Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Adolfo Pérez Esquivel, Apropiació de menors en el Procés de Reorganització Nacional, Argentina, 1985, Asociación Madres de Plaza de Mayo, Beatriu I dels Països Baixos, Carlos Slepoy, Catedral de Comodoro Rivadavia, Caterina-Amàlia dels Països Baixos, Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti, Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, Cop d'estat a l'Argentina de 1976, Copa del Món de Futbol de 1978, Dictadura, Diego Armando Maradona, Eduardo Francisco Pironio, El Corsario de Hierro, Emilio Massera, Exèrcit Argentí, Fernando Siro, Francesc (papa), Genocidi matsé, Guerra de les Malvines, Guillem Alexandre dels Països Baixos, Henry Kissinger, Hermanas (pel·lícula), Història de l'Argentina, Història de l'Argentina entre 1963 i 1983, Història de l'Argentina entre 1983 i 2003, Història de Xile, Jean-Bédel Bokassa, Joaquim Penina Sucarrats, José Rogelio Villarreal, Juan Diego Botto, Judici a les Juntes, Julio César Strassera, Léonie Duquet, Leopoldo Lugones, Llista de dictadors, Llista de presidents de l'Argentina, Llista de vicepresidents de l'Argentina, Luis Moreno Ocampo, María Botto, María Dolores Juliano Corregido, Màxima dels Països Baixos, Memòria Oberta, Mercedes Sosa, Pat Andrea, Pla Andinia, Portada/efemèride maig 17, Procés de Reorganització Nacional, ..., Propaganda Due, Raúl Ricardo Alfonsín, Rebeca Guber, Reynaldo Benito Bignone, Roberto Eduardo Viola, Terrorisme d'Estat a l'Argentina en les dècades de 1970 i 1980, Ultradreta, Videla, Wolfgang Kaleck, 17 de maig, 1925, 2 d'agost. Ampliar l'índex (12 més) »
Adolfo Pérez Esquivel
Adolfo Pérez Esquivel (Buenos Aires, 26 de novembre de 1931) és un escultor i pacifista argentí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1980.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Adolfo Pérez Esquivel · Veure més »
Apropiació de menors en el Procés de Reorganització Nacional
L'apropiació de menors va ser una pràctica sistemàtica de terrorisme d'Estat que va consistir en el segrest, desaparició i ocultació de la identitat de fills de detingudes-desaparegudes, moltes vegades mitjançant parts clandestins i adopcions il·legals, en el marc de la sagnant dictadura militar autodenominada Procés de Reorganització Nacional que va regir a Argentina entre 1976 i 1983.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Apropiació de menors en el Procés de Reorganització Nacional · Veure més »
Argentina, 1985
Argentina, 1985 és una pel·lícula argentina de 2022 dirigida i coescrita per Santiago Mitre, basada en fets reals, i protagonitzada per Ricardo Darín i Peter Lanzani.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Argentina, 1985 · Veure més »
Asociación Madres de Plaza de Mayo
LAsociación Madres de Plaza de Mayo és una associació formada durant l'última dictadura de la República Argentina amb la finalitat de recuperar amb vida als detinguts desapareguts per la dictadura argentina, inicialment, i després establir qui van ser els responsables dels crims contra la humanitat i promoure el seu enjudiciament.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Asociación Madres de Plaza de Mayo · Veure més »
Beatriu I dels Països Baixos
ha estat reina i cap d'Estat dels Països Baixos, des de l'any 1980 fins al 28 de gener del 2013.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Beatriu I dels Països Baixos · Veure més »
Carlos Slepoy
Carlos Alberto Slepoy Prada (Buenos Aires, 2 d'octubre de 1949 - Madrid, 17 d'abril de 2017) fou un advocat argentí, soci del bufet d'advocats madrileny Vergara 25 abogados.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Carlos Slepoy · Veure més »
Catedral de Comodoro Rivadavia
La catedral de Sant Joan Bosco és el principal temple catòlic de la ciutat de Comodoro Rivadavia (província de Chubut, Argentina).
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Catedral de Comodoro Rivadavia · Veure més »
Caterina-Amàlia dels Països Baixos
Caterina-Amàlia dels Països Baixos (nom complet Catharina-Amalia Beatrix Carmen Victoria, La Haia, 7 de desembre de 2003) és l'hereva al tron del Regne dels Països Baixos, format pels Països Baixos, Curaçao, Aruba i Sint Maarten, ja que és la filla gran dels monarques actuals: el rei Guillem Alexandre i la reina consort Màxima.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Caterina-Amàlia dels Països Baixos · Veure més »
Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti
El Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti és un espai de memòria de Buenos Aires (Argentina) ubicat a l'edifici de l'Escola de Mecànica de l'Armada.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti · Veure més »
Congrés Internacional de la Llengua Espanyola
Rosario, Argentina. El Congrés Internacional de la Llengua Espanyola és un fòrum de reflexió sobre l'idioma espanyol, en què es discuteix sobre la situació, problemes i reptes de la llengua.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Congrés Internacional de la Llengua Espanyola · Veure més »
Cop d'estat a l'Argentina de 1976
Jorge Rafael Videla va assumir la presidència ''de facto'' després del cop. El cop d'estat de 1976 —denominat Operació Àries pels seus perpetradors— va ser la rebel·lió cívico-militar que va deposar la presidenta de l'Argentina, María Estela Martínez de Perón, el 24 de març d'aquest any.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Cop d'estat a l'Argentina de 1976 · Veure més »
Copa del Món de Futbol de 1978
Daniel Alberto Passarella La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Copa del Món de Futbol de 1978 · Veure més »
Dictadura
date.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Dictadura · Veure més »
Diego Armando Maradona
va ser un jugador i entrenador de futbol argentí.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Diego Armando Maradona · Veure més »
Eduardo Francisco Pironio
Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920 – 5 de febrer de 1998) va ser un cardenal de l'Església catòlica (el sisè argentí en ser-ho, i el primer llatinoamericà en ocupar un càrrec a la Cúria Pontifícia en el moment de la seva creació cardenalícia).
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Eduardo Francisco Pironio · Veure més »
El Corsario de Hierro
El Corsario de Hierro és un personatge de ficció de còmic i una sèrie de còmic d'aventures, creada pel guionista Víctor Mora Pujadas i el dibuixant Ambrós, va començar a publicar-se el 1970 al setmanari d'humor Mortadelo de l'Editorial Bruguera.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і El Corsario de Hierro · Veure més »
Emilio Massera
Emilio Eduardo Massera (Paraná, 19 d'octubre de 1925 – Buenos Aires, 8 de novembre de 2010) fou un militar argentí.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Emilio Massera · Veure més »
Exèrcit Argentí
LExèrcit Argentí és el component terrestre de les Forces Armades Argentines.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Exèrcit Argentí · Veure més »
Fernando Siro
Francisco Ángel Luksich, més conegut com a Fernando Siro (Villa Ballester, Buenos Aires, 5 d'octubre de 1931 - Buenos Aires, 4 de setembre de 2006), va ser un actor, guionista i director de cinema argentí.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Fernando Siro · Veure més »
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Francesc (papa) · Veure més »
Genocidi matsé
El genocidi matsé va ser la massacre sistemàtica, patrocinada per l'estat peruà, contra els civils de tribus amazòniques matsés a la vora del riu Yavarí dins del departament de Loreto prop de la frontera amb el Brasil en 1964 durant el primer govern de Fernando Belaúnde Terry.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Genocidi matsé · Veure més »
Guerra de les Malvines
La Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès) va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Guerra de les Malvines · Veure més »
Guillem Alexandre dels Països Baixos
El rei Guillem Alexandre (Utrecht, 27 d'abril de 1967) és el fill gran de Beatriu I dels Països Baixos i Claus van Amsberg.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Guillem Alexandre dels Països Baixos · Veure més »
Henry Kissinger
Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Henry Kissinger · Veure més »
Hermanas (pel·lícula)
Hermanas és una pel·lícula argentina-espanyola-brasilera escrita i dirigida per Julia Solomonoff i protagonitzada per Valeria Bertuccelli i Íngrid Rubio.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Hermanas (pel·lícula) · Veure més »
Història de l'Argentina
La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Història de l'Argentina · Veure més »
Història de l'Argentina entre 1963 i 1983
La Història de l'Argentina entre 1963 i 1983 va estar marcada per una accentuada inestabilitat política, la imposició de dictadures de llarga durada i una creixent violència en el marc de la Guerra Freda (1947-1991), i l'aparició de la joventut com a sector social i cultural diferenciat.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Història de l'Argentina entre 1963 i 1983 · Veure més »
Història de l'Argentina entre 1983 i 2003
Divisió geogràfica de la República Argentina La Història de l'Argentina entre 1983 i 2003 va estar marcada per la recuperació de la democràcia l'any en què s'inicia el període, l'enjudiciament els culpables de violacions als drets humans durant la dictadura anterior (un tret que distingeix la democràcia argentina de les altres democràcies recuperades a Sud-amèrica), la crisi del deute extern, l'inici de la globalització, les reformes neoliberals i la severa recessió econòmica iniciada el 1998 que va acabar amb la crisi generalitzada de 2001/2002, durant la qual van ser assassinats desenes d'opositors, incloent la Massacre de Plaça de Mayo del 20 de desembre de 2001 i la Masacre d'Avellaneda del 26 de juny del 2002.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Història de l'Argentina entre 1983 i 2003 · Veure més »
Història de Xile
Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Història de Xile · Veure més »
Jean-Bédel Bokassa
Jean-Bédel Bokassa també conegut com a Salah Eddine Ahmed Bokassa i com a Bokassa I (22 de febrer de 1921- 3 de novembre de 1996).
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Jean-Bédel Bokassa · Veure més »
Joaquim Penina Sucarrats
Joaquim Penina Joaquim Penina Sucarrats (Gironella, 1901 - Rosario, Argentina, 9 de setembre de 1930) fou un sindicalista català establert a l'Argentina, assassinat per la dictadura del general José Félix Uriburu.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Joaquim Penina Sucarrats · Veure més »
José Rogelio Villarreal
José Rogelio Villarreal (que morí l'any 2007) va ser un militar argentí (General de Divisió) que va dirigir la J-1 Personal de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Argentina l'any 1976 i que va ser secretari general de la Presidència de Jorge Videla fins a desembre de 1978.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і José Rogelio Villarreal · Veure més »
Juan Diego Botto
Juan Diego Botto Rota (Buenos Aires, 29 d'agost de 1975) és un actor argentí-espanyol.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Juan Diego Botto · Veure més »
Judici a les Juntes
El Judici a les Juntes (Juicio a las Juntas en castellà) fou el procés judicial realitzat per la justícia civil a l'Argentina el 1985, per ordre del president Raúl Ricardo Alfonsín (en el mandat del 1983 al 1989) contra les tres primeres juntes militars de la dictadura autoanomenada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) degut a les greus i massives violacions de drets humans comesos en aquest període.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Judici a les Juntes · Veure més »
Julio César Strassera
Julio César Strassera (Comodoro Rivadavia, 18 de setembre de 1933-Buenos Aires, 27 de febrer de 2015) va ser un advocat argentí, jutge i fiscal, conegut per haver estat a càrrec de la fiscalia en el judici en el qual van resultar condemnats per violacions de drets humans alguns integrants de tres de les quatre Juntes Militars que van governar l'Argentina durant la dictadura autodenominada Procés de Reorganització Nacional.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Julio César Strassera · Veure més »
Léonie Duquet
va ser una monja catòlica francesa detinguda-desapareguda durant la dictadura militar a l'Argentina autodenominada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983).
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Léonie Duquet · Veure més »
Leopoldo Lugones
Leopoldo Lugones (Villa María del Río Seco, 13 de juny de 1874 — San Fernando, 18 de febrer de 1938) fou un escriptor argentí.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Leopoldo Lugones · Veure més »
Llista de dictadors
imperi. Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, de Guinea Equatorial, ha estat el dictador més durador de tot Àfrica. Robert Mugabe, de Zimbàbue. Hosni Mubarak, d'Egipte. Ióssif Stalin, de la Unió Soviètica. Adolf Hitler, d'Alemanya. Benito Mussolini, d'Itàlia. Francisco Franco, d'Espanya. Mobutu Sese Seko, del Zaire. Saddam Hussein, d'Iraq, mentre era jutjat el 2004. Muammar Gaddafi, de Líbia. Ací es presenta una llista de dictadors de qualsevol país del món, sigui quina sigui la seva ideologia i el seu tipus de govern.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Llista de dictadors · Veure més »
Llista de presidents de l'Argentina
Estendard del President de l'Argentina. El president de l'Argentina, elegit per la població per un període de quatre anys (amb possibilitat de reelecció immediata un cop) és cap d'Estat i també cap de govern del país.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Llista de presidents de l'Argentina · Veure més »
Llista de vicepresidents de l'Argentina
Categoria:Llistes de polítics.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Llista de vicepresidents de l'Argentina · Veure més »
Luis Moreno Ocampo
Luis Gabriel Moreno Ocampo (Buenos Aires, 4 de juny de 1952) és un advocat argentí.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Luis Moreno Ocampo · Veure més »
María Botto
és una actriu espanyola d'origen argentí.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і María Botto · Veure més »
María Dolores Juliano Corregido
fou una antropòloga social argentina.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і María Dolores Juliano Corregido · Veure més »
Màxima dels Països Baixos
Màxima (nascuda Máxima Zorreguieta Cerruti, Buenos Aires, 17 de maig de 1971), és l'actual reina consort dels Països Baixos des de l'ascensió al tron del seu marit, el rei Guillem Alexandre, el 30 d'abril de 2013.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Màxima dels Països Baixos · Veure més »
Memòria Oberta
Memòria Oberta és una organització de Buenos Aires (Argentina) que treballa per promoure el coneixement i la consciència social sobre el terrorisme d'Estat.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Memòria Oberta · Veure més »
Mercedes Sosa
coneguda com La Negra va ser una cantant argentina.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Mercedes Sosa · Veure més »
Pat Andrea
Pat Andrea (La Haia, 25 de juny de 1942) és un artista neerlandès.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Pat Andrea · Veure més »
Pla Andinia
''Glacera Perito Moreno, Patagònia'' ''Balenes a la Patagònia'' satèl·lit.'' El Pla Andinia és una teoria conspirativa sobre un possible pla sionista, que fou divulgada en l'any 1971 pel professor d'economia de la Universitat de Buenos Aires, Walter Beveraggi Allende, en aquesta teoria s'actualitzen i es recuperen les acusacions antisemites dels protocols dels savis de Sió.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Pla Andinia · Veure més »
Portada/efemèride maig 17
17.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Portada/efemèride maig 17 · Veure més »
Procés de Reorganització Nacional
L'autoanomenat Proceso de Reorganización Nacional (Procés de Reorganització Nacional en català) o simplement El Proceso, va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Procés de Reorganització Nacional · Veure més »
Propaganda Due
Propaganda Due («Propaganda Dues» en italià), més coneguda per la sigla P2, va ser una lògia maçònica italiana que va estar en actiu entre el 1877 i el 1976, i que va perdre el seu reconeixement aquell any per part del.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Propaganda Due · Veure més »
Raúl Ricardo Alfonsín
Raúl Ricardo Alfonsín (Chascomús, Argentina, 12 de març de 1927 - Buenos Aires, 31 de març de 2009) fou un advocat, polític i activista dels drets humans argentí, diputat nacional, senador i President de la Nació Argentina entre 1983 i 1989.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Raúl Ricardo Alfonsín · Veure més »
Rebeca Guber
, també coneguda com Rebeca Cherep de Guber o simplement Rebe pels amics i familiars, va ser una matemàtica argentina.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Rebeca Guber · Veure més »
Reynaldo Benito Bignone
va ser un militar argentí que va ocupar de facto la presidència de la Nació entre el 2 de juliol de 1982 i el 10 de desembre de 1983, essent l'últim president de la Junta Militar, autodenominada Procés de Reorganització Nacional.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Reynaldo Benito Bignone · Veure més »
Roberto Eduardo Viola
Roberto Eduardo Viola (Buenos Aires, 13 d'octubre de 1924 – Buenos Aires, 30 de setembre de 1994) va ser un militar argentí que va exercir de facto la presidència de la Nació entre el 29 de març de 1981 i l'11 de desembre del mateix any, durant el Procés de Reorganització Nacional (1976-1983).
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Roberto Eduardo Viola · Veure més »
Terrorisme d'Estat a l'Argentina en les dècades de 1970 i 1980
El terrorisme d'Estat a l'Argentina en les dècades de 1970 i 1980 va ser un període de terrorisme d'Estat dut a terme a l'Argentina que va culminar amb l'última dictadura cívic-militar autodenominada «Procés de Reorganització Nacional», que va governar des del 24 de març de 1976 fins a la restauració de la democràcia el 1983, com a part de l'Operació Còndor.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Terrorisme d'Estat a l'Argentina en les dècades de 1970 i 1980 · Veure més »
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Ultradreta · Veure més »
Videla
* Toponímia.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Videla · Veure més »
Wolfgang Kaleck
Wolfgang Kaleck (Neuendettelsau, 1960) és un advocat alemany especialitzat en drets civils, que ha destacat en la lluita jurídica i alhora política per a denunciar els abusos de poder en l'aplicació de les lleis i en l'establiment d'estàndards jurídics universals.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і Wolfgang Kaleck · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і 17 de maig · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Jorge Rafael Videla і 1925 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jorge Rafael Videla і 2 d'agost · Veure més »
