Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Jocs Olímpics de l'antiguitat

Índex Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Taula de continguts

  1. 228 les relacions: Acant d'Esparta, Acusilau de Rodes, Aeció (pintor), Agèlades, Agèsies, Agó, Agesarc de Tritea, Agesidam, Aglaòfon, Agonòteta, Alcimac, Alexandre I de Macedònia, Alexis de Turis, Amaliada, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Anaxàndrides de Camiros, Andòcides, Antíoc d'Arcàdia, Antics macedonis, Antifont d'Atenes (poeta), Antiga Corint, Apel·las (escultor), Apene, Arístees d'Estratonice, Arístides d'Elis, Arcàdia, Arquíloc, Arraquió de Figala, Art de l'antiga Grècia, Artemidor de Daldis, Astil de Crotona, Atianes, Atleta, Ègion, Èlida, Època arcaica, Àccia, Ànnia Regil·la, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Bàrcino, Búpal, Belèstica, Boxa, Buleuteri d'Olímpia, Cal·lip d'Atenes, Camarina, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Caper d'Elis, Cavalls de Sant Marc, Càl·licles de Mègara, ... Ampliar l'índex (178 més) »

Acant d'Esparta

Acant (Ἄκανθος) va ser un esportista lacedemoni que va ser el primer a córrer despullat a la 15a Olimpíada, els jocs olímpics de l'any 720 aC, cosa que d'altres fonts atribueixen a Orsip de Mègara.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Acant d'Esparta

Acusilau de Rodes

Acusilau (Acusilaus) va ser un esportista grec nadiu de Rodes que va obtenir un triomf en boxa als jocs olímpics cap a la segona meitat del.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Acusilau de Rodes

Aeció (pintor)

Aeció (Aetion, en Ἀετίων «Aetíōn») fou un pintor grec esmentat per Llucià de Samosata.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Aeció (pintor)

Agèlades

Agelades o Agèladas (en llatí Ageladas, en grec Άγελάδας) va ser un escultor grec nascut a Argos, segons diu Pausànias.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Agèlades

Agèsies

Agèsies (en grec Ἀγησίας Agesias) va ser un esportista i endeví grec nascut a Siracusa a la primera meitat del.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Agèsies

Agó

Agó, en la mitologia grega, era la personificació d'un tipus de competició, batalla, prova o concurs, especialment en el context dels Jocs Olímpics (Ὀλυμπιακοὶ Ἀγῶνες), o un desafiament en connexió amb festivals religiosos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Agó

Agesarc de Tritea

Agesarc de Tritea (en grec antic Αγήσαρχος) va ser un atleta nascut a Tritea, a la regió d'Acaia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Agesarc de Tritea

Agesidam

Agesidam (en Agesidamus) fou un atleta grec que l'any 476 aC va guanyar la prova de pugilat als Jocs Olímpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Agesidam

Aglaòfon

Aglaòfon (en llatí Aglaophon, en grec antic) fou un pintor grec del nascut a l'illa de Tasos, pare i mestre de Polignotos i d'Aristòfon, segons diuen Suides i Foci.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Aglaòfon

Agonòteta

Agonòteta(en grec antic ἀγωνοθέτης, plural ἀγωνοθέται) era la persona que en els antics jocs grecs decidia les disputes i atorgava els premis, equivalent als moderns àrbitres.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Agonòteta

Alcimac

Alcimac (en llatí Alcimachus, en grec antic Άλκίμαχος) fou un pintor grec esmentat per Plini el vell a la Naturalis Historia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Alcimac

Alexandre I de Macedònia

Alexandre I (en grec antic Αλέξανδρος) fou el desè rei de Macedònia, fill d'Amintes I de Macedònia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Alexandre I de Macedònia

Alexis de Turis

Alexis de Turis (Alexis; tradicionalment 390 aC-288 aC) va ser un poeta còmic i comediògraf grec nascut a Túrios, a la Magna Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Alexis de Turis

Amaliada

Amaliada (grec: Αμαλιάδα, Katharevousa: Ἀμαλιάς, Amalias) és una ciutat i un antic municipi al nord-oest d'Èlida, Grècia Occidental, Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Amaliada

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Anaxàndrides de Camiros

Anaxàndrides (Anaxandrides), fill d'Anaxandre, fou un poeta còmic atenès natural de Camiros, a l'Illa de Rodes.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Anaxàndrides de Camiros

Andòcides

Andòcides (en llatí Andocides, en grec antic Ἀνδοκίδης) fou un dels deu oradors àtics dels que el Cànon Alexandrí en conserva les obres.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Andòcides

Antíoc d'Arcàdia

Antíoc d'Arcàdia (en llatí Antiochus, en grec Ἀντίοχος) fou un polític d'Arcàdia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Antíoc d'Arcàdia

Antics macedonis

Els macedonis (Makedónes o Μακεδνοί, Makednói) eren els habitants de Macedònia i de les comarques properes.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Antics macedonis

Antifont d'Atenes (poeta)

Antifont d'Atenes (en grec antic, Antiphon) va ser un expert en interpretació de somnis i de prodigis del.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Antifont d'Atenes (poeta)

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Antiga Corint

Apel·las (escultor)

Apel·las (Apellas) fou un escultor que va fer estàtues de bronze de dones en actitud orant, segons que diu Plini el vell.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Apel·las (escultor)

Apene

Tetradracma mostrant un carro tirat per mules, típic de la competició ''apene''. Encunyada el 476 aC a Messina. Lapene era una prova olímpica que consistia en una cursa de carros tirats per mules.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Apene

Arístees d'Estratonice

Arístees d'Estratonice (en llatí Aristeas, en grec antic Αριστέας) fou un esportista grec que va obtenir la victòria en els Jocs Olímpics a la lluita i al pancràtion, tot en el mateix dia, a l'olimpíada 198, any 13 dC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Arístees d'Estratonice

Arístides d'Elis

Arístides d'Elis (Aristides) fou un esportista grec que va obtenir una victòria a lhoplitodròm als Jocs Olímpics, a la diaulos als Jocs Pitis i a la cursa de cavalls als Jocs Nemeus, segons Pausànies.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Arístides d'Elis

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Arcàdia

Arquíloc

Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Arquíloc

Arraquió de Figala

Arraquió de Figala (en grec antic: Αρριχίων ο Φιγαλεύς) (Figàlia, segle VI aC - Olímpia, 564 aC) fou un pancratista arcadi, que va obtenir victòries als 52, 53 i 54 Jocs Olímpics de l'antiguitat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Arraquió de Figala

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Art de l'antiga Grècia

Artemidor de Daldis

Artemidor Daldià (en llatí Artemidorus Daldianus, en grec antic Άρτεμίδωρος) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, però es considerava de Daldis, a Lidia, pàtria de la seva mare.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Artemidor de Daldis

Astil de Crotona

Astil de Crotona (en grec antic Ἄστυλος) va ser un esportista grec nascut a Crotona que va obtenir tres victòries seguides als Jocs Olímpics, al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Astil de Crotona

Atianes

Atianes (en grec antic Ατυάνας) fou un esportista grec nascut a Adramítion (Adramyttium) que va guanyar els llorers en la competició de pugilat als Jocs Olímpics de l'antiguitat l'any 72 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Atianes

Atleta

Jim Thorpe als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Un atleta (del grec antic, αθλος, athlos, que significa «competició») és una persona que té una capacitat física, força, agilitat, o resistència superior a la mitjana i, en conseqüència, és apte per a activitats físiques, especialment per a les competitives.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Atleta

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ègion

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Èlida

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Època arcaica

Àccia

Àccia (en llatí Actia, en grec antic τὰ Ἄκτια) era un festival que se celebrava cada quatre anys en honor d'Apol·lo Actius a Nicòpolis a l'Epir, amb lluita, concursos musicals, curses de cavalls i batalles navals.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Àccia

Ànnia Regil·la

Ànnia Regil·la (Appia Annia Regilla Atilia Caucidia Tertulla; Ἀσπασία Ἄννια Ῥήγιλλα), va ser una important dama romana que va viure entre els anys 125-160.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ànnia Regil·la

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Batalla de les Termòpiles (480 aC)

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Bàrcino

Búpal

Búpal (Bupalus) fou un arquitecte i escultor nadiu de l'illa de Quios, on la seva família hauria exercit l'art de l'escultura d'ençà del començament de les Olimpíades, segons diu Plini el Vell.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Búpal

Belèstica

Belèstica (en Βελεστίχη o Βιλιστίχη) o Bilistique va ser una cortesana (hetera) d'època hel·lenística i d'origen incert.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Belèstica

Boxa

Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Boxa

Buleuteri d'Olímpia

Plànol del santuari d'Olímpia. El buleuteri hi era en el núm. 31 El buleuteri d'Olímpia es trobava a la zona sud del bosc sagrat del santuari d'Olímpia, a prop al temple de Zeus Olímpic, encara que separat d'aquest pels límits del recinte de l'Altis.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Buleuteri d'Olímpia

Cal·lip d'Atenes

Cal·lip d'Atenes (Callippus) fou un atleta que va prendre part en els Jocs Olímpics de l'any 332 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cal·lip d'Atenes

Camarina

Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Camarina

Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat

Caper d'Elis

Caper d'Elis (Κάπρος, "Kapros") fill de Pitàgores, fou un atleta grec que va obtenir la victòria al pancraci (boxa i lluita lliure) al mateix dia, als Jocs Olímpics del 212 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Caper d'Elis

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cavalls de Sant Marc

Càl·licles de Mègara

Càl·licles de Mègara (en llatí Callicles, en grec "Kallikles") fou un escultor de Mègara que va viure al voltant de l'any 400 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Càl·licles de Mègara

Càl·lies I

Càl·lies I o Càl·lias I(en Callias, en Καλλίας) era fill de Fènip i membre de la família dels Càl·lies-Hipònic, probablement nebot d'Hipònic I. Heròdot diu d'ell que era opositor de Pisístrat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Càl·lies I

Ciló (polític)

Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ciló (polític)

Cimó I

Cimó I (en llatí Cimon, en grec antic) fou un atenenc fill d'Estesàgores (I) i germanastre de Milcíades el Vell.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cimó I

Cinisca

Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα "Kiníska") va ser una princesa espartana, filla d'Arquidam II, rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam, que de renom era conegut com a Cínisc (Cyniscos o Cyniscus).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cinisca

Cleó de Sició

Cleó de Sició (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon") era un escultor de Sició deixeble d'Antífanes d'Argos que ho va ser de Policlet.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cleó de Sició

Cleones

Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cleones

Climen

Segons la mitologia grega, Climen (en Clýmenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen, que regnà després del rei d'aquest nom.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Climen

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cnossos

Colom missatger

Un colom missatger és un colom roquer (Columba livia) que s'entrena perquè torni al seu colomar des de llargues distàncies portant un tipus de missatge, anomenat columbogrames, en un tub anul·lar que se'ls col·loca lligat a una pota.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Colom missatger

Columbograma

Segell emès pels columbogrames per la '' "Great Barrier Pigeongram Agency" ''. Un columbograma (anglès: pigeongram) és un missatge transportat per un colom missatger.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Columbograma

Comitè Olímpic Internacional

El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Comitè Olímpic Internacional

Competició esportiva

Una competició esportiva és un torneig en què es practica algun esport de manera competitiva, amb una reglamentació i periodicitat predefinides.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Competició esportiva

Concurs d'Heralds i Trompetes

El concurs d'heralds i trompetes foren unes competicions artístiques que es disputaren juntament amb les proves esportives dins del marc dels Jocs Olímpics a la Grècia antiga.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Concurs d'Heralds i Trompetes

Corebos (esportista)

Corebos (en llatí Coroebus, en grec antic Κόροιβος "Kóroibos") va ser un esportista d'Elis que va obtenir una victòria a l'estadi olímpic l'any 776 aC als primers Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar, en una prova de velocitat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Corebos (esportista)

Corona de flors

Una corona de Nadal a la porta de la casa a Anglaterra. -. Una corona de flors és un assortiment de flors, fulles, fruits, branquetes o diversos materials que es construeix per formar un anell.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Corona de flors

Corona triomfal

Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Corona triomfal

Cos (ciutat)

Cos (en grec antic Κῶς; modern: Κως) és el nom d'una ciutat grega de l'illa de Cos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cos (ciutat)

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Costums de l'antiga Grècia

Crònica de Paros

Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Crònica de Paros

Cronograma (inscripció)

''Se'''CU'''n'''D'''a '''DI'''e '''JU'''n'''II''' '''C'''onse'''C'''ra'''VI'''t '''D'''o'''U'''tre'''L'''o'''UX'''''.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cronograma (inscripció)

Ctesifont (ambaixador)

Ctesifont (Ctesiphon) fou un polític atenenc que va viure al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ctesifont (ambaixador)

Cursa d'obstacles (OCR)

Una nena supera un obstacle en una carrera de fang La carrera d'obstacles OCR (per les sigles del seu nom en anglès Obstacle Course Racing) és un esport en el qual els competidors han de superar diversos desafiaments físics en forma d'obstacles.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cursa d'obstacles (OCR)

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cursa de carros

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Cursa de cavalls

Damaget de Ialisos

Damaget (en Damagetus) fou un rei mític de Ialisos (Rodes), contemporani d'Ardis I de Lídia i Fraortes de Mèdia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Damaget de Ialisos

Damarc

Damarc (en grec Δάμαρχος) o Demenet (en grec Δεμαενετος) va ser, segons Varró, un personatge, potser més llegendari que històric, nascut a Parrasia, al sud de l'Arcàdia, que va viure al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Damarc

Dàctils

En la mitologia grega, els dàctils (en Dàktyloi) són uns éssers fabulosos de Frígia o bé del mont Ida, a Creta, als quals s'atribuïa el descobriment del ferro i la metal·lúrgia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dàctils

Dòlic

El Dòlic o Dolichos (grec: Δόλιχος, traduït com "cursa llarga") era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dòlic

Diadema

Dama de la dècada de 1920 lluint una diadema Una diadema és una faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap i per extensió un adornament d'aquest tipus que porten actualment les dones.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Diadema

Diaule

Àmfora panatenaica amb una cursa de velocitat. El Diaule o Diaulos (grec: Δίαυλος, traduït com "doble tub") era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Diaule

Diàgores de Ialisos

Diàgores (Diagoras), fill de Damaget, de la família dels eràtides de Ialisos (Rodes), fou un esportista molt famós a l'antiga Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Diàgores de Ialisos

Diàsies

Les Diàsies (en Δῑάσια) eren unes festes de gran importància que se celebraven a Atenes, fora de les murades de la ciutat, en honor de Zeus Meliqui (Meilíkhios 'propici'), segons que diu Tucídides.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Diàsies

Dicó

Dicó (en llatí Dicon, en grec antic Δίκων) fill de Cal·limbrot i nascut a Caulònia colònia aquea a Itàlia, va ser un atleta grec que va guanyar a la cursa a peu en els Jocs Pitis per cinc vegades, tres als Jocs Ístmics, quatre als Jocs Nemeus, i als Jocs Olímpics dues vegades a la categoria d'homes i una a la de nois joves.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dicó

Dimítrios Vikelas

Dimítrios Vikelas (Δημήτριος Βικέλας; Hermúpolis, Grècia 1835 - Atenes 1908) fou un empresari i escriptor grec.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dimítrios Vikelas

Dinastia argèada

La dinastia argèada (en grec antic οἱ Ἀργεάδαι) fou la primera dinastia reial de Macedònia entre aproximadament l'any 700 aC i el 310 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dinastia argèada

Diocles de Corint

Diocles de Corint (en grec antic Διοκλῆς ὁ Κορίνθιος) va ser un atleta grec nascut a Corint que va guanyar la carrera a l'estadi a la 13a Olimpíada o sigui, l'any 728 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Diocles de Corint

Disponti

Disponti (Δυσπόντιον) era una antiga ciutat del territori de la Pisàtida, a l'antiga Èlide.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Disponti

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dones a l'antiga Grècia

Dones en l'antiga Esparta

Les dones espartanes eren famoses a l'antiga Grècia per tenir més llibertat que les dones en altres llocs del món grec.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dones en l'antiga Esparta

Dromeu d'Estimfal

Dromeu d'Estimfal (en llatí Dromeus, en grec antic Δρομεύς) fou un esportista grec que per dues vegades va obtenir una victòria als Jocs Olímpics, en la modalitat de dòlic, una carrera llarga a peu de longitud variable, però en anys desconeguts.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dromeu d'Estimfal

Dromeu de Mantinea

Dromeu de Mantinea (en llatí Dromeus, en grec antic Δρομεύς) va ser un esportista grec nascut a Mantinea a Arcàdia, que va obtenir un triomf als Jocs Olímpics de l'antiguitat, guanyant la victòria al pancràtion a l'olimpíada 75 (480 aC).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Dromeu de Mantinea

Ebotes de Dime

Ebotes (Οἰβώτας), fill d'Ènies, fou un atleta grec nadiu de Dime, a Acaia, que va guanyar la correguda a peu dels Jocs Olímpics a la 6a Olimpíada, o sigui l'any 756 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ebotes de Dime

Ekekheria

Ekekheria, a la mitologia grega, era l'esperit i personificació de la treva, armistici, i cessament d'hostilitats; i també se'n feia ús per referir-se a la treva olímpica.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ekekheria

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Elis

Emmènides

Els emmènides (Emmenidae) foren una família notable d'Acragant que es proclamava descendent del mític heroi Polinices.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Emmènides

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і En guàrdia!

Ergòtel d'Himera

Ergòtel d'Himera o Ergòteles (en grec antic Ἐργοτέλης) fill de Filànor, va ser un atleta grec, un corredor dels Jocs Olímpics, famós per haver guanyat sis vegades la carrera a peu anomenada dòlic, una cursa de llarga distància als Jocs panhel·lènics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ergòtel d'Himera

Esport a Grècia

Grècia, seu dels primers Jocs Olímpics moderns, té una gran tradició en el món de l'esport i ha esdevingut un referent en nombrosos esports en les últimes dècades, especialment en futbol, on la selecció grega va guanyar l'Eurocopa 2004, el major èxit del futbol grec.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Esport a Grècia

Estàtua de Zeus a Olímpia

L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Estàtua de Zeus a Olímpia

Estratoles

Estratoles (en llatí Stratolas, en grec antic Στρατόλας) era un polític de l'Èlide, un dels dirigents del partit oligàrquic.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Estratoles

Eubotes

Eubotes (en llatí Eubotas, en grec antic Εὐβώτας) va ser un esportista grec nascut a Cirene que va viure al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eubotes

Eucles de Rodes

Eucles (en Εὐκλῆς) fou un esportista de l'antiga Grècia, fill de Cal·líanax i Cal·lipatira, la filla de Diàgores de Ialisos, i per tant pertanyia a la família dels eràtides o diagòrides.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eucles de Rodes

Eudemó d'Alexandria

Eudemó d'Alexandria (en llatí Eudaemon, en grec antic Εὐδαίμων) fou un esportista grec nascut a Alexandria que van obtenir un triomf als jocs olímpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eudemó d'Alexandria

Eudemó d'Egipte

Eudemó (en Eudaemon) fou un esportista grec que van obtenir un triomf als antics jocs olímpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eudemó d'Egipte

Eumel de Corint

Eumel de Corint (Eumelus), fill d'Amfilit, fou un poeta èpic grec, membre de la família reial dels Baquíades, que va florir vers la 5a Olimpíada a mitjan segle VIII aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eumel de Corint

Eurípides

'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eurípides

Eurileònida

hidria d'argila. Eurileònida (Ευρυλεωνίς; Esparta, fl. c. 370 aC) va ser una famosa dona de l'antiga Grècia que participava en curses de carros.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eurileònida

Eutèlidas d'Esparta

Eutèlidas (Eutelidas) va ser un esportista espartà que, segons Pausànies, va guanyar un premi als Jocs Olímpics en la modalitat del pentatló i en la de lluita a la 38a Olimpíada, el 628 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eutèlidas d'Esparta

Eutim

Eutim (Euthymus), fill d'Àsticles, va ser un pugilista nascut a Locres Epizefiris.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Eutim

Evanòrides

Evanòrides (en llatí Evanoridas, en grec antic Εὐανορίδας) fou un esportista d'Elis.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Evanòrides

Evàgores d'Esparta

Evàgores d'Esparta (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) va ser un esportista espartà del segle VI aC que va guanyar tres victòries a les carreres de carros als jocs olímpics amb els mateixos cavalls.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Evàgores d'Esparta

Fanas de Pel·lene

Fanas de Pel·lene (en grec antic Φάνας ο Πελληνεύς) va ser un esportista grec nascut a Pel·lene que segons Eusebi de Cesarea va guanyar la prova d'stadion a la 65a Olimpíada, l'any 512 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Fanas de Pel·lene

Fidó d'Argos

Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) va ser rei (basileu) d'Argos a finals del segle VIII aC i a inicis del.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Fidó d'Argos

Filí de Cos (atleta)

Filí de Cos (Φιλῖνος ὁ Κῷος), fill d'Hegèpolis, va ser un atleta grec que va viure al i va guanyar cinc vegades a les carreres a peu a Olímpia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Filí de Cos (atleta)

Flama olímpica

Encesa de la flama olímpica en els Jocs Olímpics d'Hivern 2002 a Salt Lake City per l'equip nord-americà d'hoquei gel. La flama olímpica o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Flama olímpica

Flegont

Flegont (Phlegon) fou un llibert de l'emperador Adrià (i no pas d'August, com diu la Suïda per error) nadiu de Tral·les de Lídia que va destacar per la seva activitat com a escriptor.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Flegont

Frinó

Frinó (en grec antic Φρύνων) era un general atenenc que va viure al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Frinó

Futbol als Jocs Olímpics

El futbol és un esport que forma part del programa oficial dels Jocs des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900 disputats a París (França) en categoria masculina.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Futbol als Jocs Olímpics

Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàstica artística

La gimnàstica artística és un esport olímpic que forma part d'una de les 5 disciplines que hi ha a la gimnàstica.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Gimnàstica artística

Glauc de Carist

Glauc de Carist (Glaucus), fill de Demil i nascut a Carist, fou un dels esportistes grecs més cèlebres, considerat un περιοδονίκης: guanyador als quatre Jocs més importants dels grecs, atès que havia guanyat una vegada als Jocs Olímpics, dues vegades als Jocs Pítics, vuit vegades als Jocs Nemeus i vuit vegades als Jocs Ístmics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Glauc de Carist

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Grècia romana

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Guerrers de Riace

Hel·lanòdica

Hel·lanòdica (plural hel·lanòdiques) o hel·lanodice (plural hel·lanodices) era el nom de cadascun dels jutges esportius en els Jocs Olímpics de l'antiguitat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Hel·lanòdica

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Heraclit

Herea (festival)

Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Herea (festival)

Herees d'Olímpia

Hera Les Herees d'Olímpia (Ἡραῖα) eren els jocs esportius celebrats a Olímpia en honor de la deessa Hera.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Herees d'Olímpia

Hermògenes de Xantos

Hermògenes de Xantos també anomenat Hermógenes fill de Apoloni (en grec), va ser un atleta del segle I originari de la ciutat-estat de Xantos, a Lícia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Hermògenes de Xantos

Herodor de Mègara

Herodor de Mègara (Herodorus) va ser un músic grec nascut a Mègara que va obtenir deu victòries seguides als Jocs Olímpics, en el concurs de trompetes.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Herodor de Mègara

Hieromènia

Hieromènia (en grec antic ἱερομηνία), que significa "temporada sagrada", era el nom del període del mes on començaven les festes sagrades de l'antiga Grècia i els estats estaven obligats a suspendre totes les accions hostils i bèl·liques.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Hieromènia

Himera

Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Himera

Hismó

Hismó (en grec antic Ὕσμων) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Elis.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Hismó

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Història de Barcelona

Història de l'esport a Catalunya

Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Història de l'esport a Catalunya

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Història del nu artístic

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Historiografia grega

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Hodonímia de Barcelona

Hoplitòdrom

Hoplitodromos d'una figura negra àtica en una àmfora panatenaica, 323–322 aC. Hoplitodromos d'una figura vermella àtica en una àmfora, 480–70 aC. L'Hoplitòdrom o Hoplitodromos (grec: ὁπλιτόδρομος, traduït com "cursa d'hoplites") era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Hoplitòdrom

Iàmides

Els iàmides (Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Iàmides

Jocs Ístmics

Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Ístmics

Jocs Capitolins

Els Jocs Capitolins (en llatí Ludi Capitolini) van ser uns jocs romans instituits a proposta del dictador Marc Furi Camil l'any 387 aC després de la derrota dels gals a Roma, en agraïment al Júpiter Capitolí, el déu més gran entre tots, per haver salvat el Capitoli, la ciutadella de Roma.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Capitolins

Jocs de Cotswold

Els Jocs Olímpics de Cotswold és una celebració esportiva pública que té lloc cada any després del "Bank holyday" de la primavera, al costat de, Chipping Campden, en el Cotswolds anglès.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs de Cotswold

Jocs esportius

Sota el nom genèric de jocs esportius s'entén aquelles competicions esportives, aplegades en un mateix període i en un mateix lloc on es competeix en gran nombre d'esports.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs esportius

Jocs Fúnebres

Jocs Fúnebres (en Ludi Funebres) eren uns jocs que se celebraven després de la mort de certes persones il·lustres.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Fúnebres

Jocs Nemeus

Els Jocs Nemeus (Νέμεα ο Νέμεια) eren uns dels quatre jocs panhel·lènics celebrats a l'antiga Grècia, disputats en una vall anomenada Nèmea, a l'Argòlida, cada dos anys.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Nemeus

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Olímpics

Jocs Olímpics d'Estiu de 1896

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Olímpics d'Estiu de 1896

Jocs Olímpics d'Estiu de 2004

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 o Jocs Olímpics d'Atenes 2004, oficialment denominats Jocs de la XXVIII Olimpíada van ser els primers Jocs Olímpics del tercer mil·lenni i es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre els dies 13 i 29 d'agost de l'any 2004.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Olímpics d'Estiu de 2004

Jocs panhel·lènics

Els jocs panhel·lènics (certamina) era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs panhel·lènics

Jocs Pítics

Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat per als jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans. Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Jocs Pítics

Juí a Sòcrates

La mort de Sòcrates, obra de Jacques-Louis David (1787) El juí de Sòcrates fa referència al juí i posterior execució del filòsof atenés Sòcrates el 399 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Juí a Sòcrates

Kalpe

Kalpe o calpe era una cursa entre egües adultes muntades per genets i desplaçant-se al trot.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Kalpe

Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia

Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia (Laokoon: oder über die Grenzen der Malerei und Poesie) és un tractat teòric d'art escrit pel dramaturg, filòsof, teòleg, poeta, crític i polític Gotthold Ephraim Lessing, i publicat el 1766 a Berlín.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia

Lèpreon

Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Lèpreon

Leòfron

Leòfron (Leophron), fill d'Anaxilau, fou un tirà de Règion.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Leòfron

Leònides de Rodes

Leònides de Rodes (grec antic: Λεωνίδας; naixcut el 188 AC) fou un dels més famosos corredor olímpic.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Leònides de Rodes

Licas (fill d'Arcesialu)

Licas (en llatí Lichas, en grec antic Λίχας) fill d'Arcesilau fou un espartà que va ser proxenos de l'estat d'Argos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Licas (fill d'Arcesialu)

Ligdamis de Siracusa

Ligdamis de Siracusa (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un esportista siracusà que va guanyar el premi al pancràtion, als Jocs Olímpics de la 33a olimpíada i se li va erigir un monument a prop de Lautúmies a Siracusa.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Ligdamis de Siracusa

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Literatura grega antiga

Llançament de disc

El llançament de disc és una prova de l'atletisme en què es llança un objecte pesant de secció circular denominat disc el més lluny possible.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Llançament de disc

Llançament de javelina

Llançador de javelina. Enòcoa de figures vermelles àtic, ca. 450 aC. Museu del Louvre El llançament de javelina és una prova de l'atletisme actual, on es llança amb la mà una javelina, feta de metall o fibra de vidre.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Llançament de javelina

Llista d'antigues ciutats gregues

- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Llista d'antigues ciutats gregues

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Lluita

Lluita grega

- amb la imatge de dos lluitadors. La lluita grega o pálē (grec: πάλη) era un esport de lluita formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Lluita grega

Luci Minici Natal Quadroni

Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Luci Minici Natal Quadroni

Lusos

Lusos (Λουσοί) era una antiga ciutat del nord d'Arcàdia, originàriament independent i que més tard va caure sota el domini de Clítor.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Lusos

Macànides

Macànides (Machanidas) fou tirà d'Esparta al segle III aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Macànides

Mastigòfor

Mastigòfor o Mastigònom (en grec antic μαστιγοφόροι o μαστιγονόμοι) era el nom que es donava als oficials inferiors de la policia als estats grecs, que portaven a terme principalment els càstigs corporals dictats pels alts magistrats.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Mastigòfor

Música de l'antiga Grècia

La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Música de l'antiga Grècia

Medalla Olímpica

Medalles d'or, plata i bronze atorgades als Jocs Olímpics d'Hivern de 1998. La Medalla Olímpica és el principal premi que reben els participants d'uns Jocs Olímpics que finalitzen en les tres primeres posicions de cada prova.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Medalla Olímpica

Mestre d'Olímpia

Temple de Zeus d'Olímpia Ruïnes del Temple de Zeus Escena de la batalla entre els làpites i els centaures El mestre d'Olímpia fou un escultor desconegut que creà la decoració externa del Temple de Zeus d'Olímpia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Mestre d'Olímpia

Miló de Crotona

''Miló de Crotona'', escultura de Pierre Puget (París, Museu del Louvre). Miló de Crotona (en llatí Milon, en grec antic Μίλων), fill de Diòtim, fou un atleta grec famós per la seva extraordinària força.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Miló de Crotona

Miró de Sició

Miró (Myron) fou tirà de Sició, pare d'Aristònim de Sició i avi de Clístenes de Sició.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Miró de Sició

Nicànor d'Estagira

Nicànor d'Estagira (en grec) va ser un militar macedoni originari d'Estageira.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Nicànor d'Estagira

Nicòstrat de Cilícia

Nicòstrat de Cilícia (en grec Nikóstratos) va ser un esportista nascut a Cilícia de família distingida.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Nicòstrat de Cilícia

Olímpia

Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Olímpia

Onòmast d'Esmirna

Onòmast (en grec antic Ὀνόμαστος) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Esmirna que va guanyar en la competició de pugilat a la 23a Olimpíada, l'any 688 aC, quan es va introduir aquest esport als Jocs Olímpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Onòmast d'Esmirna

Oracle d'Olímpia

Loracle d'Olímpia era un oracle dedicat a Zeus, el més important dels déus Olímpics, a la ciutat d'Olímpia a l'Èlide.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Oracle d'Olímpia

Orsip

Orsip (Ὄρσιππος) va ser un antic corredor grec de Mègara que es va fer famós per ser el primer de córrer nu la carrera pedestre en els Jocs Olímpics i el primer de tots els grecs a ser coronat vencedor nu.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Orsip

Pagondes de Tebes

Pagondes (en llatí Pagondas, en grec antic Παγώνδας) fou un destacat esportista grec nadiu de Tebes a Beòcia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pagondes de Tebes

Panatenees

Representació de les Panatenees en un vas grec Les Panatenees (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Pòlias, protectora de la ciutat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Panatenees

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pèlops

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Píndar

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pederàstia a l'antiga Grècia

Pentatló antic

El pentatló o pentàtlon (en grec antic πένταθλον péntathlon) fou una disciplina atlètica dels Jocs Olímpics i altres Jocs Panhel·lènics que es disputaven a l'antiga Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pentatló antic

Pentatló modern

Pictograma del pentatló modern El Pentatló modern («pentatló», del grec πεντά (penta) 'cinc'+ αθλος (athlos) 'competició; i «modern», per distingir-lo del pentatló greco-romà de l'antiguitat) és un esport combinat que consisteix a efectuar cinc disciplines: esgrima, natació (200 metres lliures), tir, camp a través (3.000 m) i equitació en tres o quatre dies consecutius, en què guanya qui obté la puntuació total més alta.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pentatló modern

Pentatló modern als Jocs Olímpics

El pentatló modern és un esport creat especialiment per a la seva disputa en els Jocs Olímpics d'Estiu pel fundador del moviment olímpic, Pierre de Coubertin.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pentatló modern als Jocs Olímpics

Peregrí Proteu

Peregrí Proteu (Peregrinus Proteus) va ser un filòsof cínic grec nascut a Pàrion (Hel·lespont) que va viure al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Peregrí Proteu

Pirilampes

Pirilampes (Pyrilampes) fou un escultor de l'antiga Grècia natural de Messene.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pirilampes

Pisa (Èlide)

Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pisa (Èlide)

Pisàtida

La Pisàtida (Πισᾶτις) era el districte de la ciutat de Pisa, a la zona central de l'Èlida.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pisàtida

Pitàgores (boxador)

Pitàgores (en grec antic Πυθαγόρας) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Samos, que va viure a finals del segle VI aC i a principis del.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pitàgores (boxador)

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Plató

Polidamant d'Escotussa

Polidamant (Polydamas), fill de Nícies, fou un atleta grec nadiu d'Escotussa.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Polidamant d'Escotussa

Pritaneu

Santuari de Dodona, n. 6 el Pritaneu, n. 7, extensió Pritaneu (Prytaneum) era el nom donat pels antics grecs a l'edifici que acollia el poder executiu de la ciutat.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pritaneu

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Prostitució a l'antiga Grècia

Pugilat

minoics boxejant, la primera prova conservada de l'ús de guants (1500 aC) El pugilat (grec antic: πὐξ o πυγμαχία) o boxa grega antiga és un esport que data com a mínim del 1500 aC i que es practicava a les polis gregues en diversos contextos socials.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Pugilat

Queró de Pel·lene

Queró de Pel·lene (en grec antic Χαίρων) va ser un lluitador i tirà grec de Pel·lene, antiga Acaia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Queró de Pel·lene

Quiló de Lacedemònia

Quiló en grec antic Χείλων o Χίλων, fou considerat un dels set savis de Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Quiló de Lacedemònia

Quiló de Patres

Quiló de Patres (en grec antic Χείλων Πατρεύς) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Patres que va viure al segle IV aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Quiló de Patres

Rei d'Assíria

La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Rei d'Assíria

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Síbaris

Sínoris

Processó de bigues. Ceràmica de figures negres (c. 690 aC). La sínoris o synoris (συνωρίς en grec antic) es tracta d'una competició de bigues estirades per dos cavalls adults (synoris teleia) o per dos poltres (synoris polike) en l'antiga Grècia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Sínoris

Sòstrat de Pel·lene

Sòstrat (en grec antic Σώστρατος) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Pel·lene, a Acaia que va viure al.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Sòstrat de Pel·lene

Sòtades de Creta

Sòtades de Creta va ser un corredor dels antics Jocs Olímpics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Sòtades de Creta

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dona inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Segle VIII aC

Stadion

Corredors de ''stadion''. Stadion d'Olímpia. Roma imperial que mostra l'''stadion'' a la dreta. Lstadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Stadion

Stamata Revithi

Stamata Revithi (Σταμάτα Ρεβίθη; 1866 - després de 1896) va ser una dona grega que va córrer la marató de 40 km durant els Jocs Olímpics de 1896.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Stamata Revithi

Teàgenes de Tassos

Teàgenes de Tasos (Theagenes), fill de Timòstenes, va ser un esportista grec nadiu de Tasos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teàgenes de Tassos

Teàrides de Siracusa

Teàrides (en llatí Thearides, en grec antic Θεαρίδης) fou un dirigent siracusà, germà de Dionís el Vell i fill d'Hermòcrates.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teàrides de Siracusa

Teòcrest (escriptor)

Teòcrest (en llatí Theochrestus, en grec antic) va ser un historiador grec que menciona un escoli a Apol·loni Rodi i el fa autor d'una obra sobre Líbia.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teòcrest (escriptor)

Teòcrest el Jove

Teòcrest el Jove (en llatí Theochrestus, en grec antic) (segles IV-III aC) va ser un esportista grec nascut a Cirene que va guanyar una victòria a les carreres de carros als jocs olímpics l'any 300 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teòcrest el Jove

Teòcrest el Vell

Teòcrest el Vell (en llatí Theochrestus, en grec antic) va ser un esportista grec, nascut a Cirene que va guanyar una victòria a les carreres de carros als jocs olímpics, a la 105 Olimpíada, l'any 360 aC.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teòcrest el Vell

Temple d'Hera

El Temple d'Hera a Olímpia, Grècia, és un monument rellevant de l'arquitectura de l'estil dòric.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Temple d'Hera

Teor

Teor (en grec plural θεωροί) era una persona que rebia un encàrrec especial per celebrar alguns ritus religiosos com consultar un oracle en nom de l'estat o representar-lo en algun festival religiós per oferir sacrificis en terra estrangera.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teor

Teoricon

Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teoricon

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Teseu

Timasiteu de Delfos

Timasiteu (en Τιμασίθεος, Timasítheos) va ser un atleta de l'antiga Grècia nadiu de Delfos.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Timasiteu de Delfos

Timàreta

Timàreta (Τιμαρέτη; Atenes, fl. 420 aC) va ser una pintora de l'antiga Grècia considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Timàreta

Tisamen d'Elis

Tisamen (en grec antic, Tisamenós) va ser un notable de l'Èlida, de la família (genos) dels Clícides, una branca dels Iàmides.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Tisamen d'Elis

Treva olímpica

Plànol d'Olimpia (l'ample complet del plànol representa 625 m). Els colors dels edificis representen diferents períodes:període arcaic, període clàssic, període hel·lenístic i període romà. La treva olímpica (en grec antic ἐκεχερία, ekekheria o la promesa de la treva olímpica), també coneguda com la pau olímpica, era un període en el qual les guerres es suspenien temporalment, a fi que els esportistes poguessin desplaçar-se a Olímpia per participar en els Jocs Olímpics de l'antiguitat i després tornar a les seves ciutats en pau.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Treva olímpica

Varasdat d'Armènia

Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Varasdat d'Armènia

Xenofont de Corint

Xenofont de Corint (Xenophon), fill de Tessal, fou un esportista corinti.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Xenofont de Corint

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і Zeus

200 metres llisos

Carrera de 200 metres llisos, en el moment de la compensació, quan queden per córrer 100 metres de carrer recte. Campionat del Món d'atletisme de 2005. miniatura Els 200 metres llisos són una prova d'atletisme de velocitat que s'inicia en la corba de la pista immediatament anterior a la recta de meta, el que implica que els atletes no se situen en la sortida a la mateixa altura, ja que d'una altra manera els corredors situats més cap a l'exterior recorrerien una distància superior.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і 200 metres llisos

324 aC

El 324 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і 324 aC

408 aC

El 408 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Jocs Olímpics de l'antiguitat і 408 aC

També conegut com Antics Jocs Olímpics, Jocs Olímpics Antics, Jocs Olímpics a l'antiguitat, Jocs Olímpics de l'antigor, Jocs olímpics a Grècia, Jocs olímpics en l'antiguitat.

, Càl·lies I, Ciló (polític), Cimó I, Cinisca, Cleó de Sició, Cleones, Climen, Cnossos, Colom missatger, Columbograma, Comitè Olímpic Internacional, Competició esportiva, Concurs d'Heralds i Trompetes, Corebos (esportista), Corona de flors, Corona triomfal, Cos (ciutat), Costums de l'antiga Grècia, Crònica de Paros, Cronograma (inscripció), Ctesifont (ambaixador), Cursa d'obstacles (OCR), Cursa de carros, Cursa de cavalls, Damaget de Ialisos, Damarc, Dàctils, Dòlic, Diadema, Diaule, Diàgores de Ialisos, Diàsies, Dicó, Dimítrios Vikelas, Dinastia argèada, Diocles de Corint, Disponti, Dones a l'antiga Grècia, Dones en l'antiga Esparta, Dromeu d'Estimfal, Dromeu de Mantinea, Ebotes de Dime, Ekekheria, Elis, Emmènides, En guàrdia!, Ergòtel d'Himera, Esport a Grècia, Estàtua de Zeus a Olímpia, Estratoles, Eubotes, Eucles de Rodes, Eudemó d'Alexandria, Eudemó d'Egipte, Eumel de Corint, Eurípides, Eurileònida, Eutèlidas d'Esparta, Eutim, Evanòrides, Evàgores d'Esparta, Fanas de Pel·lene, Fidó d'Argos, Filí de Cos (atleta), Flama olímpica, Flegont, Frinó, Futbol als Jocs Olímpics, Gimnàs (antiga Grècia), Gimnàstica artística, Glauc de Carist, Grècia romana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Guerrers de Riace, Hel·lanòdica, Heraclit, Herea (festival), Herees d'Olímpia, Hermògenes de Xantos, Herodor de Mègara, Hieromènia, Himera, Hismó, Història de Barcelona, Història de l'esport a Catalunya, Història del nu artístic, Historiografia grega, Hodonímia de Barcelona, Hoplitòdrom, Iàmides, Jocs Ístmics, Jocs Capitolins, Jocs de Cotswold, Jocs esportius, Jocs Fúnebres, Jocs Nemeus, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, Jocs Olímpics d'Estiu de 2004, Jocs panhel·lènics, Jocs Pítics, Juí a Sòcrates, Kalpe, Laocoont, o sobre els límits en la pintura i poesia, Lèpreon, Leòfron, Leònides de Rodes, Licas (fill d'Arcesialu), Ligdamis de Siracusa, Literatura grega antiga, Llançament de disc, Llançament de javelina, Llista d'antigues ciutats gregues, Lluita, Lluita grega, Luci Minici Natal Quadroni, Lusos, Macànides, Mastigòfor, Música de l'antiga Grècia, Medalla Olímpica, Mestre d'Olímpia, Miló de Crotona, Miró de Sició, Nicànor d'Estagira, Nicòstrat de Cilícia, Olímpia, Onòmast d'Esmirna, Oracle d'Olímpia, Orsip, Pagondes de Tebes, Panatenees, Pèlops, Píndar, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pentatló antic, Pentatló modern, Pentatló modern als Jocs Olímpics, Peregrí Proteu, Pirilampes, Pisa (Èlide), Pisàtida, Pitàgores (boxador), Plató, Polidamant d'Escotussa, Pritaneu, Prostitució a l'antiga Grècia, Pugilat, Queró de Pel·lene, Quiló de Lacedemònia, Quiló de Patres, Rei d'Assíria, Síbaris, Sínoris, Sòstrat de Pel·lene, Sòtades de Creta, Segle VIII aC, Stadion, Stamata Revithi, Teàgenes de Tassos, Teàrides de Siracusa, Teòcrest (escriptor), Teòcrest el Jove, Teòcrest el Vell, Temple d'Hera, Teor, Teoricon, Teseu, Timasiteu de Delfos, Timàreta, Tisamen d'Elis, Treva olímpica, Varasdat d'Armènia, Xenofont de Corint, Zeus, 200 metres llisos, 324 aC, 408 aC.