Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Aragonès de les comunitats aragoneses, Aragonès medieval, Batalla de Mislata, Castell de Nonasp, Castellà d'Amposta, Comanda de Bajoles, Companyia navarresa, Crònica de Morea, Filosofia de l'educació, Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, Guillem de Copons, Humanisme català, Imperi Romà d'Orient, Jaume Domènec, Johan de Barbastro, Juan Fernández, Literatura aragonesa, Llengua d'Aragó, Llista de castellans d'Amposta, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Navarrès-aragonès, Patres, Philibert de Naillac, Prior de Catalunya, Riccardo Caracciolo, Robert de Juliac, Setge de Lleida (1646), Unió de València.
Aragonès de les comunitats aragoneses
L'Aragonès de les comunitats aragoneses es va parlar a les comunitats de Calataiud, Daroca, Comunitat de Terol i Albarrasí, a més de les capitals d'aquelles comunitats.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Aragonès de les comunitats aragoneses · Veure més »
Aragonès medieval
L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Aragonès medieval · Veure més »
Batalla de Mislata
La Batalla de Mislata va tenir lloc el 9 de desembre del 1348; s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels unionistes valencians.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Batalla de Mislata · Veure més »
Castell de Nonasp
El castell de Nonasp o de la Comanda és un castell d'origen medieval que actualment és la seu de l'ajuntament de Nonasp (Baix Aragó-Casp).
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Castell de Nonasp · Veure més »
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Castellà d'Amposta · Veure més »
Comanda de Bajoles
La Comanda de Bajoles (altrament anomenada «Comanda de Sant Vicenç de Bajoles») fou un dels convents originàris de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, situat en l'actual terme municipal de Perpinyà vora Castell Rosselló (i no pas al mas Anglada com s'havia dit).
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Comanda de Bajoles · Veure més »
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Companyia navarresa · Veure més »
Crònica de Morea
La Crònica de Morea (en grec: Το χρονικόν τουΜορέως) és un extens text del o del qual existeixen quatre versions; la primera en francès medieval, la segona en grec medieval, la tercera en italià i la quarta en aragonès.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Crònica de Morea · Veure més »
Filosofia de l'educació
La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Filosofia de l'educació · Veure més »
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
Llista dels Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Guillem de Copons
Guillem de Copons (–) fou un escriptor i diplomàtic possiblement valencià, que feu algunes traduccions d'obres importants en l'antiguitat clàssica i en l'edat mitjana europea al català.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Guillem de Copons · Veure més »
Humanisme català
Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Humanisme català · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jaume Domènec
Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Jaume Domènec · Veure més »
Johan de Barbastro
Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Johan de Barbastro · Veure més »
Juan Fernández
* Toponímia.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Juan Fernández · Veure més »
Literatura aragonesa
Pàgina del ''Liber regum''. Literatura aragonesa és la literatura feta en aragonès.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Literatura aragonesa · Veure més »
Llengua d'Aragó
La Llengua d'Aragó era una de les llengües amb què es dividia l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Llengua d'Aragó · Veure més »
Llista de castellans d'Amposta
Aquesta és la llista de castellans que van regir la Castellania d'Amposta.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Llista de castellans d'Amposta · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »
Navarrès-aragonès
El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Navarrès-aragonès · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Patres · Veure més »
Philibert de Naillac
Philibert de Naillac fou el 34è Mestre de l'Hospital des de 1396 al 1421, quan va morir.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Philibert de Naillac · Veure més »
Prior de Catalunya
El Prior de Catalunya (o Gran Prior de Catalunya, com sovint l'anomenen) era la dignitat màxima del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, juntament amb el castellà d'Amposta, eren les dignitats més importants de l'orde a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Prior de Catalunya · Veure més »
Riccardo Caracciolo
Riccardo Caracciolo fou un Mestre rival al mestre Juan Fernández de Heredia durant el Cisma d'Occident.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Riccardo Caracciolo · Veure més »
Robert de Juliac
Robert de Juliac o Robert de Juilly fou el 31è Mestre de l'Hospital des de 1374 fins a 1377.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Robert de Juliac · Veure més »
Setge de Lleida (1646)
El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Setge de Lleida (1646) · Veure més »
Unió de València
La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Johan Ferrández d'Heredia і Unió de València · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ferràndez d'Herèdia, Juan Fernández de Heredia.
