Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Ampia, Antiga Roma, Arquitectura romana antiga, Astèrix, Aufidia de feris africanis, Batalla de Crisòpolis, Bovil·les, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calígula (pel·lícula), Carí, Cavalls de Sant Marc, Cereàlia, Circ Flamini, Circ romà, Compitàlia, Consuàlia, Corona triomfal, Crisi del segle III, Cultura de l'antiga Roma, Curadors, Cursa de carros, Damnatio ad bestias, Desultor, Edil romà, Epulum Jovis, Equirria, Evergetisme, Festes romanes, Formió (Terenci), Gai Sulpici Pètic, Gladiador, Gladiador postulat, Gladiador samnita, Gneu Pompeu Magne, Gneu Servili Cepió (cònsol 169 aC), Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC), Gordià III, Hèrcules, Història del pa, Imperi Romà, Júpiter (mitologia), Jocs dels Pontífexs, Jocs Fúnebres, Jocs Honoraris, Jocs Marcials, Jocs Palatins, Jocs Plebeus, Jocs Seculars, Julia sumptuaria, Líber, ..., Leges regiae, Lex Didia sumptuaria, Livi Andronic, Luci Corneli Balb Menor, Luci Escriboni Libó (cònsol 192 aC), Luci Licini Lucul (edil 202 aC), Luci Papiri Cursor Mugil·là, Luci Porci Licí (pretor), Ludi taurii, Marc Claudi Glícia, Marc Claudi Marcel (censor 189 aC), Meni (tribú 489 aC), Mitologia romana, Munus, Neptunàlia, Pessinunt, Picador de cavalls, Pilentum, Porcia Maura, Praeco, Pretor, Quinquenàlia, Religió a l'antiga Roma, Robigàlia, Secutor, Setembre, Sext Eli Petus Catus, Sulpici Rufus, Tarquini Prisc, Teatre romà, Temple d'Apol·lo (Pompeia), Testudo (formació), Tit Lucreci Triciptí, Tribú amb potestat consular, Venatio, Zoològic, 109. Ampliar l'índex (37 més) »
Ampia
La lex Ampia o Ampia Labiena va ser una llei de l'antiga Roma establerta a proposta de Tit Ampi Balb i Tit Labiè, tribuns de la plebs l'any 64 aC, quan eren cònsols Luci Afrani i Quint Cecili Metel.
Nou!!: Jocs romans і Ampia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Jocs romans і Antiga Roma · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Jocs romans і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Astèrix
Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.
Nou!!: Jocs romans і Astèrix · Veure més »
Aufidia de feris africanis
Aufidia de feris africanis va ser una antiga llei romana que establia la possibilitat de portar feres salvatges pels jocs circenses.
Nou!!: Jocs romans і Aufidia de feris africanis · Veure més »
Batalla de Crisòpolis
La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.
Nou!!: Jocs romans і Batalla de Crisòpolis · Veure més »
Bovil·les
Bovil·les (en Bovillae en Βοΐλλαι) va ser una antiga ciutat del Làtium situada a la Via Àpia a uns 20 km de Roma.
Nou!!: Jocs romans і Bovil·les · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Jocs romans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Calígula (pel·lícula)
Calígula és una pel·lícula de drama històric eròtic del 1979 centrada en l'ascens i la caiguda de l'emperador romà homònim Calígula.
Nou!!: Jocs romans і Calígula (pel·lícula) · Veure més »
Carí
p.
Nou!!: Jocs romans і Carí · Veure més »
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Nou!!: Jocs romans і Cavalls de Sant Marc · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Jocs romans і Cereàlia · Veure més »
Circ Flamini
Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.
Nou!!: Jocs romans і Circ Flamini · Veure més »
Circ romà
Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.
Nou!!: Jocs romans і Circ romà · Veure més »
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Nou!!: Jocs romans і Compitàlia · Veure més »
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Nou!!: Jocs romans і Consuàlia · Veure més »
Corona triomfal
Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.
Nou!!: Jocs romans і Corona triomfal · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Jocs romans і Crisi del segle III · Veure més »
Cultura de l'antiga Roma
Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).
Nou!!: Jocs romans і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »
Curadors
Curadors (Curatores) van ser una sèrie de funcionaris públics de l'Imperi Romà, que desenvolupaven diverses activitats.
Nou!!: Jocs romans і Curadors · Veure més »
Cursa de carros
Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).
Nou!!: Jocs romans і Cursa de carros · Veure més »
Damnatio ad bestias
Susa, Tunísia Amb la locució llatina damnatio ad bestias, que traduït literalment significa "condemna a les bèsties", es fa referència a un tipus particular de pena de mort reservada a l'antiga Roma per als criminals de menor rang o esclaus condemnats a ser devorats vius per les feres a l'Amfiteatre.
Nou!!: Jocs romans і Damnatio ad bestias · Veure més »
Desultor
Desultor és una paraula llatina que significa 'aquell que salta', 'saltador' i s'aplicava a l'antiga Roma a un genet que muntava diversos cavalls o carros saltant d'un a l'altre.
Nou!!: Jocs romans і Desultor · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Jocs romans і Edil romà · Veure més »
Epulum Jovis
Epulum Jovis era una sumptuosa festa que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Júpiter, el dia dels idus de setembre (13 de setembre) i també era el nom d'una altra menys important que se celebrava el 13 de novembre (idus).
Nou!!: Jocs romans і Epulum Jovis · Veure més »
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Nou!!: Jocs romans і Equirria · Veure més »
Evergetisme
Estàtua eqüestre de M. Nonius Balbus, evergeta d'Herculà L'evergetisme consisteix, per a un notable, a fer gaudir la seva riquesa amb els seus conciutadans.
Nou!!: Jocs romans і Evergetisme · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Jocs romans і Festes romanes · Veure més »
Formió (Terenci)
El Formió de Terenci segurament es va estrenar l'any 161, segons les didascàlies, als Ludi Romani o Ludi Megalenses.
Nou!!: Jocs romans і Formió (Terenci) · Veure més »
Gai Sulpici Pètic
Gai Sulpici Pètic (en Caius Sulpicius Peticus) va ser un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures.
Nou!!: Jocs romans і Gai Sulpici Pètic · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Jocs romans і Gladiador · Veure més »
Gladiador postulat
Postulat (en llatí Postulatici) era el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que eren sol·licitats pel poble a l'organitzador dels jocs, i que s'afegia als que havien estat escollits per aquest per participar-hi.
Nou!!: Jocs romans і Gladiador postulat · Veure més »
Gladiador samnita
El gladiador samnita fou una mena de gladiadors inspirat en la forma de lluitar i en l'equipament dels soldats samnites.
Nou!!: Jocs romans і Gladiador samnita · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Jocs romans і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gneu Servili Cepió (cònsol 169 aC)
Gneu Servili Cepió (en llatí Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Jocs romans і Gneu Servili Cepió (cònsol 169 aC) · Veure més »
Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC)
Gneu Servili Cepió (en Cneus Servilius CN.) era fill, o més probablement net del cònsol del 253 aC Gneu Servili Cepió.
Nou!!: Jocs romans і Gneu Servili Cepió (cònsol 203 aC) · Veure més »
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Jocs romans і Gordià III · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Jocs romans і Hèrcules · Veure més »
Història del pa
El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.
Nou!!: Jocs romans і Història del pa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Jocs romans і Imperi Romà · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Jocs romans і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Jocs dels Pontífexs
Els Jocs dels Pontífexs (en Ludi Pontificates) eren uns jocs romans.
Nou!!: Jocs romans і Jocs dels Pontífexs · Veure més »
Jocs Fúnebres
Jocs Fúnebres (en Ludi Funebres) eren uns jocs que se celebraven després de la mort de certes persones il·lustres.
Nou!!: Jocs romans і Jocs Fúnebres · Veure més »
Jocs Honoraris
Els Jocs Honoraris (en Ludi Honorarii) eren uns jocs romans esmentats només per Suetoni, que diu que van durar trenta dies i van ser organitzats per August.
Nou!!: Jocs romans і Jocs Honoraris · Veure més »
Jocs Marcials
Els Jocs Marcials (en Ludi Martiales) o també de Martis Ultoris ('Mart venjador') eren uns jocs romans que se celebraven cada any al primer d'agost al Fòrum d'August i en honor de Mart.
Nou!!: Jocs romans і Jocs Marcials · Veure més »
Jocs Palatins
Els Jocs Palatins (en Ludi Palatini) eren uns jocs romans instituïts per l'emperadriu Lívia Drusil·la en honor d'August i que se celebraven al Palatí.
Nou!!: Jocs romans і Jocs Palatins · Veure més »
Jocs Plebeus
Dibuix idealitzat del circ Flamini el 1699. Segons alguns autors era on es feien els jocs plebeus, però segons altres això no és del tot cert. Ludi plebeii o jocs plebeus foren uns jocs romans.
Nou!!: Jocs romans і Jocs Plebeus · Veure més »
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Nou!!: Jocs romans і Jocs Seculars · Veure més »
Julia sumptuaria
La lex Julia sumptuaria va ser una antiga llei romana que va establir probablement Juli Cèsar.
Nou!!: Jocs romans і Julia sumptuaria · Veure més »
Líber
mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.
Nou!!: Jocs romans і Líber · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Jocs romans і Leges regiae · Veure més »
Lex Didia sumptuaria
La lex Didia sumptuaria va ser una llei romana que estenia als pobles italians les disposicions de la llei Fannia sumptuaria, perquè els itàlics pensaven que només s'havia d'aplicar a Roma.
Nou!!: Jocs romans і Lex Didia sumptuaria · Veure més »
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Nou!!: Jocs romans і Livi Andronic · Veure més »
Luci Corneli Balb Menor
Luci Corneli Balb Menor (en llatí Lucius Cornelius Balbus P. f.), va ser un militar i pontífex romà.
Nou!!: Jocs romans і Luci Corneli Balb Menor · Veure més »
Luci Escriboni Libó (cònsol 192 aC)
Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Jocs romans і Luci Escriboni Libó (cònsol 192 aC) · Veure més »
Luci Licini Lucul (edil 202 aC)
Luci Licini Lucul (Lucius Licinius Lucullus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Jocs romans і Luci Licini Lucul (edil 202 aC) · Veure més »
Luci Papiri Cursor Mugil·là
Luci Papiri Cursor Mugil·là (en llatí Lucius Papirius Cursor Mugillanus) va ser fill d'Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor).
Nou!!: Jocs romans і Luci Papiri Cursor Mugil·là · Veure més »
Luci Porci Licí (pretor)
Luci Porci Licí (Lucius Porcius Licinus) va ser un magistrat romà que va viure al temps de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Jocs romans і Luci Porci Licí (pretor) · Veure més »
Ludi taurii
Els Ludi Taurii (també escrit: Ludi Taurei o més rarament Taurilia) van ser un dels jocs romans que se celebraven a l'antiguitat en honor dels dii inferi, els déus del món subterrani.
Nou!!: Jocs romans і Ludi taurii · Veure més »
Marc Claudi Glícia
Marc Claudi Glícia o Glícias, Marcus Claudius Glicia o Glycias, va ser un llibert de Publi Claudi Pulcre, del que era un secretari o potser un missatger.
Nou!!: Jocs romans і Marc Claudi Glícia · Veure més »
Marc Claudi Marcel (censor 189 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Jocs romans і Marc Claudi Marcel (censor 189 aC) · Veure més »
Meni (tribú 489 aC)
Meni (en llatí Maenius, encara que en alguns manuscrits es llegeix Maevius) va ser un polític romà del.
Nou!!: Jocs romans і Meni (tribú 489 aC) · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Jocs romans і Mitologia romana · Veure més »
Munus
''Munera Gladiatoria'': Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor dels manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.
Nou!!: Jocs romans і Munus · Veure més »
Neptunàlia
Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Nou!!: Jocs romans і Neptunàlia · Veure més »
Pessinunt
Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.
Nou!!: Jocs romans і Pessinunt · Veure més »
Picador de cavalls
“Aires” de terra. Gravat de Parrocel de ''l'École de cavalerie'', François Robichon de La Guérinière (ed.1733) En l'Edat Mitjana i èpoques posteriors, un picador era una persona dedicada a domar i ensinistrar cavalls.
Nou!!: Jocs romans і Picador de cavalls · Veure més »
Pilentum
Relleu d'una tomba: viatge als inferns Pilentum era un esplèndid carruatge de quatre rodes, que portava a les matrones romanes, als flamines i a les vestals a les processons sagrades i per anar a alguns jocs, especialment als jocs circenses, segons diuen Virgili i Horaci.
Nou!!: Jocs romans і Pilentum · Veure més »
Porcia Maura
Porcia Maura (Murgi, segle II dC.) Fou una il·lustre matrona romana de la ciutat de Murgi (El Ejido) a la provincia de la Bètica, a la qual foren dedicades làpides, un monument funerari i uns Jocs Circenses.
Nou!!: Jocs romans і Porcia Maura · Veure més »
Praeco
Un praeco (pl. praecones) era un pregoner del món romà.
Nou!!: Jocs romans і Praeco · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Jocs romans і Pretor · Veure més »
Quinquenàlia
Quinquenàlia (en Quinquennalia) van ser uns jocs romans instituïts per Neró l'any 60 a imitació dels jocs grecs (πεντετηρίδες) que se celebraven cada cinc anys.
Nou!!: Jocs romans і Quinquenàlia · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Jocs romans і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Nou!!: Jocs romans і Robigàlia · Veure més »
Secutor
Secutor contra un Retiarius Secutor (en llatí plural secutores, que vol dir 'perseguidor') va ser una classe de gladiador del tipus de gladiador ordinari, que rebia aquest nom perquè en els combats amb els reciaris seguia al rival quan havia fallat en el seu primer intent d'agafar-lo amb la xarxa, per evitar que la pogués tirar una segona vegada.
Nou!!: Jocs romans і Secutor · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Jocs romans і Setembre · Veure més »
Sext Eli Petus Catus
Sext Eli Petus Catus (en Sextus Aelius Q. f. P. n. Paetus Catus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Jocs romans і Sext Eli Petus Catus · Veure més »
Sulpici Rufus
Sulpici Rufus (Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà que segurament només va ocupar magistratures menors.
Nou!!: Jocs romans і Sulpici Rufus · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Jocs romans і Tarquini Prisc · Veure més »
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Nou!!: Jocs romans і Teatre romà · Veure més »
Temple d'Apol·lo (Pompeia)
El temple d'Apol·lo és un temple d'època romana, sepultat durant l'erupció del Vesuvi del 79 i redescobert després de les excavacions arqueològiques de l'antiga Pompeia.
Nou!!: Jocs romans і Temple d'Apol·lo (Pompeia) · Veure més »
Testudo (formació)
Recreació d'una formació en testudo A l'antiga Roma, la formació en testudo o tortuga era un ordre de batalla utilitzada comunament per les legions romanes durant el combat i en els setges.
Nou!!: Jocs romans і Testudo (formació) · Veure més »
Tit Lucreci Triciptí
Tit Lucreci Triciptí (en Titus Lucretius T. F. Tricipitinus) va ser un magistrat romà, escollit cònsol de la República Romana (508-504 aC) juntament amb Publi Valeri Publícola I.
Nou!!: Jocs romans і Tit Lucreci Triciptí · Veure més »
Tribú amb potestat consular
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
Nou!!: Jocs romans і Tribú amb potestat consular · Veure més »
Venatio
Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.
Nou!!: Jocs romans і Venatio · Veure més »
Zoològic
Zoològic de Barcelona Un zoològic o zoo és una institució que té una col·lecció d'animals vius, principalment exòtics i salvatges, de la qual una part està exposada al públic.
Nou!!: Jocs romans і Zoològic · Veure més »
109
Sense descripció.
Nou!!: Jocs romans і 109 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jocs Romans, Jocs circenses, Ludi Circenses, Ludi Magni, Ludi Maximi, Ludi Romani, Ludi circenses.
