Buen Lozano, Diego Martínez Barrio, Directori militar de Primo de Rivera, Districte electoral de Granollers, Districte electoral de Santa Coloma de Farners, Districte electoral de Vic, Dolores Cebrián Fernández de Villegas, Domingo Barnés Salinas, Eduard Nicol i Franciscà, Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emilio Lamo de Espinosa Michels de Champourcin, Felipe Acedo Colunga, Felipe Sánchez-Román y Gallifa, Fernando de los Ríos Urruti, Fidela Fernández de Velasco Pérez, Francisco Largo Caballero, Gabino Bugallal Araújo, Governs de la Segona República Espanyola, Grup d'Acció Republicana, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Hodonímia de Barcelona, Indalecio Prieto Tuero, José Castillejo Duarte, José Gómez Osorio, José Giral Pereira, José Larraz López, José Luis López Aranguren, Josefa Úriz Pi, Juan Negrín López, Julián Marías Aguilera, Leopoldo Romeo y Sanz, Leviatán, Llei de Defensa de la República, ... Ampliar l'índex (26 més) »
Alfonso Sánchez Portela
Alfonso Sánchez Portela (16 de novembre de 1902 - 11 de març de 1990), conegut com el seu pare amb el nom d'Alfonso o familiarment Alfonsito, va ser un fotògraf espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Alfonso Sánchez Portela
Amaro del Rosal Díaz
Amaro del Rosal Díaz (Avilés, 29 de desembre de 1904 – Madrid, 5 de febrer de 1991) fou un sindicalista i militant socialista i comunista asturià, exiliat del franquisme durant molts anys.
Veure Julián Besteiro Fernández і Amaro del Rosal Díaz
Anastasio de Gracia Villarrubia
Anastasio de Gracia Villarrubia (* Mora, 18 de setembre de 1890 - † Mèxic, 14 de març de 1981) fou un sindicalista i polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Anastasio de Gracia Villarrubia
Andrés Saborit Colomer
Andrés Saborit Colomer (Alcalá de Henares, 1889 - València, 26 de gener de 1980) va ser un tipògraf, periodista i polític socialista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Andrés Saborit Colomer
Arxius del Moviment Obrer
Els Arxius del Moviment Obrer (en castellà i oficialment Archivos del Movimiento Obrero) són un centre cultural, d'accés públic i gestió privada, dedicat a aglutinar els fons bibliogràfics i documentals de les fundacions Francisco Largo Caballero, Indalecio Prieto i Pablo Iglesias.
Veure Julián Besteiro Fernández і Arxius del Moviment Obrer
Blas Cabrera Felipe
Blas Cabrera y Felipe (Arrecife, Lanzarote, 20 de maig de 1878 - Mèxic DF, 1 d'agost de 1945) va ser un físic canari, considerat un dels científics espanyols més importants de la història.
Veure Julián Besteiro Fernández і Blas Cabrera Felipe
Carmen de Zulueta Cebrián
Carmen de Zulueta Cebrián (Madrid, 26 de novembre de 1916 - Nova York, 1 de maig de 2010) fou una escriptora, filòsofa i professora espanyola exiliada als Estats Units després de la Guerra Civil espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Carmen de Zulueta Cebrián
Cementiri Civil de Madrid
Panteó Luchsinger (obra de l'escultor Emiliano Barral, en 1935. El cementiri Civil de Madrid forma part de la Necròpoli de l'Est, juntament amb el Cementiri de l'Almudena (del que es troba separat per l'antiga carretera de Vicálvaro, després avinguda de Daroca) i el Cementiri jueu.
Veure Julián Besteiro Fernández і Cementiri Civil de Madrid
Claridad (periòdic)
Claridad va ser un periòdic espanyol editat a Madrid durant el període republicà.
Veure Julián Besteiro Fernández і Claridad (periòdic)
Consell Nacional de Defensa
El Consell Nacional de Defensa va ser un organisme que va assumir el paper de govern provisional en el que quedava de la República Espanyola després del cop militar protagonitzat pel coronel Casado contra el Govern de Negrín.
Veure Julián Besteiro Fernández і Consell Nacional de Defensa
Cop de Casado
El cop de Casado va constituir un dels últims actes de la Guerra Civil espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Cop de Casado
Corts republicanes
Les Corts republicanes, oficialment denominades simplement Corts—també denominat Congrés dels Diputats—, van ser l'òrgan legislatiu unicameral de la Segona República Espanyola actiu entre 1931 i 1939.
Veure Julián Besteiro Fernández і Corts republicanes
Crisi espanyola de 1917
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dona per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionària).
Veure Julián Besteiro Fernández і Crisi espanyola de 1917
Daniel Anguiano Munguito
Daniel Anguiano Munguito (Haro, 11 de desembre de 1882 – Mèxic DF, 12 d'agost de 1963) va ser un polític i sindicalista socialista i comunista espanyol, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Julián Besteiro Fernández і Daniel Anguiano Munguito
Demófilo de Buen Lozano
Demófilo de Buen Lozano (Madrid, 22 de juliol de 1890 - Mèxic DF, 23 de juny de 1946) va ser un prestigiós jurista espanyol que va ocupar les càtedres de dret civil a les universitats de Sevilla i Salamanca.
Veure Julián Besteiro Fernández і Demófilo de Buen Lozano
Diego Martínez Barrio
Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Diego Martínez Barrio
Directori militar de Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera després del seu nomenament com a Cap del Govern i President del Directori militar El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923.
Veure Julián Besteiro Fernández і Directori militar de Primo de Rivera
Districte electoral de Granollers
El districte de Granollers fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Veure Julián Besteiro Fernández і Districte electoral de Granollers
Districte electoral de Santa Coloma de Farners
El districte de Santa Coloma de Farners fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Veure Julián Besteiro Fernández і Districte electoral de Santa Coloma de Farners
Districte electoral de Vic
El districte de Vic fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1923.
Veure Julián Besteiro Fernández і Districte electoral de Vic
Dolores Cebrián Fernández de Villegas
Dolores Cebrián Fernández de Villegas (Salamanca, 13 d'agost de 1881 – Madrid, 18 de febrer de 1973) va ser una professora espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Dolores Cebrián Fernández de Villegas
Domingo Barnés Salinas
fou un polític i pedagog espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la Segona República Espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Domingo Barnés Salinas
Eduard Nicol i Franciscà
Eduard Nicol i Franciscà (Barcelona, 13 de desembre de 1907 - Mèxic, 6 de maig de 1990), fou un filòsof català nacionalitzat mexicà exiliat a Mèxic en acabar la guerra civil espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Eduard Nicol i Franciscà
Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola
Durant la Segona República va haver-hi quatre processos electorals de caràcter nacional: tres a Corts i un per a elecció de compromissaris per triar al President de la República. El 1930, Madrid era la capital d'Espanya.
Veure Julián Besteiro Fernández і Eleccions a Madrid durant la Segona República Espanyola
Eleccions generals espanyoles de 1931
right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Eleccions generals espanyoles de 1931
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Eleccions generals espanyoles de 1936
Emilio Lamo de Espinosa Michels de Champourcin
Emilio Lamo de Espinosa Michels de Champourcin (Madrid, 1946) és un sociòleg espanyol, catedràtic de sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Julián Besteiro Fernández і Emilio Lamo de Espinosa Michels de Champourcin
Felipe Acedo Colunga
Felipe Acedo Colunga (Palma, Mallorca, 6 de setembre de 1896, - Madrid, 25 de setembre de 1965) fou un advocat i militar espanyol que fou governador civil de la província de Barcelona, entre altres.
Veure Julián Besteiro Fernández і Felipe Acedo Colunga
Felipe Sánchez-Román y Gallifa
Felipe Sánchez-Román y Gallifa (Madrid, 12 de març de 1883 - Mèxic DF, 21 de gener de 1956) fou un polític i jurista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Felipe Sánchez-Román y Gallifa
Fernando de los Ríos Urruti
Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Fernando de los Ríos Urruti
Fidela Fernández de Velasco Pérez
Coneguda amb el sobrenom de Fifí, fou una activista militant de les joventuts del PCE.
Veure Julián Besteiro Fernández і Fidela Fernández de Velasco Pérez
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Julián Besteiro Fernández і Francisco Largo Caballero
Gabino Bugallal Araújo
Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Gabino Bugallal Araújo
Governs de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.
Veure Julián Besteiro Fernández і Governs de la Segona República Espanyola
Grup d'Acció Republicana
El Grup d'Acció Republicana —inicialment denominat Grup d'Acció Política i conegut també simplement com a Acció Republicana— va ser una agrupació política espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Julián Besteiro Fernández і Grup d'Acció Republicana
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Julián Besteiro Fernández і Guerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyola a Catalunya
Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.
Veure Julián Besteiro Fernández і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Julián Besteiro Fernández і Hodonímia de Barcelona
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Indalecio Prieto Tuero
José Castillejo Duarte
José Castillejo Duarte (Ciudad Real, 1877 - Londres, 1945) va ser un jurista i pedagog espanyol del Krausisme, creador de l'Instituto Escuela i de l'Escola Internacional, pare de la ballarina i escultora Jacinta Castillejo, dels físics Leonardo Castillejo i Sorrel Fisher i de l'historiador i hispanista David Castillejo.
Veure Julián Besteiro Fernández і José Castillejo Duarte
José Gómez Osorio
José Ramón Gómez Osorio (Baleira, província de Lugo, 1882 - presó de Porlier, Madrid, 24 de febrer de 1940) fou un dirigent socialista gallec.
Veure Julián Besteiro Fernández і José Gómez Osorio
José Giral Pereira
José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Julián Besteiro Fernández і José Giral Pereira
José Larraz López
José Larraz López (Saragossa, 27 d'abril de 1904- Madrid, 17 de novembre 1973) fou un jurista, economista, sociòleg, filòsof de la Història i intel·lectual cristià Espanyol, Ministre d'Hisenda d'Espanya en el segon govern presidit per Francisco Franco i constituït a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'esclat de les hostilitats en Europa.
Veure Julián Besteiro Fernández і José Larraz López
José Luis López Aranguren
José Luis López-Aranguren Jiménez (Àvila, 9 de juny de 1909 - Madrid, 17 d'abril de 1996) fou un filòsof, assagista i professor espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і José Luis López Aranguren
Josefa Úriz Pi
Josefa Úriz Pi (Badostain, Eguesibar, 15 de març de 1883 – Berlín Oriental, 2 d'agost de 1958) fou una mestra, pedagoga i activista política navarresa de naixement i lleidatana d'adopció.
Veure Julián Besteiro Fernández і Josefa Úriz Pi
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Veure Julián Besteiro Fernández і Juan Negrín López
Julián Marías Aguilera
Julián Marías Aguilera (Valladolid, Castella i Lleó 1914 - Madrid 2005), filòsof catòlic espanyol, deixeble i amic de José Ortega y Gasset.
Veure Julián Besteiro Fernández і Julián Marías Aguilera
Leopoldo Romeo y Sanz
Leopoldo Romeo y Sanz (Saragossa, 15 de novembre de 1870-Madrid, 26 de març de 1925) va ser un periodista i polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Leopoldo Romeo y Sanz
Leviatán
Leviatán, subtitulada «revista mensual de hechos e ideas», fou una revista en castellà publicada a Espanya entre maig de 1934 i juliol de 1936.
Veure Julián Besteiro Fernández і Leviatán
Llei de Defensa de la República
La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.
Veure Julián Besteiro Fernández і Llei de Defensa de la República
Lliga Espanyola dels Drets de l'Home
La Lliga Espanyola per a la Defensa dels Drets de l'Home i del Ciutadà es constituí a Madrid el 23 de novembre de 1913 amb l'objectiu d'estendre i afirmar els drets individuals inherents a la personalitat humana.
Veure Julián Besteiro Fernández і Lliga Espanyola dels Drets de l'Home
Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.
Veure Julián Besteiro Fernández і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Julián Besteiro Fernández і Lluís Companys i Jover
Luis Calvo Andaluz
Luis Calvo Andaluz (La Carrera (Àvila), 5 de juny de 1898 - Madrid, 29 de novembre de 1991) va ser un escriptor i periodista espanyol, director d' ABC de 1953 a 1962, corresponsal a diferents països, de diaris com el britànic The Observer i a Londres, d' ABC i de La Nación (Argentina).
Veure Julián Besteiro Fernández і Luis Calvo Andaluz
Manuel de Terán Álvarez
Manuel de Terán Álvarez (Madrid, 1904 - 17 de maig de 1984), geògraf vinculat a la Generació del 27, fou el renovador de la Geografia a Espanya.
Veure Julián Besteiro Fernández і Manuel de Terán Álvarez
Manuel González Ramos
Manuel González Ramos (A Baña, Barcala, 1889 - Alacant, 1979) fou un dirigent socialista valencià d'origen gallec, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Veure Julián Besteiro Fernández і Manuel González Ramos
María Luisa Rendón Martell
María Luisa Rendón Martell (La Havana,13 setembre 1909 - Cadis, 1981) fou una dona republicana, activista del PCE, UGT i Socors Roig i lider de moviments obreristes.
Veure Julián Besteiro Fernández і María Luisa Rendón Martell
María Zambrano Alarcón
va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і María Zambrano Alarcón
Mariano Gómez González
Mariano Gómez González (Huercal‑Overa, Almería, 1883- Buenos Aires, 1951) fou un jurista espanyol que va ser president del Tribunal Suprem durant la Guerra Civil (1936-1939).
Veure Julián Besteiro Fernández і Mariano Gómez González
Matilde Cantos Fernández
Matilde Cantos Fernández (Granada, 20 de setembre de 1898 – Fuente Vaqueros, Granada, 24 de novembre de 1987) va ser una política socialista andalusa que va desenvolupar la seva activitat pública fonamentalment en el període de la Segona República Espanyola i durant la seva etapa de l'exili en Mèxic.
Veure Julián Besteiro Fernández і Matilde Cantos Fernández
Miguel Maura Gamazo
Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 — Saragossa, 3 de juny de 1971) va ser un polític espanyol, fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner.
Veure Julián Besteiro Fernández і Miguel Maura Gamazo
Pablo de Azcárate y Flórez
Pablo de Azcárate y Flórez (Madrid, 1890 - Ginebra, 1971) va ser un polític, jurista, diplomàtic i historiador espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Pablo de Azcárate y Flórez
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Julián Besteiro Fernández і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pedro Rico López
Pedro Rico López (Madrid, 1888 - Ais de Provença, 1957) va ser un advocat i polític republicà espanyol, alcalde de Madrid en dues ocasions (1931-1934 i 1936).
Veure Julián Besteiro Fernández і Pedro Rico López
Programa d'Erfurt
El Programa d'Erfurt (en alemany, Erfurter Programm) és el programa polític del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), marcant-ne la ideologia entre el 1891 i el 1921.
Veure Julián Besteiro Fernández і Programa d'Erfurt
Rafael Henche de la Plata
Rafael Henche de la Plata (Alcalá de Henares, 1886 - Madrid, 1961) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Rafael Henche de la Plata
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Veure Julián Besteiro Fernández і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Romualdo Rodríguez de Vera
Romualdo Rodríguez de Vera Romero (Oriola, Baix Segura, 2 de febrer de 1891 - París, 22 de febrer de 1978) fou un metge i polític socialista valencià.
Veure Julián Besteiro Fernández і Romualdo Rodríguez de Vera
Santiago Carrillo Solares
Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.
Veure Julián Besteiro Fernández і Santiago Carrillo Solares
Sebastián Castedo y Palero
Sebastián Castedo y Palero (Madrid, 10 de juny de 1871 - 3 de gener de 1953).
Veure Julián Besteiro Fernández і Sebastián Castedo y Palero
Segismundo Casado
, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.
Veure Julián Besteiro Fernández і Segismundo Casado
Segona República Espanyola en guerra
Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.
Veure Julián Besteiro Fernández і Segona República Espanyola en guerra
Segundo Serrano Poncela
Segundo Serrano Poncela (Madrid, 1912 - Caracas, 9 de desembre de 1976) va ser un polític, escriptor, crític literari i assagista espanyol, exiliat després de la Guerra Civil.
Veure Julián Besteiro Fernández і Segundo Serrano Poncela
Unió Republicana (1903)
Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.
Veure Julián Besteiro Fernández і Unió Republicana (1903)
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Veure Julián Besteiro Fernández і Universitat Complutense de Madrid
Vaga general espanyola de 1917
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
Veure Julián Besteiro Fernández і Vaga general espanyola de 1917
També conegut com Julián Besteiro.