Taula de continguts
53 les relacions: Aritmètica modular, August Leopold Crelle, Baldassarre Boncompagni, Carl Gustav Jacob Jacobi, Carl Wilhelm Borchardt, Conjunt numerable, Corba hiperel·líptica, Dècada del 1850, Demostració de l'últim teorema de Fermat, Determinant (matemàtiques), Eduard Heine, Emmy Noether, Enrico Bombieri, Ernst Meissel, Ernst Steinitz, Eugène Charles Catalan, Fórmula de Chowla-Selberg, Fórmula de Clausen, Ferdinand Eisenstein, Ferdinand Minding, Funció de Möbius, Funció zeta d'Igusa, Georg Cantor, Georg Friedrich Bernhard Riemann, George Boole, Grup alternant, Gustav Roch, Hans Rohrbach, Harish-Chandra, Heinrich Weber, Issai Schur, Jakob Steiner, Jean-Victor Poncelet, Joseph Ludwig Raabe, Kurt Hensel, Lazarus Fuchs, Ludwig Schlesinger, Niels Henrik Abel, Nombre de Betti, Nombre irracional, P-grup, Paul Epstein, Paul Stäckel, Polígon construïble, Problema d'Apol·loni, Reinhold Baer, Sófia Kovalévskaia, Teorema de la progressió aritmètica, Teorema del punt fix de Brouwer, Teoria d'equacions, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Journal de Crelle і Aritmètica modular
August Leopold Crelle
August Leopold Crelle (Eichwerder, Brandenburg, 17 de març de 1780 – Berlín, 6 d'octubre de 1855) fou un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і August Leopold Crelle
Baldassarre Boncompagni
El príncep Baldassarre Boncompagni-Ludovisi (Roma, 10 de maig de 1821 - Roma, 13 d'abril de 1894), va ser un historiador de les matemàtiques i aristòcrata italià.
Veure Journal de Crelle і Baldassarre Boncompagni
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Wilhelm Borchardt
Carl Wilhelm Borchardt (1817-1880) va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Carl Wilhelm Borchardt
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Veure Journal de Crelle і Conjunt numerable
Corba hiperel·líptica
Una '''corba hiperel·líptica''' amb l'equació y.
Veure Journal de Crelle і Corba hiperel·líptica
Dècada del 1850
Formalment, la dècada del 1850 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1850 fins al 31 de desembre de 1859.
Veure Journal de Crelle і Dècada del 1850
Demostració de l'últim teorema de Fermat
En matemàtiques, més concretament en aritmètica modular, el darrer teorema de Fermat tracta de les arrels de l'equació diofàntica següent, amb x, y i z desconeguts:n \in\N\quad x^n + y^n.
Veure Journal de Crelle і Demostració de l'últim teorema de Fermat
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Veure Journal de Crelle і Determinant (matemàtiques)
Eduard Heine
va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Eduard Heine
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Veure Journal de Crelle і Emmy Noether
Enrico Bombieri
Enrico Bombieri (nascut el 26 de novembre de 1940 a Milà) és un matemàtic italià.
Veure Journal de Crelle і Enrico Bombieri
Ernst Meissel
Daniel Friedrich Ernst Meissel (1826-1895) va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Ernst Meissel
Ernst Steinitz
Làpida d'Ernst Steinitz en un cementiri jueu de Breslau. Ernst Steinitz (Laurahütte, 13 de juny de 1871 − Kiel, 29 de setembre 1928) fou un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Ernst Steinitz
Eugène Charles Catalan
Eugène Charles Catalan (Bruges, 1814 - Lieja, 1894) va ser un matemàtic francobelga, especialista en teoria de nombres.
Veure Journal de Crelle і Eugène Charles Catalan
Fórmula de Chowla-Selberg
En matemàtiques, la fórmula Chowla-Selberg expressa períodes d'algunes corbes el·líptiques (multiplicació complexa), com l'equació y^2.
Veure Journal de Crelle і Fórmula de Chowla-Selberg
Fórmula de Clausen
En matemàtiques, la funció de Clausen, trobada per Thomas Clausen (1828), expressa el quadrat d'una sèrie hipergeomètrica gaussiana com una sèrie hipergeomètrica generalitzada.
Veure Journal de Crelle і Fórmula de Clausen
Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Veure Journal de Crelle і Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Minding
Ernst Ferdinand Adolf Minding o, en rus, Ferdinand Gotlibovich Minding (1806-1885) fou un matemàtic rus-alemany.
Veure Journal de Crelle і Ferdinand Minding
Funció de Möbius
La funció de Möbius μ(n) és una funció matemàtica d'especial importància en teoria de nombres i combinatòria.
Veure Journal de Crelle і Funció de Möbius
Funció zeta d'Igusa
En matemàtiques, una funció zeta d'Igusa és un tipus de funció generatriu, que compta el nombre de solucions d'una equació, mòdul p, p2, p3, i així successivament.
Veure Journal de Crelle і Funció zeta d'Igusa
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Journal de Crelle і Georg Cantor
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Journal de Crelle і Georg Friedrich Bernhard Riemann
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
Veure Journal de Crelle і George Boole
Grup alternant
En matemàtiques, un grup alternant és el grup de les permutacions parelles d'un conjunt finit, denotat per An o Alt(n).
Veure Journal de Crelle і Grup alternant
Gustav Roch
Gustav Roch (1839-1866) va ser un matemàtic alemany mort prematurament als vint-i-sis anys.
Veure Journal de Crelle і Gustav Roch
Hans Rohrbach
va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Hans Rohrbach
Harish-Chandra
va ser un físic i matemàtic indi, que va treballar sobre tot als Estats Units.
Veure Journal de Crelle і Harish-Chandra
Heinrich Weber
Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.
Veure Journal de Crelle і Heinrich Weber
Issai Schur
va ser un matemàtic jueu - alemany.
Veure Journal de Crelle і Issai Schur
Jakob Steiner
Jakob Steiner (18 de març de 1796, Utzenstorf, Berna - 1 d'abril de 1863, Berna) va ser un matemàtic suís.
Veure Journal de Crelle і Jakob Steiner
Jean-Victor Poncelet
Jean-Victor Poncelet (Metz, 1 de juliol del 1788 - París, 22 o 23 de desembre del 1867) va ser un matemàtic francès del.
Veure Journal de Crelle і Jean-Victor Poncelet
Joseph Ludwig Raabe
Joseph Ludwig Raabe (Brody, Galítsia, 15 de maig 1801 – Zúric, Suïssa, 22 de gener 1859) fou un matemàtic suís.
Veure Journal de Crelle і Joseph Ludwig Raabe
Kurt Hensel
va ser un matemàtic alemany, conegut per haver descrit per primera vegada els nombres ''p''-àdics.
Veure Journal de Crelle і Kurt Hensel
Lazarus Fuchs
Lazarus Immanuel Fuchs (1833-1902) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus influents treballs sobre equacions diferencials lineals.
Veure Journal de Crelle і Lazarus Fuchs
Ludwig Schlesinger
va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer).
Veure Journal de Crelle і Ludwig Schlesinger
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Veure Journal de Crelle і Niels Henrik Abel
Nombre de Betti
En topologia, els nombres de Betti són uns objectes topològics que Henri Poincaré va demostrar que eren invariants i que va utilitzar per estendre la fórmula polièdrica a espais de dimensions més grans que tres.
Veure Journal de Crelle і Nombre de Betti
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Veure Journal de Crelle і Nombre irracional
P-grup
En el camp matemàtic de la teoria de grups, donat un nombre primer p, un p-grup és un grup en el qual tot element té ordre una potència de p. És a dir, per a cada element g d'un p-grup, existeix un nombre natural n tal que el producte de pn còpies de g, i no menys, és igual a l'element neutre.
Veure Journal de Crelle і P-grup
Paul Epstein
Placa commemorativa a Koerber Strasse de Frankfurt va ser un matemàtic alemany, d'ascendència jueva i víctima del nazisme.
Veure Journal de Crelle і Paul Epstein
Paul Stäckel
va ser un matemàtic alemany, conegut sobre tot pels seus treballs en història de les matemàtiques.
Veure Journal de Crelle і Paul Stäckel
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Veure Journal de Crelle і Polígon construïble
Problema d'Apol·loni
Una solució (en rosa) del problema d'Apol·loni. Les circumferències donades es mostren en negre. Quatre parelles de solucions complementàries del problema d'Apol·loni; les circumferències donades són les negres. En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades.
Veure Journal de Crelle і Problema d'Apol·loni
Reinhold Baer
va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Reinhold Baer
Sófia Kovalévskaia
Sófia Vassílievna Kovalévskaia, (Со́фья Васи́льевна Ковале́вская, Moscou, 15 de gener de 1850-Estocolm, 10 de febrer de 1891) va ser una matemàtica russa, la primera dona de l'Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques, la primera a formar part del consell editorial d'una revista científica i la primera a ser nomenada professora de matemàtiques.
Veure Journal de Crelle і Sófia Kovalévskaia
Teorema de la progressió aritmètica
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.
Veure Journal de Crelle і Teorema de la progressió aritmètica
Teorema del punt fix de Brouwer
El teorema del punt fix de Brouwer, el nom es deu al matemàtic holandès Luitzen Egbertus Jan Brouwer, és un dels principals teoremes de punt fix en les matemàtiques.
Veure Journal de Crelle і Teorema del punt fix de Brouwer
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Journal de Crelle і Teoria d'equacions
Theodor Schneider
va ser un matemàtic alemany.
Veure Journal de Crelle і Theodor Schneider
Thomas Clausen
Thomas Clausen (1801-1885) fou un matemàtic i astrònom danès.
Veure Journal de Crelle і Thomas Clausen
William Spottiswoode
va ser un matemàtic, físic i editor reial anglès.
Veure Journal de Crelle і William Spottiswoode
També conegut com Journal für die reine und angewandte Mathematik.