Taula de continguts
404 les relacions: Abella de la Conca, Agres, Alfarràs, Alforja, Alió, Andreu Febrer i Callís, Antoni Canals, Antoni de Vilaragut i Visconti, Antoni Rubió i Lluch, Argenter, Arnau Descolomer, Astrolabi, Atles Català, Òbol, Òpol i Perellós, Òptica i navegació, Énguera, Àliga de Berga, Balsareny, Banyalbufar, Barenys, Baronia de Bestracà, Baronia de Castellar, Baronia de la Llacuna, Baronia de Peguera, Bartomeu Conill, Batalla de Viladamat, Batlles de Palamós, Berenguer d'Abella, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Berga, Bernat de Gualbes, Bernat Galceran I de Pinós, Bernat II de Cabrera, Bernat Metge, Bernat Riera (mercedari), Berta d'Aragó, Betzoar, Biga de fusta al carrer Cardona, Blanca (moneda), Bonanada, Botarell, Braç Militar de Catalunya, Caça, Call Jueu de Montblanc, Can Valldaura Nou, Cardedeu, Carlet, Carme Auguet i Comalada, Carrer d'Ataülf, ... Ampliar l'índex (354 més) »
Abella de la Conca
El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Abella de la Conca
Agres
Agres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Veure Joan el Caçador і Agres
Alfarràs
Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Joan el Caçador і Alfarràs
Alforja
Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Joan el Caçador і Alforja
Alió
Alió és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Joan el Caçador і Alió
Andreu Febrer i Callís
Andreu Febrer i Callís (Vic, 1375/1380 - Vic, 1437/1444) fou un notable poeta català de la baixa edat mitjana, que a més fou un militar destacat i traductor en català de La Divina Comèdia de Dante.
Veure Joan el Caçador і Andreu Febrer i Callís
Antoni Canals
Antoni Canals (Regne de València, c. 1352 – Regne de València, c. 1419) fou un frare dominicà, orador i escriptor.
Veure Joan el Caçador і Antoni Canals
Antoni de Vilaragut i Visconti
Antoni de Vilaragut i Visconti (Sicília, 1336 - País Valencià, 1400) fou conseller de Pere el Cerimoniós i alcaid de Xàtiva.
Veure Joan el Caçador і Antoni de Vilaragut i Visconti
Antoni Rubió i Lluch
Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.
Veure Joan el Caçador і Antoni Rubió i Lluch
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Veure Joan el Caçador і Argenter
Arnau Descolomer
Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.
Veure Joan el Caçador і Arnau Descolomer
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Veure Joan el Caçador і Astrolabi
Atles Català
LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).
Veure Joan el Caçador і Atles Català
Òbol
Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.
Veure Joan el Caçador і Òbol
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard).
Veure Joan el Caçador і Òpol i Perellós
Òptica i navegació
Dollond, emprada per la marina britànica. Taxímetre a bord de l'''HMS Belfast''. En els camps de l'òptica i la navegació, són molt importants els instruments òptics així com altres aspectes visuals que milloren o simplement "fan servir" la capacitat de visió de les persones.
Veure Joan el Caçador і Òptica i navegació
Énguera
Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.
Veure Joan el Caçador і Énguera
Àliga de Berga
LÀliga de Berga és l'element més distingit de la comparseria de la Patum, la festa del Corpus de Berga.
Veure Joan el Caçador і Àliga de Berga
Balsareny
Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages.
Veure Joan el Caçador і Balsareny
Banyalbufar
Banyalbufar és una vila i municipi mallorquí situat a l'oest de l'illa, entre la serra de Tramuntana i la mar Mediterrània.
Veure Joan el Caçador і Banyalbufar
Barenys
Barenys és un despoblat de Catalunya situat a l'actual terme de Salou, limitat en el seu temps, pel mar, Vilafortuny, el Mas de l'Abat, les Franqueses i Salou.
Veure Joan el Caçador і Barenys
Baronia de Bestracà
la baronia de Bestracà és una jurisdicció feudal, centrada en el castell de Bestracà (Camprodon), la baronia fou concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d'Oltrera.
Veure Joan el Caçador і Baronia de Bestracà
Baronia de Castellar
La Baronia de Castellar fou una jurisdicció feudal que comprenia el terme de Castellar del Vallès centrada en el Castell de Clasquerí.
Veure Joan el Caçador і Baronia de Castellar
Baronia de la Llacuna
La Baronia de la Llacuna fou una jurisdicció senyorial pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Veure Joan el Caçador і Baronia de la Llacuna
Baronia de Peguera
La Baronia de Peguera fou una jurisdicció senyorial centrada al castell de Peguera i que comprenia el que actualment són els termes de Vallcebre, Fígols i Fumanya, a la comarca del Berguedà.
Veure Joan el Caçador і Baronia de Peguera
Bartomeu Conill
Bartomeu Conill (Barcelona?, s. XV - Monestir de Poblet, Conca de Barberà, 1458) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet.
Veure Joan el Caçador і Bartomeu Conill
Batalla de Viladamat
La batalla de Viladamat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Joan el Caçador і Batalla de Viladamat
Batlles de Palamós
Tot seguit es mostra una llista dels batlles de Palamós, des de la fundació de la vila fins avui dia.
Veure Joan el Caçador і Batlles de Palamós
Berenguer d'Abella
Berenguer d'Abella (? - Barcelona, 1387) fou conseller i majordom de Pere III el Cerimoniós.
Veure Joan el Caçador і Berenguer d'Abella
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Veure Joan el Caçador і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Joan el Caçador і Berga
Bernat de Gualbes
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).
Veure Joan el Caçador і Bernat de Gualbes
Bernat Galceran I de Pinós
Bernat Galceran I de Pinós i Fenollet (Catalunya, segle XIV – Guimerà 8-4-1425), noble, senyor (1383-1425) de les baronies de Pinós, Mataplana, Roset, Vall de Toses i La Portella.
Veure Joan el Caçador і Bernat Galceran I de Pinós
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Veure Joan el Caçador і Bernat II de Cabrera
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Veure Joan el Caçador і Bernat Metge
Bernat Riera (mercedari)
Bernat Riera o de Riera (segle XIV - després de 1418) va ser un religiós català.
Veure Joan el Caçador і Bernat Riera (mercedari)
Berta d'Aragó
Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.
Veure Joan el Caçador і Berta d'Aragó
Betzoar
El betzoar és una acumulació d'alguna substància no digerible, capaç de formar masses de volum variable, que es pot trobar en els intestins o estómacs dels animals o altres llocs.
Veure Joan el Caçador і Betzoar
Biga de fusta al carrer Cardona
La Biga de fusta al carrer Cardona és un element arquitectònic del municipi de Berga protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Joan el Caçador і Biga de fusta al carrer Cardona
Blanca (moneda)
La blanca era una peça monetària múltiple del diner, però feta de billó.
Veure Joan el Caçador і Blanca (moneda)
Bonanada
Bonanada (Naixement s.XIV - Defunció s.XIV) vinculada a València, fou una llevadora jueva de prestigi entre la noblesa de l'edat mitjana.
Veure Joan el Caçador і Bonanada
Botarell
Botarell és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Joan el Caçador і Botarell
Braç Militar de Catalunya
L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.
Veure Joan el Caçador і Braç Militar de Catalunya
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Joan el Caçador і Caça
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Veure Joan el Caçador і Call Jueu de Montblanc
Can Valldaura Nou
Can Valldaura és una masia situada a prop del Forat del Vent a la zona del Turó de Valldaura (Collserola), al terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Veure Joan el Caçador і Can Valldaura Nou
Cardedeu
Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).
Veure Joan el Caçador і Cardedeu
Carlet
Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Veure Joan el Caçador і Carlet
Carme Auguet i Comalada
Carme Auguet Comalada (Sant Daniel, 16 de novembre de 1874 – Girona, 3 de gener de 1948) fou una mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat de Girona, l'Escola Eiximenis.
Veure Joan el Caçador і Carme Auguet i Comalada
Carrer d'Ataülf
El carrer d'Ataülf de Barcelona rep el seu nom del rei visigot Ataülf (mort a Barcelona el 415), qui va assolir el comandament de molt jove i va convertir Barcelona en cort i capital dels seus estats.
Veure Joan el Caçador і Carrer d'Ataülf
Carrer de Marlet
s situat al carrer de Sant Domènec del Call, núms. 3-5, a la cantonada amb el carrer de Marlet XVII situat al carrer de Sant Domènec del Call núm. 7, cantonada amb el carrer de Marlet El carrer de Marlet de Barcelona duu el cognom català d'una família cristiana que es degué establir al carrer (en el) després que els jueus abandonessin el Call.
Veure Joan el Caçador і Carrer de Marlet
Carta portolana
Una carta portolana de 1541 La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària.
Veure Joan el Caçador і Carta portolana
Cartoixa de Valldecrist
La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Veure Joan el Caçador і Cartoixa de Valldecrist
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Casa reial d'Aragó
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Casal d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Joan el Caçador і Casal de Barcelona
Castell d'Argimon
El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma.
Veure Joan el Caçador і Castell d'Argimon
Castell d'Esponellà
El castell d'Esponellà és un castell amb origen al segle XI que va tenir activitat feudal final al.
Veure Joan el Caçador і Castell d'Esponellà
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Veure Joan el Caçador і Castell de Bellver
Castell de Bestracà
Castell de Bestracà és una obra del municipi de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Bestracà
Castell de Cabra
El castell de Cabra del Camp, avui desaparegut, fou un castell al municipi de Cabra del Camp.
Veure Joan el Caçador і Castell de Cabra
Castell de Calonge
El castell de Calonge està situat al nucli antic de la vila de Calonge (Calonge de Mar), a la comarca del Baix Empordà.
Veure Joan el Caçador і Castell de Calonge
Castell de Canyelles
El castell de Canyelles és una edificació del del municipi de Canyelles (Garraf).
Veure Joan el Caçador і Castell de Canyelles
Castell de Castellcir
El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.
Veure Joan el Caçador і Castell de Castellcir
Castell de Caudiers
El Castell de Caudiers va ser una fortificació dels segles al XV en el terreny del que avui en dia és la comuna de Caudiers de Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Castell de Caudiers
Castell de Cervera
El castell de Cervera és un edifici de Cervera (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Cervera
Castell de Creu
El Castell de Creu és una antiga fortificació medieval, actualment molt desfeta, de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Castell de Creu
Castell de Freixe
El castell de Freixe, del qual només n'han subsistit la torre adossada a l'església de Sant Nicolau i restes d'alguns murs, és una de les construccions del repoblament cristià que s'afermà a la zona central i sud de la comarca de l'Anoia al.
Veure Joan el Caçador і Castell de Freixe
Castell de Glorieta
Castell de Glorieta és un monument del poble de Glorieta, al municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Glorieta
Castell de Gospí
El Castell de Gospí és un castell del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Gospí
Castell de Guàrdia
El castell de Guàrdia fou una fortificació dalt d'un serrat per sobre de la vila de Guàrdia de Noguera, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
Veure Joan el Caçador і Castell de Guàrdia
Castell de la Guàrdia Pilosa
El castell de la Guàrdia Pilosa és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de la Guàrdia Pilosa
Castell de la Llavinera
El castell termenat de la Llavinera es trobaria a La Llavinera, entitat de població del municipi de Sant Pere Sallavinera, en el lloc que ocupa actualment una casa anomenada «el Castell».
Veure Joan el Caçador і Castell de la Llavinera
Castell de la Senyoria
El Castell de la Senyoria és al centre d'Alfara del Patriarca, a la comarca de l'Horta Nord, a la província de València; a una altitud de 35 metres sobre el nivell del mar.
Veure Joan el Caçador і Castell de la Senyoria
Castell de Llimiana
El Castell de Llimiana és un castell del terme de Llimiana.
Veure Joan el Caçador і Castell de Llimiana
Castell de Marmellar
El castell de Marmellar és una construcció del municipi del Montmell declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Marmellar
Castell de Millars (Rosselló)
Façana oriental del castell El Castell de Millars és un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Millars, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Castell de Millars (Rosselló)
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Veure Joan el Caçador і Castell de Montaragó
Castell de Montcada
El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.
Veure Joan el Caçador і Castell de Montcada
Castell de Montfalcó Gros
El Castell o Torre de Montfalcó fou un castell termenat en un turó al sud oest del terme de Montfalcó el Gros i prop de l'església de Sant Pere de Montfalcó al terme municipal de Veciana (l'Anoia).
Veure Joan el Caçador і Castell de Montfalcó Gros
Castell de Montsonís
El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entre la ‘Catalunya Vella’ i la 'Nova' durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l'any 1149.
Veure Joan el Caçador і Castell de Montsonís
Castell de Montsoriu
El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Castell de Montsoriu
Castell de Passanant
El Castell de Passanant és situat en un turonet a l'extrem nord de Passanant, municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà).
Veure Joan el Caçador і Castell de Passanant
Castell de Peguera
Castell de Peguera és un castell termenat documentat el 1098 del municipi de Fígols (Berguedà).
Veure Joan el Caçador і Castell de Peguera
Castell de Pladecorts
Restes del castell El Castell de Pladecorts, o Vila fortificada de Pladecorts, és el recinte fortificat, medieval d'estil romànic del poble de Sant Joan de Pladecorts, del terme del mateix nom, a la comarca del Vallespir, Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Castell de Pladecorts
Castell de Queralt
El castell de Queralt és un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Queralt
Castell de Riudabella
El Castell de Riudabella, o Granja de Riudabella, és una antiga granja cistercenca convertida en mansió fortificada d'estil historicista.
Veure Joan el Caçador і Castell de Riudabella
Castell de Rodès
La part més sencera del castell El castell de Rodès és una antiga fortificació medieval de la comuna de Rodès, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Joan el Caçador і Castell de Rodès
Castell de Rubí
El Castell de Rubí és un castell de Rubí (Vallès Occidental).
Veure Joan el Caçador і Castell de Rubí
Castell de Sant Martí de Tous
El Castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat, situat al poble de Sant Martí de Tous, de la comarca de l'Anoia i al límit de la Conca de Barberà.
Veure Joan el Caçador і Castell de Sant Martí de Tous
Castell de Sant Martí Sarroca
El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.
Veure Joan el Caçador і Castell de Sant Martí Sarroca
Castell de Santiga
Castell de Santiga és un castell del poble de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Santiga
Castell de Solivella
El castell de Solivella es troba a la part més alta de la vila de Solivella dominant gran part del terme.
Veure Joan el Caçador і Castell de Solivella
Castell de Veciana
El castell de Veciana és un edifici de Veciana (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell de Veciana
Castell de Vila-seca
El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos.
Veure Joan el Caçador і Castell de Vila-seca
Castell de Vilobí d'Onyar
El Castell de Vilobí d'Onyar és un edifici del municipi de Vilobí d'Onyar (Selva).
Veure Joan el Caçador і Castell de Vilobí d'Onyar
Castell del Cogul
Castell del Cogul és un castell del municipi del Cogul (Garrigues) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Castell del Cogul
Castell dels Garidells
El Castell dels Garidells és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi dels Garidells (Alt Camp).
Veure Joan el Caçador і Castell dels Garidells
Castellet
El Castellet (també Castell menor o Castillet, forma que reflecteix la pronúncia local i que s'ha adoptat com a grafia en francès) és un dels monuments més importants de la vila de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Veure Joan el Caçador і Castellet
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Joan el Caçador і Catedral de Tarragona
Caudiers de Conflent
Caudiers de Conflent o Cauders de Conflent (forma catalana restituïda) (popularment, oficialment i en francès Caudiès-de-Conflent) és un municipi de les Garrotxes de Conflent, sotscomarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Caudiers de Conflent
Cavallet de joguina
Cavall balancí Un cavallet de joguina és una joguina basada en els cavalls reals.
Veure Joan el Caçador і Cavallet de joguina
Centenar de la Ploma
retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.
Veure Joan el Caçador і Centenar de la Ploma
Cervelló (llinatge)
Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.
Veure Joan el Caçador і Cervelló (llinatge)
Chronicon Barcinonenses IV
El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Veure Joan el Caçador і Chronicon Barcinonenses IV
Cinctorres
Cinctorres és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Veure Joan el Caçador і Cinctorres
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Joan el Caçador і Cisma d'Occident
Cobla de tres quartans
La cobla de tres quartans és una agrupació instrumental catalana anterior i precursora de la cobla de sardanes i les bandes de música.
Veure Joan el Caçador і Cobla de tres quartans
Col·legi de Notaris de Catalunya
El Col·legi de Notaris de Catalunya és l'organització professional dels notaris que treballen en aquest país, i inclou l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), el primer de l'Estat i comparable al de Gènova, el més important d'Europa.
Veure Joan el Caçador і Col·legi de Notaris de Catalunya
Compàs de puntes
Compàs de puntes editorial.
Veure Joan el Caçador і Compàs de puntes
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Joan el Caçador і Compromís de Casp
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Joan el Caçador і Comtat d'Armanyac
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Joan el Caçador і Comtat d'Empúries
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Besalú
Comtat de Creixell
El comtat de Creixell és un títol nobiliari concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de la Puente, senyor de Creixell.
Veure Joan el Caçador і Comtat de Creixell
Comte de Cervera
Elionor de Borbó, actual comtessa de Cervera Comte de Cervera és un títol creat el 27 de gener de 1353 pel rei Pere III el Cerimoniós per al seu fill i hereu, l'infant Joan.
Veure Joan el Caçador і Comte de Cervera
Comuna del Camp
La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Joan el Caçador і Comuna del Camp
Conesa
Casa Delmera de Conesa Antic forn de pa de Conesa Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Joan el Caçador і Conesa
Confitura
La confitura és una conserva de fruita de textura gelatinosa elaborada coent fruita sense pell trinxada amb aigua i més d'un 60% de sucre.
Veure Joan el Caçador і Confitura
Consell dels Vint
Consell de Vint o Consell dels Vint és el nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de Barcelona, creat a través d'un privilegi per Joan I de Catalunya-Aragó el 1394.
Veure Joan el Caçador і Consell dels Vint
Consistori de Tolosa
El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.
Veure Joan el Caçador і Consistori de Tolosa
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Veure Joan el Caçador і Consolat de Mar
Constança d'Aragó i de Navarra
Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).
Veure Joan el Caçador і Constança d'Aragó i de Navarra
Constança de Cabrera
Constança de Cabrera (Blanes, Selva, ? - Barcelona, 8 de setembre de 1433) fou abadessa dels monestirs de monges cistercenques de Santa Maria de Vallbona i després de Santa Maria de Valldonzella.
Veure Joan el Caçador і Constança de Cabrera
Constança de Perellós
Constança de Perellós fou una noble catalana que va viure en els temps de Joan el Caçador.
Veure Joan el Caçador і Constança de Perellós
Convent de Sant Guillem de Castellfabib
Sant Guillem de Castellfabib és un monestir franciscà situat en el marge esquerre del riu Ebrón, enfront de la vila de Castellfabib, localitat de la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Joan el Caçador і Convent de Sant Guillem de Castellfabib
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Joan el Caçador і Corona d'Aragó
Coronat (moneda)
El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provençals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de billó de Joan I i de Martí I. Fitxer:Coronato 1458.jpg|Coronat del 1452, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1462.jpg|Coronat del 1462, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1488.jpg|Coronat del 1488, de Ferran el Catòlic.
Veure Joan el Caçador і Coronat (moneda)
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Veure Joan el Caçador і Cort (noblesa)
Corts de Castelló (1367)
Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.
Veure Joan el Caçador і Corts de Castelló (1367)
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Veure Joan el Caçador і Corts de Montsó (1388-1389)
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Veure Joan el Caçador і Corts de Sogorb-Castelló-València
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Veure Joan el Caçador і Corts de València (1354)
Corts de València (1360)
Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Veure Joan el Caçador і Corts de València (1360)
Corts de Vila-real-València (1373-1374)
Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.
Veure Joan el Caçador і Corts de Vila-real-València (1373-1374)
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Veure Joan el Caçador і Corts del Regne d'Aragó
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Veure Joan el Caçador і Corts Generals de la Corona d'Aragó
Cortsaví
Cortsaví (la forma oficial francesa és Corsavy) és un poble del Vallespir (Catalunya del Nord) situat al vessant meridional del massís del Canigó, a la comarca natural de l'Alt Vallespir.
Veure Joan el Caçador і Cortsaví
Costa Daurada
Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).
Veure Joan el Caçador і Costa Daurada
Cresques Abraham
Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.
Veure Joan el Caçador і Cresques Abraham
Creu (Matamala)
Creu era un poble, actualment despoblat, del terme comunal de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Creu (Matamala)
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Veure Joan el Caçador і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Veure Joan el Caçador і Delfí de França
Doctrina Moral del mallorquí en Pacs
La Doctrina Moral del mallorquí en Pacs (o Pax) és una obra miscel·lània a partir d'un recull de citacions d'autors clàssics i cristians, d'autor mallorquí i probablement de cognom Pacs, escrita cap a 1440.
Veure Joan el Caçador і Doctrina Moral del mallorquí en Pacs
Drap d'or
Tela teixida amb fil folrat d'or en espiral, mitjançant una petita cinta plana. El teixit inclou un cordonet vermell. L'expressió drap d'or, roba d'or o roba daurada designa un teixit amb ordit de fil de seda i trama de fil amb contingut i aspecte d'or.
Veure Joan el Caçador і Drap d'or
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Drassanes Reials de Barcelona
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Joan el Caçador і Ducat de Bar
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Veure Joan el Caçador і Ducat de Montblanc
Ducats de Catalunya
Corona heràldica de duc El ducat és la dignitat més alta que tradicionalment s'ha concedit a Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Ducats de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Joan el Caçador і Edat moderna als Països Catalans
El Milà
El Milà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat a la província de Tarragona, Catalunya.
Veure Joan el Caçador і El Milà
El Pasteral
El Pasteral és un poble que queda als afores de la Cellera de Ter.
Veure Joan el Caçador і El Pasteral
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Veure Joan el Caçador і Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Veure Joan el Caçador і Elionor de Sicília
Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.
Veure Joan el Caçador і Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Els Garidells
Els Garidells és un municipi a l'extrem meridional de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Joan el Caçador і Els Garidells
Els Prats de Rei
Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.
Veure Joan el Caçador і Els Prats de Rei
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Joan el Caçador і En guàrdia!
Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
L'ermita de Santa Caterina és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí.
Veure Joan el Caçador і Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí)
Escaró
Escaró (estàndard, en francès Escaro, sense accent) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Veure Joan el Caçador і Escaró
Esclavitud a Mallorca
''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.
Veure Joan el Caçador і Esclavitud a Mallorca
Escola cartogràfica mallorquina
Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e.
Veure Joan el Caçador і Escola cartogràfica mallorquina
Escoles històriques de Barcelona
Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.
Veure Joan el Caçador і Escoles històriques de Barcelona
Escut de Foixà
L'escut oficial de Foixà té el següent blasonament.
Veure Joan el Caçador і Escut de Foixà
Escut de Montblanc
L'escut històric de Montblanc, que data del, no està oficialitzat per la Generalitat de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Escut de Montblanc
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Veure Joan el Caçador і Escut del País Valencià
Església de Sant Genís dels Agudells
Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.
Veure Joan el Caçador і Església de Sant Genís dels Agudells
Església de Sant Miquel de Campmajor
L'església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una petita elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor.
Veure Joan el Caçador і Església de Sant Miquel de Campmajor
Església de Santa Maria de Meià
L'Església de Santa Maria de Meià és una obra amb elements romànics i renaixentistes del municipi de Vilanova de Meià (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Església de Santa Maria de Meià
Estudi General de Lleida
L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.
Veure Joan el Caçador і Estudi General de Lleida
Eusebi de Bolonya
Eusebi de Bolonya (mort el 400) fou bisbe de Bolonya al.
Veure Joan el Caçador і Eusebi de Bolonya
Falconeria
Un astor, dibuix del 1903. La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres ocells rapinyaires per a la caça de volateria.
Veure Joan el Caçador і Falconeria
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Veure Joan el Caçador і Felip d'Alençon
Felip Dalmau I de Rocabertí
Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Veure Joan el Caçador і Felip Dalmau I de Rocabertí
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Joan el Caçador і Felip VI de França
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Joan el Caçador і Ferran d'Antequera
Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí
La Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí és una fira agrícola, ramadera i comercial tradicional amb més de sis segles d'història que se celebra per Sant Andreu -a finals de novembre- en aquest municipi del Baix Empordà.
Veure Joan el Caçador і Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Veure Joan el Caçador і Flavi Josep
Foixà
Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Joan el Caçador і Foixà
Font-rubí
Font-rubí és un terme municipal de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Guardiola de Font-rubí.
Veure Joan el Caçador і Font-rubí
Formiguera
Formiguera (i localment també, oficialment en francès Formiguères) és un poble i comuna nord-català de la comarca del Capcir, de la qual és la capital històrica.
Veure Joan el Caçador і Formiguera
Francesc d'Aranda
Francesc d'Aranda (Terol, 1346 - cartoixa de Portaceli, 1438) fou un cavaller aragonès i després cartoixà.
Veure Joan el Caçador і Francesc d'Aranda
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Francesc Eiximenis
Francesc Riquer i Bastero
Francesc Riquer i Bastero (Barcelona, ? - Barcelona, 1 de maig de 1410), sacerdot franciscà, fou bisbe electe de Monreale (Sicília), bisbe d'Osca (1386-1393), de Vic (1393-1400) i de Sogorb-Albarrasí (1400-1410).
Veure Joan el Caçador і Francesc Riquer i Bastero
Francesca de Barcelona
Francesca de Barcelona (segle XIV - segle XIV) fou una guaridora catalana muller de Berenguer Satorra, mariner de Barcelona.
Veure Joan el Caçador і Francesca de Barcelona
Frederic-Pau Verrié i Faget
Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.
Veure Joan el Caçador і Frederic-Pau Verrié i Faget
Fullà
Fullà (en francès oficialment Fuilla) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Veure Joan el Caçador і Fullà
Galera catalana
La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Veure Joan el Caçador і Galera catalana
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Veure Joan el Caçador і Garcia Fernández de Heredia
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Veure Joan el Caçador і Genealogia del Casal d'Aragó
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Veure Joan el Caçador і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Veure Joan el Caçador і Gilabert de Centelles i Riu-sec
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Gilabert de Pròixida —Próixita o Pròixita— i de Centelles (València, ? – Gènova, 1405) fou un poeta valencià.
Veure Joan el Caçador і Gilabert de Pròixida i de Centelles
Glorianes
Glorianes (oficialment amb la mateixa forma en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Glorianes
Governador general de Mallorca
El governador general del Regne de Mallorca, fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.
Veure Joan el Caçador і Governador general de Mallorca
Gros (moneda)
Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").
Veure Joan el Caçador і Gros (moneda)
Guerau de Queralt i de Rocabertí
Guerau de Queralt i de Rocabertí ? - 1393 o 1397) va ser un noble català. Era el segon fill de Pere V de Queralt i de Castellnou. Va ser senyor de diversos llocs durant el segle XIV: d'herència va obtindre la senyoria de Ceret, així com drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí.
Veure Joan el Caçador і Guerau de Queralt i de Rocabertí
Guerau de Requesens i de Relat
Capella de la Epifania de la Seu Vella Guerau de Requesens i de Relat (? - Lleida, 1399) fou un eclesiàstic i poeta medieval.
Veure Joan el Caçador і Guerau de Requesens i de Relat
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Joan el Caçador і Guerra Civil catalana
Guerra de Jaume IV de Mallorca
A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.
Veure Joan el Caçador і Guerra de Jaume IV de Mallorca
Guerra dels armanyaguesos
La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.
Veure Joan el Caçador і Guerra dels armanyaguesos
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Veure Joan el Caçador і Guerra dels remences
Guerra sardo-catalana
La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.
Veure Joan el Caçador і Guerra sardo-catalana
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Joan el Caçador і Guifré el Pilós
Guillem (Abat de Sant Quirze, 1390-1400)
Guillem Agraz fou abat de Sant Quirze de Colera almenys entre 1390 i 1400.
Veure Joan el Caçador і Guillem (Abat de Sant Quirze, 1390-1400)
Guillem de Castro i Bellvís
Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631), va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, considerat el més important de l'escola valenciana de finals del i un dels seguidors més destacats dels inicis de la comèdia nova de Lope de Vega.
Veure Joan el Caçador і Guillem de Castro i Bellvís
Guillem de Copons
Guillem de Copons (–) fou un escriptor i diplomàtic possiblement valencià, que feu algunes traduccions d'obres importants en l'antiguitat clàssica i en l'edat mitjana europea al català.
Veure Joan el Caçador і Guillem de Copons
Guillem de Masdovelles
Guillem de Masdovelles (L'Arboç segle XIV - Segle XV) va ser un poeta militar i polític català.
Veure Joan el Caçador і Guillem de Masdovelles
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Veure Joan el Caçador і Guillem de Vallseca
Guillem Ramon de Montcada i de Peralta
Guillem Ramon de Montcada i de Peralta (? - 1398) va ser un noble català.
Veure Joan el Caçador і Guillem Ramon de Montcada i de Peralta
Guillem Soler
Carta portolana de Guillem Soler de la Biblioteca Nacional de París, ca. 1380 Guillem Soler (Mallorca, segles i) fou un bruixoler i mestre de cartes de navegar documentat entre 1368 i 1402, data en què ja era difunt, coetani per tant de Cresques Abraham i del seu fill Jafuda Cresques.
Veure Joan el Caçador і Guillem Soler
Guitarra
La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.
Veure Joan el Caçador і Guitarra
Hasdai Cresques
Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu.
Veure Joan el Caçador і Hasdai Cresques
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Joan el Caçador і Història de Barcelona
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Joan el Caçador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de l'esgrima a Catalunya
Imatges de lluita amb espases de dues mans. La història de l'esgrima a Catalunya, a nivell dels documents conservats, comença com a mínim al.
Veure Joan el Caçador і Història de l'esgrima a Catalunya
Història de la música catalana
El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.
Veure Joan el Caçador і Història de la música catalana
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Joan el Caçador і Història de Mallorca
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Joan el Caçador і Història del dret català
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Joan el Caçador і Història del papat
Història dels escacs a Catalunya
La història dels escacs a Catalunya cobreix el desenvolupament dels escacs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat en territoris catalans, així com els seus jugadors i associacions més cèlebres.
Veure Joan el Caçador і Història dels escacs a Catalunya
Hospital d'En Conill
L'Hospital d'En Conill, va ser fundat a finals del segle XIV, el 1393, per Francesc Conill, qui va destinar les seves rendes a benefici de l'hospital, amb l‘aprovació de Joan I d‘Aragó, començant la construcció del mateix, com consta en el document de fundació.
Veure Joan el Caçador і Hospital d'En Conill
Hug d'Anglesola
Hug d'Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d'Anglesola).
Veure Joan el Caçador і Hug d'Anglesola
Hug de Llupià i Bages
Hug de Llupià i Bages (Rosselló, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de València, i escriptor català en llengua llatina.
Veure Joan el Caçador і Hug de Llupià i Bages
Hug II de Cardona
Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).
Veure Joan el Caçador і Hug II de Cardona
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Joan el Caçador і Humanisme
Humanisme català
Humanisme català és la denominació emprada per una part de la crítica tradicional (Rubió, Riquer) per designar el moviment humanista en la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Humanisme català
Invasió de Mateu I de Foix
La Invasió de Mateu I de Foix fou l'intent d'aquest de prendre el tron de la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Invasió de Mateu I de Foix
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Veure Joan el Caçador і Ischia
Jacob Senleches
Jacob Senleches, també conegut com a Jacomí va ser un compositor franc - flamenc de finals del segle XIV i començament del.
Veure Joan el Caçador і Jacob Senleches
Jafudà Cresques
Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.
Veure Joan el Caçador і Jafudà Cresques
Jaume Callís
Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.
Veure Joan el Caçador і Jaume Callís
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Veure Joan el Caçador і Jaume de Prades i de Foix
Jaume Domènec
Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.
Veure Joan el Caçador і Jaume Domènec
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Joan el Caçador і Jaume el Conqueridor
Jaume March I
Jaume March I (Barcelona, vers 1300 - 1375) fou senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi.
Veure Joan el Caçador і Jaume March I
Jaume March II
Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.
Veure Joan el Caçador і Jaume March II
Joan
Joan és un prenom masculí català.
Veure Joan el Caçador і Joan
Joan de Montbui
Joan de Montbui (Principat de Catalunya, - Principat de Catalunya, segle XV).
Veure Joan el Caçador і Joan de Montbui
Joan de Montsó
Joan de Montsó (en francès: Jean de Monzon, en castellà: Juan de Monzón) (València, c.1340 - p.1412) va ser un prominent teòleg tomista valencià de l'Orde dels Predicadors.
Veure Joan el Caçador і Joan de Montsó
Joan I (desambiguació)
* Papa Joan I (? - 526), Papa de Roma.
Veure Joan el Caçador і Joan I (desambiguació)
Joan I d'Armanyac
Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.
Veure Joan el Caçador і Joan I d'Armanyac
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Veure Joan el Caçador і Joan I d'Empúries
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Veure Joan el Caçador і Joan I de Foix
Joan II d'Empúries
Joan d'Empúries i d'Aragó (? - 1401), comte d'Empúries (1398-1401).
Veure Joan el Caçador і Joan II d'Empúries
Joan III d'Armanyac
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.
Veure Joan el Caçador і Joan III d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i d'Armanyac (1375 - 1407) fou princesa d'Aragó i comtessa consort de Foix.
Veure Joan el Caçador і Joana d'Aragó i d'Armanyac
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i de Navarra (Barcelona, 7 de novembre de 1344 - Castelló d'Empúries 1384) fou princesa d'Aragó i comtessa consort d'Empúries (1373-1384).
Veure Joan el Caçador і Joana d'Aragó i de Navarra
Joana de França
* Joana de França o Joana II de Navarra (1311-1349), princesa de França filla de Lluís X i de Margarida de Borgonya, casada amb Felip III Evreux fou reina consort de Navarra (1328-1349).
Veure Joan el Caçador і Joana de França
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Joan el Caçador і Jocs Florals
Jofre VI de Rocabertí
Rocabertí Jofre (VI) de Rocabertí i de Fenollet fou vescomte de Rocabertí entre 1392 i 1403.
Veure Joan el Caçador і Jofre VI de Rocabertí
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Joan el Caçador і Johan Ferrández d'Heredia
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Veure Joan el Caçador і Jordi de Déu
Josep Maria Roca i Heras
Josep Maria Roca i Heras (Barcelona, 23 de març de 1862 - Barcelona, 1 de maig de 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.
Veure Joan el Caçador і Josep Maria Roca i Heras
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Jueus catalans
L'Aleixar
L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Joan el Caçador і L'Aleixar
La Guàrdia Lada
Castell de la Guàrdia Lada La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra.
Veure Joan el Caçador і La Guàrdia Lada
La Guàrdia Pilosa
La Guàrdia Pilosa és un petit nucli de població que depèn administrativament del municipi de Pujalt, pertanyent a l'Alta Segarra, a la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Joan el Caçador і La Guàrdia Pilosa
La Torrecilla (Xelva)
La Torrecilla és una torre que s'alça sobre un turó situat a un quilòmetre de la localitat i Xelva, en la comarca dels Serrans, del País Valencià, en concret, a l'anomenat Camí de la Peña Cortada, a la dreta de la carretera que arriba des de la població veïna de Calles.
Veure Joan el Caçador і La Torrecilla (Xelva)
Les Piles
Les Piles és un municipi ubicat a la Conca de Barberà, que forma part de la comarca natural de la Baixa Segarra.
Veure Joan el Caçador і Les Piles
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Joan el Caçador і Literatura catalana
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Veure Joan el Caçador і Llegenda de les quatre barres de sang
Lliçà de Vall
Lliçà de Vall és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la Vall del Tenes i al límit de la plana de Granollers.
Veure Joan el Caçador і Lliçà de Vall
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Veure Joan el Caçador і Llista de batles de Campos
Llista de cavalls famosos
Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.
Veure Joan el Caçador і Llista de cavalls famosos
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Llista de Corts Catalanes
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Veure Joan el Caçador і Llista de corts generals valencianes
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Joan el Caçador і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis de Mallorca
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Joan el Caçador і Llista de reis de València
Llo
Llo és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Veure Joan el Caçador і Llo
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Joan el Caçador і Lloctinent de Catalunya
Llorenç Capdevila i Roure
Llorenç Capdevila i Roure (Alpicat, Segrià, 20 d'octubre de 1969) és un escriptor català.
Veure Joan el Caçador і Llorenç Capdevila i Roure
Llotja de Perpinyà
La Llotja, sector primigeni La Llotja de Perpinyà, Llotja de Mar, és un edifici del gòtic civil mediterrani, construït a partir del i acabada ja en el de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Veure Joan el Caçador і Llotja de Perpinyà
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Veure Joan el Caçador і Lluís Borrassà
Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.
Veure Joan el Caçador і Lluís de Prades i d'Arenós
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Veure Joan el Caçador і Lluís II de Provença
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Veure Joan el Caçador і Lluís III de Provença
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Veure Joan el Caçador і Llucmajor
Lo mal any primer
Lo mal any primer és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.
Veure Joan el Caçador і Lo mal any primer
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Veure Joan el Caçador і Lo somni
M. Carroça de Vilaragut
M.
Veure Joan el Caçador і M. Carroça de Vilaragut
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Joan el Caçador і Mallorca
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Joan el Caçador і Manresa
Margarida de Tirol
Margarida del Tirol, anomenada Margarete (Margaricda) Maultasch (1318-3 d'octubre de 1369) va ser l'última comtessa del Tirol de la dinastia Meinardina de Gorizia (Gorízia) o Gorízia-Tirol.
Veure Joan el Caçador і Margarida de Tirol
Maria d'Anjou i d'Aragó
, infanta de Provença i princesa de Nàpols, fou reina consort de França (1422-1461).
Veure Joan el Caçador і Maria d'Anjou i d'Aragó
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Veure Joan el Caçador і Maria de Luna
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Veure Joan el Caçador і Maria de Sicília
Maria de Valois i de Luxemburg
Maria de França i Luxemburg (1344-1404) fou una princesa de França, filla del rei de la dinastia Valois, Joan II dit el Bo.
Veure Joan el Caçador і Maria de Valois i de Luxemburg
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Veure Joan el Caçador і Martí el Jove
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Joan el Caçador і Martí l'Humà
Mascalvó
Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.
Veure Joan el Caçador і Mascalvó
Masia Castell de la Bleda
La masia Castell de la Bleda és un edifici de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Masia Castell de la Bleda
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Veure Joan el Caçador і Mata d'Armanyac
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Veure Joan el Caçador і Mateu I de Foix
Mentet
Mentet (en francès oficialment Mantet) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord). Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet.
Veure Joan el Caçador і Mentet
Millars (Rosselló)
Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Millars (Rosselló)
Miquel de Santjoan
Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.
Veure Joan el Caçador і Miquel de Santjoan
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Veure Joan el Caçador і Moianès
Monestir de Sant Bernat de Rascanya
El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.
Veure Joan el Caçador і Monestir de Sant Bernat de Rascanya
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Joan el Caçador і Montblanc
Montferrer
Montferrer, antigament anomenat Mollet i de vegades referit com a Montferrer de Tec, és un poble nord-català de la comarca del Vallespir.
Veure Joan el Caçador і Montferrer
Muralla de Constantí
Muralla de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Muralla de Constantí
Murs de la vila del Cogul
Els Murs de la vila del Cogul és una obra del municipi del Cogul (Garrigues) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Murs de la vila del Cogul
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Veure Joan el Caçador і Nicolau Eimeric
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Veure Joan el Caçador і Novelda
Numeració del Casal d'Aragó
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms.
Veure Joan el Caçador і Numeració del Casal d'Aragó
Olocau
Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Veure Joan el Caçador і Olocau
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Joan el Caçador і Onda
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.
Veure Joan el Caçador і Ordinals dels reis d'Aragó
Palau del Real
El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.
Veure Joan el Caçador і Palau del Real
Palau del rei Martí l'Humà
El palau del rei Martí l'Humà és un palau d'estil gòtic situat dins del tercer recinte del Monestir de Poblet, integrat entre edificacions d'èpoques anteriors, ocupant les plantes superiors de l'atri del claustre, trulls, pas al priorat o el vestíbul de l'església.
Veure Joan el Caçador і Palau del rei Martí l'Humà
Palau Reial de Torroella
El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.
Veure Joan el Caçador і Palau Reial de Torroella
Parets del Vallès
Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Joan el Caçador і Parets del Vallès
Pau de Bellviure
El ''maldit'' de Pau al ''Cançoneret d'amor'' Pau de Bellviure fou un poeta català que visqué entre els segles i. Pels escriptors catalans i espanyols del Renaixement era tot un model de gran fama gràcies a l'amor cortès que mostrava als seus poemes.
Veure Joan el Caçador і Pau de Bellviure
Pere d'Artés
va ser un cavaller i confrare pel Braç Militar a la Reial Confraria de Sant Jaume, de València.
Veure Joan el Caçador і Pere d'Artés
Pere de Quintana
Pere de Quintana o, en català medieval, Pere de Quintanes (mort el 1305) fou un cònsol i ambaixador de la Corona d'Aragó.
Veure Joan el Caçador і Pere de Quintana
Pere de Torrelles i de Blanes
Pere de Torrelles i de Blanes (? - l'Alguer, Sardenya 1410).
Veure Joan el Caçador і Pere de Torrelles i de Blanes
Pere de Xercavins
Pere de Xercavins fou el primer batlle de Rubí El 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell de Rubí a Joan de Togores i va donar als habitants de Rubí el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu al Senyor de Rubí, i els ciutadans van escollir com a primer batlle Pere de Xercavins.
Veure Joan el Caçador і Pere de Xercavins
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Veure Joan el Caçador і Pere II d'Urgell
Pere Maça i de Liçana
Pere Maça i de Liçana (? - Catània, Sicília, 1394) fou un militar valencià al servei de Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l'Humà, fill de Pere III Maça i Blanca de Liçana i de Luna.
Veure Joan el Caçador і Pere Maça i de Liçana
Pere VI de Queralt
Pere de Queralt i de Pinós (1350 ca. - 1408) va ser baró de Queralt, militar i escriptor, fill de Dalmau de Queralt i Constança de Pinós.
Veure Joan el Caçador і Pere VI de Queralt
Perellós
El poble de Perellós des del nord Perellós (estàndard; o Perillós ajustant-se a la pronunciació local i Perellons a l'etimologia, en francès Périllos) és un llogaret abandonat al municipi rossellonès d'Òpol i Perellós, i el poble més septentrional de la Catalunya del Nord, i per extensió dels Països Catalans, al límit amb Occitània.
Veure Joan el Caçador і Perellós
Petrés
Vista de Petrés Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Joan el Caçador і Petrés
Pogrom de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.
Veure Joan el Caçador і Pogrom de Barcelona
Port Fangós
El Port Fangós va ser un port marítim ubicat al Delta de l'Ebre utilitzat principalment per a la preparació de les expedicions militars durant els segles XIII i XIV.
Veure Joan el Caçador і Port Fangós
Porta (abat)
Labat Porta (Andreu Porta), va ser un abat i erudit medieval nascut a Reus en una data desconeguda del i mort al monestir de Santes Creus el 1404.
Veure Joan el Caçador і Porta (abat)
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Joan el Caçador і Príncep de Girona
Presa de Fraisse
La Presa de Fraisse fou una de les batalles de la Guerra dels armanyaguesos.
Veure Joan el Caçador і Presa de Fraisse
Pujalt
Pujalt és un municipi a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.
Veure Joan el Caçador і Pujalt
Purgatori de Sant Patrici
El Purgatori de Sant Patrici és un antic lloc de peregrinació a l'illa Station, al llac Lough Derg, al comtat de Donegal, Irlanda.
Veure Joan el Caçador і Purgatori de Sant Patrici
Ral
Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.
Veure Joan el Caçador і Ral
Ramon d'Abella
Ramon d'Abella (abans de 1389-1401) fou un militar català i conseller reial durant els regnats de Joan el Caçador i Martí l'Humà.
Veure Joan el Caçador і Ramon d'Abella
Ramon de Perellós
Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.
Veure Joan el Caçador і Ramon de Perellós
Recinte fortificat de Reglella
El Recinte fortificat de Reglella és un conjunt de fortificacions medievals d'estil romànic de l'antic poble de Reglella, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Recinte fortificat de Reglella
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Veure Joan el Caçador і Reial d'or de Mallorca
Reial Estament Militar del Principat de Girona
El Reial Estament Militar del Principat de Girona és una de les reials corporacions nobiliàries espanyoles, amb seu a Girona.
Veure Joan el Caçador і Reial Estament Militar del Principat de Girona
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Joan el Caçador і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Joan el Caçador і Renat I
Renat II de Lorena
Renat II de Lorena (2 de maig de 1451 - Fains-Véel, 10 de desembre de 1508) va ser duc de Lorena a partir de 1470.
Veure Joan el Caçador і Renat II de Lorena
Robert I de Bar
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.
Veure Joan el Caçador і Robert I de Bar
Rodès
Rodès (o com s'escrivia antigament Roders localment, i oficialment en francès Rodès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Rodès
Roques del Corpus Christi de València
Quatre roques a les Alberedetes (2022) Les roques del Corpus son uns escenaris mòbils o plataformes transportables que sostenen els entremesos de la processó del Corpus: elements decoratius, tramoies o figures i actors que representen escenes bíbliques, al·legòriques o vides de sants.
Veure Joan el Caçador і Roques del Corpus Christi de València
Rubí
Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Joan el Caçador і Rubí
Sac de gemecs
El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Sac de gemecs
Sant Baldiri de Llobregat
Sant Baldiri és una església a la vila de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Sant Baldiri de Llobregat
Sant Esteve de Peratallada
Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Forallac (Baix Empordà).
Veure Joan el Caçador і Sant Esteve de Peratallada
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
Veure Joan el Caçador і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Miquel de Llotes
Sant Miquel de Llotes (en francès Saint-Michel-de-Llotes) és una comuna de 331 habitants el 2013 de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, situada als límits dels Aspres i el Riberal, a prop d'Illa.
Veure Joan el Caçador і Sant Miquel de Llotes
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).
Veure Joan el Caçador і Sant Pere de Vilamajor
Sant Vicenç del Sallent
L'església de Sant Vicenç del Sallent centra el petit nucli de El Sallent, entitat de població del municipi de Santa Pau.
Veure Joan el Caçador і Sant Vicenç del Sallent
Santa Maria de la Garriga
Santa Maria de la Garriga és l'antiga església conventual del priorat i granja benedictins de la Garriga, actualment conegut com a Mas de la Garriga, en el terme comunal de Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).
Veure Joan el Caçador і Santa Maria de la Garriga
Santa Maria de Meià
Santa Maria de Meià és un poble de la comarca de la Noguera situat al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies.
Veure Joan el Caçador і Santa Maria de Meià
Santa Maria de Santiga
Santa Maria de Santiga és una església romànica situada al nucli de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Joan el Caçador і Santa Maria de Santiga
Santa Maria de Valldonzella
Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.
Veure Joan el Caçador і Santa Maria de Valldonzella
Santa Maria del Freixe
Santa Maria del Freixe és una església del municipi de Mieres (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Joan el Caçador і Santa Maria del Freixe
Saorra
Saorra (pronunciat, o en estàndard, en francès, oficialment, Sahorre) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Saorra
Sardana
Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.
Veure Joan el Caçador і Sardana
Scarpone
La casa de Scarpone descendia de Richwin, comte de Scarpone (Scarpone era una ciutat important i seu d'un comtat del qual no queda res i que no estava lluny de Dieulouard).
Veure Joan el Caçador і Scarpone
Seïllà
Seïllà (Sahilla en francès) és actualment una masia, el Mas de Seïllà, que havia estat un llogaret, de l'actual comuna nord-catalana de Finestret, a la comarca del Conflent.
Veure Joan el Caçador і Seïllà
Senyal Reial (segle XIII)
Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC'').
Veure Joan el Caçador і Senyal Reial (segle XIII)
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Joan el Caçador і Senyera reial
Senyoria d'Alfafara
La Senyoria d'Alfafara és una senyoria feudal creada pel rei Jaume I d'Aragó a favor del cavaller Ximèn Peres d'Orís, descendent de la tercera branca del llinatge Orís, el 1250, al voltant del Castell d'Alfafara.
Veure Joan el Caçador і Senyoria d'Alfafara
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Veure Joan el Caçador і Setge d'Amposta
Setge de Barcelona (1472)
El setge de Barcelona de 1472 fou un dels episodis de la guerra civil catalana.
Veure Joan el Caçador і Setge de Barcelona (1472)
Setge de Girona de 1467
El Setge de Girona de 1467 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Joan el Caçador і Setge de Girona de 1467
Setge de Roses de 1466
El setge de Roses de 1466 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Joan el Caçador і Setge de Roses de 1466
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Veure Joan el Caçador і Sext Juli Frontí
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Veure Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
Tabalà
La Tabalà (és a dir, "tabalada") és una confraria de la ciutat de València.
Veure Joan el Caçador і Tabalà
Talaia de Calafell
La Talaia de Calafell o la torre de la Talaia és una obra del municipi de Calafell (Baix Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Talaia de Calafell
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Veure Joan el Caçador і Tombes dels comtes de Barcelona
Torèn
Torèn, de vegades escrit Torrent (en francès, Thorrent, que no és forma oficial) és un poble de la comuna de Saorra, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Veure Joan el Caçador і Torèn
Torre d'en Corder
La Torre d'en Corder, o Torre d'en Despuig, és una torre de Tortosa (Baix Ebre) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Joan el Caçador і Torre d'en Corder
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.
Veure Joan el Caçador і Torroella de Montgrí
Traduccions de l'Alcorà
Les traduccions de l'Alcorà són interpretacions de les escriptures de l'Islam en altres idiomes que no siguin l'àrab.
Veure Joan el Caçador і Traduccions de l'Alcorà
Vall de Querol
La Vall de Querol és una vall de l'Alta Cerdanya, drenada pel Riu de Querol (o Riu d'Aravó), afluent per la dreta del Segre.
Veure Joan el Caçador і Vall de Querol
Vall-de-roures
Vall-de-roures (en castellà i oficialment, Valderrobres) és una vila i municipi d'Aragó de parla catalana situat a la Franja de Ponent, capital de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol.
Veure Joan el Caçador і Vall-de-roures
Vallcebre
Vallcebre és un municipi de la comarca del Berguedà, situat al seu nord-oest i, per tant, a l'Alt Berguedà, en les serres muntanyoses del Prepirineu.
Veure Joan el Caçador і Vallcebre
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Joan el Caçador і Valls
Vescomtat de Perellós
El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.
Veure Joan el Caçador і Vescomtat de Perellós
Vescomtat de Xelva
El Vescomtat de Xelva és una antiga jurisdicció senyorial del Regne de València i un títol nobiliari.
Veure Joan el Caçador і Vescomtat de Xelva
Viatge al Purgatori
Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós El Viatge al Purgatori és una obra literària de l'escriptor català medieval Ramon de Perellós, vescomte de Roda i Perellós.
Veure Joan el Caçador і Viatge al Purgatori
Vila-seca
Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.
Veure Joan el Caçador і Vila-seca
Vilallonga del Camp
Vilallonga del Camp és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Joan el Caçador і Vilallonga del Camp
Vilamajor (universitat)
Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.
Veure Joan el Caçador і Vilamajor (universitat)
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Veure Joan el Caçador і Vilanova (genealogia)
Violant d'Aragó
* Violant d'Aragó i d'Hongria, reina consort de Castella, filla de Jaume I el Conqueridor (1236–1301).
Veure Joan el Caçador і Violant d'Aragó
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Joan el Caçador і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Veure Joan el Caçador і Violant de Bar
Xelva
Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.
Veure Joan el Caçador і Xelva
1387
;Països Catalans.
Veure Joan el Caçador і 1387
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Joan el Caçador і 16 de gener
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 19 de maig
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 22 de setembre
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 24 d'agost
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 27 de desembre
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Joan el Caçador і 30 d'abril
També conegut com Joan I, Joan I d'Aragó, Joan I de Catalunya-Aragó, Joan I el Caçador, Joan I el Descurat, Joan el Descurat.
, Carrer de Marlet, Carta portolana, Cartoixa de Valldecrist, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Argimon, Castell d'Esponellà, Castell de Bellver, Castell de Bestracà, Castell de Cabra, Castell de Calonge, Castell de Canyelles, Castell de Castellcir, Castell de Caudiers, Castell de Cervera, Castell de Creu, Castell de Freixe, Castell de Glorieta, Castell de Gospí, Castell de Guàrdia, Castell de la Guàrdia Pilosa, Castell de la Llavinera, Castell de la Senyoria, Castell de Llimiana, Castell de Marmellar, Castell de Millars (Rosselló), Castell de Montaragó, Castell de Montcada, Castell de Montfalcó Gros, Castell de Montsonís, Castell de Montsoriu, Castell de Passanant, Castell de Peguera, Castell de Pladecorts, Castell de Queralt, Castell de Riudabella, Castell de Rodès, Castell de Rubí, Castell de Sant Martí de Tous, Castell de Sant Martí Sarroca, Castell de Santiga, Castell de Solivella, Castell de Veciana, Castell de Vila-seca, Castell de Vilobí d'Onyar, Castell del Cogul, Castell dels Garidells, Castellet, Catedral de Tarragona, Caudiers de Conflent, Cavallet de joguina, Centenar de la Ploma, Cervelló (llinatge), Chronicon Barcinonenses IV, Cinctorres, Cisma d'Occident, Cobla de tres quartans, Col·legi de Notaris de Catalunya, Compàs de puntes, Compromís de Casp, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Creixell, Comte de Cervera, Comuna del Camp, Conesa, Confitura, Consell dels Vint, Consistori de Tolosa, Consolat de Mar, Constança d'Aragó i de Navarra, Constança de Cabrera, Constança de Perellós, Convent de Sant Guillem de Castellfabib, Corona d'Aragó, Coronat (moneda), Cort (noblesa), Corts de Castelló (1367), Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de València (1354), Corts de València (1360), Corts de Vila-real-València (1373-1374), Corts del Regne d'Aragó, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Cortsaví, Costa Daurada, Cresques Abraham, Creu (Matamala), Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Delfí de França, Doctrina Moral del mallorquí en Pacs, Drap d'or, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat de Bar, Ducat de Montblanc, Ducats de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, El Milà, El Pasteral, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Els Garidells, Els Prats de Rei, En guàrdia!, Ermita de Santa Caterina (Torroella de Montgrí), Escaró, Esclavitud a Mallorca, Escola cartogràfica mallorquina, Escoles històriques de Barcelona, Escut de Foixà, Escut de Montblanc, Escut del País Valencià, Església de Sant Genís dels Agudells, Església de Sant Miquel de Campmajor, Església de Santa Maria de Meià, Estudi General de Lleida, Eusebi de Bolonya, Falconeria, Felip d'Alençon, Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip VI de França, Ferran d'Antequera, Fira de Sant Andreu de Torroella de Montgrí, Flavi Josep, Foixà, Font-rubí, Formiguera, Francesc d'Aranda, Francesc Eiximenis, Francesc Riquer i Bastero, Francesca de Barcelona, Frederic-Pau Verrié i Faget, Fullà, Galera catalana, Garcia Fernández de Heredia, Genealogia del Casal d'Aragó, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Gilabert de Centelles i Riu-sec, Gilabert de Pròixida i de Centelles, Glorianes, Governador general de Mallorca, Gros (moneda), Guerau de Queralt i de Rocabertí, Guerau de Requesens i de Relat, Guerra Civil catalana, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels remences, Guerra sardo-catalana, Guifré el Pilós, Guillem (Abat de Sant Quirze, 1390-1400), Guillem de Castro i Bellvís, Guillem de Copons, Guillem de Masdovelles, Guillem de Vallseca, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, Guillem Soler, Guitarra, Hasdai Cresques, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'esgrima a Catalunya, Història de la música catalana, Història de Mallorca, Història del dret català, Història del papat, Història dels escacs a Catalunya, Hospital d'En Conill, Hug d'Anglesola, Hug de Llupià i Bages, Hug II de Cardona, Humanisme, Humanisme català, Invasió de Mateu I de Foix, Ischia, Jacob Senleches, Jafudà Cresques, Jaume Callís, Jaume de Prades i de Foix, Jaume Domènec, Jaume el Conqueridor, Jaume March I, Jaume March II, Joan, Joan de Montbui, Joan de Montsó, Joan I (desambiguació), Joan I d'Armanyac, Joan I d'Empúries, Joan I de Foix, Joan II d'Empúries, Joan III d'Armanyac, Joana d'Aragó i d'Armanyac, Joana d'Aragó i de Navarra, Joana de França, Jocs Florals, Jofre VI de Rocabertí, Johan Ferrández d'Heredia, Jordi de Déu, Josep Maria Roca i Heras, Jueus catalans, L'Aleixar, La Guàrdia Lada, La Guàrdia Pilosa, La Torrecilla (Xelva), Les Piles, Literatura catalana, Llegenda de les quatre barres de sang, Lliçà de Vall, Llista de batles de Campos, Llista de cavalls famosos, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Llo, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Capdevila i Roure, Llotja de Perpinyà, Lluís Borrassà, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís II de Provença, Lluís III de Provença, Llucmajor, Lo mal any primer, Lo somni, M. Carroça de Vilaragut, Mallorca, Manresa, Margarida de Tirol, Maria d'Anjou i d'Aragó, Maria de Luna, Maria de Sicília, Maria de Valois i de Luxemburg, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mascalvó, Masia Castell de la Bleda, Mata d'Armanyac, Mateu I de Foix, Mentet, Millars (Rosselló), Miquel de Santjoan, Moianès, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Montblanc, Montferrer, Muralla de Constantí, Murs de la vila del Cogul, Nicolau Eimeric, Novelda, Numeració del Casal d'Aragó, Olocau, Onda, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Ordinals dels reis d'Aragó, Palau del Real, Palau del rei Martí l'Humà, Palau Reial de Torroella, Parets del Vallès, Pau de Bellviure, Pere d'Artés, Pere de Quintana, Pere de Torrelles i de Blanes, Pere de Xercavins, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Urgell, Pere Maça i de Liçana, Pere VI de Queralt, Perellós, Petrés, Pogrom de Barcelona, Port Fangós, Porta (abat), Príncep de Girona, Presa de Fraisse, Pujalt, Purgatori de Sant Patrici, Ral, Ramon d'Abella, Ramon de Perellós, Recinte fortificat de Reglella, Reial d'or de Mallorca, Reial Estament Militar del Principat de Girona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renat I, Renat II de Lorena, Robert I de Bar, Rodès, Roques del Corpus Christi de València, Rubí, Sac de gemecs, Sant Baldiri de Llobregat, Sant Esteve de Peratallada, Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Sant Miquel de Llotes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Vicenç del Sallent, Santa Maria de la Garriga, Santa Maria de Meià, Santa Maria de Santiga, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria del Freixe, Saorra, Sardana, Scarpone, Seïllà, Senyal Reial (segle XIII), Senyera reial, Senyoria d'Alfafara, Setge d'Amposta, Setge de Barcelona (1472), Setge de Girona de 1467, Setge de Roses de 1466, Sext Juli Frontí, Sibil·la de Fortià, Tabalà, Talaia de Calafell, Tombes dels comtes de Barcelona, Torèn, Torre d'en Corder, Torroella de Montgrí, Traduccions de l'Alcorà, Vall de Querol, Vall-de-roures, Vallcebre, Valls, Vescomtat de Perellós, Vescomtat de Xelva, Viatge al Purgatori, Vila-seca, Vilallonga del Camp, Vilamajor (universitat), Vilanova (genealogia), Violant d'Aragó, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Violant de Bar, Xelva, 1387, 16 de gener, 19 de maig, 22 de setembre, 24 d'agost, 27 de desembre, 30 d'abril.