Taula de continguts
149 les relacions: Abd-Al·lah II de Jordània, Actes de Montejurra, Adolfo Baturone Colombo, Alfons d'Orleans i de Borbó, Alfons de Borbó i de Battenberg, Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies, Alfons XIII d'Espanya, Alfonso García Valdecasas, Alfredo Kindelán y Duany, Alfredo Muiños Simón, Amado Granell Mesado, Anna d'Orleans (duquessa de Calàbria), Antoni Alemany Dezcallar, Antoni de Senillosa i Cros, Antonio Fontán Pérez, Antonio García-Trevijano Forte, Armand de Fluvià i Escorsa, Aureli Joaniquet i Extremo, Ángel Herrera Oria, Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada, Íñigo de Arteaga y Falguera, Àngel López-Amo i Marín, Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria), Carles de Borbó-Dues Sicílies (infant d'Espanya), Carlisme, Carlos Ollero Gómez, Carlos Zurita Delgado, Cándido Casanueva Gorjón, Comunió Tradicionalista, Consell Privat del Comte de Barcelona, Contuberni de Múnic, Cristina de Borbó i de Grècia, Darius Rumeu i Freixa, Derecha de Cataluña, Ducat de Badajoz, Ducat de Cadis, Edat mitjana de Catalunya, Eduard Martínez-Sabater i Seguí, El Pensamiento Navarro, Elionor de Borbó i Ortiz, Estoril, Eugenio Vegas Latapie, Eva Perón, Felip VI d'Espanya, Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, Fernando Álvarez de Miranda y Torres, Fernando Barrón Ortiz, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Grau Vegara, ... Ampliar l'índex (99 més) »
Abd-Al·lah II de Jordània
Abd-Al·lah II de Jordània (Amman, Jordània, 1962) és l'actual rei de Jordània, essent el quart membre de la dinastia haiximita que governa Jordània.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Abd-Al·lah II de Jordània
Actes de Montejurra
La muntanya Montejurra és la ubicació on els carlins celebraven des del final de la Guerra Civil espanyola un Via Crucis anual en commemoració dels morts requetès, ja que aquest lloc havia estat l'escenari, l'any 1873, d'una important batalla durant la Tercera Guerra Carlina, en el record havia situat constituït el Terç de Requetès de Montejurra.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Actes de Montejurra
Adolfo Baturone Colombo
Adolfo Baturone Colombo (San Fernando, 24 de febrer de 1904 – 10 de novembre de 1999) va ser un militar espanyol, Ministre de Marina durant el franquisme (1969-1973).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Adolfo Baturone Colombo
Alfons d'Orleans i de Borbó
Alfons d'Orleans i de Borbó (Madrid 1886 - Sanlúcar de Barrameda 1975).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfons d'Orleans i de Borbó
Alfons de Borbó i de Battenberg
Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfons de Borbó i de Battenberg
Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Alfons de Borbó i Borbó Dues-Sicílies (en castellà: Alfonso de Borbón y Borbón-Dos Sicílias) (Roma, Regne d'Itàlia, 3 d'octubre de 1941 – Estoril, Portugal, 29 de març de 1956), infant d'Espanya, era el fill petit dels comtes de Barcelona, Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, i germà del rei Joan Carles I d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfons XIII d'Espanya
Alfonso García Valdecasas
Alfonso García Valdecasas y García Valdecasas (Granada, 14 de maig de 1904 - Madrid, 11 d'abril de 1993) fou advocat i polític espanyol, un dels fundadors de Falange Española.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfonso García Valdecasas
Alfredo Kindelán y Duany
Alfredo Kindelán y Duany (Santiago de Cuba, 1879 - Madrid, 1962) fou un militar espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfredo Kindelán y Duany
Alfredo Muiños Simón
Alfredo Muiños Simón (Saragossa, 25 d'octubre de 1924 - Barcelona, 27 de febrer de 2009) fou un metge saragossà.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Alfredo Muiños Simón
Amado Granell Mesado
Amado Granell Mesado (Borriana, 5 de novembre del 1898 - Sueca, 12 de maig del 1972) va ser un militar valencià del.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Amado Granell Mesado
Anna d'Orleans (duquessa de Calàbria)
Anna d'Orleans, duquessa de Calàbria (Woluwé- Saint-Pierre, Bèlgica 4 de desembre de 1938) és una aristòcrata amb la consideració de princesa reial de França i duquessa vídua de Calàbria.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Anna d'Orleans (duquessa de Calàbria)
Antoni Alemany Dezcallar
Antonio Alemany Dezcallar (Palma, 1939 - 3 de maig de 2020) fou un advocat, polític i periodista mallorquí.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Antoni Alemany Dezcallar
Antoni de Senillosa i Cros
Antoni de Senillosa i Cros (Barcelona, 1928 - Camallera, Alt Empordà, 27 de febrer de 1994) fou un polític català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Antoni de Senillosa i Cros
Antonio Fontán Pérez
Antonio Fontán Pérez (Sevilla, Andalusia, 1923 - Madrid, 2010), fou un periodista, polític i professor universitari espanyol que va ser el primer President del Senat després del règim franquista.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Antonio Fontán Pérez
Antonio García-Trevijano Forte
va ser un polític i pensador republicà, casat i amb dos fills.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Antonio García-Trevijano Forte
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Armand de Fluvià i Escorsa
Aureli Joaniquet i Extremo
Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagorça 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i polític català, procurador en Corts durant el franquisme.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Aureli Joaniquet i Extremo
Ángel Herrera Oria
Ángel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista, sacerdot, bisbe i cardenal espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Ángel Herrera Oria
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada
Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada (Màlaga, 7 de febrer del 1925 - Sevilla, 2015) va ser una aristòcrata espanyola que ostentà el títol de duquessa d'Osuna i un seguit de títols més que la convertí en una de les aristòcrates espanyoles més importants del.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Ángela María Téllez-Girón y Duque de Estrada
Íñigo de Arteaga y Falguera
Íñigo de Loyola de Arteaga y Falguera (Madrid, 14 de novembre de 1905 – Marbella, 19 de març de 1997) va ser un militar i noble espanyol, XVIII duc d'El Infantado, gran d'Espanya i capità general de la II Regió Militar i de les Illes Balears.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Íñigo de Arteaga y Falguera
Àngel López-Amo i Marín
Àngel López-Amo i Marín (Alacant, 16 de desembre de 1917 - Warfordsburg, Estats Units, 20 de desembre de 1956) fou un historiador, doctor en dret i professor universitari valencià.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Àngel López-Amo i Marín
Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria)
Carles de Borbó-Dues Sicílies (Lausana, Suïssa 1938 - Retuerta del Bullaque, 5 d'octubre de 2015) fou un príncep de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que des del 1964 fou el cap de la Casa Reial de les Dues Sicílies, ostentà el títol de duc de Calàbria i des del 1994, infant d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Carles de Borbó-Dues Sicílies (duc de Calàbria)
Carles de Borbó-Dues Sicílies (infant d'Espanya)
El príncep '''Carles de Borbó-Dues Sicílies''', infant d'Espanya.Escut de Carles de Borbó-Dues Sicílies. Carles de Borbó-Dues Sicílies (batejat com a Carlo Maria Francesco di Assisi Pasquale Fernando Antonio di Padova Francesco di Paola Alfonso Andrea Avelino Tancredi di Borbone).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Carles de Borbó-Dues Sicílies (infant d'Espanya)
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Carlisme
Carlos Ollero Gómez
Carlos Ollero Gómez (Carrión de los Condes, Palència, 1 de desembre de 1912 - Madrid, 1 de desembre de 1993) va ser un jurista i politòleg espanyol, catedràtic de teoria de l'Estat i dret constitucional.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Carlos Ollero Gómez
Carlos Zurita Delgado
Carlos Zurita Delgado (Antequera, 9 d'octubre de 1943) és l'espòs de la infanta Margarida de Borbó, duquessa de Sòria i II duquessa d'Hernani, germana menor del rei Joan Carles I, filla de Joan de Borbó, comte de Barcelona i de Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, princesa de les Dues-Sicílies.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Carlos Zurita Delgado
Cándido Casanueva Gorjón
Cándido Casanueva y Gorjón (Pereña de la Ribera, 12 de desembre de 1881 - Madrid, 18 d'agost de 1947) fou un notari i polític espanyol, net del terratinent, notari i polític salmantí Sebastián Gorjón y Sánchez.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Cándido Casanueva Gorjón
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Comunió Tradicionalista
Consell Privat del Comte de Barcelona
El Consell Privat del Comte de Barcelona va ser una organització privada de Joan de Borbó amb caràcter d'organisme consultiu.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Consell Privat del Comte de Barcelona
Contuberni de Múnic
Contuberni de Múnic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Contuberni de Múnic
Cristina de Borbó i de Grècia
Cristina de Borbó i de Grècia (En castellà: Cristina de Borbón y Grecia) (Madrid, 13 de juny de 1965), infanta d'Espanya, és la segona filla dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya i germana del rei Felip VI.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Cristina de Borbó i de Grècia
Darius Rumeu i Freixa
Darius Rumeu i Freixa (Barcelona, 23 d'octubre de 1886 - Barcelona, 30 de gener de 1970) fou un polític i financer català, segon baró de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer baró de Viver, i de Dolors Freixa i Peyra, naturals de Barcelona.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Darius Rumeu i Freixa
Derecha de Cataluña
Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Derecha de Cataluña
Ducat de Badajoz
El ducat de Badajoz és un títol nobiliari espanyol concedit en dues ocasions.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Ducat de Badajoz
Ducat de Cadis
El Ducat de Cadis és el títol nobiliari espanyol concedit a Rodrigo Ponce de León y Núñez, III comte d'Arcos, II marquès de Cadis, de la casa de Ponce de León.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Ducat de Cadis
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Edat mitjana de Catalunya
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Eduard Martínez-Sabater i Seguí (Xest, Foia de Bunyol, 1896 - València, 1946) fou un advocat i polític valencià, procurador en les primeres Corts franquistes.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Eduard Martínez-Sabater i Seguí
El Pensamiento Navarro
El Pensamiento Navarro va ser un diari navarrès imprès des de 1897 a 1981, encara que amb interrupcions durant alguns períodes, sent el degà de la premsa navarresa en el moment de la seva desaparició.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і El Pensamiento Navarro
Elionor de Borbó i Ortiz
, princesa d'Astúries, és la filla primogènita dels reis Felip VI i Letícia d'Espanya i ocupa el primer lloc en la línia successòria de la Corona espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Elionor de Borbó i Ortiz
Estoril
Estoril és una freguesia de Cascais, al districte de Lisboa.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Estoril
Eugenio Vegas Latapie
Eugenio Vegas Latapie (Irun, 20 de febrer de 1907 - Madrid, 19 de setembre de 1985) va ser un polític i intel·lectual espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Eugenio Vegas Latapie
Eva Perón
Eva Maria Duarte Ibarguren, també coneguda com María Eva Duarte de Perón o, simplement, Evita (Junín, 7 de maig de 1919 - Buenos Aires, 26 de juliol de 1952) Primera Dama de l'Argentina i segona esposa del president Juan Domingo Perón.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Eva Perón
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Felip VI d'Espanya
Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó
Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichalar i de Borbó (Madrid, 17 de juliol de 1998) és el fill primogènit de la infanta Helena de Borbó i de Grècia (duquessa de Lugo) i Jaime de Marichalar y Sáenz de Tejada (Cavaller Hijodalgo de l'Il·lustre Solar de Tejada).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó
Fernando Álvarez de Miranda y Torres
Fernando Álvarez de Miranda y Torres (Santander, Cantàbria 1924 - Madrid, 7 de maig de 2016) va ser un polític i professor universitari espanyol que fou President del Congrés dels Diputats en el primer govern de la UCD.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Fernando Álvarez de Miranda y Torres
Fernando Barrón Ortiz
Fernando Barrón Ortiz (Vitòria, 4 de maig de 1892 - Madrid, 16 de juny de 1953) va ser un militar espanyol que va tenir una destacada participació durant la Guerra civil espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Fernando Barrón Ortiz
Francesc Xavier de Borbó i Parma
Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Francesc Xavier de Borbó i Parma
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Francisco Franco Bahamonde
Francisco Grau Vegara
va ser un compositor contemporani, pedagog musical i director de la banda de la Guàrdia Reial Espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Francisco Grau Vegara
Francisco Moreno Herrera
Francisco Moreno Herrera, VII comte de Los Andes (Jerez de la Frontera, 23 de gener de 1909 - 1 de gener de 1978) fou un filòsof i jurista espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Francisco Moreno Herrera
Francisco Serrat y Bonastre
Francisco Serrat i Bonastre (Barcelona, 9 de gener de 1871 - Madrid, 20 de desembre de 1952) va ser un diplomàtic i ambaixador català, membre de la Junta Tècnica de l'Estat que va assumir el control de la zona controlada per les tropes revoltades després del cop d'estat que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Francisco Serrat y Bonastre
Francisco Zaragoza Gomis
Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític alicantí.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Francisco Zaragoza Gomis
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Franquisme
Genealogia dels Borbons
La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Genealogia dels Borbons
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Genealogia general dels Capets
Giralda (A-76)
El Giralda (A-76) és un motoveler de dos pals amb aparell quetx construït el 1958, propietat de l'Armada Espanyola i que va pertànyer originalment Joan de Borbó i Battenberg, pare del rei Joan Carles de Borbó i Borbó.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Giralda (A-76)
Gonçal de Borbó i Battenberg
Gonçal de Borbó i Battenberg (Palau Reial de Madrid, 24 d'octubre de 1914 - Krumpendorf, Caríntia, 13 d'agost de 1934) va ser un Infant d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Gonçal de Borbó i Battenberg
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon (Barcelona, 30 d'abril de 1924 – Madrid, 10 de febrer de 2002) va ser un polític i assagista espanyol, ministre d'Obres Públiques durant el franquisme.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Gregorio Marañón Moya
Gregorio Marañón Moya (Madrid, 1 de setembre de 1914-Ibidem., 21 de març de 2002) va ser un jurista, diplomàtic i polític espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Gregorio Marañón Moya
Grup Tácito
El Grup Tácito va ser un grup d'intel·lectuals, polítics i periodistes espanyols, molts d'ells provinents del franquisme, que en la dècada de 1970, van apostar per una sortida democràtica al règim dictatorial i que van tenir influència en diferents sectors vinculats al sistema, estant actius durant el període de la Transició Espanyola entre 1973 i 1976.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Grup Tácito
Helena de Borbó i de Grècia
Helena de Borbó i de Grècia (Madrid, 20 de desembre de 1963) és infanta d'Espanya i duquessa de Lugo.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Helena de Borbó i de Grècia
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Hodonímia de Barcelona
Intent d'assassinat d'Antonio Cubillo
L'intent d'assassinat d'Antonio Cubillo, dirigent del grup independentista canari MPAIAC, es va cometre el 5 d'abril de 1978 per agents dels serveis policials espanyols.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Intent d'assassinat d'Antonio Cubillo
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
, conegut com a Jimmy Alba, va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
Jaime de Salazar y Acha
Jaime de Salazar y Acha (Sant Sebastià, 16 d'agost de 1947) és un historiador i genealogista espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jaime de Salazar y Acha
Jaume de Borbó i de Battenberg
Jaume de Borbó i de Battenberg (En castellà: Jaime de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 23 de juny de 1908 - Sankt Gallen, Suïssa, 20 de març de 1975), infant d'Espanya i duc de Segòvia, era el segon fill dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jaume de Borbó i de Battenberg
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jaume Vicens i Vives
Javier Tusell Gómez
Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Javier Tusell Gómez
Jesús Elizalde Sainz de Robles
Jesús Elizalde, 1935 Jesús Elizalde Sainz de Robles (Viana, 1907 - Vejer de la Frontera, 1980) fou un advocat i polític carlí navarrès.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jesús Elizalde Sainz de Robles
Jesús Pabón y Suárez de Urbina
Jesús Pabón y Suárez de Urbina (Sevilla, 26 d'abril de 1902 - Madrid, 26 d'abril 1976) va ser un polític, historiador i periodista espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jesús Pabón y Suárez de Urbina
Joan Armengol i Costa
Joan Armengol i Costa (Igualada, 17 d'agost de 1934) és un periodista català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan Armengol i Costa
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan Carles I d'Espanya
Joan de Borbó
* Joan de Borbó (comte de Montizón) (1820 - 1887).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan de Borbó
Joan I (desambiguació)
* Papa Joan I (? - 526), Papa de Roma.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan I (desambiguació)
Joan March i Ordinas
Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan March i Ordinas
Joan Ventosa i Calvell
MNAC). Joan Ventosa i Calvell (Barcelona, 7 de març de 1879 - Lausana, 1959) fou un polític i economista català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan Ventosa i Calvell
Joan Vidal i Salvà
Joan Vidal i Salvà (1905, Llucmajor, Mallorca - 1984, Palma, Mallorca), conegut també com a Joan de Vidal i Salvà o baró de Vidal, fou un empresari mallorquí que fou president del Reial Club Esportiu Mallorca.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan Vidal i Salvà
Joan-Anton Maragall i Noble
Joan-Anton Maragall i Noble (Barcelona 1902-1993) fou un polític i marxant d'art català, fill del poeta Joan Maragall i Clara Noble Malvido, germà del filòsof Jordi Maragall i Noble i oncle del president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Mira.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joan-Anton Maragall i Noble
Joaquín Muñoz Peirats
Joaquín Muñoz Peirats (València, 9 de desembre de 1931 - Conakry, Guinea, 8 de setembre de 1987) fou un advocat i polític valencià.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joaquín Muñoz Peirats
Joaquín Satrústegui Fernández
Joaquín Satrústegui Fernández (Sant Sebastià, 17 d'octubre de 1909 - 11 de març de 1992) va ser un advocat i polític liberal espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Joaquín Satrústegui Fernández
Jorge Vigón Suero-Díaz
Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Jorge Vigón Suero-Díaz
José Aparicio Calvo-Rubio
José Aparicio Calvo-Rubio (Aguilar de la Frontera, 1930 - Madrid, 6 de gener de 2014) fou un jurista i polític espanyol, governador civil en els darrers anys del franquisme i primer fiscal antidroga d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José Aparicio Calvo-Rubio
José Duato Gómez-Novella
José Duato Gómez Novella (València, 1925 - 22 de gener de 2016) fou un empresari, químic i polític valencià, fill de José Duato Chapa i pare del dansaire Nacho Duato.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José Duato Gómez-Novella
José Luis Milà Sagnier
José Luis Milà i Sagnier (Barcelona, 1 de maig de 1918 - Esplugues de Llobregat, 29 de febrer de 2012), II comte de Montseny, va ser un advocat català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José Luis Milà Sagnier
José María de Areilza
José María de Areilza y Martínez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 - Madrid, 22 de febrer de 1998), fou un polític i diplomàtic espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José María de Areilza
José María de Oriol y Urquijo
José María de Oriol y Urquijo, marquès de Casa Oriol (Santurtzi, 12 d'agost de 1905 – Madrid, 4 de novembre de 1985) fou un empresari i polític basc, procurador en Corts i alcalde franquista de Bilbao.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José María de Oriol y Urquijo
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José María Gil-Robles y Quiñones
José María Pemán
José María Pemán y Pemartín (Cadis, 8 de maig de 1897 – 19 de juliol de 1981) va ser un escriptor espanyol i activista polític que va donar suport a les dictadures de Miguel Primo de Rivera i del general insurrecte Francisco Franco també va optar per l'opció monàrquica representada per Juan de Borbón.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José María Pemán
José María Ruiz Gallardón
José María Ruiz Gallardón (Madrid 2 de maig de 1927 – 17 de novembre de 1986) va ser un polític, advocat i professor universitari espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і José María Ruiz Gallardón
Josep Duato i Chapa
Josep Duato i Chapa (València, 26 de novembre de 1899 - 15 de març de 1990) va ser un empresari i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Josep Duato i Chapa
Josep Maria Pons i Guri
Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de desembre de 2005) fou un jurista, historiador, degà dels arxivers catalans, arxiver emèrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Josep Maria Pons i Guri
Juan Bautista Sánchez González
Juan Bautista Sánchez González fou un militar espanyol nat a Íllora (Granada) el 12 de novembre de 1893 i mort a Puigcerdà (La Cerdanya) el 30 de gener de 1957.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Juan Bautista Sánchez González
Juan Vigón Suero-Díaz
Juan Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 30 d'octubre de 1880 - Madrid, 25 de maig de 1955) va ser un militar espanyol, d'ideologia monàrquica, catòlic, i que va ser escollit pel rei Alfons XIII per educar als seus fills.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Juan Vigón Suero-Díaz
Lemes del franquisme
Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Lemes del franquisme
Liberalisme espanyol
date.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Liberalisme espanyol
Llei d'Associacions Polítiques
Llei d'Associacions Polítiques, Estatut d'Associacions Polítiques i Dret d'Associació Política, foren els noms que van rebre diferents intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició espanyola abans de la convocatòria de les eleccions de 15 de juny de 1977.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Llei d'Associacions Polítiques
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Lliga Catalana (partit)
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Llista de comtes de Barcelona
Llista de pretendents carlins
Aquests són els pretendents carlins al tron d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Llista de pretendents carlins
Llista de títols nobiliaris del franquisme
Amb la promulgació el 1947 de la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, Espanya es constituí com a Regne sense rei i, en conseqüència, el cap de l'Estat espanyol Francisco Franco s'atorgà el dret de reconèixer i concedir títols nobiliaris.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Llista de títols nobiliaris del franquisme
Lluïsa d'Orleans (princesa de les Dues Sicílies)
Lluïsa d'Orleans, princesa de les Dues Sicílies (Canes 1882 - Sevilla 1958).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Lluïsa d'Orleans (princesa de les Dues Sicílies)
Luis Arellano Dihinx
Luis Arellano Dihinx (Saragossa, 1906 - Pamplona, 1969) fou un advocat i polític carlí espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Luis Arellano Dihinx
Luis María Anson Oliart
Luis María Anson Oliart (Madrid, 1935), és un periodista i escriptor espanyol que dirigeix el suplement El Cultural del diari El Mundo i és president del Consell Editorial del Grup Intereconomía.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Luis María Anson Oliart
Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz Yoldi (Vitòria, 28 de maig de 1881 - Madrid, 31 de gener de 1946) va ser un militar espanyol, cap de l'Alt Estat Major.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Luis Orgaz Yoldi
Luis Rosales Camacho
Luis Rosales Camacho (Granada, 31 de maig de 1910 - Madrid, 24 d'octubre de 1992) va ser un poeta i assagista espanyol de la generació del 36.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Luis Rosales Camacho
Luis Sánchez Agesta
Luis Sánchez Agesta (Granada, Andalusia, 24 de juny de 1914 - Madrid, 3 d'abril de 1997) fou un polític, jurista i historiador espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Luis Sánchez Agesta
Madrid (diari)
Madrid fou un periòdic que es va publicar a Madrid entre 1939 i 1971.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Madrid (diari)
Manifest de Lausana
El Manifest de Lausana fou un manifest fet públic per Joan de Borbó el 19 de març de 1945 a Lausana, on residia, en el qual el pretendent al tron d'Espanya va trencar amb la dictadura del general Franco, que va qualificar de règim «inspirat des del principi en els sistemes totalitaris de les potències de l'Eix», la derrota final de les quals s'acabaria produint aquell mes i mig després.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Manifest de Lausana
Manifest dels Vint-i-set
El Manifest dels Vint-i-set fou una petició elevada el 1943 a Francisco Franco amb la signatura de disset procuradors durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), i d'altres deu persones de relleu en la vida nacional espanyola, sol·licitant neutralitat i restauració monàrquica.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Manifest dels Vint-i-set
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Mare de Déu de la Cinta
Catedral de Tortosa – Vista parcial de la capella de la Verge de la Cinta. La Verge de la Cinta o Mare de Déu de la Cinta és una de les diverses advocacions de la Verge Maria.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Mare de Déu de la Cinta
Margarida (prenom)
Margarida, Margalida o Margarita és un prenom femení català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Margarida (prenom)
Margarida de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Margarida de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (en castellà: Margarita de Borbón y Borbón-Dos Sicílias) (Roma, Regne d'Itàlia, 6 de març de 1939), infanta d'Espanya i duquessa de Sòria i Hernani, és filla dels comtes de Barcelona Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies i germana del rei Joan Carles I d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Margarida de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Maria Cristina de Borbó i de Battenberg
Maria Cristina de Borbó i de Battenberg (en castellà: María Cristina de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 12 de desembre de 1911 - Madrid, 23 de desembre de 1996), infanta d'Espanya, era la quarta filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Maria Cristina de Borbó i de Battenberg
Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans (Madrid, 1911 - Lanzarote, 2000) fou comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant Joan de Borbó.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
Martí de Riquer i Morera
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Martí de Riquer i Morera
Miguel Ponte Manso de Zúñiga
Luis Miguel Limia Ponte y Manso de Zúñiga, vuitè Marquès de Bóveda de Limia, (1882 - 1952) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra la II República, que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Miguel Ponte Manso de Zúñiga
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Monestir d'El Escorial
Nicolás Cotoner i Cotoner
Nicolás Cotoner y Cotoner (Palma, Mallorca, 1905 - Madrid, 6 de març de 1996) fou un militar i aristòcrata mallorquí de la Casa de Cotoner, XXII marquès de Mondéjar, VII marquès d'Ariany, XXIII comte de Tendilla, cavaller de l'Orde de Malta i Gran d'Espanya, cap de la Casa de Sa Majestat el Rei Joan Carles I, des de 1975 a 1990.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Nicolás Cotoner i Cotoner
Oposició al franquisme
Oposició al franquisme, i en l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Oposició al franquisme
Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
El Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa és un orde espanyol creat per Carles IV mitjançant un reial decret de 21 d'abril de 1792 a instàncies de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma, perquè aquesta recompensés les dones nobles que es distingissin pels seus serveis o qualitats.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Orde del Toisó d'Or
Pablo Garnica y Echevarría
Pablo Garnica y Echevarría (Madrid, 28 de desembre de 1876 - Madrid, 12 de desembre de 1959) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i de Proveïments durant el regnat d'Alfons XIII.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Pablo Garnica y Echevarría
Palau de la Magdalena
El Palau de la Magdalena és a la península de la Magdalena, a Santander, Cantàbria (Espanya) i va ser construït entre els anys 1909 i 1911, per subscripció popular, com residència d'estiu de la família del rei Alfons XIII fins a l'any 1931 (proclamació de la Segona República Espanyola).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Palau de la Magdalena
Palau Reial de la Granja de San Ildefonso
El Palau Reial de la Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Palau Reial de la Granja de San Ildefonso
Pau I de Grècia
Pau I de Grècia (Παύλος A') (Atenes, 14 de desembre de 1901 - Cementiri Real de Tatoi, 6 de març de 1964) fou rei de Grècia des del 1947 al 1964.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Pau I de Grècia
Pedro Gamero del Castillo
Pedro Gamero del Castillo (Sevilla, 20 de novembre de 1910 - Madrid 9 de desembre de 1984) fou un polític espanyol i figura en la guerra civil espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Pedro Gamero del Castillo
Pedro Sainz Rodríguez
Pedro Sainz Rodríguez (Madrid, 1897 – 14 de desembre 1986), escriptor, filòleg, bibliògraf, editor i polític espanyol, conseller polític de Joan de Borbó i Battenberg i un dels principals artífexs del nomenament de Joan Carles I com a successor de Franco, i de la Segona Restauració.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Pedro Sainz Rodríguez
Pere Puig i Adam
Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Pere Puig i Adam
Pilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Maria del Pilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (en castellà: María del Pilar de Borbón y Borbón-Dos Sicilias) (Canes, França, 30 de juliol de 1936 - Madrid, 8 de gener de 2020), infanta d'Espanya i duquessa de Badajoz, gran d'Espanya, va ser la filla primogènita dels comtes de Barcelona Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies i germana gran del rei Joan Carles I d'Espanya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Pilar de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Príncep d'Astúries
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Príncep de Girona
Proclamació de la Segona República Espanyola
Bandera republicana hissada en el 77 aniversari de la proclamació de la República a Eibar. La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Proclamació de la Segona República Espanyola
Rafael Calvo Serer
Rafael Calvo Serer (València, 6 d'octubre de 1916 - Pamplona, 19 d'abril de 1988) va ser un intel·lectual i escriptor espanyol, primer catedràtic d'Història de la Filosofia Espanyola i Filosofia de la Història en Espanya, i membre destacat de l'Opus Dei en l'oposició al franquisme.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Rafael Calvo Serer
Rainier de Borbó-Dues Sicílies
Rainier de Borbó-Dues Sicílies, príncep de les Dues Sicílies (Canes, 1883 - La Combe, 1973).
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Rainier de Borbó-Dues Sicílies
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Ramon d'Abadal i de Vinyals
Real Maestranza de Caballería de Sevilla
Escut. Seu de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, al Passeig de Colón, junt a la plaça de toros. Ferran III de Castella Carles II Felip V Maestranza de Caballería a l'esquerra i Plaça de Toros de la Maestranza a la dreta La Real Maestranza de Caballería de Sevilla és una corporació nobiliària els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta, i té la seu a Sevilla (Andalusia.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Real Maestranza de Caballería de Sevilla
República espanyola a l'exili
República Espanyola a l'exili fa referència a les institucions de la Segona República Espanyola en l'exterior que seguien representant la legalitat de la Constitució de 1931 després de la victòria dels nacionals en la Guerra Civil espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і República espanyola a l'exili
Santiago Nadal i Gaya
Santiago Nadal i Gaya (Lleida 1909 - Barcelona 1974) fou un advocat i periodista català, germà d'Eugeni, Carles i Joan Manuel Nadal i Gaya.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Santiago Nadal i Gaya
Santiago Torent i Buxó
Santiago Torent i Buxó (Barcelona, 1897 - 1975) fou un advocat i polític català.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Santiago Torent i Buxó
Sofia de Borbó i Ortiz
, infanta d'Espanya, és la segona filla dels reis Felip VI i Letizia d'Espanya, germana petita de la princesa d'Astúries i segona en la línia successòria de la Corona espanyola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Sofia de Borbó i Ortiz
Sofia de Grècia
Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Sofia de Grècia
Tombes dels comtes de Barcelona
Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Tombes dels comtes de Barcelona
Torcuato Luca de Tena
Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 9 de juny de 1923 –1 de juny de 1999), marquès de Luca de Tena, fou un escriptor i periodista espanyol.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Torcuato Luca de Tena
Valentín Galarza Morante
Valentín Galarza Morante (El Puerto de Santa María, 1882 - Madrid, 1951) va ser un militar i polític espanyol, Conseller Nacional designat i procurador en les Corts Espanyoles durant la primera legislatura del període franquista Va intervenir activament en la conspiració preparatòria de la revolta de l'exèrcit contra la Segona República en 1936, fent d'enllaç entre els generals Franco i Mola.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Valentín Galarza Morante
Victòria Eugènia de Battenberg
Victòria Eugènia de Battenberg (Balmoral, Escòcia, 24 d'octubre de 1887 - Lausana, 15 d'abril de 1969) va ser una princesa britànica, filla d'Enric de Battenberg i Beatriu d'Anglaterra, i reina consort d'Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XIII.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і Victòria Eugènia de Battenberg
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і 1969
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Joan de Borbó i Battenberg і 1975
També conegut com Joan d'Espanya, Joan de Borbó (comte de Barcelona), Joan de Borbó i de Battenberg, Joan de Borbó, comte de Barcelona, Juan de Borbón.