Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Adana, Adelaida de Rheinfelden, Ahnentafel, Alanya, Aleix, Aleix Comnè (protosebast), Aleix I Comnè, Aleix III Àngel, Aleix V Murzufle, Amir Ghazi, Anazarb, Andrònic, Andrònic Camàter, Andrònic Comnè (fill d'Aleix I), Andrònic I Comnè, Anna Comnena, Antalya, Çankırı, Banu Múnqidh, Basileu, Batalla de Bèroe, Berta de Sulzbach, Butnan, Càldia, Comtat d'Edessa, Crisòbul, Croada veneciana, Danixmendites, David IV de Geòrgia, Denizli, Dinastia Comnè, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Emperadrius romanes, Esteve d'Armènia, Esteve II d'Hongria, Eudòxia Comnena (filla d'Aleix I), Eudòxia Comnena (filla d'Andrònic Comnè), Gregori Doxapater, Imad-ad-Din Zengi I, Irene d'Hongria, Irene Ducena, Isaac Comnè de Xipre, Jaume el Conqueridor, Joan, Joan Cinnamos, Joan Comnè (fill d'Andrònic I), Joan Ducas Comnè, Joan I de Beirut, Joan II, Joan IV d'Ocrida, ..., Joan Tzelepes Comnè, Joan Zonaràs, Joscelí II, Kastamonu, Ladislau I d'Hongria, Laodicea del Licos, Lazis, Lleó I d'Armènia, Llista d'emperadors romans d'Orient, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maarat an-Numan, Malik Muhammad, Manbij, Manuel Comnè (fill d'Andrònic I), Manuel I Comnè, Maria Comnena, reina de Jerusalem, Messud I, Miquel Curcues, Miquel Paleòleg, Mopsuèstia, Mosaic, Nicèfor Brienni el Jove, Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I), Nicetes Coniata, Paflagònia (tema), Parístrion, Patrologia Graeca, Profecia ΑΙΜΑ, Regne Armeni de Cilícia, Santa Sofia (Istanbul), Sebastohipertat, Setge d'Edessa, Soldanat de Rum, Tars (Turquia), Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Tracesis, Teodor Pròdrom (monjo), Teodora Comnena, duquessa d'Àustria, Tractat de Devol, Trebisonda, Ussama ibn Múnqidh, Varegs, Xaizar. Ampliar l'índex (43 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Joan II Comnè і Adana · Veure més »
Adelaida de Rheinfelden
Adelaida de Rheinfelden o Adelaida de Suàbia, en hongarès Adelheid von Rheinfelden, Adelheid von Schwaben, nascuda circa el 1060 i morta el maig de 1090, va ser reina consort del Regne d'Hongria com a esposa del rei Ladislau I d'Hongria.
Nou!!: Joan II Comnè і Adelaida de Rheinfelden · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: Joan II Comnè і Ahnentafel · Veure més »
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Nou!!: Joan II Comnè і Alanya · Veure més »
Aleix
«Aleix (nom)» és un prenom masculí d'origen grec (Ἀλέξιος, variant tardana d'Ἄλεξις, Alexis).
Nou!!: Joan II Comnè і Aleix · Veure més »
Aleix Comnè (protosebast)
Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Nou!!: Joan II Comnè і Aleix I Comnè · Veure més »
Aleix III Àngel
Aleix III Àngel (grec: Ἀλέξιος Ἄγγελος, Aléxios Ànguelos) (nascut cap al 1153 i mort el 1211) fou emperador romà d'Orient entre el 1195 i el 1203.
Nou!!: Joan II Comnè і Aleix III Àngel · Veure més »
Aleix V Murzufle
Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.
Nou!!: Joan II Comnè і Aleix V Murzufle · Veure més »
Amir Ghazi
Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.
Nou!!: Joan II Comnè і Amir Ghazi · Veure més »
Anazarb
La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.
Nou!!: Joan II Comnè і Anazarb · Veure més »
Andrònic
«Andronic» (Andronicus) és un prenom grec compost dels mots ἀνήρ 'home' i νίκη 'victòria.
Nou!!: Joan II Comnè і Andrònic · Veure més »
Andrònic Camàter
Andrònic Ducas Camàter, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Καματηρός, en llatí Andronicus Camaterus) fou un noble i alt funcionari romà d'Orient, parent de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Va portar el títol de sebast i fou prefecte de la ciutat de Constantinoble i prefecte de la guàrdia imperial (praefectus vigilum).
Nou!!: Joan II Comnè і Andrònic Camàter · Veure més »
Andrònic Comnè (fill d'Aleix I)
Andrònic Comnè, en grec medieval Ἀνδρόνικος Κομνηνός, nascut el 18 de setembre de 1091 i mort el 1130 o 1131, va ser un príncep i comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Andrònic Comnè (fill d'Aleix I) · Veure més »
Andrònic I Comnè
Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Andrònic I Comnè (en grec: Ἀνδρονίκος Κομνηνός, en llatí) (vers 1118-1185) fou emperador romà d'Orient del 1183 al 1185.
Nou!!: Joan II Comnè і Andrònic I Comnè · Veure més »
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Nou!!: Joan II Comnè і Anna Comnena · Veure més »
Antalya
Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.
Nou!!: Joan II Comnè і Antalya · Veure més »
Çankırı
Çankırı, antigament Gangra (del grec Γάγγρα), i més tard Germanicòpolis (del grec Γερμανικόπολις), és una ciutat de Turquia, a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kızılırmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Joan II Comnè і Çankırı · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Joan II Comnè і Banu Múnqidh · Veure més »
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Nou!!: Joan II Comnè і Basileu · Veure més »
Batalla de Bèroe
La batalla de Bèroe va ser un enfrontament entre els petxenegs i Joan II Comnè, l'emperador romà d'Orient, el 1122, a Bèroe, actual Stara Zagora (Bulgària).
Nou!!: Joan II Comnè і Batalla de Bèroe · Veure més »
Berta de Sulzbach
Berta de Sulzbach (que va adoptar el nom grec dIrene) fou una emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Berta de Sulzbach · Veure més »
Butnan
El Butnan és un uadi situat uns 30 km a l'est d'Alep, amb uns establiments on diverses fonts originen el naixement del Nahr al-Dhahab, que corre fins a desaiguar a la llacuna salada de Djabbul.
Nou!!: Joan II Comnè і Butnan · Veure més »
Càldia
Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.
Nou!!: Joan II Comnè і Càldia · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Joan II Comnè і Comtat d'Edessa · Veure més »
Crisòbul
XIV). Un crisòbul (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.
Nou!!: Joan II Comnè і Crisòbul · Veure més »
Croada veneciana
La croada veneciana fou una expedició militar de la República de Venècia que destinà els anys 1122-1124 a l'expulsió del musulmans de Terra Santa i aconseguí la captura de Tir.
Nou!!: Joan II Comnè і Croada veneciana · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Joan II Comnè і Danixmendites · Veure més »
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Nou!!: Joan II Comnè і David IV de Geòrgia · Veure més »
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Nou!!: Joan II Comnè і Denizli · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Joan II Comnè і Dinastia Comnè · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Joan II Comnè і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Emperadrius romanes
Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Joan II Comnè і Emperadrius romanes · Veure més »
Esteve d'Armènia
Esteve d'Armènia (mort el 7 de febrer del 1165) fou generalíssim d'Armènia, fill del rei Lleó I d'Armènia Menor i de la seva primera muller Beatriu de Rethel.
Nou!!: Joan II Comnè і Esteve d'Armènia · Veure més »
Esteve II d'Hongria
Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort.
Nou!!: Joan II Comnè і Esteve II d'Hongria · Veure més »
Eudòxia Comnena (filla d'Aleix I)
Eudòxia Comnena, en grec medieval Εὐδοκία Κομνηνή, nascuda el 4 de gener de 1094 i morta cap al 1129, va ser la tercera filla de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, que va regnar del 1081 al 1118.
Nou!!: Joan II Comnè і Eudòxia Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »
Eudòxia Comnena (filla d'Andrònic Comnè)
Eudòxia Comnena (en grec medieval: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) fou filla d'Andrònic Comnè, segon fill de l'emperador Calo-Joannes.
Nou!!: Joan II Comnè і Eudòxia Comnena (filla d'Andrònic Comnè) · Veure més »
Gregori Doxapater
Gregori Doxapater (Gregorius Doxapater) fou un jurista romà d'Orient que és esmentat a la Scholia a la Basílica (Basilica vol. 3. p. 440, 7.16. 317).
Nou!!: Joan II Comnè і Gregori Doxapater · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Joan II Comnè і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Irene d'Hongria
Prisca d'Hongria (després va prendre el nom dIrene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Irene d'Hongria · Veure més »
Irene Ducena
Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.
Nou!!: Joan II Comnè і Irene Ducena · Veure més »
Isaac Comnè de Xipre
Isaac Comnè (v.1155 – 1195/1196) fou autoproclamat governant de Xipre des del 1184 i va declarar aquesta illa independent, que fins al moment era una província de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Isaac Comnè de Xipre · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Joan II Comnè і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan
Joan és un prenom masculí català.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan · Veure més »
Joan Cinnamos
Joan Cinnamos o Cinnamos o Joannes Cinnamus o Cinamus （en grec Kínamos, Ἰωάννης Κίνναμος, o Κ?ναμος), també esmentat com Sinnamus (Σίνναμος), fou un dels més destacats historiadors romans d'Orient i el principal de la seva època a Europa. Va viure al i era un dels grammatici o notarii de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Les funcions dels notaris imperials, manats per un protonotari, eren gairebé les d'un secretari privat que tractava tant els afers privats com els estatals. Tenien una influència considerable en l'administració de l'Imperi. Cinnamos va estar al servei de Manuel I des de molt jove, probablement des de l'any en què l'emperador va pujar al tron, i el va acompanyar a totes les nombroses guerres que van tenir lloc a Àsia i a Europa.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan Cinnamos · Veure més »
Joan Comnè (fill d'Andrònic I)
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, nascut el mes d'agost o setembre de 1159 i mort el setembre de 1185, va ser el segon fill d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de 1183 a 1185.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Joan Ducas Comnè
Joan Ducas Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Κομνηνός, nascut el 1128 i mort al setembre del 1176, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill d'Andrònic Comnè, i net de l'emperador Joan II Comnè.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan Ducas Comnè · Veure més »
Joan I de Beirut
Joan d'Ibelin o Joan I de Beirut, anomenat «el vell Senyor de Beirut» —Jean d'Ibelin, le vieux seigneur de Beyrouth — (1178 – Acre, febrer/març de 1236), va ser un poderós noble croat del, un dels més coneguts representants de la influent família Ibelin.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan I de Beirut · Veure més »
Joan II
* Papa Joan II (? - 835), Papa.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan II · Veure més »
Joan IV d'Ocrida
Adrià Comnè, en grec medieval Ἀδριανός Κομνηνός, nascut cap al 1088 i mort el 1163 o 1164, va ser un príncep de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la dinastia dels Comnens, que es va fer monjo i va arribar al càrrec d'arquebisbe d'Ocrida amb el nom de Joan IV d'Ocrida (Ἰωάννης Δ΄) des de l'any 1139 o 1142 fins a la seva mort, en algun moment del 1163 o 1164.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan IV d'Ocrida · Veure més »
Joan Tzelepes Comnè
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: Joan II Comnè і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Joan II Comnè і Joan Zonaràs · Veure més »
Joscelí II
Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.
Nou!!: Joan II Comnè і Joscelí II · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: Joan II Comnè і Kastamonu · Veure més »
Ladislau I d'Hongria
Ladislau I, anomenat el Sant (27 de juny de 1046 - 29 de juliol de 1095), va ser rei d'Hongria des de 1077 fins a la seva mort.
Nou!!: Joan II Comnè і Ladislau I d'Hongria · Veure més »
Laodicea del Licos
Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.
Nou!!: Joan II Comnè і Laodicea del Licos · Veure més »
Lazis
Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.
Nou!!: Joan II Comnè і Lazis · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Joan II Comnè і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Nou!!: Joan II Comnè і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Joan II Comnè і Maarat an-Numan · Veure més »
Malik Muhammad
Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danixmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei).
Nou!!: Joan II Comnè і Malik Muhammad · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Joan II Comnè і Manbij · Veure més »
Manuel Comnè (fill d'Andrònic I)
Manuel Comnè, en grec medieval Μανουήλ Κομνηνός, nascut cap al 1145 i mort el 1185, era un noble de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Manuel Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Joan II Comnè і Manuel I Comnè · Veure més »
Maria Comnena, reina de Jerusalem
Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis.
Nou!!: Joan II Comnè і Maria Comnena, reina de Jerusalem · Veure més »
Messud I
Messud I fou soldà de Rum del 1116 fins al 1156.
Nou!!: Joan II Comnè і Messud I · Veure més »
Miquel Curcues
Miquel Curcues (en grec medieval Μιχαήλ Β΄ Κουρκούας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1143 al 1146.
Nou!!: Joan II Comnè і Miquel Curcues · Veure més »
Miquel Paleòleg
Miquel Paleòleg, en grec medieval Μιχαήλ Παλαιολόγος, fou un funcionari i militar de l'Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.
Nou!!: Joan II Comnè і Miquel Paleòleg · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Joan II Comnè і Mopsuèstia · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Joan II Comnè і Mosaic · Veure més »
Nicèfor Brienni el Jove
Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove, fou el marit d'Anna Comnena.
Nou!!: Joan II Comnè і Nicèfor Brienni el Jove · Veure més »
Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I)
Nicèfor Comnè, en grec medieval Νικηφόρος Κομνηνός, nascut cap al 1062 i mort després del 1136, va ser un aristòcrata i militar d'alta graduació de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »
Nicetes Coniata
Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.
Nou!!: Joan II Comnè і Nicetes Coniata · Veure més »
Paflagònia (tema)
El tema de Paflagònia en grec medieval θέμα Παφλαγονίας, va ser una província o tema de l'Imperi Romà d'Orient situada a la regió homònima al llarg de la costa nord d'Anatòlia, a l'actual Turquia.
Nou!!: Joan II Comnè і Paflagònia (tema) · Veure més »
Parístrion
Parístrion (en grec medieval Παρίστριον, que significa 'al costat de l'Ístrion'), o Paradunabon / Paradunabis (grec: Παραδούναβον o Παραδούναβις), forma preferida en els documents oficials, era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la riba sud del baix Danubi (Mèsia) als segles i.
Nou!!: Joan II Comnè і Parístrion · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Joan II Comnè і Patrologia Graeca · Veure més »
Profecia ΑΙΜΑ
La profecia AIMA, en grec medieval Αἷμα, una paraula que significa 'sang', era, com diu l'historiador romà d'Orient Nicetes Coniata, una resposta profètica al problema de la successió dins de la dinastia Comnè a l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Profecia ΑΙΜΑ · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Joan II Comnè і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Joan II Comnè і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sebastohipertat
Sebastohipertat, en grec medieval σεβαστοϋπέρτατος (el sebast suprem), va ser un títol honorífic de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan II Comnè і Sebastohipertat · Veure més »
Setge d'Edessa
El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.
Nou!!: Joan II Comnè і Setge d'Edessa · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Joan II Comnè і Soldanat de Rum · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Joan II Comnè і Tars (Turquia) · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Joan II Comnè і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tema dels Tracesis
El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.
Nou!!: Joan II Comnè і Tema dels Tracesis · Veure més »
Teodor Pròdrom (monjo)
Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.
Nou!!: Joan II Comnè і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »
Teodora Comnena, duquessa d'Àustria
Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα ἡ Κομνηνή, morta el 2 de gener de 1184, era filla del príncep Andrònic Comnè, fill de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè i de la seva esposa Irene.
Nou!!: Joan II Comnè і Teodora Comnena, duquessa d'Àustria · Veure més »
Tractat de Devol
El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Joan II Comnè і Tractat de Devol · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Joan II Comnè і Trebisonda · Veure més »
Ussama ibn Múnqidh
Ussama ibn Múrxid ibn Alí, també conegut com a Ussama ibn Múnqidh (1095-1188) fou un poeta i príncep munqídhida de Xaizar, fill de Múrxid ibn Alí que va renunciar al poder en 1098.
Nou!!: Joan II Comnè і Ussama ibn Múnqidh · Veure més »
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Nou!!: Joan II Comnè і Varegs · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Joan II Comnè і Xaizar · Veure més »
