Accés més ràpid que el navegador!
260 les relacions: Aigua potable en els vaixells, Alemanys, Almagestum Novum, Anno Mundi, Antiprisma, Any Internacional de l'Astronomia, Apogeu, Arquetip (psicologia analítica), Ars magna lucis et umbrae, Astrònom, Astrofísica, Astrologia occidental, Astronomia, Astronomia islàmica medieval, Astronomia nova, Òrbita de Mart, Baden-Württemberg, Ball Aerospace & Technologies, Barroc, Biblioteca de la Universitat de Graz, Bonaventura Cavalieri, Cal·listo (satèl·lit), Calendari d'Ussher-Lightfoot, Cambra (espai), Cambra fosca, Cambra obscura, Carlos de Sigüenza y Góngora, Càmera lúcida, Celeritat, Ciència, Ciència medieval, Ciència oberta, Ciències exactes, Claudi Ptolemeu, Col·legi Invisible, Cometa, Compost polièdric, Conjectura de Kepler, Constant matemàtica, Constel·lació del Serpentari, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Cosmologia, Cosmos: Un viatge personal, Cràter d'impacte, Cristal·lí, Cristal·lografia de raigs X, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia de la cosmologia, Cronologia de la intel·ligència artificial, Daniel Kirkwood, ..., David Fabricius, Dècada del 1610, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Descobriment, Descobriment i exploració del sistema solar, Dia, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Diòptria, Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, Divulgació científica, Dones i matemàtiques, Doris Hellman, Ducat d'Estíria, Eclipsi de Sol, Efemèride, El·lipsoide de referència, Elisabeth Hevelius, Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història, Engranatge, Epicicle, Epitome Astronomiae Copernicanae, Equació de Kepler, Erazmus Ciolek Witelo, Esferes celestes, Espai bidimensional, Espai exterior, Estel octangle, Estelació final de l'icosàedre, Estereograma, Estrella de Betlem, Europa (satèl·lit), Física, Física experimental, Filosofia de la física, Floc de neu, Fotografia estenopeica, Friedrich Risner, Galileo Galilei, Geologia de la Lluna, Geometria, Geometria discreta, Giacomo Rho, Giordano Bruno, Giovanni Battista della Porta, Giovanni Cassini, Gran conjunció, Gravat Flammarion, Gravetat, Graz, Guerra dels Trenta Anys, Harmonices Mundi, HD 209458 b, Henry Briggs, Hidrologia, Història de l'astronomia, Història de l'estètica, Història de l'observació de Mart, Història de l'observació lunar, Història de la botànica, Història de la ciència, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la ciència-ficció, Història de la física, Història de la sociologia, Història de la teoria del Big Bang, Història de les matemàtiques, Història del mètode científic, Història del motor de combustió interna, Història del telescopi, Ibn al-Hàytham, Iota Horologii b, Isaac Newton, Ismael Boulliau, Jakob Bartsch, Jakob Hermann, Johann Adam Schall von Bell, Johann Heinrich Lambert, Johannes Fabricius, Johannes Kepler, Johannes Kepler ATV, John Louis Emil Dreyer, Jost Bürgi, Kepler (desambiguació), Kepler (microarquitectura), Kepler Std, Keplerita, Laurie Spiegel, Linz, Literatura espanyola de la Il·lustració, Literatura grega antiga, Llei de la gravitació universal, Llei de Titius-Bode, Lleis de Kepler, Llibres clàssics de la ciència, Llista d'astrònoms, Llista de cràters de la Lluna: G-K, Llista de cràters de Mart: H-N, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Lluna a la ficció, Logaritme, Luca Pacioli, Luigi Lilio, Mapatge de reverberació, Marea, Maria Cunitz, Mart (planeta), Matemàtiques i art, Mètodes infinitesimals, Música i matemàtiques, Mecànica, Mecànica celeste, Mecànica clàssica, Mercuri (planeta), Merieme Chadid, Method of Fluxions, Michael Maestlin, Mil·lenni II, Milutin Milanković, Miquel Roget, Missió Kepler, Model heliocèntric, Neu, Niccolò Zucchi, Nombre de Fibonacci, Nomenclatura dels satèl·lits naturals, Odon Van Maelcote, Oposició (astronomia), Optometria, Paradoxa d'Olbers, Paradoxa de Fermi, Paul Guldin, Petit dodecàedre estelat, Pierre Gassendi, Pitàgores, Planeta, Planetari mecànic, Políedre, Políedre arquimedià, Políedre de Kepler-Poinsot, Portada/article juliol 14, Problema dels dos cossos, Procés de Galileo Galilei, Programa espacial d'Espanya, Quadrant (instrument), Quirini, Ran (estel), Rathaus d'Ulm, Reduccionisme, Religió, Rellotge calculador o màquina de Schickard, Renaixement, René Descartes, Resum d'astronomia, Revolució científica, Robert Fludd, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Romanent de supernova, Satèl·lits de Mart, Sèrie GeForce 600, Sòlid platònic, Segle XVII, Segon, SGR 1806−20, Sistema solar, Sistema ticònic, SN 1604, Sociologia, Sol fictici, Somnium, Supernova, Tabulae Rudolphinae, Taules prutèniques, Telescopi, Telescopi refractor, Teoria científica obsoleta, Teoria geocèntrica, Teoria lunar, Tessel·lació, Tessel·lació regular, Tetrabiblos, The 100 Most Influential Books Ever Written, Thomas Harriot, Thomas Simpson, Tomàs Amorós i Cerdà, Trànsit de Mercuri, Trànsit de Venus, Triangle de Kepler, Tycho Brahe, Unitat astronòmica, Univers, Universitat de Tübingen, Uranometria, Vela solar, Voltaire, Walhalla (temple), Walther von Dyck, Wilhelm Schickard, (719) Albert, 1 aC, 15 de maig, 15 de novembre, 1571, 1619, 1627, 1630, 23 de maig, 24 de maig, 27 de desembre, 8 de març. Ampliar l'índex (210 més) »
Aigua potable en els vaixells
Bóta valenciana de roure amb cèrcols de ferro. Gràfic que resumeix la construcció de les dogues i les tapes d'una bóta. Les navegacions marítimes llargues fan que sigui imprescindible el transport d'aigua potable a bord d'un vaixell.
Nou!!: Johannes Kepler і Aigua potable en els vaixells · Veure més »
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Nou!!: Johannes Kepler і Alemanys · Veure més »
Almagestum Novum
Almagestum Novum és un tractat astronòmic publicat el 1651, obra de l'astrònom jesuïta italià Giovanni Riccioli (1598-1671).
Nou!!: Johannes Kepler і Almagestum Novum · Veure més »
Anno Mundi
Làpida d'una tomba jueva amb cronologia ''Anno Mundi'' Anno Mundi ('en l'any del món') fa referència a un calendari basat en el recompte dels anys a partir de la suposada creació del món.
Nou!!: Johannes Kepler і Anno Mundi · Veure més »
Antiprisma
Un antiprisma és un políedre que es caracteritza per tenir dues cares iguals paral·leles, però a diferència del prisma, estan unides per mitjà de triangles.
Nou!!: Johannes Kepler і Antiprisma · Veure més »
Any Internacional de l'Astronomia
Coincidint amb el 400 aniversari de les primeres observacions astronòmiques realitzades amb telescopi de Galileo Galilei i la publicació de Johannes Kepler de lAstronomia nova, l'any 2009 ha estat declarat Any Internacional de l'Astronomia (AIA 2009).
Nou!!: Johannes Kepler і Any Internacional de l'Astronomia · Veure més »
Apogeu
Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.
Nou!!: Johannes Kepler і Apogeu · Veure més »
Arquetip (psicologia analítica)
''Èdip i l'esfinx'', de Gustave Moreau (1864) El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint.
Nou!!: Johannes Kepler і Arquetip (psicologia analítica) · Veure més »
Ars magna lucis et umbrae
Ars Magna Lucis et Umbrae és una obra d'Athanasius Kircher publicada a Roma a mitjan (1645-1646) i estructurada en deu llibres o capítols.
Nou!!: Johannes Kepler і Ars magna lucis et umbrae · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Johannes Kepler і Astrònom · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Johannes Kepler і Astrofísica · Veure més »
Astrologia occidental
L'astrologia occidental, com les altres formes d'astrologia existents en altres cultures, és una disciplina de coneixement considerada no-científica pels barems actuals del que es coneix com a ciència, per bé que inclou dins de la seva metodologia certs estudis científics com ara la geometria i l'astronomia.
Nou!!: Johannes Kepler і Astrologia occidental · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Johannes Kepler і Astronomia · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Johannes Kepler і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
Astronomia nova
Astronomia nova és un llibre escrit per Johannes Kepler (1571–1630), matemàtic imperial entre 1601 i 1612, el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys a Praga sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart.
Nou!!: Johannes Kepler і Astronomia nova · Veure més »
Òrbita de Mart
Òrbita de Mart en relació amb les òrbites dels planetes del sistema solar interior Mart té una òrbita amb un eix semimajor de 1.524 unitats astronòmiques (228 milions de km) i una excentricitat de 0,0934.
Nou!!: Johannes Kepler і Òrbita de Mart · Veure més »
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Nou!!: Johannes Kepler і Baden-Württemberg · Veure més »
Ball Aerospace & Technologies
Ball Aerospace & Technologies Corp. (més conegut com a Ball Aerospace) és un fabricant i proveïdor d'equips aeroespacials estatunidenc fundat l'any 1956, que treballa especialment per al Departament de Defensa d'aquest país així com per a aplicacions civils i comercials en el sector espacial.
Nou!!: Johannes Kepler і Ball Aerospace & Technologies · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Johannes Kepler і Barroc · Veure més »
Biblioteca de la Universitat de Graz
La biblioteca de la Universitat de Graz (UB Graz, Universitätsbibliothek Graz) és la biblioteca científica més gran d'Estíria, i la tercera més gran dins Àustria, per a la qual també té dret a dipositar exemplars.
Nou!!: Johannes Kepler і Biblioteca de la Universitat de Graz · Veure més »
Bonaventura Cavalieri
Bonaventura Cavalieri (Milà, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuat i matemàtic italià, seguidor de Galileu i autor del mètode dels indivisibles.
Nou!!: Johannes Kepler і Bonaventura Cavalieri · Veure més »
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Nou!!: Johannes Kepler і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »
Calendari d'Ussher-Lightfoot
La Cronologia Ussher és una cronologia del de la història del món formulada mitjançant una lectura interpretativa de la Bíblia per James Ussher, Arquebisbe anglicà del Comtat d'Armagh (en l'actual Irlanda del Nord).
Nou!!: Johannes Kepler і Calendari d'Ussher-Lightfoot · Veure més »
Cambra (espai)
Cambra mortuòria d'Alfons XII Una cambra (del llatí, camera, transsumpte de la veu grega Minara χαμαρα- concavidad, superfície còncava i d'aquí sostre arquejat, amb volta).
Nou!!: Johannes Kepler і Cambra (espai) · Veure més »
Cambra fosca
L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques. Una cambra fosca (també coneguda com a cambra obscura, amb etimologia llatina, de cambra.
Nou!!: Johannes Kepler і Cambra fosca · Veure més »
Cambra obscura
XVIII. La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior.
Nou!!: Johannes Kepler і Cambra obscura · Veure més »
Carlos de Sigüenza y Góngora
Carlos de Sigüenza y Góngora va ser un polígraf del Virregnat de Nova Espanya, en el segle XVII; matemàtic, astrònom, historiador, novel·lista.
Nou!!: Johannes Kepler і Carlos de Sigüenza y Góngora · Veure més »
Càmera lúcida
''Ús d'una Càmera lúcida (1807)'' La càmera lúcida o càmera clara és un instrument òptic que utilitzen els artistes com una ajuda per a dibuixar.
Nou!!: Johannes Kepler і Càmera lúcida · Veure més »
Celeritat
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.
Nou!!: Johannes Kepler і Celeritat · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Johannes Kepler і Ciència · Veure més »
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Nou!!: Johannes Kepler і Ciència medieval · Veure més »
Ciència oberta
Ciència oberta és el paraigües del moviment per fer la recerca científica, les seves dades i la seva disseminació accessibles a tots els nivells d'una societat del coneixement, a un nivell aficionat o professional.
Nou!!: Johannes Kepler і Ciència oberta · Veure més »
Ciències exactes
Arc meridià d'Ulugh Beg per a mesures astronòmiques precises (s. XV) Les ciències exactes, de vegades anomenades ciències matemàtiques exactes són aquelles ciències "que admeten una precisió absoluta en els seus resultats"; sobretot les ciències matemàtiques.
Nou!!: Johannes Kepler і Ciències exactes · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Johannes Kepler і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Col·legi Invisible
rosacreus El Col·legi Invisible va ser precursor de la societat científica Royal Society del Regne Unit.
Nou!!: Johannes Kepler і Col·legi Invisible · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Johannes Kepler і Cometa · Veure més »
Compost polièdric
Un compost polièdric és una figura composta per diversos políedres que comparteixen un centre comú.
Nou!!: Johannes Kepler і Compost polièdric · Veure més »
Conjectura de Kepler
La Conjectura de Kepler és una conjectura ideada pel matemàtic i astrofísic alemany Johannes Kepler (1571-1630), el 1611.
Nou!!: Johannes Kepler і Conjectura de Kepler · Veure més »
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Nou!!: Johannes Kepler і Constant matemàtica · Veure més »
Constel·lació del Serpentari
El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.
Nou!!: Johannes Kepler і Constel·lació del Serpentari · Veure més »
Contribucions islàmiques a l'Europa medieval
Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.
Nou!!: Johannes Kepler і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Johannes Kepler і Cosmologia · Veure més »
Cosmos: Un viatge personal
Cosmos: Un viatge personal (en anglès Cosmos: A Personal Voyage) és el títol d'una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial; en particular, les missions Voyager.
Nou!!: Johannes Kepler і Cosmos: Un viatge personal · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Johannes Kepler і Cràter d'impacte · Veure més »
Cristal·lí
El cristal·lí és un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que està situat rere l'iris i davant de l'humor vitri.
Nou!!: Johannes Kepler і Cristal·lí · Veure més »
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Nou!!: Johannes Kepler і Cristal·lografia de raigs X · Veure més »
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Nou!!: Johannes Kepler і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »
Cronologia de la cosmologia
Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.
Nou!!: Johannes Kepler і Cronologia de la cosmologia · Veure més »
Cronologia de la intel·ligència artificial
Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.
Nou!!: Johannes Kepler і Cronologia de la intel·ligència artificial · Veure més »
Daniel Kirkwood
, era un astrònom estatunidenc.
Nou!!: Johannes Kepler і Daniel Kirkwood · Veure més »
David Fabricius
David Fabricius (llatinització del seu propi nom David Faber o David Goldschmidt) (Esens, 9 de març de 1564 - Brookmerland, 7 de maig de 1617), va ser un teòleg luterà i astrònom alemany que va tenir el mèrit de ser un dels primers a utilitzar un telescopi per observar el cel.
Nou!!: Johannes Kepler і David Fabricius · Veure més »
Dècada del 1610
Sense descripció.
Nou!!: Johannes Kepler і Dècada del 1610 · Veure més »
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Nou!!: Johannes Kepler і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »
Descobriment
Exemple d'un descobriment, el Descobriment d'Amèrica Un descobriment és l'observació nova o original d'algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural; la troballa o manifestació del que estava ocult i secret o era desconegut.
Nou!!: Johannes Kepler і Descobriment · Veure més »
Descobriment i exploració del sistema solar
El Sol i els planetes del sistema solar. (Plutó és ara classificat com un planeta nan, i no es veurà). Les mides relatives dels objectes estan dibuixades a escala, les seves distàncies no Durant molts milers d'anys, les civilitzacions, amb unes poques excepcions, no reconeixien l'existència del sistema solar.
Nou!!: Johannes Kepler і Descobriment i exploració del sistema solar · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Johannes Kepler і Dia · Veure més »
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Nou!!: Johannes Kepler і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo · Veure més »
Diòptria
La diòptria és la unitat de mesura amb què s'expressa la potència d'una lent o d'un mirall corbat.
Nou!!: Johannes Kepler і Diòptria · Veure més »
Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze
El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com a Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida.
Nou!!: Johannes Kepler і Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze · Veure més »
Divulgació científica
La divulgadora científica Clara Grima fent la seva feina La divulgació científica consisteix en la interpretació i popularització del coneixement científic entre el públic general sense circumscriure's a àmbits acadèmics específics.
Nou!!: Johannes Kepler і Divulgació científica · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Johannes Kepler і Dones i matemàtiques · Veure més »
Doris Hellman
va ser una historiadora de la ciència estatunidenca.
Nou!!: Johannes Kepler і Doris Hellman · Veure més »
Ducat d'Estíria
El ducat d'Estíria (alemany Herzogtum Steiermark; eslovè Vojvodina Štajerska) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, successora de la Marca d'Estíria, localitzada al sud d'Àustria i nord d'Eslovènia.
Nou!!: Johannes Kepler і Ducat d'Estíria · Veure més »
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Nou!!: Johannes Kepler і Eclipsi de Sol · Veure més »
Efemèride
En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.
Nou!!: Johannes Kepler і Efemèride · Veure més »
El·lipsoide de referència
Esfera aplanada Un el·lipsoide de referència és un el·lipsoide que s'utilitza com un marc de referència en càlculs geodèsics.
Nou!!: Johannes Kepler і El·lipsoide de referència · Veure més »
Elisabeth Hevelius
Elisabeth Hevelius, també coneguda com a Catherina Elisabetha Koopman Hevelius (Gdańsk -aleshores Danzig-, Polònia, 17 de gener de 1647 - íd. 22 de desembre de 1693) fou una astrònoma polonesa, coneguda com la "mare de la topografia lunar".
Nou!!: Johannes Kepler і Elisabeth Hevelius · Veure més »
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història
Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història (en anglès, The 100: A Ranking of the Most Influential Persons in History) és un llibre escrit el 1978 per Michael H. Hart, un astrofísic nord-americà.
Nou!!: Johannes Kepler і Els 100, un rànquing de les persones més influents en la història · Veure més »
Engranatge
Animació de dues rodes dentades. Pinyó i roda S'anomena engranatge al sistema de rodes proveïdes de dents en la seva perifèria o amb dentat interior o lateral que, engrana amb les dents d'altres rodes dentades.
Nou!!: Johannes Kepler і Engranatge · Veure més »
Epicicle
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l''''epicicle''' (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l'equant.L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers.
Nou!!: Johannes Kepler і Epicicle · Veure més »
Epitome Astronomiae Copernicanae
''Epitome astronomiae copernicanae'' (1618) LEpitome Astronomiae Copernicanae era un llibre d'astronomia influent en el model heliocèntric publicat per Johannes Kepler durant el període 1617 a 1621.
Nou!!: Johannes Kepler і Epitome Astronomiae Copernicanae · Veure més »
Equació de Kepler
Diagrama que permet demostrar l'equació de Kepler i per tant calcular la posició d'un planeta en la seva òrbita en un instant t cualquiera. L'el·lipse és l'òrbita del planeta, amb l'estrella ocupant el focus F. L'objectiu és calcular el temps que necessita el planeta per moure's des del periheli (per al Sol, en general periàpside) '' P '' a un punt donat '' S ''. La circumferència principal és la circumferència auxiliar de ràdio que farem servir per demostrar l'equació de Kepler. Kepler va descobrir les lleis que regeixen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Johannes Kepler і Equació de Kepler · Veure més »
Erazmus Ciolek Witelo
Portada del ''Vitellonis Thuringopoloni opticae libri decem'' (Deu Llibres d'Òptica pel turingi-polonès Witelo) Erazmus Ciolek Witelo (també anomenat Witelo; Witelon; Vitellio; Vitello; Vitello Thuringopolonis; Vitulon; Erazm Ciołek; nascut ca. 1237, probablement en Legnica en Baixa Silesia; mort probablement entre 1280 i 1290, potser fins a 1314) va ser un frare, teòleg, físic, filòsof natural i matemàtic.
Nou!!: Johannes Kepler і Erazmus Ciolek Witelo · Veure més »
Esferes celestes
Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.
Nou!!: Johannes Kepler і Esferes celestes · Veure més »
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Nou!!: Johannes Kepler і Espai bidimensional · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Johannes Kepler і Espai exterior · Veure més »
Estel octangle
L'estel octangle, també conegut com a octàedre estelat, tetràedre d'estrella, compost de dos tetràedres, estrella de vuit puntes o Estrella de David bidimensional és una estelació de l'octàdre i el compost polièdric regular més simple.
Nou!!: Johannes Kepler і Estel octangle · Veure més »
Estelació final de l'icosàedre
En geometria, l'estelació final de l'icosàedre (o icosaedre) és l'estelació més externa de l'icosàedre, i és «final» (o «completa») perquè inclou totes les cel·les del diagrama d'estelació de l'icosàedre; és a dir, cada tres cares planes intersecants del nucli de l'icosàedre s'intersequen o bé en un vèrtex d'aquest políedre, o bé dins seu.
Nou!!: Johannes Kepler і Estelació final de l'icosàedre · Veure més »
Estereograma
Un estereograma és una il·lusió òptica basada en la capacitat que tenen els ulls de captar imatges des de diferents punts de vista.
Nou!!: Johannes Kepler і Estereograma · Veure més »
Estrella de Betlem
Sant Apol·loni a Ravenna que mostra els tres Reis Mags seguint l'Estrella de Betlem. LEstrella de Betlem va ser, segons la tradició cristiana, l'astre que va guiar els Reis Mags al lloc del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Johannes Kepler і Estrella de Betlem · Veure més »
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Nou!!: Johannes Kepler і Europa (satèl·lit) · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Johannes Kepler і Física · Veure més »
Física experimental
La física experimental dins del camp de la física, és la categoria de disciplines i subdisciplines relacionades amb l'observació de física de fenomens per tal de reunir dades de l'univers.
Nou!!: Johannes Kepler і Física experimental · Veure més »
Filosofia de la física
La dualitat ona-partícula, en què s'aprecia com un mateix fenomen pot ser percebut de dues maneres diferents, fou un dels problemes filosòfics que plantejà la mecànica quàntica La filosofia de la física es refereix al conjunt de reflexions filosòfiques sobre la interpretació, epistemologia i principis de les teories físiques i la naturalesa de la realitat.
Nou!!: Johannes Kepler і Filosofia de la física · Veure més »
Floc de neu
Imatge d'un cristall de gel de neu natural vist amb un microscopi òptic. Flocs de neu acabats de caure. Un floc de neu, borralló o volva si és molt lleu, al Servei Meteorològic de Catalunya és una petita porció compacta de neu que cau del cel quan neva, i que està formada per cristalls de gel que s'han anat agregant a mesura que queien, augmentant de mida fins a arribar a un diàmetre d'entre un i quatre centímetres.
Nou!!: Johannes Kepler і Floc de neu · Veure més »
Fotografia estenopeica
Negatiu i fotografia realitzats amb una càmera estenopeica. La fotografia estenopeica és la tècnica mitjançant la qual s'obtenen fotografies i negatius sense pràcticament cap equip.
Nou!!: Johannes Kepler і Fotografia estenopeica · Veure més »
Friedrich Risner
Friedrich Risner (1533 - 15 de setembre 1580) va ser un matemàtic alemany de Hersfeld (actualment Bad Hersfeld), Hessen que va suggerir la idea d'una càmera obscura portable.
Nou!!: Johannes Kepler і Friedrich Risner · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Johannes Kepler і Galileo Galilei · Veure més »
Geologia de la Lluna
El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades.
Nou!!: Johannes Kepler і Geologia de la Lluna · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Johannes Kepler і Geometria · Veure més »
Geometria discreta
Una col·lecció de cercles i el corresponent graf de disc unitari La geometria discreta i la geometria combinatòria són branques de la geometria que estudien les propietats combinatòries d'objectes geomètrics discrets.
Nou!!: Johannes Kepler і Geometria discreta · Veure més »
Giacomo Rho
Giacomo Rho (Pàvia 1593 - Pequín 1638) (Nom xinès: Luo Yagu (羅雅谷), jesuïta italià, matemàtic i missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Chongzhen de la Dinastia Ming.
Nou!!: Johannes Kepler і Giacomo Rho · Veure més »
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Nou!!: Johannes Kepler і Giordano Bruno · Veure més »
Giovanni Battista della Porta
Giovanni Battista della Porta, més conegut com a Giambattista della Porta (Vico Equense 1538- Nàpols, 1615) fou un erudit i astrònom italià autor de nombrosos descobriments experimentals com ara la cambra obscura i la "llanterna màgica" (també atribuïda al jesuïta Athanasius Kircher), així com les primeres i rudimentàries idees o propostes sobre com construir un telescopi, el fantasma de Pepper o fins i tot una màquina de vapor.
Nou!!: Johannes Kepler і Giovanni Battista della Porta · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Johannes Kepler і Giovanni Cassini · Veure més »
Gran conjunció
Júpiter i Saturn 5 dies abans de la gran conjunció de 2020. A la fotografia, feta des de l'hemisferi sud, s'hi observa també la Lluna creixent. La gran conjunció és una conjunció de Júpiter i Saturn, moment en el qual aquests dos planetes apareixen molt propers al cel terrestre.
Nou!!: Johannes Kepler і Gran conjunció · Veure més »
Gravat Flammarion
El gravat Flammarion és una coneguda il·lustració que apareix al llibre de Camille Flammarion L'Atmosphere: Météorologie Populaire (París, 1888), a la seva pàgina 163, i que ha estat utilitzada en multitud d'ocasions per a representar el descobriment de l'astronomia per l'ésser humà.
Nou!!: Johannes Kepler і Gravat Flammarion · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Johannes Kepler і Gravetat · Veure més »
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Nou!!: Johannes Kepler і Graz · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Johannes Kepler і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Harmonices Mundi
Harmonices mundi (L'harmonia dels mons, 1619) és un llibre escrit per l'astònom Johannes Kepler (1571–1630) a la ciutat de Linz.
Nou!!: Johannes Kepler і Harmonices Mundi · Veure més »
HD 209458 b
HD 209458 b (tot i que a vegades anomenat no oficialment Osiris) és un planeta extrasolar que orbita HD 209458 en la constel·lació de Pegàs, a 150 anys llum de la Terra.
Nou!!: Johannes Kepler і HD 209458 b · Veure més »
Henry Briggs
Henry Briggs (Warley Wood, 1561 - Oxford, 26 de gener de 1631), matemàtic anglès notable pel canvi de logaritmes de Napier en els logaritmes de Briggs, populars per facilitar els càlculs en numeració decimal abans de la computació.
Nou!!: Johannes Kepler і Henry Briggs · Veure més »
Hidrologia
Esquema del cicle hidrològic. Cicle de l'aigua Estació de seguiment hidrològic al llac Reed Bingham. Reed Bingham State Park, Ellenton,Georgia, Estats Units La hidrologia és la ciència que estudia les aigües terrestres (l’aigua líquida i sòlida, continental i marina), el seu cicle i les seves aplicacions, distribució, composició, propietats físiques, corrents, cabals, etc., així com els aspectes econòmics i ambientals.
Nou!!: Johannes Kepler і Hidrologia · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de l'astronomia · Veure més »
Història de l'estètica
''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de l'estètica · Veure més »
Història de l'observació de Mart
Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de l'observació de Mart · Veure més »
Història de l'observació lunar
L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de l'observació lunar · Veure més »
Història de la botànica
Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la botànica · Veure més »
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la ciència · Veure més »
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »
Història de la ciència-ficció
''Science Fiction League'' va ser una de les primeres associacions de fans de ciència-ficció creada el 1934 per Hugo Gernsback al qual se li atribueix la popularitzacio del terme ciència-ficció. La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la ciència-ficció · Veure més »
Història de la física
La història de la física intenta explicar la natura i els fenòmens que, des de la més remota antiguitat, es tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la física · Veure més »
Història de la sociologia
La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la sociologia · Veure més »
Història de la teoria del Big Bang
La història de la teoria del big bang comença amb el desenvolupament del big bang a partir d'observacions i consideracions teòriques.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de la teoria del Big Bang · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Johannes Kepler і Història de les matemàtiques · Veure més »
Història del mètode científic
Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.
Nou!!: Johannes Kepler і Història del mètode científic · Veure més »
Història del motor de combustió interna
Prototipus de motor de combustió interna presentat per Carl Benz en la seva sol·licitud de patent d'un automòbil el 29 de juny de 1886. Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots.
Nou!!: Johannes Kepler і Història del motor de combustió interna · Veure més »
Història del telescopi
Ocular d'un telescopi galileà (c. 1620) Leviatan de Parsonstown (1869) Observatori Paranal Telescopi espacial Hubble La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel.
Nou!!: Johannes Kepler і Història del telescopi · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Johannes Kepler і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Iota Horologii b
Iota Horologii b (ι Hor b / ι Horologii b), sovint catalogat com a HR 810 b, és un planeta extrasolar a uns 56,5 anys llum de distància a la constel·lació del Rellotge.
Nou!!: Johannes Kepler і Iota Horologii b · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Johannes Kepler і Isaac Newton · Veure més »
Ismael Boulliau
Ismael Boulliau (o, llatinitzat, Bullialdus va ser un astrònom francès del.
Nou!!: Johannes Kepler і Ismael Boulliau · Veure més »
Jakob Bartsch
Jakob Bartsch (1600- 26 de desembre de 1633), matemàtic, astrònom i metge alemany, nascut a Lauban (Polònia, avui Luban).
Nou!!: Johannes Kepler і Jakob Bartsch · Veure més »
Jakob Hermann
Jajob Hermann va ser un matemàtic suís del.
Nou!!: Johannes Kepler і Jakob Hermann · Veure més »
Johann Adam Schall von Bell
Johann Adam Schall von Bell (Lüftelberg, Colònia 1592 - Pequín 1666), jesuïta alemany, matemàtic i astrònom, missioner a la Xina a finals de la dinastia Ming i principis de la Qing.
Nou!!: Johannes Kepler і Johann Adam Schall von Bell · Veure més »
Johann Heinrich Lambert
Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.
Nou!!: Johannes Kepler і Johann Heinrich Lambert · Veure més »
Johannes Fabricius
Johannes o Johann Fabricius (forma llatinitzada del seu cognom original, Goldsmid) (8 de gener de 1587 - 19 de març de 1616) fou un metge i astrònom alemany i el primer a observar les taques solars a través d'un telescopi.
Nou!!: Johannes Kepler і Johannes Fabricius · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Johannes Kepler і Johannes Kepler · Veure més »
Johannes Kepler ATV
Representació artística de Johannes Kepler ATV La Johannes Kepler, o Vehicle de Transferència Automatitzat 002 (ATV-002), és un vehicle espacial europeu de subministraments que rep el seu nom de l'astrònom alemany Johannes Kepler.
Nou!!: Johannes Kepler і Johannes Kepler ATV · Veure més »
John Louis Emil Dreyer
John Louis Emil Dreyer John Louis Emil Dreyer o Johan Ludvig Emil Dreyer (Copenhaguen, 13 de febrer de 1852 – 14 de setembre de 1926) va ser un astrònom que va néixer a Dinamarca però que va passar la major part de la seva vida a Irlanda.
Nou!!: Johannes Kepler і John Louis Emil Dreyer · Veure més »
Jost Bürgi
Jost Bürgi, a vegades escrit Joost o Jobst (en Justus Burgius) va ser un fabricant de rellotges i instruments astronòmics i matemàtic suís a començaments del.
Nou!!: Johannes Kepler і Jost Bürgi · Veure més »
Kepler (desambiguació)
* Kepler (cràter), cràter d'impacte lunar entre l'Oceanus Procellarum a l'oest i Mare Insularum a l'est.
Nou!!: Johannes Kepler і Kepler (desambiguació) · Veure més »
Kepler (microarquitectura)
Kepler és el nom en clau d'una microarquitectura de GPU desenvolupada per Nvidia, introduïda per primera vegada al detall a l'abril de 2012, com a successora de la microarquitectura Fermi Kepler va ser la primera microarquitectura de Nvidia centrada en l'eficiència energètica.
Nou!!: Johannes Kepler і Kepler (microarquitectura) · Veure més »
Kepler Std
Kepler Std és un estil de lletra que captura l'estil modern d'una forma tant humanística com refinada, amb un alè d'estil antic que proporciona calidesa i energia.
Nou!!: Johannes Kepler і Kepler Std · Veure més »
Keplerita
La keplerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la merrillita.
Nou!!: Johannes Kepler і Keplerita · Veure més »
Laurie Spiegel
Laurie Spiegel (Chicago, 20 de setembre de 1945) és una compositora estatunidenca.
Nou!!: Johannes Kepler і Laurie Spiegel · Veure més »
Linz
Linz és una ciutat estatutària i la tercera ciutat més gran d'Àustria i capital de l'estat Alta Àustria (Oberösterreich).
Nou!!: Johannes Kepler і Linz · Veure més »
Literatura espanyola de la Il·lustració
Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».
Nou!!: Johannes Kepler і Literatura espanyola de la Il·lustració · Veure més »
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Nou!!: Johannes Kepler і Literatura grega antiga · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Johannes Kepler і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Llei de Titius-Bode
Johann Daniel Titius Johann Elert Bode La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple.
Nou!!: Johannes Kepler і Llei de Titius-Bode · Veure més »
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Johannes Kepler і Lleis de Kepler · Veure més »
Llibres clàssics de la ciència
Es consideren clàssics de la ciència aquells llibres (o articles) relacionats amb ciència, matemàtiques, i en algun cas també enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellevància històrica dels descobriments o avanços tècnics que hi van aportar.
Nou!!: Johannes Kepler і Llibres clàssics de la ciència · Veure més »
Llista d'astrònoms
Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.
Nou!!: Johannes Kepler і Llista d'astrònoms · Veure més »
Llista de cràters de la Lluna: G-K
Llista de cràters de la Lluna (G-K) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Nou!!: Johannes Kepler і Llista de cràters de la Lluna: G-K · Veure més »
Llista de cràters de Mart: H-N
Llista de cràters de Mart (H-N) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.
Nou!!: Johannes Kepler і Llista de cràters de Mart: H-N · Veure més »
Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera
A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Johannes Kepler і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »
Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor
A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.
Nou!!: Johannes Kepler і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor · Veure més »
Lluna a la ficció
La lluna en l'escut d'armes de Grabow, Alemanya. La Lluna ha estat objecte de nombroses obres d'art i literatura, com també la inspiració per a molts altres gèneres artístics.
Nou!!: Johannes Kepler і Lluna a la ficció · Veure més »
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Nou!!: Johannes Kepler і Logaritme · Veure més »
Luca Pacioli
Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.
Nou!!: Johannes Kepler і Luca Pacioli · Veure més »
Luigi Lilio
Escultura erigida en honor de Luigi Lilio, obra de Giuseppe Capoano Luigi Lilio, (Cirò, 1510 – Roma, 1574), fou un metge, astrònom i matemàtic calabrès.
Nou!!: Johannes Kepler і Luigi Lilio · Veure més »
Mapatge de reverberació
El mapatge de reverberació o mapa de reverberació és un mètode estadístic utilitzat en astrofísica preferentment per a l'anàlisi de la velocitat del disc gasós al voltant d'un objecte compacte supermassiu.
Nou!!: Johannes Kepler і Mapatge de reverberació · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Johannes Kepler і Marea · Veure més »
Maria Cunitz
Maria Cunitz, llatinitzat: Maria Cunitia (Schweidnitz, Silèsia, ~1607 - 22 d'agost de 1664, Pitschen, ducat de Brieg) va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.
Nou!!: Johannes Kepler і Maria Cunitz · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Johannes Kepler і Mart (planeta) · Veure més »
Matemàtiques i art
Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.
Nou!!: Johannes Kepler і Matemàtiques i art · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Johannes Kepler і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Música i matemàtiques
L'espectrograma d'una forma d'ona de violí, amb freqüència lineal a l'eix vertical i temps a l'eix horitzontal. Les línies brillants mostren com els components espectrals canvien amb el temps. La intensitat del color és logarítmica (el negre és -120 dBFS). La teoria musical analitza el to, el temps i l'estructura de la música, utilitzant les matemàtiques per estudiar elements musicals com el tempo, les progressions harmòniques, la forma i la mètrica.
Nou!!: Johannes Kepler і Música i matemàtiques · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Johannes Kepler і Mecànica · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Johannes Kepler і Mecànica celeste · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Johannes Kepler і Mecànica clàssica · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Johannes Kepler і Mercuri (planeta) · Veure més »
Merieme Chadid
Merieme Chadid (Casablanca, 11 d'octubre de 1969) és una astrònoma, exploradora i astrofísica marroquina-francesa.
Nou!!: Johannes Kepler і Merieme Chadid · Veure més »
Method of Fluxions
The Method of Fluxions and infinite Series (que es podria traduir com El Mètode de les Fluxions i les sèries infinides) és un llibre d'Isaac Newton.
Nou!!: Johannes Kepler і Method of Fluxions · Veure més »
Michael Maestlin
Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del.
Nou!!: Johannes Kepler і Michael Maestlin · Veure més »
Mil·lenni II
El mil·lenni de l'Era Comuna va abastar els anys des del 1001 fins al 2000.
Nou!!: Johannes Kepler і Mil·lenni II · Veure més »
Milutin Milanković
Milutin Milanković -en serbi, Милутин Миланковић- (Dalj, 28 de maig de 1879 – 12 de desembre de 1958) va ser un matemàtic, astrònom, climatòleg i geofísic serbi que va donar dues contribucions fonamentals a la ciència mundial.
Nou!!: Johannes Kepler і Milutin Milanković · Veure més »
Miquel Roget
Diagrama de funcionament d'un telescopi terrestre o ullera de llargavista. A l'esquerra està representat l'objectiu (una lent convergent de distància focal f’ L1). A la dreta es representa l'ocular (una lent divergent de distància focal fL2). Els raigs de llum de l'objecte observat passen per l'objectiu i es refracten en la direcció del focus de l'objectiu (situat al darrere de la lent divergent). La lent divergent els intercepta i la nova refracció provocada produeix una imatge virtual, augmentada i directa de l'objecte observat. Miquel Roget fou un ullerer català relacionat amb la història dels primers telescopis terrestres.
Nou!!: Johannes Kepler і Miquel Roget · Veure més »
Missió Kepler
Òrbita de Kepler La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA, la desena missió del programa Discovery.
Nou!!: Johannes Kepler і Missió Kepler · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Johannes Kepler і Model heliocèntric · Veure més »
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Nou!!: Johannes Kepler і Neu · Veure més »
Niccolò Zucchi
va ser un jesuïta italià, astrònom i físic conegut per haver estat el primer a observar les bandes del planeta Júpiter (el 17 de maig de 1630), i a informar de taques a sobre de Mart (en 1640).
Nou!!: Johannes Kepler і Niccolò Zucchi · Veure més »
Nombre de Fibonacci
Una tessel·lació de quadrats amb longitud de costat igual als nombres de la successió de Fibonacci: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13 i 21. En matemàtiques, els nombres de Fibonacci, sovint denotats, formen una sèrie, anomenada successió de Fibonacci, tal que cada nombre de la sèrie és la suma dels dos nombres anteriors, prenent com a valors inicials de la sèrie 0 i 1.
Nou!!: Johannes Kepler і Nombre de Fibonacci · Veure més »
Nomenclatura dels satèl·lits naturals
L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).
Nou!!: Johannes Kepler і Nomenclatura dels satèl·lits naturals · Veure més »
Odon Van Maelcote
Odo van Maelcote, també conegut com Malcotius, (Brussel·les 28 de juliol de 1572 - Roma, 14 de maig de 1615) va ser un sacerdot jesuïta, científic i matemàtic dels Països Baixos Espanyols (actualment Bèlgica).
Nou!!: Johannes Kepler і Odon Van Maelcote · Veure més »
Oposició (astronomia)
Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.
Nou!!: Johannes Kepler і Oposició (astronomia) · Veure més »
Optometria
Foròpter L'optometria és la ciència del camp de les ciències de la salut que estudia i mesura el grau refractiu d'un ull o estructura ocular mitjançant tècniques com l'esquiascopia o retinoscopia.
Nou!!: Johannes Kepler і Optometria · Veure més »
Paradoxa d'Olbers
Animació que mostra l'efecte col·lectiu d'afegir infinites estrelles uniformement distribuïdes. Tot i que cada vegada més petites (més llunyanes), l'efecte global és una iŀluminació total del cel La paradoxa d'Olbers estableix que són incompatibles l'obscuritat del cel nocturn i l'existència d'un univers infinit i estàtic.
Nou!!: Johannes Kepler і Paradoxa d'Olbers · Veure més »
Paradoxa de Fermi
programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.
Nou!!: Johannes Kepler і Paradoxa de Fermi · Veure més »
Paul Guldin
Paul Guldin, nascut Habakkuk Guldin, (Mels, Suïssa, 12 de juny de 1577 - Graz, Àustria, 3 de novembre de 1643) fou un matemàtic i astrònom.
Nou!!: Johannes Kepler і Paul Guldin · Veure més »
Petit dodecàedre estelat
En geometria, el petit dodecàedre estelat (o petit dodecaedre estelat) és un dels quatre políedres de Kepler-Poinsot (políedres regulars no convexos), amb un símbol de Schläfli.
Nou!!: Johannes Kepler і Petit dodecàedre estelat · Veure més »
Pierre Gassendi
Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del.
Nou!!: Johannes Kepler і Pierre Gassendi · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Johannes Kepler і Pitàgores · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Johannes Kepler і Planeta · Veure més »
Planetari mecànic
Un planetari mecànic és un model del sistema solar accionat mitjançant un conjunt d'engranatges que il·lustra o prediu les posicions relatives i els moviments dels planetes i llunes, normalment d'acord amb un model heliocèntric.
Nou!!: Johannes Kepler і Planetari mecànic · Veure més »
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Nou!!: Johannes Kepler і Políedre · Veure més »
Políedre arquimedià
En geometria, un políedre arquimedià o semiregular és un poliedre convex les cares del qual estan formades per dos o més tipus de polígons regulars tal que els seus vèrtexs són homogenis.
Nou!!: Johannes Kepler і Políedre arquimedià · Veure més »
Políedre de Kepler-Poinsot
Una única cara s'ha acolorit en groc i el seu perímetre de vermell per ajudar a identificar les cares. Els políedres o sòlids de Kepler-Poinsot són els políedres estelats regulars.
Nou!!: Johannes Kepler і Políedre de Kepler-Poinsot · Veure més »
Portada/article juliol 14
Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.
Nou!!: Johannes Kepler і Portada/article juliol 14 · Veure més »
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Nou!!: Johannes Kepler і Problema dels dos cossos · Veure més »
Procés de Galileo Galilei
XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.
Nou!!: Johannes Kepler і Procés de Galileo Galilei · Veure més »
Programa espacial d'Espanya
El programa espacial d'Espanya és el conjunt d'activitats i iniciatives empreses per Espanya per promoure i desenvolupar les ciències i tecnologies espacials, amb la col·laboració estreta amb els programes espacials europeus de l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'EUSPA.
Nou!!: Johannes Kepler і Programa espacial d'Espanya · Veure més »
Quadrant (instrument)
Ptolemeu fent ús d'un quadrant El quadrant és un antic instrument utilitzat per a mesurar angles en astronomia i navegació.
Nou!!: Johannes Kepler і Quadrant (instrument) · Veure més »
Quirini
Publi Sulpici Quirini (Publius Sulpicius Quirinius, anomenat en grec Κυρήνιος Kyrenios; Lanuvium, 45 aC — Roma), coneguit simplement com a Quirini, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà, membre del Senat i Cònsol.
Nou!!: Johannes Kepler і Quirini · Veure més »
Ran (estel)
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.
Nou!!: Johannes Kepler і Ran (estel) · Veure més »
Rathaus d'Ulm
El Rathaus d'Ulm o Ajuntament d'Ulm és un dels monuments arquitectònics més destacats de la ciutat d'Ulm, sobretot pels murals de la façana i un rellotge astronòmic.
Nou!!: Johannes Kepler і Rathaus d'Ulm · Veure més »
Reduccionisme
ànec digeridor El reduccionisme és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals.
Nou!!: Johannes Kepler і Reduccionisme · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Johannes Kepler і Religió · Veure més »
Rellotge calculador o màquina de Schickard
Rèplica d'un rellotge calculador o màquina de Schickard. Esquemes i gràfics del funcionament del rellotge calculador i la seva construcció que Schickard va adjuntar amb una de les cartes que va enviar a Kepler. El Rellotge calculador o màquina de Schickard és una màquina d'engranatges que fou inventada pel matemàtic alemany Wilhlem Schickard l'any 1623 que sumava i restava automàticament i dividia i multiplicava de forma semiautomàtica.
Nou!!: Johannes Kepler і Rellotge calculador o màquina de Schickard · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Johannes Kepler і Renaixement · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Johannes Kepler і René Descartes · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: Johannes Kepler і Resum d'astronomia · Veure més »
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Nou!!: Johannes Kepler і Revolució científica · Veure més »
Robert Fludd
Robert Fludd, també conegut com a Robertus de Fluctibus (17 de gener de 1574 – 8 de setembre de 1637), va ser un important metge anglès seguidor de Paracels.
Nou!!: Johannes Kepler і Robert Fludd · Veure més »
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.
Nou!!: Johannes Kepler і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Romanent de supernova
Romanent de la supernova de Kepler, SN 1604 1987A Un romanent de supernova és l'estructura nebulosa que resulta d'una explosió gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova.
Nou!!: Johannes Kepler і Romanent de supernova · Veure més »
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Nou!!: Johannes Kepler і Satèl·lits de Mart · Veure més »
Sèrie GeForce 600
La sèrie GeForce 600 és una sèrie d'unitats de processament gràfic desenvolupades per Nvidia, llançades per primera vegada el 2012.
Nou!!: Johannes Kepler і Sèrie GeForce 600 · Veure més »
Sòlid platònic
A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.
Nou!!: Johannes Kepler і Sòlid platònic · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Johannes Kepler і Segle XVII · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Johannes Kepler і Segon · Veure més »
SGR 1806−20
SGR 1806−20 és un magnetar, un tipus d'estrella de neutrons amb un camp magnètic molt potent, que va ser descobert el 1979 i identificat com a flamarada de raigs gamma suaus.
Nou!!: Johannes Kepler і SGR 1806−20 · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Johannes Kepler і Sistema solar · Veure més »
Sistema ticònic
'''Sistema ticònic''': els objectes amb les òrbites blaves (la Lluna i el Sol) giren al voltant de la Terra, igual que els estels, mentre que els de òrbita taronja giren al voltant del Sol. El sistema ticònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth i Paul Wittich.
Nou!!: Johannes Kepler і Sistema ticònic · Veure més »
SN 1604
La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia.
Nou!!: Johannes Kepler і SN 1604 · Veure més »
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Nou!!: Johannes Kepler і Sociologia · Veure més »
Sol fictici
El sol fictici és el punt imaginari de l'esfera celeste que es mou en sentit directe sobre l'eclíptica amb una velocitat constant, igual a la velocitat mitjana del sol veritable.
Nou!!: Johannes Kepler і Sol fictici · Veure més »
Somnium
Somnium sive Astronomia lunaris Joannis Kepleri (El Somni o Astronomia de la Lluna de Johannes Kepler) és una novel·la de ficció escrita en llatí per Johannes Kepler l'any 1608, però publicada pòstumament l'any 1634.
Nou!!: Johannes Kepler і Somnium · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Johannes Kepler і Supernova · Veure més »
Tabulae Rudolphinae
Uranienborg). Les Tabulae Rudolphinae consisteixen en un catàleg d'estrelles i taules planetàries publicades per Johannes Kepler el 1627, utilitzant dades d'observació recollides per Tycho Brahe (1546–1601).
Nou!!: Johannes Kepler і Tabulae Rudolphinae · Veure més »
Taules prutèniques
Portada de la primera edició (1551) Les taules prutèniques (en llatí Prutenicae Tabulae, de Prutenia que significa Prússia) són unes taules astronòmiques de l'astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551.
Nou!!: Johannes Kepler і Taules prutèniques · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Johannes Kepler і Telescopi · Veure més »
Telescopi refractor
Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.
Nou!!: Johannes Kepler і Telescopi refractor · Veure més »
Teoria científica obsoleta
L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.
Nou!!: Johannes Kepler і Teoria científica obsoleta · Veure més »
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Nou!!: Johannes Kepler і Teoria geocèntrica · Veure més »
Teoria lunar
La teoria lunar intenta seguir dels moviments de la Lluna.
Nou!!: Johannes Kepler і Teoria lunar · Veure més »
Tessel·lació
Peces de terracota d'un ''zellige'' de Marràqueix que formen diferents tipus de tessel·lacions. Els termes tessel·lació i tessel·lat fan referència a una regularitat o patró de figures que recobreixen o pavimenten completament una superfície plana de manera que no queden espais buits ni se superposen les figures (o tessel·les).
Nou!!: Johannes Kepler і Tessel·lació · Veure més »
Tessel·lació regular
Una tessel·lació regular o tessel·lació amb polígons regulars és un tesel·lació del pla que empra un sol tipus de polígons regulars.
Nou!!: Johannes Kepler і Tessel·lació regular · Veure més »
Tetrabiblos
El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al ae1). Jones, 2010, 'Introduction' per Alexander Jones, p. xii. «El Tetrabiblos, un sobrenom, doncs no sabem el títol que li donà Ptolemeu; una conjectura creïble n'és Apotelesmatiká, que significa aproximadament ‘influències astrològiques'». per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae). LAlmagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari.''Tetrabiblos'' I. 1 (Loeb). LAlmagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.1). Tester, 1987,. Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.1). North, 1989 p. 248. Discutido por Boll en Studien uber Caludius Ptolemaus (Leipzig, 1984) pp. 131 ss. La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.1). Ashmand, 2002 Introducción del traductor.
Nou!!: Johannes Kepler і Tetrabiblos · Veure més »
The 100 Most Influential Books Ever Written
The 100 Most Influential Books Ever Written (Els 100 llibres més influents que s’han escrit mai) és un llibre escrit per Martin Seymour-Smith on cita els cent llibres que han tingut més repercussió en la història de les idees.
Nou!!: Johannes Kepler і The 100 Most Influential Books Ever Written · Veure més »
Thomas Harriot
Thomas Harriot (Oxford, circa 1560 - Londres, 2 de juliol de 1621) fou un astrònom, matemàtic, etnògraf, i traductor anglès.
Nou!!: Johannes Kepler і Thomas Harriot · Veure més »
Thomas Simpson
Thomas Simpson (20 d'agost de 1710, Market Bosworth, Leicestershire, Anglaterra, Regne Unit - 14 de maig de 1761) va ser un inventor i matemàtic anglès.
Nou!!: Johannes Kepler і Thomas Simpson · Veure més »
Tomàs Amorós i Cerdà
fou un matemàtic, filòsof, enginyer i jesuïta català.
Nou!!: Johannes Kepler і Tomàs Amorós i Cerdà · Veure més »
Trànsit de Mercuri
'''Trànsit de Mercuri''' del 8 de novembre del 2006 Un trànsit de Mercuri és el pas del planeta Mercuri per davant del Sol, vist des de la Terra.
Nou!!: Johannes Kepler і Trànsit de Mercuri · Veure més »
Trànsit de Venus
Trànsit de Venus del 2004 Un Trànsit de Venus és el pas de Venus per davant del Sol, vist des de la Terra.
Nou!!: Johannes Kepler і Trànsit de Venus · Veure més »
Triangle de Kepler
proporció daurada. Un triangle de Kepler és un triangle rectangle amb longituds d'aresta en una progressió geomètrica en el qual la proporció comuna és √φ, on φ és la proporció daurada, i pot ser escrit: 1: \sqrt\varphi: \varphi, o aproximadament 1 : 1.272 : 1.618.
Nou!!: Johannes Kepler і Triangle de Kepler · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Johannes Kepler і Tycho Brahe · Veure més »
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Nou!!: Johannes Kepler і Unitat astronòmica · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Johannes Kepler і Univers · Veure més »
Universitat de Tübingen
La Universitat de Tübingen (nom original: Eberhard Karls Universität Tübingen, també coneguda com a Eberhardina) és una universitat pública localitzada en la ciutat de Tübingen (Baden - Württemberg, Alemanya).
Nou!!: Johannes Kepler і Universitat de Tübingen · Veure més »
Uranometria
Orió, cortesia de la biblioteca de l'Observatori Naval dels Estats UnitsUranometria és la versió curta del títol de l'atles estel·lar produït per l'advocat i astrònom alemany Johann Bayer al començament del.
Nou!!: Johannes Kepler і Uranometria · Veure més »
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Nou!!: Johannes Kepler і Vela solar · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Johannes Kepler і Voltaire · Veure més »
Walhalla (temple)
El Walhalla és un imponent temple neoclàssic el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits» (en realitat, germànics, perquè hi ha austríacs, suïssos, neerlandesos, bohemis, etc.) aixecat a la vora del Danubi, a 6 quilòmetres a l'est de Ratisbona, a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Johannes Kepler і Walhalla (temple) · Veure més »
Walther von Dyck
va ser un matemàtic alemany, organitzador de la Universitat Tècnica de Múnic.
Nou!!: Johannes Kepler і Walther von Dyck · Veure més »
Wilhelm Schickard
Wilhelm Schickard (22 d'abril de 1592 – 24 d'octubre de 1635) va ser un científic alemany creador de la primera màquina de calcular (mecànica) coneguda el 1623, vint anys abans de la màquina Pascalina de Blaise Pascal.
Nou!!: Johannes Kepler і Wilhelm Schickard · Veure més »
(719) Albert
(719) Albert és un asteroide que pertany als asteroides Amor descobert el 3 d'octubre de 1911 per Johann Palisa des de l'observatori de Viena, Àustria.
Nou!!: Johannes Kepler і (719) Albert · Veure més »
1 aC
Sense descripció.
Nou!!: Johannes Kepler і 1 aC · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johannes Kepler і 15 de maig · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johannes Kepler і 15 de novembre · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Johannes Kepler і 1571 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Johannes Kepler і 1619 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Johannes Kepler і 1627 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Johannes Kepler і 1630 · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johannes Kepler і 23 de maig · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johannes Kepler і 24 de maig · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johannes Kepler і 27 de desembre · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Johannes Kepler і 8 de març · Veure més »
