52 les relacions: Acaci de Cesarea, Aeci l'impiu, Al-Anbar, Ammià Marcel·lí, Artxil d'Ibèria, Arxak II d'Armènia, Baix Imperi, Batalla de Ctesifont, Batalla de Tiatira, Birtha, Cesari de Nazianz, Charito, Circesium, Ciril de Jerusalem, Concili de Milà, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de l'antiga Roma, Edat antiga, Edessa (Mesopotàmia), Emperadrius romanes, Eunomi, Eunomià, Formació i evolució del sistema solar, Gens Flàvia, Guerres romano-perses, Hèrmies Sozomen, Història de Turquia, Joan i Pau de Roma, Legió I Armeníaca, Legió I Parthica, Llista d'emperadors romans, Llista de personatges històrics d'òpera, Luci d'Alexandria, Lucil·lià, Mesopotàmia, Nisibis, Pap d'Armènia, Pau I d'Èmesa, Persecució dels cristians, Pharantzem, Procopi (emperador), Ruta dels emperadors romans, Sant Atanasi d'Alexandria, Sapor II, Sínode de Laodicea, Sòcrates Escolàstic, Setge d'Amida, Temisti, Valentinià I, Varronià, ..., 17 de febrer, 364. Ampliar l'índex (2 més) »
Acaci de Cesarea
Acaci de Cesarea (Acacius), conegut com "el Borni", fou pupil i successor d'Eusebi com a bisbe de Cesarea el 340 i amb alguna interrupció fins al 366.
Nou!!: Jovià і Acaci de Cesarea · Veure més »
Aeci l'impiu
Aeci l'impiu (en llatí Aetius,en grec antic Ἀέτιος) anomenat també Ateu perquè negava el Déu de la Revelació, (segons diuen Atanasi d'Alexandria, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozomen).
Nou!!: Jovià і Aeci l'impiu · Veure més »
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Nou!!: Jovià і Al-Anbar · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Jovià і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Artxil d'Ibèria
Artxil I d'Ibèria (en georgià: არჩილი I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida que va regnar del 411 al 435.
Nou!!: Jovià і Artxil d'Ibèria · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: Jovià і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Jovià і Baix Imperi · Veure més »
Batalla de Ctesifont
La batalla de Ctesifont és el nom de la batalla que va tenir lloc el 29 de maig de 363 als afores de la capital persa, Ctesifont, entre els exèrcits de l'Imperi Romà comandats pel seu ''Dominus et Imperator'' Flavi Claudi Julià ''l'Apòstata'' i les de l'Imperi persa dirigides pel general Merena.
Nou!!: Jovià і Batalla de Ctesifont · Veure més »
Batalla de Tiatira
La Batalla de Tiatira es va lliurar l'any 366 a Tiatira, Frígia (l'actual Turquia), entre els exèrcits de l'emperador romà Valent i l'usurpador Procopi, dirigit pel general Gomoarius.
Nou!!: Jovià і Batalla de Tiatira · Veure més »
Birtha
Birtha (en llatí Birtha, en grec antic Βίρθα) era una antiga fortalesa al riu Tigris, al sud de Mesopotàmia, que es deia que va ser construïda per Alexandre el Gran.
Nou!!: Jovià і Birtha · Veure més »
Cesari de Nazianz
Cesari de Nazianz (en llatí Caesarius, en grec antic) va ser un metge grec més conegut com a germà de Gregori de Nazianz el teòleg.
Nou!!: Jovià і Cesari de Nazianz · Veure més »
Charito
Charito (en llatí Charito) va ser una dama romana, esposa de l'emperador Jovià.
Nou!!: Jovià і Charito · Veure més »
Circesium
Circesium (grec Kirkesion o Kirkesios, siríac Kerkusion) fou una antiga ciutat de Mesopotàmia a Osroene.
Nou!!: Jovià і Circesium · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Jovià і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Concili de Milà
Concili de Milà són cadascun d'una sèrie de concilis ecumènics que van tenir lloc a la ciutat de Milà en les següents dates.
Nou!!: Jovià і Concili de Milà · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Jovià і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Jovià і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Jovià і Edat antiga · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Jovià і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Jovià і Emperadrius romanes · Veure més »
Eunomi
Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.
Nou!!: Jovià і Eunomi · Veure més »
Eunomià
Els eunomians eren els membres d'un corrent religiós cristià considerat herètic.
Nou!!: Jovià і Eunomià · Veure més »
Formació i evolució del sistema solar
Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.
Nou!!: Jovià і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Jovià і Gens Flàvia · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Jovià і Guerres romano-perses · Veure més »
Hèrmies Sozomen
Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.
Nou!!: Jovià і Hèrmies Sozomen · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Jovià і Història de Turquia · Veure més »
Joan i Pau de Roma
Joan i Pau de Roma (morts a Roma, 26 de juny de 362) foren dos màrtirs cristians del, titulars de l'antiga basílica romana del mont Celi (Basilica Celimontane).
Nou!!: Jovià і Joan i Pau de Roma · Veure més »
Legió I Armeníaca
La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.
Nou!!: Jovià і Legió I Armeníaca · Veure més »
Legió I Parthica
Moneda de l'època de Gordià III encunyada a Singara i que mostra l'emblema de la I ''Parthica'', el centaure. La Legió I Parthica va ser una legió romana reclutada l'any 197 per l'emperador Septimi Sever.
Nou!!: Jovià і Legió I Parthica · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Jovià і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Jovià і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Luci d'Alexandria
Luci d'Alexandria va ser un bisbe o patriarca arià d'Alexandria.
Nou!!: Jovià і Luci d'Alexandria · Veure més »
Lucil·lià
Lucil·lià, en llatí Lucillianus, mort l'any 363, va ser un militar de l'exèrcit romà probablement originari de Pannònia.
Nou!!: Jovià і Lucil·lià · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Jovià і Mesopotàmia · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Jovià і Nisibis · Veure més »
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Nou!!: Jovià і Pap d'Armènia · Veure més »
Pau I d'Èmesa
Pau I d'Èmesa (Paulus) fou un bisbe bizantí d'Èmesa que va estar present al concili de Selèucia el 359 i fou adherent del partit d'Acaci, encara que probablement sota l'emperador Jovià es va unir al partit ortodox, i probablement va actuar conforme a les indicacions d'aquesta facció al sínode d'Antioquia del 363 i amb seguretat al de Tíana, probablement el 367.
Nou!!: Jovià і Pau I d'Èmesa · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Jovià і Persecució dels cristians · Veure més »
Pharantzem
Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.
Nou!!: Jovià і Pharantzem · Veure més »
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Nou!!: Jovià і Procopi (emperador) · Veure més »
Ruta dels emperadors romans
Mediana (la moderna Niš), ciutat natal de l'emperador Constantí, un dels llocs de la ruta La Ruta dels emperadors romans (serbi: Путевима римскихимператора) és un projecte arqueològic serbi, que abasta 600 km amb antics llocs romans, entre els quals destaquen ciutats notables, propietats i llocs de naixement d'alguns emperadors romans a Sèrbia.
Nou!!: Jovià і Ruta dels emperadors romans · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Jovià і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Jovià і Sapor II · Veure més »
Sínode de Laodicea
El Sínode de la Laodicea fou un sínode regional d'una trentena de clergues d'Anatòlia (la moderna Turquia).
Nou!!: Jovià і Sínode de Laodicea · Veure més »
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Nou!!: Jovià і Sòcrates Escolàstic · Veure més »
Setge d'Amida
El setge d'Amida va tenir lloc quan els sassànides, sota el govern del rei Sapor II, assetjaven la ciutat romana d'Amida el 359.
Nou!!: Jovià і Setge d'Amida · Veure més »
Temisti
Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.
Nou!!: Jovià і Temisti · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Jovià і Valentinià I · Veure més »
Varronià
Varronià (en Varronianus) va ser un príncep imperial romà.
Nou!!: Jovià і Varronià · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Jovià і 17 de febrer · Veure més »
364
El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Jovià і 364 · Veure més »